Inversió municipal a Sant Martí 2008-2011
349,38
milions
€
225
actuacions
VICENTE ZAMBRANO
BIMSA
E S P O R T S Pàg. 6
La Mar Bella
Les instal·lacions esportives es posen al dia
M A PA Pàg. 4 i 5
Algunes de les
actuacions
principals del
període 2007-2011
B A R R I S Pàg. 7
Millores a la
xarxa de casals
de gent gran
F U T U R Pàg. 8
Algunes propostes
de futur per a
Sant Martí
PROXIMITAT Pàg. 6
Can Saladrigas
L’antiga fàbrica posa la cultura a l’abast de tothom
EDUCACIÓ
Es multiplica
per dos el nombre
d’escoles bressol
SERVEIS
Es guanyen nous
equipaments gràcies a
les fàbriques en desús
CULTURA
L’edifici Fòrum
acull el nou Museu
de Ciències Naturals
Escola bressol El Clot de la Mel. VICENTE ZAMBRANO
Més equipaments i
escoles bressol als barris
40
%
Equipaments
Habitatge
Serveis
urbans
6
%
Sòl
11
%
31
%
12
%
Espai
públic
SANT MARTÍ
B A R R I S D E
w w w. b c n . c at
SUPLEMENT
EL CAMP DE L'ARPA DEL CLOT
·
EL CLOT·
EL PARC I LA LLACUNA DEL POBLENOU·
LA VILA OLÍMPICA DEL POBLENOU·
EL POBLENOU·
DIAGONAL MAR I EL FRONT MARÍTIM DEL POBLENOU·
EL BESÒS I EL MARESME·
PROVENÇALS DEL POBLENOU·
SANT MARTÍ DE PROVENÇALS·
LA VERNEDA I LA PAUD I S T R I C T E
Balanç de mandat
Francesc Narváez
Regidor del Districte
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:
Ignasi Cardelús, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:
Enric Casas.Directora adjunta:Rosa Pueyo.Director editorial:José Pérez Freijo.
Director de continguts:Joan Àngel Frigola.Redactora en cap:Felicia Esquinas.
Redacció:Daniel Venteo i Josep Maria Contel.Coordinació general:José Miguel Esteban.
Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rufina Redondo.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clúa, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Carolina Garcia.Disseny:Subirà i Associats.Maquetació i preimpres-sió:Agustín Viguera i Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro.Producció:Maribel Baños.Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL.Manipulació:Societat Catalana d’Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP ).
www.bcn.cat/publicacions [email protected]
SANT MARTÍ
BALANÇ 2007 · 2011
Exposició sobre els equipaments que s’estan construint a l’antiga fàbrica Alchemika. VICENTE ZAMBRANO
“E
l meu pare estaria molt orgullós de veure que la fàbrica on va treballar du-rant tants anys es converteix en equipaments per al barri. Tot i que la seva feina era molt dura, sempre sabia trobar un forat per col·laborar amb les entitats del barri. Nascut a An-dalusia, com la meva mare, es va aficionar molt a les sarda-nes, gràcies al Foment Marti-nenc. M’han dit que al nou ca-sal de l’Alchemika potser també es faran cursos de sar-danes, això per a ell ja hauria estat la repera!” El testimoni de l’Antonio és compartit per moltes altres persones per a les quals el nou edifici d’equi-paments de la vella fàbrica de plàstics Alchemika és un som-ni realitzat després de moltsanys de reivindicacions ciuta-danes.
“M’agrada la idea de tenir uns quants equipaments en un sol edifici, em simplifica molt les coses”, hi afegeix la Maria Te-resa Tarafa, veïna del mateix barri.
La Sònia és una mare que tam-bé espera il·lusionada l’obertu-ra dels nous equipaments i molt en concret de la nova es-cola bressol. “M’han dit que tindrà 81 noves places, això és una gran notícia. Jo només fa un parell d’anys que visc al barri i la veritat és que es ne-cessitava una nova escola com
aquesta, perquè som moltes les famílies joves que hem vin-gut a viure aquí”. A més de la nova escola bressol, que està previst que entri en funciona-ment amb el nou curs 2011-2012, l’illa d’equipaments també albergarà una residèn-cia per a gent gran i un centre de dia, depenent de la Genera-litat de Catalunya, a més d’una biblioteca i un casal de barri. El nou equipament mantindrà elements de l’antiga fàbrica, com ara la façana principal, convertida en un símbol del patrimoni industrial del Camp de l’Arpa.
