• No se han encontrado resultados

CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS MUNICIPALS DEL VALLÈS OCCIDENTAL

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS MUNICIPALS DEL VALLÈS OCCIDENTAL"

Copied!
60
0
0

Texto completo

(1)

CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS MUNICIPALS DEL

VALLÈS OCCIDENTAL

(2)

1. OBJECTE. ... 3

2. CONSIDERACIONS PRÈVIES. ... 3

3. BASES DE DISSENY. ... 4

4. DESCRIPCIÓ DE LES NOVES INSTAL·LACIONS... 7

4.1. Emplaçament. ... 7

4.2. Àrees de tractament. ... 7

4.3. Esquema bàsic dels processos i balanç de matèria. ... 8

4.4. Descripció de les àrees de procés. ... 11

4.4.1. Àrea de recepció i emmagatzematge de residus ... 11

4.4.2. Tractament de la RESTA. ... 12

4.4.3. Tractament de la FORM... 15

4.4.4. Estabilització de Rebuigs. ... 19

4.4.5. Instal·lació de premsat i embalatge. ... 19

4.4.6. Captació i tractament d’aires... 19

4.4.7. Sistema elèctric del Centre. ... 21

4.4.8. Instal·lació de control i monitoratge. ... 21

4.4.9. Sistema d’aigua i sanejament. ... 21

4.4.10.Tractament d’aigües residuals. ... 22

4.4.11.Sistema contra incendis. ... 23

4.5. Obra civil i arquitectura... 24

4.6. Balanços... 25

4.6.1. Balanç de fracció RESTA... 26

4.6.2. Balanç de fracció FORM. ... 27

4.7. Resum dades generals del Centre. ... 28

4.8. Pressupost d’inversió. ... 29

4.8.1. Pressupost total. ... 30

4.8.2. Pressupost detallat. ... 30

5. PLÀNOLS. ... 37

ANNEX 1. WORKING DOCUMENT. BIOLOGICAL TREATMENT OF BIOWASTE 2ND DRAFT... 38

(3)

1. OBJECTE.

S’ha elaborat aquest Avantprojecte amb la finalitat de desenvolupar la informació necessària per realitzar la contractació del Projecte, Construcció, Posta en Marxa i explotació d’un centre de tractament dels residus municipals a la comarca del Vallès Occidental.

2. CONSIDERACIONS PRÈVIES.

Les polítiques generals de residus de Catalunya es resumeixen en el Programa de Gestió dels Residus Municipals de Catalunya 2001 – 2006 (PROGREMIC) i el Programa de Gestió dels Residus Industrials de Catalunya 2001 – 2006 (PROGRIC).

Els trets essencials del nou model de gestió passen per enfortir la recollida selectiva de residus com a opció vàlida per obtenir fraccions per al reciclatge, i tractar al 100% totes les fraccions de residus inclosa la fracció resta, i d’aquesta manera només enviar a disposició final un rebuig. El nou model de gestió dels residus municipals per a Catalunya té, entre altres, els següents objectius:

− Mesures de prevenció i potenciar el consum sostenible.

− Implantar la recollida selectiva de la fracció orgànica continguda en els residus municipals (FORM) i tractar-la per obtenir compost de qualitat en tots els municipis inclosos els de menys de 5.000 habitants.

− Reduir la quantitat de matèria orgànica destinada a dipòsit controlat o valorització energètica mitjançant la incineració.

− Incrementar l’eficiència en la recollida selectiva de les fraccions d’envasos lleugers, paper/cartró i vidre.

− Tractar la fracció restant (RESTA) mitjançant processos mecànic-biològic per a reduir i estabilitzar el rebuig final i obtenir el màxim aprofitament de les fraccions segregades (fins i tot energètic), com a pas previ a la disposició final.

Tanmateix es troben els requerimetns de la legislació vigent, en especial la Llei 6/1993 de juliol, reguladora dels residus, modificada per la Llei 15/2003, que té en compte les últimes Directives i Decisions Comunitàries, com és la Directiva 1999/31/CE que entre altres, limita la quantitat de residus urbans biodegradables que es destinen a dipòsit controlat.

