Els recursos hídrics a Catalunya: estat de situació i prospectiva

Texto completo

(1)
(2)

Antoni Freixes

Junta dlAigiies de Catalunya. Departament de Politica Territorial

i

Obres públiques

ELS

RECURSOS HiDRlCS

A

CATALUNYA

ESTAT DE

SITUACIO

I

PROSPECTIVA

L

a problemat~ca de I'aigua en general i, con-

cretament, la situació actual d'aprofitament i gestió dels recursos hidrics a Catalunya te una

enorme i creixent importancia per les fortes

implicacions socioeconomiques, polítiques i mediambientals. Certes condicions naturals, par- ticularment les caracteristiques del component atmosferic del cicle de I'aigua, condicionen d'an- tuvi la disponibilitat d'aigua al territori i, en con- seqüencia, els plans de gestió dels recursos hídrics (Martín Vide, 1994).

Així, hi ha arees de pluviometria molt dife- renciada: a les terres de ponent i part de les tarragonines les precipitacions són molt escas- ses, a penes 300 mm anuals; a la part centroli- toral del país, que correspon a la conurbació barcelonina i a les comarques limítrofes d'ele- vada població i industrialització, la precipitació se situa entre 500 mm i 600 mm a la franja lito- ral i, aproximadament, en uns 700 mm a I'am- bit vallesa i el Baix Llobregat; la Catalunya humi- da, que te com a límit meridional els relleus de

Sant Lloren~ del Munt i del Montseny, s'esten al

nord, abracant tot el conjunt dels Pirineus, amb precipitacions relativament importants amb valors entre els 800 i els 1.300 mm, la qual cosa es manifesta amb una major disponibilitat de recursos (conques del Ter i Llobregat); finalment, a la part nord-occidental de Catalunya hi ha la Val d'Aran amb un clima atlantic de muntanya i una pluviometria elevada: la conca que alimen- ta I'aqüífer dels Uelhs deth Joeu, constitu'ida pel massís de la Maladeta i els seus contraforts sep- tentrionals, te una precipitació superior als 2.000 mm.

De fet, les actuacions de regulació i gestió dels recursos mes importants responen en una bona part a aquestes caracteristiques climatolo- giques, les quals condicionen directament les contrastades aportacions hídriques dels diferents sistemes fluvials. Així, si es defineix el país a par- tir de la consideració de les referides arees de baixa pluviometria constatarem que es frega cla- rament una situació de semiaridesa; aquesta situació es mes greu en determinades arees o regions de la Mediterrania occidental, mes meri-

dionals que Catalunya, on les condicions són francament arides amb greus problemes de degradació: perdua progressiva dels ecosistemes, erosió i desertització (Puigdefabregas, 1995). Aixb no obstant, encara que amb una importan- cia menor, a Catalunya també hi ha una pro- blematica d'aquesfa naturalesa que no es pot ignorar. Aquest conjunt de consideracions cons- titueix una referencia primera indispensable en el moment de la planificació i ordenació del terri- tori, en la qual la planificació hidrologica es o hauria de ser un aspecte fonamental.

1

Estat de situació

Com a resposta a la diversitat climatica i desigual distribució de recursos hídrics del país i a I'hete- rogenia distribució de la població i de les activi- tats industrials i agrícoles, s'han articulat, al llarg del temps, diferents estrategies per resoldre les necessitats d'abastament. Es el cas dels abasta- ments dels regadius lleidatans, de I'abastament de la conurbació barcelonina i comarques limi- trofes, del subministrament d'aigua potable per a les poblacions i I'activitat turística de la franja costanera, de I'abastament de les comarques de Tarragona, etc.

En aquests moments, i davant els reptes mar- cats pels objectius de la planificació hidrologica,

els departaments de Política Territorial i Obres

Públiques, i Medi Ambient, treballen en I'opti- mització, coordinació i consolidació de les activi- tats dels diferents organismes de I'aigua a Catalunya (recerca en recursos, infraestructures de coneixement i control, gestió dels recursos, prospectiva dels abastaments, execucid d'obres

hidrauliques ,... ).

Aquestes iniciatives són una conseqüencia de la importancia prioritaria dels recursos hidrics en el desenvolupament del país i de la necessitat d'enfocar lla seva gestió, des d'una perspectiva global, en el marc del cicle de I'aigua.

En efecte, la manca de planificació i de ges- tió global ha originat aquestes darreres decades una greu i complexa problematica que no te

(3)

P2rdua del Forao dl4igualluts

solucions senzilles. Cal, doncs, actuar directa- ment sobre els problemes. En aquesta línia, els plans hidrolbgics aporten uns continguts i unes pautes generals que han de facilitar tot un seguit de realitzacions amb un objectiu final de gestió dels recursos. Els objectius dels plans hidrolbgics no poden ser tancats, sinó suscep- tibles d'incorporar nous plantejaments i millo- rar-10s. Així els plans hidrolbgics s'han d'enten- dre com a propostes obertes i com uns instru- ments capacos d'adaptar-se a les transforma- cions de la societat i de les activitats economi- ques i d'incorporar explícitament els reptes de la cultura de la sostenibilitat.

A la problematica dels recursos cal afegir I'existent amb el risc d'inundacions, particular- ment important en trobar-se Catalunya a I'am- bit de la Mediterrania. El risc d'inundacions ha de ser un dels temes prioritaris de recerca i desenvolupament en un futur immediat (Dolz, 1994).

