Proposta de Pla de gestió del risc d inundació del districte de conca fluvial de Catalunya

134  Descargar (0)

Texto completo

(1)

E S 0 6 6 0 _ a n n e x 0 .d o cx

del risc d’inundació del

districte de conca fluvial

de Catalunya

Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(2)

a n n e x 0 .d o cx

Índex del document

1 Introducció ... 10

1.1 Les inundacions ... 10

1.1.1 El concepte del risc ... 11

1.1.2 Àrees amb risc potencial significatiu d’inundacions (ARPSI)... 12

1.2 Dades d’inundacions ... 12

1.2.1 Principals inundacions ocorregudes a Catalunya ... 12

1.2.2 Quantificació dels danys causats per inundacions ... 15

1.3 La gestió del risc ... 15

1.3.1 La gestió per conca hidrogràfica ... 15

1.3.2 Regles essencials per a la gestió del risc d’inundació... 16

1.4 Continguts del PGRI ... 17

2 Àmbit del Pla ... 17

2.1 ARPSI fluvials... 18

2.2 ARPSI costaneres ... 19

3 Marc legal ... 21

3.1 Previsions normatives en matèria de restauració fluvial ... 22

3.2 Previsions normatives en matèria de millora del drenatge d'infraestructures lineals 23 3.3 Previsions normatives en matèria de predicció d'avingudes ... 23

3.4 Previsions normatives en matèria de protecció civil ... 24

3.5 Previsions normatives en matèria d'ordenació territorial i urbanisme ... 25

3.6 Previsions normatives en matèria de promoció d’assegurances ... 26

4 Conclusions de l’avaluació preliminar del risc d’inundació (APRI) ... 27

4.1 Conclusions generals ... 27

4.2 Conclusions sobre la xarxa hidrogràfica emprada i les zones costaneres ... 27

4.3 Anàlisi de la informació de perillositat i risc ... 28

4.4 Delimitació de les ARPSI ... 28

5 Resum de l’estat i els objectius ambientals de les masses d’aigua amb risc potencial significatiu d’inundació ... 29

5.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord ... 30

5.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta ... 31

5.3 ARPSI de la conca del Fluvià ... 31

5.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró ... 32

5.5 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud ... 34

5.6 ARPSI de la conca la Tordera ... 34

5.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes ... 35

5.8 ARPSI de la conca del Besòs ... 36

5.9 ARPSI de la conca del Llobregat ... 37

5.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf ... 41

5.11 ARPSI de la conca del Foix ... 41

5.12 ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i centre ... 42

5.13 ARPSI de la conca del Gaià ... 42

5.14 ARPSI de la conca del Francolí ... 43 Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(3)

E S 0 6 6 0 _ a n n e x 0 .d o cx

6 Principis rectors i objectius ... 45

6.1 Principis generals ... 45

6.2 Objectiu principal ... 46

6.3 Objectius particulars per ARPSI ... 47

6.3.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord ... 47

6.3.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta ... 47

6.3.3 ARPSI de la conca del Fluvià ... 47

6.3.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró ... 47

6.3.5 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud ... 48

6.3.6 ARPSI de la conca de la Tordera... 48

6.3.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes... 48

6.3.8 ARPSI de la conca del Besòs ... 49

6.3.9 ARPSI de la conca del Llobregat ... 49

6.3.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf ... 49

6.3.11 ARPSI de la conca del Foix ... 49

6.3.12 ARPSI de la conca de les rieres de Tarragona nord i centre ... 50

6.3.13 ARPSI de la conca del Gaià ... 50

6.3.14 ARPSI de la conca del Francolí ... 50

6.3.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià ... 50

6.3.16 ARPSI costaneres ... 51

7 Resum del contingut dels plans de protecció civil existents ... 51

7.1 Pla de protecció civil de Catalunya (PROCICAT) ... 51

7.2 Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT) ... 52

7.2.1 Funcions de l’INUNCAT ... 52

7.3 Plans d’actuació municipal (PAM) ... 53

7.4 Plans d’autoprotecció (PAU) ... 53

7.5 Altres plans i estudis relacionats: plans d’emergència d’embassaments ... 54

7.6 Protocols de comunicació de la informació i prediccions de pluges amb manca de drenatge local ... 55

7.6.1 Protocols de comunicació de la informació i prediccions per situacions de mala mar 55 7.6.2 Coordinació de comunicació de la informació i prediccions ... 55

7.6.3 Mesures desenvolupades per incrementar la percepció de risc i de les estratègies d’autoprotecció ... 56

8 Sistemes i mitjans disponibles per a l’obtenció d’informació hidrològica ... 57

8.1 Xarxa meteorològica... 57

8.2 Xarxa hidrològica ... 59

8.3 Sensorització per ARPSI ... 59

8.4 Xarxa costanera ... 60

9 Resum dels programes de mesures ... 61

9.1 Programa de mesures de l’àmbit hidrològic del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (PMH) ... 61

9.2 Mesures de Protecció Civil ... 62

9.3 Mesures d’ordenació del territori i urbanisme ... 62

9.3.1 El planejament Territorial ... 62

9.3.2 El planejament urbanístic ... 63 Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(4)

a n n e x 0 .d o cx

9.4 Mesures de restauració fluvial ... 67

9.5 Mesures costaneres ... 67

9.6 Mesures per promocionar les assegurances ... 67

10 Conjunt de mesures ... 67

10.1 Definició de les mesures ... 68

10.1.1 Classificació de les mesures ... 69

10.1.2 Codificació de les mesures ... 72

10.1.3 Fitxes de les mesures ... 73

10.1.4 Criteris de priorització de les mesures ... 74

10.1.5 Costos i beneficis de les mesures ... 78

10.1.6 Responsables de les mesures ... 78

10.2 Relació de mesures ... 79

10.3 Síntesi del pressupost ... 84

11 Incidència del canvi climàtic ... 86

11.1 L’experiència mundial ... 86

11.2 L’experiència catalana ... 88

11.3 Estratègia al PGRI per fer front al canvi climàtic ... 90

12 Implementació i coordinació del PGRI ... 90

12.1 Coordinació amb altres plans i programes ... 90

12.1.1 Coordinació amb el Pla de gestió del districte conca fluvial de Catalunya (PGDCFC) ... 90

12.1.2 Coordinació amb l’INUNCAT ... 92

12.2 Indicadors del compliment i seguiment del PGRI ... 92

12.3 Modificació, revisió i actualització del PGRI ... 98

13 Resum dels procesos d’informació pública, de consulta i d’avaluació ambiental estratègica ... 98

13.1 Processos d’informació pública i consulta de l’avaluació preliminar del risc d’inundació i dels mapes de perillositat i risc d’inundació ... 98

13.2 Processos d’informació pública i consulta del PGRI ... 99

13.2.1 Resum del tràmit d’informació pública ... 99

13.2.2 Resum dels tràmits de consulta interdepartamental i audiència institucional 100 13.2.3 Resum d’altres mecanismes de participació ... 102

