Fibres i productes tèxtils

Descargar (0)

Texto completo

(1)

Fibres i productes tèxtils

PENSA QUE…

SABIES QUE...

Les fibres són estructures d’origen animal, vegetal, mineral o sintètic semblants al pèl. El terme fibres tèxtils defineix aquelles fibres que es poden filar o utilitzar per fabricar teles mitjançant operacions com el teixit, el trenat o l’enfeltrament.

Segons la llei, els productes tèxtils són aquells que estan compostos exclusivament per fibra tèxtil; ja sigui en brut, semielaborats o elaborats, semimanufacturats o manufacturats, semiconfeccionats o confeccionats. Algunes normatives consideren productes tèxtils aquells el pes dels quals està constituït per, almenys, el 85% de fibra tèxtil.

INFORMACIONS D’INTERÈS

TIpus de FIbres TèXTIls Fibres naturals

Les fibres naturals més usades són: la llana, la seda, el cotó i el lli. Es classifiquen segons el seu origen (animal o vegetal).

4 D’origen animal (llana, seda)

A aquest grup pertanyen les fibres procedents d’animals.

la llana: es defineix com el pèl d’ovella i altres animals que, una vegada filat, serveix per teixir.

La seva qualitat depèn de factors com ara la salut, la cria i la cura de l’animal, la seva raça i els procediments d’obtenció. Propietats i utilitats: és un bon aïllant tèrmic pel fet de mantenir la Totes les peces de roba i tot el calçat estan fabricats amb materials i

fibres molt variades. Un dels factors que converteixen una peça de roba en més o menys còmoda i saludable és el teixit amb què està fabricat. És important conèixer-los per fer una bona compra, aconseguir un bon manteniment de la peça i evitar al·lèrgies, fregaments i altres molèsties

(2)

resistent (pot recuperar-se com un molla despresa de ser comprimida) i és ignífuga. L’obtenció de pèl d’altres animals (cabra, camell, etc.) és més costosa i les peces confeccionades amb aquest tipus de fibres, o bé pertanyen al mercat de luxe i distinció, o bé cobreixen una demanda local. La seva procedència més antiga es reflecteix a la Bíblia, on s’esmenta la gran qualitat de la llana que es venia a Damasc.

la seda: es defineix com la fibra que s’obté a partir dels cucs que s’alimenten de fulles de

morera blanca. Les seves propietats i utilitats són un brillantor natural, bona absorció de la humitat i una alta resistència, comparable a la dels fils de la poliamida i del polièster. Ajuda a conservar la calor en condicions humides, protegeix de les picadures dels insectes (segons el grossor) i es pot tenyir fàcilment. És una fibra usada com a folre per al sac de dormir, ja que conserva la calor en condicions extremes de fred alhora que el manté net. La Xina, l’Índia i Corea són països productors d’aquesta fibra de luxe. L’aparició de fibres sintètiques (niló i polièster), que són més fortes i més barates que la seda, però de menor qualitat, ha comportat una reducció molt gran en la producció i el consum d’aquesta fibra.

4 D’origen vegetal (cotó, lli)

En aquest grup s’engloben les fibres naturals procedents de plantes.

el cotó: és la fibra d’origen vegetal que representa el 45% de la producció mundial total de

fibres tèxtils. La seva procedència actual s’ubica, majoritàriament, als Estats Units, l’Índia i algunes regions de la Xina. Entre les seves propietats i utilitats destaquen la seva tendència a arrugar-se, encongir-se i destenyir, i el seu elevat preu; encara que és un teixit fresc i flexible, amb alta resistència a l’esquinçament i al fregament, i que no produeix al·lèrgies. A més, posseeix propietats úniques de durabilitat i absorbència. La seva procedència original també és bastant antiga, malgrat ser l’última fibra natural a assolir importància comercial. En el segle V a.C., l’historiador grec Heròdot informava que un dels productes més valuosos de l’Índia era una planta silvestre el fruit de la qual era el borralló; i, a Amèrica, els habitants del Mèxic prehispànic ja utilitzaven el cotó per elaborar teles.

el lli: és un dels teixits més antics coneguts i es defineix com la fibra d’origen vegetal que s’extreu

de la tija de la planta. Entre els països productors d’aquest tipus de fibra es troben Rússia, França, Bèlgica i els Països Baixos. Les seves utilitats i propietats són: una major resistència que el cotó, però amb menys elasticitat; és un bon conductor tèrmic; proporciona sensació de frescor; és més resistent que el cotó als àcids, però menys elàstic; és flexible, i resisteix temperatures elevades, el clor i els lleixius. No obstant això, és difícil de planxar, perquè s’arruga fàcilment. La seva procedència data de l’Antic Egipte (etimològicament, és molt probable que derivi d’un

(3)

Fibres artificials

Les fibres artificials s’obtenen mitjançant síntesi química, per la qual cosa la seva producció és molt contaminant per als rius i l’atmosfera. Segons el seu mode d’obtenció, les fibres artificials poden ser regenerades o sintètiques.