La reorganització, coordinació i dinamització dels organismes de I'aigua, que impulsen els departaments de Política Territorial i Obres Públiques, i Medi Ambient, ateses les seves com- petencies en materia hidraulica, es planteja cla- rament amb I'objectiu d'aconseguir una millor gestió dels recursos hidrics i dels riscos d'inun- dació. A Catalunya, i en el marc del desenvolu- pament dels plans hidrolbgics, optimitzar la ges- tió dels sistemes hidrolbgics i dels riscos asso- ciats als fenomens hidrolbgics suposa realitzar un esforc d'aprofundiment en recerca, així com de creació de les infraestructures de coneixe- ment i control necessaries. Aquestes iniciatives

Ressurgtncza dels Uelhs deth Jotu (Ka1 diAran)

pero, no s'han de limitar a les conques internes Aquestes tres darreres decades, i encara mes

sinó que s'han de desenvolupar en el conjunt aquests últims anys, els aprofitaments hidrics

del territori de Catalunya. han experimentat un increment molt fort a tot el

Tal com ho analitzaré més endavant, a tota país, conseqüencia del creixement economic i

aquesta problematica, cal afegir-hi la relativa a demografic (creixement urba, urbanitzacions de

les competencies en materia hidraulica al territori segona residencia, creació de nous equipaments,

catala, distribu'ides en diferents administracions. nous polígons industrials, augment del turisme

tant costaner com interior, explotacions hidro-

electriques ,... ).

1 . 1

Les necessitats han condu'it, fins i tot, a la

Estrategies en I'aprofitament dels recursos

importació d'aigües d'unes conques a unes altres. hidrics

Per una banda hi ha el minitransvasarnent de El paper de I'aigua en la indústria i en la indus-

trialització del país al llarg dels segles XIX i XX ha estat molt important, fins i tot abans de la introducció de la maquina de vapor i, per tant, de la revolució industrial. Algunes referencies historiques són molt il.lustratives: durant el pri- mer terc del segle XIX I'aigua constituí sobretot un recurs energetic per a les indústries situades als rius Llobregat, Ter i Ripoll (Besos), pero fou sobretot durant el tercer terc del segle XIX quan es produí I'expansió de la indústria i el desen- volupament de les colonies als rius Llobregat i Ter (Carreras, 1983).

La ubicació de la indústria en els grans eixos fluvials -i en els respectius deltes on existeixen

importants aqüífers- reflecteix molt be la

relació que hi ha entre el creixement industrial i la disponibilitat de recursos. Aquesta situació, encara que amb una indústria en part diferent, continua ara. A les referides conques fluvials, la disponibilitat de recursos, també fou determi- nant de la rellevant importancia de les activi- tats agrícoles.

I'Ebre (80-90 hm3/any) que ha permes resoldre els importants problemes de demanda de I'ambit tarragoní i millorar la situació de sobreexplotació i salinització dels aqüifers costaners d'aquesta area; en definitiva aquest minitransvasament ha fet possible una millora en la gestió dels recursos hídrics de la zona. D'altra banda cal destacar el transvasament d'aigua de la conca del Ter a les del Llobregat i el Besos.

En aquest context de creixement demografic i expansió de les activitats economiques, les aigües superficials han estat objecte de major atenció per part de les administracions (tradicionalment ha estat així) -sobretot des del punt de vista de la creació d'infraestructures-, fet que ha condu'it a una regulació de les diferents aportacions i que ha determinat una utilització, des del punt de vis- ta quantitatiu, mes important que la de les sub- terranies. De tota manera, aixo no justifica I'es- cassa atenció que han rebut les infraestructures d'explotació d'aigües subterranies -en tant que recurs i component essencial del cicle de I'aigua- ja que els aqüifers tenen una importancia estrate-

(4)

Captació i a p r o j ~ m e n t

hidroelPctric

L&

l'aportació subterrdnia

dels Ueihs deth]o?u p a l $Aran)

gica considerable en constituir reservoris o " infra- estructures naturals" d'emmagatzematge i regu- lació dels recursos hídrics (Miralles, 1994). A més, la seva utilització des d'un punt de vista territorial te una implantació superior a les superficials. Cal anar cap a uns models de gestió conjunta o el que s'anomena un ús conjunt dels recursos hídrics superficials i subterranis. Aquesta estrategia de gestió esta essent utilitzada des de fa temps per la Societat General d1AigÜes de Barcelona en I'a- bastament de la ciutat.

Les actuacions o estrategies mes significatives d'aprofitamenr de recursos hidrics -basicament regulació d'aigües superficials- han tingut una gran importancia en el subministrament de les activitats agrícoles i industrials, i tambe, en els abastaments d'aigua potable. En aquest sentit alguns exemples d'infraestructures hidrauliques poden esser paradigmatics i han tingut i tenen una gran importancia economica:

- Els regadius lleidatans (del Segria, la

Noguera, el Pla d'urgell, les Garrigues....), resolts prin'cipalment a partir de la regulació

i canalització d'aigües superficials (canals

d'Aragó i Catalunya, Urgell, Pinyana ,... ).

- L'important desenvolupament industrial -

fonamentalment textil- de final del segle

XIX fins ara a les conques dels rius Llobregat, Ter i Besos, basat en I'explotació indistinta d'aigües superficials i subterranies.

- Mes recentment, des del punt de vista de I'a-

bastament de la conurbació barcelonina i comarques limítrofes, cal esmentar la xarxa de distribució que gestiona I'ens Ter- Llobregat, que basa una bona part de la seva

efectivitat en el sistema de regulació del Ter constitu'it pels embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral, el qual facilita el trans- vasament d'aigua de la conca del Ter a les del Besos i el Llobregat (i la Tordera).

En moltes de les arees referides la utilització d'aigües subterranies ha estat progressivament mes important, sobretot a partir de I'explotació dels aqüifers al.luvials dels diferents sistemes flu-

vials (Segre, Nogueres, Llobregat ,... ) i tambe d'a-

qüífers en roques carbonatiques. Alguns dels aqüifers, per les seves considerables reserves (delta del Llobregat: 100 hm3, al.luvial i delta del Tordera: superior a 40 hm3, aqüífer carbonatic de

Capellades: 10 hm3, ... ) han tingut i tenen una

gran importancia en tot tipus d'abastament i una funció estrategica quan per raons de situació o de qualitat han estat I'únic recurs en comptes de les aigües superficials.