13.3 Avaluació ambiental estratègica ... 107

13.4 Modificacions incorporades ... 108

13.5 Mesures de difusió pública ... 114

14 Llista d’autoritats competents ... 115

14.1 Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ... 116

14.2 Direcció General de Protecció Civil (DGPC) ... 117

14.2.1 Introducció ... 117

14.2.2 Finalitats ... 117

14.2.3 Funcions ... 118

14.2.4 Les autoritats de protecció civil ... 119

14.2.5 La Comissió Protecció civil ... 119

14.2.6 Funcions ... 119

14.2.7 Composició del ple ... 120

14.2.8 Composició de la comissió permanent ... 122 Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(5)

E S 0 6 6 0 _ a n n e x 0 .d o cx

14.3 La Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (DGOTU) ... 126

14.3.1 Introducció ... 126

14.3.2 Funcions ... 126

14.4 La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar (DGSCM) ... 127

14.5 Els ens locals i supramunicipals ... 128

14.5.1 Municipis ... 128

14.5.2 Altres ens locals... 129

14.6 Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ... 130

14.6.1 Introducció ... 130

14.6.2 Funcions ... 130

14.7 Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació (DARPA) ... 131

14.8 El Consorci de Compensació d’Assegurances (CCA) ... 131

14.8.1 Introducció ... 131

14.8.2 Funcions i objectiu ... 131

14.9 Entitat Estatal d'Assegurances Agràries (ENEAA) ... 132

14.9.1 Introducció ... 132

14.9.2 Funcions i objectiu ... 132

14.10 Altres organismes ... 132

14.10.1 Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) ... 132

14.10.2 Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ... 134

Annex 01: Mapes de perillositat i risc d’inundació Annex 02: Fitxes de les mesures

Índex de taules

Taula. 1. Síntesi de la probabilitat d’ocurrència de diversos episodis en funció del número d’anys a tenir en compte. Font: Elaboració pròpia ... 11

Taula. 2. Resum de catàstrofes a Espanya. Font: Direcció General de Protecció Civil i Emergències (DGPCE), Madrid 2012 ... 15

Taula. 3. Taula resum de les ARPSI fluvials. Font: Elaboració pròpia ... 19

Taula. 4. ARPSI costaneres del districte de conca fluvial de Catalunya ordenades per codi, amb el seu nom i longitud (en quilòmetres). ... 20

Taula. 5. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 30

Taula. 6. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 31

Taula. 7. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Fluvià. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 32

Taula. 8. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Ter-Daró. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 34

Taula. 9. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 34

Taula. 10. Estat de les masses d’aigua de l’ ARPSI de la conca de la Tordera. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 35 Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(6)

a n n e x 0 .d o cx

Taula. 11. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes de Barcelona. Font: IMPRESS 2013. Març

2014 ... 36

Taula. 12. Estat de les masses d’aigua de l’ ARPSI de la conca del Besòs. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 37

Taula. 13. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Llobregat. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 41

Taula. 14. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres del Garraf. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 41

Taula. 15. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Foix. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 42

Taula. 16. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i centre. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 42

Taula. 17. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Gaià Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 42

Taula. 18. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de la conca del Francolí Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 43

Taula. 19. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI de les conques de les rieres meridionals i rieres del Montsià. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 44

Taula. 20. Estat de les masses d’aigua de l’ARPSI costaneres. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ... 45

Taula. 21. Punts de control a les ARPSI del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia ... 60

Taula. 22. Principals plans territorials sectorials aprovats a Catalunya. Font: Elaboració pròpia ... 63

Taula. 23. Tipus de mesura en funció de la fase del cicle de gestió del risc. Font: Guidance for Reporting under the Floods Directive ... 71

Taula. 24. Tipus de mesures proposades en el RDI. Font: Elaboració pròpia ... 72

Taula. 25. Taula resum objectius de les mesures. Font: MAAMA ... 72

Taula. 26. Codi de les fases i tipologies de mesures proposades en el RDI. Font: MAAMA ... 73

Taula. 27. Relació de mesures prioritzades del PGRI per codi, títol, responsable ... 78

Taula. 28. Ens consultats en el PGRI. Font: Elaboració pròpia ... 79

Taula. 29. Relació de mesures del PGRI per codi, títol, responsable i prioritat ... 82

Taula. 30. Relació de mesures del PGRI segons classificació ... 83

Taula. 1. Resum del pressupost de les mesures ... 85

Taula. 2. Resum del pressupost en per actor de les mesures. ... 86

Taula. 3. Relació d’indicadors de les mesures del PGRI. Font: Elaboració pròpia ... 98

Taula. 4. Àmbits participatius per ARPSI. Font: Elaboració pròpia ... 103

Taula. 5. Punts centrals on concentrar els debats. Font: PGDCFC 2015 ... 106

Taula. 6. Síntesi del procés d’avaluació ambiental estratègica del PGRI ... 107 Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(7)

E S 0 6 6 0 _ a n n e x 0 .d o cx

Figura 1.- El concepte del risc. Font: Elaboració pròpia ... 12 Figura 2.- Mapa de les conques principals del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia ... 18 Figura 3.- Mapa de les ARPSI fluvials del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia ... 18 Figura 4.- Mapa de les ARPSI costaneres del districte de conca fluvial de Catalunya.

Font: Elaboració pròpia ... 19 Figura 5.- Mapa amb la posició de les diferents estacions de radar i de les meteorològiques automàtiques de les xarxes del SMC, de l’ACA, i de la CHE. Font: Tomeu 2013 ... 58 Figura 6.- Estructura dels plans territorials; Font d'informació: Frederic Ximeno. Avaluació

Ambiental Estratègica Conferència en el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports (26.03.2008) ... 62 Figura 7.- Estat dels Plans Directors urbanístics. Font: DGOTU ... 64 Figura 8.- Fases del cicle de gestió del risc: Prevenció, Protecció, Preparació i

Recuperació i revisió. Font: Elaboració pròpia ... 69 Figura 9.- Exemple de fitxa de mesura. Font: elaboració pròpia ... 73 Figura 10.- Períodes de retorn previstos per un esdeveniment de precipitació diària que es

va superar a finals del segle 20, de mitjana, una vegada durant un període de 20 anys ( 1981-2000 ). Una disminució en el període de retorn implica més freqüents esdeveniments extrems de precipitació ( és a dir, menys temps entre els esdeveniments de mitjana). Els diagrames de caixa mostren els resultats de les projeccions a nivell regional la mitjana per a dos horitzons de temps de 2046-2065 i de 2081 a 2100, en comparació amb el 20 finals segle, i per tres diferents escenaris d'emissions del IEEE ( B1, A1B , A2 ). Els resultats es basen en 14 GCMs que contribueixen a la CMIP3 . El nivell d'acord entre els models s'indica mitjançant la mida de la acolorit caixes ( en la qual el 50% de les projeccions dels models estan continguts), i la longitud de les patilles (indicant les projeccions màximes i mínimes de tots els models). ... 87 Figura 11.- Desastres naturals en estats membres de la UE en el període 1980-2009. Font: Mapping the impacts of natural hazards and technological accidents in Europe. An overview of the last decade. EEA Technical report No 13/2010 ... 88 Figura 12.- Esquema del procés de participació dut a terme en cadascun dels 4 àmbits de

participació al DCFC. Font: PGDCFC 2015 ... 103 Figura 13.- Àmbits de participació segons els quals es va organitzar els processos de participació del DCFC Font: elaboració pròpia. ... 103 Figura 14.- Esquema del procés de participació a Barcelona 1. Font PGDCFC 2015 .... 104 Figura 15.- Esquema del procés de participació a Barcelona 2. Font PGDCFC 2015 .... 105 Figura 16.- Esquema del procés de participació a Girona 1. Font PGDCFC 2015 ... 105 Figura 17.- Esquema del procés de participació a Tarragona 1. Font PGDCFC 2015 .... 105 Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(8)

a n n e x 0 .d o cx

Glossari de sigles i d’acrònims

ACA Agència Catalana de l'Aigua

APRI Avaluació preliminar del risc d’inundació

ARPSI Àrees amb risc potencial significatiu d'inundacions

CCA Consorci de Compensació d’Assegurances CCAÇ Centre de Comandament Avançat

CE Comissió Europea

CECAT Centre de Coordinació Operativa de Catalunya

CRA Centres Receptors d’Alarmes

DARPA Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació DCFC Districte de conca fluvial de Catalunya

DGPA Direcció General de Polítiques Ambientals

DGPC Direcció General de Protecció Civil

DGOTU Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme DGSCM Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar

DI Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23

d'octubre de 2007, relativa a l’avaluació i la gestió dels riscos d'inundació

DMA Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000 per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües

ENEAA Entitat Estatal d’Assegurances Agràries ICGC Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

INUNCAT Pla Especial d'Emergències per Inundacions a Catalunya MAPRI Mapes de perillositat i risc d’inundació

MAAMA Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient OCCC Oficina catalana del Canvi Climàtic

OMR Objectius menys rigorosos

PEF Estudis de planificació de l’espai fluvial

PdM Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de

Catalunya

PTSCEC Pla territorial sectorial de connectivitat ecològica de Catalunya

PGDCFC Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya

PGRI Proposta de Pla de gestió del risc d'inundació del districte de conca fluvial de Catalunya

PHN Pla Hidrològic Nacional

RDI Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d'avaluació i gestió del risc Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(9)

E S 0 6 6 0 _ a n n e x 0 .d o cx planificació hidrològica

RDPH Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del domini públic hidràulic

SAPI Serveis d’Alerta Primerenca d’Inundacions SEM Sistema d’Emergències Mèdiques

SMC Servei Meteorològic de Catalunya

T Període de retorn

TRLU Text refós de la Llei d’Urbanisme TRPI Trams amb risc probable d’inundació TRSI Trams amb risc significatiu d’inundació

XEMA Xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques XRAD Xarxa radar

Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(10)

a n n e x 0 .d o cx

1 INTRODUCCIÓ

La Proposta de Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (PGRI) s’elabora en compliment de l’article 13 del Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d’avaluació i gestió de riscos d’inundació (RDI), que transposa la Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2007, relativa a l’avaluació i la gestió dels riscos d'inundació (DI).

L’objecte principal del PGRI és integrar totes les mesures de les diferents administracions amb competències en relació amb la gestió dels riscos d’inundació. Aquestes mesures s’han adoptar a cada àrea amb risc potencial significatiu d’inundació (ARPSI), identificada l’any 2011 a l'avaluació preliminar del risc d’inundació (APRI) del districte de conca fluvial de Catalunya (DCFC), a fi d’assolir els objectius de la gestió del risc d'inundació establerts i centrant la seva atenció en la reducció de les conseqüències adverses potencials de la inundació per a la salut humana, el medi ambient, el patrimoni cultural, l'activitat econòmica i les infraestructures.

De conformitat amb l’article 11.4 del RDI, el PGRI inclou tots els aspectes de la gestió del risc d'inundació, centrant-se en la prevenció, protecció i preparació, incloses la previsió d'inundacions i els sistemes d'alerta primerenca, i tenint en compte les característiques de l’ARPSI considerada i de la informació de perillositat i risc tramitada l’any 2014 en els mapes de perill i risc d’inundació (MAPRI).

En el disseny de les mesures contingudes en el PGRI s’han tingut en compte aspectes pertinents tals com els costos i beneficis, l'extensió de la inundació i les vies d'evacuació d'inundacions, les zones amb potencial de retenció de les inundacions i les planes al·luvials naturals, els objectius mediambientals fixats a l'article 92 bis del Text refós de la Llei d'aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, la gestió del sòl i de l'aigua, l'ordenació del territori, l’ús del sòl, la conservació de la naturalesa, la navegació i les infraestructures de ports.

1.1 Les inundacions

Les inundacions són fenòmens naturals que no es poden evitar i que tenen lloc de manera recurrent en àrees concretes del territori denominades zones inundables. No obstant això, la pressió antròpica sobre el medi i els efectes del canvi climàtic estan modificant la magnitud i la freqüència d’aquests fenòmens, així com el seu impacte negatiu. La transformació del medi està tenint una notable incidència sobre els processos que regeixen el cicle hidrològic i, més en concret, en aquells lligats a les avingudes, com són la transformació pluja - escorrentiu, la propagació de riuades, etc. D’altra banda, l’ocupació de les zones potencialment inundables augmenta la magnitud dels danys que es poden produir.

Si es fa un repàs a la història recent de Catalunya, es pot apreciar com les inundacions han ocasionat quantioses pèrdues materials i humanes. Per aquest motiu, les diferents Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(11)

E S 0 6 6 0 _ a n n e x 0 .d o cx

aquest temps, tant els criteris i les metodologies com les tècniques aplicades han evolucionant des de solucions estructurals fins a les respostes holístiques actuals, que integren mesures de gestió del territori, del risc i de l’emergència, i que s’han articulat mitjançant una legislació que incorpora tots aquests conceptes i ofereix un marc d’actuació integral.

Aproximadament, un 15% del territori urbanitzat del DCFC o conques internes de Catalunya es troba exposat al risc d’inundacions associat al desbordament dels cursos fluvials o de la dinàmica litoral. Fet que s’agreuja si es té en compte l’alta densitat de les infraestructures existents.

1.1.1 El concepte del risc

El risc d’inundació és la combinació de la probabilitat que es produeixi una inundació i de les seves possibles conseqüències negatives per a la salut humana, el medi ambient, el patrimoni cultural, l'activitat econòmica i les infraestructures. Per a la seva valoració objectiva s’utilitza l’anàlisi del risc, que és el resultat de combinar els conceptes de perill i vulnerabilitat:

Perill es defineix com el conjunt d’aspectes naturals, no socials, d’un fenomen que té

incidència en el risc, és a dir, en el dany esperat. Té dues components relacionades:

- La intensitat amb la que es produeix una inundació, en funció de les condicions d’aquesta i que ve definida per les característiques del flux. Aquestes característiques es poden simplificar com una combinació del calat, la velocitat, el temps de permanència i la capacitat de transport.

- La freqüència, que es defineix, en general, d’acord amb al concepte estadístic de la probabilitat d’ocurrència.

-

Taula. 1. Síntesi de la probabilitat d’ocurrència de diversos episodis en funció del número d’anys a tenir en compte. Font: Elaboració pròpia

* La probabilitat seria de 0,2%.

Vulnerabilitat d’un element front al perill d’una inundació, quantificació de com aquest

element es pot veure afectat (res, poc, molt o totalment), en funció de les característiques de l’element (activitat, persona…) en una situació concreta i de la magnitud de la inundació.

Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(12)

a n n e x 0 .d o cx

Figura 1.- El concepte del risc. Font: Elaboració pròpia

1.1.2 Àrees amb risc potencial significatiu d’inundacions (ARPSI)

Les ARPSI són les zones on existeix un risc potencial significatiu d’inundació, a partir de les quals, prèvia identificació, es varen elaborar els mapes de perillositat i de risc. D’acord amb el mandat del RDI i prenent com a base les ARPSI i aquests mapes de perillositat, el PGRI incorpora les mesures per tal de reduir els danys esperats en els trams amb major risc.

La identificació de les ARPSI es va desenvolupar dins el document d’avaluació preliminar del risc d’inundació (APRI).

Per a la seva identificació, es van seguir les indicacions establertes per la Comissió Europea i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAAMA) i es van adaptar a les característiques singulars de les conques internes de Catalunya. Aquesta metodologia presenta algunes diferències en funció de l’origen de la inundació, distingint entre les originades per desbordament dels cursos fluvials i aquelles altres produïdes per la marea i l’embat de mar sobre la línia de costa.

La xarxa hidrogràfica representativa es va fer aplicant diversos criteris entre els quals destaquen: si la superfície vessant és superior a 10 km2, si era massa d’aigua i si les

diverses demarcacions territorials de l’ACA van identificar el tram com destacable.

Una descripció amb més detall sobre aquesta metodologia es pot consultar a la pàgina web de l’ACA.