− A partir del 16 de juliol de 2006, la quantitat total de residus urbans biodegradables destinats a abocador no superarà el 75% de la quantitat total de residus urbans biodegradables generats en 1995.

(4)

− A partir del 16 de juliol de 2009, l’esmentada quantitat no superarà el 59%. − A partir del 16 de juliol de 2016, l’esmentada quantitat no superarà el 35%.

D’acord amb les premisses esmentades, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), en col·laboració amb el Consorci de Gestió de Residus del Vallès Occidental, ha realitzat una planificació de les actuacions a realitzar en la gestió dels residus municipals generats i tractats a la comarca.

La solució analitzada parteix per les següents hipòtesis de treball: − Tractament de la fracció RESTA a un centre de tractament comarcal.

− Tractament de la fracció orgànica de recollida selectiva (FORM), a la planta de metanització de Can Barba (Terrassa), a la Planta de Compostatge de Sant Cugat del Vallès, i a les instal·lacions previstes al Centre de tractament de residus municipals del Vallès Occidental. − Deposició controlada dels rebuigs generats a les plantes de tractament a una instal·lació

sense decidir.

− Tractament de la fracció envasos, en una nova planta de triatge sense ubicació definitiva.

3.

BASES DE DISSENY.

La Planta de tractament es planteja per una capacitat nominal de tractament de 245.000 t/any de fracció RESTA i de 20.000 t/any de fracció orgànica de residus municipals procedent de recollida selectiva en fase 1, ampliable a 40.000 t/any en segona fase.

La instal·lació de RESTA es dissenya per recepcionar residus 7 dies a la setmana i operar durant 299 dies a l’any (6 dies a la setmana) a 2 torns de funcionament diari. La instal·lació de FORM en fase 1 es dissenya per operar durant 247 dies a l’any (5 dies a la setmana) a 1 torn de funcionament diari. En funció de l’organització de la recollida selectiva la instal·lació de FORM podria operar també 299 dies a l’any (6 dies a la setmana), admetent l’entrada de residus 7 dies a la setmana.

A continuació es detallen els criteris tècnics generals seguits a l’hora de triar els diferents processos de tractament que intervenen en les alternatives mecàniques-biològiques, i que s’enumeren a continuació.

Composició de la RESTA.

Contrastant amb les caracteritzacions periòdiques disponibles, es pren la següent composició a efectes de determinar els balanços de matèria.

(5)

Fracció Composició RESTA (%) Matèria Orgànica 35,9 Paper-Cartró 18,3 Vidre 3,1 Envasos 3,8 Plàstics Film 7,0 Fèrrics 1,8 No fèrrics 0,4 Metalls Bricks 0,7 Tèxtil i cel·lulosa 12,8

Altres combustibles i embalatges 5,0

Fusta / voluminosos 3,4

Ceràmica i altres 7,8

TOTAL 100,0

Composició de la FORM.

Contrastant amb les caracteritzacions periòdiques disponibles, es pren la següent composició a efectes de determinar els balanços de matèria.

Fracció Composició FORM (%)

Matèria Orgànica 85,0 Paper-Cartró 3,5 Vidre 0,9 Envasos 3,9 Plàstics Film 2,8 Fèrrics 0,5 No fèrrics 0,4 Metalls Bricks 0,0 Tèxtil i cel·lulosa 1,5 Fusta / voluminosos 0,1 Ceràmica i altres 1,4 TOTAL 100,0 Consideracions tècniques.

S’estableixen com a objectius bàsics del Centre,

• La separació i recuperació de materials reciclables i valoritzables: paper, cartró, ferralla fèrrica, alumini i altres metalls no fèrrics, vidre, plàstic film i envasos de plàstic.

(6)

• La valorització de la matèria orgànica i materials de biodegradabilitat ràpida continguts a la RESTA en forma de bioestabilitzat per a la utilització que les autoritats competents autoritzin (p.e. aplicació com a element de restauració d’espais degradats, etc.).

