Sumari
8
4
16
15
30
39
13
3
Editorial
4
De portada:
La Proximitat arribaja a tots els barris de Barcelona
7
A fons:
Nou protocol amb elsinspectors aEls jutjats consulten
el 60% dels informes per Internet
10
Notícies:
1/3 dels accidents demoto són a l’Eixample aOperació
Nadal aManual de senyalització
d’obres a Tinença i cura d’animals
15
Els nostres recursos:
Cursosd’Intervenció Policial i Falsificació
16
Actuem:
Cop a les perruqueriesirregulars a Operació Igualtat a
El GSP deté 29 traficants en un mes
20
Som Proximitat:
Les patrulles del’Eixample s’acosten als comerciants
22
Marc legal:
Aprovada larefor-ma de la Llei de Seguretat Viària
24
L’expert opina:
Bartolomé Vargas26
BCN es mou:
Penes alternativesa debat a Urbanisme preventiu a
Camins escolars a Tècnics de barri
30
Cos a Cos:
SEM a contrarellotge32
Cuidar-te:
Esquena, eix de salut34
Reportatge:
De benzina a endoll36
Activitats:
Pedalada èpica a Tióde Nadal a Europolyb a Avismón
38
El tauler
39
Desconnecta
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
correu-e:[email protected]
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Clara de Yzaguirre, Carme Pallarés, Sagrario Navas, Joan Palau, Vanessa Martínez i Àlex Palau
Director:Evelio Vázquez
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:Àlex Palau i Vanessa Martínez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona Tel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL
Dipòsit legal:B-52.027-2001
L
es patrulles de proximitat de la Guàrdia Urbana són ja una realitat a tots els barris de Barcelona. Amb la seva implantació, el passat 23 de novembre, als districtes de l’Eixample, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó, hem completat el desplegament a tota la ciutat d’aquest model policial. Un model que és, i que serà cada vegada més, l’emblema de servei del nostre Cos. En aquest sen-tit, l’objectiu per al 2010 és que el 70% dels agents de la nostra plantilla estiguin de-dicats al treball de proximitat amb els ciutadans i a la patrulla intensiva del territori. Gràcies a la major presència d’agents a peu de carrer, al reforç del treball transversal amb altres actors municipals, a la comunicació fluïda i continuada amb veïns i comer-ciants (amb més de 3.500 reunions amb entitats i associacions l’any passat) i a la pro-activitat de les patrulles (el 2008 van detectar prop de 7.000 incidències), els territoris han experimentat un salt qualitatiu a nivell de prevenció i d’atenció d’incidències. En aquest pas endavant ha tingut un paper clau el treball i la implicació dels agents i dels comandaments, la seva capacitat per conèixer cada vegada més a fons els barris, les se-ves particularitats i la seva gent.I és que la Proximitat és una aposta de futur ben consolidada. L’experiència d’aquests dos anys a sis Unitats Territorials de la Guàrdia Urbana ens ha permès constatar el va-lor i l’efectivitat d’aquest model, i, alhora, ajustar-lo perquè funcioni, ara a tot Barcelo-na, amb les màximes garanties i oferint el millor servei a la ciutadania.
L’experiència d’aquests dos anys permet implantar,
ara a tot Barcelona, una Policia de Proximitat eficaç i
adequada a les necessitats de cada barri
Editorial
Un desplegament amb
les màximes garanties
tricte efectuen sense escorta policial. És per aquests ca-sos que funciona específicament el nou protocol.
Aquest estableix que, quan els inspectors es trobin amb una situació de violència sobrevinguda durant la inspecció a l’interior d’un local, trucaran al 092 i s’identificaran. Re-buda la demanda, la Sala Conjunta enviarà una patrulla amb caràcter d’urgència al lloc dels fets. La seva funció consistirà en protegir la seguretat física dels representants de l’administració i dels seus col·laboradors durant tot el procés (inspecció, precinte, execució subsidiària, etc.), ai-xí com col·laborar en l’execució de l’ordre dictaminada per l’òrgan municipal d’acord amb la normativa vigent.
La Sala Conjunta enviarà
urgentment una patrulla quan es
trobin amb situacions conflictives
imprevistes
A fons
Nou protocol de
seguretat
amb els
inspectors de locals
L
a Direcció del Servei de Llicències i Inspecció ila Guàrdia Urbana de Barcelona han ratificat un protocol de seguretat perquè els inspectors dels districtes puguin efectuar la seva feina amb les màximes garanties. La instrucció 28/09, vigent des del passat 1 de novembre, estableix el procediment per do-nar suport policial als inspectors en el cas que es trobin amb situacions conflictives imprevistes durant la inspec-ció d’un local de pública concurrència.Previstos i imprevistos
El suport de la Guàrdia Urbana als inspectors contempla dos tipus de serveis. El primer són les actuacions planifi-cades –a través de la Taula de Policia Administrativa–, en què la inspecció es coordina directament amb la Unitat Territorial corresponent i on una o diverses patrulles acom-panyen als inspectors durant tot el registre. L’altre tipus de serveis són les inspeccions que els funcionaris del
dis-La Guàrdia Urbana i el Servei de Llicències i Inspecció
acorden un procediment per garantir la seguretat dels
inspectors dels districtes en situacions conflictives
Agents de la UNO IV inspeccionen un bar nocturn del barri de la Sagrera
A fons
Els jutjats ja accedeixen al
6
informes d’accidents via I
van tramitar directament pel nou sistema, mentre que, a dia d’avui, els jutjats ja descarreguen via Internet el 60% dels comunicats d’accidents (al voltant d’entre 300 i 400 cada mes). Un percentatge que s’espera que sigui cada vegada més elevat.
El nou sistema també ha minimitzat els errors, doncs els jutjats poden detectar automàticament qualsevol dada que no coincideixi amb l’informe original redac-tat per la Guàrdia Urbana.
F
ins fa mig any, quan un jutjat requeria un co-municat o informe tècnic d’accident redactava un ofici per demanar-lo i el feia arribar via fax, correu electrònic o presencialment a l’Oficina d’Informació i Tràmits (OIT) de la Guàrdia Urbana. A l’OIT cercaven l’informe a l’aplicatiu, l’imprimien (a raó d’un mínim de quatre pàgines per document sense comptar les fotografies) i l’enviaven al jutjat. Un procés laboriós que implicava un cost molt elevat en recursos humans i materials, tant per a la GUB com per a la ju-dicatura, i que podia durar entre vuit i deu dies. Ara, gràcies al conveni d’accés telemàtic als comunicats d’accidents, per obtenir un informe els jutjats només han d’accedir al web de l’Ajuntament i descarregar-se el do-cument en format pdf. “Els jutjats estan molt satisfets amb el nou sistema. Han passat de tenir els informes en vuit dies a tenir-los en només tres minuts, i, a més, es-talviant tràmits i recursos”, destaca Ignasi Milà, cap de l’OIT de la Guàrdia Urbana. Un altre avantatge del nou sistema és que els informes, en ser un document digi-tal, poden ser projectats als jutjats, fet que facilita la vi-sualització dels croquis de l’accident i que evita en molts casos haver d’imprimir còpies de l’informe.Bona acollida
L’accés telemàtic va començar a funcionar el passat mes de juliol als jutjats d’instrucció de Barcelona, d’on provenen el 90% de
les sol·licituds que rep l’OIT. En el primer mes d’aplicació, una quarta part de les demandes es
Els jutjats d’instrucció de Barcelona es
descarre-guen tres de cada cinc comunicats d’accidents de
trànsit de la Guàrdia Urbana a través del web
mu-nicipal. Després de constatar la bona acollida del
sistema per part de la judicatura, l’Oficina
d’Infor-mació i Tràmits projecta ara fer extensiu l’accés
telemàtic als informes a particulars i hospitals.
L’accés telemàtic redueix de vuit dies a qüestió de
pocs minuts l’obtenció dels comunicats d’accidents
i estalvia tràmits i recursos
l
60% dels
a Internet
Des de l’1 de desembre, els permisos per filmar i fotografiar a la via pública de Barcelona ja es poden demanar directament a la Guàrdia Urbana per Internet. La implantació d’aquests expedients electrònics ha de permetre optimitzar els recursos que actualment destina l’Oficina de Gestió i Tràmits a cobrir aquest servei (la Guàrdia Urbana autoritza cada any a l’entorn de 3.500 filmacions). Alhora, el nou sistema agilita i redueix la possibilitat d’errors en el procés que han de seguir les pro-ductores i mitjans de comunicació que sol·liciten els permi-sos. Un altre avantatge de la digitalització dels expedients és que permet traçar les zones reservades per a una filmació so-bre els mapes de l’ACER, de manera que tot el personal de la Guàrdia Urbana en pot consultar les afectacions.
