Secrets
d’un passat
de llegenda
BOSCOS
DE BRUIXES
I BANDOLERS
Montseny
Guilleries
Lluçanès
Reus Tortosa Tarragona Lleida Balaguer Tàrrega Igualada Manresa Terrassa Ponts Berga Bagà Ripoll Girona Sant Hilari Sacalm Arbúcies Olost Sant Feliu Sasserra Viladrau C-25 AP-7 AP-7 AP-7 C-17 C-17 C-25 Figueres Palafrugell Palamós Blanes Vic Mataró Barcelona Vilanova i la Geltrú la Seu d’Urgell
Centre d’Interpretació sobre bruixeria Centre d’Interpretació sobre bandolerisme Patrimoni monumental Ruta a peu Esdeveniment
Vic
Vic
C-154 C-651 C-154 C-37 C-63 C-25 C-25 C-17 C-17 C-25 C-17 El Collsacabra Sant Llorenç del Munt i l'ObacEl Moianès
Massís del
Montseny
Les Guilleries
Lluçanès
Sant Hilari
Sacalm
Arbúcies
Olost
Sant Feliu
Sasserra
Viladrau
Sant Hilari
Sacalm
Arbúcies
Olost
Sant Feliu
Sasserra
Viladrau
Castell de Montsoriu Pantà d'en Reixach Pantàde Sau SusquedaPantà de
Riu Ter Matagalls La Sala Sant Segimon Castell de Montsoriu Matagalls Sant Segimon R ie ra del Llu can ès Rie ra d e Gav arre sa Rier a d'Arbúci es Pantà de Sau Pantà d'en Reixach Pantà de Susqueda Torelló Manlleu Tona Moià La Garriga Sant Esteve d'en Bas Sant Feliu
de Codines Sant Celoni
Santa Maria d'Oló Taradell Oristà Perafita Susqueda Sant Martí de Querós Sant Martí de Querós Centelles Roda de Ter Sant Quirze de Besora Rupit i Pruit La Sala Torelló Manlleu Tona Moià La Garriga Sant Esteve d'en Bas Sant Feliu
de Codines Sant Celoni
Santa Maria d'Oló Taradell Oristà Perafita Susqueda Centelles Roda de Ter Sant Quirze de Besora Rupit i Pruit
La descoberta
d’un temps
i d’un territori
La Catalunya interior del barroc és un territori
dominat per la pobresa, la desesperança i la por.
Un punyent malestar social que va generar l’auge
de figures que lluitaven per escapar-ne, mentre
d’altres es convertien en caps de turc dels pecats
d’una societat dèbil i famolenca.
El transfons econòmic i social de carestia i
rivalitats va posar de relleu la figura del bandoler:
la superpoblació de la muntanya va empènyer
alguns dels seus fills a convertir-se en assaltadors
de camins, en un intent per sobreviure a les
dificultats del seu temps, a voltes per compte
pròpia, però sovint a l’empara de senyors més
forts.
La societat, mentrestant, cercava culpables a qui
atribuir els mals, tot esperant el retorn del favor
dels déus. Dones acusades de bruixeria expiaven
així els pecats d’una època que no era capaç de
satisfer les necessitats bàsiques de la seva gent.
Amb aquest clima convuls com a rerefons,
l’espessor densa dels boscos del Montseny, les
Guilleries i el Lluçanès va ser un escenari idoni
per acollir les figures de bruixes i de bandolers
de la Catalunya dels segles XVI i XVII.
BOSCOS
DE BRUIXES
I BANDOLERS
Montseny
Guilleries
Lluçanès
Bruixes i bandolers
als boscos del Montseny,
les Guilleries i el Lluçanès
Tot i que d’entrada no ho deu semblar, bruixes i bandolers són figures que tenen molt en comú. D’entrada, són personatges a l’entorn dels quals es va generar un mite, i van donar lloc a rondalles i contes, a dites populars, a pors o a confiances infundades... Van esdevenir llegenda.
A la Catalunya interior dels segles XVI i XVII, a més a més, bruixes i bandolers hi comparteixen el temps. La Catalunya del barroc ha estat caracterit-zada com a decadent i exacerbadament passional. El que sí és segur és que va ser una època amb els clarobscurs propis de l’estil artístic que li dóna nom. I encara més: bruixes i bandolers coincideixen en un mateix espai, que és l’espai de la muntanya, dels boscos d’aquesta Catalunya interior en què tots hi troben protecció i refugi.
