Els docents creuen que més autonomia de centre i la innovació milloren la qualitat educativa?

Texto completo

(1)

Dossier de premsa

Els docents creuen que més

autonomia de centre i la

innovació milloren la qualitat

educativa?

(2)

Les publicacions de la Fundació Jaume Bofill estan disponibles per a descàrrega al web

www.fbofill.cat.

Les publicacions de l’Edubaròmetre, i més resultats de l’enquesta, estan disponibles per a descàrrega al web

www.edubarometre.cat

Primera edició: novembre 2018 © Fundació Jaume Bofill, 2018 Provença, 324

08037 Barcelona fbofill@fbofill.cat

http://www.fbofill.cat

Reconeixement – CompartirIgual (by-sa) –Internacional :

Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades,

la distribució de les quals cal fer-se amb una llicència igual a la que regula l'obra original.

edubarometre.cat- Per l’educació responc, és la primera enquesta que pregunta a famílies i docents sobre les seves necessitats, expectatives i visions

sobre l’educació dels seus fills i filles, dels seus alumnes, del seu centre

i sobre com ha de ser l’educació del país.

En el moment actual de canvis en l’educació, cal obrir i ampliar el debat, incorporant la pluralitat i riquesa de visions dels principals actors educatius.

(3)

En aquest dossier de premsa es presenten els resultats de la segona enquesta

de l’Edubaròmetre a docents d’infants i joves d’1 a 18 anys, escolaritzats a

Catalunya.

Fitxa tècnica del segon edubaròmetre de docents. Treball de camp: 2 de març-25 de juny de 2018.

Nombre de respostes: 2.666 docents d’infants i joves d’1 a 18 anys. Tècnica: enquestació en línia.

Àmbit geogràfic: Catalunya.

Error: +/-1,91% per a un nivell de confiança del 95%.

Ponderació de la mostra: província, nivell educatiu en el que s’imparteix docència, titularitat de centre (públic o concertat-privat).

(4)

Dades destacades

1. El 75% dels i de les docents valoren molt positivament l’autonomia

de centre i consideren que millora l’aprenentatge i la qualitat

educativa.

• El 84% la relacionen amb una major estabilitat dels equips docents i el

80% amb més capacitat de decisió sobre l’organització, els horaris i el model pedagògic del centre.

• El 74% dels docents creuen que disposar de més autonomia

pressupostària o per decidir el currículum milloraria molt o

completament l’aprenentatge i la qualitat educativa.

• El 58% dels i de les docents aposten tant perquè el claustre docent

tingui més capacitat de decisió com perquè la direcció pugui prendre més decisions organitzatives. El suport a un major poder del claustre és

majoritari, inclús entre els docents que formen part de l’equip directiu (el 77% creu que millora molt o completament l’aprenentatge i la qualitat educativa).

• Un 60% de docents considera que la possibilitat de triar els nous

docents pel seu perfil milloraria molt o completament l’aprenentatge i la qualitat educativa, un 15% creu que els milloraria moderadament, el

16% que no milloraria o ho faria poc i el 9% no sap o no vol contestar. El 81% dels docents que formen part de l’equip directiu creuen que la mesura generaria millores, mentre que ho creuen el 54% dels que no formen part de l’equip directiu.

Formalment els centres ja disposen d’autonomia pedagògica, i en menor mesura organitzativa. Aquesta elevada valoració d’una major autonomia, podien indicar que els centres no n’estan fent l’ús que tenen reconegut o bé que hi ha obstacles efectius o poc marge real per dur-la a terme.

2. El 83% dels docents creuen que la innovació en educació es una

bona manera de millorar l’aprenentatge. La confiança en la

innovació està plenament estesa entre els docents del país.

• El 91% dels docents es mostra convençut de que la personalització

de l’aprenentatge és molt o completament útil per a millorar

l’aprenentatge dels infants i joves.