Hospitals i particulars
Des del 2006, les companyies d’assegurances poden accedir via Internet als informes tècnics d’accidents que afectin exclusivament als seus clients. Gràcies a això, tres de cada cinc sol·licituds que abans es demanaven a les finestretes de la OIT, avui es descarreguen directa-ment de la xarxa. Vist l’èxit que l’accés telemàtic ha tin-gut també entre el personal judicial, la Guàrdia Urbana està estudiant fer extensiu en breu aquest sistema als hospitals (perquè puguin descarregar les dades de les víctimes de cara a facturar les despeses sanitàries). El següent pas serà obrir l’accés als comunicats a tots els ciutadans, perquè en cas de veure’s implicats en un accident puguin descarregar-se’n l’informe corresponent
a títol particular. En aquest sentit, des de l’OIT s’està estudiant com implementar un sistema que sigui abso-lutament segur i restringit específicament als informes que afectin a cada ciutadà mitjançat l’ús de certificats digitals o del DNI electrònic.
L’Oficina d’Informació i Tràmits
ja treballa en un sistema d’accés
restringit perquè els particulars
puguin obtenir informes mitjançant
certificat digital o DNI electrònic
La sol·licitud de permisos de
filmació també es digitalitza
nistralitat abans de primavera. Uns dispositius que se sumaran als 17 que ja hi ha actualment a la ciutat.
B+3 = major risc
Els 7.700 ferits anuals per accident de moto costen a Barcelona 180 milions d’euros cada any, entre serveis d’emergència, despeses sanitàries i de rehabilitació, pro-ductivitat perduda i danys materials. El 70% d’aquests motoristes accidentats són homes. La cilindrada no in-flueix excessivament en els sinistres, tot i que l’estudi del RACC apunta a un risc molt més elevat entre els con-ductors de motos entre 50 i 125 cc amb permís B+3, respecte dels conductors amb llicència A o A1.
L’Ajuntament instal·larà 13 noves
càmeres foto-vermell en els
punts de màxima sinistralitat
abans de primavera
Notícies
Un de cada tres
accidents de moto
té
lloc a l’Eixample
B
arcelona registra 21 víctimes per accident demoto cada dia, una xifra que duplica els ferits en accidents de cotxe i que posa en alerta als responsables municipals. Aquesta és una de les xifres que recull l’estudi elaborat pel RACC a partir de la base de dades d’accidentalitat de Guàrdia Urbana, i d’on es desprèn que el risc de patir un sinistre greu o perdre la vida circulant en moto és vuit cops superior que en cotxe.Més vigilància
El 35% dels sinistres en moto tenen lloc a l’Eixample, districte que concentra els sis punts amb més accidents de Barcelona, per davant de Sarrià-Sant Gervasi (11%), Sant Martí (10%) i Sants-Montjuïc (9%). Manuel Haro, cap de la Unitat d’Accidents de la GUB, va aprofitar la presentació de l’estudi per explicar que la reforma de les avingudes de Roma i Diagonal busca, precisament, dis-minuir l’accidentalitat, i va anunciar la instal·lació de 13 noves càmeres foto-vermell en els punts de màxima
si-El districte comprèn els sis punts de màxima concentració d’accidents de
la ciutat, segons un
estudi presentat pel RACC
Barcelona reforça la cura
de
l’espai públic per Nadal
L’Ajuntament activa un
dispositiu especial de seguretat
,
neteja i mobilitat per garantir la normalitat durant els
actes que acompanyen les festes i el canvi d’any
L
a campanya de Nadal ha començat enguany el5 de desembre i no es donarà per finalitzada fins al 6 de gener. Durant tot aquest mes, els serveis municipals reforçaran l’actuació a la via pública, amb especial incidència a les zones comercials i al centre urbà. En l’àmbit policial, la Guàrdia Urbana extremarà la vigilància de la venda ambulant il·legal, de la contaminació acústica i de les pintades, a més d’es-tablir dispositius de protecció de menors.Paral·lelament al reforç del transport públic, en dates assenyalades es duran a terme actuacions per contribuir a la mobilitat i a la seguretat viària com l’activació de
les operacions Sortida i Retorn –els dies 4, 5, 24 i 31 de desembre– o l’establiment de controls preventius d’al-coholèmia.
Tanques a la plaça de Catalunya
Els dos grans operatius coincidiran un any més amb la Cavalcada de Reis (5 de gener) i amb Cap d’Any. La nit del 31 de desembre a l’1 de gener s’establirà un dispo-sitiu especial a la plaça de Catalunya, amb tanques en-voltant tot el recinte i un estricte control de l’accés a càrrec d’agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos per evitar el consum d’alcohol en aquest espai.
E
l document, editat pel Servei de Planificaciód’Obres de la Guàrdia Urbana, estableix un es-tàndard de qualitat per a la senyalització de tots els treballs que es fan a Barcelona i unifica els criteris exigibles a totes les empreses que operen a la via pública. El nou manual de senyalització d’obres esdevé una eina de consulta molt útil tant per als agents de la Guàrdia Urbana, doncs facilita a les patrulles la tasca d’inspecció d’obres i simplifica la redacció dels Plans d’Actuació, com per als contractistes, que tenen en el nou manual un referent clar en què guiar-se a l’hora d’elabo-rar els plans de senyalització de les obres que executaran.Una fitxa per a cada escenari
El manual es composa d’una sèrie de prop de 230 fit-xes, cadascuna de les quals reflexa un escenari possible d’afectació a la via pública, calçada i/o voreres, de
for-ma que és possible trobar un exemple que s’adapti a da obra o assimilar-la per similitud a un escenari de ca-racterístiques semblants.
Obres publica un nou i complet
Notícies
L’Eixample reforça
la
vigilància escolar
Mitja dotzena d’
agents de la GUB
recorren casi a diari les places i interiors
d’illa per impedir que els joves se saltin les classes i consumeixin drogues
bons resultats aconseguits, enguany s’ha decidit instau-rar el servei de vigilància de forma gairebé diària, amb sis agents especialitzats en aquest àmbit, i el programa es podria estendre a la resta de districtes el curs vinent. “Les patrulles contra l’absentisme tenen una funció eminentment preventiva”, explica l’intendent en cap de la UT-2, Sergi Amposta. El seu perfil d’atenció són joves de 12 a 16 anys, de famílies estructurades i sense pro-blemes amb la Llei: “No són ni perillosos ni criminals. [...] De fet, els seus pares solen mostrar-se agraïts i so-vint desconcertats quan els duem els seus fills”. I és que els joves que són enxampats consumint estupefaents són conduïts pels agents al seu institut corresponent, des d’on es truca als seus pares per comunicar-los la de-núncia. La sanció: 300 euros, que es poden estalviar la primera vegada si participen satisfactòriament en una teràpia especial de conscienciació que s’organitza els dissabtes al matí.
T
enen 13, 14, 15 anys... És un matí laborable itots haurien de ser a classe, però han preferit fer ‘campana’ i passar un parell d’hores xerrant al parc del costat de l’escola. Alguns s’animen i fins i tot fan un cigarret dels ‘adulterats’, un porro. L’escena es repeteix a diari en molts escenaris diferents de Barcelona i, de fet, també a la majoria de ciutats d’arreu. Tanmateix, a l’Eixample cada vegada són menys els menors que ju-guen a saltar-se les normes. El motiu: la vigilància que les patrulles de la UT-2 realitzen en horari escolar a l’interior d’illes, parcs i altres espais resguardats del districte, amb l’objectiu de prevenir l’absentisme escolar i la iniciació dels joves al petit consum d’estupefaents.Un exemple que condeix
El curs passat, la Guàrdia Urbana va engegar a l’Eixam-ple una prova pilot d’aquest tipus de patrulles, amb dis-positius esporàdics cada una o dues setmanes. Arrel dels
Suport institucional
L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, la regidora de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, Assumpta Escarp, i el gerent de l’Àrea, Albert Dalmau, van voler recolzar la bona tasca que està duent a terme la Guàrdia Urbana a la ciutat assistint a la reunió de comandaments que va tenir lloc, el passat 28 d’octubre, a la sala EDAS de Prefectura.
