GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió23-X-1987 866
Acords sessió 4-XII-1987 879
Acords sessió extraordinària 4-XII-1987 883
Disposicions Generals
Acords delsòrgans degovern
Normes reguladores de les activitats desenvolupades
ala via pública 884
Reorganitzacióde l'Àreade Serveis Socials 888 Decretsdel'Alcaldia
Modificacionsde crèdit 889
Delegaciód'atribucionsenel Regidor Delegat de Pro¬
mocióUrbanística i JocsOlímpics 894 Cartipàs
Nomenament Vice-presidentsdels Consells de Distric¬ tede Nou Barris, SantAndreu i Sant Martí 895
Nomenamentmembres del Consell Econòmic Assessor
del'Alcaldia 895
Nomenament membres del Consell General del
PA-MEM 895
Constitució de la Comissió de Descentralització i no¬
menamentdelsseus membres 896
Designació representants a la Comissió Coordinadora
delTransport Metropolità 896
Modificació del Decret de l'Alcaldia de delegació de
competències en el Coordinador de Proveïments i
Consum 896
Complement del Decret de l'Alcaldia en relació al nomenament d'Assessor Cultural 896 Nomenament representant de l'Ajuntament en el
COOB'92 896
Assignació retribució dels Presidents dels Grups Polí¬
ticsMunicipals 896
Nomenament Coordinadors de Serveis deSuport i Ava¬ luació de Gestió,de Personal, d'Organització i Infor¬ mació, d'Economia i Empreses, de Finances, de Joventut, d'Esports, de Manteniment i Serveis, de
Proveïments iConsum, i de Transports i Circulació 897
Nomenament Director de Serveis de Difusió i Relacions
Culturals 898
Nomenament Director del'Espai Escènic del Mercat de
les Flors 898
Nomenament Director de Serveis d'Informació i de
Gestió Tributària 898
Designació membre del Consell Social de la Universitat
de Barcelona 898
Nomenament membre del Patronat de la Fundació
AntoniTàpies 898
Nomenament Coordinadors de Serveis de Districte de
l'Eixample, de Sants-Montjuïc i de Gràcia 898
Personal
Concursos ioposicions
Bases que han de regir elconcurs-oposició lliure per a laprovisióde dues places deTècnic Superior d'Ar¬
quitectura i Enginyeria (Enginyer deTelecomunica¬
cions) 900
Bases que han de regir elconcurs-oposició lliureper a
la provisió de cinc places de Tècnic Superior d'Ar¬
quitectura i Enginyeria (Enginyer de Camins) 902 Circulars deSecretaria General
Ajuda familiar 905
Concurs-oposicióper alaprovisiód'unaplaça d'encar¬
regat 905
Anuncis
Anuncispublicatsenel BOPdels dies 10 de novembre
a4 de desembre 907
[PCIÓ:
Ajuntament vjjf
de
Barcelona
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió del 23 d'octubre de 1987
aprovada el 4 de
desembre de
1987.
Al Saló de laReina Regentde la Casa de la
Ciutat, el
vint-i-tres d'octubre de mil nou-cents vuitanta-set es reuneix el Consell Plenari sota lapresidència de l'Excm.
Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i Mira i hi concorren
els
ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Fran¬
cesc Raventós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, els
ll·lms. Srs. Regidors, Guerau Ruiz i Pena,
Jordi Borja i
Sebastià, Josep M. Serra i
Martí,
JoanTorres i Carol,
Joan Clos i Matheu, Marta Mata i Garriga, Juan José
Ferreiro i Suàrez, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Parpal i Marfà, Joaquim de Nadal i
Caparà,
RaimonMartínez i
Fraile, Mercè Sala i Schnorkowsky, Antoni Santiburcio i
Moreno, Enric Truñó i Lagares, M.
Aurèlia
Capmany iFarnés, Francesca Masgoret i Llardent, Xavier Valls i
Serra, Josep M. Cullell i Nadal, Antoni Comas
i
Balde-llou, Josep M. Ainaud de Lasarte, Enric Vila i Andreu,
Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas i Falp, Pere
Miró i Sellarés, Teresa Perelló i Domingo, Artur Mas i
Gavarró, Josep Bueno iEscalera, Fèlix Amat i Parcerisa,
Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i
Agustí,
JoanPuigdo-llers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard
Cardo¬
na i Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Enric Lacalle iColl, Antoni Albesa i Vilalta, José Alberto Fernández i Díaz, i Antoni Lucchetti i Farré; assistits per I'll lm. Sr.
Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Marti
Pagonabarraga i Garro.
Constatadal'existènciade quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i vint-i-sis minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior cele¬
brada el 15 de setembre de 1987, l'esborrany de la qual ha estattramèsatots els membres delConsistori; i s'a¬
prova.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat de l'escrit de 5 d'octubre de 1987, presentat per l'll im. Sr. Josep Antoni Garcia i
España renunciant alcàrrec de Regidor d'aquest Ajun¬
tament, laqual renúncias'ha comunicatenl'esmentada
dataa la Junta Electoral de Zona; del decret de l'Alcal¬ dia, de 14 d'octubre de 1987; idel certificat de la Junta
Electoral provincial, de 19 d'octubre, acreditatiu que l'atribució de la vacant correspon a l'll im. Sr. Germà
Vidal i Rebull.
El Sr. Alcalde requereix la prèsencia de l'llim. Sr.
Germà Vidal i Rebull i, després de comprovarla creden¬
cial, li pregunta si l'afectaalguna causad'incompatibili¬ tat; el nou Regidor electe manifestaque no. Tot seguit,
el Sr. Alcalde li formula la següent pregunta: Jureu o
prometeu per la vostra consciència i honor complir
fidelment les obligacions del càrrec de Regidor de
l'Ajuntamentde Barcelona amb lleialtat al Rei, i respec¬ tari ferrespectar laConstitució i l'Estatut de Catalunya.
L'II Im. Sr. Germà Vidal i Rebull, dempeus, contesta
que ho prometi el Sr. Alcalde, donatqueelnouRegidor hapresentattambéala Secretaria General la declaració
de béns i activitats prescrita als arts. 75.5 de la Llei
7/1985, 148 de la Llei
Municipal i de Règim local
deCatalunya i 30 del Reglament
d'Organització,
funciona¬ment i règim jurídic de les Entitats locals, li dóna possessió del
càrrec
de Regidord'aquest Ajuntament.
El Sr. Alcalde expressa l'agraïment del Consistori al Sr. Joan Antoni Garcia i España que, amb la seva renúncia ha possibilitat el retorn al Consistori del Sr. Vidal i que en tot momentha estat un
Regidor digne
dela Ciutat, fet en ei Districte que representà amb un accent directe dels seus barrris del Besòs, la Verneda,
el Clot i Poblenou.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 14
d'octubre de 1987, que designa l'll im. Sr. Joaquim de
Nadal i Caparà,per presidir la
constitució
delConsell
de Districte de Sant Martíi liatribueix, interinament, la firma corresponenta lescompetències
delegades perl'Alcal¬
dia a l'esmentadaPresidència.
Quedarassabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 29
de juliol (NC-100) i 14 de setembre de
1987
(NC-99)
pels quals, respectivament, es nomena membre
de la
Comissió de Govern, l'll im. Sr. Lluís Armet i Coma,
Tinentd'Alcalde de Relacions Institucionals, i es desig¬
na I'll Im. Sr. Antoni Santiburcio i Moreno, membre del
Comitè d'Inversions.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de
setembre de 1987, (NC-103), que desenvolupa
les
línies bàsiques de l'Administració municipalexecutiva,
delimitades pel decret de l'Alcaldia, de 24 dejuliol
de
1987.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de23 de
setembre de 1987(NC-114) que creala
Comissió dels
Jocs Olímpics amb la següentcomposició:
President,
l'll im. Sr. Jordi Parpal i Marfà; membres, els
ll·lms.
Srs.
Joan Majó i Crúzate, EulàliaVintró
iCastells,
Joaquim
de Nadal i Caparà, Raimon Martínez i Fraile,Guerau
Ruiz i Pena, Enric Truñó i Lagares, Joan Torres
i
Carol,
Joan Clos i Matheu, JosepM. Serra i Martí, i
el Sr.
Josep
Subiros i Puig.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de23 de
setembre de 1987(NC-115), que modifica la
denomina¬
ció de la Comissió de Promoció de la Ciutat, que s'anomenarà Consell de Promoció de la Ciutat, i en
designa membres els ll·lms.
Srs.
Jordi Borjai
Sebastià,
i
Guerau Ruiz i Pena, i Secretari el Sr. Xavier Roig i
Gimé¬
nez.
Quedar assabentat del decretde l'Alcaldia, de23
de
setembre de 1987 (NC-117), que nomena
la Sra.
Montserrat Casas i Vilalta, Coordinadora deServeis
de
l'Àrea d'Educació.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de
21
de setembre de 1987(NC-102 i 118) pels
quals
escrea
el Gabinet Tècnic de Relacions Públiques iProtocol
i
se'n nomena Director el Sr. Francesc Galmés i Diaz-Plaja, amb rang de Coordinador de Serveis.Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de
23
NÚM. 32 20-XII-1987 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 867
Tinent d'Alcalde de Relacions Institucionals, i Francesc Raventós i Torras, Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia, i en la ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells,
Tinent d'Alcalde de Benestar Social.
Quedarassabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 23
de setembre de 1987 (NC-113), sobre delegacions conferides als ll·lms. Srs. Francesc Raventós i Torras,
Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia, Guerau
Ruiz i Pena, Regidor de la Presidència, Joaquim de
Nadal i Caparà,
Regidor
Delegat de
Promoció
Financera
de la Ciutat i de l'Area de Finances, Josep M. Serra i Martí, Regidor d'Urbanisme i Serveis Municipals, JoanTorres i Carol, Regidorde la ViaPública, i al Sr. Guillem
Sánchez i Juliachs, Coordinador de Serveis d'Hisenda. Quedar assabentatdels decrets de l'Alcaldia, de 29
de setembre de 1987, (NC-119, 120, 121), pels quals
s'accepta la renúncia del Sr. Raimon Martínez i Fraile a la direcció de l'Àrea de Cultura, s'accepta la renúncia del Sr.
Josep
Subiros
i Puig
com aCoordinador de
Serveis del'Àrea
de Cultura i es designa per a exercir tals funcions el Sr. Ferran Mascarell i Canalda; i es nomena el Sr. Josep Subiros i Puig, Assessor de l'Alcaldia per a temes culturals.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'1 d'oc¬
tubre de 1987, que accepta la renúncia del càrrec de
Coordinador formulada pel Sr. Raimon Nicolau i Nos i nomena Coordinador de l'Àreade Serveis Socials el Sr.
Josep M. Pasqual i Esteve.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22
d'octubre de 1987, que nomena el Sr. Joan Clos i
Matheu, Regidor d'aquest Ajuntament, Comissionat de
l'Alcaldia per al Pla d'actuació integral a la Ciutat Vella, assignant-li les funcions i el rang que estableix l'ordre
de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, de 30 de marçde 1987.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 7 d'octubre de 1987, que designen l'll im. Sr. Regidor de
Promoció Ciutadana Raimon Martínez i Fraile, com a
Vice-president
Tercer del Patronat del Consorci de la Biblioteca de Catalunya; la ll·lma. Sra. Regidora dePublicacionsi Edicions Municipals, M. Aurèlia Capmany iFamés, com a Vocal de l'esmental Patronat, en repre¬ sentació de l'Ajuntament.
Quedar assabentat a) dels decrets de l'Alcaldia de 16 d'octubre de 1987, que nomenen Presidents dels
Consells de Districte de Ciutat Vella, l'll im. Sr. Joan
Clos i Matheu (NC-132); Eixample, l'llim. Sr. Josep M.
Ainaud i De Lasarte (NC-133); Sants-Montjuïc, la ll·lma.
Sra. MercèSala i Schnorkowski (NC-134); Les Corts, la llima. Sra. Teresa Perelló i Domingo (NC-135);
Sarrià-SantGervasi, l'll im. Sr. Fèlix Amat i Parcerisa(NC-136);
Gràcia, l'll im. Sr. Xavier Valls i Serra (NC-137);
Horta-Guinardó,
l'llim. Sr. Albert Batlle i Bastardas(NC-138); i Nou Barris, l'll im. Sr. Juan José Ferreiro i Suàrez(NC-139); b) dels de, també, 16 d'octubre de 1987, que nomenen Vice-presidents dels Districtes: Eixample, la
INma. Sra. M. Aurèlia Capmany i Famés (NC-140);
Sants-Montjuïc,
l'llim. Sr. Albert Fernández i Díaz(NC-141);
Les Corts, I'll Im. Sr. Raimon Martínez i Fraile(NC-142);
i Sarrià-Sant Gervasi, l'll im. Sr. Jordi Parpal i Marfà(NC-143);
c) dels de 23 d'octubre de 1987, quenomena l'll im. Sr. Joaquim De Nadal i Caparà, Presi¬
dent del Consell de Districte de Sant Martí (NC-145); i ' IIIm. Sr. GermàVidal i
Rebull, President del Consell de
Districtede Sant Andreu (NC-146); i d) dels de, també,
23 d'octubre de
1987, que nomenen Vice-presidents
dels Districtes de, Nou Barris, l'll im. Sr. AlfredLucchetti
i Farré; Sant Andreu, l'll im. Sr. Antoni Albesa i Vilalta; i Sant Martí, l'll im. Sr. Antoni Santiburcio i Moreno.
