LO PEIX PER QUI SE 'L MEREIX. JOOUET EN UN ACTE PER TOMÀS MARTÍNEZ.

JOOUET

EN

UN

ACTE

PER

JOQUET

EN

UN ACTE

PEU

TOMÀS

MARTÍNEZ.

TARRAGONA.

Impremptade Puigrubí yAris.

PERSONATJES.

SEBASTIÀ,

de SO anys pare de....

TERESETA,

noya de 21anys.

D.

EÜGENIO,

de 46 anys pare de.,..

PANCH1TO

mulato de 22 anys.

JAUME,

de 21 id.

RAFEL,

de20 id.

Un

aprenent.

L' acciósesuposaàBarcelona.

Època

actual

Lapropietat d'aquesta obra pertanyà son autor qui

perseguirà à quilarepresenteóreimprimeixi sens la

seu permís.

LosenyorD. RafelRiba3editor delArchivo central li-rico_y dramàtico,ylosseusrepresentans sonlosuníchs

autorisatspera'1cobrodels drets de representació y

venta de exemplars.

Lo

leatrorepresenta 'Itallerd'un escultor tallis-laab banchs, eynas deescultory defuster y enlas

paretsmodelos deguix, dibuixosy

un

rellotje.

Por-ta al foro y dos laterals, la de la esquerra

ab

vi-drieras

que

figura surliral carrer,

ESCENA

I.

Rafel y

Teresa.

Quant

s1aixeca 7teló, loprimer_fà

com

qut traballa

enun banch queestarà col·locatenfrente de laporta

delcarrer: la segona surt dela porta lateral de la

dretay sdirigeixà Rafel.

Teresa.

Rafel,

qué

no bi eslo pare?

Rafel. (Senyalant al foro).

Si, per dintre ?

1Irovarà

qu' està buscantfusta

bona

perfèrnoséquin traball.

Teresa.

Y

digas,

qué

sabsde 'n

Jaume

ja deuràestà consolat,

perquèà vosaltres lascosas

vos passan

com

per encant.

Sabssi va gaire à sarau?

Rafel.

Pobre

xicot! si aixisvà,

crech jo

que

dintrede poch

del capó'1_{pit patirà;}

perquè

ho hapres tandeveras

que

à

mí

'm dona

que

pensar.

Olvidarla!... Ja se veu,

Teresa. Rafel.

Teresa.

si està

mès

enamorat.,.,

sino descansaniviu

y en ximplevindrà à parar.

Tf lotper qui?per

un

negre

que

Dèu

saplo

que

serà.

Y

qué

volsdirab això? Vull dir....

que

mès

val callar.

Desde que

lo tal mosquit

de cap

me

1'_entabanat,

que

's pensasernada

menos

que

la reina d' en Saba. Mira, à

mi

no 'm posismots, puessi

m'

arribo àenfadar

tediré

que

tens cap de ase,

que

no

guanyas

lojornal

y

que

ets,... vano vull dirtho.

ESCENA

2/

Dits Sebastià

yP

aprenent surtint per laportadel foro: ï últimab un trosde fusta dlas mans.

Sebastià. Teresa. Rafel. Sebastià. Teresa. Sebastià.

Vamos,

ja estem disputant?

Pare, Rafalet m'insulta.

Mestre, aixó noes veritat.

Es que

li canto lacanya.

Pues qué,

ma

fillaescanyar?

No

ho veu pare, si faaixó

quant setrova alseu davant

qué

volvostè

que

no fasia

quant vostèn'està al detràs?

Rafel..,, no 'm busquis rahons perquè J

m

tensja

mès

cremat

que

casi eslich peradirle

Rafel. Mestre»

deixem

que m'

espliqui

y veurà....

Sebastià. Ja se haacabat.

Tu

Tresela cap à dintre

y tu

noy

à traballar.

Es prou

que

en aquesta casa

sempre

hem

d' estar enguerrals/

Si prench à

Jaume

qu'es

noy

bo perqualsevol traball,

pues traballala figura

y'1 adorno saptocar, alsvuytdias qu'es à casa

com

aquell

que

res hi fà

m' enamora

à laxicota

y m' han posa en lo cas

de despalxarloen seguida per trauremdolors de cap. Si à Rafel prenchals tresdias

d'estar per

mí

trahallant

ja 's baralla

ab

la Treseta IY

cóm? com

à gos ygat.

{dirigintseà Teresa ques'ha quedat d laportadreta.

Encara

nohi etsà dintre?

Mira noya....qu' eslichfart.

Teresa.

Es que

jo sortia àdirli

que

ja està fèt lodinar. Sebastià.

Tant prompte?

siencarano

pensan las dotseentocar.

Teresa.

Es que

no va bè 'Irellolje.

Sebastià.

Ara

si

que m'

has trumpat/

Un

relloljequ'en Suler

vuyt duros

me

feu pagar

vols

que

vagi

malament?

Mira, '1de la Catedral

Teresa. Sebastià. Teresa. Sebastià, Teresa. lo

acostuman

arreglar.

Pero en fi, ja

que

túdius

que

tens à punt lo dinar vesten dintre

yquantja llest

estiga tot, endavant, pegas

un

crit_{y en seguida}

entraré.

