Usos del temps i famílies

Texto completo

(1)
(2)

El concepte de família ha anat variant al llarg dels segles. Les famílies han estat, i són, diverses i variades, tant pel que fa a la seva compo-sició com en les seves necessitats.

Actualment, una de les majors necessitats de les famílies és el temps. En són moltes les raons. Algunes són molt evidents: jornades exten-ses, horaris que no tenen en compte els altres aspectes de la vida per-sonal... Altres, ho són menys o, fins i tot, es descriuen i analitzen de manera sexista.

Una d’aquestes darreres raons, i que creiem molt important d’assen-yalar, és la manca d’incorporació dels homes a les tasques comunes de la llar i l’assumpció de la cura de les persones, d’una forma mas-siva. És una raó que s’ha de tenir molt present quan s’analitzen les problemàtiques que dificulten l’harmonització del temps familiar amb el temps personal i el laboral.

En aquest Dossier, que forma part de la col·lecció de Dossiers del Temps, trobareu algunes reflexions sobre les realitats quotidianes de la diversitat familiar i l’ús del temps. Un temps que, a Barcelona, vo-lem que sigui més harmònic perquè homes i dones tinguin un major grau de benestar i es relacionin de forma més equitativa.

Jordi Hereu Alcalde de Barcelona

Imma Moraleda

(3)

Redacció

John MacInnes i Montse Solsona

Edició

Ajuntament de Barcelona

Regidoria Nous Usos Socials del Temps a la Ciutat.

Direcció col·lecció Ajuntament de Barcelona

Programa Nous Usos Socials del Temps Orland Blasco i Aleu

Traducció Gemma Salvà

Disseny gràfic Estudio Angel Uzkiano

© de l’edició: Ajuntament de Barcelona. Sector Serveis Generals Regidoria Nous Usos Socials del Temps a la Ciutat.

Impressió i producció

Imatge i Producció Editorial Municipal

1ª Edició desembre 2006 Dipòsit legal:

(4)

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ 7

1. TENDÈNCIES DEMOGRÀFIQUES I NOVES FORMES FAMILIARS 11

2. ACTITUDS I VALORS RESPECTE DE LA FAMÍLIA A CATALUNYA 13

3. CONSIDERACIONS TEÒRIQUES: EL TEMPS I LES FAMÍLIES 17

4. ES POT MESURAR EL TEMPS DE FORMA PRECISA? 21

5. METODOLOGIA DE L'ENQUESTA D'ÚS DEL TEMPS (2002/03) 23

6. RESULTATS SOBRE ELS TEMPS I LES FAMÍLIES A CATALUNYA

I ESPANYA 25

6.1. Activitats principals: Catalunya i Espanya 26 6.2. Comportament diferencial en l'ús del temps 36 6.3. Hores dedicades (exclusivament) als fills/es 47

6.4. Factors determinants del temps lliure 49

6.5. Síntesi del model d’anàlisi 56

7. CONCLUSIONS 57

(5)

INTRODUCCIÓ

En aquest dossier presentem els resultats d'una explotació original de l'Enquesta d'ús del temps (2002/03), que l'Institut Nacional d'Estadística va fer a Espanya com a part d'un projecte europeu patrocinat per la Comunitat Europea, i inclou una mos-tra de grandària considerable per al conjunt de Catalunya. La nosmos-tra mirada se cen-tra en dos aspectes sobre els usos del temps poc versats en la literatura sociològica espanyola: a) el temps lliure com a variable dependent; és a dir, com a resultat del temps invertit en activitats menys lliures; i b) el cicle vital i familiar com a configura-dor dels nostres temps personals. No obstant això, primer de tot cal respondre a dues preguntes: 1) Què és el temps?; i 2) És possible mesurar el temps dedicat ex-clusivament a una activitat?

La major part de les activitats socials i econòmiques comporten opcions alternati-ves de (no) acció que prenen en compte els escassos recursos disponibles i el cost d'oportunitat associat amb l'última decisió. Així, per exemple, com més es gasti en gelats, menys diners disponibles hi haurà per comprar refrescos.

Els dos recursos més importants són els diners –o altres formes de riquesa marial– i el temps. Però els diners i el temps són de naturalesa diferent. Els diners te-nen pocs límits teòrics. Un individu pot estar desnonat, o fins i tot tenir una riquesa negativa, mentre que d’altres acumulen fortunes immenses que els permeten d’ad-quirir molts més béns dels què poden gaudir personalment.

El temps, en canvi, no és un recurs que es pugui acumular en un sentit metafòric. L'ésser més infeliç de la terra disposa de les mateixes 24 hores del dia que el més adinerat, i encara que les riqueses poden comprar més probabilitats de viure una llarga vida, tots –llevat d’alguns desafortunats– saben quant de temps passaran a la terra. El temps no es pot comprar. La immortalitat no té preu.

No obstant això, en una societat on els mercats de treball són extensius, el temps sol ser el principal element que garanteix els diners o d’altres recursos materials. Els sous representen el preu de l'ús d'un temps que no li pertany al comprador, i el va-lor del seu temps per al venedor.

(6)

la «productivitat» del temps: incrementa el nivell general de la productivitat del tre-ball i amplia (com a part del mateix procés) el ventall d'usos alternatius en què qual-sevol individu podria invertir una quantitat de temps. L'augment d'intercanvis en una societat incrementa el cost d'oportunitat del temps per als seus membres, en el sen-tit específic que la sèrie d'alternatives perdudes per poder realitzar una activitat par-ticular augmenta de forma sostinguda. Una hora invertida en veure la televisió és una hora no invertida, per exemple, en escoltar la ràdio o un CD, anar al cinema, mirar un vídeo, conduir un automòbil, parlar per telèfon, volar a Madrid, navegar per Internet, fer esquí aquàtic o practicar snowboard, entre moltes de les activitats que fa un segle no eren tecnològicament possibles però que ara són accessibles al pú-blic en general.

Hi ha un tercer principi que cada vegada està cobrant més importància. El progrés econòmic, en incrementar el valor del temps, també incrementa el cost relatiu (pe-rò no absolut) d'aquelles activitats que requereixen la presència d'una persona, ja sigui com a productora o com a consumidora. Com més valuós és el temps (repre-sentat per l’augment dels sous), més costosos són els serveis amb relació als béns. Muntar un espectacle –una òpera, per exemple–, no sols resulta costós per al pro-ductor, sinó també per al públic, que ha de dedicar algunes hores a assistir-hi. El seu cost d'oportunitat, no sols és el preu (elevat) de l'entrada, sinó també la tarda perduda al Teatre del Liceu. Un CD d'aquesta mateixa òpera i la tecnologia per es-coltar-lo costen molt pocs diners i, a més a més, es pot escoltar mentre es fan d’al-tres activitats.

En el marc d'aquest tercer principi és important distingir entre les activitats física-ment alienables i els resultats no alienables. Les primeres es refereixen a les coses que només i únicament poden ser empreses pel «consumidor». Així, per exemple, una persona podria contractar un tercer perquè li rentés les dents, però no estalvia-ria gens de temps i, a més a més, l'esforç requerit per fer-ho ella mateixa és mínim. Tampoc no li seria possible contractar un tercer perquè aprengués un idioma en el seu lloc.

Això planteja un quart principi interessant: ningú no pot ser a dos llocs alhora, pe-rò, en canvi, sí que sovint és possible fer un cert nombre d'activitats simultàniament. A més a més, les tecnologies de la comunicació permeten que la presència física i el temps i els diners associats amb el desplaçament no sempre siguin imprescindi-bles. Les llars que temps enrere van ser els principals centres de producció (de ro-ba, d’aliments i d’altres béns, al marge de les matèries primeres) es poden convertir, gràcies a les tecnologies –com ara la televisió–, en els principals espais d'oci i de consum.

L'oci de masses és un fenomen relativament nou. No és fàcil mesurar amb exacti-tud el concepte de «temps lliure», ja que qualsevol activitat pot combinar elements d'opció personal o de gaudi, així com alguns aspectes relacionats amb obligacions que s'han escollit lliurement només en menor mesura. És possible que m’agradi anar a comprar, però si em compro roba, per exemple, i aquesta roba la necessito per dur a terme la meva activitat remunerada, llavors és difícil considerar-ho com una simple activitat d'oci. D'altra banda, hi ha la possibilitat que el temps lliure no constitueixi un temps d'oci, ja que es tracta d'un recurs disponible més aviat escàs. Els membres de les societats molt pobres tenen suficient temps lliure a causa de la falta d'oportunitats per usar-lo productivament. No és gaire probable que una per-sona desocupada concebi el seu temps lliure com a temps «d’oci».