Aquests exemples d'utilització de recursos hidrics il.lustren clarament un major pes de les aigües superficials en comparació amb les aigües subterranies en la gestió dels abastaments. No obstant aixo, aquesta situació ha de canviar i les aigües subterranies, en el futur immediat, han de tenir una consideració mes important en la ges- tió dels recursos hidrics. El paper que ja tenen en els abastaments, la seva significació estrategica en tant que infraestructures o reservoris naturals, i el fet de ser un component essencial del cicle de I'aigua són arguments indiscutibles en aquest sentit. A mes, I'explotació racional de les aigües subterranies te, per definició, un impacte ambiental menor.

Paradoxalment, el fet que les estrategies d'a-

profitament i gestió s'hagin basat mes en les aigües superficials que en les subterranies no es correspon amb els esforcos de coneixement rea- litzats, mes aviat escassos en les superficials, pero mes importants en les subterranies. No obstant aixo, tant en els sistemes hidrologics superficials com en els subterranis es necessiten importants esforcos en recerca orientada, així com en conei- xement general (inventari dels recursos hidrics,

models de gestió ,... ) i en I'actualització de la

informació disponible.

1.2

Un esforg en coneixement i infraestructura de control

La utilització o explotació dels recursos hídrics no sempre s'ha fonamentat en un coneixement suficient o prou profund i sistematic. Malauradament, encara ara, hi ha una certa inercia heretada de situacions anteriors en que s'explotaven els recursos pero sense disposar d'una avalluació rigorosa d'aquests i, per tant, sense coneixer les seves possibilitats de regula- ció i gestió; a tot estirar es tenia una idea apro- ximada o estimativa de la irnportancia del recurs. Així la utilització dels recursos hidrics s'ha estat fent amb un coneixement insuficient i sense la planificació indispensable. Aquesta manca de planificació i, per tant, d'absencia de gestió ha estat determinant perque en moltes unitats hidrolbgiques s'originessin problemes de sobreexplotació i una degradació progressi- va de la qualitat de les aigües amb totes les conseqüencies mediambientals i ecolbgiques

(5)

(...'o!lsa6 ap slapou 'luaweuo!xm+) o!Jezl!lapopj - (""[e!J!+!$JP P ~~ JJ ~J ~J ) o!qsa6 ap sanb!s!+ sa ~n l~ n~ ls ae ~+ ul - s~eluaw!~adxa sawals!s o sanbuo] - ~J !~ o~ oJ ~! H e!4eJ60~'2] - o!lsa6 ap eu!a e w o ~ (31s) e~!)e~6oa=~ o!xwJojul,p sawals!S - lo ~lu o3 ap saxJex - sanb!bololp!t( sapea ap Jueg - :sluanbas sal uos o!$ -sa6 ap sau!a ! saJnpnJlsaeJJu! sal .o!Jenl!s el ap pisa,[ au-~ezl!leue,p edn30,s 'w nl o~ x!a)ew lsanb -e,p 'o!qsa6 ap saJnDnJlsaeJju! aJqos ap!pJe,l 'ep -uaJaJaJ e~aw!ld el x!anl!gsuoJ san6!y,p eiuny el ap SlP!lOl!JJal s !a A Ja s slap e!boloa60~p!q,p SU O !J -2as sal ap sap 1 (eJ~aJau ! s!ueJJalqnS ~J !J ~! H sosJnJay) a+8,p le$!un el el ap sap LuezyleaJ eya,s anb S~o+sa,l 'l!luas lsanbe u3 .(o!lsa6 ap saup) ylsa6 ! )uawax!auoJ ap saJnpnqsaeJ+u!,p lun[uoJ lueuodu! un Jep!losuoJ o ~eslndw!,p leys -salau el x!anpap sa leJ!ldxa ey,s anb la lo$ aa 'sJn3al lap ~!JJaloJd el e l~ a~ el !g o~ dP ,l Jp :!ldwe l!lUaS un ua o!ysa6 euoq eun sa!$ue~e6 qwe ~ejalueld e lad alqesuads!pu! sa luawax!auoJ la 'en!l!u!~ap u3 .sa!ueJJalqns sal ~a d la4 le alqeledLU03 luawe!alueld un Ja+ iod s a sle!J!4Jadn~ san6!e sal u3 .o!lsab ap suo!s!Jap ap esa~d el ua w o ~ !x!e '(..'eJ!w!nboa60~p!y 'e!~law -oza!d) o!~ezl!lapow ! ~! bo lo ~p !yluaweuo!Junj nas lap o!Jezy-lalJeJeJ el ua salqesuads!pu! , 10 1 ! S U! + 'Ja S uapod 1 'SUO!JJPJ~X~ sal ap P!JuelJodLU! el ap o!~en)ene,l ua ! s~a$!nbe slap lelaua6 O!J -ezl!la$JeJeJ el ua sleluaweuoj sapadse uax!anl -!EU03 (315) eJ!Jel60a9 O!JPUJO+Ul,p SaLiialS!S sla w o ~ sau!a,p g! ~e ~! ld e, l sapep ! ap sweq ua o!Jezl!lewJo+u! e Aa s el 'enb!e,p slund ap s!Jel -uanu! sia sa!ueJJalqns sanb!e ua 'liIuas lsanbe u3 .o!Jeloldxa,p sa ~n l~ n~ $s ae l~ u! ap sal luau!A -o ~d opewJoJu! el Jezl!l!gn IlaA!u aq e un v '(V661 "le ja lJaq!g) ehuelunu ap s!u!wop ua

e!Alyqns o!Jelnx!J el ap exaJaJ el ua aqwel ! SJ !~ -S J~ J sq nb e ua sa!ueualqns sanb!e,p sjpnlsa sla ua ?q llow lellsowap ey,s

anb la4 'sapeuopelal luaweiaJlsa uelsa -sawals!s slap eJnpnllsa,l 1 luaweuo!~un+ la ua sapeAJasqo- (sanb!bolo~a) sanb!bolo!q ! sanb!s!~ ~anb!$~jJalJelPJ sal ~sanb!bolo~p!y suo!Je~!ldw! sa l~ o~ qu e LuaJaJ o!JnloAa,p sal~adse sllanbe '~ !p e s ? '(...'o!Jexyl~asap ! o!soJa 'e!~lawo!nnld el ap o!Jnu!ws!p) ~! pe w! l~! ~eqolb e eA!l -e p eJ!y?wal el

eloi 'Ienlx llow o~ ad 'le~aua6 saw efi!A ap lund un,p sap 'aquel '! sap!uny sauoz sal qu e x!aamns 'aldwaxa ~a d ' UJ O :, ~! ~p !y l~ od ns un qu e sleuo!JelaJ luawelaJlsa sawal

