• No se han encontrado resultados

EL GÈNERE. S afegirà al masculí: xic, xica. Cal tenir en compte que, a vegades(no sempre), certes consonants finals canvien abans d afegir la A.

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "EL GÈNERE. S afegirà al masculí: xic, xica. Cal tenir en compte que, a vegades(no sempre), certes consonants finals canvien abans d afegir la A."

Copied!
5
0
0

Texto completo

(1)

Les terminac ions de femení més us uals en valenc ià s ón:

___________________________ a _____________________

S’afegirà al mas c ulí: xic , xica.

Cal tenir en c ompte que, a vegades (no s empre), c ertes c onsonants finals c anvien abans d’afegir la A.

llop nebot amic gos jueu boig lleig lloba neboda amiga gossa jueva boja llet ja

Si el mas c ulí ac aba en –E o en –O inac c entuades , s e s ubs titueixen per una –A:

negrenegra morenomorena

___________________________ na _____________________ S’afegeix als mas c ulins ac abats en voc al acc entuada: germà, germana.

___________________________ essa ____________________ Indic a profes s ió o títol nobiliari:

duc  duquessa metgemetgessa

baró baronessa jutgejutgessa

___________________________ essa ____________________ gall gallina

rei reina heroi heroïna

___________________________ ot ____________________ S’afegeix a c erts femenins , per formar el mas c ulí:

abella abellot merla merlot perdiuperdigot bruixabruixot ninaninot ___________________________ iu ____________________ ac torac triu

emperador emperadriu ins titutor ins titutriu

(2)

onc le bou porc be c avall tia vac a truja ovella egua

________________ gènere dis tint a l’es panyol________________

paraules femenines en valen- c ià i mas c ulines en c as tellà

paraules mas c ulines en valen- cià i femenines en c as tellà el calor la dent l’olor(f) l’anàlis i(f) la pos tre la s uor el front l’afora l’avantatge(m) el c ompte el cos tum el s enyal el llegum el deute el dubte el pendent

el marge(:la vora,p.e.d’un riu)

________________ signific at dis tint s egons el gènere __________

El pols :”el puls o” La pols :”el polvo,la

s uc iedad” la s alut:”la s alud” el salut:”el s aludo” el pudor:”el pudor,la

vergüenza” la pudor:”la mala olor” l’editorial(m):”c omentario

de prens a” l’editorial(f):”empres a que edita libros ”

El c òlera:”el c ólera,enfermedad” La c òlera:”la ira” El s on:”período de s ueño” La s on:”ganas de dormir” El planeta:”el planeta” La planeta:”el des tino”

La c lau:”la llave” El c lau:”el c lavo” El llum:”objeto que produc e luz” La llum:”la luz, La c laridad” El fi:”la finalidad” La fi:”el final” EXER CICIS

Canvia l'element en majúscula pel seu femení: (fes alguna altre c anvi s i és nec es s ari)

 Ahir em va venir a veure un PAR ENT del PAR E.  Aques t XIC és el GER MÀ de Lluís .

 Aques t SENYOR es pas s eja amb el s eu NÉT.  Aques t NEN és el fill del MESTR E.

 El s eu NEBOT li regalà un ram de flors .

(3)

 El COMTE va fer avis ar el s eu SASTR E.

 L'EMPER ADOR firmà un acord molt important.

¿Quina diferència hi ha entre LA MESTR A____: LA MESTR ESSA :

Fes el femení de:

El baró El déu El marqués L'hos te El gimnas ta El s ogre El perdigot El bruixot El ninot

El porc L'onc le La viuda

L'abellot El jutge El poeta

El gos El duc El

dependen t

Torna a escriure les frases canviant el gènere:

1.L'avi, el pare i el germà van pres enc iar la partida de la neboda. 2.L'amo de la taverna ha perdut el res pec te a la filla de l'alc alde. 3.El farmac òleg i l'analis ta han visitat la metges s a.

4.La monja del c onvent de les Carmelites ha perdut la sandàlia.

5.Han ac udit un amic i un c onegut de la c unyada del c os í del s eu marit. 6.El mas c le de la parella es diu c avall i la femella, euga.

7.Ni el res pons able de pintar la pis c ina ni aquell artis ta que es peràvem s 'han pres entat.