Ja potentrar.

Vesten, dona, vesten dich,

que

jotot seguithivaig.

Es que

si s' entreté massa.,..

Vesten per1'

_amor

_de

_un

_sant!

(Jesúsquin geni

mès

brusco;

mès

fort_y

mès

arrastrat.) {senva.)

ESCENA

3.

Sebastià,

Rafel

y /'aprenent, luego D. Eügenio. Sebastià, [alaprenent.)Noy, portam aquella fusta

que

fa

un

instant t' hedonat.

Eügenio. [entrant.)

Buenos

dias.

Sebastià. ,

Ben

vingut.

Eügenio. [ab acentocatalà.)

Vengo aquí dvertsi

me

hard

unas

armas

demadera.

Sebastià. (A'naquet1'

_han

desarmat) Vol

un

fusell?....

una

espasa?....

Eügenio. M'esplicaré en català

qu'esal fi la llengua

meva.

Sebastià.

No

diu mal,

que

'1 _castellà

no'1 _{rosega gaira bè.}

Eügenio,

Tè

rahó, nibènimal:

solsse parlabéla llengua

—

7

Jo vaig néixer a!

Masnou

que's

una

lerra

com

cal.

Sebastià. Tolaslas terrassonbonàs,

y

crech

que

senseduptar

esde lasmillorsdel

mon

aquellaenque's

guanya

'1 pa.

Eugenio.

Tè

molta rahó; apropósit

delo

que

vostè ha parlat

vaigàcontarli

una

historia

que'm

sembla V hiha d5

agradar. Sebastià. Historia? que's gaire llarga?

Eugenio. Joli diré, aixístal cual. Sebastià. Allavoras prenga assiento

y estarém niésdescansats.

Eugenio. Ja veig

que

vostè es

un

home

que

la sab llarga..,.

Sebastià. Endavant; comensi la sevahistoria

que

jaliestich escoltant.

Eugenio. Sobre catorceanys tindria,

lo

que

s' endiu

un

xaval,

ab

mès

ganas de dinérs

que

de plets

un

advocat,

y trovantmesense pares

niparents, abandonat, vaig pensar enferfortuna

com

molts

vuy

dia la fan.

Un

dia de bon matí,

(pensant) aixó fou locinch de

mars

del

any

mil vuilcensquaranta,

fetxa

que

may

heolvidat,

me

'n vaig anartotsolet

com

aquell

que

res hi fà,

à veure'1 _patróde

un

barco

qu

;

y li vaigdirsi 'm volia

de noy de

cambra

emplear.

Me

digué

que

síal

moment

y

qu' estigués preparat

per

marxar

cap à V

America

laqu'

anomenan

central.

Conti

com

me

posaria

al semblant cosaescoltar;

me

vaig posar

mès

content

que ab una

freixura

un

gat»

Cap Amèrica

m

7

hasdit,

ja

podriam

ser marxant,

y

al

que

feya los Iresdias

que

jo li habia parlat, jaestabamtots, xichs_{y grans}

enla pollacraembarcats.

Leva

Tancla, issa las velas,

bufa '1_{vent y}

com un

Ham

surtírem de Barcelona enladirecció à llevant.

Passarem

molt mal

camí

pues tinguérem temporals,

calmasxitxes _{y xubascos}

y

nosèquants huracans

y sempre

lo ventde proa

qu'esperfer

camí

'I

mès

mal;

y

à pesarde totaixó

lodiaquinse de

Maitg

fondejarem enla

Habana

que

es

un

pais celestial. Allísí

que

fa calor!

Pero quinacalorfal

que

sesuafinsloquilo

quant nohiha

mès qoe

suar:

Jos pillosylos truans.

Sebastià. Jo crech

que

'n tots lospaissos

es fruyla molt abundant.

Eugenio. Allí puessense temor

al vòmitnegre ni al blanch y en busca dela fortuna

que

johabiaensomiat vaigsentar los

meus

reales

per supuestosense

un

ral.

Escomenso

perlo

prompte

perla vergonyallansar,

que's cosa

que

fa gran nosa y

que

no deixfersegras. Traballo, trafico, enredo, yalsdos_{anys y mitg}d' estar

ja tenia vuytmil duros

bayx

de

una

socacolgats.

Sebastià.

Home,

diguim

la

manera

ó

com

se

hu

va arreglar

perfer, en

un

temps tantcurt,

un

capitalet tant llarch.

Eugemo.

Cóm,

diu?.... moltfàcilment, traballant y traballant.

Que

's pensa

que

laspessetas

se

guanyan

allíparats?

Qui

notraballa no menja. Sebastià.

Pues

aquíni traballant.

Eugenio. Al poch temps nosè

com

fou,

per

mí

vaserperencant, vaigconèixer à

una

negra....

noya

d' unstrenta dosanys

que

tenia molts pinyons

y una

caló.... {abintenció.

Sebastià. Sí, endabant.

Eugemo,

Y

delsquartos

mès

que

d' ella

—

10-jo

me

vaigenamorar.

Tractarem locasament

com

aquell

que compra

carn

y

no havent

impediment

per

ma

part ni per sapari,

mos

casarem enla iglesia

y

noscasà

un

capellà

que

allavorsnoseeslilaba

casarse

com

ara 's fà,

davant del Batlley

un

nunci desde

que

hihallibertat.