1.2 Dades d’inundacions

1.2.1 Principals inundacions ocorregudes a Catalunya

A Catalunya en el període 1900-2011 s'han recollit un total de 386 episodis que han provocat inundacions. Si s’atén al nombre d’inundacions històriques que han afectat Catalunya entre 1301 i 2012, el màxim es troba al Ter en el seu pas per Girona, amb un total de 134 inundacions amb danys considerables L'anàlisi de l'evolució de les inundacions a Catalunya des del segle XIV permet constatar una tendència a l'increment de danys que han provocat, conseqüència de l'ús creixent del sòl en les proximitats de les lleres.

(13)

E S 0 6 6 0 _ a n n e x 0 .d o cx

importants a Catalunya, pel que fa pèrdua de vides humanes, són: les dels anys 1863, amb 33 morts; 1874, amb 600 morts i 700 habitatges destruïts; 1907, amb 29 morts i 110, habitatges destruïts; 1940, amb 90 morts i 380 cases afectades; 1962, amb 815 víctimes (entre morts i desapareguts); 1971, amb 19 morts i 450 fàbriques afectades; 1982, amb 6 morts, i el 1994, amb 14 morts. Hi ha hagut altres episodis amb pèrdua de vides humanes, però ja amb un nombre inferior.

 1902, 11 de desembre: desbordament del Ter, l’Onyar i el Güell amb inundacions a Girona.

 1907, 7-12 d’octubre i 23-24 d’octubre: inundacions generalitzades, de les quals destaquen la riuada del riu Ter, amb fortes destrosses en el curs baix i inundacions a Girona; la riuada del Llobregat, amb 1.500 m3/s a Martorell, i el desbordament de

l’Ebre amb 1.200 m3/s.

 1940, 17-20 d’octubre, "Aiguat de Sant Lluc": Es considera una de les inundacions catastròfiques més greus del segle XX. Va afectar tant el nord com el sud de Catalunya. A Girona, les aigües del Ter van pujar de 7 metres per sobre el nivell ordinari (2.350 m3/s a Sau), la Muga va inundar tota la plana empordanesa (1.200

m3/s a Castelló d’Empúries) i el Llobregat també es va desbordar (amb un cabal a

Martorell de 2.200 m3/s). En total, es van produir més de 90 morts i unes pèrdues

estimades en aquell moment de prop de 120 milions de pessetes (és a dir uns 0,72 milions d’euros de l’època) a tota Catalunya.

 1962, 25 de setembre: és la pitjor inundació que s’ha registrat a Catalunya i en tot l’Estat espanyol durant el segle passat. El balanç va ser de 815 víctimes (entre morts i desapareguts) i 2.650 milions de pessetes en pèrdues materials estimades en aquell moment (és a dir uns 16 milions d’euros de l’època). Va ser una inundació sobtada, de grans proporcions, conseqüència d’una pluja de més de 250 mm en menys de 3 hores que van provocar el desbordament del Besòs, del Llobregat (1.550 m3/s a Martorell) i de gran part dels torrents. Entre el 10 i 14 d’octubre d’aquest

mateix any es va produir una inundació a Girona amb pèrdues econòmiques valorades estimades en aquell moment en uns 150 milions de pessetes (és a dir uns 0,9 milions d’euros de l’època). Entre el 4 i el 7 de novembre van haver avingudes al Llobregat i conca del Besós.

 1970, 11 i 12 de octubre: l'Onyar, el Güell, la riera de la Maçana i el Galligans van provocar tres inundacions en una sola nit, que van afectar tres quartes parts de la ciutat de Girona, amb pèrdues valorades en uns 500 milions de pessetes estimades en aquell moment (és a dir uns 0,9 milions d’euros de l’època).

 1971, 20 de setembre: pluges molt fortes en gran part de Catalunya amb inundacions a les comarques de Girona i Barcelona. També a la Tordera, el Güell i altres rius es va produir el desbordament. El Llobregat va registrar el màxim cabal del segle, amb 3080 m3/s. El balanç fou de pèrdues de 7000 milions de pessetes i 19 víctimes

mortals.

 1982, 6-8 de novembre: les inundacions van afectar principalment el Pirineu Oriental i Central. Andorra i el sud de França també en van patir les conseqüències. Les Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(14)

a n n e x 0 .d o cx

pluges van superar els 500 mm, en 48 h, a diversos llocs i es van desbordar molts rius, entre ells el Llobregat, amb 1.250 m3/s a la Baells, el Segre, amb 1886 m3/s a

Oliana i 3200 m3/s a Lleida. A Catalunya, el balanç va ser de 14 morts i uns 45.000 milions de pessetes en aquell moment en pèrdues (és a dir uns 270 milions d’euros de l’època).

 1983, 6-8 de novembre: aquest episodi es va produir un any després de les inundacions catastròfiques de 1982. Va afectar principalment les comarques litorals i el Baix Llobregat, on encara s’estaven reconstruint les àrees afectades l’any anterior.  1986, 28 de setembre a 2 de octubre: les inundacions van afectar València i

Catalunya, i es va produir una víctima mortal a Catalunya.

 1987, 28 de setembre a 5 de octubre: les pluges van produir inundacions a Catalunya i sud de França. A Barcelona van caure més de 400 mm i es van produir 10 víctimes mortals.

 1988, 12 de novembre: inundacions a les comarques del litoral (desbordament del Llobregat i del Fluvià) que van afectar també el sud de França, amb un balanç total de.9 morts.

 1994, 9-10 d’octubre o "Aiguat de Santa Tecla". Van ser les inundacions més catastròfiques de la dècada dels 90. Sobretot, per les seves conseqüències a Tarragona, tot i que també va afectar el Vallès i diversos punts de la Costa Brava. Van morir 10 persones i les pèrdues econòmiques van superar els 35.000 milions de pessetes en aquell moment (és a dir uns 210 milions d’euros de l’època).

La dècada dels 90 va estar molt més marcada per les inundacions de cop, imprevistes i de poc recorregut geogràfic, principalment riuades, provocant víctimes mortals i greus danys econòmics, com van ser l’episodi del 3 de setembre de 1996, amb pèrdues de l’època de més de 12 M€ i un mort en el Maresme.

Al juny de l’any 2000 una gran tromba d’aigua va produir danys a les comarques del Bages, Anoia, Baix Llobregat i Baix Penedès. Com a conseqüència d’aquest episodi van morir 5 persones. Els danys materials més destacables van ser la destrucció parcial de les infraestructures del recinte del Monestir de Montserrat, així com la destrucció total del pont de la NII sobre la riera de la Magarola, a Esparreguera (construït recentment). En total, els danys es van valorar en més de 65 M€ de l’època.

Al setembre de 2006, els aiguats van afectar sobretot a les comarques del litoral i prelitoral de Tarragona i Barcelona, causant danys que es van avaluar en 73 M€ de l’època, que també inclouen els danys que es van produir per un tornado.

Amb posterioritat, encara que fora del DCFC, cal destacar l’episodi de la Val d’Aran de 2013 en el qual, tot i que no es van produir pèrdues humanes, i les pèrdues econòmiques van representar 31,6 M€ del 2013 (19,6 M d’euros per béns privats assegurats i 12 M d’euros per carreteres i pel sistema de sanejament).

(15)

E S 0 6 6 0 _ a n n e x 0 .d o cx

Les inundacions són la catàstrofe natural que major dany genera a Espanya. Segons el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCA) i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), els danys per inundacions s’estimen en total en una mitjana de 800 M€/any.

ANYS INUNDACIONS ALTRES

FENOMENS PERCENTATGE INUNDACIONS TOTALS M€ 1995-2006 247 614 28,7 861 2007 11 7 61,1 18 2008 6 13 31,6 19 2009 6 30 16,7 36 2010 12 36 25,0 48 2011 9 32 22,0 41 TOTAL 291 732 28,4 1.023

Taula. 2. Resum de catàstrofes a Espanya. Font: Direcció General de Protecció Civil i Emergències (DGPCE), Madrid 2012

Pel que fa als danys materials, a tall d’exemple cal destacar que només en béns assegurats, en el període 1971-2012 i segons les estadístiques del Consorci de Compensació d’Assegurances, el 42,9% dels expedients tramitats van ser deguts a danys per inundacions, que van suposar el 60,3% del total de las indemnitzacions, les quals, de mitjana, suposen més de 130 M€/any.