• El 83% creu que l’aprenentatge cooperatiu, la transversalització

(5)

pràctiques que poden ser molt o completament útils per a la millora

dels aprenentatges.

• Un 73% considera que els nous models d’avaluació també ho són. • El 60% dels i de les docents, a més, estan integrant les pràctiques

més innovadores al seu dia a dia a l’aula amb freqüència (sempre o

habitualment).

• Hi ha un canvi de tendència en les pràctiques a l’aula, ja que el 52% dels

docents diuen que no proposen mai o gairebé mai les propostes del llibre de text.

• El 73% dels i de les docents necessiten més temps i recursos per

implementar més innovació en les seves pràctiques. Demanen també més formació per gestionar la diversitat de l’alumnat (35%) i per millorar

les estratègies didàctiques (27%).

• Aquestes demandes són coincidents amb el què creuen que necessiten

els seus centres per treure tot el potencial de l’alumnat: el 64%

demana abaixar les ràtios i tenir grups classe més petits i el 34% més formació per detectar i treballar les necessitats de l’alumnat.

• En cas d’una major inversió en educació, el 70% dels docents creuen

prioritari invertir en més mestres i abaixar ràtios, seguit de més atenció a l’alumnat amb necessitats educatives (43%), més suport a l’escola pública (35%) i millorar la formació docent (33%).

Per aconseguir que s’estenguin les pràctiques innovadores que els docents valoren que serien efectives, caldrà tenir en compte les ràtios i respondre a les necessitats de formació del professorat. Cal bastir una formació més específica i qualitativa en estratègies didàctiques i en atenció a la diversitat.

3. Els i les docents estan convençuts que la personalització de

l’aprenentatge és clau per aconseguir l’èxit educatiu de tot

l’alumnat, amb un 9 sobre 10 d’acord. Tant ells i elles (mitjana del

8,8) com el seu centre en conjunt (7,5) s’esforcen en acompanyar de

manera personalitzada l’alumnat.

• Els i les docents coneixen bé l’alumnat (mitjana d’acord del 8,1) i diuen

tenir una comunicació fluïda amb les seves famílies (7,9).

• Tenen els coneixements necessaris per acompanyar l’alumnat de manera personalitzada (7,1).

• Ara bé, no creuen tenir el temps i els recursos necessaris per fer

(6)

Els i les docents estan compromesos amb la personalització, se senten preparats i s’esforcen en implementar-la. El límit que veuen a aplicar-la en major mesura és el temps i els recursos de què disposen.

4. El 93% dels i les docents diuen que el seu centre dona a les famílies

tota la informació que necessiten.

• Els docents es mostren confiats en el nivell d’informació que donen a les famílies, en temes com ajudar els fills en els estudis, el que faran durant el curs o el treball a l’aula. Ara bé, això contrasta amb la percepció que

tenen les famílies de la informació de què disposen: el 93% dels

docents afirma que donen a les famílies orientacions per ajudar els seus fills en els estudis, mentre que només el 71% de les famílies diu tenir-la; aquest és, de fet, l’aspecte del que les famílies diuen tenir menys

informació.

• En totes les etapes educatives hi ha un contrast important entre la

informació que els i les docents diuen donar a les famílies i la que les famílies afirmen tenir; d’altra banda, a mesura que s’avança d’etapa educativa el nivell d’informació que es dona i es rep també disminueix.

El contrast entre la informació que es dona i la que els pares i mares diuen tenir, sobretot entre aquelles famílies amb menor capital cultural i en les que el fill o filla no va bé als estudis, demana d’un esforç especial per apropar-s’hi. Que les famílies tinguin les eines necessàries per acompanyar els fills i filles, és cabdal per trencar la reproducció de les desigualtats, pel que els centres han de desplegar estratègies específiques dirigides a aquests col·lectius.