Nou pulmó d’equipaments al
Clot-Camp de l’Arpa
E Q U I P A M E N T S
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
L’illa Alchemika
Hi haurà residència i centre de dia per a gent
gran, escola bressol, biblioteca i casal de barri.
Tot i posar èmfasi durant aquest mandat en les per-sones, en la cohesió social i la participació ciutada-na en tots els projectes que hem portat a terme, no podem oblidar el gran esforç realitzat en la transfor-mació de l’espai públic com a nucli d’una bona polí-tica de reequilibri social i territorial. El Districte de Sant Martí, amb 232.323 habitants i amb 1.052 Hm2,
és comparable a una ciutat mitjana de l’estat. En aquest mandat hem transformat en fets els nostres compromisos amb els veïns i veïnes de Sant Martí. Per exemple, més del 80% de les nostres propostes del Pla d’Actuació Municipal per aquests 4 anys han estat consensuades o bé aportades per les nostres entitats del Districte, i avui ja comptem amb un 90% de compliment. Alguns exemples: cinc nous casals de barri i tres en projecte, dos nous casals de gent gran, tres escoles bressol en marxa i deu més en construcció que estaran en funcionament el setem-bre de 2011, dos noves escoles i un institut, una nova biblioteca i dues més en construcció, quatre nous centres de serveis socials, tres centres per a discapacitats, un nou centre d’atenció primària, hem renovat 18.000 m2de calçades mitjançant el
Pla de Manteniment Integral, hem ampliat els ca-mins escolars... Tot això són només uns exemples concrets de les 440 mesures que hem tingut com a full de ruta durant aquest mandat.
Sant Martí és possiblement el districte de Barcelo-na que més ha canviat la seva fesomia, per la seva transformació urbanística i pel seu teixit econòmic: el 22@ és referent de canvi cap a la nova indústria de noves tecnologies i les noves factories de crea-ció. Hem posat les bases de futur sense perdre les arrels industrials de principis del segle XX, conser-vant el nostre patrimoni industrial. D’altra banda, aquest districte també s’ha convertit en centre de ciutat; Barcelona ha sabut créixer repartint les se-ves potencialitats pel territori: la nova estació d’Alta velocitat, la futura transformació de Glòries, l’espai del Fòrum amb el nou Museu de Ciències Naturals, etc. I volem continuar creant futur per a aquest Dis-tricte i per a la nostra ciutat, Barcelona.
Tot a punt perquè els voltants de la nova estació d’alta velocitat de la Sagrera, al districte de Sant Martí, es converteixin en un nou referent d’equi-paments públics. Un d’ells serà el nou institut Salvador Seguí, el qual s’instal·larà en un nou emplaçament juntament amb una nova escola bressol municipal. No serà l’únic nou centre d’un barri que incrementarà de manera extraordinà-ria la seva xarxa d’equipaments comunitaris. També s’hi construiran uns 200 nous habitatges per a joves i gent gran, una ludoteca per als més petits, una nova biblioteca de barri i un centre cí-vic. En total, catorze nous equipaments, tots ells concebuts per donar resposta a les necessitats dels veïns i veïnes que hi viuen més a prop.
Nous pisos i equipaments
a la Sagrera
“T
enir un museu al costat de casa és un privilegi, sobretot si tens nens com és en el nostre cas. La Carla encara és un bebè, però a la seva germana gran, la Paula, li agra-den els animals i anar al zoo; per tant, tenir el nou Museu de Ciències Naturals aquí a prop és com un regal per a ella!”, afirma l’Anabel Prieto, veïna del carrer Pere IV. Molt accesi-ble gràcies al tram, metro i bus, el nou Museu de Ciències Naturals s’instal·la en l’edifici Fòrum que va servir de centre de l’esdeveniment que l’any 2004 va situar Barcelo-na al capdavant de les ciutats d’arreu del món preocupa-des per la sostenibilitat, la diversitat cultural i lapau. El singular edifici blau de forma triangular, concebut pels arquitectes suïssos Herzog i De Meuron, els quals també han treballat ara en la seva adaptació museogràfica, acollirà
bona part de les col·leccions que fins ara es trobaven en els museus de Ge-ologia i de ZoGe-ologia, al parc de la Ciu-tadella, a més de vincular-se al Jardí Botànic de Montjuïc. Un dels primers atractius del nou museu, que prendrà la seva forma definitiva en els pro-pers anys, serà la mostra permanent “Planeta Vida”. El nou museu es tro-ba molt a prop del futur zoo marí, ac-tualment en construcció.