Al any,

me

donà

un

noyet

que

era

mès

negre

que

blanch_r

y

del susto, ó nosequé, ya morir de sobre part,

deixantmesolsen metalich

sobreuns.... quaranta milnaps. Desprèsvaigferuns negocis

que

'msurtiren regular,

y com

lonoyja tenia

sobredivuitóvintanys,

me

vaig vindrer cap

Espanya

àviurerbè y disfrutar:

tinch cuartos,

me

faltan lítuls,

y

pertal cosalograr

pensocasar lo

meu

fill

ab

una

noya

com

cah

Es noya

jove y bonica,

y

noble de cap à cap,

segons cantanlos papers,

ysibè es laveritat

f

que

tè

mes

deutes

que

plomes

poden

tenirne dosgalls,

en

cambi

tè forsa tíluls

—

Sebastià. (Aquet mestre segons canta

no deu

ser republicà.)

Eügenio. Aixís pues, vol!

que

me

fasi

ben

fètsy

ben

acabats

deu

ó dotse escutsde

armas

perpoderlos col·locar àsobre de cada porta

d'una habitació

que

ja

tinchalsnoyis preparada.

Bè

diu, no pensa mal.

Ja 'sccneix

que

voslé es

home

que

liagrada estararmat.

Si

m

7agrada?.... pochs'ho pensa.

[aixecantse)

Con que

jasi potposar

totseguit àferescuts.

Avuy

se comensaràn.

Y

quànt

estaràn ja llestos?

Home,

no

li

puch

dir quanl,

perquè

ni tinch losdibuixos

ni

tampoch

tinch lo tamany.

Teniu

moltarahó:

jovos'lsfaré enviar

pe

'1_{noy, veuréu quin}xicot

mès

aixerit _{y trempat.}

Con que

adios, noli dich

mès

que

ho deixo en lassevas

mans.

Sobre totfassimels

prompte

ben

fèts y benestudiats,

perquè

desprès, vull

que

'ls pintin

ab

colorsfinsy daurats. Sebastià. Perdi cuidado,

que

jo

li faré

una

cosa d'art.

Eügenio.

Bueno

pues, hastala vista.

Sebastià.

Que

Dèu

lo

guard

de mal.

Sebastià. Eügenio. Sebastià. Eügenio. Sebastià, Eügenio.

ESCENA

4.

Sebastià, Rafel. Sebastià. Rafel. Sebastià. Rafel. Teresa. Sebastià. Teresa.

Ditsmenos D. Eugenio.

Noys

aneusenà dinar

perquè jalasdoise son:

y tu Rafel, de

cami

m'

hauràs defèr

un

favor.

Deseguida,ja potdirme quinesI' favor

que

vol.

Que'tpassis percasa'n

Jaume

y

que

li digas

que

jo

sense faliaaquesta tarde

deveurel tinch precisió.

Mira

que

note'n descuidis.

No

me'n descuidaré, no,

perquèhi vaigtot deseguit.

Vol res

mès?

No.

Pues

adios.

ESCENA

5.

Teresa

y Sebastià.

(surtint.) Pare, lè lodinarja

que

ni perllansarlo esbo.

Filla,

qué

vols

que

lifasi....

hetingut ocupassió,

y quantve

una

bona feyna

per la feynase deixtot.

lY

diguimpare, vostè

no

sap quies aquellsenyor

que

aquí tant ytantde rato

—

13

Sebastià. Filla, no

puch

dirte

mès

sino

que

lè molls pinyons....

segons

una

historia

que

ara

m'

ha contat lo tal senyor.

Teresa. JaP hesentiday 'm sembla...

Sebastià.

Tu

Y hassentida?.... y ahónt

estabas

que

no V he vist?

Teresa. Escoltant

ab

atenció

detràsd1

esta porta.

Sebastiào Noya,

aixó es

una

indiscreció.

Teresa.

Bueno,

pare,nos5

enfadi.

Pero no ha vistquina sort

tenen algunas personas

que

mès

que

personas son....

Sebastià.

Noya,

noya,

no permelu

que

me

li posismals

noms

à

un home,

que'sveritat

es

un

bèstia,

un

tararot,

pero

que

alcap ykla fi

me

dona

una

ocupació;

y

sobretot, no

m'

agrada

gaire la

murmuració.

Teresa.

No

duplo

que

no liagradi

aquestvici tantlleljot;

peroes mollcertli ha posat

un

parell ó tresde

mots

que

si acerto ànomenarlos

in?

haurian costat tacó.

Sebastià.

Es

moltcert. Si joho hòdit

es

perquè

tinch reflexió

y

quant d'algú parlo

mal

es

sempre

sense intenció.

Teresa. Bè, pare, à vostè li passa

—

14

—

«Fèu

sempre

lo

que

jous digui,

mès

nofèu '1

_que

_{faitg jo.»}

Sebastià, {abcaIma

_{y com}

aquellquenosivolenfadar,

$

Ànemsen

capallàdintre à dinarperquèsino....

Teresa.

Quant

vulga; jafa

una

estona

que

estàsobre'I toballó.