(7)

Principals resultats

1. El 75% dels docents creuen que l’autonomia de centre millora molt o completament l’aprenentatge i la qualitat educativa. El 58% dels docents responen que tant el claustre com la direcció han de poder prendre més decisions i que les dues mesures millorarien molt o completament l’aprenentatge i la qualitat educativa.

• L’estabilitat dels equips, poder decidir sobre l’organització i els

horaris i l’autonomia pedagògica són les mesures que es consideren

més positives, amb una mitjana de completament o molt d’acord del

82%.

• El 74% dels docents creuen que disposar de més autonomia

pressupostària o per decidir el currículum milloraria molt o

completament l’aprenentatge i la qualitat educativa.

• Una mesura que ha aixecat crítiques, com és la possibilitat de

seleccionar el perfil dels nous mestres de les llistes oficials, té el suport del 60% dels docents, que estan molt o completament d’acord en

que millora l’aprenentatge i la qualitat educativa, el 15% hi veu una millora moderada (valoració de 5 o 6), el 16% creu que no genera millores o en genera poques (valoracions per sota del 5) i el 9% no ho sap o no contesta.

(8)

56,3% 49,7% 47,4% 47,3% 43,8% 42,0% 37,1% 34,9% 28,1% 30,8% 32,8% 34,4% 32,9% 29,9% 22,8% 30,2% 9,1% 11,5% 11,4% 11,4% 13,5% 14,6% 15,2% 17,4% 1,5% 2,2% 2,5% 2,1% 3,2% 2,7% 5,6% 5,5% 1,8% 2,1% 2,0% 1,0% 3,3% 3,0% 10,8% 5,4% 3,2% 3,7% 3,7% 3,8% 3,4% 7,8% 8,5% 6,6% 0% 20% 40% 60% 80% 100%

Més estabilitzat dels equips

Més autonomia sobre l’organització i els horaris

Més autonomia pedagògica

El claustre docent ha de poder prendre més decisions

Més autonomia per decidir el currículum

Més autonomia pressupostària

Poder seleccionar el perfil dels nous mestres entre diferents candidats de les llistes oficials

La direcció del centre hauria de poder prendre més decisions organitzatives

En quin grau consideres que les següents mesures d'autonomia de centre millorarien l'aprenentatge i la qualitat educativa?

(9)

2. Equips directius i docents comparteixen una valoració positiva de la utilitat de l’autonomia de centre per a la millora de l’aprenentatge. On hi ha més diferències és en poder seleccionar els mestres pel seu perfil (el 81% dels membres de l’equip directiu i el 54% dels que no ho són creu que millora molt o completament l’aprenentatge) i en que la direcció pugui prendre més decisions organitzatives (81% i 61% respectivament).

• Els docents que creuen que poder triar els docents pel perfil no

milloraria o milloraria poc l’aprenentatge i la qualitat educativa són el 5% dels membres de l’equip directiu i el 20% dels que no ho són.

• En la resta de mesures les diferències en les respostes molt i

completament, entre els membres de l’equip directiu i els que no ho són,

(10)