Q
uan fa cosa de deu anys el fotògraf Toni Santiso i la seva dona Vanessa van esta-blir-se al seu pis del carrer Bil-bao, al Poblenou, encara no havien fet plans per tenir fills. Però la descendència no va tri-gar gaire a venir. I amb ella, la necessitat de compaginar la vida personal i professional davant de la nova situació fa-miliar. En el seu cas, a més, no només va venir un fill, sinó dos, del bracet, el Jan i la Car-lota. “Tenir plaça a l’escola bressol municipal al costat de casa ens ha canviat la vida”, afirma el Toni.Coincidint amb el naixement dels dos fills també van sentir dir, per primera vegada, que al costat de casa es volia fer una nova escola bressol municipal. Van tenir la sort, donada la gran demanda social de places d’escoles bressol, de tenir plaça al Bressol del Poblenou. “L’experiència és molt positi-va: una escola nova, perfecta-ment projectada per als més
petits, grups reduïts i amb molt bona atenció de les seves cuidadores. És així com hau-rien de ser totes les escoles bressol, no només les públi-ques”. Després va néixer un nou bebè, la Marta, la qual també disposa de plaça a l’es-cola pel fet de tenir-hi els seus germans grans.
E l B ressol del Poblenou, oberta el curs 2008-2009, és un exemple il·lustratiu de la veritable revolució que està experimentant el districte de Sant Martí amb la creació de noves escoles bressol. Gràcies a una direcció creati-va i uns professionals amb vocació de servei públic, les escoles bressol municipals són dels centres educatius
més ben valorats de la ciutat. A principi del segle XXI, en ple creixement demogràfic després de dècades d’estanca-ment, l’oferta de places d’es-cola bressol públiques exis-tents al conjunt de la ciutat
de Barcelona era inferior a la demanda real de les famílies. Endarrere quedaven els anys en què, tot i haver solars mu-nicipals disponibles, no avançava la construcció de nous centres. Entre els anys
2007 i 2011, un pla de treball que ara culmina es proposava doblar el nombre de places d’escola bressol de la ciutat amb una inversió de 72 mi-lions d’euros aportats per l’A-juntament i la Generalitat.
Sant Martí és el districte de la ciutat on s’estan construint més
escoles bressol municipals, en una inversió econòmica sense
prece-dents que en els últims quatre anys ha doblat el nombre de places
Les escoles bressol
municipals són
els centres educatius
més ben valorats
de la ciutat
Escoles bressol a mida del segle XXI
E D U C A C I Ó
“Tenir el nou Museu
de Ciències Naturals a
prop és com un regal
per a les meves filles”
Anabel Prieto
El nou museu de Ciències
Naturals, al Fòrum
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Noves escoles bressol
A Sant Martí, en el proper curs escolar
s’hi estrenaran 10 noves escoles bressol
Escola bressol El Clot de la Mel, al barri del Clot.
CAROLINA GARCIA CAROLINA GARCIA
M A P A D ’ A C T U A C I O N S
Algunes de les actuacions principals
del període 2007- 2011
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
1 El Clot de la Mel
2 El Gronxador
3 Acàcies
4 Bac de Roda
5 Pujades/Josep Pla
6 Degà Bahí
7 Llull
8 Perú
9 Front Marítim
10 La Palmera
11 Alchemika
12 Equipaments a Prim, prop de l’estació de la Sagrera
13 Museu de Ciències Naturals a l’Edifici Fòrum
14 Centre Esportiu Municipal La Mar Bella
15 Can Saladrigas
16 Biblioteca Manuel Arranz
17 Casal gent gran Joan Casanelles
18 Pista poliesportiva Clot de la Mel
19 Pista poliesportiva la Palmera
20 Casal de barri Can Gili
4 6
11
1 17
18
3 7
15 16
20
14
9
Jardins Esteve Terrades.