Teresavadetras de son_{pare y quant} éll veu que }

l

segueixsepara dlaporta ydiu.

Sebastià. Tú, quedatà labotiga,

que

jase

menjar

totsol.

ESCENA

6."

Teresa

sola.

Es

moltacosa ?

1

meu

pare;

sino fosaquestgeniot

que

tè tantestranyy raro seria '1 millor del

mon.

Estima molt la família,

y Iraballador

ho

esmolt,

sols

que

com

tols los

que

al art

serveixenjadeafició

ó per guanyarse lavida,

al diner,

que

hofaràaixó, nir estiman en grancosa ni li tenendevoció.

Lo

diner,

vamos

jocrech

que'sdelo hó lomillor.

Sensediners que's'1

_home?

Un

bèstia,

un

estaquirot,

y

per

mès

talent

que

tingui

altrepaper

no

compon

—

15

—

que

'1 _deeslarseen

_un

_racó.

Ab

diners se lenen joyas,

bons vestits, bons mocadors,

s'arrastra cotxe, 's vesteix

sempre

de bellut, degró,

se tè

abono

enel teatro

y

se

donan

reunions,

y

en ellas

may

fallanjovens

que

à

una

li fan '1

amor

y lidiubencosas dolsas

y

li

donan

forsaflors

y

esculleix quantvolcasarse

al

que

lè

mes

il-Iusió.

Mès

si es

com

jo,

una

pobra, tè

que

esperar laocasió

que

com

à plogut delcel

seli presenti

un

xicot

y

lidigui; miral noya,

jo 'nà tú t' estimomolt,

no

tinch quarlos, pero en

cambi

tinch noblesa y tinch

bon

cor:

com

si ab aquestas doscosas

V

ollase posés alfoch.

ESCENA

7.

a

Teresa

y Sebastià perlaporta deladreta.

Sebastià. Noya.

Teresa. Pare, ja hadinat?

Sebastià.

No

hò pogut pegar

un

mos.

Teresa.

Y

aixó,no teniaganas?

Sebastià. Si teniaganas? prou; pero quidiable se

menja

—

16

—

quantfatreshoras que's cuita?

T

noes aixó lo pitjor,

sino

que

perfi de festa totlo vi

que

hi ha al porró

es vidolent _yaygualit.

Teresa,

Puig

miri, esvi del millor,

videàsetse, 'in semblaàmí..,.

Sebastià,

Deixém

aquestaqüestió.

Jo

me'n

vaig capal cafè;

si vèen

Jaume,

sobretot

molt

compte

en lo

que

se fa....

sino correrà'1 bastó, (senva y Teresa

t

acompanya

fins d la porta.)

Teresa. Passihu bè, notriguigaire.

[escolta?it

com

silicontestés sonpare.)

Molt bè diu. (tornantdlaescena.)

Finsà las dos

temps

tinchde parlar abPanxó,

y

àfé

que avuy

trigamolt.

Sijopoguésatraparlo

es

que donaba

7

1gran cop:

perquè josè

que

tèquartos

y

encaraque'l sèu color

es

una

mica aixís negre,

losquartos ho tapan tot.

Pero tinch

una

sospita des

que

he vistaquell senyor qu'ha estataquí fa

una

estona;

siserà 'i sèu pare?'I cor

sembla

que'm

diga

que

sí!

i?

si losèu parefos?

peroca, noespaspossible; sim' hadit ellque's tot soK

Ara

quant vinga hosabré: ja li

ho

traurédel cos;

—

17

y

si arribés à seréll

!icanta ba la del porch.

Viam

si vè. (va d laporta) Ja es aquí.

Sembla

un

àngel bufador.

ESCENA

8

a

Teresa

y Panchitoentrantperlaporta dela

esquer-ra y parlantab accent americà.

Panchito.

Buenos

dias

mi

pimpollo,

solentre todos los soles.

Teresa. Panxito, per

amor

de

Dèu

no'm

digau aqueixas cosas.

No

liheditja mil vegadas

que

nosód'aquellas tontas que'lsagradan losrequiebros?.,,.

Panchito. Prendita noteincomodes,

haré todocuantoquieras.

Si tedisgusta

que

flores

teeche

cuando

àvertellego,

yorespetaré tusórdenes.

iQué

por tí nohicierayo àngelde misilusiones!

Teresa. Si

que

s'esmena,m'agrada;

ja veig

que

à vostèlascosas

perquèlasentengui bè

selihan dedir forsa voltas.

Pero parlém d'altra cosa araque'ns trobemàsolas.

Crech

que

vostè no serà

com

son

vuy

diamoltsjovens, que'ls agradaenrahonar

y

'1

_temps

_{fer perdreà}las noyas*

—

18

—

y

que

porta intencionsbonàs per

qué

no li parlaaípare? Ja hoveu, sò

una

pobra

y

com

voslé

compendrà

no

me

està bè

que ab

un

jove

que's elegant y

que

es rich

me

vegin à totas horas

enrahonar; no tinchmare,

y

desprès

com

hiha personas

que

no pensan gairebè

y

luegoatacanlashonras,

jo,creguim, desitjaria

que'scaséssim lo

mès

prompte.

Panchito.

Como

túquieras, bien mio.

si tupadrese

opone

à

que

losdosnos casemos?