El Sr. Alcalde significa que per completar el govern delsDistrictes, només resta pendent lapresentació, per
part del Grup de Convergènciai Unió, dels seus candi¬ dats, que ja li han estat demanants, a Vice-presidents dels Districtes de CiutatVella, Gràcia, Horta i Sant Martí;
que l'atribució de les Presidències i Vice-presidències
dels Districtes no ha estat pas a satisfacció de tothom
però permetrà completar un equip de govern eficaç no tan sols pel què fa a l'administració municipal centra¬ litzada sinótambé als diversos territoris urbans.
A continuació, el Sr. Alcalde dóna compte del se¬
güentdecret, signat avui (NC-144), que disposa:
1r. Nomenar membres de la Comissió de Govern de
l'Ajuntament de Barcelona, els següents ll·lms. Srs.:
Lluís Armet i Coma, Primer Tinent d'Alcalde; Francesc
Raventós i Torras, Segon Tinent d'Alcalde (Vice-president de la Comissió); Eulàlia Vintró i Castells,
Tercera Tinent d'Alcalde; Josep M. Serra i Martí, Regi¬
dor d'Urbanisme i Serveis Municipals; Joan Torres i
Carol, Regidorde la Via Pública; Marta Mata i Garriga, Regidora d'Educació; Joan Clos i Matheu, President del
Districte de Ciutat Vella; Mercè Sala i Schnorkowski, President del Districte de Sants Montjuïc; Xavier Valls i Serra, President del Districte de Gràcia; Albert Batlle i Bastardas, President del Districte d'Horta-Guinardó;
Joan Josep Ferreiro i Suàrez, President del Districte de Nou Barris; Germà Vidal i Rebull, Presidentdel Districte
de Sant Andreu; i Joaquim de Nadal iCaparà, President del Districte de Sant Martí.
2n. Nomenar observadors a la Comissió deGovern,
els següents ll·lms. Srs.: M. Aurèlia Capmany i Farnés,
Vice-presidenta del Districte de l'Eixample; Raimon Mar¬
tínez i Fraile, Vice-president del Districte de les Corts; Jordi Parpal i Marfà, Vice-president de Sarrià-Sant Ger¬ vasi.
3r. A indicació del President de laComissió, podran assistir-hi la resta deRegidors, quanels assumptesque estractin requereixin el seu informe.
El Consell Plenari queda assabentat de tal decret.
El Sr. Alcalde comenta que la nova composicióde la Comissió de Govern s'explica perquè ha de centrar la seva atenció, bàsicament, sobre els problemes del
territori, de manera que, per primera vegada, hi seran
majçria els
representantsdels territoris i
no pas els deles Àrees centrals, materialitzant-se aixíunavellaaspira¬
ció de la majoria i de la minoria que fins fa uns mesos
ocupà la dretadel hemicicle, des d'on espropugnà una
concepció delRegidorcom a representant de laCiutati
com a polític i no pas com a tècnic susbtitutiu dels
professionals, per tal de restituir als Districtes el seu
protagonisme en el govern de la Ciutat, i això la nova
composició de laComissió de Govern ho reflecteix, tot i comportar un risc i un repte alhora, arribant al final del
procés de formació de l'equip de govern que ha estat llarg, entre altres motius, perquè, per una banda, les
Normes reguladores de la descentralització fixen un termini de tres mesos per ala constitució dels Consells de Districte i, per altra, s'han nomenat, també, els
Vice-presidents Regidors d'acordamb la modificació de
talsNormes, aprovades definitivamentla darrerasessió.
El Sr. Cullell manifesta que seu Grup no donarà cap candidat per ocupar les Vice-presidències digitals per
coherència amb la posició expressada quan el Sr. Alcalde feu l'alcaldada de proposar la creació d'uns
sistema democràtic) i amb el recurs que
té
plantejat amb via judicial sobre talqüestió;
i que unaalcaldada
encaramés greu haestat el nomenament del
President
del Districte de Gràcia puix, si bé l'Alcalde confessatenir unacerta habilitata saltar-se les lleis i, enhaver-se suprimit la tutela, es
trigarà
tres anys aaconseguir la
procedent
rectificació,
segonsl'art. 59 f) de la Llei
Municipal i de Règim local de Catalunya, aprovada
pel
Parlament català, qualsevol representant d'un
àmbit
territorial ha de pertànyer a la llista més votada i el
mateix Alcalde en el full Barcelona 10, del març-abril de
1984, remarcava l'atribució de les Presidències dels Districtes als Grups polítics que hi haguessin obtingut
més vots. Creu, doncs, que sostenirque Barcelona és
l'única ciutat on s'ha produït la descentralització o que en la Comissió de Govern hi hauràmolts representants
territorials, són volades de coloms que no amaguen una realitat molt més clara: que no és pot parlar de
descen-talització si els Presidents dels Districtes no pertanyen
al Grup que ha obtingut més vots en tal demarcació o quan es nomenen a dit persones que no són les més
votades o quan per damunt dels Presidents es posen unsVice-presidentsque sónunaespècie de comissaris
polítics, pertal d'assegurar la unitat de govern. Agrega
que el seu Grup assisteix, amb tristesa, a l'acte d'avui,
que, seguint la tendència del Partit dels Socialistes
d'anar canviant tot allò en què creia abans però ara ja no hicreu, significa l'enterrament de la descentralització en laqual Barcelona, des de 1979, havia estatpeonerai que avui pot servir per fer propaganda però no es correspon amb la realitat i, per això, el seu Grup amb
tota la tenacitatpossible, procurarà mitjançant els recur¬ sos al seu abast, que ladescentralitzaciótorni atenir el
seu esperit inicial i que els interessos de partit no
prevalguin sobre els de laCiutat.