(7)

agra-dable. En aquella època imperava una baixa productivitat i llargues jornades de tre-ball en l'activitat econòmica principal: l'agricultura. Aquesta activitat generava bai-xos ingressos monetaris, alhora que requeria un elevat nombre d'hores de treball domèstic per satisfer les necessitats materials bàsiques relacionades amb la pro-ducció d'aliments, de vestits i un habitatge, així com per aconseguir el combustible necessari per escalfar la llar i cuinar, i aigua per beure i rentar, etc.

La paradoxa, no obstant això, és que la reducció substancial en el nombre d'hores de treball assalariat i domèstic que va tenir lloc el segle passat, juntament amb l'a-rribada del temps lliure de masses, no han significat necessàriament la desaparició de la manca de temps. Al contrari: si bé és possible que «l’oferta» de temps –en el sentit d'hores diàries lliures de treball domèstic o assalariat– hagi augmentat, la «de-manda» de temps –en el sentit d'oportunitats alternatives que competeixen entre si– per utilitzar-lo de formes diferents (en consum o en producció) ha augmentat amb més rapidesa.

(8)

1. TENDÈNCIES DEMOGRÀFIQUES

I NOVES FORMES FAMILIARS

Totes les tendències de constitució i de dissolució de les llars i les famílies que ca-racteritzen la segona transició demogràfica estan presents i en expansió en la tota-litat de la província de Barcelona i de Catalunya des de la segona meitat de la dècada de 1990. Malgrat que la seva manifestació en el territori està modelada pels efec-tes de la mobilitat residencial, aquesefec-tes tendències són clarament visibles en tots els aspectes estudiats a partir de la demografia de la família.

Durant la dècada de 1990, Barcelona va ser el bressol de les formes de convivèn-cia més innovadores, pròpies d'unes relacions de gènere més equitatives, expres-sades mitjançant un repartiment més equitatiu del treball assalariat i del treball domèstic. No obstant això, a començament del present segle, la resta de Catalun-ya i, en particular, l’anomenada segona corona metropolitana, han agafat el relleu. Segons les dades facilitades per l'Enquesta sobre condicions de vida de la provín-cia de Barcelona, les parelles de doble carrera, les parelles que comparteixen el tre-ball assalariat i el domèstic, les dones cap de família –fins i tot a les llars nuclears–, la població divorciada i les parelles sense infants estan millor representades a la se-gona corona metropolitana que a cap altre territori.

Una emancipació dels joves més precoç, el predomini de llars familiars, l’existència de famílies més grans, una organització del treball més tradicional en el marc de la parella i l'absència de dones com a caps de família, caracteritzen la segona corona metropolitana de Barcelona, on la migració interna procedent d'altres províncies de l'Estat espanyol continua marcant una certa efervescència de la vida familiar, amb una morfologia tradicional de parelles amb infants, malgrat que les tendències més recents anuncien ràpids canvis socials, convergents amb les tendències més des-envolupades de la segona corona.

A la resta de la província –definida per estructures familiars de composició més com-plexa, la co-residència de diverses generacions sota el mateix sostre, una menor participació en la dinàmica migratòria i en els processos d'urbanització, i el fet de compartir amb la ciutat de Barcelona l'envelliment de la població- hi ha menys do-nes joves emancipades, menys dodo-nes com a caps de família i un percentatge de població separada i divorciada que, en termes relatius, és menor que a la resta dels territoris.

(9)

fluixos d'immigrants estrangers i una població més jove, procedent d'altres llocs de Catalunya, la qual, després d'emancipar-se de la llar familiar d'origen, opta per for-mes de vida menys tradicionals.

(10)

2. ACTITUDS I VALORS RESPECTE DE LA

FAMÍLIA A CATALUNYA

Hi ha una tendència establerta als camps de la sociologia i la demografia que inter-preta el declivi de la fecunditat com un suposat debilitament de la família produït per:

1. els canvis en les normes socials i els valors i, en concret, l'expansió de l'indivi-dualisme;

2. la creixent importància de la ciutadania i de l'Estat de dret, així com el corres-ponent declivi de l'autoritat patriarcal dins i fora de la família com a unitat social;

3. els ràpids canvis en les normes que regeixen els rols sexuals i, en concret, la ràpida descomposició dels sistemes formals de discriminació per raó de sexe en l'esfera pública.

Els analistes, tant els de tendències d’esquerres, com els més conservadors, han atribuït el declivi de la família i de la fecunditat a l'expansió de l'individualisme. Per això és important destacar que, a diferència del que aquesta tradició acadèmica ha defensat, els individus residents a Barcelona (sense que s'estableixin diferències amb la resta de Catalunya ni amb Espanya), amb independència de l'edat, la clas-se social i el clas-sexe, valoren la família i la vida familiar molt favorablement. Només en molt pocs casos no viuen en família. Els joves que resideixen a Barcelona continuen vivint amb els seus pares fins a una edat avançada. S'ha produït un augment en el nombre de persones que viuen en solitari, però això obeeix especialment a l'aug-ment de la longevitat, que deixa soles un creixent nombre d'ancianes que han per-dut els seus marits.

(11)

Taula 1: Identificació principal.

Catalunya, 2001 (%)

La família 56,0

Jo mateix/a 8,7

Res en particular 5,4

La feina 5,1

Les persones de la meva generació 4,9

La meva cultura 4,7

La humanitat 3,2

El gènere 3,0

El meu país 2,5

La meva religió 2,5

La naturalesa 2,3

La meva llengua 1,7

Font: Castells et al. (2001)

Segons es pot apreciar en a les taules següents, els resultats d'aquesta investiga-ció són confirmats per l'Enquesta social europea (2002) per a Catalunya, Espanya i Europa, així com per la recent enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sobre la família a Espanya.

Taula 2: Valoració de la importància de la família a la vida.

(0 = molt insignificant; 10 = molt important)

Mitjana Nombre de casos Desviació típica

Catalunya 9,3 288 1,2

Espanya 9,4 1719 1,0

Europa 9,3 42156 1,4

Total 9,3 531 1,2

Font: Enquesta social europea (2002 )

Taula 3: Satisfacció amb la vida familiar.

Adults, Catalunya, 2004.

Plenament satisfet/a 11

Molt satisfet/a 39

Força satisfet/a 40

Poc satisfet/a 8

Insatisfet/a 2

Font: CIS (2004), Estudi Núm. 2.442

(12)

Per tant, no hi ha cap evidència que confirmi l'ocàs de la família a Catalunya. I tot i que de vegades la família –i el temps de treball que comporta– es viu com una cà-rrega, les persones entrevistades a l'Enquesta d’ús del temps (2002/03) que es tro-ben en etapes del cicle familiar que exigeixen una gran dedicació de temps (per exemple, entre els 30 i els 49 anys d’edat, que en molts casos coincideix amb la criança dels fills/es) manifesten que els agradaria dedicar més temps a estar amb la família, encara que l'esport i sortir amb els amics i les amigues són les activitats més atractives.

Taula 4: Activitats en què s’invertiria més temps, per grups d’edat, Catalunya.