-s!soJa slap 'lelaban

elJaqo1 el ap '~ ue l ~a d '! o!] -e~!dsuP~lode~a,l ap ~aded la 'slos slap 'eu!lJ lap !pnlsa,l sleluaweuoj uos saw e saw

v

.e!bolo!q -O JJ !~ el ! Jqenbe ewals!soJa,l ap eunej el 'opel la lelnleu $el!A!lJeo!peJ el 'e~!dolos! e~ !u !n b el 'e3e.11 guawala slap e~!u!nboab el '(s!Jey!Jou!u ! s! ~e l! ~o (e w sluawala) sanb!sselJ e~!w!nboab el ! e~!w!nb el 'PJnlPJadUJal el :(enb!e,l ap) SJ !~ -olo~p!y sawals!s slap sanb!y!~ape~eJ o sal~adse sluaJa+!p ap eJjaJaJ el ap ~! g~ ed e U~ J~ ~! ~U OJ s a sau!ld!~s!p salsanbv ,ap!llsa ~! ue u! po ~p !yelsy ap lund la ~e lu aw ald wo ~ lespeu aq o sluau -ax!auoJ snou JP ~J o~ P uapod anb s~eu!ld!Js!p suo!~ew!xolde saJqe saun ey !y '$!$uas al ox!e 'al -3adse lsanbe,p eJ!seq epueuodw! el esale 'anb

eJeJu3 -J!weu!poJp!y o J!lneJp!q al~adse nas le el -!w!l s a s~!bololp!y sawaps slap opezl!JapeJeJ el sapeba~ sallow anb saled x!alewuel sj 's!uop!

o!JeJ!unwoJalal ap sue(l!w sla !JO~JOJU! anb ! nu!luoJ ua s~!bolo~p!y sawals!s slap lolluo:, le !x!anq!lluoJ anb epe3ue~e e!bolouJal ap O!J -E'JO~JOJU! el E 'l!S S aJ a U P JJ a Ja J el lUaL!ie!hqQ ,x!als!xa ou elsanbe uenb alqesuads!pu! ! e!JessaJau elnlJnJlsaeJJu! el ap o!Jea.o ap ! lua$s!xa ~OJJUOJ ap IeluawnJyu! eJnl -JnJlSaPJJU! el ap O!JPZl!UJapOU ! o!~ezl!w!pdo,p S~o+sa un lua4 Je!nueJ lod s a luauelos 'suawoua~ snas sla ! s~!bolo~p!y sawals!s sla Jezl!lapou ! J ez -l!leue,p luawe[alueld la e 4 s a woy uenb luawe]

-!lewals!s eJolje anb 'leyleal elsanbv .e!JessaJau lel!lenb el u!nbu!l ou salsanbe anb o 'sapep no ~d !bey !y ou anb '-le nl da J~ ~~ lapou un e Jeq!JJe e ~a d slos uel !u sapebah e - ewals!s leu!wJalap un Jezl!lapow ! ~ezl!leue e Jad sleluaw!~adxa sapep !bey !y ou anb J!amns iod .Jajs!les uapod

s a ou 'sapeba~ salleu 'sa!~uab!xa sams sal anb s a lualod e!bolopolaw eun,p o!Jezl!l!ln el ap ew -alqoJd la ' 30 1 leJblel/~ '(""e~!gel!luenb ! le!uaw -!~adxa e JJ a ,a l '~Pla!lP~!ld!JS!pS~eJl ! lela!Jeu -!ld!Js!pJalu! 'sawaps ap !s!leue) ep!los PJ!bolop -olaw o!~eu!xolde eun,p sap J! ~~ ~S UO JP ,~ ey,s luauax!auoJ ~s an bv .lel!punJo~d ella3 eun,p luawax!auoJ un qu e e!Juap!Aa ua esod s a iuaw -elos s~!bolo~p!y sawalsjs slap $el!xaldwor, el .x!als!xa ou anb ua s~ !b olo ~p !y saway!s sla ua el-~e~aua6 ! 'le!J!$ladns ! le~aua6 essew sapeba~ e 'Ienpe o!Jewloju! o luawax!auoJ la JPJOll!U lUPlUalU! O!Jenl!S el JejaJpaJ [e l -uaweuoj s a yluas lsanbe u3 .esodns ox!e anb

(6)

1.3

La planificació hidrologica a Catalunya La planificació hidrologica te una importancia cabdal en el desenvolupament economic, i com succeeix amb uns altres objectius i iniciatives de gestió dels recursos naturals, fins fa molt poc, no ha comptat amb documents i propos- tes concretes.

L'any 1970 es publica el REPO, document en que es realitza una avaluació dels Recursos Hídrics Totals del Pirineu Oriental i que consti- tueix I'únic antecedent de planificació hidrologi- ca a Catalunya (amb un volum de dades quanti- tatives significatiu).

D'en~a de I'any 1995, i per primera vegada,

existeixen uns documents de planificació hidrolo- gica relatius a les diferents conques o adminis- tracions hidrauliques de Catalunya. Aquests documents elaborats per les diferents institu- cions o organismes amb competencies hidrauli- ques responen a les pautes indicades per la Llei d'aigües de I'any 1985 i els seus reglaments de desenvolupament.