Un grup d’adolescents aprofita l’hora del pati per jugar a futbol
el gos censat perquè el veterinari li ha posat el microxip, però són tràmits independents”, adverteix Sánchez. La vigilància envers la tinença responsable d’animals és una tasca ordinària de les patrulles. De gener a setembre del 2009, es van denunciar 668 propietaris d’animals, en especial perquè no els tenien inscrits al cens o no duien el microxip. La majoria de sancions són de poca quantia, tot i que els casos més greus –com deixar que l’animal en-tri a les zones de jocs infantils– poden costar fins a 600 euros. Un altre focus d’atenció són els gossos potencial-ment perillosos, que requereixen permís de tinença i s’han de passejar amb una corretja curta i el morrió posat.
D
iuen que el gos és el millor amic de l’home,però, especialment a la ciutat, també n’és unaresponsabilitat. Per això, la Guàrdia Urbana organitza periòdicament campanyes intensi-ves –com la realitzada del 27 al 30 d’octubre– per con-trolar que es compleix la normativa sobre tinença res-ponsable d’animals de companyia i per evitar que els propietaris incorrin en actituds incíviques. “El nostre ob-jectiu no és sancionar, sinó conscienciar i sensibilitzar. Per això fem denúncies condicionades”, explica Francis-co Sánchez, caporal de l’Equip Caní de la UPAS.
Censats i amb microxip
L’Ordenança sobre protecció, tinença i venda d'animals obliga als propietaris de gossos, gats, fures i animals exò-tics a donar-los d’alta al registre municipal, tant si aca-ben d’adquirir l’animal com si ja el tenien però han can-viat de ciutat de residència. Alhora, els propietaris han de dur a sobre la documentació del seu animal quan el treuen a passejar (certificat del cens i cartilla de vacuna-ció), tot i que qualsevol agent en pot obtenir les dades només que l’animal dugui el xip. “Molta gent creu que té
La Guàrdia Urbana apel·la a la
tinença responsable d’animals
El Cos va engegar a l’octubre una campanya per
informar als propietaris i controlar el compliment
de la normativa de protecció i tinença d’animals.
El Cos va engegar a l’octubre una campanya per
informar als propietaris i controlar el compliment
de la normativa de protecció i tinença d’animals.
Principals conductes a controlar:
a Registre de l’animal al cens municipal i identificació mit-jançant xip o tatuatge
a Compliment de la normativa sobre tinença de gossos de races potencialment perilloses
a Recollida de les deposicions
a Invasió per part de gossos dels espais de jocs infantils
Un agent de l’Equip Caní demana la documentació a l’amo d’un gos. Al costat, el detector de microxips
Notícies
Distreure’s al volant
provoca
la majoria dels accidents
La Guàrdia Urbana duu a terme una campanya intensiva de control de l’ús
del telèfon mòbil i de la manca d’atenció en la conducció
dera que posa en perill la seguretat dels altres conductors o vianants. Però no només el telèfon ens distreu al volant. Accions com manipular el GPS, menjar, maquillar-se o can-viar el CD de la ràdio comporten una manca d’atenció per part del conductor i sancions de 60 a 100 euros. Només el 2008, les distraccions van provocar 1.991 accidents, sent la primera causa de sinistralitat a Barcelona. Una dada que la Guàrdia Urbana lluita per reduir.
M
arcar un número de telèfon suposa 10 se-gons. En aquest temps, a una velocitat de 50 km/h, es recorren dues illes de l’Eixam-ple sense veure el 50% dels senyals i sen-se mirar els retrovisors. Distraccions com aquesta causen-sen cada any prop de 2.000 accidents de trànsit i són la pri-mera causa de sinistralitat viària a Barcelona.Per lluitar contra aquestes imprudències i reforçar el tre-ball que les patrulles fan durant tot l’any, la GUB va en-gegar al novembre una campanya intensiva contra l’ús del mòbil i la manca d’atenció en la conducció. Durant dues setmanes, es van establir punts de control a dife-rents zones de la ciutat i els panells de la xarxa viària van emetre missatges per conscienciar els conductors. A més, una patrulla motoritzada va recórrer cada districte les 24 hores del dia amb la missió d’observar atentament els vehicles per detectar aquestes distraccions.
Més de 12.000 denúncies
El primer semestre del 2009, es van denunciar 12.197 conductors per circular parlant pel mòbil o per no mante-nir l’atenció permanent en la conducció. Conductes que se sancionen amb multes entre 100 euros, si no hi ha perill associat, i 300 euros i la pèrdua de tres punts si es
consi-El primer semestre del 2009 es
van denunciar 12.197 conductors
per parlar pel mòbil o per no
mantenir l’atenció al volant
Atenció sobre dues rodes
Ni llegir un sms mentre canvia el semàfor ni aturar-se en una cruïlla per agafar una trucada. Aquestes accions estan prohi-bides. També és denunciable circular amb el mòbil encaixat entre el casc i l’orella, en el cas dels motoristes, o escoltar música amb els auriculars, en el dels ciclistes. La solució? Adquirir un dispositiu mans lliures o apagar el mòbil.
Un agent sanciona una conductora enxampada parlant pel mòbil mentre conduïa
Els nostres recursos
Conclou el segon Curs
d’
Intervenció Policial
Una vuitantena d’agents de la Guàrdia Urbana i d’altres policies locals han
superat el curs de capacitació, necessari per
treballar a la UPAS i la UNOC
66 agents i comandaments de la Guàrdia Urbana
participen en els cursos sobre identificació i peritatge
de material falsificat
Formació
contra la pirateria
E
ls passats 11 i 12 de novembre, es van impartirdues noves edicions del curs sobre Delictes contra la propietat intel·lectual: actuació i peritatge, coor-dinat per la Federació per a la Protecció de la Propietat Intel·lectual (FAP), en col·laboració amb PROMUSICAE i AGEDI. L’objectiu del curs, adreçat a agents icomanda-ments que realitzen tasques de policia administrativa (venda ambulant) i/o de seguretat, és facilitar els coneixe-ments necessaris per a la identificació i peritatge de ma-terial falsificat, per poder actuar amb major garantia con-tra els delictes relacionats amb la propietat intel·lectual. Enguany, es va incrementar la durada del curs per aprofun-dir més en aspectes com l’informe pericial i per abordar la vessant tècnica de la intervenció policial en aquests casos. La formació va anar a càrrec d’experts de l’àmbit jurídic, audiovisual i policial com la jutgessa degana de Gavà, Mª Luz Losada, l’inspector en cap del CNP, Isidro Ordas, o el caporal de la UPAS David Naharro.
E
l 27 de novembre es va fer la cloenda del Cursd’Intervenció Policial, una formació coordinada entre la Guàrdia Urbana de Barcelona i el Cos Nacional de Policia i imprescindible per formar part de la UNOC i la UPAS. Durant el curs, de 80 hores, els agents van rebre preparació psicològica a l’estrès i als conflictes, tècniques de control de masses i intervencions d’ordre públic, així com teoria legal sobre manifestacions, usurpació d’immobles o controls de seguretat ciutadana. La formació va ser coordinada per l’intendent Godoy i va comptar amb els intendents Salas i Royuela i els inspec-tors Fenoll i Granados de GUB, mentre el CNP hi aportà comandaments de la 2a Unitat d’Intervenció. Els agents de Barcelona van compartir pupitre amb 17 companys de les policies locals de Castelldefels, Castellbisbal,Llo-ret de Mar, Montgat i Sant Climent de Llobregat. Els agents van rebre un diploma acreditatiu per haver superat el CIP
Actuem
S
i el Cap d’Any 2008-2009 va destacar per una certa tranquil·litat –tenint en compte l’especial de la data–, el d’enguany ho ha estat encara més. Entre les 21h del 31 de desembre i les 6h de la matinada de l’1 de gener, es van registrar tres accidents de trànsit amb un balanç de quatre ferits, la meitat que durant l’última nit del 2008. Tot i ser xifres encoratjadores, la ingesta d’alcohol entre els conductors gairebé no va disminuir. Els alcoholímetres de la Guàr-dia Urbana van detectar 13 positius, només un menys que l’any anterior, mentre que 84 conductors van donar negatiu i un va acabar la revetlla al calabós.A recer del fred
La baixa temperatura que va acompanyar la darrera nit de l’any va fer que molts barcelonins optessin per menjar el raïm sota cobert. En total, 50.000 persones
Cap d’Any
amb la
meitat d’accidents
i de venda ambulant
16
van sentir les campanades des de la plaça Catalunya, 5.000 menys que al 2008, mentre que unes 3.000 van donar la benvinguda al nou any davant la Torre Ag-bar. El dispositiu de seguretat conjunt a l’entorn de la plaça de Catalunya es va desenvolupar amb normalitat i sense incidents destacables.