El Sr. Armet indica que Barcelona disposa d'un
sistema de descentralització política i de
desconcentra-ció de serveis que és únic a Espanya i un dels més
avançats d'Europa i del qual cal sentir-se'n orgullós perquè és tant com si ales regions de la Generalitates distribuís la presència del poder i es practiqués una descentralització política en funció dels vots obtinguts; que tal sistema ha estat fruit del consens com a
conseqüència de la generositat d'una majoria que vol compartir el poder quan ningú ha fet un esforç en tal
direcció; que no pot permetre que en aquest Consell
Plenari es parli de saltar-se les lleis i de nomenaments
digitalsquan elGrupconvergent disposa dels mecanis¬
mesjurídics necessaris i quan s'ha aplicat escrupulosa-ment la reglamentació vigent; que en determinades
poblacions catalanes l'entradaenjoc de les aliancesva donar les Alcaldies a membres d'altres llistes malgrat haver resultat més votada la socialista;que la normativa
reguladora dels Districtes aplica estrictament el criteri
de laproporcionalitat democràticaen un esforç desde
la perspectiva de la generositat d'una majoria que cercavaelsconsens entretotes les forces del Consisto¬
ri; que s'ha fetuna aplicació delReglament i de l'atribu¬
ció de lesVice-presidències absolutament democràtica,
proporcional i de pluralisme democràtic; i que malgrat
que podien haver-se adoptat represàlies i posicions dures, l'equip de govern no està disposat a prendre'n
sinó a avançar a fons en la descentralització i demana
responsabilitat a totes les forces polítiques perquè hi
col·laborin: s'ha fet, doncs, un plantejament exemplar,
de manera que, quan el Districte ha parlat, l'Alcalde ha realitzat el nomenament d'acord amb allò que el
Dis-trecte deia, però quan el Districte, amb un empat, no s'ha decantat per ningú, l'Alcalde ha aplicat estricta¬
ment el Reglament. Afegeix que podria haver fet pa¬ ral·lelismes amb sistemes electorals no proporcionals establerts amb posterioritat a Catalunya, en virtut dels
quals, el vot de l'habitant d'un Municipi val cent vega¬ des més que el d'un veí del Municipi del costat -en
alguns Consells Comarcals, aquesta relació arriba a ésser de 1.000a 1-tanmateix, ací la proporcionalitat és
perfecte; i que el Grup convergenthauria tingut raó , si
amb el recompte de vots demanat al Sr. Roca, no
s'hagués produït el canvi d'un Conseller de Convergèn¬
cia i Unió per un d'Iniciativa de Catalunya.
El Sr. Cullell intervé novament lamentant que el Sr. Alcalde faci sortir un escolanet per contestar; i la
Presidència li prega respecte, tot advertint que desque el Sr. Cullell ocupael seu escó, s'escolta enl'hemicicle
un llenguatge abans inhabitual.
El Sr. Cullell replicaque tindrà el mateixrespecteque
l'equip de govern té envers del seu Grup; pregunta quina menade represàlies es pensaprendre i observa,
comja va dir una vegada, que si el Sr. Alcalde desitja tractar temes que pertoquen al Parlament, ha de pre¬ sentar-se per Diputat: ell ací només parlarà de temes
que afecten a la Ciutat. Afegeix que l'únicacosa clara
peral ciutadà, és que a Gràcia, els vots obtinguts per
Convergència i Unió són més que els aconseguits pe!
Partit dels socialistes i per Iniciativa de Catalunya, con¬
juntament i que, aixònoobstant, s'hadonatla Presidèn¬
cia als socialistes amb incompliment de l'art. 59 de la Llei Municipal i del principi democràtic segons el qual
l'home més votat és qui obté el càrrec; i que amb tal
decisió es posa en entredit ladescentralització. El Sr. Vila indica que ha sentit al Sr. Armet parlar de generositat i d'esperit democràtic, principis que a
més
de predicar-los, cal practicar-los, tanmateix la
resolució
de l'Alcaldia és un pas gravíssim que contraria
els
principis democràtics, la voluntat política de la descen¬
tralització, prèviament consensuada, i el corresponent Reglament; i que, en produir-se l'empat de vots entre els candidats a l'Alcaldia, el Sr. Maragall hi
accedí
perpertànyer a la força política més votada, tanmateix, en
el casde Gràcia no s'ha aplicat el mateix principi com era de sentit comú. Comenta que en les
declaracions
de l'Alcaldia de 30 de juny i 1 de juliol jaes posavaentela de judici, el nomenament dels representants
de
l'organització política més votada en la
demarcació;
que el termini per a la constitució dels
Consells
de
Districte s'haallargat més enllà dels tres mesos
previs¬
tos reglamentàriament imentrestant lespresidències
no sempre han estat ocupades perlaforçamajoritària;
queamb la reforma de les normes reguladores
de l'orga¬
nització dels Districtes han sorgit unsVice-presidents
designats per l'Alcalde, les funcions dels quals encara no són conegudes; que en proposta
formulada
pel
Consell de Districte de Gràcia s'ha incomplert laregla¬
mentació vigent perquè, si només hi havia un
càrrec
a nomenar, no podia contenir dosnomsdonantpeuaixí
al'Alcaldia per nomenar un Regidor socialista quan
la
llista de Convergència i Unió havia
aconseguit
més
vots; que com a resultat els ciutadans de
Gràcia,
han
vist perjudicada la seva voluntat democràtica
tal
com estava establerta i reglamentada; que, en la sevaopinió
NÚM. 32 20-XII-1987 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 869
de la democràcia municipal perjudicant la voluntat ex¬
pressa
dels ciutadans
de
Gràcia.
El Sr. Armet puntualitza que ell no és cap escolanet sinó el Primer Tinent d'Alcalde d'aquest Ajuntament;
que el terme
represàlia només
ha estat usat en els mitjans de comunicació pels membres de Convergèn¬cia i Unió i, en elcas en debat, no n'hi ha hagutde cap
mena sinó restricta aplicació d'un reglament; que no s'han produït tampoc nomenaments a dit sinó que,
simplement, s'han ratificat els Presidents elegits pels Consells de Districte i, quan s'ha donat un empat,
l'Alcalde ha efectuat la designació de conformitat amb
les disposicions reglamentàries vigents per diversos
motius (de coherènciade l'equip governamental, i d'in¬ terès de la Ciutat); que, efectivament, ací no s'han d'establir comparacions amb altres Institucions però si emfasitzar que hi ha un Reglamentde descentralització
i una política de descentralització que són únics a
Espanyai que, mentre aquestAjuntament practica una desconcentració administrativa i una descentralització
política real, dissortadament no s'està promovent, a nivell nacional de Catalunya, la Catalunya desconcen¬
trada i descentralitzada que determina l'Estatut, ans,
precisament, esprodueixen processos de concentració
i aplicació de lleis electorals que vulneren el principi
proporcional, de manera que a Catalunyano s'estàpas
seguinten ritme marcatperla ciutat de Barcelona i que vé presidit per escropulosos principis democràtics de
proporcionalitat, de desconcentració administrativa i de descentralització política, que són un cas únic a l'Estat espanyol.