Can Saladrigas Museu de Ciències Naturals
Centre esportiu Mar Bella
Casal Joan Casanelles
Què em pot dir del programa “Temps de barri, temps educatiu compartit”?
Aquest és un programa de l’Ajuntament de Barcelona per potenciar diverses activi-tats extraescolars als barris entre els 3 i els 16 anys, organitzades conjuntament per diferents col·lectius i entitats dels bar-ris, com AMPA, entitats que treballen en les escoles en horari no lectiu, clubs es-portius, socials, de lleure, etc., pensades i dirigides a tots els nens i nenes i joves compresos en aquesta franja d’edat i que es fa en diferents barris de la ciutat. En el districte de Sant Martí, l’entitat on treba-llo, l’associació Sant Martí Esport, partici-pa en aquest programa en dos barris, el Clot-Camp de l’Arpa i La Verneda-La Pau.
Com veu els nous equipaments que s’han de construir a Sant Martí prop de la nova estació de la Sagrera?
Realment, el canvi d’aquesta zona del barri serà important perquè cobrirà i ordenarà moltes de les necessitats socials que hi ha en aquest sector de Sant Martí. Penso que el tema dels centres escolars, la seva remo-delació, com és el cas de l’institut Salvador Seguí, serà molt bona per als mateixos cen-tres, ja que les instal·lacions actuals estan desfasades en relació amb els instituts de
nova construcció. I això mateix passa amb les escoles primàries, que les antigues no estan adequades per a l’ús que ara se’ls de-mana i que a més permetin activitats fora de l’horari lectiu...
Digui...
Aquest és un barri jove, perquè darrera-ment ha vingut molta gent jove a viure-hi i, per tant, és molt important i necessari aug-mentar el nombre d’escoles bressol i que se’n projectin de noves en la nova urbanit-zació de la zona. També són importants les biblioteques i la construcció del centre cívic de Prim-Via Trajana. Tots aquests nous equipaments activaran la vida social i de barri d’un indret que tradicionalment era industrial i que ara servirà per cohesionar la zona de Via Trajana amb Prim.
Què opina de la utilització d’antigues fàbriques per fer-hi equipaments?
El fet de transformar antigues fàbriques en equipaments i serveis com pot ser l’Al-chemika és doblement positiu: per una banda es manté l’essència històrica indus-trial del barri i per l’altra es cobreixen ne-cessitats d’equipaments i serveis. És una manera d’aprofitar edificis que han perdut la seva activitat per cobrir les necessitats actuals del barri.
“El fet de transformar
antigues fàbriques
en equipaments és
doblement positiu”
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Luisa Paris
directora de promoció
esportiva a Sant Martí
E L T E S T I M O N I
5
2 12
10
19
8
13
“Els nous equipaments
activaran l’aspecte
social i de barri”
Escola bressol El Gronxador
L
es característiques amables del paisatge de Sant Martí, que en se-gles anteriors li van permetre conver-tir-se en un potent centre industrial per l’abundància de terrenys, aigua i sol, el converteixen en el segle XXI en un dels barris amb una qualitat de vida més alta de la ciutat, proper al mar i ac-cessible. I per aquestes mateixes raons la pràctica de l’esport fa dels seus ca-rrers i dels seus equipaments públics també una característica del seu paisat-ge urbà i humà. “M’agrada córrer un parell de cops a la setmana per la Dia-gonal, amunt i avall, sovint acom-panyat d’un amic. I quan el temps m’ho permet, i el meu menisc no pateix massa, anar amb una co-lla de la feina a jugar a futbol sala a la Mar Bella. La veritat és que, després de l’última re-modelació pels campionats d’atletisme, ha quedat de luxe. De les instal·lacionsd’abans, també en tinc molt bon re-cord. És un lloc molt especial, m‘agrada poder jugar al costat del mar amb totes les comoditats”, explica el Sergi Perals, professor de Secundària i veí del
Poble-nou. Com la Mar Bella, altres pistes es-portives de Sant Martí s’han renovat no fa gaire, com ara les del Clot de la Mel i la Palmera, que s’han cobert per fer més fàcil la pràctica esportiva.