Teresa» Àixó, Panxó, deixyucórrer

parlili

avuy

si pol ésser,

que no

crech pas

que

s'oposi,

y

si à

aun

acas tan

malament

se presentabanlas cosas,

períèr

un

bon cop de cap

som

à propòsitlasdonas.

Panchito. Deja

que

te dé

un

abrazo,(lohace.)

porquevales

mas

doblones

que

el

Perú

ylas Californias.

(deixantsedarlaabrassada

_y

abgasmonyería.)

Teresa.

No

estrenyi tant,quínas

bromas

que

lè vostè tant pesadas.

Panchito. Siestanto lo

que

tequiero(sinsoltarla,

Teresa.

Rafel.

Dits

y Rafel

que surtirà quant

Panchito

dona la

abrassada treu lo cap per la porta del carrer _y

observa.

Teresa.

Qué

tant

m

?estima, Panxitu?...

Panchito. (ab calor.)

Que

si teestimo....

Rafel. (Traentlocap.) (Dimontres,

sembla

que

aixó va

un

xichbrut;

viam

si

espantém

lasmoscas.(entrant.)

(espantada.)

Ay

Panxoque som

perduts, vàgissen, vàgissen prompte, (dirigintse

Ets iú, Rafel? {àRafel)

Jo, Treseta,

que

com

sonja prop dos horas

he vingut....

(ab

intenció .) si es

que

faignosa.

Teresa,(abdespreci).

Nosa

túíu (Ay

quin

afront/,,

tractém dedisimular.)

Desde quant

tu lorellotje

portas tant adelantat?

Rafel, (ab guassa.J

Desde

que

veig

que

lasnoyas

sedeixan darabrassadas. (amenazdndole) Insolente!

(ab calma)

Don

dallonses,

no

m'insulti.... puigsi'm cremo, de vostèal

menos

faig dotse.

Lo

que

tú faràs, Rafel, es llargarle yaixó prompte.

Estrafalari.

Y

vostè.,., si

no

fos....

deixemo

córrer,

lomillor detotserà

Panchito

Rafel.

Teresa.

—

20

—

que

me

5

Qvagi

_y

luego torne. (sen vd.)

Panchito. (dirigiéndosedlapuertapor donde ha sa-UdoRafael. Deja

que

yoalinsolente castigue.

Teresa

(aturantto.)

No

s'incòmode;

lo

que

sí ha de fer Panxito

es

que

enseguidaà torcórrer

se'nvagiaicafède

Espanya

y

enlo

mèu

pareenrahone

antes

que

aquell trosderuch

lo

que

ha vistaquí liconte.

Panchito.

Y

sienel cafè noestà?

Teresa.

Búsquil allàhontse trove.

ESCENA

10.

Ditsy

Jaume

entrant

y

aixls que'ls veu fa acció de

retirarse.

Jaume. Dispensin.

Teresa. [conmogudaj Pasi avant,

Jaume.

Panchito. (ap.)

Dime,

quiénesesejóven?

Teresa. (ap,) Es

un

fadríde lacasa.

Jaume.

(Que

talvegi, intencions

me

donan

d'ofegarlosàtots dos.)

Panchito. (ap.)Adios prendahastalanoche.

Teresa.

Que

pensiablo

que

lihedit.

Panchito. Descuida,(ap.)

ï

hastalasonce.(seva.)

ESCENA

II.

Jaume y

Teresa.

Teresa.

Jaume,

què

't pasa?.. nosé.,,,

—

Jaume. Siestich malalt

me

preguntas

tú

que

la mort bas causat

de las

mevas

il-Iusions?...

Tú, que

sols per vanitat,

per ambició, perorgull,

perafició al vilmetall

has trencatlo

jurament

que

férem tots dosplegats!,.

Tú, que

al sentir losrequiebros

de

un

jove

que

eselegant y

que

sols volenganyarte, has

mon amor

despreciat

sabent

que

jo t' estimaba

com

à lasbrisasla mar,

com

àla abella la flor,

com

losaucells locantar

en

laverdosa

enramada

ab

enterallibertat?

Tú

qu' eraslo

meu

ídol, tú,qu' eraslo

meu

encant

tens valorde

preguntarme

qué

tinch ysi estich malalt?

Teresa.

Jaume

per

Dèu

no renoves

mès

aflixions,

mès

pesars

y deixam que

jo t' esplique

lacausa de aixisobrar.

Jo t'estimo

com

estiman

las florsqu' adornan loprat

à

lasblancas papallonas

que's van àpatonejar

y

com

estiman lasgotas

derosada matinal;

pero perdesgracia

meva

tinch

un

defecte arrastrat, defecte

que

Y headquirit

—

22

—

ab

lapobresa lulxant.

M'

hasdit

que

tinchambició,

si qu'entinch, es veritat;

millordit, sochegoista

per

que

la èpocaactual

T obliga à

una

per desditxa

àmirar

sempre

endavant.

Per

aixó jolo

jurament

que

férem totsdos plegats,

Jaume, perdónam,

per'xo

sensevolguer he trencat.

iQu' hauria sigut de naltres tan pobrestols dos estant

siguiatssols perV istint

delcor, s'

haguessem

casat?