• La valorització de la matèria orgànica i materials de biodegradabilitat ràpida continguts a la FORM en forma de biogas i de bioestabilitzat per a la obtenció de compost i aconseguir una recuperació d’energia elèctrica i tèrmica que autoabasteixi les necessitats dels processos de tractament i permeti la exportació dels excedents en el seu cas.

• Assegurar que les àrees de procés del Centre compliran unes condicions Seguretat i Higiene del personal adequades.

• L’increment de l’automatització dels processos de mode que es minimitzi la manipulació humana dels productes, tant en el triatge de materials com en la càrrega i descàrrega dels diferents processos biològics (triatge, estabilització, digestió anaeròbia, compostatge i refí). • Aconseguir una fracció residual (rebuig) reduïda en quantitat i que estigui estabilitzat (lliure

de materials de biodegradabilitat ràpida) i que representi la mínima quantitat compatible amb les millors tecnologies disponibles.

• La recuperació i reciclatge de les aigües pluvials així com de les aigües reciclades de la Planta de tractament de lixiviats, minimitzant les necessitats d’aportació exterior d’aigua industrial.

• Realitzar la màxima confinació de les operacions de tractament: totes les operacions es realitzaran en naus tancades i recintes estancs i en depressió, i es realitzarà el tractament adient de l’aire aspirat amb la finalitat de minimitzar el impacte produït per les olors intrínseques a aquest tipus de tractaments.

• El compost complirà les exigències del Real Decreto 824/2005, de 8 de juliol, sobre productes fertilitzants.

• La matèria orgànica (origen RESTA) sortint del procés/sos biològic/s complirà els paràmetres d’estabilització biològica fixats en el “Working Document. BIOLOGICAL TREATMENT OF BIOWASTE- 2nd Draft” de la Comissió Europea (veure Annex 1).

• Generació elèctrica per combustió del biogas generat en la digestió anaeròbia de la FORM conjuntament amb gas natural, d’acord amb els límits regulats al RD 436/2004.

• La reducció de la resta d’impactes: acústic, visual, emissió de gasos contaminants i d’efecte hivernacle, etc.

• La qualitat en el disseny de l’arquitectura del Centre així com la seva integració amb l’entorn.

(7)

Consideracions econòmiques.

• El pressupost realitzat és en base a preus de 2006.

4.

DESCRIPCIÓ DE LES NOVES INSTAL·LACIONS.

4.1. Emplaçament.

La Planta de tractament es planteja sense emplaçament, únicament preveient les reserves d’espai necessàries per poder ubicar les diferents instal·lacions de tractament previstes.

4.2. Àrees de tractament.

Les unitats previstes de tractament són: Àrea de tractament de RESTA:

− Recepció de residus.

− Descàrrega i emmagatzematge de residus.

− Instal·lacions de pretractament de la RESTA per a la separació de la matèria orgànica continguda i la recuperació de materials.

− Estabilització aeròbica de la matèria orgànica separada en el pretractament. − Estabilització aeròbica del rebuig separat en el pretractament.

− Refinat de la matèria orgànica estabilitzada. − Captació i tractament dels aires contaminats.

− Captació de les aigües residuals i lixiviats amb destinació planta de lixiviats externa. Àrea de tractament de FORM:

− Recepció de residus.

− Descàrrega i emmagatzematge de residus.

− Instal·lacions de pretractament de la FORM per a la eliminació d’impropis i la recuperació de materials.

− Condicionament de la matèria orgànica per al processat biològic posterior.

− Digestió anaeròbica de la matèria orgànica separada en el pretractament, amb recuperació energètica.

− Maduració i estabilització del digerit. − Refinat del compost.

− Captació i tractament dels aires contaminats.

(8)

El tractament de la matèria orgànica de recollida selectiva (FORM) i la MOR procedent de la RESTA es tractarà en tot moment de forma separada per a no disminuir la qualitat del compost produït a partir de FORM.