A mes a mes hi ha un Pla hidrologic nacional, de moment sota la forma d'avantprojecte, que s'ha de completar a partir de les aportacions o plans dels diferents organismes de conca (per- tanyents o no a les administracions autonomi- ques). L'objectiu fonamental d'aquest Pla nacio-

nal es aconseguir, mitjan~ant una política de

transvasaments, un nou equilibri hidraulic en el conjunt de I'Estat. Es des de les actuacions pre- vistes en el Pla hidrologic nacional que s'han de resoldre els deiicits hídrics de les conques del

centre tinguts en compte al Pla hidrologic de les conques internes de Catalunya. Tot i aixo, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha considerat unes altres possibilitats, com la importació d'aigües del Roine. No obs- tant aixo, recentment s'ha produi't un canvi important d'orientació en el concepte del pla hidrologic nacional: s'ha qüestionat la política de transvasaments i s'ha assenyalat com a alter-

nativa una gestió mes e f i c a ~ dels recursos propis

de les diferents conques i, en particular, de les aigües subterranies.

En el cas de Catalunya les competencies estan en tres administracions hidrauliques dife- rents que responen a tres dominis hidraulics, amb els seus respectius plans hidrologics. D'una banda el Pla hidrologic de les conques internes de Catalunya (DPTOP i DMA, 1995) que corres- pon al territori de Catalunya en el qual la Generalitat te competencies exclusives, amb I'ex- cepció de les obres considerades d'interes gene- ral en que les aportacions financeres (i com- petencies) són de I'Administració de I'Estat, i d'u- na altra hi ha els plans hidrológics de les conques de I'Ebre i del Xúquer, elaborats per les respecti- ves confederacions pertanyent5 a I'AdministraciÓ de I'Estat (MOPTMA). El Pla de la conca de I'Ebre (MOPTMA, 1995), que afecta aproximadament el 50% del territori catala, correspon al vessant catala de I'Ebre, es a dir a les conques hidrogra- fiques dels rius Segre, Noguera Pallaresa i

Noguera Ribagor~ana. I, finalment, el Pla de la

conca del Xúquer que implica un petit espai de la Catalunya mes meridional relatiu a la conca del riu de la Senia i el pla de la Galera.

En el marc de la planificació hidrolbgica i per a la materialització dels seus objectius s'han de con- cretar diferents iniciatives i consolidar les ja exis- tents des del punt de vista de coneixement i actualització de la informació, creació d'infraes- tructures de control, programes de recarrega arti-

ficial i restauració d'aqüífers, etc .,... (vegeu els arti-

cles relatius a infraestructures i conques experi- mentals en aquest mateix volum). Aquestes ini- ciatives han de facilitar que es concretin o recon- dueixin els objectius de la planificació hidrologica així com obtenir la informació necessaria per a disposar d'una bona prospectiva.

Tant en I'ambit de les conques internes com en el de la conca de I'Ebre són necessaries les ini- ciatives referides; de tota manera, per raó de competencies, I'Administració catalana practica- ment nomes pot actuar a les conques internes. Així els problemes són essencialment al vessant catala de I'Ebre on el control i la gestió de les

aigües superficials i subterranies es a la

Confederació Hidrografica de I'Ebre a Saragossa. Les aigües subterranies pero, no tenen una ges- tió ben definida per part de cap administració, es a dir no hi ha una xarxa de control generalitza- da en cap concepte, tot i que I'Administració

catalana hi te, des del Departament de Sanitat i

Seguretat Social, la xarxa de control de la quali- tat dels abastaments públics tant d'aigües super- ficials com subterranies (I'Administració catalana te també competencies en medi ambient en tot el territori). En aquest moment hi ha la iniciativa d'una xarxa estatal que disposaria d'alguns punts de control al vessant catala de I'Ebre. Aquesta xarxa és pero insuficient per a una bona gestió

(7)

dels recursos hidrrcs subterran~s, que obviament s'haur~a de fer des de Catalunya A tots els efec- tes -gest16 dels recursos hídrlcs, protecc~ó

c ~ v l l

.

-, la gest16 dels recursos o slstemes

h~drolbgrcs en terrrtorl catala s'haurra de fer des

de la Generalltat de Catalunya es a d~r, des de la

perspectiva d'una autonomia plena per a Catalunya no és acceptable la situació actual de distribucró de competencles. Més encara, en un termini breu, cal aconseguir una major implica- ció en la gest10 dels recursos hídrics del vessant catala de ['Ebre que, en la situació actual, hauria

de conslstlr, SI mes no, en una major coord~nacró

I partlc~pacló en la presa de dec~slons

A Catalunya, el Programa d'obres h~draull-

ques, el Pla hldrolbg~c de les conques Internes I

els plans h~drolbg~cs en general, constltuelxen

Importants reptes per al futur ~ m m e d ~ a t (les

lnverslons que es preveuen se situen al voltant

d'un b1116 de pessetes) La mater~alltzac~ó d'a-

quest conjunt d'actuac~ons I un bon segurment

dels d~derents objectius de la planlf~cac~ó h~drolo-

g r a fan ~ndispensable portar a la pract~ca les Ini-

crat~ves en coneixement I ~nfraestructures de

control I gest10 abans comentades

Flnalment, els organlsmes de I'a~gua de la

Generalltat , Junta d'A~gues I de Sanejament,

passaran a constrtulr, a termlnl m~tja, I'Agenc~a

Catalana de I'A~gua A ~ x b fac~l~tara una coordl-

nació de la plan~frcacló I també de la gest16 dels

recursos hidrlcs I de la seva qualltat L'Agenc~a

lmpulsara la coordrnac~ó de drferents esforcos I

lnlclatlves com ara les xarxes de control, bases de

dades, Des de I'AgPnc~a s'ha de facll~tar una

col laborac16 mes oberta I estreta amb els altres

departaments rmpllcats en la utrlrtzac~ó I la ges-

t ~ ó dels recursos hidr~cs (Indústria I Energla,

Agricultura, Ramaderla I Pesca, I San~tat I

Seguretat Soc~al)

A mes la mater~alrtzac~ó dels object~us de la

plandlcacró h~drologrca obliga de manera ~nelu-

drble a coord~nar la gest10 dels recursos hidr~cs

tant quantltatlvament com qual~tat~va A ~ x í

matelx I'actual d ~ s t r ~ b u c ~ ó de competencles a

Catalunya oblrga a plantejar una coord~nac~ó

mes estreta I una relac~ó més d e f ~ n ~ d a amb

organlsmes d'ambit estatal (en particular amb

la Confederac~ó Hidrografica de ['Ebre).

