• No se han encontrado resultados

Desenvolupament cognitiu i motor

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Desenvolupament cognitiu i motor"

Copied!
6
0
0

Texto completo

(1)

CFGS - Educació infantil

Desenvolupament cognitiu

i motor

(2)

Aquesta col·lecció ha estat dissenyada i coordinada des de la Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent per Josep M. Alañá Negre i Helena Palomares Larreula.

Coordinació del contingut:

Núria Casanovas i Mussons

Redacció del contingut:

Alícia Gamundi Vilà Isabel García Martos Ricard González Castelló Maite Rieres Alcolea

Agraïments:

A l’Associació de Mestres Rosa Sensat i a l’editorial Graó, per facilitar-nos el contacte amb els seus col·laboradors i per cedir-nos el dret de reproducció d’alguns dels seus materials.

Segona edició: setembre 2006 © Departament d’Educació

Material realitzat per Eureca Media, SL Dipòsit legal: B-38.312-2006

Cap part d’aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i de la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric, com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia, o per altres mètodes, sense l’autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

(3)

Introducció

Aquest crèdit és un dels puntals del cicle formatiu. El coneixement del desenvolupament del nen/a i de les seves capacitats i habilitats són l’eix de l’educació. Les diverses teories sobre el desenvolupament ens reme-tran també a diversos enfocaments pedagògics. La visió que tingueu del nen/a determinaran el vostre estil de treball.

Si sabem quines són les característiques pròpies de cada edat, de ben se-gur que adequarem millor les activitats que els proposem en qualsevol dels àmbits educatius. L’infant és un ésser indissociable, global, com no-saltres, els adults; el fet que presentem en dos crèdits diferents aquesta globalitat és només a efectes operatius, per fer-vos més curta la durada de cadascun. Heu de tenir en compte, però, que només és a efectes pràctics i que part de la feina que us demanarem en els altres crèdits és tenir aques-ta visió global del desenvolupament del nen.

És lògic i inqüestionable pensar que les característiques dels infants no són les mateixes que les dels adults; però, què és el que propulsa aquest desenvolupament? Quines són les bases biològiques i fisiològiques que el permeten? Quina relació hi ha entre el món sensorial i el desenvolupa-ment cognitiu? Com es produeix el desenvolupadesenvolupa-ment motor? Què el pro-pulsa? Què té a veure amb el desenvolupament cognitiu? Veureu diverses explicacions sobre com es produeix tot això que us plantegem.

Iniciarem el crèdit amb el desenvolupament sensorial. Sense els sentits no hi ha entrada de la informació i, per tant, no hi ha dades per interiorit-zar, per “computar”, no hi ha coneixement. Veureu què diuen la psicologia i la fisiologia de tot això, quins són els materials adequats per a l’estimu-lació sensorial dels infants, i quines repercussions pot tenir en els nens un handicap sensorial.

Coneixereu quines són les bases anatòmiques que permeten el moviment, i que aquest és fonamental també per al desenvolupament tenint en compte que els infants es coneixen a ells mateixos i el món que els envolta mitjançant l’activitat. Us presentarem com es produeix aquesta evolució i què cal esperar a cada edat, cosa que us servirà com a punt de referència a l’hora de programar activitats i per fer l’observació del desenvolupa-ment de l’infant, sabent sempre que són aproximacions i no pas escales de desenvolupament inflexibles.

Parlarem del desenvolupament cognitiu i veureu que hi ha diferents inter-pretacions d’aquest desenvolupament a partir d’escoles de psicologia

(4)

dife-rent que proposen models d’aprenentatge difedife-rents. Us farem cinc cèntims dels principals processos cognitius: els de base antropològica i els de base psicosociològica. I per acabar, coneixereu algunes de les principals alteracions del desenvolupament cognitiu.

I tot això que hem dit fins ara es relaciona amb la psicomotricitat, que és l’expressió pràctica del desenvolupament sensorial, motor i cognitiu. Par-tirem de les diverses concepcions teòriques de la psicomotricitat, de les di-ferents escoles, per veure després quins són els conceptes principals que heu de conèixer. Abans hem dit que només hi ha entrada d’informació a través dels sentits, i que l’activitat permet actuar sobre els objectes i les persones; per tant, psicomotricitat és la globalització del que us haurem presentat fins aquest moment.