Serveis socials
moderns i
per a tothom
Els últims quatre anys, Barcelona ha fet el pas endavant més important de la seva història pel que fa als serveis socials. La nova Llei de la dependència ha esperonat l’Ajuntament per moder-nitzar la xarxa municipal d’assistència ciutadana amb la creació de nous cen-tres de serveis socials a tots els barris de Barcelona. Els nous equipaments redueixen el temps dels seus usuaris a les llistes d’espera i ofereixen un ampli ventall de serveis pensats per a totes les necessitats.
A Sant Martí ha entrat en funciona-ment el nou centre que presta servei als barris del Parc, la Llacuna i la Vila Olímpica del Poblenou i s’han remode-lat els del Besòs, Poblenou (Can Felipa) i Clot-Camp de l’Arpa, amb el trasllat a unes noves instal·lacions al carrer de la Corunya. A més, també es treballa en la modernització del de Sant Martí de Provençals. En total, en aquests cen-tres treballa una vuitantena de perso-nes al servei dels veïns. Al conjunt de Barcelona, la millora de la xarxa de Serveis Socials ha significat una inver-sió de 51 milions d’euros i la incorpo-ració de 88 nous professionals.
L
a transformació de la vella fà-brica tèxtil de Can Saladrigas en un potent equipament cultural de barri s’ha convertit en un dels exemples més brillants de com elPoblenou està afrontant la seva re-conversió de barri industrial en nou centre de la ciutat.
“Sempre he estat usuària de les bi-blioteques públiques de Barcelona, sempre me n’ha quedat una a prop. Quan va obrir la de Can Saladrigas
va ser una gran notícia per a mi i molts amics meus amb els quals ens trobem a la tarda per passar una estona amb els nens. L’espai in-fantil està molt bé, i la veritat és que això de trobar-te amb els ge-gants i el drac del Poblenou tot just entrar és molt divertit i el meu fill s’hi encanta. I també m’agrada pen-sar que al mateix edifici hi ha un ca-sal d’avis i que tothom té el seu es-pai al nou Can Saladrigas”, afirma l’Eva, una nova veïna del carrer Bac de Roda, mare de dos fills petits, instal·lada al barri des de fa pocs anys.
A més del centre d’imatgeria festiva de Sant Martí, animat per la colles del Drac del Poblenou i dels Ge-gants del Poblenou, la biblioteca és un dels equipaments que aporta més valor afegit al nou edifici. Por-ta el nom de l’historiador local Ma-nuel Arranz (1946-1990), veí i membre de l’Arxiu Històric del Po-blenou que es va destacar per la seva recuperació de la història del barri i del conjunt de Barcelona. Amb un fons de més de 36.000 do-cuments, entre llibres i audiovi-suals, la biblioteca està especialitza-da en cultura popular.
Des de fa dos anys, Can Saladrigas ja no es vincula
amb una fàbrica textil, sinó amb un dels equipaments
culturals i socials més singulars del Poblenou
Can Saladrigas, el dia de la seva inauguració.
Can Saladrigas, la cultura
a l’abast de tothom
VICENTE ZAMBRANO
Les pistes poliesportives es posen al dia
P R O X I M I T A T
80 professionals atenen
els centres de serveis
socials de Sant Martí
Pistes d’atletisme del centre esportiu de la Mar Bella.
“Després de l’última
remodelació, les
instal·lacions de la Mar Bella
han quedat de luxe”
Sergi Perals, professor de Secundària
CAROLINA GARCIA
“A
l principio había alguna amiga que me decía que prefería el antiguo edificio, porque le quedaba más cerca de casa. Pero yo no, no echo a faltar el antiguo casal, aquí es-tamos mucho mejor, y a mí, porcier-to, me queda más cerca éste”, explica la Josefa, una andalusa nascuda a Jaén que viu a Barcelona des dels 8 anys, i ara en té 88. Veïna de la ram-bla Guipúscoa, fa molts anys que grà-cies al casal d’avis del barri va poder
superar la tristesa de la mort del seu marit. Com ella, molta gent gran de Sant Martí ha trobat en els casals un espai de trobada que sorprèn per la vitalitat de la seva activitat i dels seus usuaris. A més dels tradicionals balls, que converteixen l’espai polivalent en un veritable saló, excursions i tota mena de tallers i cursos fan d’aquests equipaments un dels més ben valo-rats de tota la xarxa pública. El nou casal Joan Casanelles s’ha ins-tal·lat als números 15-35 del carrer Concili de Trento, en l’illa d’equipa-ments que també acull diverses seus d’entitats, habitatges amb serveis per a la gent gran i el nou CAP. En el casal, hi participen regularment uns dos mil socis, que no només han guanyat espai sinó també accessibilitat a les noves instal·lacions. Sant Martí té actual-ment vuit casals de gent gran en fun-cionament, una de les xarxes més completes de tota la ciutat.