65,7% 53,7% 55,7% 48,0% 51,0% 46,4% 37,8% 49,9% 47,8% 42,6% 47,2% 40,5% 60,3% 30,6% 51,3% 30,3% 23,8% 29,2% 28,3% 31,5% 33,4% 32,6% 39,2% 33,0% 32,3% 33,1% 26,8% 30,6% 20,2% 23,5% 29,6% 30,3% 4,7% 10,3% 9,6% 12,1% 8,5% 12,3% 13,8% 10,8% 13,0% 13,6% 14,1% 14,8% 6,1% 17,7% 9,4% 19,7% 0,9% 1,8% 1,4% 2,5% 2,1% 2,7% 4,0% 1,6% 2,3% 3,4% 3,7% 2,5% 2,3% 6,5% 2,6% 6,3% 0,5% 2,1% 1,4% 2,3% 1,2% 2,2% 1,2% 0,9% 1,4% 3,8% 2,4% 3,2% 2,4% 13,2% 2,1% 6,4% 4,3% 2,9% 3,7% 3,7% 3,7% 3,8% 4,0% 3,7% 3,1% 3,5% 5,7% 8,3% 8,7% 8,4% 5,0% 7,0% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Sí equip directiu No equip directiu Sí equip directiu No equip directiu Sí equip directiu No equip directiu Sí equip directiu No equip directiu Sí equip directiu No equip directiu Sí equip directiu No equip directiu Sí equip directiu No equip directiu Sí equip directiu No equip directiu Mé s es ta bi litz at del s e qu ip s M és auto no mi a so br e l’or ga nit za ció i el s ho ra ri s Mé s auto no mi a pe da gò gi ca El cl au str e do cen t h a de po de r p re nd re m és d ec is ions Mé s auto no mi a p er de cid ir e l cur rí cul um Mé s auto no mi a pr es su po st àr ia Po de r se le cci on ar e l per fil de ls no us me str es ent re d ife re nt s can di da ts de le s l lis te s of ic ia ls La d ir ec ci ó de l ce ntr e ha ur ia de p od er pr en dr e m és de cis ions or gan itz at iv es

En quin grau consideres que les següents mesures d'autonomia de centre millorarien l'aprenentatge i la qualitat educativa?

Per si s'és membre de l'equip directiu

(11)

3. Els docents confien en la innovació en les pràctiques educatives i en

la seva utilitat per a la millora dels aprenentatges: el 83% creu que

les pràctiques plantejades són molt o completament útils.

• El 91% dels docents es mostra convençut de que la personalització

de l’aprenentatge és molt o completament útil per a millorar

l’aprenentatge dels infants i joves.

• El 83% creu que l’aprenentatge cooperatiu, la transversalització

curricular, l’autogestió de l’aprenentatge i el treball per projectes són pràctiques que poden ser molt o completament útils per a la millora

dels aprenentatges.

• Un 73% considera que els nous models d’avaluació també ho són.

60,4% 52,2% 51,3% 50,4% 47,5% 41,6% 30,1% 33,6% 33,6% 30,7% 34,3% 31,0% 6,4% 9,7% 8,6% 8,9% 11,1% 15,3% 1,8% 3,3% 3,0% 3,5% 5,5% 9,1% 1,3% 1,2% 3,6% 6,5% 1,7% 3,0% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Personalització de l’aprenentatge Aprenentatge cooperatiu Transversalització curricular Autogestió de l’aprenentage: competències

metacognitives i socioemocionals Treball per projectes Nous models d’avaluació

Puntua com valores la utilitat d’aquestes pràctiques innovadores per a la millora dels aprenentatges

(12)

4. Hi ha diferències en la valoració de la utilitat de les pràctiques

innovadores, en funció de l’etapa educativa: el 75% dels docents de

l’ESO creuen que el treball per projectes és molt o completament

útil, mentre que a primària són el 88%. A mesura que s’augmenta

d’etapa educativa, disminueix lleugerament el suport a les diferents

pràctiques innovadores.

• L’aprenentatge cooperatiu es considera molt o completament útil per al

80% dels docents de l’ESO i pel 92% dels de primària.

• El 67% dels docents de l’ESO i el 79% de primària consideren els

nous models d’avaluació molt o completament útils per a la millora

dels aprenentatges.

• En la resta de pràctiques innovadores, les diferències entre primària i ESO són menors al 10%.