Les recents operacions contra la venda ambulant i el desplegament policial durant tota la nit van dissuadir molts llauners. La prova: enguany es van comissar 355 llaunes de beguda, enfront de les 932 de l’any passat. La pressió policial tampoc va deixar marge a negocis més curiosos però igualment il·legals. Fins a 725 racions de raïm preparades per a la venda il·legal van intervenir els agents poques hores abans de la mitjanit.
Civisme regnant
La resta de serveis també van gaudir d’una nit sensible-ment més plàcida que anys anteriors. El SEM va rebre 300 trucades, una xifra que no arriba ni al 15% de les rebudes el 2008 (2.061). Les assistències sanitàries van reduir-se a la meitat, passant de 31 a 16, de les quals dues van ser per intoxicació etílica, 10 per agres-sions, una per traumatismes i una altra per malaltia. Els equips de neteja també van tenir menys feina. En total van recollir 2.300 quilos de vidre, un terç que en 2008, i uns 70 quilos d’escombreries, davant les quatre tones que van carregar els camions l’anterior revetlla.
El bon funcionament del dispositiu municipal i
una menor afluència de gent al carrer es van
conjugar per donar lloc a una de les revetlles
més cíviques dels últims anys.
La Torre Agbar il·luminada per donar les campanades de Cap d’Any. Foto: Daniel Daranas
La Sala Conjunta va rebre 726
trucades i va gestionar 368
incidents de divers tipus durant
la nit i matinada de la revetlla
Cap de setmana
rècord
E
n una operació es-pecial, la Guàrdia Urbana va intercep-tar entre el dissabte 23 i el diumenge 24 de novembre a 343 conductors que cir-culaven ebris, i en va dete-nir a 39 per superar el lí-mit penal de 0,60 m/l. És la major xifra d’alcoholè-mies positives a Barcelona en un sol cap de setmana, superant les 277 que es van registrar al març durant un dispositiu semblant.El GSP arresta 29
venedors
d’heroïna
en un sol mes
CIUTAT VELLA
– El Grup de Salut Pública de la GUB ha detingut durant el seu
primer mes d’activitat a 29 presumptes traficants de drogues al Raval
BCN
– 343 alcoholèmies positives i 39 detinguts durant
un macro operatiu les matinades del 23 i 24 de novembre
E
l 5 d’octubre va començar a funcionar a CiutatVella un equip integrat per quatre agents de la Guàrdia Urbana destinat a combatre l’activitat dels coneguts com a “punters”, els petits traficants que venen heroïna al detall al carrer. En menys de 30 dies, els membres del batejat com a Grup de Salut Pública (GSP) havien arrestat a 29 presumptes trafi-cants. La majoria de detencions van ser practicades a la confluència dels carrers Egipcíaques i Hospital, al barri del Raval, on ha estat desmantellada una xarxaorganitzada de punters que havia establert la seva ba-se de venda de drogues en aquesta cruïlla.
El GSP també ha actuat a l’entorn de les places Reial i de George Orwell, dels carrers Robadors i Avinyó i del mercat de la Boqueria. Gairebé tots els detinguts són joves procedents de l’Àfrica Sud-sahariana i del Marroc. La tasca del Grup s’emmarca dins de l’ofen-siva que duu a terme la Guàrdia Urbana contra la dis-tribució d’estupefaents a Ciutat Vella, per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes del districte.
En el marc de la darrera Operació 0,25 es van des-plegar controls a tots els districtes entre les sis i les nou del matí. La franja
matinal és estadísticament la que concentra un major nombre de conductors que circulen ebris i, en conse-qüència, la més efectiva
La dada
63
vehicles dedicats al transport escolar i de menors van ser denunciats per la Guàrdia Urbana de Barcelona, en el marc de la campanya institucional de con-trol d’aquest tipus de transport que es va dur a terme entre el 15 i el 28 d’octubre.per instal·lar els disposi-tius de prevenció. En to-tal, es van realitzar 2.730 proves d’alcoholèmia, una vuitena part de les quals van donar positiu (12,5%). Els agents també van san-cionar a 12 persones per conduir sense carnet o sense punts, i van registrar cinc positius per drogues. Entre aquests, destaca la detenció d’un conductor que circulava sota els efec-tes de la cocaïna, amb una taxa d’alcohol de 0,95 i amb el carnet retirat, i que afirmava dur una setmana sense dormir.
Actuem
Breus
Trobats 1,3 quilos de
cocaïna
en una maleta
El passat 23 de novembre, la Guàrdia Urbana va arres-tar un ciutadà argelí que transportava 1.300 grams de cocaïna en una maleta. El detingut va ser seguit per una patrulla de paisà i, en adonar-se de la presèn-cia dels agents, va intentar abandonar la maleta i fugir pels carrers del Born, on va ser interceptat.Traficant
al volant
Una patrulla va detenir l’11 de novembre a un jove que circulava per la Meridiana amb més de 300 grams de marihuana amagats al seu cotxe. La patrulla havia aturat el conductor perquè no duia el cinturó de segu-retat, però el seu nerviós comportament va motivar la inspecció del vehicle, dins del qual es van trobar els estupefaents amagats en diferents bosses i una bàscula de precisió.Dispositiu conjunt de protecció
de menors
a les zones d’oci
BCN
– Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i l’Agència de Salut Pública
posen en marxa les operacions de vigilància Minerva i Cel Obert
UPAS / UT-2
- Vuit arrestats i més de 1.800 peces de roba intervingudes
en l’operació que es va dur a terme a la zona de majoristes de Trafalgar
G
arantir la protecció dels adolescents i evitar que incorrin en conductes de risc. Amb aquest objectiu, la Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra van activar el 26 de novembre les operacions conjuntes Minerva, de vigilància de menors a l’entorn de les zones d’influència dels locals d’oci de Sants-Montjuïc i Les Corts, i la Cel Obert, de vigilància de menors en parcs i interiors d’illa de l’Eixample.Només entre el 26 i el 28 de novembre, les patrulles van realitzar 231 identificacions (149 de menors), van lliurar vuit menors als seus responsables i van imposar 92 de-núncies relacionades amb l’Ordenança de Ci-visme i/o el consum d’alcohol i drogues. En aquests operatius també participen represen-tants de l’Agència de Salut Pública de Barce-lona, qui des del maig del 2008 té signat un protocol que millora l’atenció dels menors detectats consumint alcohol o drogues a tra-vés d’un programa psicoeducatiu adreçat als adolescents d’entre 14 i 17 anys.
Operatiu especial contra la
falsificació de roba de marca
E
fectius de la UPAS i de la UT de l’Eixam-ple van intervenir, el pas-sat 2 de desembre, en set botigues del carrer Trafal-gar i en una altra situada a la ronda Sant Pere que es dedicaven a confeccio-nar articles d’imitació frau-dulents de la marca de ro-ba Desigual. Durant l’ope-ració, van ser detingudes vuit persones –set d’elles d’origen xinès i unciuta-dà espanyol– per un pre-sumpte delicte contra la propietat industrial, i van ser decomissades 1.804 peces de vestir. L’opera-tiu va tenir una rèplica si-multània al municipi veí de Badalona, on la policia local i els Mossos d’Es-quadra van inspeccionar cinc establiments vincu-lats presumptament amb la mateixa trama de falsi-ficació de roba.