Coral cantant al casal de gent gran Joan Casanelles.
Can Gili Nou al servei
de la Vila Olímpica
La Vila Olímpica ha estrenat nou centre de barri gràcies a una intel·ligent remodelació –deguda als arquitectes Antoni Vilanova i Eduard Simó– de l’antiga farinera Gili del carrer del Taulat. Amb una inversió de més d’1,4 milions d’euros, el nou equipament s’afegeix a la xarxa de casals de barri del dis-tricte de Sant Martí, amb vuit centres en funcionament i tres més projectats.
El casal Joan Casanelles
estrena noves instal·lacions
B A R R I S
E L S G R U P S M U N I C I P A L S O P I N E N
O
G R U P S M U N I C I PA L S
El govern d’esquerres a l’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat po-lítiques socials, especialment importants en període de crisi, en què s’ha donat prioritat al servei a les persones més vulne-rables. En el nostre districte s’han destinat més de 51 mi-lions d’euros a millorar l’atenció social. Hem incrementat el nombre de centres de serveis socials, ara en tenim cinc, i s’hi han incorporat 88 nous profes-sionals. Al districte hem realit-zat, per exemple, 912 serveis d’àpats a domicili (230 perso-nes ateses diàriament). De ser-veis d’àpats en companyia en els casals de gent gran, una mit-jana de 40 persones per dia. De servei de teleassistència, hem passat de 3.395 persones usuà-ries al desembre de 2007 a 7.430 al gener de 2011. Per any, s’ha atès 1.184 persones per part del servei de treball fami-liar, i 542 per neteja de la llar. D’altra banda, 3.204 persones han estat emparades per la Llei de dependència. A Barcelona, polítiques d’esquerres.
L’atenció als més necessitats
PSC. Francesc Narváez
Aquest mandat ha estat el de l’es-gotament abso-lut del projecte socialista després de més de 32 anys al poder. Ha estat un mandat marcat per la crisi econòmica que ens afecta a tots. Una crisi econò-mica a la qual a Barcelona se li sumen altres crisis com la cívi-ca, la creixent inseguretat, uns carrers bruts i sovint mal il·lu-minats... En definitiva, han es-tat quatre anys en què el go-vern de la ciutat no ha sabut quines eren les prioritats de Barcelona, ni ha trobat el rumb per fer sortir la ciutat de la crisi. Hi ha molts exemples d’això, però un de clar és la de-cisió de fer la plataforma del zoo marí i deixar de fer la bi-blioteca del Clot. Tot plegat fa que, ara més que mai, toqui un canvi a l’Ajuntament. Un canvi en positiu que permeti a Barcelona trobar la sortida del laberint de les mil i una crisis en què estem perduts. Un can-vi que junts podrem fer reali-tat el proper 22 de maig. Em podeu trobar a: [email protected]
Ara toca canvi
CiU. Eduard Freixedes
El mandat 2007-2011 marcarà el canvi imparable que Barcelona necessita després de 32 anys governant els ma-teixos. Els barris de Sant Mar-tí, com a principal força de Barcelona, han de ser els pro-tagonistes d’aquesta transfor-mació. Des del PP apostem per més inversió als barris, deixant enrere les polítiques d’apara-dor del bipartit municipal, més preocupat a invertir en publici-tat institucional, o el fracàs de la consulta de la Diagonal. El bipartito municipal, lejos de atender a las necesidades de nuestros distritos, ha agravado las carencias y déficits de los barrios. Es necesaria una deci-dida lucha contra el incivismo y la inseguridad con más Mos-sos y Guardia Urbana en las calles, más guarderías, mejorar la atención a la tercera edad, luchar contra la inmigración ilegal, un mayor apoyo al co-mercio de barrio y emprende-dores para superar la crisis, más inversión en infraestruc-turas, transporte público y me-jores servicios.