Activitat Edat 10-17 18-29 30-49 50-64 65+ Total

Esport 25,4 23,8 20,8 19,5 15,5 21,1

Caminar, oci passiu, platja 4,7 11,0 14,2 14,8 10,5 13,1

Cultura com a espectador/a 4,4 10,1 9,5 13,9 12,3 10,4

Lectura 3,9 5,3 8,9 9,3 11,1 8,1

Estudi 12,7 12,5 6,9 4,4 3,8 7,8

Socialització en família 0,2 5,0 9,6 3,2 1,9 6,8

Socialització, festes 20,3 8,0 2,9 3,3 3,4 4,6

Treball domèstic, jardineria,

reparacions, animals domèstics 0,9 3,1 3,8 5,9 9,6 4,2

Cultura com a participant 6,3 2,8 4,1 5,5 6,4 4,2

Temps d'oci 5,2 3,3 4,3 2,7 0,9 3,6

Dormir i cura personal 6,9 3,7 3,3 2,1 0,9 3,2

Treballar o buscar feina 1,3 3,0 1,8 3,0 1,2 2,3

Temps dedicat als fills/es 0,5 1,7 2,8 0,8 1,0 2,1

Fer mitja i cosir 0 0,6 1,2 4,0 10,0 1,9

Viatjar 0,4 1,5 1,3 1,3 1,1 1,3

Hobbies i jocs 1,9 0,9 0,8 1,6 2,6 1,1

Treball voluntari, església,

ajudar altres llars 0,4 0,3 0,6 2,4 3,3 1,0

TV, vídeo, ràdio, música 2,8 1,1 0,6 0,7 2,0 0,9

Sexe 0 0,5 1,0 0,5 0,2 0,7

Ordinador 1,7 0,9 0,8 0,3 0,5 0,7

Comprar, serveis personals 0,2 0,7 0,6 0,4 0,2 0,5

Tenir cura de persones grans 0,1 0,2 0,3 1,4 0,2

% que desitja més temps,

per grup d’edat 7,5 32,8 40,9 25,7 7,9 27,3

(13)

3. CONSIDERACIONS TEÒRIQUES:

EL TEMPS I LES FAMÍLIES

Hi ha quatre enfocaments que se centren principalment en com els homes i les do-nes distribueixen el temps en diferents activitats, i en els canvis que es produeixen en el cicle de la seva vida segons la composició familiar o situació laboral, ja sigui la pròpia o la de la parella.

El primer d’ells fa referència al règim de molt baixa fecunditat que trobem a la ma-jor part de les societats avançades, particularment a Europa, on no hi ha cap país en què la fecunditat s'acosti al nivell de reemplaçament. Aquest enfocament ha plan-tejat la qüestió de la pressió del temps percebuda per les mares –ja siguin reals o potencials–, la relació poc sòlida entre el mercat de treball i els models de fecundi-tat, i ha generat un continu debat sobre si diferents formes d'organització laboral podrien promoure la fecunditat, i si un millor nivell educatiu i un nombre més elevat d'oportunitats laborals en condicions més equitatives propicien un ajornament de la maternitat, que pot arribar a ser permanent, en especial a les societats amb una baixa equitat en la institució familiar.

El segon enfocament es refereix a la feminització de l'ocupació; en concret, l'incre-ment de l'activitat laboral de les mares i el compromís assumit pels Estats a l’hora de promoure la flexibilitat del mercat laboral, la igualtat d'oportunitats, o ambdues coses alhora.

El tercer enfocament és el polèmic debat sobre «l’equilibri entre treball i vida perso-nal» (work-life balanç), que planteja fins a quin punt els canvis en l'estructura fami-liar, els mercats de treball interns i externs, i la divisió entre les aspiracions laborals i les responsabilitats econòmiques entre homes i dones poden haver produït dife-rents formes de desequilibris, a més d'haver augmentat «la pressió del temps». El quart enfocament fa referència al declivi del model, segons el qual, l'home és l'-únic que manté la família, concepte que prové de la divisió de les responsabilitats parentals i laborals per sexe en les parelles, en el context de l'expansió del sistema de «ocupació universal», mayor atención a la división sexual del trabajo doméstico, de poder, los recursos materiales y el tiempo.

(14)

for-mals i inforfor-mals d'empresaris), o la trajectòria de l’individu, l'accés als recursos, la història familiar o les creences i els desitjos personals.

En termes generals, aquests ajustos han esdevingut més i més complexos, sobre-tot durant els últims cinquanta anys. Això obeeix a quatre raons relacionades entre si, totes elles vinculades amb l'emergència del nou sistema reproductiu

En primer lloc, l'increment de la longevitat i el descens en la mortalitat materna i in-fantil han propiciat el declivi dels controls socials que mantenien la fecunditat o en restringien la regulació personal mitjançant l'anticoncepció o l'avortament, de ma-nera que la decisió de tenir fills/es deixa de ser una qüestió d'obligació social per convertir-se, cada vegada més, en una opció personal. D'una manera similar, la il·le-gitimitat ha perdut la importància social i jurídica que tenia en el passat. A la vega-da, l'esforç que, per raons socials, s’havia d’invertir en la reproducció de la població també ha disminuït de forma molt significativa.

En segon lloc, el notable increment en la prosperitat material i la innovació tecnolò-gica ha disminuït «el cost» que la criança dels fills/es suposa per als pares i les ma-res, mentre que ha augmentant el ventall d'alternatives, enteses com a «oportunitats vitals, de consum o de producció», amb què els pares i les mares –ja siguin reals o potencials– han de competir.

En tercer lloc, les ideologies sobre els rols sexuals ja no determinen les creences i els comportaments dels homes i les dones de la mateixa forma, de manera que en l'esfera pública, les oportunitats són, formalment, més igualitàries, mentre que en l'esfera privada la definició de les obligacions en funció del sexe ha anat perdent im-portància. El mercat laboral ha esdevingut un rival del matrimoni, ja que ofereix una millor garantia de seguretat material a les dones, a la vegada que la creença en el monopoli de les mares com a proveïdores emocionals dels fills/es també s'ha vist erosionada.

Finalment, els contextos socials del treball i de la paternitat/maternitat han esdevin-gut més complexos, fruit, d'una banda, de la proliferació de nombroses formes de contractes de treball, de múltiples trajectòries laborals i educatives (amb la corres-ponent formació) i, de l’altra, de la diversificació de les diferents trajectòries fami-liars.

(15)
(16)

4. ES POT MESURAR EL TEMPS

DE FORMA PRECISA?

L'anàlisi sociològica de les famílies i els temps s'ha vist dificultada per diversos pro-blemes. El primer és que la naturalesa dels condicionaments del temps que els fills/es imposen als seus pares i mares canvia amb rapidesa al llarg del cicle de la vida. El part representa inevitablement un fort impacte per a les mares (i en algunes circums-tàncies per als pares); més endavant, el temps consagrat als fills/es es va reduint de forma progressiva fins assolir l'edat escolar. No obstant això, qualsevol mitjana oculta una àmplia variació que està relacionada, entre d'altres coses, amb el nom-bre de fills/es i la seva edat, la composició familiar, la posició en el mercat laboral dels membres de la família, i l'accés als recursos. Això fa que les dades longitudi-nals, que permeten explorar el cicle de vida a curt termini, siguin especialment útils. El segon problema és que, si bé els canvis en la composició familiar, així com els comportaments i les actituds que guarden relació amb l'arribada dels fills/es poden ser processos socials generals, aquests només es produeixen breument i de forma ocasional en el transcurs de la vida d’un individu, raó per la qual no es poden cap-turar fàcilment en enquestes mitjançant una mostra aleatòria de la població adulta. Així, per exemple, en un moment determinat, menys del 3% de les persones entre-vistades d'una mostra donada hauran esdevingut pares l’any posterior a la realitza-ció de l'enquesta. En qualsevol cas, com que les característiques de les famílies i dels pares i les mares canvien (per exemple, l’augment de l’edat mitjana en produir-se el naixement del primer fill/a, el nombre més elevat de naixements fora del ma-trimoni, la diversificació de formes familiars), resulta més difícil comparar les famílies que tenen infants amb la resta de la població, llevat que en tots els casos procedei-xin d'una mostra comuna.

La comparació del treball assalariat amb el treball no assalariat planteja dos proble-mes metodològics específics: el primer és com definir les activitats no remunerades que compten com a treball, i com mesurar-les adequadament un cop han estat de-finides.

(17)

de-terminada constitueix «un treball» o si s’ha de considerar com a «temps d'oci». Ai-xí, per exemple, si a una persona li agrada cuinar i dedica un cert temps a preparar un àpat, és difícil comptabilitzar de forma exacta el temps invertit en la seva elabo-ració. El gaudi d’aquesta activitat, el defineix com a «oci»? En cas que l’àpat sigui per al seu fill, haurà de considerar el temps emprat en la seva preparació com un temps dedicat a tenir cura dels fills/es?

En la pràctica, els pares i mares solen considerar el treball de tenir cura dels fills/es com una càrrega, però, alhora, la paternitat i la maternitat és una de les experièn-cies més satisfactòries de la vida. Des d'aquesta perspectiva, el temps consagrat als fills/es es pot definir com a «temps de treball» o com a «temps d'oci».