El Sr. Albesa sense entrar en judicis de valor, asse¬
nyala que tota descentralització comporta la màxima
descentralització de les forces polítiquesque represen¬ ten els ciutadans; que en presentar-se a la sessió del
juliol lamodificació de l'art. 11 de les Normes regulado¬ resdel'organització dels Consells de Districte, pregun¬ tàal'Alcaldiasi quan el Districte hi hagués
un President
d'una determinadaforça política, el Vice-presidentseria
d'una altra, pregunta que aleshores no fou contestada
clarament però ho ha estat avui de forma ben palesa
que per a ell suposa la participació de tots els Grups municipals en els Districtes malgrat no ternir-ne atribuï¬
da laPresidència; que la funció de l'oposició no és dir
sistemàticamentno aallò que proposil'equip degovern i sía allò que proposin les altres faccions de l'oposició sinó dir sí a allò que volen els ciutadans i tractar de
progressar vers allò que Barcelona ha de ser; que el
seuPartit, que éstotalmentindependent
i noforma part
de capsecció decapaltre, ha votat alsseus Regidorsa allàon entenia: pertant la seva actitud no
respon pas,
coms'arribata insinuaren uns certsmitjans de comuni¬
cació, a uns pactesovenda de vots puix vol desenvolu¬
par una política honrada i cada vegada que emet una
opinió es basa en els interessos de les persones que varenvotarAliança Popular, les quals ho ferenenfunció del seu programa i no
pas en funció del d'altres:
consegüentment, els membres del seu Grup estaran
sempre al costat de tot allò que, a juí seu, sigui
beneficiós per alsnostres conciutadans de maneraque
s¡, en un determinat moment, és la
majoria de govern
Qui ho presenta, li oferiran el seu suport i també el donaran si, en una altra ocasió, és l'altre Grup de
1oposició
qui ho proposa, i esperen que, recíproca¬
ment, les propostes d'Aliança Popular també siguin
acceptades quan reuneixin tals condicions. Recorda,
Per últim, que el Grup
Popular digué no al sistema de
distribució del nombre de membres dels Consells de Districte formulat per l'equip de govern, per considerar preferible l'aplicació de la proporcionalitat directa entre
totes les forces concurrents a les Eleccions, àdhuc les
no presents en el Consistori, i, en no ésser acceptat
aquest punt de vista, preconitzà la proporcionalitat lineal
pura a partir del 5 % però tampoc tal fórmula fou acceptada pels altres Grups; i acaba insistintque l'opo¬
sició desenvolupada pel seu Grup serà honrada, asse¬
nyada i amb una veu forta.
El Sr. Alcalde tanca el debat garantintque la voluntat
de la majoria i de bona part de la minoria, és enrobustir la descentralització donant-li més volada tant dins la Casa de la Ciutat com en la seu dels deu Districtes,
encara que hi hagi qui pugui pensar el contrari i sigui difícil d'acceptar una decisió de l'Alcaldia presa en
aplicació estricta d'un Reglament aprovat per consens, tanmateix confia que nos'arribi auna lluita pertots els
mitjans per tal de demostrar que Gràcia o un altre
Districte sóningovernables coms'anuncia en una
octa-veta, que no sap siés legal o no perquènoté peud'im¬ premta.
Reitera que és voluntat de l'equip de govern, enro¬ bustir la descentralització incorporant a la governació dels Districtes tots elsGrupsmunicipals, perdotar cada Districte d'un diàleg polític -ja s'imagina els debats
entreelSr. Ainaud i la Sra. Capmanyen el si del Consell del Districte de l'Eixample que enriquiran la vidapolítica del Districte-, tanmateix, és conscient que un procés
de tals característiques és difícil de consolidar perquè a l'hora de la veritat comporta uns costos i uns perills i,
peraixò, s'ha tractat delligar l'audàciaque va moureels
impulsors de les bases de la descentralització (primer,
el Sr. Vallverdú, i després el Sr. Borja) amb la necessitat
d'afirmar la Ciutat en cada Districte a través del Presi¬ dent i del Vice-president Regidor -si bé el
Vice-president Conseller també tindrà el seu paper- ja que en els propersquatreanys el centpercent del contacte dels ciutadans amb la Casa de la Ciutat s'haurà de canalitzar a través dels deu Districtes: n'és penyora la nova composició de la Comissió de Govern.
Observa que els membres de la majoria enel govern
municipal en laseva primera intervenció, nohan fet pas cap al·lusió al Parlament ni al consens respecte a les
Lleis d'Ordenació territorial -que ell avui i ací no entra a
jutjar-, tanmateix en matèria d'escolanets vol precisar
que el Secretari General del Partit del Sr. Cullell i
President de la Generalitat, no intervingué ni una sola vegadaen el debat de tals Lleis, durant el qual només aparegué en el seu escó el dia en què tornava d'un
viatge a l'estranger, deixant la defensa d'unes Lleis tant
importants perCatalunya, en mans d'autèntics escola-nets, terme que ellno ha usat pas perprimera vegada i
no pensa tornar mai a fer servir si no se l'obliga a fer-ho.
Significa, per últim, que el Districte de Gràcia té un molt bon President que va saber convertir en accepta¬
ble unpla especial de reforma interior inicialment dolent, conduint un procés exemplar de reconversió de l'acti¬ tud de la ciutadania respecte a una planificació inicial amb uns defectes claríssims modificada després amb les crítiques d'algun dels anteriors membres del Grup
convergent -el Sr. Serratosa, perexemple- i esperade poder comptar amb unabona col·laboració de Conver¬
gència i Unió en el futur de tal Districte.
«comunicara l'Excma. Diputació de
Barcelona,
l'exerci¬
ci per aquest Ajuntament
del
queestableix la
clàusula
segona
del Conveni
sobre col·laboració
enmatèria de
recaptació
municipal, als efectes
previstos
enl'esmen¬
tadaclàusula amb efectes des del primer degener de
1988; i encomanar ala
Coordinació
deServeis d'Hisen¬
dael desenvolupamentde lesactuacions pertinents
pertal d'adequar per a
1988
larecaptació dels
recursos municipals i per tal que elsserveis
municipals
esfacin
càrrecd'aquesta
recaptació
apartir de l'1 de
generde
1988.»
Quedar assabentat i ratificar els següents convenis
de col·laboració formalitzats: amb el «Consejo Superior
de Investigaciones
Científicas» sobre
un programa con¬junt per a la
reproducció d'ungulats nord-africans
en perilld'extinció;
ambel «Consejo
Superior de Investiga¬
ciones Científicas» sobre la cessió d'una col·lecció
d'espècies marines; amb l'Institut
Català d'Assistència i
Serveis Socials, sobre el finançament de
serveis
so¬cials, del Districte de Ciutat Vella; amb el «Ministerio de
Sanidad i Consumo», sobre la «Red Españolade Ciuda¬
des Saludables»; amb la Generalitat de Catalunya i la
Universitat de Barcelona, sobre la creaciód'un Consell
assessor en matèria de salut pública; amb la «Compa¬
ñíaTelefónica Nacional de España», sobre
extensió
delservei de Videotext; amb la «Compañía Telefónica Na¬
cional deEspaña» iVila Olímpica,
SA,
sobre permutade
terrenys al Poblenou per a instal·lar-hi una
central de
telecomunicacions; i amb la Corporació Metropolitanade Barcelona, «Radiotelevisión Española», Iniciatives,
SA i «Compañía Telefónica Nacional de España»,
sobre
el Mirador de la Torre de Telecomunicacions de Barce¬
lona.
