• No se han encontrado resultados

Barcelona economia. Núm. 30 (1996)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Barcelona economia. Núm. 30 (1996)"

Copied!
88
0
0

Texto completo

(1)

Barcelona

economia

Indicauois econòmics de Barcelona

Quart

trimestre 1996

Núm. 30

(2)

Ajuntament

de Barcelona

Primer Tinent d'Alcalde

Joan ClosiMatheu

Gerent

Delegada

d'Economia,

Empreses

i Finançament

PilarSolansi

Huguet

Redacció de BarcelonaEconomia

XavierGüelliFerrer,Director.

MaríaJesús CalvoNuño, Capde Redacció. Lluís HanseniFors

Consell de Redacció

Ernest

Maragall. Regidor

de Funció Pública iQualitat.

Ajuntament

de Barcelona. Joan Molina. Gerent

Delegat

de Patrimoni.

Ajuntament

de Barcelona.

Ignasi

Ragàs. Cap

de Gabinet de la Tercera Tinència.

Ajuntament

de Barcelona.

GuillemSánchez. Director

Adjunt

de la Gerència de Serveis Centrals.

Ajuntament

deBarcelona.

RamonSeró.Gerentdels Serveis Generals.Àrea

Metropolitana

de Barcelona.

Pilar Solans.Gerent

Delegada

d'Economia,

Empreses

i Finançament.

Ajuntament

de Barcelona. Consell Assessor

Jordi Canals. Secretari General.IESE.

JaumeGarcía.Departamentd'Economia iEmpresa.Universitat

Pompeu

Fabra.

Joaquimde Nadal.

Regidor

de Presidència i Política Cultural.

Ajuntament

de Barcelona.

MartíParellada. Director. Estudis de Formació Continuada. Universitat de Barcelona.

Francesc Raventós. Conseller

Delegat.

Catalanad'Iniciatives,S.A. Maravillas Rojo.TerceraTinenta d'Alcalde.

Ajuntament

de Barcelona.

FrancescSantacana. Coordinador General. Pla

Estratègic

Barcelona 2000.

AntoniSantiburcio.

Regidor

de Política de Sòl i

Habitatge. Ajuntament

de Barcelona. Robert Tornabell.

Degà.

ESADE.

Joan Trullén.

Departament

d'Economia

Aplicada.

Universitat Autònoma de Barcelona. JosepMa. Vegara.

Regidor

de Medi AmbientiServeis Urbans.

Ajuntament

de Barcelona.

BARCELONA ECONOMIA posaadisposiciódelsseuslectorsunnúmero

de telèfon(el4027238),unde fax(el402 7225)iunaadreça decorreu

electrònic (pbespin@mail.bcn.es)per atendrequalsevolconsultaocomentari referits alscontingutsque hiapareixen.

Agraïmla informació i la col.laboracióprestadespertoteslesentitats,

organismesi empreses citadescom afonts informatives i moltespecialmenta:

Ajuntamentde Barcelona:Departamentd'Estadística;Direcció de Serveis de Control del'Edificació;UnitatOperativadeNeteja; Departamentd'Estudis

Fiscals;Regidoriade Promoció Econòmica iOcupació.

Generalitat deCatalunya: Departament d'Indústria;Direcció General

d'Ocupació;Direcció Generald'ArquitecturaiHabitatge;Institut d'Estadística deCatalunya;Ferrocarrils de la Generalitat deCatalunya.

Altres institucions i entitats: Turisme deBarcelona,Cambra Oficial deComerç, Indústria iNavegació deBarcelona;Cambra de laPropietatUrbana de

Barcelona;Collegi d'ArquitectesdeCatalunya;S.P.M.TransportsdeBarcelona,

SA.;Prefectura Provincial deTrànsit;INE(Barcelona);Autoritat Portuària de

GerènciaDelegadad'EconomiaEmpresesiFinançament Barcelona Economia

Indicadors econòmics de Barcelona Núm. 30. Quarttrimestre 1996 Desembre 1996

Edició: @Ajuntamentde Barcelona

GerènciaDelegada d'EconomiaEmpresesiFinançament Línia dedisseny original:Ferran Cartes / Montse Plass

(3)

Barcelona

economia

Índex

Indicadors econòmics

Sínteside la

conjuntura

7

I. Indústria 13

Evolució de l'activitat industrial 15

ll. Finances 29

Sistema bancari 31

Contractació de valors i de derivats 34

Ill.

Consum,

comerçi preus 37

Matriculaciódevehicles 39

Consum

d'energia

i

aigua

40

Preus deconsum 42

Escombraries domiciliàries 44

IV.

Transports,

comunicacionsiturisme 45

Port: mercaderies i

passatgers

47

Aeroport:

passatgers

i mercaderies 50

Transport públic

urbà i de rodalia 52

Activitat turística 54

V. Mercat immobiliari 59

Consum deciment 61

Construcció

d'habitatges

62

Llicències d'obres 66

Lloguer

d'oficines 68

Lloguer

de locals comercials

i peraserveis

personals

72

VI.

Ocupació

75

Mercatde treball 77

Monografia

Una

aproximació quantitativa

(4)
(5)

Indicadors econòmics

(6)

':-••••1f, • f4->.

•-•?

••.;

(7)

Síntesi de la

conjuntura

Transports

Aeroport

Trànsit depassatgers

- Total

(milers) 2r.tr.96 3.700 16,6 12.475 12,5 9,9

Interior (milers) 3r.tr.96 2.013 12,3 7.283 10,3 10,8

Internacional(milers) 3r.tr.96 1.687 22,1 5.193 15,8 8,6

- Tràfic de mercaderies(tones) 3r.tr.96 18.651 13,7 76.449 18,2

16,0

El creixement del nombre depassatgersdurant eltercertrimestre hasuperattoteslesprevisions.La

políticade reducció de tarifescom aconseqüència de la creixentcompetènciaentrecompanyiesha incentivatunamajorutilització de l'avióenelmercatinterior iunaugmentmolt notable dels

desplaçamentdels catalans capal'exterior per motius turístics.

20 18 16 -14 -12 -10 8 6 4 -2

-Total Passat2.ern Mercaderies

passatgers internacional

01995/1994 ffidarrers12mesos

Port

Tràfic de mercaderies

- Total

(milers tones)

Sortides(milers tones) Entrades(milers tones)

- Càrrega general (milers tones)

Exportacions (milers tones) Importacions (milers tones)

-Contenidors(Teus) 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 5.468 2.313 3.155 2.618 1.152 977 192.206 0,1 13,7 -8,0 9,2 24,7 13,7 11,9 23.236 8.554 14.682 9.939 4.053 3.591 725.524 4,5 9,9 1,6 6,9 11,3 8,3 2,3 11,6 13,7 10,5 10,2 9,8 17,8 14,0

El tràfic decàrrega generalcontinuaguanyantpes sobre el total. Durant eltercertrimestre,amb dades

encaraprovisionalsi lleumentsubvalorades,lesexportacionsdecàrrega generalaugmentende forma

espectacular,finsasituar el creixement acumulat dels darrers dotzemesosper sobre de lataxade creixement del 1995. Un fet queno esrepeteixacap altreepígraf.

Total Càrrega general Teus

1995/1994 darrers 12mesos

0 le

Transport públicde

passatgers 6

s

-4

----,,

-5 2

-.5 1 -o

--1

-Servei urbà:

-Xarxa Metro(milers) -Xarxa Bus(milers)

- FGC

(Cat.iSarrià) (milers) Servei de rodalia

-RENFE(milers)

- FGC(milers)

3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 51.122 36.714 3.193 19.006 5.415 2,0 1,0 2,8 -0,0 5,8 251.025 180.055 17.694 81.224 26.089 1,6 1,1 2,2 3,1 3,3 4,1 2,5 -0,3 6,5 0,7

L'evoluciódeltercertrimestremostraunmanteniment de la tendència mésrecent:evolució lleumental'alça

del nombre d'usuaris del servei urbà icomportamentsmésheterogenisenles diferents línies de rodalia. La millora del serveial'àmbit dels FGC i el creixement acumulatenels darrers anysales línies de RENFE

poden explicaraquestdiferertt dinamisme.

2

Totalservei urbà Totalservei rodalia

01994/1993 01995/1994 •darrers12mesos

Evolucióde l'economiadeBarcelona i

regió

metropolitana

durant el tercer trimestre de 1996.

En el número

anterior,

al'hora d'analitzar la situació i latra

jectòria

de l'economiaa l'àreadeBarcelona al

llarg

delsegon

trimestre,

ensfèiem ressò d'unacerta reactivació del creixe

ment, suficientpercloure la tendència decreixent de la segona meitat del1995 i

primer

trimestre

d'enguany.

Lavaloració

glo

bal

obtinguda

a

partir

de les dades

disponibles

deltercertrimes tre confirma

plenament

aquest punt

d'inflexiói laconsistència

de la

trajectòria

moderadament

expansiva

que

apunta

l'econo mia barcelonina durant el segon semestrede 1996. Defetes

tracta d'una evolució

força

semblant ala del

conjunt

del

país,

ajustada

enfunció de les diferències d'estructura

productiva.

La diferent evolució dels nivells d'activitat de cadascun dels serveis de

transport

reflecteix de manera

força

ajustada

les grans tendències de les

principals magnituds macroeconómiques

de la ciutati àmbit d'influència.

Així,

elvolum de tràfic demer

caderia

pel

port durant elsnou

primers

mesos

d'enguany

-una

xifra

provisional

i lleument infravalorada-mostraunanotable

retallada de la taxade creixement durant els mesosd'estiu

pel

que al totalde la

càrrega.

Desacceleració

imputable

bàsicament altràficde dollssòlids -menys

importacions

de

primeres

matè ries

agrícoles

com a

conseqüència

de

l'augment

deles collites al

mercatinterior- i decapmanera

representativa

dels

principals

epígrafs

com araels de

càrrega general

i

contenidoritzada,

més

relacionats amb l'evolució de l'activitat industrial i la demanda

(8)

Període

Valora

itaxainter

Darrers 12mesos

itaxainteranual(°/

3r.tr.96 873 1,1 3.340 2,0 1,2

3r.tr.96 360 0,4 1.615 4,0 3,6 3r.tr.96 398 4,4 2.599 7,4 -3,6

3r.tr.96 -3,5

3r.tr.96 36.110 20,2 150.311 -0,5 -4,4

Turisme,

consum

i preus

Indicadors Consum- Matriculació

Electricitat d'ús cial.-ind.(Gwh) Electricitat d'ús domèstic(Gwh) Gas canalitzat(milions tènnies) Matriculació de turismes Matriculació de vehicles (prov.)

La suavitat climàtica delsmesosd'estiuexplical'escàs creixement delconsumd'electricitatentermes

interanuals,malgrat l'augmentde l'oferta vacacional i lúdica.L'augment espectacularde les

matriculacions,tot irespondrea unacertarecuperacióde lademanda,incentivada per atractives ofertes de les marques, està sobrevalorat per l'efecte de l'acabament del Pla Renove amitjandel 1995.

6

4 • 2

, 0

-4- --6

Electricitat Gas Vehcles

cial.-ind. (prov.)

01995/1994 •darrers12mesos

Visitants ipemoctacionshoteleres

Totalpemoctacions (milers) st.-oc.96 1.245 13,7 6.336 15,5 20,6 Visitants segons motiu de la visita(milers) st.-oc.96 549 -5,4 3.123 4,9 16,0

-Negocis (milers) st.-oc.96 261 44,3 1.348 9,3 3,0

- Turisme

(milers) st.-oc.96 179 -11,2 1.132 9,4 30,8

-Fires iCongressos (milers) st.-oc.96 69 -51,1 378 -13,5 52,7

-Altres(milers) st.-oc.96 ao -31,0 265 -2,4 -5,2

La creixentpresènciade visitants per motiusturístics,ambunaestadamitjana superioralarestade

motius, ila tendència dels visitants denegocisacompletarlasevaestada per afer turisme fa que continuï

augmentantel nombre depernoctacions,finsasuperar les sis-centes mil demitjanamensual.

I.P.C.(Variacióacumuladaiinteranual) (1)

Barcelona(prov.) (°/0) gn.-set.96 2,9 3,8 4,1

Catalunya (°/0) gn.-set.96 2,9 3,9 4,3

Espanya (%) gn.-set.96 2,8 3,6 4,3

Subjacent (°/0) gn.-set.96 2,6 3,4 4,8

U.E. ("Yo) gn.-set.96 , 2,0 2,3 3,0

Lapersistenttendènciaala baixa de la inflaciósubjacent, gràciesala contenció dels preus industrials i de

l'alimentació,ha fetpossiblemantenir estable durant eltercertrimestre lataxainteranual de l'índex

generalde preus deconsumtantaCatalunyacom aEspanya.A efectes dels criteris deconvergència

europeaperò,durant l'estiunos'haavançatenla reducció del diferencial.

(1)Taxes referidesa31 de desembre de 1995.

La represa de les

exportacions

catalanes

després

d'un any d'atoniaesmanifestaen un

important augment

de les

exportacions

de

càrrega

general

atravésdel

port.

El volum de tràfic internacional de

càrrega

general

i moltes

pecialment

les

exportacions,

assoleixen uncreixement

especta

cular durant elsmesos

d'estiu,

fet que situa lataxade creixe mentdels darrers dotzemesos per sobre de la del1995.

Contràriament,

l'evolució de les

importacions,

totiser a

l'alça,

éssensiblement més moderada. Com a

conseqüència d'aquesta

expansió

del tràfic internacional de la

càrrega

general,

augmenta

també el nombre de contenidors

manipulats,

assolintuna nova

marcadeseixanta milteusmensuals.

Aquest

renovatdinamisme

exportador-importador

esfa

palès

tambéenl'evolució del tràfic de mercaderies per

l'aeroport.

Tot

i queentermesabsoluts són

magnituds incomparables

amb les

del

port,

esmanté l'elevat ritme de creixement per segon any

consecutiu

superant-se

àmpliament

l'anterior rècord del 1992.

.e

35

30

25

-20

15

-10

5

-o

Pernoctacions Visitants Visitants per turisme

O1995/1994 Udarrers12mesos

4

-3

-2

-Ji

Barcelona(prov.) Catalunya Espanya Subjacent

1

Odes.1995 •darrers12mesos

Augment

espectacular

deltrànsitde

passatgers

per

l'aeroport,

recolzatbàsicamenten el

segment

internacional.

Una de les

magnituds sócio-econòmiques

més destacables d'a

quest

trimestre i de

l'any

1996al'àrea de Barcelona haestat

l'augment

del nombre de

passatgers

que han utilitzat

l'aeroport.

Després

d'un creixement de

gairebé

el deu percentdurant el

1995,

l'acumulat dels nou

primers

mesos

d'enguany

supera

ja

el

13 percent

pel

total del trànsit i el 18 percentenl'internacio

nal.

Aquesta

evolució

expansiva

ofereix diferents lectures. D'una

banda,

l'augment

inherental'interès

-econòmic, turístic,

cultural,

etc.-que

desperta Catalunya

imésconcretamentl'à

reade Barcelonaen un contextde

globalització

de l'economiai de creixent

integració

europea. De

l'altra,

al'increment de la

despesa privada

en

viatges

d'oci per

part

dels

residents,

en un

momentde creixement de l'economia i dels volums

d'ocupació.

Reforçat,

tot

plegat,

perunasituació de

major capacitat

de fi

(9)

Mercat

de treball

Darrers12mesos

itaxainteranual(%) Ocupació

Residents actius 30set.96 703.404 -0,8 -0,9

Residentsocupats 30set.96 634.470 0,7 0,7

Residents actius(RMB) 30set.96 1.890.302 0,7 1,1

Residentsocupats (RMB) 30set.96 1.683.570 2,0 3,0

Contractacionsregistrades 3r.tr.96 116.312 11,0 457.171 14,5 31,7

Malgratl'evoluciópositivadel'ocupaciódurantl'estiu,especialmental'entommetropolità,esfapalesa

unasensible desacceleracióenrelació amb lataxade creixement del'any1995,enlínia amb l'alentiment que s'observa del'augmentdel nombre decontractesregistrats.

35

Contractacions

30

-25

- 20

1994/1993 1995/1994 darrers12mesos

Aturregistrat

-Totalaturatsregistrats

Atur masculí Atur femení

Aturjuvenil (16-24 anys) Aturatssenseocupacióanterior Totalaturatsregistrats (RMB)

30set.96 30set.96 30set.96 30set.96 30set.96 30set.96

68.934 34.303 34.651 9.617 7.233 206.732 -12,6 -14,2 -10,8 -30,0 6,7 -8,4 --12,5 -14,0 -10,8 -33,8 -3,2 -10,8,

L'evolució deltercertrimestre manté el ritme de descens de l'atur del trimestre anterior'

esmantéenla línia de final del 1995.Contràriament,al'entornmetropolitàesdetecta uncertdefallimentenel ritme de descens del'atur,moltpossiblementcom aconseqüènciade les dificultats d'absorbirunapoblació activa que creix més queala ciutat central. Aixòespodriadeduir del'augmentdelsaturatssense ocupació

anterior.

Total Masculí Femení Juvenil

Odes.1995/des. 1994 .set.1996/set 995

Taxes d'aturregistrat(%) (1)

Barcelona RMB

Catalunya Espanya

30set.96 30set.96 30set.96 30set.96

9,8 10,9 10,1 13,7 -10,8 11,8 11,1 1 tJ La reducció de l'aturregistratencombinació ambundescens moderat de lapoblacióact'vaala ciutat permet manteniruntrimestre més la tendènciaala baixa de lataxad'atur,alhora quese

supera elsostre

del deu percent.Aquestatendènciaala baixaesreprodueixalarestad'àmbits ambunaespecial

intensitat alconjunt d'Espanya,onl'augmentde laproducció agràriaha inciditpositivamentenels nivells

d'ocupació.

(1)Taxes referidesa31 de desembre de 1995.

Barcelona RMB Catalunya Espanya

Eides. 1995 eset.1996

El fort creixementdel'activitathotelera del darrer any i

mig

contrasta amb els

primers símptomes

d'estancament.

Enconsonància amb

l'augment sostingut

del trànsit

aeri,

l'ac tivitatals hotels de la ciutat durant els

primers

mesos d'estiu ha

estatsensiblement

superior

ala

registrada

un any abans.L'acu

mulat delsdeu

primers

mesos

d'enguany registra

un creixement

de les

pernoctacions

hoteleres del15 per cent, creixementque

s'afegeix

al vintpercentdel1995. Com a

conseqüència

d'una

major

presència

de personesen

viatge

de

negocis

o per motius

professionals

que

allarguen

laseva estadaper fer

turisme,

es

produeix l'aparent

contradicció d'assolirun nourècord de per

noctacions alhoraque decreix lleumenti persegontrimestre consecutiu el nombre de visitants que pernocten alshotels dela ciutat.En

conjunt,

durant

l'estiu,

unquartdemilió de visitants haurangenerat siscentes mil

pernoctacions

hoteleres de

mitjana

mensual.

El darrer indicador

disponible

de

mobilitat,

i indirectament de la variació de l'activitat

econòmica,

ésel que

contempla

l'evolu ció del nombre d'usuaris de

transport

públic

urbà i de rodalia. Lesdades deltercertrimestrei

especialment

de l'acumulat anualmostrenunalleu desceleracióde latendència alcista de

l'any

passat,

especialment

entreels usuaris delmetroideles lí nies de rodalia de RENFE.

Contràriament,

i

després

d'unsre

sultats moltmagresdurant el

1995,

elnombre d'usuaris ales di

ferents línies dels FGC

reprèn

de noula tendència

moderadament alcista.

La xifra de450 milionsde

passatgers

de pagament que enguany hauran utilitzatel

transport públic

urbà-metro,auto

bús iserveiurbà de lalínia

Catalunya

i Sarrià-esmostraara

perarai enlescondicions

actuals,

com unabarrera difícilde

franquejar.

És

unnivell

d'ocupació

queescompara favorable

(10)

Construcció i

mercat

immobiliari

Indicadors

Valor ab

aintera

OS

Construcció residencial i llicènciesd'obres

Construcciód'habitatges:

—Iniciats 3r.tr.96 804

—11,9 3.432 4,9 12,8

Projectesvisats(prov.) 3r.tr.96 7.780 —23,4 32.327 2,3 11,3

Obranovaprevista ales llicències:

Superfícietotal(m2) 3r.tr.96 99.666 —40,9 419.796 —62,6 40,3

Nombred'habitatges 3r.tr.96 281 —61,6 2.226 —44,8 60,2 L'evolució deltrimestre,ambindependènciaque la referènciasigu untercertrimestre del 1995 ambuna

concentracióatípica pelque faaconstruccióresidencial,reflecteix clarament la tònica delsector:l'elevat nombre d'actuacionsen cursiprojectes aprovatsencarterafrena l'inici denovespromocions i la soHicitud denoves llicències.

Llicències d'obres ihabitatgesiniciats

Nombre Superfície Habitatges

habitatges total iniciats

1995/1994 •darrers12mesos

Preus almercatimmobiliari

Preu devendahabitatges

Sostre residencial(venda):

Habitatgesnous (pta/m2)

Segonamà(pta/m2) preu d'oferta preu de transacció

—Places

d'aparcament (milers pta.)

Locals denegoci (lloguer mensual):

Oficines(total ciutat) (pta/m2)

Locals comercials(pta/m2)

lr.sem.96 lr.sem.96 lr.sem.96 lr.sem.96 lr.sem.96 lr.sem.96

238.555 227.970 201.788 2.791 1.018 1.077

—2,7

—0,2 0,2 —11,7

—1,9 —1,0

3,9

6,9 3,3 —7,1

—0,9 —2,0

I

L'evolució dels preus almercatimmobiliari de Barcelona durant elprimersemestreconfirma,Ilevat de la correccióala baixa del preu de venda de lesplaces d'aparcament,la situació de contencióimperant

gràcies,bàsicament,al'ampliadotacióol'augmentde l'oferta —realod'expectativescertes—atotsels

segments.

14

Nou 2a. ma Places

(trans.) aparcament

El1995/1994 leler. semestre 1996

Abans s'ha

posat

de relleuel dinamisme

d'algunes branques

del Terciaricom ara

l'hostatgeria,

restauració i activitats relacio

nades amb el

turisme,

els

viatges

i l'oci en

general.

De laresta

d'activitats terciàries ambuna

implantació significativa

a laciu

tat,lesde serveis ales empreses, immobiliaris i serveis

personals

i d'assistència social sónles més

dinàmiques,

alhora quelarecu

peració

dela

despesa privada

en consum esmostraencaramolt

feble.En tot cas,l'evolució deles matriculacionsde

vehicles,

a

banda de

l'augment

abansesmentatde la

despesa

en

viatges,

apunta

capa unaconsolidaciód'unritmemoderatde creixe

mentdelconsum méstradicional.

Símptomes

dèbilsde

recuperació

enl'evolucióde les

principals

magnituds

delsectorindustrial.

Elsresultatsde les darreres

enquestes

de

conjuntura

indus triala nivellde

regió metropolitana

marquenun

primer

punt

d'inflexióenla tendència

regressiva imperant

d'ençà

la segona

meitatdel1995. De

fet,

ésun canvi de tendènciatantímid que

pràcticament

passa

desapercebut

en unaanàlisi del'acumulat

anual.Les

principals magnituds

presenten

unataxade creixe ment

superior

ala del mateix

període

d'un any

abans,

especial

ment

producció

i vendes interiors.La

confiança

queenels pro

pers mesos esconsolidi

aquesta

represade lesvendesen el

mercat

interior,

gràcies

a un manteniment o

lleugera

reactivació

delestaxesde creixement de

l'economia,

al'estabilitat dels

preus de venda ia un

finançament

bancarimés

barat,

ésel

prin

cipal

argument

en el que esbasenles

expectatives empresarials

sobre

l'augment

delsnivellsde

producció

ivendesacurt i amit

(11)

Evolució de l'activitat industrial

ala

regió metropolitana

saldos 60 50 40 30 20 10

10

Producció Vendes Vendes Preus Esocsde interiors exteriors de venda prod.elab.

st-oc1994 MIll st-oc1995 st-oc1996

Untrimestre

més,

la

promoció

residencial

protagonitza, pràcti

camenten

solitari,

l'activitat delsectorde laconstrucció. Sihihaun sector

productiu

que ha evolucionat aparentment

ala baixa durant eltercer

trimestre, aquest

és el de laconstruc

ció. D'una

banda,

les dades deltercer

trimestre,

tantles d'obra

realcomles d'obra

prevista,

sónsensiblement inferiors ales

d'unanyenrera.

Contràriament,

si l'anàlisiesfa des delapers

pectiva

més tendencial dels darrers dotzemesos,l'activitatreal

—habitatges

iniciats— continuaa

l'alça,

tot i que a un ritme in

ferior al del1995.

Aquest

diferent

comportament

seria

imputa

bletant a unaacumulació

atípica

d'inici de construcció denou

sostreresidencial duranteltrimestre de referència del

1995,

com

alfetmés

genèric

derivat de l'elevat nombre d'actuacionsen cursi

projectes

aprovats

encarteraque frena l'inici denoves

promocions

ila sollicitud denovesllicències.

Tantl'evolució de l'atur sectorialcomla dels

preus devenda dels diferents

productes

immobilarisésconsistent amb unasi

tuació d'activitata

l'alça

perterceranyconsecutiu.

Així,

l'aug

ment

sostingut

de l'oferta desostreresidencial denova cons

truccióésundels factors que mantenenelspreusestancatso a

la

baixa,

coméselcas de les

places d'aparcament.

D'altra ban

da,

el nombre d'aturats

prèviament

ocupats

ala Construcció

manté la mateixa

trajectòria

ala baixa de trimestres

anteriors,

ambunatendènciamésacusada aBarcelona quenopasala

restade l'àmbit

metropolità.

Elcorollari quees

podia

esperar

d'aquesta

evolució de la

conjuntura

econòmicadeltrimestreera un

augment

de

l'ocupa

ciói undescens de l'atur.

Efectivament,

aquests resultats s'han

produït,

ambunaintensitat semblantala del1995en elcasde

Barcelona,

i lleument inferioralarestade la

regió metropolita

na. Diferencial

imputable,

no tanta l'existència d'uns ritmes de

creixement econòmic sensiblement diferentsen els dos

àmbits,

queno éselcas,sinóales diferents

dinàmiques

poblacionals

ques'hi donen.

Avanç

darreres dades

disponibles

1996

Indicador

Acumulat anual

Variacio (%) (A)

Portde Barcelona(octubre)

Tràfic total

(milers tones)

19.451 3,0

Càrrega

general (milers tones)

8.618 9,4

Contenidors

(Teus)

549.706 9,2

Aeroport.Trànsitdepassatgers (novembre)

– Total

(milers)

11.957 14,3

– Interior

(milers)

6.964 11,8

Internacional

(milers)

4.933

'

18,0

Tràfic de mercaderies

(tones)

72.816 17,2

Transport

públic

urbà(octubre)

–Xarxa Metro

(milers)

209.001 2,9

– XarxaBus

(milers)

148.696 2,4

– FGC-CiS urbà

(milers)

14.726 4,3

Ferrocarril de rodalia

(milers)

FGC (octubre) 22.084 6,1

Escombrariesrecollides

(milers tones)

(octubre)

517,4 0,6

Matriculacióde vehicles

(prov.)

(novembre) 142.972 7,0

IPC Variació interanual(novembre)

Catalunya (%)

3,7 4,31

Espanya

(%)

3,2 4,31

Obranova

prevista

ales llicències d'obres (novembre)

Superfície

total

(m2)

445.956 –57,0

Nombre

d'habitatges

2.359 –38,5

Atur

registrat (persones)

– Total

(octubre) 68.470 –12,1

Taxad'atur

registrat (%)

Barcelona(octubre) 9,7 11,01

Catalunya

(novembre) 10,3 11,41

Espanya

(novembre) 14,0 15,41

(A)Sobre s/ el mateix acumulat del'anyanterior.

Valor del mateixperíodedel 1995.

Lesvariacions de la

població

activa presenten

signes

contraris

enelsdos

àmbits;

mentrequeala ciutat central el nombre d'ac

tius

segueix

unaevolució descendent

paral•lela

ala de la

pobla

ció

resident,

alarestade la

regió metropolitana

la

població

acti

vatendeixa

augmentar.

Enaquest

escenari,

unaugment similar

de

l'ocupació

tindrà

impactes

diferentssobreels nivellsi lesta

xesd'atur.No és

d'estranyar

doncs,

quelareducciódelsnivells d'atur

registrat s'hagi

desaccelerat

significativament

al'entorn

(12)

Contràriamental'evolució alabaixa del total

d'aturats,

es

consolidaaambdós àmbitsun

augment

significatiu

del nombre

d'aturatssense

ocupació

anterior.

Conseqüència

d'unes

expecta

tives de creixement econòmic i de creació dellocsde treball que

no escorresponen amb la situació d'estancament del creixement

ques'haviscutenel darrer any.

Principals

trets del'evolució de l'economia de Barcelona durant el 1996.

A

l'espera

nomésde les dades del darrerbimestre de

l'any,

hom

pot

avançaruna

primera

anàlisi delque haestatl'evolució

de l'economia de la ciutati àrea

metropolitana

durant el 1996. D'una

banda,

i per condicionants d'economia i

política general,

el creixement ha evolucionat demenysa més.Elrefredament

de l'activitat econòmica durant el segonsemestre de 1995i el

llarg

període pre-electoral

decomençament de 1996vanfrenar el creixement econòmic.A

partir

de

mitjan d'any,

la creixent

confiança

delsmercatsenles

possibilitats espanyoles

dereduc ció dels

principals desequilibris

estructurals—amb

l'excepció

araperarade l'atur—que ha

permès

unaretallada fins anivells

històrics dels

tipus

d'interès,

ha abonatles

expectatives

d'una imminent represade lademanda internadeconsumque reforci

i consolidi l'actual tendència alcista de l'economia.

En elcasde

Barcelona,

abanda

d'aquest

marc

general

que ha

condicionat

lògicament

el ritme de creixement de l'activitateco

nòmica que s'hi

desenvolupa,

especialment

de la industrial iuna

bona

part

els

serveis,

s'han

registrat

creixements molt notables

enactivitatscom arael

transport,

els serveis d'acollidaa visi

tantsi activitats ilaconstrucció residencial.

Així,

l'aeroport

iel

port

tancaran

l'any

ambunsnivells d'activitat notablementsu

periors

als d'unany abansi amb creixements

igualment signifi

catiusen

aquells

components

mésemblemàticscomsónels rela cionats amb l'exterior. L'activitat hotelera

superarà

denoui

àmpliament

laseva marcadel

1995,

amb uncreixement recolzat

tantenelsvisitants per

negocis

com en els turistes i les promo

cions de cap de setmana.La construcció

residencial,

físicament més limitadaenles seves

possibilitats

de creixement

pel

que faa

obranova,ha

mantingut

unnivell d'activitat

considerable,

sufi

cient per mantenir el dinamisme del mercat,

esperonat

a

l'alça

perladavallada del preu del

diner,

senseque els preus

repuntin.

Aquesta

tendència moderadament

expansiva

queentermes

generals

ha

seguit

l'economiade laciutat al

llarg

del

1996,

ha

permès

mantenir

pràcticament

inalterable l'evolució alabaixa del nombred'aturats

registrats

per segon any consecutiu a un

ritme del dotze percentanuali situardenoulataxad'atur per sota deldeu percent.

Si hihaunindicadorenel que

previsiblement

l'evolució de

Barcelonaserà menys favorable quealaresta

d'Espanya

aquest

és l'IPC.Si

l'any

1995,

el creixement interanualafinal

d'any

ala

província

fou duesdècimes inferior al

registrat

a

Catalunya

i a

Espanya,

enguany

aquesta

diferència s'ha

ampliat

i invertit. Mentre que

pel conjunt

d'Espanya

la inflació afinal

d'any

fins i

tot

superarà

alabaixa les

previsions

oficials—un fet

força

insò

lit—,

a

Catalunya

ia la

província

de Barcelona espreveuun

(13)
(14)
(15)

Evolució de l'activitat industrial

Indicador sintètic d'activitat industrial

Les

expectatives

dels

empresaris

industrialsenl'evolució

delsector continuen

recuperant-se

i presentenuntomoltmés favorable al que havia

predominat

des del'estiu del 1995.

Els resultats de les

enquestes

de

conjuntura

industrials edita des perla Direcció General d'Indústria i

pel

Ministeri d'Indús triai

Energia

corresponents

al finalde l'estiu i començament de la tardor

palesen

la

recuperació

de la

confiança

dels

empresaris

enlamillora de l'activitatalaindústria.

Tot ique encara

predominen

els valors

negatius,

elsresultats

corresponents

almesde setembresón els valors més elevats

d'ençà

l'estiu de

l'any anterior,

elque sembla confirmar queel

sectorindustrial està deixantenrerelafase derefredamenteco

nòmic iniciada durantla segonameitat del 1995 per la ralentit zacióde la demanda internai la sobtada

interrupció

del creixe

mentde les economies dels

principals

països

destinatarisde les

exportacions.

Previsiblement, aquesta

recuperació

de la confian çaafavorirà el retorn ataxes

positives

de

creixement,

després

d'una

primera

meitatde

l'any

en

què

elVAB de laindústria ha evolucionat amb valors persotadezero.

La consistència

esperada d'aquesta recuperació

del'activitat industrialesbasaenla favorable evolució queesdetectaa ca

dascun dels

components

d'aquest

indicador: la

recuperació

dela

cartera de comandes ha reduït elnivell d'existències dels pro ductes

acabats,

elquea curttermini ha conduïta unamilloraen

la tendència de la

producció.

Totstreselements evolucionen de

forma

positiva,

però

resulta

especialment

destacable l'evolució de lacartera de

comandes,

tant lainteriorcoml'exterior.En concret, la demanda interna reflecteix la lenta

però

persistent

millora delconsum

privat

ila

recuperació

dela

inversió,

afavo ridaper latendènciadescendentdels

tipus

d'interès.Per laseva

banda,

lademandaexternaha

reprès l'impuls

quehavia abando

natacomençament

d'any:

les dades del segon trimestre de

l'any

revelen la

recuperació

de la

trajectòria

ascendent de les

exporta

cions,

ambun

augment

entermesreals del

18,2

percentaCata

lunya

idel

16,5

percenta

Espanya

en relacióamb unany enrere.

A bandade la

recuperació

de les economiesdels

principals

països

de destí de les

exportacions,

cal destacar com un dels

principals

elementscausants

d'aquesta recuperació

l'abaratiment

dels preus dels

productes

industrialsque s'ha

produït

arran dela desceleració iniciada abans del'estiu del

1995,

i que

prové,

al

seutorn, d'uncontextdemoderació

salarial,

de descens dels preus

d'algunes

matèries

primeres

i de la davallada delcostde

finançament.

Alrerefons de la

recuperació

de la

confiança

enel futurper

part

dels

empresaris

industrials hi ha també les

expectatives

que

esderivendelmarceconòmic i

polític imposat

per

l'objectiu

de la

convergència

amb

Europa.

to

Indicador de clima industrial

0 —10 —20 —30 _40 —50 10

—10

—20 —30 —

—40 —50 10

—10 —20

—30

1-—40 —50

1993 1994 1995 1996

Catalunya —

Espanya — UnióEuropea

Nota: elsvalorsgrafiatscorresponenalamitjanadels saldos de lesopinions empresarialsreferidesa

lacarterade comandestotals,alsestocscanviats designeiala tendència de laproducció (mitjanes

mòbils detresmesos).

Font: Direcció General d'Indústria i Ministeri d'Indústria iEnergia.

L'inextricable

lligam

que hihaentre l'economia

espanyola

ila

restad'economies de la Unió

Europea

ésun fet irrefutable que

està

contribuint,

en

alguns

casosdemaneraacceleradai amb

menorcostsocial del que

suposaria

un

objectiu

que no

estigués

tanassimilat

pels

ciutadans,

ala favorable evolució

d'algunes

magnituds econòmiques

comels

tipus

d'interèsola

inflació,

amb davallades inèdites desde fadecennis.Per altra

banda,

no

és

oportú

ometreque

algunes

de lesmesuresde

política

econò mica

(mesures

incentivadoresi liberalitzadores de

l'economia)

promogudes

pel

nougovern

probablement

també han contribuït ala

recuperació

de la

confiança

dels

empresaris

enel futurdel

(16)

Enquesta

de

conjuntura

industrial

La

conjuntura

industrial al bimestre setembre-octubre de1996.

Presentemenaquestnúmero elsresultats de les

enquestes

de

conjuntura

industrial dels bimestres

juliol-agost

i setembre-octu bre

referits,

comés

habitual,

a lesempreses de l'àmbit de lare

gió metropolitana

de Barcelona.Elcomentari elcentrarembàsi camentenles dades del segon

bimestre,

més

representatiu

que el

primer

des d'unpuntde vista d'activitat industrial.

Globalment,

elsresultats de les

principals magnituds

empresa rials deixenentreveure un

augment

significatiu

del nombre

d'empreses

consultadesquereconeixen haver

augmentat

els

seusnivells d'activitatenrelació amb els d'un any abans.

Així,

tant

pel

que faa

producció

com avendes

totals,

es

repeteix

el

nombre

d'empresaris

que declaren elmateix nivell d'activitat queun any

abans,

alhora que

augmenta

significativament

el

nombre

d'aquells

que reconeixenuncreixement del volum de

negoci.

De

fet, aquesta

tendència

ja

esfeia

palesa

durantelsme sosd'estiu.Tot

plegat

fa pensar que el

procés

de desacceleració

registrat

durant el 1995 i

primera

meitat del 1996 s'ha començat

a

redreçar,

tot ila feblesa dels resultats que

apunten

en

aquesta

direcció.

L'activitat industrial ala

regió metropolitana

semblaencetar

un nou

període d'expansió després

de

gairebé

unany i

mig

d'alentimentdel creixement.

Aquest

canvi

d'orientació,

que hom

ja

intuïaa

partir

delsre

sultats d'abans de

l'estiu,

escomençaa

plasmar

enlescorbes de

mitjanes

mòbilsenformad'untrencamentde la tendènciades

cendentcomés elcasdel nivell de

producció

i de les

vendes,

tant

exportacions

comalmercatinterior.

Contràriament,

la

reacciódelacarterade comandes i del nivell d'utilització de la

capacitat productiva

éspoc

perceptible,

fetque

afegit

a unes

perspectives

gens

engrescadores

icaracteritzades per la conti nuïtat,

obliga

a unavaloraciómésaviatcauta

d'aquests

resul tats.

Unaanàlisi detalladadeles

respostes

empresarials

posade manifestquela

incipient recuperació

dels ritmesdecreixement de la

producció

al

conjunt

delaindústriano

és,

nide bon tros,

un fenomen

generalitzat

atots els sectors, sinó queesrecolza

bàsicamentenel dinamisme detreso

quatre

delsde més pes.

Tampoc és,

araperara,prourellevantcomperafavoriruncrei

xement

sostingut

delsnivells

d'ocupació

i de la

capacitat

pro ductiva utilitzada.

L'estratègia empresarial

dominant en

aquesta

conjuntura

és la d'acumular

càrrega

de treball.

saldos 30 20 10 0 —10 —20 —30 —40 —50 —60

Evolució del

conjunt

de la indústria

1111 lllll 1111 1111 1111 11111

1991

Producció

Preus de venda

1992 1993 1994

—Vendes interiors

-Cartera comandes

1995 1996

Vendes exteriors Estocsproductes

Font: Elaboraciópròpia.Tots elsgràficsd'aquestasecció s'han elaborat amb dades de la Cambra

Oficial deComerç,Indústria iNavegacióde Barcelona. Els valorsgrafiatssónmitjanesmòbils dels

saldos de 6 bimestres.

El canvi detendènciaa

l'alça

enl'evolució de la

producció

i de les vendes

possibilita

elmanteniment de les

plantilles

actuals.

En consonància amb el resultat agregat de les

respostes

em

presarials,

que

malgrat

apuntara un manteniment delsnivells

d'ocupació

durant el bimestreen relació amb l'anteriores com

para favorablement amb la situaciód'un anyenrera,el col.lectiu

d'aturats industrialsés el que mantéun

major

ritme de

descens,

tantaBarcelonacom al'àmbit

metropolità.

El

signe

lleument

negatiu

que resulta de les

enquestes

possiblement

no éstal sies

téen

compte

lacreació de nousllocs de treballales novesuni

tats

productives,

inclosa

l'auto-ocupació.

Una altra de lesraons que

expliquen

l'absènciad'unareacció

immediata delsnivells

d'ocupació

a una

major

demanda ien

conseqüència

a un

augment

deles

vendes,

potser elrecurs a unesexistències de

productes

elaborats acumulats al

llarg

del

darrer any. Un

període

enel que moltes empreses s'han mogut

entre l'atoniadela demandade consum,incloses les

exporta

(17)

ao 30 20 10 0 -10 -20 -30 -40 -50 -60

Vendes interiors

saldos 60 50 40 30 20 10 0 -10 -20 -30 _40

I991 1992 1993 1994

Vendes exteriors

1995 I996

1991 1992 1993 1994 1995 1996

— Total indústria — Alimentació — Tèxtil

Artsgràfiques — Automoció

Farmacèutica

Les

magnituds

esmentades fins aquestmoment enshan per

mèsdibuixar un escenari

força esperançador

del'activitat indus trial durant els mesosdesetembre i octubre.Peròn'hi ha d'al

tres que

obliguen

amatisar

aquesta

valoració i

especialment

la

consistència

d'aquesta

represa.Ensreferim

especialment

al'e

volució dels preus de

venda,

a la de lacarterade comandes

i,

de

maneramés

genèrica,

ales

perspectives empresarials

per als

propers mesos.

Capacitat productiva

utilitzada

1993

— Total indústria

Artsgràfiques

1994 1995 1996

— Alimentació — Tèxtil

Automoció Farmàcia

El manteniment dels preus de vendacaracteritzala

política

comercial de les empresesindustrials durant el 1996.

Pertercerbimestre

consecutiu,

el manteniment dels preus és

la tònica

imperant

en una

majoria aclaparadora

de les empreses

enquestades,

alhora queelsaldoentre lesque reconeixen canvis

enles tarifeséslleument favorable al descens dels preus deven

da.Nohiharaons

objectives

per comparar

aquesta

situació de

flacionista amb la quees vainiciaracomençament del 1992.La situació actualésdiferenti s'hade relacionar

aquesta

política

de preus amb la creixent

competència

que

suporten

les empreses autòctonesatots elsmercatsi

especialment

enel

local,

alareta

llada depreus

d'algunes primeres

matèries i

productes

interme dis i alacontenció de les

despeses

salarialsi financeres.Tot

ple

gat

possibilita

una

política agressiva

de preusperacabar

(18)

Iés quelasituaciódelacarteradecomandesnomostra

sig

nes

palpables

de

recuperació

ala

majoria

de les empresesen

cluestades.

Mésaviat reflecteixunasituació de relatiuestanca

ment,

lluny

del dinamisme

imperant

dos anysenrere.De

fet,

en

acabar el bimestre

setembre-octubre,

el

percentatge

d'empreses

que

qualificaven

comnormal la situació de lasevacartera deco

mandeserasimilar al

registrat

un any

abans,

mentre que el sal

do

negatiu

era

pràcticament

idèntic.

Com és

d'esperar,

sialasituació constatada durant el bimes

treseli

afegeixen

unes

perspectives

gens

engrescadores

des del

punt

de vista

empresarial

sobre l'evolucióa curttermini de les

comandes,

no es

poden

esperar

augments

de la

capacitat

pro

ductiva utilitzada. De

fet,

en els darrers bimestres

aquesta

capa

citat s'ha

mantingut

lleument persota delsnivells assolits unany

abans. En

aquest

cas,com en tractarde

l'ocupació,

pot

serrelle

vantla creació denouteixitnorecollitencara en lamostraen

questada.

Tot

plegat

ens

portaria

adefinir l'evolució de la

conjuntura

industriala

començament

de tardorcom amoderadamenti pun tualment

positiva pel

que faal'evolució dels nivells d'activitat

durant el

bimestre,

alhoraque les incerteses que condicionen les

perspectives

acurti a

mitjà

termininoacaben

d'escampar.

La demanda interna de consumcontinua frenada peruna

propensió

aacumular l'estalvi necessari per fer front a unes

expectatives

de la

població

dominades perlacreixent

precarietat

de lacon

tractaciói laincertesa que

plana

sobre laviabilitata

llarg

termi

nidelsistema

públic

de

pensions.

Fins acertpunt, iperamoltes

rendes

mitjanes,

els recursosfinancers que la baixada dels

tipus

d'interèsels ha

permès

alliberarno s'han

abocat,

niés

d'esperar

que ho

facin,

directament alconsum. De

fet,

unapart

d'aquest

benefici s'ha vist

parcialment

compensat

per la

pèrdua

de rendi bilitat dels seus actius

financers,

mentreque unasegona

part

s'ha

adreçat

al'estalvia

llarg

termini.

Per

acabar,

i abans d'iniciar l'anàlisiendetall dels resultats de

cada sector, val la penaavançaruna

primera

i sintètica valoració

de l'evolució sectoriala

partir

dels resultats

agregats. Així,

són

majoria

els sectorsindustrials que

presenten

unsresultats de la seva activitat

empresarial

marcatsperl'estancament ilaconti nuïtatentermesinteranuals.

És

el casentre

d'altres,

del dePro

ductes

metà1.1ics,

Arts

gràfiques,

Fusta imobles i

Pell,

calçat

i confecció. Percontra, els resultats de

l'Alimentació,

delTèxtili

en menor mesura dels de

Maquinària

imaterial

elèctric,

són els

que han decantat lleumenta

l'alça

els resultats del

conjunt

de la

indústria.

saldos 60 50 ao 30

10 0 -10 -20 -30 _40

variació 2

-saldos 50

40

30

20

10

-10

-20

Producció

.... -

---1991 1992

(%)

1993 1994

Ocupació

1995 1996

1991 1992 1993 1994

Preus devenda

1995 1996

\....—,

---L----

\

/

_./----7.

..."-N(---_:

c...-.

---•

1991 1992

—Total indústria

Artsgràfiques

1993 1994

— Alimentació

- -- Automoció

1995 1996

—Tèxtil

(19)

60 13 58 11 62 14 76 11 77 -4 3 75 3 58 –15 56 31 44 -0,05 46 41 32 33 29 38 85 -3

Total

indústria

(sense

Construcció)

(dades

provincials)

A) Resultats del bimestre observat

comparatsamb l'anterior(%)

1)

Producció 1995 st-oc nv-ds Igual Saldo 33 35 40 –19

2)

Nombre de

persones

ocupades

Variacióen% –0,68 –0,68

3)

Vendes totals Igual 29 35

Saldo 33 –22

4)

Vendesenelmercatinterior Igual 28 37

Saldo 26 –22

5)

Vendesenelmercatexterior Igual 31 45

Saldo 36 –20

6) Preus de venda Igual 77 72

Saldo 6 1

B) Situació alfinaldel bimestre(°/0)

7)

Estocs de

productes

elaborats No n'hi ha mai 6 4

Normals 66 63

Saldo 11 12

8)

Cartera de comandes Normal 56 63

Saldo –16 –27

9) Període de treballasseguratamb

l'actualcartera de comandes Dies 57 56

C) Resultats referitsales perspectives

per als propers tresoquatre mesos(%)

10)

Producció Manteniment 61 52

Saldo 13 23

11)

Vendes Manteniment 59 48

Saldo 16 32

12)

Cartera de comandes Manteniment 69 58

Saldo 14 23

13)

Preus de venda Manteniment 78 63

Saldo 5 24

14) Ocupació

Manteniment 75 74

Saldo –19 –7

D)

Capacitat

productivautilitzada(%) 82,4 82,2

1996

I .jediffiliiiiiirmieelikiel~

45 43 17 6 48 11

–0,04 0,72 0,76

39 8 31 6 44 8 42 9 36 –2 43 6 42 16 38 14 43 12 64 12 71 5 73 –2 29 –22 –0,45 27 –27 30 –37 28 –16 85 –2 5 57 10 3 61 11 3 63 17 5 67 8 51 –18 54 –30 52 –36 45 –29

66 56 57 52

63 17 55 23 56 –2 49 30 56 28 56 23 58 9 47 41 66 18 72 13 59 1 61 30 67 13 80 3 76 4 81 11 74 1 75 –1 78 –10 77 –3

82,5 81,2 81,6 77,7 81,9

Font: Tots elsquadresigràficsde lesenquestess'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial deComerç,Indústna iNavegacióde Barcelona.

(%) 95 90 85 80 75 70

Capacitat

productiva

utilitzada

setembre-octubre 1996

1

2 3 4 5 6 7 8 9

Total indústria 1 Alimentació 2 Tèxtil 3 Pell i confecció 4 Fusta imobles 5 ArtsGràfiques 6 Farmàcia 7 Prod. metà1lics 8Maquin.elèctrica 9 Automoció c/o 100 80 60 40 0 1994 1995

1111

Debilitat demanda

1-1 Competènciaestrangera

Factors limitadorsdela

producció

imm

mm

(20)

Alimentació

A) Resultats del bimestre observat

comparatsamb l'anterior(%)

1)

Producció

2)

Nombre de persones

ocupades

3)

Vendes totals

4)

Vendesen elmercat interior

5)

Vendesen el mercat exterior

6)

Preus de venda

B) Situacióal final del bimestre (%)

7)

Cartera de comandes

8)

Període de treballassegurat amb l'actualcarterade comandes

C) Capacitat

productiva

utilitzada (°/0)

(dades

provincials)

, .

~iiiiik_ns-ds

40 13 27 19

gn-fl)

inç-ab

nig-jn

jl-ag

'ii

36 27 Igual Saldo 53 -10 45 22 59 18 34 18

Variacióen`)/0 -4,03 0,86 -4,03 1,27 1,34 -3,61 1,62

Igual Saldo 38 15 35 28 61 -18 43 20 60 0 55 -5 38 20 Igual Saldo 38 15 40 19 62 -19 39 14 60 -12 62 -15 41 21 Igual Saldo 43 3 69 -5 81 -14 72 22 77 16 54 23 72 26

Igual

Saldo 92 3 68 25 62 27 82 10 94 4 73 18 83 -1 Normal Saldo 42 -46 84 -7 47 -47 42 -44 48 -52 13 -67 51 -46

Dies 33 37 34 34 33 37 32

80,6 79,6 81,3 81,1 83,1 68,8 86,1

saldos 60 40 -20 -40

iJ20

-60

Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives

interiors exteriors de venda comandes producció vendes

st-oc1993 Iffi st-oc1994 st-oc1995 st-oc1996

L'expansió

de l'activitat

d'aquest

sectordurantelsdarrers me sosésla consolidació delatendència

expansiva mantinguda

d'ençà

començament

d'any. Després

de la

pèrdua

de dinamisme del

1995,

especialment

deles

exportacions,

lareactivació d'a

questa

demanda forana

juntament

amb una

incipient

recupera

ció de la interna enels darrersmesos,

permet presentar

uns re

sultats

globalment positius pel

que faanivell de

producció,

ocupació

ivendes. Lamoderació dels preus devenda dels dar

rers mesos

possiblement

ha

ajudat

a

aquesta

recuperació

de les

vendes. D'altra

banda,

tot ique

ja

nosóntants els

empresaris

que

imputen

a la feblesa de lademanda iala

competència

es

trangera la

responsabilitat

deno

poder

augmentar

laseva pro

ducció,

la realitatés quel'atonia delacarterade comandess'a

justa perfectament

a unes

expectatives

poc definides.

Factorslimitadorsde la

producció

100 IINFIEPIIIF"I I II II II II

Debilitat demanda

LJ

Competènciaestrangera

1996

(21)

Tèxtil

(dades provincials)

A) Resultats delbimestreobservat

comparatsamb l'anterior(`)/0)

1) Producció

2)

Nombrede personesocupades

3)

Vendes totals

4)

Vendesenel mercatinterior

5)

Vendesenel mercatexterior

6) Preus de venda

B) Situacióal final del bimestre(%) 7) Carterade comandes

8)

Període de treballasseguratamb

l'actualcartera de comandes

C)

Capacitat

productivautilitzada(`)/0)

Igual

Saldo

Variacióen %

Igual

Saldo

Igual

Saldo

Igual

Saldo

Igual

Saldo

Normal

Saldo

Dies

saldos 70 60 50 40 30 20 10 0 -10 -20 -30 -40

-Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives

interiors exteriors de venda comandes producció vendes

st-oc1993 IIIII st-oc1994 st-oc1995 st-oc1996

100 80 60 40 20

0

Factorslimitadorsde la

producció

1994 1995

Debilitat demanda

Competènciaestrangera

1996 Dificultatsfinançament

1.1

Altrescauses

Els resultats

d'aquest

sector

són,

sens

dubte,

elsmésespecta culars del

període. Després

de cincomésbimestres de saldos

inequívocament negatius,

els resultats delsdarrersmesos sorpre nenperlaseva contundència.Elcreixementtorna a ser

equipa

rableal dedosi tresanysenrerai és

especialment

intensales

exportacions.

S'alenteixlatendència descendent delspreus de

venda,

alhora que continuenels

reajustaments

de

plantilles.

Com ala

majoria

desectors, aquesta

bonança

del bimestre no

es veurecolzadaperunamillora

significativa

de lacarterade

comandes ni de les

perspectives

de caraals propers mesos.De

fet,

la

càrrega

de treballacumuladaafinal del

bimestre,

mesura

daendiesde

treball,

ésinferior al'existentun

(22)

Pell,

calçat

i

confecció

A) Resultats del bimestre observat

comparatsamb l'anterior(°/0)

1)

Producció

2)

Nombre depersonesocupades

3)

Vendestotals

4)

Vendesenelmercatinterior

5)

Vendesenel mercatexterior

6)

Preus de venda

B) Situació al final del bimestre(°/0)

7)

Cartera decomandes

8)

Períodede treballassegurat amb l'actualcartera de comandes

C)

Capacitat productiva

utilitzada (°/0)

(dades

provincials)

1995 1996

st-ye,

,,,„ny-ds

gn-lb mç-ab

mg-jn

jl-ag st-oc

Igual Saldo 43 23 54 0 53 9 39 33 43 12 25 13 57 24

Variacióen °/. 2,12 0,83 -0,42 0,43 0,57 -2,20 0,36

Igual Saldo 34 16 33 -16 26 -14 32 32 35 5 18 17 54 16 Igual Saldo 19 -2 23 -29 25 -2 33 -1 24 -4 49 3 62 14

Igual

Saldo 25 50 35 -17 18 7 29 50 21 23 15 39 42 17

Igual

Saldo 78 -20 91 0 56 17 92 8 62 26 61 30 83 8 Normal Saldo 35 -43 38 -41 60 -31 59 -31 53 -40 63 -16 25 -46

Dies 59 51 54 66 58 51 66

87,8 83,4 83,1 83,9 81,8 80,9 83,2

saldos 60 40 20 0 -20 -40 _ d '

II

-60

Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives

interiors exteriors de venda comandes producció vendes

st-oc1993 =st-oc1994 1111111st-oc1995 st-oc1996

Elsresultatsdels dos darrers bimestresestanenla línia mode

radament

expansiva

del

primer

semestrede

l'any.

Larecupera ció de les vendes almercat

interior,

complementades

amb el

manteniment de les

exportacions,

ha

possibilitat

el manteniment dela

producció

iunmoderat

augment

de

l'ocupació.

Entre els

factors que limiten

possibles

augments

de la

producció,

la feble

sade la demandaes veu

parcialment

substituïda per la compe

tència estrangera.

Malauradament,

la situació de lacartera de

comandes i les

perspectives

acurttermini són sensiblement

pit

jors

que les existents unanyenrera.

Esperem

que, comsucceeix

de

vegades,

aquestes

previsions

no esconfirmin totalment.

100 80 60 40 20 0 1994 Debilitat demanda Competènciaestrangera

Factorslimitadorsdela

producció

(23)

Fusta

i mobles de fusta

(dades provincials)

A) Resultats del bimestre observat

comparatsamb l'anterior(°/0)

1)

Producció

2)

Nombre depersonesocupades

3)

Vendes totals

4)

Vendesen elmercatinterior

5)

Vendesen elmercatexterior

6)

Preus de venda

B) Situacióal final delbimestre(')/0)

7)

Carteradecomandes

8)

Període de treballasseguratamb

l'actualcartera de comandes

C)

Capacitat

productiva utilitzada(%)

1995 1996

Igual

Saldo 70 9 37 60 64 -14 61 -3 59 -33 85 1 86 14

Variacióen %

Igual Saldo

Igual

Saldo

Igual

Saldo

Igual

Saldo Normal Saldo Dies

0,00 -0,10 7,23 0,67 -2,56 2,01

70 9 37 54 71 8 37 54 40 -38 40 -28 02 -8 87 -13 34 -30 37 -33 51 -49 87 -5 91 82 -14 -2 85 -10 0,88 86 14 86 93 -7 64 -15 14 66 -16 59 41 53 -17 93 4 96 -1 ( 0 98 2 65 -23 26 -33 38 -54 44 -39 39 -33 52 -29 55 -17

54 63 58 52 57 40 53

83,9 86,9 85,8 83,9 87.7 86,1 73,0

saldos 60 50 40 30 20 10 0 -10 -20 30 llep

Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives

interiors exteriors de venda comandes producció vendes

st-oc1993 II. st-oc1994 •E st-oc1995 st-oc1996

100 80 60 40 20 0

Factors limitadorsde la

producció

I

r

1 1

1 1

1

1994 1995

Debilitat demanda

1:3

Competènciaestrangera

1996 Dificultatsfinançament Altrescauses

Els resultats del bimestre reflecteixenuna

lleugera

millora de

l'evolució recent delsector. Per

primer

cop

d'ençà

comença

ment

d'any,

les respostesdels

empresaris

pel

que fa al'evolució

dels nivells de

producció, ocupació

i vendes

interiors,

esdecan

ten

majoritàriament pel

manteniment dels nivells

d'activitat,

al

hora queun

percentatge

reduït reconeixun

major

volum dene

goci.

Lanovetat radicaenl'absència de respostes

negatives

que

queesmantenenal'hora de valorar el comportament de les

exportacions.

Enaquestcasiadiferència d'altres sectors, lacar

terade comandes presentaunamolt

lleugera

millora.Entot cas,

ien

comparació

amb la situació d'un anyenrera,ha augmentat

(24)

Arts

gràfiques

A) Resultats del bimestre observat

comparatsambl'anterior (°/0)

1)

Producció

2)

Nombrede persones

ocupades

3)

Vendestotals

4)

Vendesen elmercatinterior

5)

Vendesen elmercatexterior

6)

Preusde venda

B) Situació alfinal del bimestre(°/0)

7) Cartera decomandes

8) Període de treballasseguratamb

l'actualcarterade comandes

C) Capacitat

productiva

utilitzada (%)

(dades

provincials)

1995 1996 jl-ag

iiiimairdi

37 -20 30 34

nv-ds

gn-f

ab

mg-jn

Igual Saldo 20 70 40 34 42 -18 62 5 53 30

Variacióen (>/o -0,36 -0,68 -0,97 -1,56 0,13 0,71 -0,62

Igual

Saldo 21 77 37 46 47 -15 54 -7 51 33 34 -28 33 34

Igual

Saldo 21 77 40 45 35 -31 50 2 56 23 33 -29 34 35

Igual

Saldo 58 39 49 29 43 -27 67 4 57 38 45 -49 40 15

Igual

Saldo 58 7 84 12 84 13 91 0 88 -10 83 15 80 20 Normal Saldo 80 6 70 -30 55 -30 90 -10 70 -30 84 -2 41 1

Dies 65 61 57 81 69 66 76

82,5 83,1 78,6 78,4 78,5 77,1 77,8

saldos 80 60 40 20 0 -20 — -40

Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives

interiors exteriors de venda comandes producció vendes

I st-oc1993 Eel st-oc1994 st-oc1995 st-oc1996

Els resultats delsmesos de setembre y

octubre,

totiser

força

positius,

no

poden

amagarunasensible desacceleració dels rit mesde creixemententermesinteranuals. Els saldos continuen sent

positius

tant

pel

que faanivells de

producció

comdeven

des,

però

adiferència d'unanyenrera en

què

les valoracionsne

gatives

per

part

dels

empresaris

sobre l'evolució de les

princi

pals magnituds

eren

purament testimonials,

enguanyhan

augmentat

de forma

significativa.

Un

augment

para•el

al

regis

tratper

aquelles

empreses que han

mantingut

el nivell de pro

ducció.

Aquesta

creixent consolidació dels nivells d'activitatva

associadaa un

augment

de la

càrrega

de treball ia unespers

pectives

decaraals propers mesos

força

positives.

% Factors limitadors de la

producci6

100 80

40

20

1 [1 i"

... .

1 1

~

0

1994 1995 1996

Debilitat demanda il. Dificultatsfinançament

Referencias

Documento similar