Fins i tot en el cas que poguéssim resoldre el problema de com definir les tasques que integren el treball no remunerat, no aconseguiríem resoldre la qüestió de com dur a terme un mesurament exacte. L'anàlisi del diari personal –mètode emprat en l'Enquesta d’ús del temps (2002/03), els resultats del qual presentarem més enda-vant– es proposa resoldre aquest problema. Tanmateix, cal tenir en compte que aquest mètode requereix grans dosis d'atenció i de dedicació per part de la perso-na entrevistada, i que per tal de poder captar de forma adequada experiències poc freqüents en el cicle de la vida familiar –com ara el fet de tenir infants– caldria dis-posar de mostres massa grans i costoses. Per això, a l'hora d'interpretar els resul-tats, hem de ser molt cautelosos.

(18)

5. METODOLOGIA DE L'ENQUESTA D'ÚS

DEL TEMPS (2002/03)

Les enquestes sobre l'ús del temps proporcionen dades molt interessants, però per poder comprendre correctament la seva anàlisi, cal tenir certs coneixements sobre la seva elaboració.

L'Enquesta d’ús del temps (EET) es va dur a terme a Espanya al llarg d'un any (2002-2003), a aproximadament 25.000 llars, que sumaven un total de 60.000 membres. Els qüestionaris van recollir dades, tant de les llars, com de totes les persones de més de 10 anys que hi vivien. Per això, els resultats de cada individu sobre l'ús del temps es poden relacionar, tant amb les seves característiques, com amb les ca-racterístiques de la llar, i fins i tot amb les de la resta dels membres que l’integren. Es va sol·licitar a cada membre de la llar que tingués 10 anys, o més, que emple-nés un diari amb detalls sobre les seves activitats (definides d'acord amb 176 cate-gories diferents), cada 10 minuts i durant un període de 24 hores, començant a les 06:00 hores del matí. Al diari, la persona entrevistada també havia d'anotar on es desenvolupava cada activitat, amb qui la realitzava i si simultàniament duia a terme una activitat secundària (definida d'acord amb 16 activitats generals). Les persones enquestades també anotaven si estaven de viatge i la finalitat del desplaçament. En el nostre informe, per tal de simplificar la presentació, hem afegit el temps de des-plaçament al temps dedicat a cada activitat específica.

A les enquestes, se sol prendre la persona com a cas o unitat d'anàlisi. No obstant això, a l'EET, la unitat bàsica no és la persona, sinó un diari que dura 24 hores, ja que no tots els dies són iguals. Els ritmes i les activitats canvien segons el dia de la setmana, si es tracta d'un dia laborable o festiu, i també segons el mes (hi ha mol-tes persones que se'n van de vacances el mes d'agost, per exemple). Es poden ponderar les dades recollides per relacionar aquests diaris amb l'experiència mitja-na de persones o llars amb característiques diferents en períodes o dies diferents. En la nostra anàlisi utilitzem dos tipus de dies: feiners i festius. Si no es té un treball remunerat, els dies feiners són els compresos entre el dilluns i el divendres. Si es treballa, els dies feiners són els dies de treball normal, sense importar el dia de la setmana. Per als individus no treballadors, els dissabtes i els diumenges són dies festius, mentre que per als treballadors, els dies festius són els dies de descans, sense importar el dia de la setmana.

(19)

da-des comprenen hores i fraccions d'hora dedicada-des a diferents activitats al llarg d'un dia (laborable o festiu), realitzades per persones amb característiques diferents, tant de caràcter individual com pel que fa a la seva llar o els seus membres. Així, els per-centatges indicats es refereixen al total de persones que tenien unes mateixes ca-racterístiques (per exemple, el 50 per cent de les dones; les dones d’entre 20 i 29 anys d’edat; les dones que viuen a llars on el fill/a més petit té 2 anys o menys; els homes ocupats).

En l'informe fem servir la representació gràfica (en forma de diagrames de caixa o de quadre) per mostrar la distribució del temps dedicat a una activitat per part d'un grup de persones. Els diagrames de caixa mostren, tant la mediana com els per-centils 25 i 75 (els extrems del quadre) i 5 i 95 (els extrems del fil, que indiquen els valors màxim i mínim). Un cop s’han classificat els casos per ordre ascendent, la mediana serà el valor del cas que es trobi en el punt mitjà de la distribució. Sempre hi ha activitats que una persona no haurà fet durant el període de referèn-cia. En aquest cas, el temps dedicat a l’activitat serà zero, i així és com s’haurà en-registrat en els nostres càlculs. Tanmateix, de vegades ens interessa conèixer el temps que les persones que participen en una activitat hi destinen. En aquest cas, no només indiquem el temps emprat en aquesta activitat, sinó també el percentat-ge de persones que hi van participar.

Els gràfics i les taules només poden mostrar alhora els resultats de dues o tres va-riables i, tot i que permeten obtenir-ne una clara visió, si es presenten moltes varia-bles relacionades entre si, els resultats poden ser enganyosos. Aquesta situació és força freqüent en l'anàlisi de temps. Per analitzar l'efecte de variables relacionades entre si, fem servir el «mètode de regressió lineal». Encara que la comprensió dels resultats requereix una mica més d'atenció, aquest mètode permet de distingir la contribució de cada variable al resultat final tenint en compte l'efecte de les altres variables. És a dir, es mesura l'efecte de cada variable prenent en consideració la manera en què dita variable varia en modificar-se les altres variables. Quan presen-tem els models de regressió, expliquem amb detall com cal interpretar els resultats. L'enquesta es va dur a terme a la totalitat d'Espanya. A Catalunya, un acord amb l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) va facilitar una mostra prou gran com per analitzar Catalunya per separat. Malauradament, les dades disponibles de l'INE no permeten d’identificar províncies o altres desagregats territorials, i encara que és possible identificar «Barcelona capital», el nombre de casos no és suficient per per-metre una anàlisi fiable. No obstant això, els resultats publicats per l’IDESCAT reve-len poques diferències substancials entre diferents àrees de Catalunya. Per tant, el nostre informe proporciona dades per al conjunt de Catalunya.

(20)

6. RESULTATS SOBRE ELS TEMPS I LES

FAMÍLIES A CATALUNYA I ESPANYA

Els resultats de la nostra explotació de l'Enquesta d’ús del temps (2002/03) per a Espanya i Catalunya inclouen quatre apartats. El primer ofereix una visió general de la distribució de les 24 hores del dia, mitjançant un diagrama de barres que agru-pa les activitats en nou categories: dormir, treballar i estudiar, tasques de la llar, te-nir cura dels infants, tete-nir cura de persones malaltes i grans, ajudar altres llars, treball voluntari, cura personal i temps lliure. També es compara Catalunya amb les altres comunitats autònomes, fent una doble distinció per sexe i dies feiners/festius (ve-geu els gràfics1) i s'observa que no és gaire diferent de la resta d’Espanya. Per ex-plorar la dispersió o convergència en l'ús del temps per part de la població total resident a Catalunya, presentem la distribució de la població en funció de les hores dedicades al temps lliure, al treball domèstic i a d’altres activitats, prenent com a referència la dedicació mitjana i la desviació estàndard (vegeu els histogrames en els gràfics).

El segon apartat es refereix a la distribució de les hores diàries a Catalunya i Espan-ya entre les nou activitats ja esmentades i en funció d'una sèrie de característiques bàsiques dels membres de la llar (sexe, edat), combinades amb la composició de la llar (presència i nombre de fills/es, edat del fill/a més petit, monoparentalitat), la presència de servei domèstic i el nivell i la font principal d'ingressos (salaris, pen-sions) de la llar; la condició d'activitat de la persona entrevistada (ocupada, atura-da, baixa per maternitat, tasques de la llar i jubilada), alhora que també es contempla de forma conjunta la vinculació amb el mercat de treball de la persona entrevistada i de la seva parella; i finalment, l'estat de salut autopercebut (vegeu els diagrames de barres, per acumulació d'histogrames, en els gràfics). El ventall de variables con-siderat ens permetrà de comparar el paper que tenen els factors familiars en el com-portament diferencial de l'ús del temps, en contrast amb d’altres factors sociodemogràfics associats amb l'heterogeneïtat de comportaments.

Les hores que els homes i les dones dediquen a tenir cura dels fills/es es presen-ten, per a Catalunya, en l'apartat tercer, en funció de l'edat del fill/a més petit, tot distingint entre dies feiners i caps de setmana (vegeu els diagrames de caixes en els gràfics).