Bruixes a la forca!
Entre 1618 i 1622, tot coincidint amb l’onada de repressió contra la bruixeria que recorria l’Europa occidental, un cúmul de processos judicials va tenir lloc a les comarques de la Catalunya interior: des de l’Urgell i la Segarra el fenomen va arribar a les comarques d’Osona, el Vallès, la Selva, el Bages, el Berguedà i l’Anoia. Impulsada sovint per les matei-xes comunitats vilatanes on habitava la suposada bruixa, l’acusació de bruixeria requeia habitualment sobre una dona, d’extracció humil i edat avançada, a qui s’atribuïa una sèrie de poders malèfics com provocar malalties, embruixar o matar persones, malmetre collites a través de la generació de pedre-gades, etc. Més de 400 dones foren processades, i, en el pitjor dels casos, executades a la forca després d’un judici en què la prova principal la constituïa la declaració de l’acusada, arrencada sota una severa tortura.
Bandolers, de la realitat a la
llegenda
Misèria i superpoblació a la muntanya, revenges i raons entre senyors: la combinació d’aquestes condicions va derivar en l’apogeu del bandolerisme a Catalunya, que va tenir el seu moment de màxim protagonisme entre els segles XVI i XVII. A cavall entre el saltejador de camins i el defensor d’ideals, el bandoler català del barroc va ser, sobretot, el braç executor en la defensa dels interessos partidistes d’un determinat senyor jurisdiccional. Així, a l’em-para dels senyors que els donaven protecció, van prosperar les quadrilles de bandolers, capitanejades per personatges carismàtics com Serrallonga o Ro-caguinarda. Colles que arribaven a reunir un cente-nar d’homes, amb armes i muntures i gran mobilitat pel territori, que sovint aconseguien sobreviure du-rant alguns decennis. Transcendint la seva realitat, la literatura del Segle d’Or castellà els va fer herois reparadors d’injustícies, i amb la Reinaxença, al XIX, van convertir-se en llegenda.
Montseny, Guilleries, Lluçanès:
la influència del territori “bosc”
Ja sigui la rotunditat de l’orografia del Montseny o els perfils més arrodonits del Lluçanès, el bosc ha estat determinant en la història dels pobles d’aquesta zona. És evident que ha tingut un paper important en l’aprovisionament de recursos natu-rals: fusta, llenya, carbó, caça, fruits o aigua, el bosc ha proveït de recursos les poblacions que vivien al seu redós. En d’altres ocasions, en canvi, l’home ha guanyat terreny al bosc per transformar-lo en camps de cultiu. Però el bosc no ha estat només un capítol de la història econòmica de les poblacions: ha estat lloc d’esbarjo i destí de sortides lúdiques, hàbitat de personatges reals i imaginaris, escenari de mites i llegendes, i, en definitiva, un espai simbò-lic íntimament adherit al subconscient col·lectiu. Tot i que d’entrada no ho deu
sem-blar, bruixes i bandolers són figures que tenen molt en comú. D’entra-da, són personatges a l’entorn dels quals es va generar un mite, i van donar lloc a rondalles i contes, a dites populars, a pors o a confi-ances infundades... Van esdevenir llegenda.
A la Catalunya interior dels segles XVI i XVII, a més a més, bruixes i bandolers hi comparteixen el temps. La Catalunya del barroc ha estat caracteritzada com a deca-dent i exacerbadament passional. El que sí és segur és que va ser una època amb els clarobscurs propis de l’estil artístic que li dóna nom.
I encara més: bruixes i bandolers coincideixen en un mateix espai, que és l’espai de la muntanya, dels boscos d’aquesta Catalunya interi-or en què tots hi troben protecció i refugi.
Bruixes a la forca!
Entre 1618 i 1622, tot coincidint amb l’onada de repressió contra la bruixeria que recorria l’Europa occidental, un cúmul de processos judicials va tenir lloc a les comarques de la Catalunya interior: des de l’Urgell i la Segarra el fenomen va arribar a les comarques d’Osona, el Vallès, la Selva, el Bages, el Berguedà i l’Anoia. Impulsada sovint per les mateixes comunitats vilatanes on habitava la suposada bruixa, l’acusació de bruixeria requeia habitualment sobre una dona, d’extracció humil i edat avançada, a qui s’atribuïa una sèrie de poders malèfics com provocar malalties, embruixar o matar persones, malmetre collites a través de la generació de pedregades, etc. Més de 400 dones foren processades, i, en el pitjor dels casos, executades a la forca després d’un judici en què la prova principal la constituïa la declaració de l’acusada, arrencada sota una severa tortura.