El Sr. Alcalde comenta que, malgrat els esforços
personals de l'Alcalde i del Segon Tinent
d'Alcalde,
noha estat possible la participació, des del principi, de
Televisió de Catalunyaen el Conveni sobre la Torre de Comunicacions de Barcelona però, desgraciadament,
aquesta Ciutat mai no aconsegueix en el primer mo¬ ment tot allò que desitja en matèria d'acords entre el
Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat; que la setmana vinent se signarà un Conveni sobre els Cintu¬ rons -ja anunciat fa deu mesos i el preàmbul del qual és encara en discussió-, que no acaba d'agradar,
tanmateixl'Ajuntamentno en retardarà ni unsol minut la
signatura perquè no estiguin encara aclarides coses importants que afecten els Municipis del voltant i el
nostre mateix;que igualment tampocs'ha volgut demo¬
rar lasignaturadel Convenisobrela Torre de Telecomu¬ nicacions puix, si bé la seva composiciótampoc agra¬
da, hi ha bona disposició per part de Televisió Espanyola i recursos per acanviar-la, i, peraltra banda,
cal ésser pragmàtics i en tal sentit qui té els diners per començar les obres, són les dues Societats amb qui l'Ajuntament es coalitza; que, tanmateix, TV3 també hi
serà finalment i la Torre tindrà el Mirador -perquè
l'Ajuntament ha obligat a incloure'l- des d'on en un dia clar, hom podrà veure el Pirineu i les Illes Balears.
S'entra, tot seguit, en la deliberació de l'ordre del
dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern de 30 de setembre de 1987 que aprova el text articulat del
Conveni, per a 1987, entre el Departament d'Ense¬
nyament de la Generalitat de
Catalunya
i l'Escola Muni¬cipal d'Expressió.
La Regidora d'Ensenyament,
Sra. Mata, informa
so¬ bre les característiques principals d'aquest Conveni,totsubratllant que l'Escola
d'Expressió,
queté
perobjectela formació de mestres i especialistes en expressió i
psicomotricitat no tan sols
de Barcelona,
sinó
de tot Catalunya i mésenllà,
escreà gràcies
a les activitatsd'una gran mestra municipal:
Carme
Aymerich; i queelConveni ve a continuar el signat l'any anterior per haver-se assolit unacol·laboració molt positiva.
S'aprova perunanimitat.
Ratificar els següents acords adoptats per la Comis¬ sió de Govern en sessió de 14 d'octubre de 1987, que aproven:
A) Inicialment: 1) el Pla especial
d'alineacions
i ra¬ sants de l'illadelimitada pels carrersde Villarroel, d'Ara¬gó, i del Comte d'Urgell i per
l'avinguda de Roma; i 2) el
Pla especial
d'ordenació
iestructuració del
sector in¬ dustrial de Sant Andreu.B) Provisionalment: 1 ) el Pla
especial
deprotecció
dela torre modernista i ordenació volumètrica de la finca
situada al carrer de Marmellà núm. 2 bis i carrer de
Portolà núms. 11 i 13, i deconcreció d'alineacions enel
front del carrer de Marmellà; i 2) el Plaespecial d'am¬ pliació de l'àrea d'equipament existenta
l'illa delimitada
pels carrers de Buigas, de
Gironella, Alt de
Gironella, i
de Castellnou.
C) Definitivament: 1) l'Estudi de
detall de
concreció
d'alineacions i rasants delcarrerde Casafranca, entrela plaçadel Transvaal i la cruïlla amb el carrer
del Parc
de
laBudallera; i 2) l'Estudi de detall de
concreció d'alinea¬
cions i rasants delpassatgede Bonavista i
del
Camí
de
Vallvidrera.
S'aprova per unanimitat.
Ratificar l'acord adoptat per la
Comissió de
Govern
en la sessió del 14 d'octubre de 1987, que
suspèn,
pel
termini d'un any, l'atorgament dellicències
deparcel·la-ció de terrenys, d'edificació, d'enderrocament,
d'am¬
pliació d'usos i d'implantació de noves
activitats
enel
sector delimitat pels carrers del Pallars, de
Josep
Pla,
de Llull, i de la Selva de Mar.El Regidor d'Urbanisme i Serveis
Municipals,
Sr.
Serra
i Martí, destaca que la suspensió dellicències vol
facilitar laredacciódel planejamentdel sector
final de
la
Diagonal; el Sr. Albesa recomana que en
els
sectors
afectats per suspensió de
llicències,
laconfecció
dels
respectius planses procuri agilitartant com
sigui
possi¬
ble; i el Sr. de Nadal assegura que el Districtede Sant
Martí vetllarà perquè el planejament quedi
enllestit
dins
el termini de la suspensió de llicències.S'aprova perunanimitat.
ALCALDIA
Atorgar al Molt Honorable senyor Josep
Tarradellas
i
Joan la Medalla de la Ciutat, en categoria
d'or,
en
agraïment per la seva decisiva
contribució al
restabli¬
ment de les Institucions d'autogovern de les
quals es
van dotar els ciutadans de Catalunya i amb
motiu
del
desè aniversari del retorn a Barcelona del President
de
la Generalitat de Catalunya.
NÚM. 32 20-XII-1987 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 871
col·locarà en el lloc que li correspon, tanmateix vol
destacar no tan sols la decisiva contribució del Sr. Tarradellas al restabliment de les Institucins d'autogo¬
vern de Catalunya sinó la consecució, en el seu man¬
dat, de la unitat política i el consens de tots els Partits
entornde l'objectiu comú que és Catalunya: pertant, el
seu Grup es congratula d'una proposta que afecta a unafigura que
és
patrimoni comú detot Catalunya i unmodel a seguir pertots aquells que l'estimen.
El Sr. Luchetti també expressa el suport d'Iniciativa
per Catalunya a
l'atorgament
de la Medalla d'or de laCiutat al Molt Honorable Josep Tarradellas, home que
contribuí a la defensa primer i al restabliment després
de les Institucions de l'autonomia de Catalunya iencap¬
çalà el primer
Govern
de la Generalitat fent de la sevapresidència
unús
aferrissadament unitari sense con¬ cessions al partidisme, concepció que ha seguit defen¬sant com a valor polític decisiu per a l'exercici de
l'autogovern en una Catalunya en transformació que
requereix solucions no partidistes sino unitàries, encara que, malauradament, l'evolució posteriordelnostre País
no ha contemplat aquest valor important i avui el Go¬ vern català està en mans d'un sol partit: és, doncs, sobretot per la visió política del Molt Honorable Sr. Josep Tarradellas, que el seu Grup s'adhereix a la proposta d'atorgar-li la Medalla d'or de la Ciutat.