Finalment, en el quart apartat s'explora la manca relativa de temps lliure i de temps personal; és a dir, de temps d'oci i de temps dedicat a la cura personal, en diferents situacions personals i familiars. Així, es compara la mediana d'hores que els homes i les dones dediquen al temps lliure i personal, en funció de l'edat, els dies de la set-mana –segons siguin feiners o festius–, i l'edat del fill/a més petit (vegeu els diagra-mes de caixa per a Catalunya en els gràfics). El pes dels factors determinants en la

(21)

variació del temps dedicat al temps lliure (en aquest cas sense incloure el temps personal) es quantifica en les regressions lineals, per als dies feiners i els caps de setmana, tot classificant els factors en tres grups: econòmics, familiars i individuals. No és sorprenent comprovar que, els dies feiners, la situació en el mercat laboral és la que explica millor la variació en la disponibilitat de temps per emprar-lo lliurement, i que durant els caps de setmana la situació familiar, en particular el nombre de fills/es i la seva edat són les fonts de variació principals, en el sentit també esperat: com més elevat és el nombre de fills/es i menys anys tenen, menor és la disponibilitat de temps lliure, molt especialment per a les mares.

6.1 Activitats principals. Catalunya i Espanya.

Les principals activitats dutes a terme al llarg de les 24 hores d'un dia són: dormir, treballar/estudiar i temps lliure, per aquest ordre. A Catalunya, per exemple, les du-rades són les següents: 8,3 hores empdu-rades en dormir; 5,83 hores dedicades al tre-ball remunerat; 3,86 hores dedicades al temps lliure; 2,83 hores dedicades a les tasques de la llar; i 2,48 hores destinades a la cura personal. Les dades correspo-nents a les altres comunitats autònomes no difereixen de forma considerable. Pot-ser l'aspecte més destacat és la durada més llarga del treball i de l'estudi per al conjunt de la població de Madrid, però això respon, sens dubte, a la composició de la població.

Gràfic 6.1.1. L’ús del temps per CC.AA.: feiners, total.

Temps lliure Cura personal Treball voluntari Ajudar altres llars

Tenir cura persones malaltes/grans Tenir cura dels infants

Tasques de la llar Treballar/Estudiar Dormir

Andalusia

Aragó

Astúries Balears Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella – la Manxa

CA T ALUNY A V alència Extr

emadura Galícia Madrid Múr

cia

Navarra

País Basc La Rioja

(22)

Pel que fa a la comparació per sexes, cal subratllar el fet que els dies festius els ho-mes disposen d’un percentatge de temps lliure molt superior al de les dones (al vol-tant de 2 hores de diferència), que dediquen aquest temps a les tasques de la llar.

Temps lliure Cura personal Treball voluntari Ajudar altres llars

Tenir cura persones malaltes/grans Tenir cura dels infants

Tasques de la llar Treballar/Estudiar Dormir

Andalusia

Aragó

Astúries Balears Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella – la Manxa

CA T ALUNY A V alència Extr

emadura Galícia Madrid Múr

cia

Navarra

País Basc La Rioja

TOTES

Gràfic 6.1.2. L’ús del temps per CC.AA.: festius, total.

Temps lliure Cura personal Treball voluntari Ajudar altres llars

Tenir cura persones malaltes/grans Tenir cura dels infants

Tasques de la llar Treballar/Estudiar Dormir

Andalusia

Aragó

Astúries Balears Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella – la Manxa

CA T ALUNY A V alència Extr emadura

Galícia Madrid Múr

cia

Navarra

País Basc La Rioja

TOTES

(23)

Gràfic 6.1.4. L’ús del temps per CC.AA.: dones, feiners.

Temps lliure Cura personal Treball voluntari Ajudar altres llars

Tenir cura persones malaltes/grans Tenir cura dels infants

Tasques de la llar Treballar/Estudiar Dormir

Andalusia

Aragó

Astúries Balears Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella – la Manxa

CA T ALUNY A V alència Extr

emadura Galícia Madrid Múr

cia

Navarra

País Basc La Rioja

TOTES

Gràfic 6.1.5. L’ús del temps per CC.AA.: dones, festius.

Temps lliure Cura personal Treball voluntari Ajudar altres llars

Tenir cura persones malaltes/grans Tenir cura dels infants

Tasques de la llar Treballar/Estudiar Dormir

Andalusia

Aragó

Astúries Balears Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella – la Manxa

CA T ALUNY A V alència Extr

emadura Galícia Madrid Múr

cia

Navarra

País Basc La Rioja

(24)

En els histogrames de Catalunya podem veure la durada mitjana i modal de cada activitat, així com la distribució de la població d'acord amb el temps dedicat a ca-da activitat, tot distingint entre dies feiners i festius. Comprovem algunes veritats ja conegudes, com ara el fet que el treball domèstic es concentri en una proporció més elevada durant el cap de setmana (la coneguda pràctica de «fer dissabte»), i que la durada modal sigui de 0 hores; és a dir, hi ha una distribució poc democrà-tica del treball domèstic, ja que es concentra en poques mans; i durant el cap de setmana es disposa de més temps lliure que durant els dies feiners, perquè els dies festius hi ha molt poca gent que treballi o estudiï.

Temps lliure Cura personal Treball voluntari Ajudar altres llars

Tenir cura persones malaltes/grans Tenir cura dels infants

Tasques de la llar Treballar/Estudiar Dormir

Andalusia

Aragó

Astúries Balears Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella – la Manxa

CA

T

ALUNY

A

V

alència

Extr

emadura

Galícia Madrid Múr

cia

Navarra

País Basc La Rioja

TOTES

Gràfic 6.1.6. L’ús del temps per CC.AA.: homes, festius.

Gràfic 6.1.7. Hores de treball domèstic. Adults, dies feiners, Catalunya.

(25)

Gràfic 6.1.8. Hores de treball domèstic. Adults, dies festius, Catalunya.

Hores

Gràfic 6.1.9. Hores de temps lliure. Adults, dies feiners, Catalunya.

(26)

Potser el fet més sorprenent d'aquests resultats és que el treball voluntari, ajudar altres llars i tenir cura de persones grans o discapacitades a la mateixa llar són ac-tivitats molt menys freqüents -almenys segons aquest estudi- del que sovint es creu. L'ajuda a d’altres llars és una activitat molt poc estesa, ja que els dies feiners no-més hi està implicat el 6 per cent de la població entrevistada i, els festius, el 7 per cent. És a dir, 1 de cada 15 persones entrevistades va prestar ajuda a d’altres llars en el transcurs d'un dia feiner, i menys del 3 per cent va ajudar una persona gran o discapacitada a casa seva, en ambdós casos durant curts períodes de temps: menys de 2 hores de mitjana.

Gràfic 6.1.10. Hores de temps lliure. Adults, dies festius, Catalunya.

Hores

Gràfic 6.1.11. Hores de treball voluntari. Adults, dies feiners, Catalunya.

Hores

0,5% participació

Desviació típica - 79 Mitjana - 2.6

(27)

Gràfic 6.1.12. Hores de treball voluntari. Adults, dies festius, Catalunya.

Hores

0,3% participació

Gràfic 6.1.13. Hores de cura a la llar. Adults, dies feiners, Catalunya.

Hores

6,2% participació

Desviació típica - 2.79 Mitjana - 4.6

Nombre de casos - 8.97

Desviació típica - 2.65 Mitjana - 2.54

(28)

Gràfic 6.1.14. Hores d’ajuda a d’altres llars. Adults, dies festius, Catalunya.

Hores

3,6% participació

Gràfic 6.1.15. Hores d’ajuda a d’altres llars. Adults, dies feiners, Catalunya.

Hores

6,2% participació Desviació típica - 2.88

Mitjana - 2.1

Nombre de casos - 110.92

Desviació típica - 2.65 Mitjana - 2.54

(29)

Gràfic 6.1.16. Hores d’ajuda a d’altres llars. Adults, dies festius, Catalunya.

Hores

7% participació

Gràfic 6.1.17. Hores de treball domèstic. Adults participants, dies feiners, Catalunya.