(13)

71,4% 65,5% 53,4% 39,5% 63,0% 59,8% 42,1% 30,0% 63,4% 55,5% 45,8% 33,7% 59,4% 53,9% 46,6% 27,5% 61,6% 52,7% 38,3% 29,7% 50,9% 47,2% 34,7% 26,5% 24,4% 28,3% 34,4% 37,1% 28,7% 31,9% 37,4% 40,9% 27,4% 32,5% 37,2% 40,1% 25,2% 31,6% 30,4% 48,8% 31,4% 35,4% 36,4% 31,0% 28,4% 31,3% 32,4% 33,9% 2,3% 4,4% 8,6% 14,4% 6,8% 6,4% 14,0% 18,1% 5,2% 8,0% 10,0% 12,2% 6,2% 8,5% 10,8% 9,9% 4,6% 9,0% 15,3% 19,9% 13,2% 13,0% 18,1% 19,7% 0,5% 0,9% 2,3% 6,9% 1,4% 0,9% 5,4% 9,7% 0,6% 1,6% 4,0% 10,4% 1,0% 1,5% 6,2% 6,1% 2,1% 2,2% 8,4% 18,1% 3,8% 7,1% 12,5% 18,0% 1,4% 0,7% 1,3% 2,1% 0,2% 1,0% 1,1% 1,3% 3,4% 2,5% 2,9% 3,6% 8,2% 4,6% 6,1% 7,7% 0,2% 0,7% 1,7% 1,4% 3,7% 1,4% 2,2% 1,8% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Infantil Primària ESO Batx. Infantil Primària ESO Batx. Infantil Primària ESO Batx. Infantil Primària ESO Batx. Infantil Primària ESO Batx. Infantil Primària ESO Batx. Pe rs on al itz ac ió de l’a pre ne nt at ge Ap re ne nta tg e coop er at iu Tr an sv er sal itz ac ió cur ri cul ar Co m pet èn ci es me ta cog nitiv es i soc ioe moc io na ls Tr eb all p er pr oje cte s N ou s mode ls d’ av alu ac ió

Puntua com valores la utilitat d’aquestes pràctiques innovadores per a la millora dels aprenentatges.

(14)

5. Els i les docents han incorporat algunes pràctiques innovadores a

l’aula. El 52% no proposa mai o gairebé mai les activitats del llibre

de text.

• El 70% dels docents adequa les activitats a les possibilitats de cada

alumne i el 50% utilitza grups de treball flexible.

• Només el 23% utilitza habitualment o sempre les propostes del llibre

de text. 37,9% 27,1% 25,8% 16,7% 4,2% 44,9% 39,1% 44,4% 33,5% 18,4% 13,0% 18,8% 20,8% 24,3% 21,9% 3,0% 12,6% 7,8% 23,0% 52,1% 1,2% 2,4% 1,2% 2,5% 3,4% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Totes les activitats que proposo estan adaptades al nivell del grup.

Faig reforç o ampliació a alguns alumnes. Les adequo a les possibilitats de cada alumne/a. Utilitzo grups de treball flexible de diferent nivell, amb tasques diferenciades. Proposo les activitats del llibre de text.

Quan proposes activitats d'aprenentatge, assenyala la freqüència amb la que fas aquestes pràctiques:

Ns/Nc Mai o gairebé mai (0-4) De vegades (5-6) Habitualment (7-8) Sempre o gairebé sempre (9-10) Pràctiques més innovadores

(15)

6. El 73% dels i de les docents diuen que la manca de temps i recursos

materials és el que més condiciona la millora de la seva pràctica

educativa, seguits de determinades mancances formatives: el 35% la

manca de formació per gestionar la diversitat i el 27% la manca de

formació i preparació per millorar les estratègies formatives.

• La cultura de centre no és un impediment per a la millora: només un

19% respon que el condicionant és la cultura del seu centre, que està ancorat en un model de transmissió de coneixements.

NOTA: el total és superior a 100% perquè es demanaven dues respostes.

73,2% 35,1% 27,1% 18,7% 14,4% 4,6% 4,3% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% La manca de temps i recursos materials.

La manca de formació i preparació per gestionar

la diversitat de lalumnat. La manca de formació i preparació per millorar

les estratègies didàctiques.