4.3. Esquema bàsic dels processos i balanç de matèria.

A continuació es detalla un esquema bàsic i orientatiu del procés del Centre proposat.

A continuació es detalla un esquema bàsic i orientatiu del procés de les dues àrees de tractament del Centre proposat.

(9)

CLASSIFICACIÓ (tromel) FRACCIÓ RESTA F O S S A FRACCIÓ ORGÀNICA RODANTS SEPARACIÓ

VOLUMINOSOS CLASSIFICACIÓ(taula inclinada)

SELECCIÓ AUTOMÀTICA SELECCIÓ AUTOMÀTICA PLANS MATERIALS RECUPERATS ESTABILITZACIÓ (nau) REFÍ REBUIG A DIPÒSIT MAT. ORGÀNICA ESTABILITZADA REBUIG A DIPÒSIT REBUIG REBUIG VOLUMINOSOS REBUIG MATERIALS RECUPERATS ESTABILITZACIÓ (nau) SEPARACIÓ METALLS FRACCIÓ ORGÀNICA METALLS RECUPERATS OBERTURA BOSSES

TRACTAMENT DE LA RESTA

CLASSIFICACIÓ (tromel) FRACCIÓ RESTA F O S S A FRACCIÓ ORGÀNICA RODANTS SEPARACIÓ

VOLUMINOSOS CLASSIFICACIÓ(taula inclinada)

SELECCIÓ AUTOMÀTICA SELECCIÓ AUTOMÀTICA PLANS MATERIALS RECUPERATS ESTABILITZACIÓ (nau) REFÍ REBUIG A DIPÒSIT MAT. ORGÀNICA ESTABILITZADA REBUIG A DIPÒSIT REBUIG REBUIG VOLUMINOSOS REBUIG MATERIALS RECUPERATS ESTABILITZACIÓ (nau) SEPARACIÓ METALLS FRACCIÓ ORGÀNICA METALLS RECUPERATS OBERTURA BOSSES

TRACTAMENT DE LA RESTA

(10)

CLASSIFICACIÓ (taula inclinada) FRACCIÓ FORM P L A T J A FRACCIÓ ORGÀNICA REBUIG OBERTURA BOSSES SEPARACIÓ METALLS MATERIALS RECUPERATS DIGESTIÓ ANAEROBIA GENERACIÓ ELÈCTRICA BIOGAS MADURACIÓ (túnels) A PLANTA LIXIVIATS (EXTERNA) SÒLID DIGERIT AIGÜES RESIDUALS REFÍ COMPOST REBUIG A DIPÒSIT REBUIG REBUIG SEPARACIÓ VOLUMINOSOS METALLS RECUPERATS SEPARACIÓ METALLS REBUIG ESTABILITZACIÓ (nau)

TRACTAMENT DE LA FORM

CLASSIFICACIÓ (taula inclinada) FRACCIÓ FORM P L A T J A FRACCIÓ ORGÀNICA REBUIG OBERTURA BOSSES SEPARACIÓ METALLS MATERIALS RECUPERATS DIGESTIÓ ANAEROBIA GENERACIÓ ELÈCTRICA BIOGAS MADURACIÓ (túnels) A PLANTA LIXIVIATS (EXTERNA) SÒLID DIGERIT AIGÜES RESIDUALS REFÍ COMPOST REBUIG A DIPÒSIT REBUIG REBUIG SEPARACIÓ VOLUMINOSOS METALLS RECUPERATS SEPARACIÓ METALLS REBUIG ESTABILITZACIÓ (nau) CLASSIFICACIÓ (taula inclinada) FRACCIÓ FORM P L A T J A FRACCIÓ ORGÀNICA REBUIG OBERTURA BOSSES SEPARACIÓ METALLS MATERIALS RECUPERATS DIGESTIÓ ANAEROBIA GENERACIÓ ELÈCTRICA BIOGAS MADURACIÓ (túnels) A PLANTA LIXIVIATS (EXTERNA) SÒLID DIGERIT AIGÜES RESIDUALS REFÍ COMPOST REBUIG A DIPÒSIT REBUIG REBUIG SEPARACIÓ VOLUMINOSOS METALLS RECUPERATS SEPARACIÓ METALLS REBUIG ESTABILITZACIÓ (nau)

TRACTAMENT DE LA FORM

(11)

A la nova instal·lació es produiran els següents productes i rebuigs:

– Estabilitzat orgànic procedent de la fracció orgànica de la RESTA. El seu destí final pot ser la restauració de dipòsits controlats i pedreres, enjardinat de carreteres o usos similars.