Aparador d’un dels majoristes intervinguts amb abrics d’imitació de la marca Desigual
Gran batuda
contra una xarxa
d’aprovisionament dels llauners
Guàrdia Urbana, Mossos i Policia Nacional
detenen en un dia a 23 persones
i intervenen en 31 pisos i locals que nodrien la venda ambulant de begudes
M
ai abans s’havia colpejat de forma tan contun-dent la base que sustenta la venda ambulant de begudes a Barcelona. El 17 de desembre, una operació conjunta entre la Guàrdia Urbana, Mossos i Policia Nacional va intervenir en 31 pisos i locals que presumptament formaven una xarxa d'emmagatzematge i de distribució de begudes per a la venda ambulant, i va traslladar o detenir a més d’un centenar de persones re-lacionades amb aquesta activitat.L’Operació Ceres, batejada així en honor a la deessa gre-ga de l’agricultura i del cultiu de cereal, es va dividir en dues fases. Al matí, un centenar d’agents van entrar en 15 pisos de Ciutat Vella, els quals servien alhora com a magatzems de llaunes i com a pensions il·legals. Durant les intervencions es van precintar 12 de les vivendes i es van traslladar 52 persones a les dependències d’Es-trangeria del CNP, 19 de les quals van quedar detingu-des. Tots els arrestats, la
majoria joves d’origen pa-kistanès i indi, tot i que també hi ha dos nepalesos i un brasiler, estan
vincu-lats presumptament amb la distribució i amb la venda organitzada de begudes al carrer.
Un any d’investigació
L’operatiu va continuar a la tarda amb la inspecció de 16 locals (supermercats, restaurants i una pastisseria), rela-cionats amb la xarxa de distribució. Els equips policials van traslladar set persones a Estrangeria i en van detenir a tres més per delictes contra els drets del treballadors. A més, es van comissar 1.700 llaunes i es van precintar 130 caixes i 1.400 ampolles de licor destinades a la ven-da ambulant. Les inspeccions també van aixecar acta en quatre establiments per 31 infraccions administratives. L’Operació Ceres és fruit d’un intens treball d’investigació i de seguiment policial al llarg d’un any, orientat a acabar amb una xarxa de venda ambulant radicada a Ciutat Ve-lla però amb ramificacions en altres punts de la ciutat.
Durant l’Operació Ceres es van precintar 12 pisos
de Ciutat Villa que servien alhora de magatzems
de begudes i de pensions il·legals
Els agents detenen l’encarregat d’un supermercat d’Escudellers. A dalt, comandaments dels tres cossos fan balanç de l’Operació Ceres
Som Proximitat
Mª Carme Izquierdo
, presidenta de
l’eix comercial Cor Eixample
“Hem de
confiar en els
agents
com si fossin de
la família”
L
a patrulla de proximitat es va implantar a l’Ei-xample el 23 de novembre. Tot i ser molt recent, les expectatives amb què s’enfronten els agents de la UT-2 són molt elevades, doncs feia anys que els comerciants del districte demanaven aquest ser-vei. La presidenta de Cor Eixample, l’Associació de Co-merciants i Professionals Dreta Eixample, Maria Carme Izquierdo, no dubta ni un segon a l’hora d’explicar què espera de la nova patrulla: “Que es guanyin la confiança dels botiguers. El comerciant ha de confiar en ells com si fossin membres de la seva família”. I aquesta confiança, segons Izquierdo, s’aconsegueix en el dia a dia: “No val treure el cap un dia i no aparèixer en una setmana”.Nadal a l’aguait
Els equips de proximitat incideixen de forma especial en els eixos comercials dels barris. Per això, en la primera setmana de funcionament els agents van visitar un bon nombre de botigues, acompanyats per personal de Cor Eixample, per presentar-se als comerciants i donar-los un telèfon de contacte perquè els avisin en cas de necessitat. “Els botiguers valoren molt positivament la nova policia perquè afavoreix la comunicació amb el ciutadà. I més de cara al Nadal, quan estan més neguitosos perquè sem-pre es multipliquen els robatoris”, explica Izquierdo. L’Eixample és, darrere de Ciutat Vella, el districte on es produeixen més robatoris a comerços: “No tenim pro-blemes d’inseguretat ciutadana: no t’assalten pel carrer, ni et trenquen els vidres
dels aparadors; però sí que tenim molts furts i creiem que la policia de proximitat pot ajudar a
re-duir-los”, afirma la presidenta de Cor Eixample. Un cop passades festes, l’Associació es reunirà amb els agents de la UT-2 per valorar les primeres setmanes de servei i la campanya nadalenca, i per determinar els aspectes on s’ha de treballar amb més èmfasi.
Mª Carme Izquierdo a
la seu de l’Associació de Comerciants i Professionals Dreta Eixample
Mª Carme Izquierdo: “Els botiguers patim molts
furts i creiem que la policia de proximitat pot
ajudar a reduir-los”
Què és Cor Eixample?
Amb 15 anys d’història, l’eix comercial Cor Eixample, creat per l’Associació de Comerciants i Professionals Dreta Eixample, agrupa més de 2.700 establiments compresos entre el carrer Bailén, la Gran Via, el passeig de Gràcia i l’avinguda Diagonal. Cor Eixample treballa tot l’any per promoure el comerç de l’eix amb activitats i promocions per tal de fidelitzar els clients i donar a conèixer els establiments que en formen part.
E
ls barris de l’Eixample coincideixen amb els sis Sectors Policials Operatius (SPO) d’aquest ter-ritori: Fort Pienc, Sagrada Família, Dreta de l’Ei-xample, Antiga i Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni. Cada barri té assignada una patrulla de pro-ximitat formada per quatre agents en torn de matí i uns altres quatre de tarda. “Els equips poden rotar, però sem-pre hi ha un agent fix que és el referent de cada sector. Un agent a qui les associacions de veïns i comerciants coneixen pel nom i que està al corrent de totes les pro-blemàtiques del barri, les canalitza i en fa el segui-ment”, explica la caporal Anna Martínez, coordinadora de les patrulles de proximitat de l’Eixample.La caporal Martínez duu el telèfon de proximitat, un mò-bil on els representants veïnals i comercials poden trucar per informar sobre un problema que els afecti: “Hem fet una reunió a cada barri per presentar l’agent i el caporal de referència amb qui poden contactar, però deixant clar que el telèfon és per comunicar-nos situacions o casos no urgents. Per a les urgències ja hi ha el 092”.
Donar resposta
La Proximitat requereix un perfil d’agent cada vegada amb més pes dins de la GUB: “Ha de tenir habilitat per comu-nicar, saber escoltar i ser proactiu. Volem fer proximitat des de la patrulla al carrer, no des del despatx. Per això diem als agents que, encara que no els requereixin, pas-sin de tant en tant per les associacions a preguntar si al-gun tema els preocupa”.
El contacte amb el ciutadà és precisament un dels pun-tals de la policia de proximi-tat, i un dels camps en què
Anna Martínez, caporal referent de
la
policia de proximitat de l’Eixample
“Volem
fer proximitat
patrullant
, no des del
despatx”
Anna Martínez, caporal de la UT-2
Anna Martínez: “Donem molta importància a
comunicar als requirents les actuacions que hem fet,
perquè vegin que tenen resposta per part de la GUB”
més vol treballar l’Eixample: “Donem molta importància al seguiment de les problemàtiques, però també a comunicar als requirents les actuacions que hem fet, perquè vegin que sempre tenen resposta per part de la Guàrdia Urbana”.
Una relació fluïda amb els botiguers
L’Eixample és el districte amb major activitat comercial. Per això, els equips de proximitat fan especial incidència en el contacte amb les associacions de botiguers i en la patrulla intensiva dels eixos comercials: “La majoria de queixes que ens arriben són per incivisme i inseguretat ciutadana (furts als turistes), però també pel soroll, la pols i les dificultats d’accés que generen les obres”, constata la caporal Martínez.