Bandolers, de la realitat a la llegenda
Misèria a la muntanya, revenges i raons entre senyors: la combinació d’aquestes condicions va derivar en l’apogeu del bandolerisme a Catalunya, que va tenir el seu moment de màxim protagonisme entre els segles XVI i XVII. A cavall entre el saltejador de camins i el defensor d’ideals, el ban-doler català del barroc va ser, sobretot, el braç executor en la defensa dels interessos partidistes d’un determinat senyor jurisdiccional. Així, a l’em-para dels senyors que els donaven protecció, van prosperar les quadrilles de bandolers, capitanejades per personatges carismàtics com Serrallonga o Rocaguinarda. Colles que arribaven a reunir un centenar d’homes, amb armes i muntures i gran mobilitat pel territori, que sovint aconseguien sobreviure durant alguns decennis. Transcendint la seva realitat, la literatu-ra del Segle d’Or castellà els va fer herois repaliteratu-radors d’injustícies, i amb la Reinaxença, al XIX, van convertir-se en llegenda.Montseny, Guilleries, Lluçanès:
la influència del territori “bosc”
Ja sigui la rotunditat de l’orografia del Montseny o els perfils més arrodo-nits del Lluçanès, el bosc ha estat determinant en la història dels pobles d’aquesta zona. És evident que ha tingut un paper important en l’aprovi-sionament de recursos naturals: fusta, llenya, carbó, caça, fruits o aigua, el bosc ha proveït de recursos les poblacions que vivien al seu redós. En d’altres ocasions, en canvi, l’home ha guanyat terreny al bosc per trans-formar-lo en camps de cultiu. Però el bosc no ha estat només un capítol de la història econòmica de les poblacions: ha estat lloc d’esbarjo i destí de sortides lúdiques, hàbitat de personatges reals i imaginaris, escenari de mites i llegendes, i, en definitiva, un espai simbòlic íntimament adherit al subconscient col·lectiu.
Pobles
entre la història
i la llegenda
Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Viladrau , Olost i Sant Feliu Sasserra constitueixen l’Associació de Municipis per al desenvolupament del Pla de Competitivitat Turística Boscos de Bruixes i Bandolers. La seva força rau en la diversitat que ofereixen com a conjunt. La seva raó, en l’existència d’uns denominadors comuns amb un interès turístic intrínsec: haver estat escenari d’episodis notables de bruixeria i ban-dolerisme durant els segles XVI i XVII.
L’objectiu de la unió d’aquestes cinc poblacions és la dinamització turística d’aquests territoris i el desenvolupament econòmic local. Per aconseguir-ho, han desenvolupat un Pla de Competitivitat Turísti-ca en què, a banda dels recursos aportats pels municipis, compten amb l’aportació econòmica de Turespaña i de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Per altra banda, la Diputació de Girona i la Diputació de Barcelona –a través de llurs ens de promo-ció turística i cultural- donen suport a l’Associapromo-ció per a la promopromo-ció d’aquest Pla de Competitivitat. A més a més, l’Associació ha signat convenis de transferència de coneixement en diferents àmbits amb la Universitat de Girona i la Universitat de Vic.
Amb l’ànim d’oferir quelcom singular i autèntic al visitant del segle XXI, l’Associació ha posat en valor el ric patrimoni vinculat a la temà-tica sobre bruixeria i bandolerisme tot creant, a partir dels recursos naturals i culturals, un producte de turisme sostenible familiar i actiu apte per a tots els públics: rutes pel territori a llocs simbòlics clau, or-ganització d’esdeveniments evocadors de l’època, espais dissenyats per a conèixer en profunditat els fenòmens...
Un ampli ventall d’activitats pensades per al gaudi del visitant en qualsevol època de l’any. I amb el valor afegit d’un context de somni: el marc incomparable de la bellesa natural de la Catalunya interior, els boscos del Montseny, les Guilleries i el Lluçanès. Tot un món per descobrir...