– Compost procedent de la fracció orgànica de la FORM i el seu destí final pot ser d’aplicacions agrícoles de jardineria o forestals, conforme al 2nd Draft de Biological Treatment of Biowaste (Annex 1).

– Rebuigs:

· Rebuig embalat del tractament mecànic de la RESTA i la FORM, el seu destí final serà el dipòsit controlat Argilera Elena de Cerdanyola.

· Rebuig no embalat procedent de les etapes de refí i la separació de voluminosos, el seu destí final serà dipòsit controlat de no perillosos convencional.

Els rebuigs de pretractament de la FORM i determinades fraccions de rebuig de triatge de la RESTA hauran de ser estabilitzats al Centre prèviament al seu abocament.

4.4. Descripció de les àrees de procés.

4.4.1. Àrea de recepció i emmagatzematge de residus

Els camions de residus, seran identificats i pesats a l’entrada mitjançant dues bàscules a instal·lar a l’entrada de les instal·lacions. Un cop pesats, els camions de RESTA accediran a l’àrea de maniobra on descarregaran els residus a la fossa de RESTA, en el cas dels camions de recollida de FORM, la portaran a la platja de FORM.

Donades les dimensions d’aquesta àrea, es planteja descoberta, tancant la fossa de RESTA i la nau de recepció de FORM mitjançant portes. D’aquesta manera es pretén minimitzar el volum d’aires a tractar, evitar l’emissió de males olors a l’exterior de les instal·lacions i facilitar les maniobres dels vehicles de recollida.

Ambdues àrees de recepció (fossa i nau de recepció de FORM), estaran tancades i cobertes, i es mantindran en depressió i aïllades de les zones de triatge per obtenir-se així una alta efectivitat en la extracció d’aire i, per tant, assegurant l’estanqueïtat i control de les possibles males olors.

A fi de permetre una adequada gestió les àrees de recepció i dels processos posteriors, aquestes es dimensionen per una capacitat d’emmagatzematge mínima de 2,5 dies en el cas de la RESTA i de 3 dies en el cas de la FORM (dimensionada per la capacitat Fase 2, 40.000 t/a).

La fossa d’emmagatzematge de RESTA queda servida per dos ponts grua, cadascun amb una capacitat de càrrega unitària del 100%, quedant l’altre en reserva.

(12)

4.4.2. Tractament de la RESTA.

4.4.2.1. Àrea de tractament mecànic (triatge) de la RESTA.

L’Àrea de triatge es dissenya amb una capacitat nominal d’entrada de residus de 245.000 tones/any.

Consta de tres línies de triatge idèntiques dissenyades per treballar dos torns diaris de 6,5 hores efectives de dilluns a dissabte excepte festius, és a dir un total de 299 dies a l’any, amb una capacitat de disseny unitària de 24,5 tones/hora.

El procés s’inicia amb la càrrega dels residus amb pont grua a les tremuges dels alimentadors situats respectivament a la capçalera de les línies.

Els residus inicien el seu recorregut per una etapa de separació de voluminosos mitjançant tromel, per separar els materials que, per dimensions i/o característiques podrien dificultar els processos de separació posteriors. Els voluminosos recollits es descarreguen en cinta que es porta a una cabina de triatge on es recuperen manualment aquells materials valoritzables, fonamentalment cartrons i altres embalatges (film retractilat, caixes de fusta, etc.). El rebuig no seleccionat es porta a un triturador i s’expedeix cap a dipòsit controlat en contenidors.