Marc legal
L
a nova la Llei de Seguretat Viària (LSV) preténdur a terme una reforma integral del procedi-ment sancionador en matèria de trànsit. L’objec-tiu és agilitzar el procediment i adequar-lo a la jurisprudència sobre l’exercici de la potestat sancionado-ra per part de l’Administsancionado-ració, i alhosancionado-ra evitar la impuni-tat d’alguns conductors.La reforma es va publicar al BOE del 24 de novembre de 2009. Els efectes favorables per a l’infractor van entrar en vigor l’endemà de la publicació, mentre que la resta de la Llei ho farà al cap de sis mesos, excepte determi-nats articles que, per raons
tècniques, ho faran al cap d’un any. Encara que afec-ta afec-també altres aspectes del text legal, l’eix central
de la reforma el constitueix la nova redacció dels apar-tats relatius a infraccions i sancions i a procediment san-cionador de trànsit. Els aspectes més destacats de la re-forma es poden resumir en el següents apartats:
Normes de comportament en la circulació
S’estableix l’obligació dels titulars dels vehicles de co-nèixer qui fa ús del vehicle en cada moment i d’impedir que aquest sigui conduït per persones que no siguin ti-tulars de l’autorització administrativa necessària per fer-ho. Es permet al titular identificar prèviament el con-ductor habitual del seu vehicle.
El 24 de novembre es va publicar al BOE la nova Llei 18/2009, que modifica
la
Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viària
en
matèria sancionadora
Aprovada la reforma de la
L
Seguretat Viària
La nova legislació redueix de 27 a 20 les infraccions
que comporten pèrdua de punts però endureix les
penes per aquells que intentin burlar el sistema
Per Joan Rabaixet
a
Llei de
Autoritzacions administratives
S’introdueix el concepte de “domicili virtual”, que és obligatori per a les persones jurídiques que matriculin vehicles nous i voluntari per a les persones físiques.
Règim sancionador
S’inclou entre les infraccions molt greus la utilització de mecanismes destinats a eludir la vigilància i el control del trànsit, com dur inhibidors de radars o manipular el tacògraf o el limitador de velocitat.
S’unifiquen els imports de les sancions independent-ment de l’Administració que exerceixi la potestat sancio-nadora: fins a 100 euros en cas d’infraccions lleus, 200 euros per a les greus i 500 euros per a les molt greus. Se suprimeix la sanció de suspensió de l’autorització ad-ministrativa per conduir. També es modifica el quadre d’infraccions que comporten la pèrdua de punts, reduint els supòsits de 27 a 20 (annex II de la nova Llei) i el qua-dre de sancions i punts per excés de velocitat (annex IV).
Procediment sancionador
Es regula un procediment abreujat, s’estableix un nou rè-gim per a la pràctica de notificacions tenint en compte els nous sistemes telemàtics de comunicació (correu electrò-nic, telèfon mòbil, etc.) i es preveu l’acabament d’ofici del procediment en supòsits de falta d’actuació de l’infractor. Es pot complir ràpidament la sanció imposada, en un ter-mini màxim de 15 dies naturals, a canvi d’una important rebaixa d’aquesta: el 50% de l’import de la multa. Es creen la Direcció Electrònica Vial (DEV) i el Tauló Edictal de Sancions de Trànsit (TESTRA), en format digital.
Prescripció i caducitat
El termini de prescripció de les infraccions lleus es fixa en tres mesos i el de les greus i molt greus en sis mesos. La prescripció de la sanció de multa es fixa en quatre anys i el de la resta de sancions en un any. El termini de caducitat del procediment sancionador es fixa en un any.
Mesures provisionals
Es regulen els supòsits d’immobilització, retirada, dipòsit i tractament residual del vehicle, així com les limitacions de disposicions en les autoritzacions administratives.
Registre Estatal
Es regula un nou registre a nivell estatal de Víctimes i Ac-cidents de Trànsit (REVAT), on figurarà la informació ne-cessària per determinar les causes i les circumstàncies de tots els accidents de trànsit que produeixin víctimes.
Estacionament de vehicles de dues rodes
La nova Llei permet que les ordenances municipals re-gulin l’estacionament de motos, ciclomotors i bicicletes en voreres i passeigs.
La reforma treu de la llista set infraccions que fins ara com-portaven pèrdua de punts i elimina la suspensió temporal del permís de conduir. En conseqüència, la DGT ha decidit perdonar els punts associats als expedients que, a 25 de novembre, estiguessin en tramitació o sense sentència en ferm per aquest tipus d’infraccions. Segons el Servei Cata-là de Trànsit, la mesura –que no eximeix de pagar la sanció econòmica– congelarà 379.583 expedients oberts a con-ductors de Catalunya.
L’expert opina
GuB: La reforma de la Llei de Seguretat Viària introdueix un bon nombre de canvis a tots els nivells. Tants defec-tes tenia l’anterior legislació?
Bartolomé Vargas: Les modifica-cions responen a un desig de per-feccionar el sistema. El carnet per punts no va suposar només un can-vi legal. És un sistema que respon a una filosofia absolutament nova, que re-presenta un canvi cultural. I d’aquí que
cal-gués un rodatge pel que fa a l’experiència jurídica i so-ciològica. Aquest es un canvi guiat per l’experiència en l’aplicació de la Llei.
Carnet per punts, Codi Penal, ara la reforma... Què més es pot fer a nivell legal per contribuir a la seguretat viària?
El pas que ens queda per donar és una reforma procedi-mental. Aconseguir
ins-taurar un model processal àmpliament estructurat. Però, ara per ara, el meu desig és que l’aplicació de
la reforma sigui beneficiosa per a la se-guretat viària i que contribueixi a fixar un sistema de sancions
administrati-ves amb les màximes garanties.
Des de la introducció del delicte viari en el Codi Penal, ara fa dos anys, el nombre de delinqüents s’ha disparat...
No és que hi hagi hagut més delictes, és que hi ha hagut una excel·lent aplicació de la llei penal tant des de l’àmbit policial com judicial. I això és mèrit dels agents, que han redactat molt bé els atestats, dels cossos de policia que han fet una molt bona política de controls i de radars, i dels jutges i fiscals, qui, amb el seu esforç i dedicació, han demostrat tenir una gran consciència de la seguretat viària. Aquesta eficàcia és la responsable de què s’hagin dictat 120.000 condem-nes per delictes de trànsit... que no ens esperàvem.
“No ens podem relaxar
mai en cap dels fronts
de la
seguretat viària
”
Bartolomé Vargas (Còrdova, 1950) exerceix des de fa tres anys com a fiscal
especial de la Sala Penal del Tribunal Suprem per a la Seguretat Viària.
Hi-peractiu, entusiasta i pare de la “nova cultura de la seguretat viària”, és un
dels impulsors del carnet per punts i de la figura del delicte de trànsit.
“
Les lleis de trànsit sovint s’han considerat de
segona divisió. [...] Hem de fer complir la Llei als
carrers i carreteres igual que en la resta d’àmbits
”
Bartolomé Vargas, fiscal especial del Tribunal Suprem per a la Seguretat Viària
Arrel d’això, les mesures penals alternatives estan resul-tant un èxit. Tant, que a alguns ajuntaments, com el de Barcelona mateix, ja se’ls acumulen les sol·licituds...
En el que va d’any hi ha hagut 110.000 condemnes amb penes de treball en benefici de la comunitat (TBC). No podíem preveure aquest volum, ens ha desbordat.
Es pot donar sortida a tant treball comunitari?
Jo confio en què totes les penes es compleixin. El TBC representa un nou model de resposta penal amb un gran valor pedagògic per a la societat. L’objectiu del procés penal és recuperar l’infractor, que la sentència li serveixi de reflexió, i els TBC juguen un paper molt important en la prevenció de delictes i la reinserció. De moment, estan previstes reformes legals, ja en el propi avantprojecte de Codi Penal, per facilitar programes amb requisits no tan exigents com les penes de treball comunitari. Hi ha una voluntat política molt clara per acabar amb el problema.
Encara avui als autors de delictes de trànsit no se’ls con-sidera socialment gaire delinqüents...
Això és perquè les lleis de trànsit sovint s’han considerat lleis de segona divisió. I ara això ja no és així. Hem
d’a-conseguir que la llei es compleixi als carrers i carreteres igual que es compleix en la resta d’àmbits... sempre sal-vant les diferències.
Això vol dir canviar de mentalitat?
La perspectiva dels ciutadans ja està canviant paulati-nament. S’està instal·lant cada cop més la percepció social de considerar a l’autor d’un delicte viari com un verdader delinqüent, i aquí la paraula delicte pren el mateix sentit que en altres àmbits. Sota les reformes le-gals que s’han fet durant els últims anys palpita una nova cultura de la seguretat viària. Hem de fer entendre –i deixar ben clar– als ciutadans que un dels seu deu-res socials és el de conduir amb deu-respecte a la Llei. I aquest és un deure molt important i que té a veure amb la solidaritat amb la resta de persones.