En relació als danys produïts a l’activitat agrícola, gestionats a través de la Entitat Estatal d’Assegurances Agràries (ENEAA) i Agroassegurances, es compta amb les dades de l’Informe Anual 2011 d’Agroassegurances, segons el qual el nombre de sinistres per sequera a nivell estatal van ascendir a 4.323 sinistres i a 1.825 sinistres els ocasionats per inundacions. A tall d’exemple, també cal destacar que les indemnitzacions per danys per la sequera en el sector agrari l’any 2012 van ser de 210.642.756 € i per inundacions 19.551.000 €.

1.3 La gestió del risc

1.3.1 La gestió per conca hidrogràfica

A nivell europeu, els plans de gestió del risc d'inundació i els plans hidrològics són elements d'una gestió integrada de la conca i d'aquí la importància de la coordinació entre ambdós processos guiats per la DI i la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000 per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües (DMA), respectivament. Aquesta necessitat de coordinació està recollida tant en ambdues disposicions com en diferents documents i recomanacions adoptats en diversos fòrums internacionals.

En els plans de gestió del risc d'inundació es potencien el tipus de mesures conduents a millorar l'estat de les masses d'aigua, reforçades també per l'obligació de complir els objectius ambientals de la DMA, per la qual cosa augmenta considerablement la necessitat d'enfocar la gestió del risc d'inundació cap a mesures no estructurals, sostenibles i eficients. Es tracta, entre d’altres actuacions, d'intervencions basades en les infraestructures verdes i Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(16)

a n n e x 0 .d o cx

mesures associades, com les de retenció natural d'aigua (NWRM), de forma compatible amb les adoptades en l'àmbit de la DMA.

D’acord amb el que recull la DI en el seu considerant 2, les inundacions són fenòmens naturals que no es poden evitar, és a dir, s’ha d'aprendre a conviure amb les inundacions. Les mesures per reduir el risc han d'anar encaminades cap a la disminució de la vulnerabilitat dels béns exposats a la inundació. Sobretot, tenint en compte els estudis sobre escenaris futurs de canvi climàtic que afecten a les variables hidrològiques.

1.3.2 Regles essencials per a la gestió del risc d’inundació

A més d’allò establert en la DI, per a la gestió del risc s’utilitzen les nou regles essencials desenvolupades en el document editat per la UNESCO "Flood Risk Management: A Strategic Approach. 2013" que són congruents amb la DI i el RDI. Aquestes són les següents :

A. Acceptar que la protecció absoluta no és possible i planificar tenint en compte els accidents. S'ha d'acceptar que un cert grau d'error és gairebé inevitable i això fa que s'emfatitzi en la millora de la capacitat de recuperació o resiliència.

B. Promoure algunes inundacions com una cosa desitjable. Les inundacions i les planes d'inundació proporcionen terrenys agrícoles fèrtils i de gran valor ambiental. Donar espai al riu manté els ecosistemes aquàtics i associats en bon estat i redueix la possibilitat d'inundacions en altres àrees.

C. Fonamentar les decisions en la comprensió dels riscos i les incerteses. Un equilibri explícit entre els riscos reduïts, les oportunitats promogudes i els recursos necessaris és fonamental per a la gestió del risc d'inundacions. Les incerteses dins de les dades i els models han de ser reconegudes de manera explícita.

D. Tenir en compte que el futur serà diferent al passat. Canvis futurs (clima , societat, condició estructural i d'altres classes) poden influir profundament en el risc d'inundació. El desenvolupament d'estratègies d'adaptació permet als gestors de riscos d'inundació poder respondre a la realitat del futur a mesura que aquest evoluciona.

E. Implementar un conjunt de respostes i no recolzar-se en una sola mesura. La gestió integrada implica considerar la major quantitat possible d'accions. Això inclou mesures per reduir la probabilitat i mesures per reduir les conseqüències (exposició i vulnerabilitat) de les inundacions.

F. Emprar els recursos limitats de manera eficient i apropiada per reduir el risc. Els recursos utilitzats han d'estar relacionats amb la reducció del risc i amb la promoció d'oportunitats ambientals, econòmiques i socials. No s'haurien d'emprar estàndards de protecció generalitzats i universals.

(17)

E S 0 6 6 0 _ a n n e x 0 .d o cx

comunitats i els ciutadans/es han de ser participants actius - tots compartint la responsabilitat i contribuint al sosteniment fiscal i financer en un marc clar de col·laboració.

H. Comunicar el risc i la incertesa de manera àmplia i eficaç. La comunicació efectiva de riscos permet una millor preparació i contribueix a garantir el suport a les mesures de mitigació en cas necessari.

I. Reflectir el context local i integrar la planificació d’inundacions amb altres processos de planificació. L'estratègia designada i seleccionada per a una determinada ubicació reflectirà els riscos específics als quals s'enfronta.

1.4 Continguts del PGRI

L’estructura i continguts s’han elaborat d’acord amb el que preveu el RDI, així com les guies del grup de treball d’inundacions de la Comissió Europea i les del grup de treball d’inundacions de l’Estat espanyol. L’índex d’apartats és:

 Àmbit del PGRI  Marc legal

 Conclusions de l’avaluació preliminar del risc d’inundació (APRI)

 Resum de l’estat i els objectius ambientals de les masses d’aigua amb risc potencial significatiu d’inundació

 Principis rectors i objectius.

 Resum dels plans de protecció civil existents

 Sistemes i mitjans disponibles per a l’obtenció d’informació hidrològica  Resum dels programes de mesures

 Conjunt de mesures

 Incidència del canvi climàtic

 Implementació i coordinació del PGRI

 Resum dels processos d’informació pública i consulta  Llista d’autoritats competents

El PGRI té dos annexos, el primer correspon als Mapes de perillositat i risc d’inundació i el segon a les Fitxes de les mesures.

2 ÀMBIT DEL PLA

L’àmbit territorial d’aquest programa és el DCFC, que té una extensió de 16.428 km2, i el

conformen, segons l’article 2 del Decret 31/2009, de 24 de febrer, pel qual es delimita l’àmbit territorial del DCFC, les conques i subconques dels rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i les conques de totes les rieres Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(18)

a n n e x 0 .d o cx

costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu Sénia, així com les aigües costaneres associades.

Figura 2.- Mapa de les conques principals del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia

2.1 ARPSI fluvials

Les conques i subconques hidrogràfiques anteriors s’han agrupat en 15 ARPSI, les quals foren identificades a l’avaluació preliminar del risc d’inundació l’any 2011, segons s’especifica a continuació:

Figura 3.- Mapa de les ARPSI fluvials del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia

(19)

E S 0 6 6 0 _ a n n e x 0 .d o cx

Nom ARPSI Àrea

Conques de rieres de Costa Brava nord 184

Conca de la Muga i Mugueta 966

Conca del Fluvià 977

Conca del Ter - Daró 3.421

Conques de les rieres de Costa Brava sud 328

Conca de la Tordera 883

Conques de les rieres del Maresme i Metropolitanes 420

Conca del Besòs 1.024

Conca del Llobregat 4.972

Conques de les rieres del Garraf 415

Conques de les rieres de Tarragona nord i centre 351

Conca del Foix 312

Conca del Gaià 425

Conca del Francolí 858

Conques de les rieres Meridionals i Montsià 890

Total Àrea [Km2] 16.426

Taula. 3. Taula resum de les ARPSI fluvials. Font: Elaboració pròpia

2.2 ARPSI costaneres

La determinació de les 28 ARPSI costaneres d'aquesta demarcació hidrogràfica foren identificades a l’avaluació preliminar del risc d’inundació l’any 2011, comparant els nivells del mar excepcionalment elevats (període de retorn de 500 anys ) amb les cotes actuals del terreny, segons s’especifica a continuació.