El material menor al pas de malla del tromel de voluminosos, es passa per una cabina de separació on es retiraran manualment aquells elements que no poden entrar a l’obridor de bosses (bateries, bombones de gas, extintors, residus especials, etc.).

La resta de residus es porten a un equip d’obertura de bosses / disgregador que permeti incrementar el rendiment d’obertura aconseguit al tromel.

A continuació, es descriu, a mode d’exemple, un procés de preselecció estàndard que haurà de ser adaptat en funció de les necessitats del tractament biològic de la matèria orgànica.

Un cop efectuada la selecció de voluminosos i s’han obert les bosses, els residus s’alimenten a un tromel de classificació, amb un pas de malla d’entre 80 i 100 mm.

Al tromel es separarà la fracció fina (que contindrà bona part de la matèria orgànica amb una proporció d’inerts) de la resta, on quedaran la gran majoria els materials potencialment recuperables (envasos, paper, cartró, film, etc.) més la resta de materials impropis.

De la fracció menor a la malla del tromel és recuperaran els metalls fèrrics mitjançant un overband i d’aquí es destinarà a tractament biològic, en aquest cas una estabilització aeròbia en nau.

La corrent de mida superior a la malla del tromel, s’alimentarà a una taula inclinada de separació també anomenada separador balístic (un per línia de triatge), on el residu entrant es separarà en tres fraccions diferents (fins, rodants i plans).

(13)

Fracció fina (< 80-100 mm).

Recollits al fons del separador, es retornen mitjançant cinta transportadora a la corrent orgànica amb destinació estabilització aeròbia.

Fracció rodant.

Correspon a la fracció recollida per la part inferior del tram inclinat de la taula de separació. Conté la majoria d’envasos plàstics i metàl·lics i es porta a una separació automàtica en cascada dels diferents materials recuperables:

• Metalls fèrrics mitjançant un overband (un per línia).

• Tetra-bricks i envasos plàstics (P.E.A.D., P.E.T. i Mix de plàstics), mitjançant separadors automàtics per infraroig (en total 8 separadors per al conjunt de les 3 línies).

• Metalls no fèrrics mitjançant un separador per corrents de Foucault (un per línia).

Els diferents materials separats es premsen seqüencialment, obtenint-se bales d’acord amb les especificacions de mides i densitats marcades per ECOEMBES. Previ a l’alimentació a la premsa de subproductes, els materials passen per un separador òptic de control, que retirarà automàticament aquells elements que els equips òptics de separació previs no hagin separat correctament i els retornarà a l’inici de la línea de separació d’envasos. Es disposa de dos premses (una redundant).

La resta de material no seleccionat a cadascuna de les corrents descrites és rebuig de planta, que es destinarà mitjançant cinta comuna a una estabilització aeròbia.

Fracció plana.

Correspon a la fracció recollida per la part superior del tram inclinat de la taula de separació. Composada fonamentalment per gran part del plàstic film (parts de bosses, embalatges, etc.), i del paper cartró, així com altres impropis continguts en els residus d’entrada a Planta.

Per això es preveu un triatge previ “en negatiu” del plàstic film mitjançant un sistema de captació automàtica i un separador automàtic per infraroig per paper-cartró (1 per línia), que s’alimentarà seqüencialment a la premsa de materials esmentada anteriorment.

La resta de material no seleccionat a cadascuna de les corrents descrites és rebuig de planta, que es destinarà mitjançant cinta comuna a la instal·lació de premsat i embalatge, com a pas previ la seva expedició a dipòsit controlat.

4.4.2.2. Estabilització de la M.O.R.

La fracció orgànica procedent de l’etapa de triatge es destina directament a una estabilització mitjançant descomposició aeròbica en naus tancades i mantingudes en depressió , amb una superfície total prevista d’uns 9.250 m2 . Dins de la nau es formaran piles de maduració de material d’alçada fins a 3 metres, amb un temps de residència mínim previst de 42 dies.

(14)

Les característiques d’humitat i grau d’impropis continguts en aquesta fracció ( < 80-100 mm) permeten aquesta etapa de descomposició sense necessitat d’afegir fracció vegetal per que actuï com a estructurant.