Hores

80,7% participació

Desviació típica - 2.88 Mitjana - 3.4

Nombre de casos - 214.14

Desviació típica - 2.82 Mitjana - 3.5

(30)

D'altra banda, des d'un punt de vista estadístic, el treball voluntari és una pràctica excepcional, ja que menys de l'1 per cent de la població contribueix a la seva rea-lització. Finalment, les durades modals del temps lliure són de 2 hores els dies fei-ners i de 6 hores els festius.

Gràfic 6.1.18. Hores de treball domèstic. Adults participants, dies festius, Catalunya.

Hores

88,0% participació

Desviació típica - 2.58 Mitjana - 3.8

(31)

6.2 Comportament diferencial en l'ús del temps

La distribució de les hores diàries a Catalunya i Espanya entre les nou activitats principals esmentades en funció de l'edat dels membres de la llar i del sexe de la persona entrevistada revela: a) que les persones de més de 65 anys dediquen més hores a dormir; i b) que les dones, en totes les situacions, dediquen més temps a les tasques de la llar. Aquesta diferència és més acusada a les llars on hi ha infants, i augmenta a mesura que n’augmenta el nombre; tanmateix, aquest desequilibri es compensa mitjançant jornades laborals dels homes més llargues. Un altre efecte visible de la presència de fills/es és la disminució del temps lliure.

Gràfic 6.2.1. L’ús del temps per tipus de llar sense infants

Solter/a < 65 Dona Solter/a < 65 Home Solter/a 65+ Dona Solter/a 65+ Home

2 adults, < 65 sense infants M 2 adults, < 65 sense infants V

2 adults, 1+ 65+, sense infants M 2 adults, 1+ 65+, sense infants V

Altr

es llars sense infants M

Altr

es llars sense infants V

Dormir

Treballar/Estudiar Tasques de la llar Tenir cura dels infants

Tenir cura persones malaltes/grans Ajudar altres llars

(32)

Gràfic 6.2.2. L’ús del temps per tipus de llar / característiques de la persona entrevistada (Espanya)

Dormir

Treballar/Estudiar Tasques de la llar Tenir cura dels infants

Tenir cura persones malaltes/grans Ajudar altres llars

Treball voluntari Cura personal Temps lliure Solter/a < 65 Dona Solter/a < 65 Home Solter/a 65+ Dona Solter/a 65+ Home

2 adults, < 65 sense infants M 2 adults, < 65 sense infants V

2 adults, 1+ 65+, sense infants M 2 adults, 1+ 65+, sense infants V

Altr

es llars sense infants M

Altr

es llars sense infants V

Monopar

ental M

2 adults i 1 infant M 2 adults i 1 infant V 2 adults i 2 infants M 2 adults i 2 infants V

2 adults i 3+ infants M 2 adults i 3+ infants V

Altr

es llars amb infants M

Altr

(33)

Gràfic 6.2.3. L’ús del temps per tipus de llar amb infants

Monopar

ental M

2 adults i 1 infant M 2 adults i 1 infant V

2 adults i 2 infants M 2 adults i 2 infants V

2 adults i 3+ infants M 2 adults i 3+ infants V

Altr

es llars amb infants M

Altr

es llars amb infants V

Temps lliure Cura personal Treball voluntari Ajudar altres llars

Tenir cura de persones malaltes/grans Tenir cura dels infants

(34)

Gràfic 6.2.4. L’ús del temps per edat i nombre d’infants)

< 3 anys M < 3 anys V 3-5 anys M 3-5 anys V 6-17 anys M 6-17 anys V

No hi ha infants M No hi ha infants V

1 infant < 10 M 1 infant < 10 V 3 infants < 10 V 3 infants < 10 V

Dormir

Treballar/Estudiar Tasques de la llar Tenir cura dels infants

Tenir cura persones malaltes/grans Ajudar altres llars

(35)

Gràfic 6.2.5. L’ús del temps per edat i nombre d’infants (Catalunya)

< 3 anys M < 3 anys V 3-5 anys M 3-5 anys V

6-17 anys M 6-17 anys V

1 infant < 10 M 1 infant < 10 V 2 infants < 10 M 2 infants < 10 V

No hi ha infants M No hi ha infants V

Temps lliure Cura personal Treball voluntari Ajudar altres llars

Tenir cura de persones malaltes/grans Tenir cura dels infants

(36)

Gràfic 6.2.6. L’ús del temps per edat i nombre d’infants (Catalunya)

Formació baixa M Formació baixa V

Formació mitjana M Formació mitjana V

Formació alta M Formació alta V

Temps lliure Cura personal Treball voluntari Ajudar altres llars

Tenir cura de persones malaltes/grans Tenir cura dels infants

(37)

La presència de servei domèstic –que redueix el temps diari dedicat a les tasques de la llar en una proporció equivalent– té un lleuger efecte positiu en la disponibili-tat de temps lliure. A la vegada, el nivell d'ingressos es relaciona amb jornades la-borals més llargues i amb menys temps de descans (temps lliure i per dormir).

Gràfic 6.2.7. L’ús del temps per ús de servei domèstic i principal font i nivell d’ingressos (Espanya)

Dormir

Treballar/Estudiar Tasques de la llar Tenir cura dels infants

Tenir cura persones malaltes/grans Ajudar altres llars

Treball voluntari Cura personal Temps lliure

Amb servei domèstic M Amb servei domèstic V

Sense servei domèstic M Sense servei domèstic V

Sous o salaris M Sous o salaris V

Pensions, contributives o no M Pensions, contributives o no V

HH, ingr

essos mensuals < 500 eur

os M

HH, ingr

essos mensuals < 500 eur

os V

HH, ingr

essos mensuals > 5.000 eur

os M

HH, ingr

essos mensuals > 5.000 eur

(38)

Gràfic 6.2.8. L’ús dels temps per origen i nivell d’ingressos i servei domèstic (Catalunya)

Amb servei domèstic M Amb servei domèstic V

Sense servei domèstic M Sense servei domèstic V

Sous o salaris M Sous o salaris V

Pensions, contributives o no M Pensions, contributives o no V

Llars, ingr

essos mensuals < 500 eur

os M

Llars, ingr

essos mensuals < 500 eur

os V

Llars, ingr

essos mensuals > 5.000 eur

os M

Llars, ingr

essos mensuals > 5.000 eur

os V

Dormir

Treballar/Estudiar Tasques de la llar Tenir cura dels infants

Tenir cura persones malaltes/grans Ajudar altres llars

(39)

La condició d'activitat de la persona entrevistada afecta de forma molt diferent l'or-ganització dels temps dels homes i les dones. Un home aturat o jubilat disposa de més temps lliure que una dona aturada o jubilada, que dedica més hores al treball domèstic. Les definicions de les categories «baixa per maternitat» i «dedicada a les tasques de la llar» responen plenament a la importància d’aquestes activitats en la jornada diària.

Gràfic 6.2.9. L’ús del temps per condició d’activitat (Espanya))

Molt bé M Molt bé V

Bé M Bé V

Regular M Regular V

Malament M Malament V

Molt malament M Molt malament V

Dormir

Treballar/Estudiar Tasques de la llar Tenir cura dels infants

Tenir cura persones malaltes/grans Ajudar altres llars

(40)

Gràfic 6.2.10. L’ús del temps per condició d’activitat (Espanya)

Dormir

Treballar/Estudiar Tasques de la llar Tenir cura dels infants

Tenir cura persones malaltes/grans Ajudar altres llars

Treball voluntari Cura personal Temps lliure

T

reball a temps compl. V

T

reball a temps compl. M

Aturada Aturat

Baixa per mater

nitat

T

asques de la llar M

(41)

Finalment, pel que fa a l'estat de salut autopercebut, es pot afirmar que com més dolent és l'estat de salut, menor és l'activitat laboral i més elevat el temps lliure.

Gràfic 6.2.11. L’ús del temps per estat de salut

Molt bé M Molt bé V

Bé M Bé V

Regular M Regular V

Malament M Malament V

Molt malament M Molt malament V

Temps lliure Cura personal Treball voluntari Ajudar altres llars

Tenir cura de persones malaltes/grans Tenir cura dels infants

(42)

6.3 Hores dedicades (exclusivament) als fills/es

Els diagrames de caixes, que indiquen les hores dedicades exclusivament als fills/es –en aquest cas elaborats amb dades de Catalunya– mostren clarament dues co-ses, que d'altra banda són prou conegudes: que la dedicació dispensada als fills/es és més elevada com més petits són aquests, i que el desequilibri en la dedicació dispensada per cada sexe és flagrant, en particular durant els dies feiners. Els diagrames que presenten les hores passades amb els fills/es, és a dir, compar-tides amb els fills/es, però no dedicades a ells amb exclusivitat, segueixen la matei-xa tònica del sentit decreixent a mesura que augmenta la seva edat. Així mateix, en augmentar l'edat dels fills/es, la desigualtat entre els homes i les dones es redueix de forma visible.