Figura 4.- Mapa de les ARPSI costaneres del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia

Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(20)

a n n e x 0 .d o cx

Codi ARPSI Nom de l’ARPSI Longitud

ES100_APSFR_C01_010 Alcanar 2,04

ES100_APSFR_C02_010 Mont-Roig del Camp - Cambrils 12,17

ES100_APSFR_C03_010 Cambrils - Salou 8,46

ES100_APSFR_C04_010 Vila-Seca 2,08

ES100_APSFR_C05_010 El Vendrell - Vilanova i la Geltrú 22,48

ES100_APSFR_C05_020 Tarragona - Altafulla 2,18

ES100_APSFR_C05_030 Torredembarra - Roda de Barà 5,86

ES100_APSFR_C06_010 Sitges - Viladecans 10,82

ES100_APSFR_C08_010 Maresme-1 21,88

ES100_APSFR_C08_020 Maresme-2 24,83

ES100_APSFR_C08_030 Maresme-3 13,93

ES100_APSFR_C08_040 Maresme-4 16,34

ES100_APSFR_C10_010 Tossa de Mar 0,36

ES100_APSFR_C11_010 Girona Centre (Pals) 1,23

ES100_APSFR_C11_020 Girona Centre (El Ter Vell) 2,01

ES100_APSFR_C11_040 Girona Centre (Riells) 0,88

ES100_APSFR_C12_010 L'Escala - Castelló d'Empúries 10,44 ES100_APSFR_C13_010 Castelló d'Empúries - Roses 9,76

ES100_APSFR_C14_010 Girona Nord (Cadaqués) 1,30

ES100_APSFR_C14_030 Llançà 3,46

ES100_APSFR_C16_010 Tarragona (Torre dels Escipions) 2,40 ES100_APSFR_C17_010 Tarragona (Punta de la Móra) 0,44 ES100_APSFR_C18_010 Barcelona (Port de Barcelona) 9,83

ES100_APSFR_C19_010 Lloret de Mar 1,41

ES100_APSFR_C20_010 Calonge - Palamós 4,41

ES100_APSFR_C21_010 Calella de Palafrugell 1,09

ES100_APSFR_C22_010 Garraf 0,39

ES100_APSFR_C23_010 Platja d'Aro 1,72

Taula. 4. ARPSI costaneres del districte de conca fluvial de Catalunya ordenades per codi, amb el seu nom i longitud (en quilòmetres).

(21)

E S 0 6 6 0 _ a n n e x 0 .d o cx

3 MARC LEGAL

El PGRI és l’instrument que incorpora les mesures de preparació, prevenció, protecció i recuperació davant el risc d’inundacions que correspon adoptar a les diverses administracions a l’àmbit del DCFC.

El PGRI s’emmarca, per tant, en la normativa de gestió dels riscs d’inundacions constituïda per la DI i la seva norma de transposició a l’ordenament jurídic espanyol, el RDI, norma de transposició que, amb caràcter general, té caràcter de legislació bàsica.

La normativa esmentada dissenya un sistema de planificació adreçat a obtenir un adequat coneixement i l’avaluació dels riscs associats a les inundacions i a assolir una actuació coordinada de totes les administracions públiques i la societat per reduir les conseqüències negatives associades a aquest tipus de fenòmens per a la salut humana, el medi ambient, el patrimoni cultural, l’activitat econòmica i les infraestructures.

En primer lloc, s’estableix el deure de l’administració hidràulica d’elaborar, en col·laboració amb les autoritats de protecció civil i la participació de l’administració competent en matèria de costes, una avaluació preliminar del risc d’inundació, per tal de determinar les zones del territori en les quals existeix un risc potencial d’inundació significatiu o en les quals la materialització d’aquest risc es pot considerar com a probable (article 7 del RDI).

Amb posterioritat s’elaboraren uns mapes de perillositat per inundació i de risc d’inundació per a les zones identificades a l’avaluació preliminar del risc d’inundació i on cal representar gràficament, respectivament, les zones on es concreten els diferents nivells de probabilitat d’inundació, així com el tipus d’afecció potencial de les inundacions a les persones, el medi ambient, el patrimoni cultural, l’activitat econòmica i les infraestructures (articles 8 i 9 del RDI).

A partir d’aquesta avaluació i el coneixement dels riscs d’inundació, les diferents administracions han d’elaborar i aprovar uns programes de mesures que incloguin els aspectes relatius a les inundacions que siguin de la seva competència (article 13.1 RDI). Aquests programes de mesures s’han d’integrar després en un únic instrument, el PGRI que inclou tots els aspectes de la gestió del risc d’inundació a cada demarcació hidrogràfica, incloent-hi la prevenció, la protecció i la preparació, inclosos els sistemes de previsió i d’alerta primerenca (articles 11 i 13 del RDI).

La lletra h) de l’annex del RDI relaciona quines són les mesures que han d’incorporar-se al PGRI un cop aprovades per les corresponents administracions sectorials mitjançant programes de mesures. A continuació és fa un resum de les disposicions normatives més rellevants que incideixen en cadascuna de les mesures previstes al RDI.

Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(22)

a n n e x 0 .d o cx

3.1 Previsions normatives en matèria de restauració fluvial

En la regulació de les mesures de restauració fluvial hi conflueixen diversos títols competencials: regulació dels forests, protecció del medi ambient i dels espais naturals, urbanisme i règim local, pel què fa als béns comunals, a més a més de la legislació d’aigües, pel què fa al règim d’usos en domini públic hidràulic i zones de policia i servitud.

En matèria forestal, correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la regulació i el règim d’intervenció administrativa i usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya, sense perjudici de la legislació bàsica en la matèria sobre protecció de forests, aprofitaments forestals i vies pecuàries. La regulació d’aquesta matèria es troba a la legislació de forests, les bases de la qual s’estableixen a la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests.

Pel que fa al medi ambient i els espais naturals correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou, entre d’altres matèries, l’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments, la regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat i les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador.

En matèria d’espais naturals, correspon a la Generalitat la competència exclusiva que, respectant la legislació bàsica estatal, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya. En aquesta matèria cal destacar la regulació bàsica continguda a la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat. Aquesta regulació es completa amb les disposicions que amb aquest caràcter aprovi l’Estat i les aprovades per la Generalitat entre les quals cal destacar la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals d’àmbit autonòmic, i la Llei 6/1988,

de 30 de març,

Forestal de Catalunya.

Així mateix, cal tenir en compte les previsions de la normativa urbanística especialment pel què fa al règim d’usos dels diferents tipus de sòl. En tot cas, i d’acord amb el que preveu la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni natural i de la biodiversitat, prevaldrà la protecció ambiental sobre l’ordenació territorial i urbanística. Així mateix, en cas de discrepàncies, s’aplicarà sempre la normativa més restrictiva.

En darrer terme, també incideix en la matèria la normativa local per tal de conèixer que estableix el règim d’aquells béns riberencs que formen part del patrimoni dels ens locals: els terrenys forestals comunals i els patrimonials.

Ateses les diferents regulacions i competències que incideixen en aquesta matèria, els acords de col·laboració entre les administracions públiques competents (estatals, autonòmiques i locals), així com amb altres entitats públiques o privades (fundacions, associacions de caràcter forestal) són essencials per al desenvolupament d'aquest tipus de mesures.