El canvi imparable
PPC. Alberto Fernández
ICV-EUiA estem satisfets de la nostra empremta al govern de la ciutat i volem posar en valor la gestió feta en aquest mandat. A Sant Martí, les prioritats han estat la mi-llora de la xarxa d’equipa-ments, la mobilitat i la soste-nibilitat. En matèria d’equipaments, hem fet créi-xer la xarxa d’escoles bressol i la de casals de barri; hem inaugurat el casal de gent gran i centre de dia del camí antic de València i millorat el casal de gent gran Casanelles. Hem obert la biblioteca i el centre d’imatgeria a Can Saladrigas i ja han començat les obres a l’Alchemika. A més, hem ins-tal·lat gespa artificial a tots els camps de futbol del districte. En mobilitat, hem ampliat l’À-rea Verda al Poblenou, així com les zones 30, i en l’àmbit de la sostenibilitat, s’han faci-litat també espais per a zones verdes al 22@, s’ha remodelat el parc del Clot, i hem ampliat la xarxa de recollida pneumà-tica de la brossa i millorat la neteja dels carrers.
Bon balanç a Sant Martí
ICV-EUiA. Ricard Gomà
La voluntat d’Es-querra d’estar al costat de les per-sones i la necessi-tat de fer front a la crisi econòmica ha determi-nat que haguem dodetermi-nat suport a tots els pressupostos d’a-quest mandat. Calia reforçar les polítiques de suport a les persones, en especial a aque-lles en situació d’atur per tal d’enfortir la cohesió social. Hem prioritzat la formació, co-ordinant les escoles d’adults i equipaments educatius per ge-nerar sinergies que milloren les capacitats laborals de la po-blació adulta, i hem posat en marxa un programa d’alfabe-tització digital per facilitar la inserció laboral. Esquerra ha fet possible mesures com la gratuïtat de les quotes d’accés a activitats de formació, cultu-rals o esportives en equipa-ments de titularitat municipal per a aturats, o mesures per garantir la continuïtat dels programes de suport i atenció a persones i col·lectius espe-cialment vulnerables que en l’actual context de crisi econò-mica reforcen la cohesió social.
Al costat de les persones
ERC. Ester Capella
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Casals de gent gran
Sant Martí compta amb 8 casals
de gent gran.
El Joan Casanelles té 2.000 socis.
VICENTE ZAMBRANO
A L G U N E S P R O P O S T E S D E F U T U R
Sant Martí segueix
avançant en la millora
de la qualitat de vida
L’ara ja és passat i el present comença a ser història.
La feina feta és important, però cal avançar, continuar
pensant com millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
En aquesta pàgina, s’hi reflecteixen algunes de les
propostes per al futur de Sant Martí.
Sala d’actes a
l’antic cinema
Pere IV
És una actuació prevista en el Pla de barris Besòs-Maresme.
Torre de les
Aigües del Besòs
Aquest important projecte de rehabilitació patrimonial convertirà la torre en un equipament cívic i cultural, amb un mirador, un museu i un espai polivalent per a usos cívics.
MUHBA Oliva
Artès
El nou Centre d’Història Contemporània de Barcelona estudiarà i mostrarà el passat recent de la ciutat des de les instal·lacions de l’antiga fàbrica Oliva Artès.
Pla de passatges
del Camp
de l’Arpa
Continuar amb la renovació del nucli antic del barri del Camp de l’Arpa. Els petits passatges donaran prioritat al vianant.
Cobriment
de la Gran Via
al barri del Clot
Fàbrica de
creació
La Escocesa
Situada al carrer Pere IV núm. 341, serà un centre de creació dedicat a les arts plàstiques, especialment les artesanals.
Centre
sociocultural
de Sant Martí
Està previst que es construei-xi a l’antiga caserna del carrer Guipúscoa. El projecte inclou una biblioteca de districte, un casal de gent gran i un centre cultural.
La Biblioteca
del Clot, al Centre
del Disseny
La Biblioteca del Clot s’instal·larà al futur Centre del Disseny HUB que s’aixecarà a la plaça de les Glòries.
Nou casal de
gent gran
Construcció d’un nou casal de gent gran i apartaments assistits per a gent gran al carrer Bolívia amb Badajoz.