Patir moltasprivacions,

fartarse detraballar

y

oi leniam família

nopoderlosdonarpà.

Jaume* (abràbia.) Si lo

que

acabas de

dirme

à

mí m'

baguessenjurat

que

foscapasd'escoltarho

ab

_{calma y} tranquil estàn

y que

detos llabis jo

escoltés cosassemblants,

no ho hauria cregut

may

més

que m'

hojurés

un

sant.

jTú

eres dona, lú tenscor

y

en lasvenas

y

tenssanch

y

eres cristiana!... noescert,

que

nopot serho

jamay

la

dona

que

no tefé

ni del

pròxim

caritat (acciódemarxar.)

Teresa. (aturantlo.)

Jaume,

Jaume

te

demano

com

túsols sabs estimar,

lècompassiód' esla

noya

que

oo lè al seu costat

una mare

carinyosa

que

la

puga

acoosolar.

Quin

castich

puch

jotenirne

mès

terrible ni roès

gran

que

'1_saber

_que

tú *m desprecias

y que

no

m'

estimasja!...

[dirijinsealcel)

Mare meva,

tú qu'al cel,

disfrulant la glòria estàs

te compassió de ta filla

que

estàmorint de pesar.

ESCENA

12.

Ditsy

ràfel queal veurer 7 quadro

quepresen-tanloscontemplauna estona_ydesprèsesclataen

rtu-rer. Al sentiro jaüme que estarà distret se gira

_y

Teresa

s'aixeca abràbia.

Rafel. Ja,ja, ja,quin

quadro

noys

que

fèu

més

acabat.

Tú

semblas la

Magdalena

y túsemblas

San

Joan.

Teresa. [cremada.)

Y

tu serablasuna bèstia

que

el

quadro

s'està mirant.

Rafel. Teresa, à

mi

no m' insultes,

perquè

sino....

Teresa.

Qué

faràs?

digas, esplicatbon mosso...

Rafel.

Farélo

que

vulga, estàs?

Que

5

t pensas

que

'ra faràspor?...

—

2i

—

tú

segurament avuy

déus haber menjatgall

y

crestas, y lo porró sensdupte n' hauràs vuidat.

Rafel.

Aixó

es dirme à

mí

borratxo

y

aixóno

hu

consento

may.

ESCENA

13.

Dits y Sebastià que ha entrat ohmtlos dos últims

versos,

_y

'squedaplantat mirantlos.

Sebastià.

Rafel

Sebastià.

Jaume.

Sebastià.

Bè, noysbè, no 'ro desagrada.

Es

prou

que

'nestar plegats

mès

que

siga pocaestona

s'

hau

'Is dosde barallar!..

Es que

mestre...

No

vull esques.

Lo

primerdelsdos qu'

un

bram

me

solti, ab aquetbastó

1' hi clavo

una

que

n dosanys

no

sela treuja de sobre, {dirigintse

d

Jaume,

hauràs de dispensar [Jaume)

si quant hi entrataquí

ni sisquiert' he saludat

per culpa deesíasdos bestias

que

tensaquí al teu devant.

^Cóm

tetrovas, noestàsbó?..

Per

servirlo;

anem

passant:

y

vostè se trova bè?..

Per

ara no 'm fà resmal.

Anem

àlo

que

convé;

avuy

ha vingut

un

traball

que

sols tú

me

'1 _podràsfer,

—

25

—

t' enviat aquell recado de

que

acabant de dinar

te passessisper aquí.

Jaume. Ja hi vingut;

que

vol? viam

en lo

que

'I podréservir.

Sebastià.

Com

t' ha acabod'indicar, tinchdefèren molt pochsdias

per

un

senyoramericà

deu ó dotse escutsde

armas

qu'

han

d' anar desprèsdaurats»

y voldria

que

vinguessis

aquícasa à trabaliar.

Jaume. Sento moltdirli

que

no,

m'

esimpossible, ynocal

que

me

pregunte '1_perquè

puig

que

no trauràde

mí

una

paraula, sisquera

me

ho

demano

agenollat,

Sebastià.

Y

ara,

Jaume,

aixó à

qué

ve?.. \ad-*

En

qué

digas, t'he agraviat mirat)

perquè

un

favor

que

't

demano

no

me

'1 _{vullas otorgar!.}

Digas, tens algun motiu?... Esplicat,home, viam....

Jaume. Si

que

'1 tinch, pero no pucfa

dirlo, senyorSebastià.

Rafel. (dirigmtsedSebastià.)

Si es

que

ho vol sapiguér mestre»

totdeseguida ho sabrà.

Teresa. IJahlóelbuey_ydijo rnú.

Sebastià.

Yiam,

esplicat

qué

hihà,

noserà qüestió dequartos,

per

que

allavurs...

Jaume, Nipensar.

—

26

—

que

no

me

'Isestimopas.

Rafel.

La

qüestióes

que

Tereseta

sa filla,

—

mírisela

—

desprès

que

a n' en

Jaume amor

li hajurat _y perjurat,

per

un

joveamericano

roès lleig qu'

una

nitdellamps,

à

Jaume

lihadat carabassa.

Teresa. Pareà 'n aquetanimal

no Tescolti.

Jaume. Rafel calla.