El Sr. Ainaud, en nom de Convergència i Unió,
manifesta que en la vida dels pobles hi ha moments
que tenen unatranscendència històrica i un d'ells fou el
dia 23 d'octubre de 1987 en què, després de molts anys de negra nit i de dificultats, una personatornava
de l'exili amb una marcade tenacitati, d'obstinacióque donava esperança quan gairebé no se'n podia tenir
perquè els que anaven sovint a Sant Martí le Beau a
parlar amb el President moltes vegades no creien que seriapossible el seuretorn: celebra doncs, la unanimitat alrespecte expressada
ara pertotselsgrups perquè un
d'ells, concretament el d'Aliança Popular, s'hi oposà aleshores públicament per boca del seu portaveu, i
celebra també la voluntat d'unió, més que no pas
d'unitat perquè la unitat, si esforçada,no és bonaper a la vida dels pobles i en canvi la unió, la concòrdia i la convivència ho són sempre. Remarcaque el President
Tarradellas, que per el seu Grup era també President
quan es trobava a l'exili, tornà per fer un servei a
Catalunya
i un servei al poble i és mereixedor de la Medallad'or de la Ciutat per haver mantingutels princi¬ pisd'autogovern
de Catalunya i de les nostres Institu¬cions en moments molt difícils en què moltes altres persones claudicaven, i perhaver mantingutel nom de laGeneralitati de Catalunya
perdamunt de tot: pertant,
el seu Grup votarà favorablement la proposta en un acte dejustícia i d'agraïment.
El Sr. Armet, en nom del Grup municipal del Partit Socialista i després d'expressar la seva satisfacció personal donada la seva condició d'ex-Conseller durant la presidència del Molt Honorable
Josep Tarradellas, subratlla que el fenomen del President Tarradellas hau¬
ria d'ésser
irrepetible; que el seu retorn, després de
prolongats
anys d'exili, constitueix un fetèpic i singularque és fruit de lagrandesa, fidelitat i patriotisme del Sr.
Tarradellas,
situaten tot moment en defensa de Catalu¬ nya i de les seves Institucions; que el President Tar¬radellas és un home amb principis políticsclars, conse¬
qüent amb tals principis que ha explicat i defensat al
llar9
de la seva trajectòria, en la qual no es trobenposicions conjunturals, frivolitats polítiques, improvisa¬
cions o permanents apel·lacions als sentiments -a les
quals som tan donats els catalans-: constiueix, doncs,
un fenomen personal, dissortadament, poc freqüent en el nostre País i és la demostració inequívoca d'un
pensament polític, forjat en anys d'experiència i de
coneixementprofund de la realitat d'un Paísque, sovint s'afirma més en les frustracions que no pas en les victòries perquè n'hatingudes poques.
Estima que del pensament polític del President Tar¬
radellas cal destacar: 1r. l'aferrissada voluntat decercar la unanimitat en les qüestions importants, perquè som unanacionalitat petita i la nostraforçarau enla unanimi¬ tat en els moments fonamentals de la nostra Història;
2n. laprofunda convicció que no basta tenir laraó sinó
que cal convertir-la en una victòria política i un pas
endavant, principi queésfonamentalperals poblesque volen afirmar-se amb èxit i que coneixen les dificultats
perassolir les fitesdesitjades; 3r. lasevaconcepció del
govern fonamentada en el criteri que el Govern de
Catalunya ha de tenirunaresponsabilitat sobre allò que succeeix en el conjunt del territori i una cordialitat i un
respecte envers les Institucions que hi són presents
perquè «res delque passa aCatalunya, potésser alièal
Govern de Catalunya»principi que té unalt sentit polític
i institucional i gràcies al qual, amb poques competèn¬ cies aconseguí la més alta autoritat moral en el País
perquè el govern hi fou present no tan sols en els moments positius sinó també quan hi havia dificultats.
Rubrica la sevaintervenció dient que en laHistòriade
Catalunyahi hahagutun home transcendentalqueamb
la seva constància, fermesa i tossuderia ha permès la continuïtat de les seves Institucions després d'anys de
dictadura i de foscor, tanmateix desitja que aquest fet sigui irrepetible perquè a partir d'ara, gràcies a l'home
avui distingit amb laMedalla d'Orde la Ciutat i ad'altres milers d'homes i donesanònims, lallibertat, la democrà¬
cia i l'autogovern han d'ésserunfet normal en el nostre País.
El Sr. Albesa en un torn d'al·lusions, lamenta que el
subconscient a vegades traeixi les persones perquè la referència del Sr. Ainaud a Aliança Popular emmascara l'acte corporatiu unitarid'honorar unhome que està per damunt de les rancúnies subconscients de les perso¬ nes o partits; i puntualitzaque elGrup d'Aliança Popular expressaavui -el temps del verb és important- palesa¬
ment la seva congratulació davant lafrase lapidària «Ja soc aquí!», pronunciada pel Molt Honorable Josep Tar¬
radellas, els passos i ensenyaments del qual caldria
seguir i l'accepta meravellosament; que l'aigua passada no mou molí, més quan el 1979, Aliança Popular,
encara en fase embrionària, no estava pas constituïda
per les mateixes forces que avui la componen; i que persones pertanyents a Partits coalitzats amb Aliança Popular formaren part del primer Govern del Sr. Tar¬
radellas.
El Sr. Ainaudreplicaquenomés el traeix lasevaafició alaHistòriaja quedesitja, encara que després esdonin actituds de rectificació que troba molt bé, que els fets
quedin ben reflectits perquè no puguin ésser manipu¬
lats perningú.
El Sr. Albesa observa que la Història està formada
perfets passats que han de servir per anar avançant
verselfutur; i que si el Sr. Ainaud repassala història del
seu Partit, hi trobarà rectificacions ben paleses comdir ara que els catalans som 6 milions malgrat haver-los
comptat abans d'una altramanera.
intervenció delSr. Albesa perentendre que en aquesta
Sala hom ha de cenyir-se als temes que resulten d'inte¬
rès per aaquesta
Corporació.
El Sr. Vila s'adhereix a la intervenció del Sr. Ainaud,
com a portaveu del seu Grup, tanmateix com a repre¬ sentant d'Unió Democràtica, Partit que té una història que esremuntaa
1931, manifesta
queel
Sr.
Tarradellas
ha estat el seu President durant molts anys i la seva frase «Ja soc aquí» significa l'inici d'una nova era i la
recuperació de la Generalitat i de Catalunya:en nom
del
seu Partit i a títol personal se suma, doncs, molt
efusivamenta la proposta.
El Sr. Alcalde observa que de precisions
històriques,
se'n podrien fer moltes, sobretot perpart d'aquells que hiestiguerenmés implicats, els que anaren a
Sant Martí
le Beau i a Sant Cebrià i els que proposaren a Tar¬radellas una presidència electe per l'Assemblea de
Parlamentaris, opció que no acceptà preferint, amb el seu instint de polític nat i d'animal polític de primera
categoria, d'anar a Madrid a pactar amb l'Estat
perquè
fos aquest qui li reconegués la seva
condició
de Presi¬dent, cosaque va doldre a molts. Destaca que el nom de Tarradellas i la data d'avui estan definitivamentlligats
a la Història deCatalunya i que quan l'altre dia, acompa¬
nyat del Primer Tinent d'Alcalde,
anà
a visitar-lo per comunicar-li la incoació de l'expedient de concessió dela Medalla d'Or de la Ciutat, el Sr. Tarradellas contestà
que allò que li hauria realment agradat, era ésser
Alcalde d'aquesta Ciutato del seu poble, paraules que són una cortesia però també una mostra de respecte vers el poder local. Diu, per últim, que l'acord que es pren ara per unanimitat seràcomunicat al Molt Honora¬
ble Sr. Josep Tarradellas i Joan en elcurs de l'acte que se celebrarà aquesta tardaen el Pati delsTarongers de
la Generalitat de Catalunya.