(23)

E S 0 6 6 0 _ a n n e x 0 .d o cx

10/2001, de 5 de juliol, del Pla hidrològic nacional (PHN), disposa que les actuacions en lleres públiques situades en zones urbanes corresponen a les Administracions competents en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, sense perjudici de les competències de l’Administració hidràulica sobre el domini públic hidràulic. Així mateix faculta a les Administracions per subscriure convenis per al finançament d’aquestes actuacions.

3.2 Previsions normatives en matèria de millora del drenatge

d'infraestructures lineals

Existeixen diverses recomanacions tècniques relatives al dimensionament d’infraestructures lineals, on es preveu que cal incorporar al projecte els càlculs justificatius relacionats amb la hidrologia i drenatge superficial per la inundabilitat que pot comportar aquella infraestructura, entre les quals destaca la Instrucció de carreteres 5.2-IC, “Drenaje Superficial”, aprovada per Ordre del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme, de 14 de maig de 1990, i les recomanacions de l’ACA per al disseny d’infraestructures. Igualment, cal tenir en compte les disposicions que a l’efecte recullen els articles 9 bis, 9 ter i 14 bis del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat per Reial decret 849/1986, en al redacció que els ha donat el Reial decret 638/2016, de 9 de desembre, que ha entrat en vigor el 30 de desembre de 2016, durant la tramitació d’aquest Pla.

Cal tenir en especial consideració la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, que obliga, en el cas d’infraestructures o instal·lacions públiques o privades, a adoptar i mantenir els plans d’autoprotecció, si estan exposades a situacions de risc col·lectiu (article 7), així com el mandat genèric, fixat a l’article 13, conforme el qual les actuacions promogudes per les administracions públiques en l’exercici de les seves competències han d’estar orientades a la reducció del risc. En aquest sentit, els titulars d’aquelles infraestructures viàries que presentin perill per inundació, estan obligats a elaborar dits plans per a garantir la capacitat d’autoprotecció de les infraestructures en cas d’un episodi d’avingudes.

Així mateix, pel que fa a la desfragmentació de punts crítics per a la connectivitat ecològica i la mitigació de l’efecte barrera de les infraestructures lineals, caldrà tenir en compte les determinacions que contingui el previst Pla territorial sectorial de connectivitat ecològica de Catalunya (PTSCEC), que és l’instrument de planificació sectorial que constituirà el marc normatiu i d’actuació en matèria de connectivitat ecològica.

3.3 Previsions normatives en matèria de predicció d'avingudes

La Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia de la Generalitat de Catalunya, va establir i regular els instruments necessaris per garantir una informació meteorològica de qualitat en l’àmbit de Catalunya, articulats mitjançant el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), que proporciona les dades relatives a precipitacions que són necessàries per poder formular prediccions en relació al règim d’avingudes.

Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(24)

a n n e x 0 .d o cx

D’altra banda, el Text refós de la Llei d’aigües, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, atribueix als organismes de conca la realització d’aforaments, estudis d’hidrologia, informació sobre crescudes i control de la qualitat de les aigües (article 24, apartat c).

Així mateix, l’article 33 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del PHN, estableix el deure del Ministeri competent en matèria de medi ambient de mantenir un registre oficial de dades hidrològiques que ha de contenir almenys els cabals en rius i conduccions principals, piezometria en els aqüífers, l’estat de les existències embassades, i la qualitat de les aigües continentals.

D’altra banda la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil front el risc d’Inundacions de 31 de gener de 1995 estableix que per a l’activació preventiva dels serveis i recursos que hagin d’intervenir en les emergències per inundacions i per a possibilitar que la població adopti les oportunes mesures d’autoprotecció, la planificació de protecció civil haurà d’incloure sistemes de previsió i alerta del perill d’inundacions, fonamentats en informacions meteorològiques i hidrològiques.

Igualment, cal fer referència a les previsions que conté l’article 10 del Reglament del domini públic hidràulic en matèria de gestió d’episodis d’avingudes i inundacions, en la redacció que li ha donat el Reial decret 638/2016, de 9 de desembre.

3.4 Previsions normatives en matèria de protecció civil

Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil.

És per això que la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, en el seu article primer, inclou dins de la definició de la protecció civil a Catalunya, “les accions destinades a protegir les persones, els béns i el medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes i de calamitats públiques”.

Segons l’article 3 de la citada Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, la finalitat bàsiques d’aquesta són:

a. La previsió dels riscs greus, entesa com a anàlisi objectiva d'aquests i llur localització en el territori.

b. La prevenció, entesa com el conjunt d'actuacions encaminades tant a la disminució dels riscs com a llur detecció immediata, mitjançant la vigilància.

c. La planificació de les respostes davant les situacions de greu risc col·lectiu i les emergències, i també l'estructura de coordinació, les comunicacions, el comandament i el control dels diferents organismes i entitats que actuen en aquestes respostes.

d. La intervenció per a anul·lar les causes i pal·liar, corregir i minimitzar els efectes de les catàstrofes i les calamitats públiques.

e. El restabliment dels serveis essencials i la confecció de plans de recuperació de la Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(25)

E S 0 6 6 0 _ a n n e x 0 .d o cx

g. La informació i la formació de les persones i els col·lectius que puguin ésser afectats per riscs, catàstrofes i calamitats públiques.

De conformitat amb l’article 15 de la Llei 4/1997 de 20 de maig, els plans de protecció civil poden ésser territorials, especials i d’autoprotecció i han d’estar coordinats i integrats de manera eficaç per a donar resposta a les situacions de risc col·lectiu greu, a les catàstrofes o a les calamitats públiques que es produeixin.

El Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (INUNCAT) és l’instrument de planificació que elabora el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya com a pla per fer front a les emergències per inundacions, dins de l’àmbit territorial de Catalunya, establint els avisos, l’organització i els procediments d’actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les entitats privades a fi d’aplicar les competències en matèria de protecció civil. Més informació sobre els diversos plans de protecció civil es poden consultar a l’apartat 7 d’aquest document.

3.5 Previsions normatives en matèria d'ordenació territorial i urbanisme

Existeixen diverses disposicions normatives, tant d’àmbit estatal com autonòmic, que incideixen sobre l'ordenació territorial i urbanística i la regulació d'usos a les zones inundables, per preservar la biodiversitat i fomentar un desenvolupament sostenible. Entre elles destaquen:

a) Normativa estatal: El Text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana, aprovat pel Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, estableix a l'article 21 que es troba en situació de sòl rural el sòl preservat per l’ordenació territorial i urbanística de la seva transformació mitjançant la urbanització, que ha d’incloure, com a mínim, els terrenys exclosos d’aquesta transformació per la legislació de protecció o policia del domini públic així com aquells amb riscos naturals o tecnològics, inclosos els d’inundació o d’altres accidentes greus; l’article 2 f) de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, estableix la prevalença de la protecció ambiental sobre l'ordenació territorial i urbanística i al Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova Reglament del domini públic hidràulic (RDPH), que estableix limitacions d'usos a la zona de Policia (ZP) del domini públic hidràulic i la seva zona de servitud (ZS), així com a la zona de flux preferent i la zona inundable, als articles 9 a 9 quàter, i 14 bis.

Així mateix a la normativa hidràulica s'estableix que els organismes de conca han d’emetre informe previ sobre els actes i plans que hagin d'aprovar les comunitats autònomes en matèria de medi ambient, ordenació del territori i urbanisme, sempre que aquests actes i plans afectin al règim i aprofitament de les aigües continentals o als usos permesos en terrenys de domini públic hidràulic i les seves zones de servitud i policia, i zona de flux preferent, així com rebre les declaracions responsables dels promotors d’actuacions en zones inundables que no estiguin subjectes a autorització de l’Administració hidràulica.

b) Normativa autonòmica: Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(26)

a n n e x 0 .d o cx

 Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme (TRLU): l’article 9.2 es remet a les limitacions d’ús del sòl que conté la normativa sectorial en matèria de riscos d’inundació, com les contingudes al RDPH i, en el seu defecte, estableix una sèrie de limitacions a la nova urbanització, a l’increment de l’edificabilitat o de la intensitat de l’ús i a l’edificació en sòl no urbanitzable. Així mateix, l’apartat 2.bis d’aquest article, estableix la prevalença de les determinacions dels plans sectorials que gestionen riscs sobre el planejament urbanístic.

 L'apartat 4 de l'article 5 de la Llei 1/1995, de 16 de març, per la que s'aprova el Pla Territorial General de Catalunya estableix la necessitat que el planejament urbanístic justifiqui expressament la seva coherència amb les determinacions i propostes dels plans territorials parcials i els plans territorials sectorials, entre els quals cal destacar la planificació hidrològica, regulada a l’article 7.

 Les determinacions normatives del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC) incideixen, per tant, en les mesures d’ordenació territorial i urbanística, ja que preveuen que la cartografia de les zones potencialment inundables s’ha de posar en coneixement de les administracions competents en matèria d’ordenació territorial i urbanisme, les quals han de tenir en compte la determinació de les zones inundables efectuada per l’ACA, en la qualificació dels terrenys, classificació d’usos del sòl i en les autoritzacions d’activitats.

Així mateix, cal tenir en compte les previsions de la normativa urbanística especialment pel què fa al règim d’usos dels diferents tipus de sòl. En tot cas, i d’acord amb el que preveu la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat, prevaldrà la protecció ambiental sobre l’ordenació territorial i urbanística. Així mateix, en cas de discrepàncies, s’aplicarà sempre la normativa més restrictiva.

3.6

Previsions normatives en matèria de promoció d’assegurances

La regulació de la cobertura dels anomenats “riscos extraordinaris” es troba continguda al tex refós de l’Estatut legal del Consorci de Compensació d’Assegurances, aprovat per Reial de decret legislatiu 7/2014, de 29 d’octubre, que conté la transposició de la Directiva 88/357/CEE del Consell, de 22 de juny de 1988, sobre coordinació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives relatives a l’assegurança directe diferent de l’assegurança de vida, per la què s’estableixen les disposicions destinades a facilitar l’exercici efectiu de la lliure prestació de serveis i por la què es modifica la Directiva 73/239/CEE.

(27)

E S 0 6 6 0 _ a n n e x 0 .d o cx

4 CONCLUSIONS DE L’AVALUACIÓ PRELIMINAR DEL RISC

D’INUNDACIÓ (APRI)

L’any 2011 es va elaborar l’APRI amb l’objectiu d’identificar les àrees que presenten un risc potencial significatiu o probable d'inundació al DCFC, a partir d'informacions de caràcter històric, geomorfològic i hidràulic.

D’acord al que preveu el RDI en el seu annex A part IA, s’exposen a continuació les conclusions recollides a l’APRI:

4.1 Conclusions generals

 Les inundacions són un risc important al DCFC. A partir de les dades del Consorci de Compensació d’Assegurances s'observa que la tendència és a reduir danys personals, no així els materials, en part a causa de la progressiva ocupació dels territori.

 S'està treballant conjuntament des de l'Administració hidràulica, Protecció Civil i Ordenació del Territori de Catalunya per millorar la informació disponible i aplicar mesures de mitigació. L'esforç que es porta realitzant en els últims 40 anys es tradueix en una disminució de la freqüència de pèrdues de vides humanes i cal seguir en aquest camí.

 Els estudis de planificació de l’espai fluvial (PEF) generen informació clau per a l'aplicació de la DMA i del RDI, permet disposar dels mapes de perillositat, actualitzant la informació dels punts singulars per inundació que serveix d'informació base per a la gestió de les emergències i la gestió del risc, ja que facilita el plantejament de mesures de mitigació. És un treball de precisió que dóna continuïtat als antecedents basats en estudis històrics i hidràulics simplificats a gran escala.

 A dia d'avui no hi ha dades suficients per quantificar l'efecte del canvi climàtic en les freqüències i intensitats dels episodis plujosos i, per tant, tampoc per quantificar els increments de cabals d'avinguda.En tot cas, caldrà estar a l’aguait dels possibles avenços que en aquest sentit puguin provenir de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i del món científic i tècnic i, en el seu cas, incorporar els nous coneixements que ja estiguin contrastats suficientment.

4.2 Conclusions sobre la xarxa hidrogràfica emprada i les zones

costaneres

 L'ús de la xarxa de rius a escala 1:50.000 fou representativa i homogènia en escala, des d'un punt de vista hidrològic.

 L'anàlisi de la xarxa permet la seva classificació a partir de paràmetres com la jerarquia, la gestió i el cabal, la topologia o la complexitat de l'esquema arbori, l'àrea i Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

(28)

a n n e x 0 .d o cx

la forma, la torrencialitat i la rapidesa de la conca i la longitud de la llera, així com els llindars que faciliten una visió de conjunt per definir el tipus de lleres. La xarxa de cursos fluvials de les conques internes de Catalunya és majoritàriament del tipus: conca petita, de capçalera, torrencial i de resposta ràpida, existint un grup de grans eixos que articulen a les principals poblacions.

 La xarxa principal va incloure els cursos fluvials amb un àrea vessant superior a 10 km2, els que estan inclosos com a massa d'aigua i en ella s'han identificat els

episodis històrics amb dany significatiu. Aquesta xarxa ascendeix a més de 4.677 km, pel que es considerà representativa per al desenvolupament de l'avaluació preliminar del risc d'inundació.

 Es van analitzar els episodis històrics per incloure a la xarxa principal aquells esdeveniments amb danys significatius.

 Cal indicar que, tal com preveu l’article 7.3 del RDI “en el cas de les zones costaneres , si la informació sobre inundacions històriques no és suficient, l’avaluació preliminar del risc es basarà en la topografia i batimetria, en el clima marítim (onatge mitjà i extremal, marees, etc.), prenent en consideració els estudis previs que s’hagin realitzat al respecte, i en allò possible, altres efectes derivats del canvi climàtic.”, com així es va fer.

4.3 Anàlisi de la informació de perillositat i risc

 Per a l'elaboració de l'APRI es va recopilar i sintetitzar la informació existent amb l'objectiu d'avaluar el risc actual, incorporant estudis i mesures implementades recentment, però sense perdre l'anàlisi a escala de les demarcacions.

 L'estudi de riscos en continu va permetre dotar d'uniformitat i de coherència els 4.677 km de cursos estudiats, alhora que el contrast amb els resultats dels estudis de planificació de l’espai fluvial (PEF), històrics i de Protecció Civil, confirmen la bondat de la metodologia per a la planificació i per a la seva aplicació en els àmbits en els quals la informació és menys precisa que la proporcionada pels PEF.

 El càlcul del risc per inundacions costaneres també en continu, amb la mateixa informació i metodologia que en les fluvials, permet la comparativa entre danys previstos per a un i altre fenomen.

4.4 Delimitació de les ARPSI

 Es va plantejar la selecció d'aquells àmbits que podien veure's afectats per inundacions freqüents, encara que on la informació prèvia d’inundabilitat no era precisa el criteri va ser més conservador.

 En total, l’ACA va identificar 15 ARPSI d’origen fluvial amb 446,8 km amb risc significatiu per inundacions, agrupats en 72 trams de cursos fluvials. D’aquests trams, 43 es varen seleccionar a partir d’informació hidràulica i per aquest motiu es consideren trams amb Cullell i Comellas, Víctor SECRETARI DEL GOVERN 02.08.2017 14:03:50

Figure

Actualización...

Related subjects :