Sebastià, (dRafel.)

Noy,

vescontinuant.

Rafel. Tots Icsdiasà la

una

quantvostèal cafèse'n và, 10 fill d'aquell

que

'isescuts

Teresa alsentir aquet versquedasorpresa.

11 havengutà

encomanar

veà 'n aquíyfins las

dugas

ó per Ilàsi son tresquarts, pelala paba absa filla.

Sebastià, (admirat)N*estàs cert?., es veritat?..

Rafel.

Que

si n?

estich cert!., johocrech.

Totslosdias ben dinat

lo veig entrar ysortir

y

avuy

losheatrapat à totsdos.

Sebastià, [ab ànsia.)Digas

qué

feyan?

Rafel, (ab intenció.)Qu' habian defer., xarrar. Sebastià, (agafantd Teresaperlama;ella$'

agi-Vineaquí,

que

contestar nolla.)

dechjo à lo qu' has sentit.

Digas,

que

la

meva

sanch

està bullintde coratge,

Jaume, (dirigintsed Sebastià tjfentaixecarlanoya.

)

no

prengui lan fort lascosas.

Qué

té de particular

que'n rahoni

ab un

senyor?

Johu

trovo moltnatural. Sebastià. Encara tú ladefensas?...

tú

que

ets '1_agraviat?

ESCENA

14.

DitsyD. Eugenio, desprès Panghito.

Sebastià.

Eügenio.

Sebastià.

(àD. Eugenioque entra) Apropósit, Ye à bonhora,

perquè

tenim d'aclarar

una

qüestió

que

per

mi

esmolt, molt trascendental. Espliquis

que

no 1'entench.

Deseguida

m'

entendrà.

Es

locas

que

losèu fill

ab

intensiódefèr mal, puig altra nopotportarne

aquell

que

tenint metall

busca noyas menestralas

que

no son pasdel sèu bras,

àn' aquesta noya

meva

decap

me

1'hentabanat.

Y

no esaixó '1

mès

dolent, sino

que

éll aprofitant

las ocasions

que

sofora,

comet

la temeritat

d'entrarsen à casa

meva

sense pararse à pensar

que

obrantd'aquestamanera,

que'spercert bèncriminal,

EüGENIO. Sebastià. EüGENIO. Teresa. EüGENIO. Panchito. EüGENIO. Panchito.

Rafel

Sebastià.

yal pare

que

1'_{ha criat} '1_deshonra.

_M'

_{ha entès ara?}

Sivol

que

li sigui franch,

nohi enlés tanlasretóricas:

díguimeu

net _{y clar,}

(abcalma perocremat.)

Que

losèu

noy

à

ma

filla,

net_yclar,

me

Y ha enganyat.

Qué'm

diu, home! Noya,es cert?

Si senyor, (afligida)

Es

cosa gran.

fdirigintsed tots

y com

si celebrés las

travesuras de sonfill.)

Jo no sé

com

s' hoarregla

ni de quin

modo

hu

fa anar,

que

noya

que

à n'ell lipela,

li tira Full _yja està. (dSebastià.)

No

li he dit fa poca estona qu'era

un

xicot molt trempat?

[entrant.)

_May

buenastardessenores, (agafanllo perlobras.)

Vinem

aquígrantruhan.

Qué

li hasfèt à aquesla noya?

(aparentantignocencia.)

Qué

le he de haceryo, papàl

Nada, vaya

una

pregunta.

(Nada diu!)

Ay

lo mulat!

(dPanxó.) X aïlódefèrlaahrassada?..

Calla, Rafel,

que

lasanch de vergonyayde coratje sem'està pujant al cap.

(d EugenioJDlgu'un, donsenyor,... de

pega

que

ja

no'm puch

aguantar;

sisatisfacció

no'm

dona complerta del qu'ha passat,

—

29

lijuro perquesta noya

que

d'aqui no surtirà.

Eugenio.

Home

prenguiu en

mès calma

y

aclarimla veritat.

(A questa gent desseguida

se'lspuja la

mosca

al nasl)

(d Panxó.) Digas, Panxilo,

^noes

cert

que

àaquestanoya tu

may

lihas dirigit la paraula

ni

menos

li hasfètcap mal?

(àSebastià.) Escolti bèal

meu

noy

yconvensut quedarà

que

noes certlo

que

li

han

dit

y

que

viu equivocat.

Panchito.

Yo

senores, es

muy

cierto,

ó mejordicho, esverdad,

que

à la hijadelsenor he venido àvisitar

mientrasélestaba ausente.

Pero enesto

qué mal

hay?

Sebastià, (dEugenio. Jahoveu;

qué

me

diuara,.s

qui del's doss'haequivocat? Eügenio. Finsaraqu'hadit?....

no

res.

Jo notrovogens estrany

qu'unjove de

bona

casa

com

eséll, y benplantat,

visiteà

una

menestrala.

Y

ja

que

me

fa parlar

lidiré

que

al vindréaquí

lofill d'

Eugenio

Milans,

ha

honrat molt la casaseva

puig que

enlo tempsactual

tè

mès

honra, 'I

que

mès

quartos

n' ha pogutarreplegar.