1.4

El punt de vista mediambiental

La ~ncorporació de la perspectiva med~ambiental

en I'anal~sr, I'aprof~tament I la gestió dels recur-

sos hídrics suposa anar molt mes enlla de la "simple" considerac16 de la importancla de la qualltat de les aigües (Gray, 1996). es a drr, ha d'incloure la introduccró de nous contlnguts, sobretot la consideració de la Idea de complexi-

tat dels s~stemes h~drolog~cs a la qual abans ja

m'he refer~t es I'ún~ca manera de posar en relleu

uns altres aspectes els sistemes hldrologlcs com a ecosrstemes o com a part d'aquests, la

~mportancra cabdal de les algues subterran~es en

I'ex~stenc~a de les zones hum~des,. .(Prat, 1995)

Cal tenlr present que en nombrosos s~stemes hrdrolbgrcs es constata un grau de complex~tat

elevat Inherent al seu func~onament I a la seva

estructura tant des del punt de vlsta fis~c com

ecolbg~c De cara a I'explotac~o I gestió, aquesta

complexitat no s'haur~a d'obl~dar.

Tanmatelx s'han d'rntrodulr nous elements o

perspectives en la concepcró I gest16 dels slste-

mes una valorac~ó patrrmon~al dels recursos

hidrrcs I la creacró de reserves d'a~gues subterra-

nies ("Hydrogeolog~cal nature reserves")

(Mars~ly, 1992), la seva s ~ g n ~ f ~ c a c ~ ó estetlca I pal-

satgistrca,

La ~ncorporac~ó del punt de vlsta arnb~ental

ha comportat una nova vls~ó en el paper dels srs-

temes hrdrolbg~cs en el conjunt del terrrtorl I la

seva ordenac~ó En aquest context la ~ntroduccró

del concepte de desenvolupament sosten~ble és

un dels reptes més d~fic~ls I problematlcs del futur

lmmedlat (la confrontac~ó del desenvolupament

sosten~ble amb I'explotac~ó dels recursos hidrlcs

es un dels reptes)

La planrf~cac~ó h~drologlca, és a d ~ r els d~fe-

rents plans h~drolbg~cs als quals m'he refent,

Incorporen explicltament el punt de vrsta arnb~ental El Pla hldrolbgrc de les conques rnter-

nes ~nclou com a plans sector~als el Pla d'espa~s

d'lnteres natural (PEIN, Decret 3281'1 985, de 14

de desembre) (DARP I DPTOP,

.

) I el Pla de sane-

jament La restaurac~ó de la qualltat de les argues

superf~crals s'esta real~tzant des del Pla de sane-

jament, mentre que la proteccró de les zones

hum~des es consrdera en el PEIN

Els problemes de qualltat de les algues super-

f ~ c ~ a l s I subterran~es tenen una relac~ó d~recta

amb els abocaments d'a~gues resrduals I I'abo-

cament ~ncontrolat de resldus lndustr~als, que

f ~ n s fa molt poc no tenren cap tipus de control

I'absenc~a de plan~frcac~ó I gest16 ha estat el marc

que ha facllltat, sobretot al llarg dels anys 60, 70

I 80, I'apar~cró de greus problemes de qualltat I

contamrnac~ó de les algues superf~c~als I sub-

terran~es (Gray, 1996) La no ex~stenc~a de cap

trpus de gest16 dels res~dus rndustnals ha deter-

mrnat la contam~nacló de sols r de les zones no

saturada I saturada de nombrosos aquífers

al luv~als

Els problemes de degradac~ó de la qualltat de les algues han estat part~cularment Impor- tants en els aquifers al luvlals I deltalcs Els ves-

saments d'argues res~duals no tractades, sobretot

~ndustr~als, han orlglnat una contam~nac~ó pro-

gressiva de les algues subterran~es En efecte, la

~ n f ~ l t r a c ~ ó d~recta de les algues residuals o super-

f~c~als contam~nades constrtuelx una recarrega

amb argues, moltes vegades, excessivament con- tamlnades (I quan a mes h~ ha bombament es

produe~x un reciclatge) AIXO es el que ha passat

en els aquifers del delta del Besos (I en molts dels seus afluents), que constltuelxen el para- dlgma de la degradació dels aquifers de Catalunya, la conca del Besbs tambk 6s una de les que té problemes mes greus de contam~nac~ó

de les algues superf~c~als Tampoc no escapen

d'aquesta problemat~ca els rlus Llobregat I

Tordera I el seus aqu~fers (Custod~o, 1992, 1995)

Aquestes sltuaclons de degradac~ó de la

qualltat de les algues dels aquifers poden esde-

venir lrrevers~bles o quasi ~rreversrbles, com

succeelx amb el delta del Besos, ja que el grau

assol~t de contamrnac~ó fa pract~cament Invla-

ble qualsevol acc~ó de restaurac~ó

Alxi matelx cal assenyalar com un greu pro-

blema la perdua de zones hum~des I les rmplrca-

clons med~amblentals I ecolog~ques que alxo

suposa (arguamolls de I'Emporda, de la Tordera,

del Llobregat, ) Les zones hum~des de Catalunya

necessiten la real~tzac~ó d'estudrs experrmentals

aprofundrts I la def~n~cró de programes de gest16

partlcular~tzats (Banyoles, arguamolls de I'Emporda, )

bbv~ament, a tot alxo cal afeglr I'absencra o

I'escassetat de perspectiva I cultura med~am-

brental que ha caracterrtzat tant I'admlnlstrac~ó com els usuaris de recursos durant un període