A Catalunya fa temps que funciona el drogotest. Està pre-vist estendre aquest tipus de proves?
La droga és una verdadera plaga, i el meu objectiu com a fiscal és que en el futur aquests controls acabin sent tan generalitzats com ho són ara els d’alcohol. Des de la Fiscalia General de l’Estat ja hem demanat una reforma legal que ens doni suficient cobertura jurídica per aplicar aquesta prova d’una manera més operativa i viable. Però, de moment, hem d’apurar al màxim els instruments le-gals que tenim, cosa que a Barcelona s’està fent molt bé.
Després d’uns mesos de menor pressió, la Guàrdia Urbana va constatar a Barcelona un repunt dels conductors que circu-laven beguts. Necessitem l’amenaça constant de la multa?
És que no ens podem relaxar en res. No val un moment de relaxació ni per part de jutges, ni de fiscals, ni de po-licies. Ni tampoc en cap dels demés fronts de la segure-tat viària. No es poden aturar mai els plans de mobilisegure-tat, ni les millores educatives, ni la inversió en formació de conductors i en infraestructures, ni la millora de la senya-lització o de les mesures de seguretat dels vehicles. Hem d’estar contents perquè s’ha produït un canvi evident en la societat civil. Però no podem estar satisfets quan l’any passat hi va haver 3.000 morts en accidents. No, no ens podem relaxar mai.
“
La gran eficàcia policial i judicial
és la responsable de què s’hagin
dictat 120.000 condemnes per
delictes de trànsit
”
“
El meu objectiu com a fiscal és
que les proves de drogues
acabin sent tan generalitzades
com les alcoholèmies
”
BCN es mou
Els experts constaten que
el treball comunitari consciencia als infractors
i
aposten per crear un catàleg de recursos per millorar-ne l’assignació
T
reballar en benefici de la comunitat surt més acompte, tant als infractors com a la societat, que les sancions econòmiques. En aquest punt coincideixen els experts que van participar en la jornada sobre Penes i mesures en benefici de la co-munitat: una oportunitat de recuperació social del’in-fractor, organitzada a Barcelona el 12 i 13 de novem-bre. L’experiència dels últims anys permet constatar com aquestes mesures impliquen un procés de respon-sabilització i de presa de consciència del dany a la co-munitat per part de l'infractor. Un fet clau per evitar la reincidència i el consegüent cost econòmic i social que aquesta comporta.
Tendència en augment
Més de 2.000 barcelonins es van acollir l’any passat al Programa de Mesures Penals Alternatives, la majo-ria després de ser detinguts conduint amb una taxa superior a 0,60 m/l. I les demandes van augment, a tenor de l’increment d’un 66,73% de les sol·licituds que va rebre el Departament de Justícia de Catalunya en el primer semestre del 2009. Per canalitzar els be-neficis d’aquest model en expansió, els professionals aposten per identificar un catàleg de recursos i ser-veis dins dels sistema públic i de la pròpia comunitat, que permeti millorar l’assignació de les penes.
Barcelona
debat sobre
les penes alternatives
Un home fa servei comunitari protegint els vianants com a mesura alternativa per una condemna de trànsit
La dada
20.342
places d’aparcament per a bicicletes hi ha ja a Barcelona. La quantitat d’ancoratges s’ha quadruplicat en els últims quatre anys (el 2005 n’hi havia 5.342), per donar resposta a l’ús cada cop més freqüent d’aquest vehicle en els desplaçaments urbans. Cada dia es fan prop de 100.000 viatges en bicicleta per la capital catalana, la meitat amb el Bicing.La figura dels
tècnics de barri
i dels
directors territorials
de Promoció
, Participació i Prevenció apropen la gestió
municipal als ciutadans
L
a nova organització municipal reforça l’estructu-ra dels districtes, acosta la gestió territorial als barris i enforteix les relacions transversals entre les diferents àrees i els districtes. Un dels referents d’aquest canvi és la figura del tècnic de barri, encarre-gat de conèixer de forma integral les necessitats de ca-da barri i de canalitzar la participació dels veïns, per fer més efectius i sensibles a la realitat territorial els serveis i projectes municipals. A diferència dels tèc-nics ‘especialitzats’, els tèctèc-nics de barri tenen una vi-sió global del que passa al seu territori: coneixen els serveis que hi ha i com funcionen, es relacionen amb les entitats veïnals i són presents en tots els esdeveni-ments, sobretot en el Consell de barri. Alhora, actuen com a enllaç entre els ciutadans i els serveis que ope-ren al seu districte, com la respectiva Unitat Territorial de Guàrdia Urbana.El
nou model territorial
reforça
el contacte amb els barris
Especialistes en prevenció
A tot Barcelona ja treballen 65 tècnics de barri, a raó d’entre tres i nou per districte, que depenen de la Direc-ció de Serveis de Territori del seu districte. Aquest de-partament compta també amb un director de Promoció, Participació i Prevenció, què és qui exerceix la interlo-cució tècnica amb el teixit associatiu, promou l’acció comunitària i impulsa els programes de prevenció en coordinació amb una altra nova figura municipal: el tècnic de prevenció del districte.
Els nous directors de Territori van participar el 5 de novembre en una sessió formativa a Prefectura
BCN es mou
Els districtes impulsen
itineraris escolars segurs
Q
ue els nens es moguin sols pels carrers d’una granciutat es percep com perillós i irresponsable. A Barcelona, però, la canalla ja fa anys que transita sola gràcies als camins escolars que –com el recentment estrenat del Poblenou– poc a poc s’implanten a la ciutat. Aquests itineraris, creats per l’Institut d’Educació en col·laboració amb l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobili-tat, els districtes i les famílies, ofereixen una ruta segura, senyalitzada amb el distintiu Camí escolar, camí amic, per-què els petits de la casa a partir dels vuit anys vagin a es-cola i tornin a casa sols o amb amics.Rutes adaptades
Per escollir els camins escolars s’analitzen els itineraris més habituals que les famílies recorren per anar a escola. A par-tir d’aquí, el Consistori duu a terme accions per pacificar les rutes mitjançant actuacions a les voreres o la instal·lació de zones 30 i de nous semàfors. A més, s’informa a comer-ciants i veïns de la presència de nens i nenes sols a deter-minades hores, i es lliuren adhesius per posar als aparadors i que els nens puguin adreçar-s‘hi si tenen cap problema.
El
Poblenou
se suma a la xarxa de camins escolars, una iniciativa que
aposta per l’autonomia dels infants amb la seguretat adequada
Urbanisme preventiu
Barcelona incorpora en la reforma dels seus espais públics mesures
destinades a
incrementar la seguretat i a reduir l’incivisme
C
antonades anti-micci-ons, passatges ben il-luminats per augmentar la sensació de seguretat, pla-ces diàfanes... L’objectiu del Pla de Seguretat Ciuta-dana 2009-2011 d’impli-car el disseny urbanístic en la prevenció es comença a fer palpable. Un exemplepioner d’aquesta pràctica és Ciutat Vella. Els darrers mesos, el districte ha apli-cat solucions urbanístiques en 24 punts conflictius, amb la voluntat que contri-bueixin a reduir-hi els actes d’incivisme.
Entre les mesures hi ha la instal·lació de bancs amb
recolzabraços, que impedei-xen estirar-se als indigents; la conversió d’algunes can-tonades en rampes on els orins reboten contra l’incí-vic, o la remodelació de zo-nes típiques de botelló per evitar que s’hi acumulin deixalles. Una part de Ciu-tat Vella que es remodelarà
Breus
BCN acollirà un seminari
sobre seguretat a l’entorn
dels partits de futbol
Els dies 1 i 2 de febrer, se celebra-rà a Barcelona el primer seminari internacional sobre col·laboració entre ciutats i clubs de futbol amb l’objectiu de millorar l’acollida dels aficionats estrangers durant els partits de competicions europees. Les jornades, sota el lema Football: cities and respect (Futbol: ciutats i respecte), esperen reunir a repre-sentants esportius i polítics de 30 capitals futbolístiques d’Europa.
S’estrena un nou web per
conèixer les obres en curs
Per saber què s’amaga rere les tanques que envolten el carrer o la plaça de da-vant de casa ja no cal preguntar als obrers que hi treballen. Al novembre, l’Ajuntament va posar en marxa una pàgina web que informa als ciutadans de les obres que es fan a Barcelona. A
www.bcn.cat/obresja podeu consultar des de què s’està fent, fins als terminis d’execució o les afectacions al trànsit de les 380 obres que actualment hi ha censades a Barcelona.
La UE premia el sistema de
velocitat variable del SCT
El Servei Català de Trànsit ha estat reconegut per la Direcció General de Transports i Energia de la Unió Euro-pea amb el premi al millor servei de gestió de trànsit per l’aplicació de la velocitat variable. Aquest sistema pi-oner, que es va implantar a principis del 2009 als accessos sud de Barce-lona (autopista del Garraf i autovia de Castelldefels) vol minimitzar conges-tions, accidents i contaminació.
E
ntre les millores, els nous vehicles del Bicing duen una peça que impedeix girar el manillar més de 180 graus (per evitar el trencament dels cables de canvi), un tub que protegeix el cable de la llum posterior o un to-pall de goma que esmorteix els cops en cas de girs brus-cos. A més, s’ha soldat el fre de tambor del darrere al quadre per fer-lo més resistent i s’han millorat les rodes i les llantes. Una subjecció més rígida del parafang complicarà la pràctica dels vàndals que arrenquen aquesta peça per poder fer piruetes.El que fins ara era un dels punts més febles del Bicing, els ancoratges, es canviaran per un sistema que facilita l’entrega de les bicis alhora que en dificulta el robatori per estrebada. Totes les millores s’incorporaran a les bi-cicletes fabricades a partir de setembre –no a les que ja estan operatives–. Així i tot, BS:M calcula que en un any tota la flota serà de nova generació.
Les bicicletes públiques incorporen
elements per
fer-les més resistents
al desgast i al vandalisme i
ancoratges que dificulten els robatoris
Centenars de famílies van recórrer la nova xarxa de camins escolars del Poblenou en la seva inauguració, el 31 d’octubre
El Bicing
es blinda
completament per lluitar contra la inseguretat i l’in-civisme serà la plaça de la Gardunya. La part de darre-re del mercat de la Boque-ria es convertirà el 2012 en un espai totalment des-tinat als vianants, lliure de vehicles (es construirà un aparcament soterrat) i amb una potent il·luminació de cara a la nit. Els pòrtics la-terals de la Boqueria seran també més transitables.
Recreació de la nova plaça de la Gardunya que veurà la llum el 2012
Cos a cos
C
ol·lisions entre vehicles, caigudes al carrer, in-farts, accidents laborals, precipitats... La sire-na de les ambulàncies del SEM ressosire-na pels carrers de Barcelona 624 vegades cada dia. Bona part d’aquestes situacions es produeixen a la via pública, un espai on el personal mèdic i sanitari com-parteix contínuament escena amb les patrulles de la Guàrdia Urbana. “Ens veiem tant que fem amistat i ens ajudem mútuament, ja sigui pujant una llitera que ens pesa molt, ja sigui traient cons de la carretera”, explica la doctora Pilar Palma, cap territorial del SEM a Barce-lona. Tot i ser el gran nexe de treball conjunt, la relació amb el Cos va més enllà dels accidents de trànsit. Tot el que afecti a la mobilitat afecta al SEM: des d’una ma-nifestació a unes obres o un partit de futbol. Guàrdia Urbana els informa de totes les incidències, doncs un sol carrer tallat significa perdre temps cercant una nova ruta: “A la nostra feina, dos minuts poden marcar la di-ferència entre la vida i la mort”, ressalta Palma.061 i 112, digui?
La plantilla del SEM a Barcelona la formen uns 300 pro-fessionals. Cada dia, el Sistema d’Emergències Mèdiques posa en circulació prop d’una quarantena d’ambulàncies de suport vital bàsic (dotades amb tècnics de transport sanitari) i unes 12 de suport vital avançat, autèntiques UCI mòbils dotades amb metges i infermers. La majoria del personal treballa en torns de 12 hores: “Som gent a la que ens agrada ajudar els malalts. És molt gratificant intervenir en l’atenció d’una víctima, saber que és a les teves mans poder-la fer sentir millor”, relata des de l’ex-periència la doctora Palma.
Al SEM s’hi pot accedir a través del telèfon 061, però també del 112. Totes les trucades per emergències mè-diques que es donen a Catalunya arriben al Centre Co-ordinador Sanitari que el
SEM té a L’Hospitalet de Llobregat. Allà, més d’un centenar d’operadors, met-ges, infermers, gestors de
recursos i auxiliars de coordinació atenen prop de 5.000 trucades diàries –un 70% de l’àrea metropolitana–, i les gestionen, ja sigui enviant recursos, ja sigui donant con-sell telefònic. El Centre Coordinador també rep les truca-des que arriben a Sanitat Respon a través del telèfon 902 111 444. Aquest servei telefònic atén i resol les consultes dels ciutadans sobre salut en general, i és on actualment hi ha instal·lada la taula de la grip A per donar resposta a les demandes sanitàries sobre la nova epidèmia.
Bases al carrer
El SEM divideix Barcelona en quatre zones i reparteix els seus recursos en cinc bases, cadascuna amb un centre sanitari de referència: Barcelona nord, l’Hospital de la Vall d’Hebron; Barcelona dreta, Sant Pau; Barcelona esquer-ra, el Clínic i el CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció
Pri-El
Sistema d’Emergències Mèdiques
treballa amb Guàrdia Urbana en l’atenció
d’accidents i emergències al carrer, una tasca en què cada minut compta
SEM:
a contrarellotge
El SEM atén 624 emergències a Barcelona cada
dia: “Aquí, dos minuts poden marcar la diferència
entre la vida i la mort”, explica la doctora Palma
gran demanda de serveis de les àrees urbanes de Bar-celona i el Vallès, i es trasllada als pobles i zones turís-tiques de la costa. Les jornades més intenses per al SEM coincideixen amb la revetlla de Sant Joan i el Na-dal. Època d’excessos per excel·lència, durant les festes nadalenques es disparen els avisos per intoxicacions etíl·liques i baralles, en especial la nit de Cap d’Any. Però el telèfon del SEM també bull per les indigestions de Sant Esteve: “És un dels dies més frenètics de l’any: sempre tenim una allau de trucades. La gent acumula el sopar del 24, el dinar del 25 i els canelons ho rema-ten!”, constata la doctora Chimeno.
Les intoxicacions etíliques per
Cap d’Any i les indigestions per
Sant Esteve disparen les alertes
mèdiques durant l’època de Nadal
“Hi ha qui demana una ambulància perquè té mal de queixal o perquè el nen té una mica de febre. O qui truca al 112 per un dubte amb les farinetes del nadó... Des del SEM intentem explicar quan és necessari trucar al 061 i quan es preferible fer-ho al CAP o a Sanitat Respon, perquè un mal ús dels telè-fons d’emergències pot ocasionar retards en altres situacions en què sí que hi ha un risc vital”, raona la doctora Chimeno.
mària) de Manso, i Barcelona litoral, l’Hospital del Mar. Les ambulàncies, tanmateix, no solen dormir als hospitals per manca d’espai. Per això s’estacionen als CAP més pro-pers o romanen al carrer fins que els avisen d’un servei. Actualment, el SEM negocia amb l’Ajuntament l’habilita-ció de bases on aturar els vehicles i on el personal pugui descansar mentre sorgeix una emergència.
Alcohol i turrons
Les emergències sanitàries segueixen una estacionalitat prou fidel. Durant els mesos d’estiu es deslocalitza la
Sanitaris del SEM i agents de la Guàrdia Urbana atenen un home caigut al carrer. A la dreta, el Centre Coordinador del SEM
Quan trucar al SEM?
El 2008 es va signar un conveni entre la Guàrdia Urbana, Bombers i el SEM per donar suport psicològic a les víctimes d’accidents i perquè un psicòleg acompanyi els agents en el moment de comunicar una fatalitat als familiars. “El que més impacta d’un accident és que aquella persona fa un se-gon era viva i ara ja no ho està. Estar envoltat de malalts fa que valoris molt la sort que tens”, reconeix la doctora Palma.
Males notícies
Les doctores Pilar Palma, cap territorial del SEM a Barcelona, i Ester Chimeno, cap de guàrdia del Centre Coordinador Sanitari