Y

li

vuy

fèrsapiguér persi escjuevostèno hosap,

que

endineslo

mèu

fill tè tresmilions; nocontant

losingenis ylosnegres

que

son desa propietat. Sebastià.

iQué

m'importa don

Eugenio

que

tinganegresniblanchs sonfill, mentres no

me

torne

—

30

—

lahonra

que

m'

ha robal?

L' honra, ho ha entès don

Eugenio?

Eügenio.

Quina

honra díquin cabàs

li hallevat lo

mèu

fill?

Espliquis,

home,

y viain

ab

à

qué

talperjudici

pensa

que

li

puch

pagar. Sebastià. Casantson fillab

ma

filla.

Eugenio. [sorprès, desprès fa í quediu.)

Deixam

riurer:ja,ja,ja!

Vostè vamos, francament,

deu

estardelseny tocat.

Cóm

vol

que

jo nierebaixi

fins alestrem, fins al cas

decasar

un

noy

que

tinch que'srich y molt elegant,

ab

una

noya qu'es pobra

yfillad'un menestral?

Home,

si aquestail-lusió

vostèen locaps'haficat

li

demano

per favor

que

selatregui del cap.

Rafel. (Sino fosper

armar

gresca,

r escanyaba

com

à

un

gall.)

Sebastià,(dirigirttse d D. Eugenio ah calma, pera

molt cremat.) Escolti vostèsenyor.

Jaume. (inlerposantse.JFasi'I favor,Sebastià:

deixi!estarperà

mi

que

vostè estàacalorat. (dirigintse à D. Eugenio.) Fasi 7

I favordon

Eugenio

de quatre molsescoltar

ab

lacalma y lapaciència

qu'hetingutjoestona fà

desentir tols losinsullos, totas las barbaritats

qu'à

una

família honradíssima

liha dirigitaquíestant.

Esla gent perquè lè quartos

jasecreu abfacultats d'insultaral

que

no'n tè.

Com

si'lspobres fosin cans!

—

n

Pues amigo

s' hatallat:

aquí nohiha

mès

esclaus

quels que hu som

del traball.

Y

val

mès

uu:\ blusa,

un gech

com

aquest demenestral, (signant al

guanyat

ab pena y dolor (que porta.)

y finsab gctasde sanch,

que

mès

de quatre pallós

moltfins_{y molt}elegants

comprats pot ser abdiners

que

no

sempre

songuanyats

com mana

la Iley de

Dèu;

sino abdiners delsjornals dels pobres trabailadors, óab loproductecomprats de indignas operacions.

Ha

ditno vol rebaixar à son fill fins ai estrem deabla nova

un

menestral

casarlo!.... hoha pensatbè?....

No

sabvostè en semblantcas,

que

noarribarà, lijuro,

quiseria'I rebaixar?....

Esta família, estospobres...,

que

tè 'n aquíal sèu davant,

son

mès

honrats

que

vostès

han pogutser ni seràn. (Dirigintse dSebastià.)

Que

so pobre, Sebastià,

no

cal

que

li diguijo,

perquè

millor

que

jo ho sap:

mès

per probaralssenyors

(signant_{d don Eugenio y}Panxito.)

10

que

val

un

menestral,

11

demano

à Teresela

per quant

me

puga

casar.

Sebastià, (abalegria.) Deseguida. Als brassosJau-Eügenio.(interposantse.)Alto,senyorSebastià,(me.

qu'anles que'n

Jaume,

'1

meu

fill

me

sembla en à mí

que

està:

y per lotant, li

demano

de Teresela la

mà

també que Eugenio

Milans

tè '1_{cor nobley} lliberal.

Sebastià. (Sijo tinguésde el-legir...,

no

m' bo pensaria pas.)

(Dirigintseà Teresa.)

Noya,

aquí tensdos partits;

àquin tevolsafiliar?....

Teresa.

à

n'aquín pare?.... (mirantà

Panxó

y

desprèsdirigintseà Jaume.) al delspobres.

Rafel. [saltant.) VivaTresela Julià!

Sebastià, Vine als

meus

brassosfilla,

que

lot

V

hu perdonoja.

Teresa. [abrasmtlo) Gracias, pare. (desprèsd'

abrasarlo lifa senya ablos vils y brassos sipermet que abrassi d

Jaume

y coneixentque nolinegadiu)

Vine,

Jaume,

que també

J

lvullabrassar. [lidonaVabrasada

ys

dirigeixdPanxó*

Panxito, sento moltíssim

lo pebrot

que

ara li hedat preferirta ;

n

Jaume

pobre,

y

àvostè richdespresiant,

àgradantme

tantlosquarlos:

pero

m'

ha vingutalcap

aquell adagi

que'm

sembla

qú'ha de sermoll català

Lo

peix, per quise7mereix..

Y

com

vostè

compendrà,

encara

que

à'n

Jaume

jo

no 1'_haguésestimat

may,

sols per 1*accióqu* araha fèt

jo bé '1_{debia premiar.}

Aixispuesjo liaconsello

que

quant sevulgacasar

que

secasi

ab

una noya

que

siguidelsèu iguaí,

y no

busqui raenestralas;

puigseràmolt regular

que

creguin

que

las

enganya

y

desegúr li daràn

un

pebrot

més

gran y gros

que

1

que

liacabo dedar.