El bosc
de la Màgia
Un indret d’enigmes i embruix
L’onada de repressió contra la bruixeria que va tenir lloc durant el primer quart del segle XVII va afectar amb contundència la zona de Guilleries-Montseny. D’això en són testimoni una munió de dites i llegendes que tenen la figura de la bruixa com a protagonista, i que han pervis-cut fins els nostres dies: “Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes” és una de les dites més conegudes. Moltes de les llegendes sobre bruixeria tenen lloc als voltants del Castell de Montsoriu, un magnífic exemple d’arquitectu-ra gòtica que als segles de la repressió contd’arquitectu-ra la bruixeria estava pràcticament abandonat.Arbúcies, boscos de flors
i rieres
Situat al límit del Parc Natural del Montseny, Arbúci-es gaudeix d’una diversitat botànica excepcional, amb paisatges mediterranis, medieuropeus i d’altres de subalpins. Entre alzines sureres, castanyers, faigs, pins i alzines s’obre camí la riera d’Arbúcies tot formant una vall en la qual s’ha anat assentant la població. L’innom-brable riquesa botànica dels encontorns es posa cada any de relleu a Les Enramades, una tradicional festa que es remunta al segle XVI i en què es pot veure una excep-cional exhibició de catifes florals.
Arbúcies
Activitats i recursos turístics
MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY LA
GABELLA
El Museu Etnològic del Montseny fa un repàs a les for-mes de vida que durant segles han modelat el paisatge de la muntanya, així com a l’aprofitament dels recursos naturals que aquesta ha propiciat, on l’aigua hi té un lloc determinant. L’aigua és també el fil argumental de l’au-diovisual “les dones d’aigua” que es pot veure al Museu, dedicat a aquesta figura vinculada a la bruixeria.
TERRA DE BRUIXES I BANDOLERS Una ocasió extraordinària per apropar-se als mites i llegendes, endinsar-se al bosc, conèixer el patrimoni i la gastronomia, i molt més!
Altres propostes
Llegendes de bruixes al Castell de Montsoriu, la festa de Les Enramades, la Fira de la Tardor, la Festa del Flabiol i rutes guiades al bosc per conèixer herbes remeieres i la cultura popular arran d’aigua.
Arbúcies (La Selva) OIT
C/ Major, 6 | T. 972 162 477 | ofturisme@arbucies.cat | www.arbucies.cat MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY LA GABELLA
Carrer Major, 6 | T. 972 860 908 | memga@arbucies.org www.museuetnologicmontseny.org
El bosc d’en
Serrallonga
Vida, mort i llegenda del
cèlebre bandoler
El més popular dels bandolers catalans, Joan Sala “Ser-rallonga”, prengué el seu sobrenom pel casament el 1618 amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós, a Sant Hilari Sacalm. Les Guilleries van ser l’hàbitat natural del bandoler, el seu camp d’actuació més habitual i el seu refugi, gràcies al coneixement profund d’aquest territori feréstec i inextricable, on aconseguí el favor de potents fautors.
El bosc d’aigua de Sant Hilari
A la frondositat dels seus boscos mediterranis de sureda i alzinar, Sant Hilari hi pot afegir la gran riquesa hidrolò-gica que ha fet que sigui conegut com “vila de les cent fonts”. La Font Picant, la Font Vella, la Font d’en Gurb, la Font del Cirerer..., fonts mineromedicinals que han fet que Sant Hilari sigui una vila termal i balneària i centre d’estiueig privilegiat des de finals del segle XIX.Sant
Hilari
Sacalm
Activitats i recursos turístics
AQUA CENTRE DE VISITANTS
DE SANT HILARI
Un seguit d’històries vinculades al bosc conflueixen al centre AQUA: la història del bandoler Serrallonga; l’aigua i l’aprofitament medicinal i balneari –una de les voca-cions professionals de la vila-; i el passat i el futur dels oficis vinculats a l’aprofitament del bosc i de l’aigua.
MUSEU GUILLERIES
Endinsa’t al bosc d’en Serrallonga al Museu Guilleries: coneix el paisatge, els arbres, les plantes remeieres i fetilleres i el cau de la Guilla!
TORNA EN SERRALLONGA!
Mercat barroc, jocs populars, balls tradicionals, cercavi-les, conferències... Un esdeveniment per reviure el temps del més famós dels bandolers.
L’EMBRUIX
Un cap de setmana ple de llegendes, màgia i encís on hi destaca l’espectacle “Sàbat de bruixes, guilla que fuig”, que culmina amb un aquelarre final.
Altres propostes
La “Ruta de les 100 fonts”, les “Rutes de Bosc i Aigua”, la “Ruta Serrallonga (GR)” i moltes possibilitats dife-rents per viure aventures als boscos de les Guilleries! El Via Crucis, la Fira del Bolet i la Festa Major, vine i esbri-na’n tots els secrets!