S'aprova per unanimitat.
Renovació parcial dels Consells d'Administració de lesSocietats, Institucions i
Òrgans
degestió municipals.Dintre de l'anterior punt de l'ordre del dia, es dóna
compte delssegüents decrets del'Alcaldia, signats tots
ells el 15 d'octubre de 1987, que disposen:
1. Nomenar membres del Consell d'Administració de
Transports de Barcelona, SA, l'll im. Sr. Joan Blanch i
Rodríguez i els Srs. Joan Laporta i Argelich, Ginés
Martínez i Serrano, Roberto Ruiz i Fernández, Jesús
Zandueta i Vera, i José Luís Muñoz i González.
2. Nomenar membres del Consell d'Administració de Ferrocarril Metropolitàde Barcelona, SA, l'll im. Sr. Joan Blanch i Rodríguez i els Srs. Joan Laporta i Argelich, Ginés Martínez i Serrano, Roberto Ruiz i Fernán¬ dez, Jesús Zandueta i Vera, i José Luís Muñoz i Gon¬
zález.
3. Nomenar membres del Consell d'Administració de la Societat Privada Municipal Informació Cartogràfica i de Base, SA, els Srs. Manuel De Forn i Foxà, Josep
Lluís Colomer i Alberich, Joan Angelet i Cladellas, Fran¬ cesc Rafart i Estela, i Ernest Maragall i Mira.
4. Nomenar observadora al Consell d'Administració de laSocietat PrivadaMunicipal InformacióCartogràfica i de Base, SA, la Sra. Carme San Miguel i Ruibal.
5. Nomenar membres del Consell d'Administració de la Societat Privada Municipal Parc Zoològicde Barcelo¬ na, SA, I'll Im. Sr. Joaquim De Nadal i Caparà i els Srs. Miquel Lumbierres i Méndez, Francesc Rafart i Estela, i
Carles Miravitlles i Torras, i les Sres. Montserrat Casas i Vilalta, i Amor Gil i Morea.
6. Nomenar observador al Consell d'Administració de
la Societat Privada Municipal ParcZoològic de Barcelo¬
na, SA, l'Il-lm. Sr. Jordi Conill i Vall.
7. Nomenar membres del Consell d'Administració de la Societat Privada Municipal Vila Olímpica, SA, l'll im. Sr. Xavier Valls i Serra -en substitució del Sr. Joan Antoni García i España-, la ll·lma. Sra. Mercè Sala i
Schnorkowski i els Srs. Josep Miquel Abad i Silvestre,
Joan Anton Acebillo i Marín, Jordi Vallverdú í Gimeno,
Joan Laporta i Argelich, i Ramon Boixadós i Malé.
8. Nomenar observadors al Consell d'Administració
de la Societat Privada Municipal Vila Olímpica, SA, els
Srs. Francesc Rafart i Estela i Manuel Ibern i Alcalde. 9. Nomenar observadors al Consell d'Administració
de la Societat Privada Municipal Anella Olímpica de Montjuïc, SA, els Srs. Francesc Rafart i Estela, Josep Espinàs i Xivillé, i Jordi Vallverdú i Gimeno.
10. Nomenar membres del Consell d'Administració de la Societat PrivadaMunicipal Iniciatives, SA, la ll·lma. Sra. Mercè Sala i Schnorkowski, els ll·lms. Srs. Joan
Ignaci Pujana i Fernández, Joan Blanch i Rodríguez, i
Ramon Trias i Fargas, i el Sr. Miquel Duran i Campos. 11. Nomenar observadors al Consell d'Administració de la Societat Privada Municipal Iniciatives, SA, els Srs. Justo Domínguez i De la Fuente, Josep M. Figueras i
Bassols, Manuel Gómez i Acosta, Pere Grau i Hoyos,
Ramon Boixadós i Malé, Alfred Pastor i Bodmer, Fran¬
cesc Rafart i Estela, Jordi Robinat i Català, i Miquel
Sáez de Viguera i Aizpurua, i la Sra. Adela Subirana i
Cantarell.
12. Nomenar membres del Consell d'Administració
de la Societat Privada Municipal Barcelona Activa, SA,
l'Excm. Sr. Lluís Solana i Madariaga, i els Srs. Josep M.
Raventós i Santamaría, Francesc Solé i Parellada, i
Francesc Costabella i Papiol.
13. Nomenar observadors al Consell d'Administració
de la Societat Privada Municipal Barcelona Activa,
SA,
els Srs. Francesc Rafart i Estela, i Jorge González i Az¬ nar.
Quedar assabentat dels nou següents decrets
de
l'Alcaldia, de 15 d'octubre de 1987, que disposen:
14. Nomenar Consellers del Patronat Municipal de
l'Habitatge, els Srs. Josep Antoni Acebillo i
Marín,
Francesc Rafart i Estela i Juli Esteban i Noguera, i
les
Sres. M. Teresa García iAlba, i Núria Triadú iMarquès.15. Nomenar Consellers de l'Institut Municipal de
Serveis Funeraris, els Srs. Jordi Vallverdú i Gimeno,
JosepMarull i Gou, Josep Batlle i Rosell,
Macià Navas
i
Parra, Gabriel Font i Riera, i Josep Ignacio
Cuervo
i
Ar-gudin.
16. Nomenarassessordel Conselld'Administració de
l'Institut Municipal de Serveis Funeraris, el Sr. Francesc Rafart i Estela.
17. Nomenar membres del Consell d'Administració de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària,
l'll im.
Sr.
Joan Torres i Carol, i els Srs. Francesc Rafart i
Estela,
Ricard Bosch i Amat, José Ignacio Cuervo i
Argudin,
Josep M. Brunet i Mauri, i Patricio Martínez i
Giménez,
i
la Sra. Conchita Pagan i Pérez de Lemos.
18. Nomenar assessors del Consell
d'Administració
de l'Institut Municipal d'AssistènciaSanitària, els
Srs.
Antoni Serra i Ramoneda, Francisco Longo iMartínez,
Antoni Mirada i Canals, i Joan Carles Mas i Bassa.19. Nomenar membres del Consell
d'Administració
de l'Institut Municipal de Prestacionsd'Assistència
Mè¬
dica al Personal Municipal (PAMEM), elsSrs.
José
Ignacio Cuervo i Argudin, Francisco Longo