La cultura del centre, massa ancorat en un model

de transmissió de coneixements. La manca de coneixements sobre com saprèn i

els

processos daprenentatge dels alumnes. Al meu centre exigim a tot lalumnat el mateix,

independentment del seu punt de partida. NSNC

Selecciona les dues coses que creus que condicionen la millora de la teva pràctica educativa.

(16)

7. El 64% diu que perquè el seu centre pugui treure tot el potencial de

l’alumnat cal abaixar les ràtios i tenir grups classe més petits.

• Els i les docents també creuen que els hi cal més formació per

detectar les necessitats de l’alumnat (34%), que fan falta suports específics com especialistes, psicòlegs, etc. (33%) i que s’ha

d’innovar en els mètodes d’ensenyament (33%). Aquests resultats són

coincidents amb els resultats de la primera edició de l’edubaròmetre, ja que l’atenció a la diversitat i la detecció de necessitats individuals era

l’aspecte en el que menys preparats se sentien.

• Només el 22% identifica com una estratègia per treure el potencial de

l’alumnat, incrementar el treball de tutoria i acompanyament.

NOTA: el total és superior a 100% perquè es demanaven dues respostes.

64,1% 34,3% 33,4% 33,0% 22,2% 1,0% 0,6% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% Abaixar les ràtios i tenir grups classe més petits

Que els docents tinguin formació específica per detectar i treballar les necessitats de l'alumnat Suports específics: especialistes, psicòlegs, etc. Innovar en els mètodes densenyament Més treball de tutoria i acompanyament Cap d'aquestes Ns/Nc

Què creus que necessita la teva escola per treure tot el potencial dels seus alumnes?

(17)

8. Si hi hagués un augment de la inversió en educació, per tal de que

Catalunya estigués al nivell mitjà de la inversió a Espanya, la

prioritat per al 70% dels docents hauria de ser més mestres i abaixar

ràtios.

• El 43% de docents trien com a prioritària una millor atenció per a

l’alumnat amb necessitats educatives.

• Un 33% mencionen la necessitat de millorar la formació dels i de les docents.

• Mentre que un 35% voldria més suport a l’escola pública, un 9% creu

que el suport l’hauria de rebre la concertada.

70,4% 43,0% 34,5% 33,3% 23,2% 20,9% 20,7% 13,2% 9,4% 6,8% 3,6% 2,2% 1,0% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%

Més mestres, abaixar ràtios Més atenció per a l'alumnat amb necessitats

educatives

Més suport a l'escola pública Millorar la formació del professorat Millorar els equipaments escolars (barracons, patis,

instal·lacions)

Innovació i tecnologia Més beques i ajuts per escoles i famílies amb més

dificultats

Gratuïtat de llibres, material, sortides i colònies, etc. Més suport a l'escola concertada Fer més escoles i instituts públics Extraescolars de qualitat i accessibles Cap d'aquestes Ns/Nc

Sabem que perquè Catalunya gasti el mateix en educació que la mitjana de l’Estat Espanyol caldria invertir-hi

uns 1.200 milions d’euros més.

Si disposessis d’aquests 1.200 milions d’euros per educació, en quines tres coses creus que caldria invertir-los?

(18)

9. Els i les docents estan convençuts que la personalització de

l’aprenentatge és clau per aconseguir l’èxit educatiu de tot

l’alumnat, amb un 9 sobre 10 d’acord. Tant ells i elles (mitjana del

8,8) com el seu centre en conjunt (7,5) s’esforcen en acompanyar de

manera personalitzada l’alumnat.

• Els i les docents coneixen bé l’alumnat (mitjana d’acord del 8,1) i diuen

tenir una comunicació fluïda amb les seves famílies (7,9).

• Tenen els coneixements necessaris per acompanyar l’alumnat de manera personalitzada (7,1).