Sant Hilari Sacalm (La Selva) OIT
“Can Rovira” Plaça del Doctor Robert, s/n - 17403 Sant Hilari Sacalm T. 972 869 686 | canrovira@santhilari.cat | www.santhilari.cat MUSEU GUILLERIES
Plaça del Doctor Robert, s/n - 17403 Sant Hilari Sacalm
El bosc
de l’Aquelarre
L’atracció d’un paratge encantat
Viladrau va formar part de l’ampli territori de la Catalu-nya interior on va tenir lloc la punyent onada de repressió de la bruixeria a principis del segle XVII; en concret, al poble hi van ser ajusticiades 14 dones. Pels voltants de Viladrau hi ha un munt d’indrets on es diu que les bruixes hi feien les seves reunions o aquelarres. Per altra banda, s’hi troba també el Mas La Sala, casa natal de Joan Sala “Serrallonga”. Serrallonga respon al perfil prototípic de bandoler català del barroc: fill d’una família que havia estat benestant a principis del segle XVI, i empès al ban-dolerisme pels problemes econòmics davant un creixe-ment demogràfic que no en tenia prou amb els recursos generats pel mas durant la centúria següent.Fagedes, rouredes i castanyers
a la falda del Montseny
La vegetació exuberant del Montseny és diversa i rica, ja que, gràcies al seu microclima, al massís hi conviuen ambients de latituds diferents que fan que hi conflueixin alzinars, fagedes i avetoses. El terme de Viladrau s’estén pel vessant septentrional del Matagalls, i als seus boscos hi predomina el roure martinenc i el faig. Tanmateix, històricament el roure va ser substituït en gran mesura pel castanyer per la seva rendibilitat econòmica, i avui els castanyers hi són tan abundants que han donat lloc a la celebració d’una Fira de la Castanya al poble.
Viladrau
Activitats i recursos turístics
ESPAI MONTSENYA partir del mas La Sala, on va néixer Joan Sala “Serra-llonga”, es repassa la trajectòria vital del bandoler, així com el context social i econòmic que explica l’auge del bandolerisme a la Catalunya del segle XVII. Per altra ban-da, al Centre també es recrea un aquelarre i la simulació del vol de les bruixes sobre les muntanyes.
EL BALL DE LES BRUIXES
Representació teatral de la trobada de bruixes que va tenir lloc al santuari de Sant Segimon el 1617 i que va propiciar els judicis del 1620. Música, dansa, llum i foc la nit de Tots Sants!
ESTIU BANDOLER
Un programa ple d’activitats lúdiques i festives per des-cobrir el territori de la mà del bandoler “Serrallonga”.
Altres propostes
La Fira de la Castanya, el santuari de Sant Segimon, ruta guiada al mas La Sala, o la visita a l’Arboretum del Sot dels Vernets per conèixer la flora autòctona del Montseny.
Viladrau (Osona) OIT
C/ Balcells i Morató, 3 – 17406 Viladrau | T. 938 848 035 p.montseny.viladrau@diba.cat | www.viladrau.cat ESPAI MONTSENY
El bosc de
Rocaguinarda
La fascinant història
d’un bandoler cavaller
Perot Rocaguinarda és un dels bandolers més famosos del bandolerisme de la Catalunya barroca. Fill de page-sos benestants, fou originari del Lluçanès, i per les seves contrades encara s’hi poden visitar llocs vinculats a la seva trajectòria vital, com el Cingle dels Tres Còdols. A Olost, els gegants estan dedicats a la figura del bandoler del Lluçanès, Perot Rocaguinarda, i a la seva companya, Mercè de Pecanins, originària del poble; tots dos ballen cada any davant l’església barroca d’Olost amb motiu de la Festa Major. Rocaguinarda és citat per Cervantes en la segona part del Quixot, fet que contribuí notablement a la construcció de la figura mítica del personatge.
Boscos de transhumància
a Olost
Per Olost hi passa una important ruta de transhumància que feia el camí de sud a nord. Pastors i ramats feien via vers els prats més verds del nord a través dels boscos del Lluçanès, i en aquest territori hi feien parada tot sovint. És un relleu accidentat, amb vegetació pròpia de la muntanya mitjana, com ara el roure i el pi roig, solcat de rieres com la d’Olost i la Gavarresa, i on hi destaca el paisatge humit del pantà de Rexach.