8.El vedell i la gos s a s ón molt amic s .

Complet a amb el femení del mot subratllat: -El llibre és groc, la llibreta és ____________ -L'arbre és alt, la muntanya és ______________

-El teu pare és molt net, la teua mare és molt _____________ -El plat es tà buit, la botella es tà________________

-Li vaig donar un pas tís però només s e'n va menjar mig, li vaig donar una galleta però només s e'n va menjar ____________

-Aquella ves prada el c el era roig. La terra d'aquell c amp es tava ______________

-Joan és molt viu, Joana és una xiqueta molt _____________ -El pa és molt tou, la c oc a es tà molt ______________

-Joan no és feliç.Antònia no és ___________________

-El teu germà és molt humil, la teua germana és molt _____________ -Pere es tà s empre atent, Lluïs a es tà s empre ______________

-Jac int és molt valent. Jac inta és molt _______________ -Pep és elegant.Pepa és __________________

(4)

R ect ifica quan calga: 1.La c orrent d'aire. 2.El pols de la taula. 3.El fi de la pel.líc ula. 4.La dent em fa mal. 5. La calor em s ufoc a. 6.Quin pudor fa ac í!

7.Fes -li un s alut quan pas s e.

8.Fes la s enyal d'aparc ar. 9.La c orrent del riu és forta ac í. 10.Torc a't el s uor de la front.

Ompli el buit amb el determinant ”un,a,s,es”

segons el gènere que t inga el substant iu que segueix: 1.Abans de la mas c letada es farà

________ c erc avila de la banda. 2.He anat al metge a fer-me __________ anàlis is .

3.________s índrome és el c on- junt de s ímptomes que pres enta un malalt.

.

4.El dentis ta li arrancà ______ queixal.

R eescriu el t ext substit uint el nom de Mat ilde pel de Ramon. Fes els canvis de gènere necessaris:

La s enyoreta Matilde era de Cartagena i vivia unes barraques més avall. La c oneixia perquè un matí em va fer adonar que una gallina s e m'es tava menjant la pas s ionària que havia nas c ut s ola al peu de la porta. Havia tingut s et fills : tres , els més grans , s e li havien mort a la guerra i els altres quatre, dos s ol ters i dos c asats , els tenia es c ampats pel món i vivia es perant c artes i anant a ens enyar-les per totes les barraques . Esperava c onéixer un dia o altre els néts que el fill primogènit havia tingut amb una dona, de la qual mai no deia el nom.Alguns c oneguts li havien ins inuat que la mare dels s eus néts era una ac triu rus s a exiliada que havia fugit de Mos c ou amb un nuvi que, prèviament, havia abandonat la s eua es posa greument malalta en un hos pital.

La s enyora Matilde també era bruixa i quan els c lients no la nec es sitaven per a fabric ar metzines o guarir porc s, havia de fer de c aptaire a la porta del c onvent de les monges trinitàries .

(5)

Referencias

Documento similar

Digamos que uno tiene un cuerpo y que puede disponer de él como quiera (salvo por unos parámetros impuestos que en honor a aquello que se denomina “sentido común” uno no

o esperar la resolución expresa" (artículo 94 de la Ley de procedimiento administrativo). Luego si opta por esperar la resolución expresa, todo queda supeditado a que se

Tras establecer un programa de trabajo (en el que se fijaban pre- visiones para las reuniones que se pretendían celebrar los posteriores 10 de julio —actual papel de los

En cuarto lugar, se establecen unos medios para la actuación de re- fuerzo de la Cohesión (conducción y coordinación de las políticas eco- nómicas nacionales, políticas y acciones

En el capítulo de desventajas o posibles inconvenientes que ofrece la forma del Organismo autónomo figura la rigidez de su régimen jurídico, absorbentemente de Derecho público por

Volviendo a la jurisprudencia del Tribunal de Justicia, conviene recor- dar que, con el tiempo, este órgano se vio en la necesidad de determinar si los actos de los Estados

Así, por ejemplo, Cerezo Mir aceptaba que con esa última concepción de Welzel lo determinante seguía siendo la producción causal de un resultado -es decir, algo que quedaba fuera

95 Los derechos de la personalidad siempre han estado en la mesa de debate, por la naturaleza de éstos. A este respecto se dice que “el hecho de ser catalogados como bienes de