Gràfic 6.3.1. Hores dedicades als fills/es per sexe i edat del fill/a més petit: Catalunya, dies feiners.

Hor

es dedicades als fills/es

Nota: el temps «dedicat als fills/es» és el temps dedicat a l’activitat de tenir-ne cu-ra. El temps «amb els fills/es» és el temps passat en la seva presència, però sense que això impliqui necessariament dedicar-los aquest temps de forma exclusiva. «N» es refereix al nombre de casos.

No hi ha fills/es < 18 sexe

dona

(43)

Gràfic 6.3.2. Hores de temps lliure per sexe i edat del fill/a més petit: Catalunya, dies festius.

Hor

es amb els fills/es < 10

Gràfic 6.3.3. Hores dedicades als fills/es, per sexe i edat del fill/a més petit: Catalunya, dies festius.

Hor

es dedicades als fills/es

sexe

dona

home sexe

dona

home

(44)

Gràfic 6.3.24. Hores amb els fills/es de menys de 10 anys, per sexe i edat del fill/a més petit: Catalunya, dies festius.

Hor

es amb els fills/es < 10

6.4 Factors determinants del temps lliure

El mètode de regressió lineal múltiple ens permet de mesurar els efectes de cada variable (com ara l'edat, l'activitat econòmica, etc.) controlant pels efectes de les al-tres variables. Resulta imprescindible utilitzar aquest mètode, ja que moltes vega-des s'estableixen relacions entre les variables que cal prendre en consideració. Així, per exemple, és possible que la gent gran tingui molt de temps lliure, però també que això sigui fruit de l'absència d'una activitat econòmica. Mitjançant la regressió intentem predir el valor de la variable dependent (en aquest cas, el nombre d'hores de temps lliure) a partir dels valors d'altres variables (per exemple, l'activitat econò-mica, l'edat, el nombre d’infants a la llar, el sexe, etc.). Això ens permet de compa-rar l’impacte de cada variable i mesucompa-rar el seu efecte de forma independent. Tanmateix, aquest mètode presenta algunes limitacions que val la pena recordar. Tal com hem subratllat abans, el mesurament i la definició de les activitats no són per-fectes. Tampoc disposem d'informació sobre tots els elements que poden condi-cionar l'ús del temps. No és possible determinar fins a quin punt la variació que trobem a les nostres dades, i que utilitzem per construir els nostres models, és fruit de la mostra, dels errors en el mesurament, o de la mateixa variació en el compor-tament, que és el nostre veritable interès. Tot i que la regressió és un llarg exercici interactiu que permet d’explorar i d’identificar el model que s'ajusta millor a les da-des, aquí no reproduïm la totalitat del procés, i únicament presentem els resultats finals. En general, els models que hem elaborat són molt sòlids. Hem emprat un ni-vell de significació molt ambiciós (p< 0,01), la qual cosa significa que la probabilitat que els resultats obtinguts siguin conseqüència de la composició de la mostra és inferior a l'1 per cent.

sexe

dona

(45)

Temps lliure en dies feiners

Tal com demostra la taula següent, la quantitat de temps lliure varia de forma con-siderable. La meitat de la població adulta té entre 1 hora i 40 minuts i 5 hores i 30 minuts de temps lliure. Quins factors poden explicar aquesta variació?

Taula 5: Hores de temps lliure en dies feiners, Catalunya, 2002-3.

Mitjana 3 h 54 min

Mediana 3 h 12 min

Percentils 5 20 min

10 50 min

25 1 h 40 min

50 3 h 10 min

75 5 h 30 min

90 8 h 10 min

95 9 h 30 min

El primer model de regressió, que és el més simple, només comprèn dos factors: si la persona entrevistada treballa o no treballa, i el seu sexe. La utilització d’única-ment aquestes dues variables ens permet d’explicar més d'una tercera part d'a-questa variació (R2 = 0,36).

Taula 6: Estimadors del model

Constant + 5,2 hores

Efecte de ser treballador/a – 3,4 hores Efecte de ser home + 1,4 hores

Mitjançant aquest model tan simple, podem estimar que els homes no ocupats te-nen, de mitjana, 5,2 + 1,4 = 6,6 hores de temps lliure, mentre que les dones treba-lladores només disposen de 5,2 – 3,4 = 1,8 hores.

(46)

Taula 7: Els quatre models comparats

El nostre model final explica gairebé la meitat de la variació en hores de temps lliu-re, la qual cosa, tenint en compte el que sol ser habitual en els estudis socials, és un percentatge molt elevat.

Model 1 2 3 4 5

Bàsic Variables Variables Variables Beta econòmiques econòmiques econòmiques ajustada

i familiars i personals

R2 0,357 0,423 0,449 0,456

Constant +5 h 12 min +3 h 16 min +2 h 56 min +2h 58 min

Ocupat/da –3 h 25 min –1 h 20 min –1 h 4 min –1h 00 min –,176

Sexe (home) +1 h 25 min +1 h 11 min +1 h 14 min +1h 11 min 0,210

Jubilat/a +2 h 42 min +3 h 14 min +2h 56 min 0,432

Aturat/da +2 h 00 min +2 h 26 min +2h 18 min 0,158

Temps parcial +0 h 51 min +1 h 00 min +0h 58 min 0,082

Estudiant +0 h 48 min +1 h 28 min +1h 21 min 0,155

H Doble carrera –0 h 15 min – – –

HI inclou autoocupació –0 h 14 min –0 h 19 min –0h 18min –,047

HI inclou pensions +0 h 15 min – – –

N infants <10 –0 h 23 min –0 h 20 min –0,067

Solter/a +0 h 26 min +0 h 26 min 0,069

Servei domèstic +0 h 23 min +0 h 24 min 0,046

N infants <3 0,0 h 29 min –0 h 23 min –0,039

H 2 adults i 2 infants –0 h 20 min –0 h 19 min –0,035

H monoparental –1 h 05 min –1 h 02 min –0,035

Separat/da o divorciat/da +0 h 24 min +0 h 22 min 0,026

Tenir prou temps –0 h 24 min –0,068

Sentir-se desbordat/a –0 h 23 min –0,048

(47)

Gràfic 6.4.1. Hores de temps lliure per sexe i edat del fill/a més petit: Catalunya, dies feiners.

Gràfic 6.4.2. Hores de temps lliure per sexe i edat del fill/a més petit: Catalunya, dies festius.

Hor

es

Hor

es

No hi ha fills/es < 18

No hi ha < 18

sexe

dona

home

sexe

dona

(48)

Gràfic 6.4.3. Hores de temps lliure per sexe i grups d’edat: Catalunya, dies feiners.

Gràfic 6.4.4. Hores de temps lliure per sexe i grups d’edat: Catalunya, dies festius.

Hor

es

Hor

es

sexe

dona

home

sexe

dona

(49)

D'aquest model, n’extraiem les conclusions següents:

1.El factor més decisiu, amb un pes molt superior al de la resta, és la relació amb el mercat de treball. Els individus que disposen de més temps lliure són, sobretot, els jubilats, mentre que les que treballen més hores són els autònoms.

2.Fins i tot quan tenim en compte la resta de les variables (situació familiar, econò-mica, personal, etc.), els dies feiners, les dones tenen al voltant d'1 hora menys de temps lliure que els homes. Altres càlculs (que no hem reproduït aquí) revelen que aquesta desigualtat es concentra en els homes i les dones d'edat avançada, i so-bretot en els jubilats.

3.La presència de fills/es –especialment d’infants menors de 3 anys–, redueix el temps lliure, però, excepte en les famílies monoparentals, en una proporció molt in-ferior a l'impacte que suposa el treball remunerat. La presència de fills/es de més de 10 anys no sembla tenir un impacte estadísticament significatiu. Tanmateix, cal recordar que la situació familiar està fortament vinculada amb la situació laboral dels membres de la llar. El que demostra millor aquest vincle és el fet que la variable que representa les famílies de doble carrera perd significació estadística després d'in-cloure les altres variables sobre la situació familiar.