4 regenerades

Les fibres regenerades es defineixen com aquelles que han estat elaborades a partir de compostos ja existents en la naturalesa (raió, viscosa, acetat). Aquests tipus de fibres tenen propietats i utilitats molt diferents: la viscosa és suau, però s’arruga, mentre que l’acetat no s’encongeix i és de fàcil conservació. La seva procedència es remunta a 1889, quan es va elaborar la primera fibra artificial a partir d’una solució molt viscosa de nitrocel·lulosa: era el raió.

El raió es defineix com el teixit artificial compost de la cel·lulosa extreta de la polpa d’alguns arbres com ara els avets. La seva procedència data de 1889 i, des de llavors, s’ha utilitzat en nombrosos productes tèxtils. Inicialment se’l va denominar seda artificial per la seva semblança amb la seda en la seva forma filamentosa, però la composició química del raió i la seda és totalment diferent. Entre les seves propietats i utilitats destaquen la seva gran suavitat i tendència a arrugar-se. Resisteix bé els àlcalis, però poc o res els àcids; té gran resistència en sec, però molt poca si es mulla. A més, pot barrejar-se amb totes les fibres existents i es pot tenyir fàcilment.

4 sintètiques

Les fibres sintètiques s’obtenen a partir d’elements químics, sobretot derivats del petroli (niló, polièster, acríliques). Aquest tipus de fibres poden tenir la brillantor i l’aparença de la seda o l’aspecte de fibres naturals com el cotó. La seva resistència a la tensió és molt més alta que la de la llana, la seda, el raió o el cotó. Generalment, les fibres sintètiques resisteixen bé als insectes, la putrefacció i l’abrasió, també als sabons, detergents i àlcalis. Igual que les fibres de polièster, són termoplàstiques i poc higroscòpiques. Aquest tipus de fibra no deixa passar l’aigua, se eixuga ràpidament quan es renta i no sol necesitar planxada.

Entre les fibres artificials sintètiques, es troben el polièster, el niló (utilitzat per a mitges, roba de nit i interior, bruses, impermeables, paracaigudes, xarxes contra insectes, sutures per a cirurgia, etc.), la lycra, la poliamida, el tergal i les acríliques. Totes elles deriven del petroli, un recurs no renovable que genera un gran impacte ambiental, sobretot, per la seva contribució

(4)

al canvi climàtic. No obstant això, els derivats del petroli van proliferar espectacularment i van originar fibres duradores i resistents a la humitat i al rentat, com la lycra i el polièster.

el niló. La primera fibra sintètica va ser el niló, elaborada per primera vegada el 1939. És

més forta i resistent a l’abrasió que qualsevol altra fibra. A més, permet aconseguir plecs permanents. Per primera vegada, les peces de llenceria fina i lleugera eren duradores i rentables a màquina. La seva alta tenacitat, el seu baix pes i la seva resistència a l’aigua de mar van fer que fos la fibra adequada per a la fabricació de cordes, cables i veles. Algunes dels seus desavantatges són l’acumulació d’electricitat estàtica, la falta de comoditat al contacte amb la pell, les manifestacions al·lèrgiques i el fet que no permet una bona transpiració (a diferència de les fibres naturals).

el polièster s’obté a partir d’un diàcid i un diol, i n’hi ha diferents tipus. Es fila per fusió i

els seus filaments són suaus, no estriats i de secció circular. És resistent als microorganismes i agents químics, difícil de tenyir, pot ocasionar alguna al·lèrgia, ha de planxar-se a temperatures moderades (encara que generalment no ho necessita). Condueix molt malament l’electricitat (tendeix a carregar-se d’electricitat estàtica) i és propens a formar boles petites quan se sotmet el teixit a fregaments.

les acríliques són resistents als agents químics (però menys que el polièster), a l’acció de la llum

i als efectes de la intempèrie. Cremen fàcilment i són propenses a formar boles petites amb el fregament. Les fibres que no han estat estirades no s’encongeixen si s’escalfen, encara que sí ho fan en aigua bullint. Això ha originat la preparació dels «filaments continuats» o filaments filats per combinació de fibres estirades i no estirades, de manera que, en escalfar-los, les fibres estirades fan que les no estirades s’arrissin i eixamplin, donant-li una aparença tova al teixit.

la lycra és una fibra de poliuretà que destaca per la seva elevada elasticitat i ràpida recuperació.

Per això, sol emprar-se en la majoria de les peces de cotilleria, banyadors, peces esportives, etc.

(5)

És important que sàpigues de quins materials estan fabricades les peces de roba que utilitzes o les sabates que et poses. I també saber com conservar-les perquè no s’espatllin.

Per a això pot haver-hi prou de llegir aquesta fitxa i mirar l’etiqueta de composició i de conservació dels productes que compres.

Segueix les recomanacions de conservació.

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :