Barcelona
economia
Indicauois econòmics de Barcelona
Quart
trimestre 1996
Núm. 30
Ajuntament
de BarcelonaPrimer Tinent d'Alcalde
Joan ClosiMatheu
Gerent
Delegada
d'Economia,Empreses
i FinançamentPilarSolansi
Huguet
Redacció de BarcelonaEconomia
XavierGüelliFerrer,Director.
MaríaJesús CalvoNuño, Capde Redacció. Lluís HanseniFors
Consell de Redacció
Ernest
Maragall. Regidor
de Funció Pública iQualitat.Ajuntament
de Barcelona. Joan Molina. GerentDelegat
de Patrimoni.Ajuntament
de Barcelona.Ignasi
Ragàs. Cap
de Gabinet de la Tercera Tinència.Ajuntament
de Barcelona.GuillemSánchez. Director
Adjunt
de la Gerència de Serveis Centrals.Ajuntament
deBarcelona.RamonSeró.Gerentdels Serveis Generals.Àrea
Metropolitana
de Barcelona.Pilar Solans.Gerent
Delegada
d'Economia,Empreses
i Finançament.Ajuntament
de Barcelona. Consell AssessorJordi Canals. Secretari General.IESE.
JaumeGarcía.Departamentd'Economia iEmpresa.Universitat
Pompeu
Fabra.Joaquimde Nadal.
Regidor
de Presidència i Política Cultural.Ajuntament
de Barcelona.MartíParellada. Director. Estudis de Formació Continuada. Universitat de Barcelona.
Francesc Raventós. Conseller
Delegat.
Catalanad'Iniciatives,S.A. Maravillas Rojo.TerceraTinenta d'Alcalde.Ajuntament
de Barcelona.FrancescSantacana. Coordinador General. Pla
Estratègic
Barcelona 2000.AntoniSantiburcio.
Regidor
de Política de Sòl iHabitatge. Ajuntament
de Barcelona. Robert Tornabell.Degà.
ESADE.Joan Trullén.
Departament
d'EconomiaAplicada.
Universitat Autònoma de Barcelona. JosepMa. Vegara.Regidor
de Medi AmbientiServeis Urbans.Ajuntament
de Barcelona.BARCELONA ECONOMIA posaadisposiciódelsseuslectorsunnúmero
de telèfon(el4027238),unde fax(el402 7225)iunaadreça decorreu
electrònic (pbespin@mail.bcn.es)per atendrequalsevolconsultaocomentari referits alscontingutsque hiapareixen.
Agraïmla informació i la col.laboracióprestadespertoteslesentitats,
organismesi empreses citadescom afonts informatives i moltespecialmenta:
Ajuntamentde Barcelona:Departamentd'Estadística;Direcció de Serveis de Control del'Edificació;UnitatOperativadeNeteja; Departamentd'Estudis
Fiscals;Regidoriade Promoció Econòmica iOcupació.
Generalitat deCatalunya: Departament d'Indústria;Direcció General
d'Ocupació;Direcció Generald'ArquitecturaiHabitatge;Institut d'Estadística deCatalunya;Ferrocarrils de la Generalitat deCatalunya.
Altres institucions i entitats: Turisme deBarcelona,Cambra Oficial deComerç, Indústria iNavegació deBarcelona;Cambra de laPropietatUrbana de
Barcelona;Collegi d'ArquitectesdeCatalunya;S.P.M.TransportsdeBarcelona,
SA.;Prefectura Provincial deTrànsit;INE(Barcelona);Autoritat Portuària de
GerènciaDelegadad'EconomiaEmpresesiFinançament Barcelona Economia
Indicadors econòmics de Barcelona Núm. 30. Quarttrimestre 1996 Desembre 1996
Edició: @Ajuntamentde Barcelona
GerènciaDelegada d'EconomiaEmpresesiFinançament Línia dedisseny original:Ferran Cartes / Montse Plass
Barcelona
economia
Índex
Indicadors econòmics
Sínteside la
conjuntura
7I. Indústria 13
Evolució de l'activitat industrial 15
ll. Finances 29
Sistema bancari 31
Contractació de valors i de derivats 34
Ill.
Consum,
comerçi preus 37Matriculaciódevehicles 39
Consum
d'energia
iaigua
40Preus deconsum 42
Escombraries domiciliàries 44
IV.
Transports,
comunicacionsiturisme 45Port: mercaderies i
passatgers
47Aeroport:
passatgers
i mercaderies 50Transport públic
urbà i de rodalia 52Activitat turística 54
V. Mercat immobiliari 59
Consum deciment 61
Construcció
d'habitatges
62Llicències d'obres 66
Lloguer
d'oficines 68Lloguer
de locals comercialsi peraserveis
personals
72VI.
Ocupació
75Mercatde treball 77
Monografia
Una
aproximació quantitativa
Indicadors econòmics
':-••••1f, • f4->.
•-•?
••.;
Síntesi de la
conjuntura
Transports
Aeroport
Trànsit depassatgers
- Total
(milers) 2r.tr.96 3.700 16,6 12.475 12,5 9,9
Interior (milers) 3r.tr.96 2.013 12,3 7.283 10,3 10,8
Internacional(milers) 3r.tr.96 1.687 22,1 5.193 15,8 8,6
- Tràfic de mercaderies(tones) 3r.tr.96 18.651 13,7 76.449 18,2
16,0
El creixement del nombre depassatgersdurant eltercertrimestre hasuperattoteslesprevisions.La
políticade reducció de tarifescom aconseqüència de la creixentcompetènciaentrecompanyiesha incentivatunamajorutilització de l'avióenelmercatinterior iunaugmentmolt notable dels
desplaçamentdels catalans capal'exterior per motius turístics.
20 18 16 -14 -12 -10 8 6 4 -2
-Total Passat2.ern Mercaderies
passatgers internacional
01995/1994 ffidarrers12mesos
Port
Tràfic de mercaderies
- Total
(milers tones)
Sortides(milers tones) Entrades(milers tones)
- Càrrega general (milers tones)
Exportacions (milers tones) Importacions (milers tones)
-Contenidors(Teus) 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 5.468 2.313 3.155 2.618 1.152 977 192.206 0,1 13,7 -8,0 9,2 24,7 13,7 11,9 23.236 8.554 14.682 9.939 4.053 3.591 725.524 4,5 9,9 1,6 6,9 11,3 8,3 2,3 11,6 13,7 10,5 10,2 9,8 17,8 14,0
El tràfic decàrrega generalcontinuaguanyantpes sobre el total. Durant eltercertrimestre,amb dades
encaraprovisionalsi lleumentsubvalorades,lesexportacionsdecàrrega generalaugmentende forma
espectacular,finsasituar el creixement acumulat dels darrers dotzemesosper sobre de lataxade creixement del 1995. Un fet queno esrepeteixacap altreepígraf.
Total Càrrega general Teus
1995/1994 darrers 12mesos
0 le
Transport públicde
passatgers 6
s
-4
----,,
-5 2
-.5 1 -o
--1
-Servei urbà:
-Xarxa Metro(milers) -Xarxa Bus(milers)
- FGC
(Cat.iSarrià) (milers) Servei de rodalia
-RENFE(milers)
- FGC(milers)
3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 3r.tr.96 51.122 36.714 3.193 19.006 5.415 2,0 1,0 2,8 -0,0 5,8 251.025 180.055 17.694 81.224 26.089 1,6 1,1 2,2 3,1 3,3 4,1 2,5 -0,3 6,5 0,7
L'evoluciódeltercertrimestremostraunmanteniment de la tendència mésrecent:evolució lleumental'alça
del nombre d'usuaris del servei urbà icomportamentsmésheterogenisenles diferents línies de rodalia. La millora del serveial'àmbit dels FGC i el creixement acumulatenels darrers anysales línies de RENFE
poden explicaraquestdiferertt dinamisme.
2
Totalservei urbà Totalservei rodalia
01994/1993 01995/1994 •darrers12mesos
Evolucióde l'economiadeBarcelona i
regió
metropolitana
durant el tercer trimestre de 1996.En el número
anterior,
al'hora d'analitzar la situació i latrajectòria
de l'economiaa l'àreadeBarcelona alllarg
delsegontrimestre,
ensfèiem ressò d'unacerta reactivació del creixement, suficientpercloure la tendència decreixent de la segona meitat del1995 i
primer
trimestred'enguany.
Lavaloracióglo
balobtinguda
apartir
de les dadesdisponibles
deltercertrimes tre confirmaplenament
aquest punt
d'inflexiói laconsistènciade la
trajectòria
moderadamentexpansiva
queapunta
l'econo mia barcelonina durant el segon semestrede 1996. Defetestracta d'una evolució
força
semblant ala delconjunt
delpaís,
ajustada
enfunció de les diferències d'estructuraproductiva.
La diferent evolució dels nivells d'activitat de cadascun dels serveis de
transport
reflecteix de maneraforça
ajustada
les grans tendències de lesprincipals magnituds macroeconómiques
de la ciutati àmbit d'influència.
Així,
elvolum de tràfic demercaderia
pel
port durant elsnouprimers
mesosd'enguany
-unaxifra
provisional
i lleument infravalorada-mostraunanotableretallada de la taxade creixement durant els mesosd'estiu
pel
que al totalde la
càrrega.
Desacceleracióimputable
bàsicament altràficde dollssòlids -menysimportacions
deprimeres
matè riesagrícoles
com aconseqüència
del'augment
deles collites almercatinterior- i decapmanera
representativa
delsprincipals
epígrafs
com araels decàrrega general
icontenidoritzada,
mésrelacionats amb l'evolució de l'activitat industrial i la demanda
Període
Valora
itaxainter
Darrers 12mesos
itaxainteranual(°/
3r.tr.96 873 1,1 3.340 2,0 1,2
3r.tr.96 360 0,4 1.615 4,0 3,6 3r.tr.96 398 4,4 2.599 7,4 -3,6
3r.tr.96 -3,5
3r.tr.96 36.110 20,2 150.311 -0,5 -4,4
Turisme,
consumi preus
Indicadors Consum- Matriculació
Electricitat d'ús cial.-ind.(Gwh) Electricitat d'ús domèstic(Gwh) Gas canalitzat(milions tènnies) Matriculació de turismes Matriculació de vehicles (prov.)
La suavitat climàtica delsmesosd'estiuexplical'escàs creixement delconsumd'electricitatentermes
interanuals,malgrat l'augmentde l'oferta vacacional i lúdica.L'augment espectacularde les
matriculacions,tot irespondrea unacertarecuperacióde lademanda,incentivada per atractives ofertes de les marques, està sobrevalorat per l'efecte de l'acabament del Pla Renove amitjandel 1995.
6
4 • 2
, 0
-4- --6
Electricitat Gas Vehcles
cial.-ind. (prov.)
01995/1994 •darrers12mesos
Visitants ipemoctacionshoteleres
Totalpemoctacions (milers) st.-oc.96 1.245 13,7 6.336 15,5 20,6 Visitants segons motiu de la visita(milers) st.-oc.96 549 -5,4 3.123 4,9 16,0
-Negocis (milers) st.-oc.96 261 44,3 1.348 9,3 3,0
- Turisme
(milers) st.-oc.96 179 -11,2 1.132 9,4 30,8
-Fires iCongressos (milers) st.-oc.96 69 -51,1 378 -13,5 52,7
-Altres(milers) st.-oc.96 ao -31,0 265 -2,4 -5,2
La creixentpresènciade visitants per motiusturístics,ambunaestadamitjana superioralarestade
motius, ila tendència dels visitants denegocisacompletarlasevaestada per afer turisme fa que continuï
augmentantel nombre depernoctacions,finsasuperar les sis-centes mil demitjanamensual.
I.P.C.(Variacióacumuladaiinteranual) (1)
Barcelona(prov.) (°/0) gn.-set.96 2,9 3,8 4,1
Catalunya (°/0) gn.-set.96 2,9 3,9 4,3
Espanya (%) gn.-set.96 2,8 3,6 4,3
Subjacent (°/0) gn.-set.96 2,6 3,4 4,8
U.E. ("Yo) gn.-set.96 , 2,0 2,3 3,0
Lapersistenttendènciaala baixa de la inflaciósubjacent, gràciesala contenció dels preus industrials i de
l'alimentació,ha fetpossiblemantenir estable durant eltercertrimestre lataxainteranual de l'índex
generalde preus deconsumtantaCatalunyacom aEspanya.A efectes dels criteris deconvergència
europeaperò,durant l'estiunos'haavançatenla reducció del diferencial.
(1)Taxes referidesa31 de desembre de 1995.
La represa de les
exportacions
catalanesdesprés
d'un any d'atoniaesmanifestaen unimportant augment
de les
exportacions
decàrrega
general
atravésdelport.
El volum de tràfic internacional de
càrrega
general
i moltespecialment
lesexportacions,
assoleixen uncreixementespecta
cular durant elsmesos
d'estiu,
fet que situa lataxade creixe mentdels darrers dotzemesos per sobre de la del1995.Contràriament,
l'evolució de lesimportacions,
totiser al'alça,
éssensiblement més moderada. Com a
conseqüència d'aquesta
expansió
del tràfic internacional de lacàrrega
general,
augmenta
també el nombre de contenidors
manipulats,
assolintuna novamarcadeseixanta milteusmensuals.
Aquest
renovatdinamismeexportador-importador
esfapalès
tambéenl'evolució del tràfic de mercaderies per
l'aeroport.
Toti queentermesabsoluts són
magnituds incomparables
amb lesdel
port,
esmanté l'elevat ritme de creixement per segon anyconsecutiu
superant-se
àmpliament
l'anterior rècord del 1992..e
35
30
25
-20
15
-10
5
-o
Pernoctacions Visitants Visitants per turisme
O1995/1994 Udarrers12mesos
4
-3
-2
-Ji
Barcelona(prov.) Catalunya Espanya Subjacent
1
Odes.1995 •darrers12mesos
Augment
espectacular
deltrànsitdepassatgers
perl'aeroport,
recolzatbàsicamenten elsegment
internacional.Una de les
magnituds sócio-econòmiques
més destacables d'aquest
trimestre i del'any
1996al'àrea de Barcelona haestatl'augment
del nombre depassatgers
que han utilitzatl'aeroport.
Després
d'un creixement degairebé
el deu percentdurant el1995,
l'acumulat dels nouprimers
mesosd'enguany
superaja
el13 percent
pel
total del trànsit i el 18 percentenl'internacional.
Aquesta
evolucióexpansiva
ofereix diferents lectures. D'unabanda,
l'augment
inherental'interès-econòmic, turístic,
cultural,
etc.-quedesperta Catalunya
imésconcretamentl'àreade Barcelonaen un contextde
globalització
de l'economiai de creixentintegració
europea. Del'altra,
al'increment de ladespesa privada
enviatges
d'oci perpart
delsresidents,
en unmomentde creixement de l'economia i dels volums
d'ocupació.
Reforçat,
totplegat,
perunasituació demajor capacitat
de fiMercat
de treball
Darrers12mesos
itaxainteranual(%) Ocupació
Residents actius 30set.96 703.404 -0,8 -0,9
Residentsocupats 30set.96 634.470 0,7 0,7
Residents actius(RMB) 30set.96 1.890.302 0,7 1,1
Residentsocupats (RMB) 30set.96 1.683.570 2,0 3,0
Contractacionsregistrades 3r.tr.96 116.312 11,0 457.171 14,5 31,7
Malgratl'evoluciópositivadel'ocupaciódurantl'estiu,especialmental'entommetropolità,esfapalesa
unasensible desacceleracióenrelació amb lataxade creixement del'any1995,enlínia amb l'alentiment que s'observa del'augmentdel nombre decontractesregistrats.
35
Contractacions
30
-25
- 20
1994/1993 1995/1994 darrers12mesos
Aturregistrat
-Totalaturatsregistrats
Atur masculí Atur femení
Aturjuvenil (16-24 anys) Aturatssenseocupacióanterior Totalaturatsregistrats (RMB)
30set.96 30set.96 30set.96 30set.96 30set.96 30set.96
68.934 34.303 34.651 9.617 7.233 206.732 -12,6 -14,2 -10,8 -30,0 6,7 -8,4 --12,5 -14,0 -10,8 -33,8 -3,2 -10,8,
L'evolució deltercertrimestre manté el ritme de descens de l'atur del trimestre anterior'
esmantéenla línia de final del 1995.Contràriament,al'entornmetropolitàesdetecta uncertdefallimentenel ritme de descens del'atur,moltpossiblementcom aconseqüènciade les dificultats d'absorbirunapoblació activa que creix més queala ciutat central. Aixòespodriadeduir del'augmentdelsaturatssense ocupació
anterior.
Total Masculí Femení Juvenil
Odes.1995/des. 1994 .set.1996/set 995
Taxes d'aturregistrat(%) (1)
Barcelona RMB
Catalunya Espanya
30set.96 30set.96 30set.96 30set.96
9,8 10,9 10,1 13,7 -10,8 11,8 11,1 1 tJ La reducció de l'aturregistratencombinació ambundescens moderat de lapoblacióact'vaala ciutat permet manteniruntrimestre més la tendènciaala baixa de lataxad'atur,alhora quese
supera elsostre
del deu percent.Aquestatendènciaala baixaesreprodueixalarestad'àmbits ambunaespecial
intensitat alconjunt d'Espanya,onl'augmentde laproducció agràriaha inciditpositivamentenels nivells
d'ocupació.
(1)Taxes referidesa31 de desembre de 1995.
Barcelona RMB Catalunya Espanya
Eides. 1995 eset.1996
El fort creixementdel'activitathotelera del darrer any i
mig
contrasta amb els
primers símptomes
d'estancament.Enconsonància amb
l'augment sostingut
del trànsitaeri,
l'ac tivitatals hotels de la ciutat durant elsprimers
mesos d'estiu haestatsensiblement
superior
alaregistrada
un any abans.L'acumulat delsdeu
primers
mesosd'enguany registra
un creixementde les
pernoctacions
hoteleres del15 per cent, creixementques'afegeix
al vintpercentdel1995. Com aconseqüència
d'unamajor
presència
de personesenviatge
denegocis
o per motiusprofessionals
queallarguen
laseva estadaper ferturisme,
esprodueix l'aparent
contradicció d'assolirun nourècord de pernoctacions alhoraque decreix lleumenti persegontrimestre consecutiu el nombre de visitants que pernocten alshotels dela ciutat.En
conjunt,
durantl'estiu,
unquartdemilió de visitants haurangenerat siscentes milpernoctacions
hoteleres demitjana
mensual.El darrer indicador
disponible
demobilitat,
i indirectament de la variació de l'activitateconòmica,
ésel quecontempla
l'evolu ció del nombre d'usuaris detransport
públic
urbà i de rodalia. Lesdades deltercertrimestreiespecialment
de l'acumulat anualmostrenunalleu desceleracióde latendència alcista del'any
passat,
especialment
entreels usuaris delmetroideles lí nies de rodalia de RENFE.Contràriament,
idesprés
d'unsresultats moltmagresdurant el
1995,
elnombre d'usuaris ales diferents línies dels FGC
reprèn
de noula tendènciamoderadament alcista.
La xifra de450 milionsde
passatgers
de pagament que enguany hauran utilitzateltransport públic
urbà-metro,autobús iserveiurbà de lalínia
Catalunya
i Sarrià-esmostraaraperarai enlescondicions
actuals,
com unabarrera difícildefranquejar.
És
unnivelld'ocupació
queescompara favorableConstrucció i
mercatimmobiliari
Indicadors
Valor ab
aintera
OS
Construcció residencial i llicènciesd'obres
Construcciód'habitatges:
—Iniciats 3r.tr.96 804
—11,9 3.432 4,9 12,8
—
Projectesvisats(prov.) 3r.tr.96 7.780 —23,4 32.327 2,3 11,3
Obranovaprevista ales llicències:
—
Superfícietotal(m2) 3r.tr.96 99.666 —40,9 419.796 —62,6 40,3
—
Nombred'habitatges 3r.tr.96 281 —61,6 2.226 —44,8 60,2 L'evolució deltrimestre,ambindependènciaque la referènciasigu untercertrimestre del 1995 ambuna
concentracióatípica pelque faaconstruccióresidencial,reflecteix clarament la tònica delsector:l'elevat nombre d'actuacionsen cursiprojectes aprovatsencarterafrena l'inici denovespromocions i la soHicitud denoves llicències.
Llicències d'obres ihabitatgesiniciats
Nombre Superfície Habitatges
habitatges total iniciats
1995/1994 •darrers12mesos
Preus almercatimmobiliari
Preu devendahabitatges
Sostre residencial(venda):
—
Habitatgesnous (pta/m2)
—
Segonamà(pta/m2) preu d'oferta preu de transacció
—Places
d'aparcament (milers pta.)
Locals denegoci (lloguer mensual):
—
Oficines(total ciutat) (pta/m2)
—
Locals comercials(pta/m2)
lr.sem.96 lr.sem.96 lr.sem.96 lr.sem.96 lr.sem.96 lr.sem.96
238.555 227.970 201.788 2.791 1.018 1.077
—2,7
—0,2 0,2 —11,7
—1,9 —1,0
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
3,9
6,9 3,3 —7,1
—0,9 —2,0
I
L'evolució dels preus almercatimmobiliari de Barcelona durant elprimersemestreconfirma,Ilevat de la correccióala baixa del preu de venda de lesplaces d'aparcament,la situació de contencióimperant
gràcies,bàsicament,al'ampliadotacióol'augmentde l'oferta —realod'expectativescertes—atotsels
segments.
14
Nou 2a. ma Places
(trans.) aparcament
El1995/1994 leler. semestre 1996
Abans s'ha
posat
de relleuel dinamismed'algunes branques
del Terciaricom aral'hostatgeria,
restauració i activitats relacionades amb el
turisme,
elsviatges
i l'oci engeneral.
De larestad'activitats terciàries ambuna
implantació significativa
a laciutat,lesde serveis ales empreses, immobiliaris i serveis
personals
i d'assistència social sónles més
dinàmiques,
alhora quelarecuperació
deladespesa privada
en consum esmostraencaramoltfeble.En tot cas,l'evolució deles matriculacionsde
vehicles,
abanda de
l'augment
abansesmentatde ladespesa
enviatges,
apunta
capa unaconsolidaciód'unritmemoderatde creixementdelconsum méstradicional.
Símptomes
dèbilsderecuperació
enl'evolucióde lesprincipals
magnituds
delsectorindustrial.Elsresultatsde les darreres
enquestes
deconjuntura
indus triala nivellderegió metropolitana
marquenunprimer
punt
d'inflexióenla tendència
regressiva imperant
d'ençà
la segonameitatdel1995. De
fet,
ésun canvi de tendènciatantímid quepràcticament
passadesapercebut
en unaanàlisi del'acumulatanual.Les
principals magnituds
presenten
unataxade creixe mentsuperior
ala del mateixperíode
d'un anyabans,
especial
ment
producció
i vendes interiors.Laconfiança
queenels propers mesos esconsolidi
aquesta
represade lesvendesen elmercat
interior,
gràcies
a un manteniment olleugera
reactivaciódelestaxesde creixement de
l'economia,
al'estabilitat delspreus de venda ia un
finançament
bancarimésbarat,
éselprin
cipal
argument
en el que esbasenlesexpectatives empresarials
sobrel'augment
delsnivellsdeproducció
ivendesacurt i amitEvolució de l'activitat industrial
ala
regió metropolitana
saldos 60 50 40 30 20 10
10
Producció Vendes Vendes Preus Esocsde interiors exteriors de venda prod.elab.
st-oc1994 MIll st-oc1995 st-oc1996
Untrimestre
més,
lapromoció
residencialprotagonitza, pràcti
camenten
solitari,
l'activitat delsectorde laconstrucció. Sihihaun sectorproductiu
que ha evolucionat aparentmentala baixa durant eltercer
trimestre, aquest
és el de laconstrucció. D'una
banda,
les dades deltercertrimestre,
tantles d'obrarealcomles d'obra
prevista,
sónsensiblement inferiors alesd'unanyenrera.
Contràriament,
si l'anàlisiesfa des delaperspectiva
més tendencial dels darrers dotzemesos,l'activitatreal—habitatges
iniciats— continuaal'alça,
tot i que a un ritme inferior al del1995.
Aquest
diferentcomportament
seriaimputa
bletant a unaacumulació
atípica
d'inici de construcció denousostreresidencial duranteltrimestre de referència del
1995,
comalfetmés
genèric
derivat de l'elevat nombre d'actuacionsen cursiprojectes
aprovats
encarteraque frena l'inici denovespromocions
ila sollicitud denovesllicències.Tantl'evolució de l'atur sectorialcomla dels
preus devenda dels diferents
productes
immobilarisésconsistent amb unasituació d'activitata
l'alça
perterceranyconsecutiu.Així,
l'aug
mentsostingut
de l'oferta desostreresidencial denova construccióésundels factors que mantenenelspreusestancatso a
la
baixa,
coméselcas de lesplaces d'aparcament.
D'altra banda,
el nombre d'aturatsprèviament
ocupats
ala Construcciómanté la mateixa
trajectòria
ala baixa de trimestresanteriors,
ambunatendènciamésacusada aBarcelona quenopasala
restade l'àmbit
metropolità.
Elcorollari quees
podia
esperard'aquesta
evolució de laconjuntura
econòmicadeltrimestreera unaugment
del'ocupa
ciói undescens de l'atur.
Efectivament,
aquests resultats s'hanproduït,
ambunaintensitat semblantala del1995en elcasdeBarcelona,
i lleument inferioralarestade laregió metropolita
na. Diferencial
imputable,
no tanta l'existència d'uns ritmes decreixement econòmic sensiblement diferentsen els dos
àmbits,
queno éselcas,sinóales diferents
dinàmiques
poblacionals
ques'hi donen.
Avanç
darreres dades
disponibles
1996
Indicador
Acumulat anual
Variacio (%) (A)
Portde Barcelona(octubre)
–
Tràfic total
(milers tones)
19.451 3,0–
Càrrega
general (milers tones)
8.618 9,4–
Contenidors
(Teus)
549.706 9,2Aeroport.Trànsitdepassatgers (novembre)
– Total
(milers)
11.957 14,3– Interior
(milers)
6.964 11,8–
Internacional
(milers)
4.933'
18,0
Tràfic de mercaderies
(tones)
72.816 17,2Transport
públic
urbà(octubre)–Xarxa Metro
(milers)
209.001 2,9– XarxaBus
(milers)
148.696 2,4– FGC-CiS urbà
(milers)
14.726 4,3Ferrocarril de rodalia
(milers)
–
FGC (octubre) 22.084 6,1
Escombrariesrecollides
(milers tones)
(octubre)
517,4 0,6
Matriculacióde vehicles
(prov.)
(novembre) 142.972 7,0IPC Variació interanual(novembre)
Catalunya (%)
3,7 4,31Espanya
(%)
3,2 4,31Obranova
prevista
ales llicències d'obres (novembre)–
Superfície
total(m2)
445.956 –57,0–
Nombre
d'habitatges
2.359 –38,5Atur
registrat (persones)
– Total
(octubre) 68.470 –12,1
Taxad'atur
registrat (%)
–
Barcelona(octubre) 9,7 11,01
–
Catalunya
(novembre) 10,3 11,41–
Espanya
(novembre) 14,0 15,41(A)Sobre s/ el mateix acumulat del'anyanterior.
Valor del mateixperíodedel 1995.
Lesvariacions de la
població
activa presentensignes
contrarisenelsdos
àmbits;
mentrequeala ciutat central el nombre d'actius
segueix
unaevolució descendentparal•lela
ala de lapobla
ció
resident,
alarestade laregió metropolitana
lapoblació
activatendeixa
augmentar.
Enaquestescenari,
unaugment similarde
l'ocupació
tindràimpactes
diferentssobreels nivellsi lestaxesd'atur.No és
d'estranyar
doncs,
quelareducciódelsnivells d'aturregistrat s'hagi
desacceleratsignificativament
al'entornContràriamental'evolució alabaixa del total
d'aturats,
esconsolidaaambdós àmbitsun
augment
significatiu
del nombred'aturatssense
ocupació
anterior.Conseqüència
d'unesexpecta
tives de creixement econòmic i de creació dellocsde treball que
no escorresponen amb la situació d'estancament del creixement
ques'haviscutenel darrer any.
Principals
trets del'evolució de l'economia de Barcelona durant el 1996.A
l'espera
nomésde les dades del darrerbimestre del'any,
hompot
avançarunaprimera
anàlisi delque haestatl'evolucióde l'economia de la ciutati àrea
metropolitana
durant el 1996. D'unabanda,
i per condicionants d'economia ipolítica general,
el creixement ha evolucionat demenysa més.Elrefredamentde l'activitat econòmica durant el segonsemestre de 1995i el
llarg
període pre-electoral
decomençament de 1996vanfrenar el creixement econòmic.Apartir
demitjan d'any,
la creixentconfiança
delsmercatsenlespossibilitats espanyoles
dereduc ció delsprincipals desequilibris
estructurals—ambl'excepció
araperarade l'atur—que ha
permès
unaretallada fins anivellshistòrics dels
tipus
d'interès,
ha abonatlesexpectatives
d'una imminent represade lademanda internadeconsumque reforcii consolidi l'actual tendència alcista de l'economia.
En elcasde
Barcelona,
abandad'aquest
marcgeneral
que hacondicionat
lògicament
el ritme de creixement de l'activitateconòmica que s'hi
desenvolupa,
especialment
de la industrial iunabona
part
elsserveis,
s'hanregistrat
creixements molt notablesenactivitatscom arael
transport,
els serveis d'acollidaa visitantsi activitats ilaconstrucció residencial.
Així,
l'aeroport
ielport
tancaranl'any
ambunsnivells d'activitat notablementsuperiors
als d'unany abansi amb creixementsigualment signifi
catiusenaquells
components
mésemblemàticscomsónels rela cionats amb l'exterior. L'activitat hotelerasuperarà
denouiàmpliament
laseva marcadel1995,
amb uncreixement recolzattantenelsvisitants per
negocis
com en els turistes i les promocions de cap de setmana.La construcció
residencial,
físicament més limitadaenles sevespossibilitats
de creixementpel
que faaobranova,ha
mantingut
unnivell d'activitatconsiderable,
suficient per mantenir el dinamisme del mercat,
esperonat
al'alça
perladavallada del preu del
diner,
senseque els preusrepuntin.
Aquesta
tendència moderadamentexpansiva
queentermesgenerals
haseguit
l'economiade laciutat alllarg
del1996,
hapermès
mantenirpràcticament
inalterable l'evolució alabaixa del nombred'aturatsregistrats
per segon any consecutiu a unritme del dotze percentanuali situardenoulataxad'atur per sota deldeu percent.
Si hihaunindicadorenel que
previsiblement
l'evolució deBarcelonaserà menys favorable quealaresta
d'Espanya
aquestés l'IPC.Si
l'any
1995,
el creixement interanualafinald'any
alaprovíncia
fou duesdècimes inferior alregistrat
aCatalunya
i aEspanya,
enguanyaquesta
diferència s'haampliat
i invertit. Mentre quepel conjunt
d'Espanya
la inflació afinald'any
fins itot
superarà
alabaixa lesprevisions
oficials—un fetforça
insòlit—,
aCatalunya
ia laprovíncia
de Barcelona espreveuunEvolució de l'activitat industrial
Indicador sintètic d'activitat industrial
Les
expectatives
delsempresaris
industrialsenl'evoluciódelsector continuen
recuperant-se
i presentenuntomoltmés favorable al que haviapredominat
des del'estiu del 1995.Els resultats de les
enquestes
deconjuntura
industrials edita des perla Direcció General d'Indústria ipel
Ministeri d'Indús triaiEnergia
corresponents
al finalde l'estiu i començament de la tardorpalesen
larecuperació
de laconfiança
delsempresaris
enlamillora de l'activitatalaindústria.
Tot ique encara
predominen
els valorsnegatius,
elsresultatscorresponents
almesde setembresón els valors més elevatsd'ençà
l'estiu del'any anterior,
elque sembla confirmar queelsectorindustrial està deixantenrerelafase derefredamenteco
nòmic iniciada durantla segonameitat del 1995 per la ralentit zacióde la demanda internai la sobtada
interrupció
del creixementde les economies dels
principals
països
destinatarisde lesexportacions.
Previsiblement, aquesta
recuperació
de la confian çaafavorirà el retorn ataxespositives
decreixement,
després
d'una
primera
meitatdel'any
enquè
elVAB de laindústria ha evolucionat amb valors persotadezero.La consistència
esperada d'aquesta recuperació
del'activitat industrialesbasaenla favorable evolució queesdetectaa cadascun dels
components
d'aquest
indicador: larecuperació
delacartera de comandes ha reduït elnivell d'existències dels pro ductes
acabats,
elquea curttermini ha conduïta unamilloraenla tendència de la
producció.
Totstreselements evolucionen deforma
positiva,
però
resultaespecialment
destacable l'evolució de lacartera decomandes,
tant lainteriorcoml'exterior.En concret, la demanda interna reflecteix la lentaperò
persistent
millora delconsum
privat
ilarecuperació
delainversió,
afavo ridaper latendènciadescendentdelstipus
d'interès.Per lasevabanda,
lademandaexternahareprès l'impuls
quehavia abandonatacomençament
d'any:
les dades del segon trimestre del'any
revelen la
recuperació
de latrajectòria
ascendent de lesexporta
cions,
ambunaugment
entermesreals del18,2
percentaCatalunya
idel16,5
percentaEspanya
en relacióamb unany enrere.A bandade la
recuperació
de les economiesdelsprincipals
països
de destí de lesexportacions,
cal destacar com un delsprincipals
elementscausantsd'aquesta recuperació
l'abaratimentdels preus dels
productes
industrialsque s'haproduït
arran dela desceleració iniciada abans del'estiu del1995,
i queprové,
alseutorn, d'uncontextdemoderació
salarial,
de descens dels preusd'algunes
matèriesprimeres
i de la davallada delcostdefinançament.
Alrerefons de la
recuperació
de laconfiança
enel futurperpart
delsempresaris
industrials hi ha també lesexpectatives
queesderivendelmarceconòmic i
polític imposat
perl'objectiu
de laconvergència
ambEuropa.
to
Indicador de clima industrial
0 —10 —20 —30 _40 —50 10
—10
—20 —30 —
—40 —50 10
—10 —20
—30
1-—40 —50
1993 1994 1995 1996
—
Catalunya —
Espanya — UnióEuropea
Nota: elsvalorsgrafiatscorresponenalamitjanadels saldos de lesopinions empresarialsreferidesa
lacarterade comandestotals,alsestocscanviats designeiala tendència de laproducció (mitjanes
mòbils detresmesos).
Font: Direcció General d'Indústria i Ministeri d'Indústria iEnergia.
L'inextricable
lligam
que hihaentre l'economiaespanyola
ilarestad'economies de la Unió
Europea
ésun fet irrefutable queestà
contribuint,
enalguns
casosdemaneraacceleradai ambmenorcostsocial del que
suposaria
unobjectiu
que noestigués
tanassimilat
pels
ciutadans,
ala favorable evoluciód'algunes
magnituds econòmiques
comelstipus
d'interèsolainflació,
amb davallades inèdites desde fadecennis.Per altra
banda,
noés
oportú
ometrequealgunes
de lesmesuresdepolítica
econò mica(mesures
incentivadoresi liberalitzadores del'economia)
promogudes
pel
nougovernprobablement
també han contribuït alarecuperació
de laconfiança
delsempresaris
enel futurdelEnquesta
de
conjuntura
industrial
La
conjuntura
industrial al bimestre setembre-octubre de1996.Presentemenaquestnúmero elsresultats de les
enquestes
deconjuntura
industrial dels bimestresjuliol-agost
i setembre-octu brereferits,
coméshabitual,
a lesempreses de l'àmbit de laregió metropolitana
de Barcelona.Elcomentari elcentrarembàsi camentenles dades del segonbimestre,
mésrepresentatiu
que elprimer
des d'unpuntde vista d'activitat industrial.Globalment,
elsresultats de lesprincipals magnituds
empresa rials deixenentreveure unaugment
significatiu
del nombred'empreses
consultadesquereconeixen haveraugmentat
elsseusnivells d'activitatenrelació amb els d'un any abans.
Així,
tant
pel
que faaproducció
com avendestotals,
esrepeteix
elnombre
d'empresaris
que declaren elmateix nivell d'activitat queun anyabans,
alhora queaugmenta
significativament
elnombre
d'aquells
que reconeixenuncreixement del volum denegoci.
Defet, aquesta
tendènciaja
esfeiapalesa
durantelsme sosd'estiu.Totplegat
fa pensar que elprocés
de desacceleracióregistrat
durant el 1995 iprimera
meitat del 1996 s'ha començata
redreçar,
tot ila feblesa dels resultats queapunten
enaquesta
direcció.
L'activitat industrial ala
regió metropolitana
semblaencetarun nou
període d'expansió després
degairebé
unany imig
d'alentimentdel creixement.
Aquest
canvid'orientació,
que homja
intuïaapartir
delsresultats d'abans de
l'estiu,
escomençaaplasmar
enlescorbes demitjanes
mòbilsenformad'untrencamentde la tendènciadescendentcomés elcasdel nivell de
producció
i de lesvendes,
tant
exportacions
comalmercatinterior.Contràriament,
lareacciódelacarterade comandes i del nivell d'utilització de la
capacitat productiva
éspocperceptible,
fetqueafegit
a unesperspectives
gensengrescadores
icaracteritzades per la conti nuïtat,obliga
a unavaloraciómésaviatcautad'aquests
resul tats.Unaanàlisi detalladadeles
respostes
empresarials
posade manifestquelaincipient recuperació
dels ritmesdecreixement de laproducció
alconjunt
delaindústrianoés,
nide bon tros,un fenomen
generalitzat
atots els sectors, sinó queesrecolzabàsicamentenel dinamisme detreso
quatre
delsde més pes.Tampoc és,
araperara,prourellevantcomperafavoriruncreixement
sostingut
delsnivellsd'ocupació
i de lacapacitat
pro ductiva utilitzada.L'estratègia empresarial
dominant enaquesta
conjuntura
és la d'acumularcàrrega
de treball.saldos 30 20 10 0 —10 —20 —30 —40 —50 —60
Evolució del
conjunt
de la indústria•
1111 lllll 1111 1111 1111 11111
1991
— Producció
Preus de venda
1992 1993 1994
—Vendes interiors
-Cartera comandes
1995 1996
Vendes exteriors Estocsproductes
Font: Elaboraciópròpia.Tots elsgràficsd'aquestasecció s'han elaborat amb dades de la Cambra
Oficial deComerç,Indústria iNavegacióde Barcelona. Els valorsgrafiatssónmitjanesmòbils dels
saldos de 6 bimestres.
El canvi detendènciaa
l'alça
enl'evolució de laproducció
i de les vendespossibilita
elmanteniment de lesplantilles
actuals.En consonància amb el resultat agregat de les
respostes
empresarials,
quemalgrat
apuntara un manteniment delsnivellsd'ocupació
durant el bimestreen relació amb l'anteriores compara favorablement amb la situaciód'un anyenrera,el col.lectiu
d'aturats industrialsés el que mantéun
major
ritme dedescens,
tantaBarcelonacom al'àmbit
metropolità.
Elsigne
lleumentnegatiu
que resulta de lesenquestes
possiblement
no éstal siestéen
compte
lacreació de nousllocs de treballales novesunitats
productives,
inclosal'auto-ocupació.
Una altra de lesraons que
expliquen
l'absènciad'unareaccióimmediata delsnivells
d'ocupació
a unamajor
demanda ienconseqüència
a unaugment
delesvendes,
potser elrecurs a unesexistències deproductes
elaborats acumulats alllarg
deldarrer any. Un
període
enel que moltes empreses s'han mogutentre l'atoniadela demandade consum,incloses les
exporta
ao 30 20 10 0 -10 -20 -30 -40 -50 -60
Vendes interiors
saldos 60 50 40 30 20 10 0 -10 -20 -30 _40
I991 1992 1993 1994
Vendes exteriors
1995 I996
1991 1992 1993 1994 1995 1996
— Total indústria — Alimentació — Tèxtil
Artsgràfiques — Automoció
Farmacèutica
Les
magnituds
esmentades fins aquestmoment enshan permèsdibuixar un escenari
força esperançador
del'activitat indus trial durant els mesosdesetembre i octubre.Peròn'hi ha d'altres que
obliguen
amatisaraquesta
valoració iespecialment
laconsistència
d'aquesta
represa.Ensreferimespecialment
al'evolució dels preus de
venda,
a la de lacarterade comandesi,
demaneramés
genèrica,
alesperspectives empresarials
per alspropers mesos.
Capacitat productiva
utilitzada1993
— Total indústria
Artsgràfiques
1994 1995 1996
— Alimentació — Tèxtil
—
Automoció Farmàcia
El manteniment dels preus de vendacaracteritzala
política
comercial de les empresesindustrials durant el 1996.Pertercerbimestre
consecutiu,
el manteniment dels preus ésla tònica
imperant
en unamajoria aclaparadora
de les empresesenquestades,
alhora queelsaldoentre lesque reconeixen canvisenles tarifeséslleument favorable al descens dels preus deven
da.Nohiharaons
objectives
per compararaquesta
situació deflacionista amb la quees vainiciaracomençament del 1992.La situació actualésdiferenti s'hade relacionar
aquesta
política
de preus amb la creixentcompetència
quesuporten
les empreses autòctonesatots elsmercatsiespecialment
enellocal,
alaretallada depreus
d'algunes primeres
matèries iproductes
interme dis i alacontenció de lesdespeses
salarialsi financeres.Totple
gatpossibilita
unapolítica agressiva
de preusperacabarIés quelasituaciódelacarteradecomandesnomostra
sig
nes
palpables
derecuperació
alamajoria
de les empresesencluestades.
Mésaviat reflecteixunasituació de relatiuestancament,
lluny
del dinamismeimperant
dos anysenrere.Defet,
enacabar el bimestre
setembre-octubre,
elpercentatge
d'empreses
quequalificaven
comnormal la situació de lasevacartera decomandeserasimilar al
registrat
un anyabans,
mentre que el saldo
negatiu
erapràcticament
idèntic.Com és
d'esperar,
sialasituació constatada durant el bimestreseli
afegeixen
unesperspectives
gensengrescadores
des delpunt
de vistaempresarial
sobre l'evolucióa curttermini de lescomandes,
no espoden
esperaraugments
de lacapacitat
productiva utilitzada. De
fet,
en els darrers bimestresaquesta
capacitat s'ha
mantingut
lleument persota delsnivells assolits unanyabans. En
aquest
cas,com en tractardel'ocupació,
pot
serrellevantla creació denouteixitnorecollitencara en lamostraen
questada.
Tot
plegat
ensportaria
adefinir l'evolució de laconjuntura
industriala
començament
de tardorcom amoderadamenti pun tualmentpositiva pel
que faal'evolució dels nivells d'activitatdurant el
bimestre,
alhoraque les incerteses que condicionen lesperspectives
acurti amitjà
termininoacabend'escampar.
La demanda interna de consumcontinua frenada perunapropensió
aacumular l'estalvi necessari per fer front a unesexpectatives
de la
població
dominades perlacreixentprecarietat
de lacontractaciói laincertesa que
plana
sobre laviabilitatallarg
terminidelsistema
públic
depensions.
Fins acertpunt, iperamoltesrendes
mitjanes,
els recursosfinancers que la baixada delstipus
d'interèsels ha
permès
alliberarno s'hanabocat,
niésd'esperar
que ho
facin,
directament alconsum. Defet,
unapartd'aquest
benefici s'ha vist
parcialment
compensat
per lapèrdua
de rendi bilitat dels seus actiusfinancers,
mentreque unasegonapart
s'ha
adreçat
al'estalviallarg
termini.Per
acabar,
i abans d'iniciar l'anàlisiendetall dels resultats decada sector, val la penaavançaruna
primera
i sintètica valoracióde l'evolució sectoriala
partir
dels resultatsagregats. Així,
sónmajoria
els sectorsindustrials quepresenten
unsresultats de la seva activitatempresarial
marcatsperl'estancament ilaconti nuïtatentermesinteranuals.És
el casentred'altres,
del deProductes
metà1.1ics,
Artsgràfiques,
Fusta imobles iPell,
calçat
i confecció. Percontra, els resultats del'Alimentació,
delTèxtilien menor mesura dels de
Maquinària
imaterialelèctric,
són elsque han decantat lleumenta
l'alça
els resultats delconjunt
de laindústria.
saldos 60 50 ao 30
10 0 -10 -20 -30 _40
variació 2
-saldos 50
40
30
20
10
-10
-20
Producció
.... -
---1991 1992
(%)
1993 1994
Ocupació
1995 1996
1991 1992 1993 1994
Preus devenda
1995 1996
\....—,
---L----
\/
_./----7.
..."-N(---_:
c...-.
---•
1991 1992
—Total indústria
Artsgràfiques
1993 1994
— Alimentació
- -- Automoció
1995 1996
—Tèxtil
60 13 58 11 62 14 76 11 77 -4 3 75 3 58 –15 56 31 44 -0,05 46 41 32 33 29 38 85 -3
Total
indústria
(sense
Construcció)
(dades
provincials)A) Resultats del bimestre observat
comparatsamb l'anterior(%)
1)
Producció 1995 st-oc nv-ds Igual Saldo 33 35 40 –192)
Nombre depersones
ocupades
Variacióen% –0,68 –0,683)
Vendes totals Igual 29 35Saldo 33 –22
4)
Vendesenelmercatinterior Igual 28 37Saldo 26 –22
5)
Vendesenelmercatexterior Igual 31 45Saldo 36 –20
6) Preus de venda Igual 77 72
Saldo 6 1
B) Situació alfinaldel bimestre(°/0)
7)
Estocs deproductes
elaborats No n'hi ha mai 6 4Normals 66 63
Saldo 11 12
8)
Cartera de comandes Normal 56 63Saldo –16 –27
9) Període de treballasseguratamb
l'actualcartera de comandes Dies 57 56
C) Resultats referitsales perspectives
per als propers tresoquatre mesos(%)
10)
Producció Manteniment 61 52Saldo 13 23
11)
Vendes Manteniment 59 48Saldo 16 32
12)
Cartera de comandes Manteniment 69 58Saldo 14 23
13)
Preus de venda Manteniment 78 63Saldo 5 24
14) Ocupació
Manteniment 75 74Saldo –19 –7
D)
Capacitat
productivautilitzada(%) 82,4 82,21996
I .jediffiliiiiiirmieelikiel~
45 43 17 6 48 11–0,04 0,72 0,76
39 8 31 6 44 8 42 9 36 –2 43 6 42 16 38 14 43 12 64 12 71 5 73 –2 29 –22 –0,45 27 –27 30 –37 28 –16 85 –2 5 57 10 3 61 11 3 63 17 5 67 8 51 –18 54 –30 52 –36 45 –29
66 56 57 52
63 17 55 23 56 –2 49 30 56 28 56 23 58 9 47 41 66 18 72 13 59 1 61 30 67 13 80 3 76 4 81 11 74 1 75 –1 78 –10 77 –3
82,5 81,2 81,6 77,7 81,9
Font: Tots elsquadresigràficsde lesenquestess'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial deComerç,Indústna iNavegacióde Barcelona.
(%) 95 90 85 80 75 70
Capacitat
productiva
utilitzadasetembre-octubre 1996
1
2 3 4 5 6 7 8 9—
Total indústria 1 Alimentació 2 Tèxtil 3 Pell i confecció 4 Fusta imobles 5 ArtsGràfiques 6 Farmàcia 7 Prod. metà1lics 8Maquin.elèctrica 9 Automoció c/o 100 80 60 40 0 1994 1995
1111
Debilitat demanda1-1 Competènciaestrangera
Factors limitadorsdela
producció
imm
mm
Alimentació
A) Resultats del bimestre observat
comparatsamb l'anterior(%)
1)
Producció2)
Nombre de personesocupades
3)
Vendes totals4)
Vendesen elmercat interior5)
Vendesen el mercat exterior6)
Preus de vendaB) Situacióal final del bimestre (%)
7)
Cartera de comandes8)
Període de treballassegurat amb l'actualcarterade comandesC) Capacitat
productiva
utilitzada (°/0)(dades
provincials)
, .~iiiiik_ns-ds
40 13 27 19gn-fl)
inç-abnig-jn
jl-ag
'ii
36 27 Igual Saldo 53 -10 45 22 59 18 34 18
Variacióen`)/0 -4,03 0,86 -4,03 1,27 1,34 -3,61 1,62
Igual Saldo 38 15 35 28 61 -18 43 20 60 0 55 -5 38 20 Igual Saldo 38 15 40 19 62 -19 39 14 60 -12 62 -15 41 21 Igual Saldo 43 3 69 -5 81 -14 72 22 77 16 54 23 72 26
Igual
Saldo 92 3 68 25 62 27 82 10 94 4 73 18 83 -1 Normal Saldo 42 -46 84 -7 47 -47 42 -44 48 -52 13 -67 51 -46Dies 33 37 34 34 33 37 32
80,6 79,6 81,3 81,1 83,1 68,8 86,1
saldos 60 40 -20 -40
iJ20
-60Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
st-oc1993 Iffi st-oc1994 st-oc1995 st-oc1996
L'expansió
de l'activitatd'aquest
sectordurantelsdarrers me sosésla consolidació delatendènciaexpansiva mantinguda
d'ençà
començamentd'any. Després
de lapèrdua
de dinamisme del1995,
especialment
delesexportacions,
lareactivació d'aquesta
demanda foranajuntament
amb unaincipient
recuperació de la interna enels darrersmesos,
permet presentar
uns resultats
globalment positius pel
que faanivell deproducció,
ocupació
ivendes. Lamoderació dels preus devenda dels darrers mesos
possiblement
haajudat
aaquesta
recuperació
de lesvendes. D'altra
banda,
tot iqueja
nosóntants elsempresaris
que
imputen
a la feblesa de lademanda ialacompetència
estrangera la
responsabilitat
denopoder
augmentar
laseva producció,
la realitatés quel'atonia delacarterade comandess'ajusta perfectament
a unesexpectatives
poc definides.Factorslimitadorsde la
producció
100 IINFIEPIIIF"I I II II II II
•
Debilitat demandaLJ
Competènciaestrangera1996
Tèxtil
(dades provincials)A) Resultats delbimestreobservat
comparatsamb l'anterior(`)/0)
1) Producció
2)
Nombrede personesocupades3)
Vendes totals4)
Vendesenel mercatinterior5)
Vendesenel mercatexterior6) Preus de venda
B) Situacióal final del bimestre(%) 7) Carterade comandes
8)
Període de treballasseguratambl'actualcartera de comandes
C)
Capacitat
productivautilitzada(`)/0)Igual
Saldo
Variacióen %
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Igual
Saldo
Normal
Saldo
Dies
saldos 70 60 50 40 30 20 10 0 -10 -20 -30 -40
-Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
st-oc1993 IIIII st-oc1994 st-oc1995 st-oc1996
100 80 60 40 20
0
Factorslimitadorsde la
producció
1994 1995
Debilitat demanda
Competènciaestrangera
1996 Dificultatsfinançament
1.1
AltrescausesEls resultats
d'aquest
sectorsón,
sensdubte,
elsmésespecta culars delperíode. Després
de cincomésbimestres de saldosinequívocament negatius,
els resultats delsdarrersmesos sorpre nenperlaseva contundència.Elcreixementtorna a serequipa
rableal dedosi tresanysenrerai és
especialment
intensalesexportacions.
S'alenteixlatendència descendent delspreus devenda,
alhora que continuenelsreajustaments
deplantilles.
Com alamajoria
desectors, aquestabonança
del bimestre noes veurecolzadaperunamillora
significativa
de lacarteradecomandes ni de les
perspectives
de caraals propers mesos.Defet,
lacàrrega
de treballacumuladaafinal delbimestre,
mesuradaendiesde
treball,
ésinferior al'existentunPell,
calçat
iconfecció
A) Resultats del bimestre observat
comparatsamb l'anterior(°/0)
1)
Producció2)
Nombre depersonesocupades3)
Vendestotals4)
Vendesenelmercatinterior5)
Vendesenel mercatexterior6)
Preus de vendaB) Situació al final del bimestre(°/0)
7)
Cartera decomandes8)
Períodede treballassegurat amb l'actualcartera de comandesC)
Capacitat productiva
utilitzada (°/0)(dades
provincials)
1995 1996
st-ye,
,,,„ny-ds
gn-lb mç-abmg-jn
jl-ag st-ocIgual Saldo 43 23 54 0 53 9 39 33 43 12 25 13 57 24
Variacióen °/. 2,12 0,83 -0,42 0,43 0,57 -2,20 0,36
Igual Saldo 34 16 33 -16 26 -14 32 32 35 5 18 17 54 16 Igual Saldo 19 -2 23 -29 25 -2 33 -1 24 -4 49 3 62 14
Igual
Saldo 25 50 35 -17 18 7 29 50 21 23 15 39 42 17Igual
Saldo 78 -20 91 0 56 17 92 8 62 26 61 30 83 8 Normal Saldo 35 -43 38 -41 60 -31 59 -31 53 -40 63 -16 25 -46Dies 59 51 54 66 58 51 66
87,8 83,4 83,1 83,9 81,8 80,9 83,2
saldos 60 40 20 0 -20 -40 _ d '
II
-60Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
st-oc1993 =st-oc1994 1111111st-oc1995 st-oc1996
Elsresultatsdels dos darrers bimestresestanenla línia mode
radament
expansiva
delprimer
semestredel'any.
Larecupera ció de les vendes almercatinterior,
complementades
amb elmanteniment de les
exportacions,
hapossibilitat
el manteniment delaproducció
iunmoderataugment
del'ocupació.
Entre elsfactors que limiten
possibles
augments
de laproducció,
la feblesade la demandaes veu
parcialment
substituïda per la competència estrangera.
Malauradament,
la situació de lacartera decomandes i les
perspectives
acurttermini són sensiblementpit
jors
que les existents unanyenrera.Esperem
que, comsucceeixde
vegades,
aquestes
previsions
no esconfirmin totalment.100 80 60 40 20 0 1994 Debilitat demanda Competènciaestrangera
Factorslimitadorsdela
producció
Fusta
i mobles de fusta
(dades provincials)
A) Resultats del bimestre observat
comparatsamb l'anterior(°/0)
1)
Producció2)
Nombre depersonesocupades3)
Vendes totals4)
Vendesen elmercatinterior5)
Vendesen elmercatexterior6)
Preus de vendaB) Situacióal final delbimestre(')/0)
7)
Carteradecomandes8)
Període de treballasseguratambl'actualcartera de comandes
C)
Capacitat
productiva utilitzada(%)1995 1996
Igual
Saldo 70 9 37 60 64 -14 61 -3 59 -33 85 1 86 14Variacióen %
Igual Saldo
Igual
SaldoIgual
SaldoIgual
Saldo Normal Saldo Dies0,00 -0,10 7,23 0,67 -2,56 2,01
70 9 37 54 71 8 37 54 40 -38 40 -28 02 -8 87 -13 34 -30 37 -33 51 -49 87 -5 91 82 -14 -2 85 -10 0,88 86 14 86 93 -7 64 -15 14 66 -16 59 41 53 -17 93 4 96 -1 ( 0 98 2 65 -23 26 -33 38 -54 44 -39 39 -33 52 -29 55 -17
54 63 58 52 57 40 53
83,9 86,9 85,8 83,9 87.7 86,1 73,0
saldos 60 50 40 30 20 10 0 -10 -20 30 llep
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
st-oc1993 II. st-oc1994 •E st-oc1995 st-oc1996
100 80 60 40 20 0
Factors limitadorsde la
producció
I
r
1 1
1 1
1
1994 1995
Debilitat demanda
1:3
Competènciaestrangera1996 Dificultatsfinançament Altrescauses
Els resultats del bimestre reflecteixenuna
lleugera
millora del'evolució recent delsector. Per
primer
copd'ençà
començament
d'any,
les respostesdelsempresaris
pel
que fa al'evoluciódels nivells de
producció, ocupació
i vendesinteriors,
esdecanten
majoritàriament pel
manteniment dels nivellsd'activitat,
alhora queun
percentatge
reduït reconeixunmajor
volum denegoci.
Lanovetat radicaenl'absència de respostesnegatives
quesíqueesmantenenal'hora de valorar el comportament de les
exportacions.
Enaquestcasiadiferència d'altres sectors, lacarterade comandes presentaunamolt
lleugera
millora.Entot cas,ien
comparació
amb la situació d'un anyenrera,ha augmentatArts
gràfiques
A) Resultats del bimestre observat
comparatsambl'anterior (°/0)
1)
Producció2)
Nombrede personesocupades
3)
Vendestotals4)
Vendesen elmercatinterior5)
Vendesen elmercatexterior6)
Preusde vendaB) Situació alfinal del bimestre(°/0)
7) Cartera decomandes
8) Període de treballasseguratamb
l'actualcarterade comandes
C) Capacitat
productiva
utilitzada (%)(dades
provincials)
1995 1996 jl-agiiiimairdi
37 -20 30 34nv-ds
gn-f
abmg-jn
Igual Saldo 20 70 40 34 42 -18 62 5 53 30
Variacióen (>/o -0,36 -0,68 -0,97 -1,56 0,13 0,71 -0,62
Igual
Saldo 21 77 37 46 47 -15 54 -7 51 33 34 -28 33 34Igual
Saldo 21 77 40 45 35 -31 50 2 56 23 33 -29 34 35Igual
Saldo 58 39 49 29 43 -27 67 4 57 38 45 -49 40 15Igual
Saldo 58 7 84 12 84 13 91 0 88 -10 83 15 80 20 Normal Saldo 80 6 70 -30 55 -30 90 -10 70 -30 84 -2 41 1Dies 65 61 57 81 69 66 76
82,5 83,1 78,6 78,4 78,5 77,1 77,8
saldos 80 60 40 20 0 -20 — -40
Producció Vendes Vendes Preus Cartera de Perspectives Perspectives
interiors exteriors de venda comandes producció vendes
I st-oc1993 Eel st-oc1994 st-oc1995 st-oc1996
Els resultats delsmesos de setembre y
octubre,
totiserforça
positius,
nopoden
amagarunasensible desacceleració dels rit mesde creixemententermesinteranuals. Els saldos continuen sentpositius
tantpel
que faanivells deproducció
comdevendes,
però
adiferència d'unanyenrera enquè
les valoracionsnegatives
perpart
delsempresaris
sobre l'evolució de lesprinci
pals magnituds
erenpurament testimonials,
enguanyhanaugmentat
de formasignificativa.
Unaugment
para•el
alregis
tratper
aquelles
empreses que hanmantingut
el nivell de producció.
Aquesta
creixent consolidació dels nivells d'activitatvaassociadaa un
augment
de lacàrrega
de treball ia unesperspectives
decaraals propers mesosforça
positives.
% Factors limitadors de la
producci6
100 80
40
20
1 [1 i"
... .
1 1
~
0
1994 1995 1996
Debilitat demanda il. Dificultatsfinançament