4.Un cop s’han pres en consideració les altres variables, l'edat en si mateixa no té cap impacte, com tampoc el tenen les altres variables personals, excepte dos, en sentit contrari. Les persones que se sentien desbordades per les tasques del dia, de l'estudi diari, o bé tenien la percepció de disposar de poc temps per fer les se-ves obligacions tenien menys temps lliure. Aquesta variable es pot considerar com un factor que recull els factors no coberts per les variables que hem pogut mesu-rar. D'altra banda, les persones que tenen millor salut disposen de menys temps lliure. Aquest resultat és molt útil per recordar que el «temps lliure» té, fins a cert punt, un doble vessant. Algunes persones que no tenen una bona salut disposen de molt de temps lliure, entre d'altres raons perquè la seva salut no els permet de realitzar activitats.

5.Contràriament al que suggereix la teoria econòmica, ni el nivell d'ingressos de la llar, ni el nivell de formació de l'individu tenen un efecte estadísticament significatiu. Com hem pogut apreciar en els gràfics, això no significa que no hi hagi una relació, sinó que aquesta relació opera a través d'altres factors: principalment, el temps de-dicat al treball.

6.El servei domèstic té un paper poc significatiu. Incrementa el temps lliure en uns 20 minuts al dia, i redueix, sobretot, el temps dedicat a les tasques domèstiques per part de les dones.

(50)

Temps lliure els dies festius

Taula 8: Hores de temps lliure en dies feiners, Catalunya, 2002-3.

Mitjana 6 h 35 min

Mediana 6 h 30 min

Percentils 5 1 h 50 min

10 2 h 40 min

25 4 h 30 min

50 6 h 30 min

75 8 h 50 min

90 10 h 30 min

95 11 h 30 min

Tal com indica la taula anterior, durant els caps de setmana i els altres dies no fei-ners, la variació en les hores de temps lliure és menor. Per analitzar els dies festius, podem utilitzar el mateix model que acabem de construir per als dies feiners. Tal com demostra la taula següent, totes les variables, excepte la que fa referència a la situació relativa a l'ocupació, perden significació. Fins i tot l'ocupació perd rellevàn-cia quan intentem especificar un model per als dies festius.

Taula 9: Model per als dies feiners aplicat als festius.

Model Variables Significació

econòmiques, estimada familiars i personals

R2 0,171

Constant +4 h 48 min

Ocupat/a –0 h 35 min **

Sexe (home) +1 h 53 min **

Jubilat/da +0 h 14 min x

Aturat/da +0 h 16 min x

Temps parcial –0 h 4 min x

Estudiant –0 h 18 min x

HI inclou autoocupació +0 h 08 min x

Solter/a +0 h 49min **

Servei domèstic 0 h 0 min x

N menors <3 –0 h 49 min **

Ll 2 adults i 2 menors –0 h 24 min *

Llmonoparental –0 h 51 min **

Separat/da o divorciat/da +0 h 28 min x

Tenir prou temps –0 h 21 min **

Sentir-se aclaparat/da –0 h 14 min **

Nivell de salut (1 a 5) –0 h 03 min x

(51)

Taula 10: Model per als dies festius.

R2 0,180 Beta ajustada

Constant 5h 52m

Home +1h 53m +0.316

Solter/a +0h 33m +0,084

Nombre d’infants <3 –0h 31m –0,054

H 2 adults i 2 infants –0h 36m –0,062

H de doble carrera/presència –0h 33m –0,068

Nombre d’infants 10-17 0h 36m +0,103

Edat fill/a més petit 0h 01m +0,159

Edat persona enquestada –0h 01m –0,081

Sentir-se desbordat per les tasques del dia –1h 13m –0,110

Tenir prou temps –0h 22m –0,058

Tenir cura de persona malalta/ gran a la llar –0h 36m –0.042

6.5. Síntesi del model d’anàlisi

(52)

7. CONCLUSIONS

En aquest informe hem ofert alguns resultats de l'Enquesta d'ús del temps (2002/03) per a Catalunya, a partir de la informació recollida en un diari personal al llarg d'un període de 24 hores, facilitada per la població adulta, que en aquest cas inclou les persones de 18 anys o més. Hem centrat l'atenció en dos temes principals: la dis-ponibilitat de temps lliure i l'efecte del cicle de vida individual i familiar, tot distingint entre dies feiners i dies festius.

Malgrat que en termes generals no s'observen gaires diferències en l'ús del temps per comunitats autònomes, Catalunya destaca perquè les persones entrevistades enregistren en els seus diaris menys temps lliure que les que pertanyen a d’altres co-munitats. Així, en comparació amb Extremadura, per exemple, els homes i les dones de Catalunya tenen gairebé 1 hora menys de temps lliure. Tanmateix, això es conse-qüència, en part, del fet de presentar la mitjana o la mediana del temps; com que a Catalunya l'ocupació i l'activitat són superiors, la mitjana de temps lliure es redueix a causa de la composició segons la condició d'activitat de la població resident. Els dies feiners, les dones disposen d'un mitjana de 3 hores i 30 minuts de temps lliure, mentre que la dels homes és de 4 hores i 10 minuts. Durant els caps de set-mana o els dies festius, aquesta mitjana s'incrementa fins arribar, respectivament, a les 5 hores i 36 minuts, i a les 7 hores i 32 minuts. Per tant, la diferència de gène-re en el temps lliugène-re és més gran durant els caps de setmana, en part per l'habitual divisió sexual del treball: els homes, per regla general, i en comparació amb les nes, tendeixen a dedicar més hores al treball assalariat i menys hores al treball do-mèstic i, com que les disminucions en el treball assalariat són més notables els caps de setmana, disposen de més temps lliure. Aquestes mitjanes oculten una gran va-riació, tant entre els homes com entre les dones en situacions aparentment similars pel que fa al tipus de treball o a l'estructura familiar.

(53)

Les llars amb els ingressos més elevats i les persones entrevistades amb uns nivells d'instrucció més elevats són les que disposen de menys temps lliure. Això demos-tra, en part, el valor marginal superior del temps d'aquestes persones i aquestes llars. Ara bé, cal entendre aquesta evidència en el context dels resultats de la re-gressió que controla variables diferents: això s'explica, en part, per la tendència de la població jubilada (amb uns ingressos més baixos y pertanyents a generacions amb un nivell d’instrucció inferior) a disposar d’una proporció de temps lliure molt superior.

(54)

8. Apèndix

Categories de l’ús del temps

Temps lliure Vida social, visites, festes, converses telefòniques, diversió i cultura, cinema, concerts, teatres, esports i activitats a l'aire lliure, oci passiu, aficions i jocs, lectura, televisió, vídeo i ràdio, activitats participatives, pràctiques religioses.

Cura personal Àpats i activitats d'higiene personal.

Treball voluntari Treball com a voluntari/a o a canvi d’uns honoraris mínims.

Ajudar altres llars Ajudes realitzades directament a altres llars, sense la mediació de cap organització.

Tenir cura persones Assistència, atenció física de persones adultes.

malaltes/grans

Tenir cura dels infants Atenció física i vigilància, educació, jugar, acompanyar els infants.

Tasques de la llar/ Activitats culinàries, manteniment de la llar, neteja, organització, confecció i cura

treball domèstic de la roba, jardineria, construcció i reparació, manteniment de vehicles, compres, gestions.

Treballar/Estudiar Treball remunerat –principal i secundari– i activitats relacionades (per ex. recerca d'ocupació). Estudis en un centre d'ensenyament o universitat, incloent-hi estudis de formació professional, ocupacional i contínua, estudis durant el temps lliure. Activitats relacionades (per ex. fer els deures, anar a la biblioteca).

Dormir Dormir al llit, descansar al sofà, migdiada, temps al llit abans i després de dormir.

Temps amb infants de Temps dedicat a qualsevol activitat, en presència dels fills.

menys de 10 anys

Font: Enquesta d’ús del temps (2002-2003), volum I. Metodologia i resultats nacionals. Madrid: Instituto Nacional de Estadística, 2004.

Notes sobre els gràfics

El nombre de dies (sense aplicar pes) que formen la base de dades dels gràfics són: Dies Feiners Festius

Homes Espanya 19.696 12.316 7.380

Catalunya 3.017 1.928 1.089

Dones Espanya 22.979 13.993 8.986

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...