que, en el conjunt de I'Estat I a Catalunya tam-

bé, ha estat excesslvament llarg En efecte, els

slstemes hidrolog~cs no han estat cons~derats en

tant que ecosistemes ni tampoc ha existit cap

t~pus de valoracro cultural del patrlmon~ hidr~c

Les consequenc~es són prou conegudes I, en

part, ja han estat comentades Sortosament

aquests darrers anys la s~tuacró esta experlmen-

tant una certa lnflexló I progressivament s'a-

vanca cap a un ús mes rac~onal dels recursos,

que rnexcusablement ha d'lncloure la perspectl-

va med~amb~ental Flnalment cal recordar que

en tota aquesta problemat~ca les exlgPncies de

les d~rectrves europees han ~ n f l u ~ t s~gnlf~cat~va-

ment sobre el canvi d'act~tud en la u t ~ l ~ t z a c ~ ó

dels recursos naturals I han suposat un Impera-

t ~ u legal molt posrt~u En aquest sentrt la pro-

posta de la D~rect~va europea de politrca de I'al-

gua es un pas endavant molt Important per a la

seva or~entac~ó amb~ental~sta I de gest16 Integral

del cicle h~drolbg~c.

El malbaratament dels recursos a la rndústria

(sobretot abans de I'apl~cac~ó del canon) I a I'a-

grrcultura, amb tecn~ques de reg anacrbniques,

ex~geixen actuaclons d'educac~ó ambiental ben

(8)

Curs baix del Llobregat, on coexisteixen importants infraestructures

i

activitats antrdpiques amb una gran disponibilitat de reserves hidriques

estructurades i definides. Es a dir, cal establir pro- grames d'educació ambiental específics per a la indústria i I'agricultura com una de les possibili- tats amb mes projecció de futur per a canviar els usos irracionals del recurs i, en definitiva, acon- seguir un canvi de mentalitat i d'actitud. Aixi mateix cal canviar I'ús domestic dels recursos.

Els problemes de qualitat i contaminació de les aigües superficials i aqüífers s'han d'estudiar amb rigor intentant determinar les fonts conta- minants, que en el cas de les aigües subterranies són, moltes vegades, difícils o impossibles d'i- dentificar, com a conseqüencia dels elevats temps de permanencia de I'aigua en I'aqüífer.

En aquest moment es necessaris una avalua- ció precisa de I'abast dels resultats del Pla de sanejament i, si cal, replantejar objectius i actua- cions. Així mateix es indispensable coneixer els recursos generats pels tractaments i la seva qua- litat amb I'objectiu de desplegar un programa de reutilització, paral.lelament a un programa de recarrega artificial d'aqüífers (Mujeriego et al., 1996.; Mujeriego, 1996).

El programa de recarrega artificial ha de con- siderar totes les possibilitats tecniques: basses

de recarrega, pous de recarrega, .... Aquest pro-

grama ha de tenir en un primer moment un caracter experimental que permeti I'assaig de les diferents possibilitats tecniques amb I'objectiu d'orientar millor i optimitzar el conjunt d'expe- riencies previstes.

A mes, cal plantejar-se la restauració de determinats aqüífers o senzillament la millora de la qualitat, d'acord amb el tipus d'ús. En aquest sentit les iniciatives del programa de recarrega

artificial poden ser interessants per a resoldre els problemes de contaminació o contribuir a la res- tauració de determinats aquífers.

2

Prospectiva

2.1

Actuacions en materia hidraulica des de la Generalitat

La Generalitat es en procés de reorganitzar i dinarnitzar els seus organismes de I'aigua amb I'objectiu d'aconseguir una gestió integrada des del concepte del cicle de I'aigua.

Aixo ha de suposar una inflexió en els plan- tejaments actuals davant la necessitat de donar resposta a determinats problemes i disposar d'u- na informació rigorosa i d'una estructura ade- quada per a una millor gestió dels recursos hidrics. En aquest sentit, es donara un major impuls a la recerca i al desenvolupament, amb els recursos hidrics com un dels objectius prioritaris.

Les exigencies de coneixement i gestió dels recursos hídrics han de conduir, a termini mitja, a un institut de I'aigua, d'hidrologia o dels recur- sos hidrics a Catalunya. La Unitat d'Hidrologia orientada a la Recerca+Desenvolupament que s'esta impulsant, en seria el primer pas.

En la perspectiva del procés que ha de conduir a una situació d'autonomia plena per a Catalunya, cal una major implicació en la gestió dels recursos del vessant catala de ['Ebre. Tanmateix, per raons exclusivament tecniques, es fa molt difícil la gestió en les actuals condicions.

Per a una bona gestió dels recursos hidrolo- gics en el conjunt del territori catala les dades meteorologiques són indispensables, i solament

poden provenir d'una xarxa d'observació mete-

orologica. L'Administració de Catalunya, amb la

creació del Servei Catala de Meteorologia, ha fet un pas molt important per respondre a les neces-

sitats del país -actuals i futures- en la predicció

del temps, la informació hidrologica i predicció

dels riscos d'lnundació i allaus. Les xarxes d'ob-

servació meteorologica de Catalunya necessiten

una nova definició i una modernització. obvi,

doncs, que en el futur immediat s'han de tenir la

totalitat de les competencies en les ternatiques

relacionades amb els recursos hídrics i per al con-

junt del territori com a única garantia d'una

bona gestió.