Activitats i recursos turístics
ESPAI PEROT ROCAGUINARDA
Un centre dedicat al bandolerisme del segle XVII a través de l’anàlisi del bandoler Perot Rocaguinarda. Un recorre-gut per la seva vida real i els espais naturals vinculats al personatge, però també al mite del bandoler.
FIRA D’EN ROCAGUINARDA
Una fira que es celebra el primer diumenge de novembre i que farà embarcar el públic en un viatge al segle XVII,el temps del bandoler Perot Rocaguinarda.
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D’OLOST Una singular església neoclàssica amb la llegenda dels dos campanars i una interessant història al darrere, que enfrontà els “favets” (partidaris del rector) i els “tremen-dos” (encapçalats pel batlle) als voltants del segle XIX.
Altres propostes
La Fira de la transhumància de Santa Creu de Jutglar; La Festa Major d’Olost i la trobada gegantera de Pasqua, amb els gegants de Perot Rocaguinarda i Mercè de Pecanins i rutes a peu per reviure l’entorn bandoler.
Olost (Osona) OIT
C/ Vell, 3 - 08515 Santa Creu de Jutglar | T. 938 880 050 consorci@llucanes.cat | www.consorci.llucanes.cat ESPAI PEROT ROCAGUINARDA
C/ de les Escoles, 3 - 08516 Olost
El bosc
de les Forques
Un viatge als temps obscurs
de les bruixes
L’onada de repressió envers la bruixeria que va tenir lloc a Catalunya durant la primera meitat del segle XVII va tenir un dels centres neuràlgics a Sant Feliu Sasserra. De 1616 a 1622, hi ha documentades 6 execucions de dones acusades de bruixeria, i hi ha documents dels processos judicials que s’hi celebraren, a instàncies dels Jurats del Consell del Terme. Va ser a Sant Feliu Sasserra que hi va ser executada Maria Pujol, la Napa, el 8 de gener de 1767, l’última de les execucions per bruixeria que va tenir lloc a Catalunya.
Sant Feliu, el bosc domesticat
Al límit sud de la comarca natural del Lluçanès, Sant Feliu Sasserra s’alça en un marc de natura domesticada: camps de cereal donen fe de la dedicació a l’agricultura i contrasten amb els boscos de pi, roure i alzina, on els cursos d’aigua creen enclavaments idíl·lics. Un seguit de serres enquadren Sant Feliu Sasserra per la banda nord-oest: els serrats de Gurrians, de Malvasies, de l’Aurora, de Puiglluçà, dels Bous, del Molí de Badia, de Coma Gran... I a tocar de la vila, el Serrat de les Forques, on tradicionalment eren ajusticiats els condemnats per bruixeria.Activitats i recursos turístics
CENTRE D’INTERPRETACIÓ
DE LA BRUIXERIA
Dones d’aigua, remeieres, llevadores, dones sàvies... qui eren les bruixes? El Centre d’Interpretació de la Bruixeria indaga en la construcció d’aquest personatge ancestral femení a l’època de les grans persecucions.
FIRA DE LES BRUIXES
Cada any, els dies 31 d’octubre i 1 de novembre, Sant Feliu Sasserra reviu el temps de les bruixes. Escenificaci-ons històriques de fetilleria i balls de bruixes omplen els carrers de tot el poble, on té lloc també un mercat artesà ambientat en l’època del barroc.
EL SERRAT DE LES FORQUES
L’indret on s’ajusticiaven les bruixes és avui un mirador pri-vilegiat del Lluçanès, on a més es pot veure un audiovisual del territori a l’emblemàtic edifici de planta octogonal que identifica Sant Feliu Sasserra.
Altres propostes
Visita a la Casa del Consell i Jurats i rutes a peu per conèixer els indrets del bosc on es reunien les bruixes.
Sant Feliu Sasserra (El Bages) OIT
Plaça Major, 1 | T. 938 819 011
CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LA BRUIXERIA Av. Catalunya, 1 (plata superior) | T. 938 819 011 firabruixes@gmail.com | www.santfeliusasserra.cat
Sant
Feliu
Sasserra
BOSCOS
DE BRUIXES
I BANDOLERS
Montseny · Guilleries · LluçanèsAssociació de Municipis per al Desenvolupament
del Pla de Competitivitat Turística Boscos de Bruixes i Bandolers
C/ Major, 2 - 17401 Arbúcies (Girona) - Tel: 972 86 00 01 - info@bruixesibandolers.com - www.bruixesibandolers.com
Ajuntament de Sant Feliu Sasserra Ajuntament de