• Ara bé, no creuen tenir el temps i els recursos necessaris per fer

aquest acompanyament personalitzat, i els valoren amb un 4,6 de

mitjana, tal i com ja posaven de manifest els pares i mares (amb una mitjana de 5,2). 9,0 8,8 8,1 7,9 7,5 7,1 4,6 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Crec que la personalització de l’aprenentatge és clau per aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat M’esforço per acompanyar l’alumnat de manera personalitzada. Conec bé el meu alumnat: interessos, motivacions, personalitat, etc. Considero que tinc una comunicació fluïda amb les

famílies del meu alumnat Tot el centre (tutor/a, professors, direcció...) fem un esforç per acompanyar de manera personalitzada l'alumnat Tinc els coneixements necessaris per acompanyar de manera personalitzada l’alumnat. Tinc el temps i els recursos necessaris per acompanyar de manera personalitzada l’alumnat.

(19)

10. El 93% dels i de les docents diu que el seu centre dona a les famílies

tota la informació que necessiten.

El 93% dels docents creu que expliquen a les famílies com ajudar el fill o

filla per a què li vagi bé el curs, mentre que els pares i mares estan d’acord en que disposen d'aquesta informació en un 71%. Hi estan molt o totalment

d’acord el 81% de docents i el 45% de pares i mares.

El menys freqüent és explicar la importància de les altres activitats del

centre: mentre que un 14% dels docents no creu que s’expliqui, un 23% hi està

d’acord moderadament (puntua amb 5 o 6).

5,6% 6,4% 9,3% 10,4% 13,5% 11,0% 11,8% 16,7% 16,7% 22,5% 34,8% 36,6% 34,2% 34,0% 31,8% 47,1% 44,2% 38,2% 37,6% 28,8% 1,5% 1,0% 1,6% 1,3% 3,4% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% El meu centre dona a les famílies tota la informació que necessiten Expliquem a les famílies com poden ajudar el seu fill o filla per a que li vagi bé el curs Expliquem a les famílies què faran els alumnes aquest curs: continguts, assignatures, etc. Expliquem com treballarem a l’aula: com són les classes. quines activitats fareu. etc. Expliquem la importància de les altres activitats del centre: extraescolars, espai migdia, etc.

Digues el teu grau d'acord amb...

Ns/Nc Totalment d'acord (9 i 10) Molt d'acord (7 i 8) D'acord (5 i 6) Gens d'acord (0 a 4)

(20)

11. En totes les etapes hi ha un contrast important entre la informació

que els i les docents diuen donar a les famílies i la que les famílies

afirmen tenir (responien valorant-la de 0 a 10): els docents creuen

donar més informació de la que les famílies diuen tenir. La

diferència més notable és en la referent a com ajudar el fill o filla en

els estudis: mentre que els docents de primària diuen informar amb

una mitjana de 8,2, els pares valoren la informació rebuda amb un

6; a l’ESO els docents ho puntuen amb un 7,8 i les famílies amb un

5,5.

• Els docents diuen que expliquen com treballaran a l’aula en un 8 a

primària i en un 6,8 a l’ESO, mentre que els pares diuen tenir la

informació en un 6,6 a primària i un 5,8 a l’ESO.

• El mateix passa a què farà l’alumnat durant el curs, els docents

puntuen la informació que donen amb un 7,8 a la primària i un 7,1 a l’ESO, mentre que les famílies ho fan amb un amb un 6,4 i un 6,2,

respectivament. 8,2 6,0 7,8 6,4 8,0 6,6 7,8 5,5 7,1 6,2 6,8 5,8 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Do ce nt s Fam íli es Do ce nt s Fam íli es Do ce nt s Fam íli es Do ce nt s Fam íli es Do ce nt s Fam íli es Do ce nt s Fam íli es Com ajudar el fill/a en els estudis Què farà el fill/a durant el curs Com treballaran a l'aula Com ajudar el fill/a en els estudis Què farà el fill/a durant el curs Com treballaran a l'aula Primària ESO

Informació que donen els centres i que tenen les famílies. Mitjanes. Primària i ESO

Figure

Actualización...

Related subjects :