L . L

Recursos hidrics i sostenibilitat

La planificació hidrolbgica ha de resoldre les necessitats futures des d'una perspectiva de desenvolupament sostenible. El Pla de les con- ques internes pretén resoldre els deficits a les

conques del centre mitjan~ant el transvasament

i la importació de recursos. Aixo no obstant, aquesta importació ha de reduir-se als mínims indispensables, sobretot si la planificació hidrolo- gica introdueix la sostenibilitat d'una manera efectiva i realista. Aixi, es necessari reconsiderar les xifres del Pla hidrologic (i dels diferents plans hidrologics), particularment en el calcul de les demandes previstes, i essencialment quantificar uns altres aspectes encara no prou avaluats com

(9)

les quantitats i qualitats aportades pels tracta- REFERENCIES

BIBLIOGR~FIQUES

ments del Pla de sanejament (les dades sobre els

que informen el pla els plans hidrolb- CARRERAS, A, (1983). E[ aprovechamiento de la energia

gics necessiten també una actualització). Les ini- hidraulica en Cataluña. 1840-1920. Un ensayo de inter-

ciatives abans apuntades han de contribuir a una pretación. Revista de Historia Econornlca. Any 1, 2:

31-63. millor gestió dels recursos propis: una utilització

mes racional i estrategica de les aigües subterra- COMISSIO DE LES COMUNITATS EUROPEES (1990). Libro

nies, I'establiment de programes de reutilització, Verde sobre el Medio Ambiente Urbano. Serie "Medio

ambiente y calidad de vida". Luxemburg, 84 pag. recarrega artificial i restauració d'aqüífers, un

coneixement mes aprofundit dels recursos propis CUSTODIO, E. (1992). Progresiva degradacion de la can-

i de les seves ~ossibilit~ts estrateaiaues, i d ,

.

la "ia- tidad y la calidad de 10s recursos de agua en el sistema

acuifero del Bajo Llobregat. Sete congres brasiler d'ai-

bilitat de nous dispositius o infraestructures de ghes Belo Brasil,

regulació. En aquesta mateixa línia s'han de fer

esforcos aue afavoreixin la incorooració de noves CuSTOD1O~ E. (1995). Las aguassubterraneas en

2 .

disciplines o perspectives

com

la hidrologia

catalunya.

ln B ~L. ~ ~ "EI A P ~ ~ .en

Catalunya", 259-278 pag. Universitat Politecnlca de

ambiental i la urbana i una valoració patrimonial Catalunya. Barcelona.

dels recursos hídrics.

DARP I DPTOP (1996). Pla d'espais d'interes natuml. Des del punt de vista de la planificació (legisla-

Genera,itat de Catalunya, Barcelona, cio i reglamentació) es necessari abordar les qües-

tions se~üents: ordenació de I'extracció d'arids als DOLZ, J . (1994). The PI-oblem of ~loods in Spain. In J .

Cororninas i K.P Georgakakos editors. US.-Spain

rius catalans, reglamentació sobre obres a zones Worhshoy on Haeards, Barcelona. Espanya,

inundables, introducció de criteris hidrogeolbgics 108-119 pag.

en I'ordlenació urbana, reglamentació sobre obres

DPTOP I DMA (1995). PI-ojecte del Pla hidroldgic de les

en domini públic hidraulic o en zona de policia, conques internes, Generalitat de Catalunya, 182 pag,

reglamentació de la navegació en embassaments Barcelona.

naturals i artificials, GIBERT, J . DANIELOPOL, D.L. I STANFORD, J.A. (editors)

(1994). Groundwatcr Ecology Aquatic Biology Series.

Es fonamental que es concretin uns progra- Academlc Press. Regne

Unit, 571 pag,

mes d'educació ambiental orientats als tres usos

més importants: agrícola, industrial i domestic, GRAY, N.F. (1996). Calidad del agua potable. Problemas

y soluciones. Editorial Acribia. Saragossa. 365 pag. En aquest mateix sentit cal un canvi radical en

determinades practiques de reg que malbaraten MARSILY, G. DE (1992). Cwation O ~ ~ ~ H ~ ~ I - U ~ ~ O ~ O ~ ~ C C I I

recursos i són un factor important de degradació Nalure Reserves": A pieafor the defense of ground water.

Ground Water, vol. 30, No. 5:658-659. de la qualitat. Es necessaria la incorporació de

tecnologia en la utilització agrícola dels recursos MARTIN VIDE, J . (1994). Geographical Factors In the

(control, reg gota a gota), i establir uns sistemes Pluviomet"~ 0fMediterraneanS~ain: Droughtand

Torrential Raii~fall. In J. Cororninas i K.P. Georgaltakos

de financament d'aquesta tecnologia: iris- editors, U,S,.Spain Workshop on Natural Hazards,

titucionals, credits tous, ajuts de la Unió Europea Barcelona. Espanya, 8-25 pag.

per a la transformació tecnolbaica dels reaa-

MIRALLES, J.M. (1994). Caqu@i; una infraestructura

dius, ... Així mateix s'han de coordinar entre els

El medi ambient al Pla del delta del Llobregat,

diferents departaments de la Generalitat noves sant Boi del Llobregat.

actuacions i programes d'estalvi de recursos i energia a les indústries.

Els programes han d'incidir en els aprofita- ments domestics dels recursos per a aconseguir un ús mes racional i una consegüent disminució dels consums. En aquest sentit és interessant recordar que els pa'isos nordics han disminu'it el consum habitanudia reduint els valors estandards que encara s'apliquen a molts pa'isos del món; paradoxalment els pai'sos nbrdics se situen entre els que tenen una major disponibilitat de recursos (Comissió de les comunitats Europees, 1990) rn

MOPTMA (1995). Plan hidrol$ico de la cuenca del Ebro. Confederació Hidrografica de I'Ebre. Saragossa. MUJERIEGO, R. (1996). La recarga de acuijeros con aguas I-esiduales. FCIHS. Barcelona (en premsa).

MUJERIEGO, R; SALA, L.; CARDO, M.; TURET, J . , (1996). Agronomic and Public Wealth Assessment of Reclaimed Water Quality for Landscaye irrigation. Wat. Sci. Tech. 33 (10-11): 335-344.

PRAT, N, (1995). El agua en los ecosistemas. El Campo no 132 29-48. Servicio de estudios BBV Bilbao. PUIGDEFABREGAS, J . (1995). Erosion y desertuicacion en España. El Campo no 132: 63-83. Setvicio de estu- dios BBV Bilbao.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...