Finalment, parlarem de les eines que té l’educador/a per observar el desen-volupament del nen/a, i per potenciar al màxim, a partir d’aquí, cada un d’ells segons les seves característiques i possibilitats. Trobareu tècniques d’observació i registre aplicades a l’àmbit sensorial, motor i cognitiu ori-entats a l’anàlisi del desenvolupament de l’infant.

(5)

Objectius

En acabar aquest crèdit, haureu de ser capaços del següent:

1. Identificar els trets fonamentals dels diferents corrents evolutius en el

període d’edat de 0 a 6 anys.

2. Relacionar les diferents capacitats cognitiva i motora i els seus

mo-ments clau amb una visió integrada de l’infant, i també amb les activi-tats, estratègies i recursos metodològics (espais i materials) dissenyats en els programes d’intervenció infantil i en els projectes educatius for-mals i no forfor-mals.

3. Valorar el grau d’evolució de l’infant segons els trets característics o

fo-namentals de les diferents capacitats cognitiva i motora i els seus mo-ments clau.

4. Valorar el grau d’adaptació de les unitats didàctiques o de programació

del programa d’intervenció infantil, i dels projectes educatius formals i no formals, als trets evolutius de les diferents capacitats cognitiva i motora que poden manifestar els infants assignats.

5. Observar, mitjançant instruments d’observació i mitjans audiovisuals,

el grau de desenvolupament integral de les diferents capacitats cogni-tiva i motora de l’infant.

6. Relacionar el grau de desenvolupament de les diferents capacitats

cog-nitiva i motora de l’infant amb les escales de maduració.

7. Valorar la necessitat d’exploració de l’infant que li provoca la

necessi-tat de coneixement d’ell mateix i del seu àmbit sociocultural a partir de les escales de maduració.

8. Elaborar programes psicomotors que es puguin incorporar als

dife-rents recursos d’expressió i comunicació, o d’altres com a potenciadors del desenvolupament (cognitiu i motor) de l’infant, segons les unitats didàctiques o de programació dels programes d’intervenció infantil, i també dels projectes educatius formals i no formals.

9. Aplicar els programes psicomotors elaborats amb una actitud de cura i

(6)

Continguts

Unitat didàctica 1

El desenvolupament sensorial

1) Les sensacions

2) Els sistemes sensorials 3) Educació sensorial Unitat didàctica 2

Desenvolupament motor

1) Factors de desenvolupament

2) Evolució del desenvolupament motor 3) La grafomotricitat

Unitat didàctica 3

El desenvolupament cognitiu

1) Diferents models d’aprenentatge. Implicacions en el desenvolupament cognitiu

2) El procés cognitiu

3) Els trastorns del desenvolupament cognitius i motors Unitat didàctica 4

La psicomotricitat

1) Concepcions teòriques de la psicomotricitat 2) Conceptes de psicomotricitat

3) L’activitat psicomotriu

4) Funció globalitzadora de la psicomotricitat Unitat didàctica 5

L’observació i el registre. Adaptacions curriculars

1) Tècniques i instruments d’avaluació a l’escola infantil 2) L’observació i el registre a l’escola en l’etapa 0-6 anys 3) Les adaptacions curriculars

Referencias

Documento similar

Al llarg de la recerca s’investigarà sobre les diferències en el rendiment dels metges pre- i post- guàrdia de 24 hores: es valorarà el nivell cognitiu

2on Congrés sobre Desenvolupament Sostenible i Conservació del delta de l’Ebre INFORME TALLERS, Agost, 2006.. 2on Congrés sobre Desenvolupament Sostenible i Conservació del delta

L’objectiu principal d’aquest treball és el desenvolupament d’una eina que integri la capacitat d’implementar i editar arbres de comportament al motor de jocs

El nostre objecte és analitzar el desenvolupament i transformacions de la UE com comunitat de comunicació de risc a través de l’estudi de la seva Política

f«cettfk d*l desenvolupament d* la cort general, ecpecialaent aab la satisfácele d«l« greuges i la legislació aprovada. Se'n farà «1 tractaaent d«* d'un doble vessant: priseraient,

Aquesta estratègia de treball, que es basa en l´ús dels pictogrames com a material d´aprenentatge, ha afa- vorit el desenvolupament de la comunicació i expressió oral en els nens/es

Si la comunicació interpersonal i social ha estat i és objecte d’estudi, a fi d’entendre el desenvolupament i manifestació dels fets comunicatius, i d’aquesta manera poder

Riba (2019) entén el rol del mestre com un acompanyant dels infants en els processos de recerca, d’experimentació, de desenvolupament i de descoberta del món; així, la seva