El sistema de càrrega es composa d’un joc de cintes que apila el material a la zona davantera de la pila d’estabilització.

Es disposa d’una voltejadora totalment automatitzada muntada sobre pont, o rotopala, que realitza el volteig i avanç periòdic del material fins la part poserior de la nau. Un cop transcorregut el període d’estabilització mínim de sis setmanes el material és descarregat de forma automàtica a la cinta de descàrrega.

Per al manteniment i optimització del procés de descomposició, es requereix un suficient contingut d’aigua als residus orgànics, una aportació d’oxigen i una temperatura constant a la pila. Per això, la pila es regarà, voltejarà i ventilarà.

El pis de la nau està previst amb obertures de ventilació. Sota el pis es troba un espai buit per a la conducció de l’aire i per l’evacuació de l’aigua infiltrada. Es per aquest espai per on s’impulsa l’aire de ventilació que travessa la capa de material de manera que es mantinguin les condicions de degradació aeròbica.

Una sèrie de ventiladors radials a cada tram de nau amb variador de freqüència, s’encarrega d’impulsar/extreure l’aire de la nau. A mode de minimitzar el cabal total d’aires a tractar, l’aire fresc necessari pel procés procedirà dels aires de renovacions de la resta de naus de procés. L’aire sortint de procés, amb forta càrrega de contaminants, es condueix al sistema de tractament d’aires de planta.

L’aigua infiltrada recollida al pis de ventilació es recull en un tanc d’aigua de procés per reciclar-se per humitejar les piles.

A la fi d’aquest temps es disposarà un material estabilitzat biològicament per poder-lo portar a dipòsit controlat, i s’espera que la degradació orgànica assolida compleixi les característiques indicades en el “Working Document. BIOLOGICAL TREATMENT OF BIOWASTE- 2nd Draft” de la Comissió Europea. Aquest document s’annexa al final del present estudi.

4.4.2.3. Refinament de la M.O.R.

El material procedent de les naus d’estabilització de MOR, es portarà a una etapa de refinament per tal de separar els impropis continguts de la fracció orgànica estabilitzada. D’aquesta manera la fracció orgànica obtinguda pot destinar-se com a material per restauració de pedreres, de dipòsits controlats o fins i tot com a substrat per enjardinat de carreteres. En cas que la seva destinació final sigui un dipòsit controlat de residus, el material abocat haurà de complir amb les regulacions indicades a la normativa espanyola i catalana:

(15)

• RD 1481/2001 de 27 de desembre, “por el que se regula la eliminación de residuos mediante depósito en vertedero”.

• Decret 1/1997 de 7 de gener, “sobre la disposició del rebuig en dipòsits controlats”.

L’àrea de refinament es dissenya en previsió de la descàrrega del material generat en un dia de treball amb una línia de 20 t/h de capacitat, que ha de permetre el buidat del àrea de nau corresponent en dos torns.

El procés de refinat consta d’un tromel de classificació que permetrà separar els impropis gruixuts que seran rebuig de planta (expedit en contenidors i/o premsat i embalat) i el material orgànic estabilitzat que es portarà a una taula densimètrica per tal de separar els impropis fins que encara pugui contenir (fonamentalment vidres i inerts), que sortiran com a rebuig de planta expedits en contenidors.

4.4.3. Tractament de la FORM.

4.4.3.1. Àrea de tractament mecànic de la FORM.

L’àrea de tractament mecànic es planteja per poder tractar nominalment 40.000 tones/any de FORM, operant a 2 torns, 5 dies a la setmana (247 dies/any), amb una capacitat de disseny de la línea de 15 t/h.

En aquesta primera fase, on el procés biològic es planteja per 20.000 t/a, el règim d’operació previst del tractament mecànic serà a 1 torn, 5 dies a la setmana (247 dies/any).

Prèviament el palista retirarà aquells elements que, per dimensions o be característiques, siguin indesitjables per a l’equip obre bosses.

Un cop retirats aquests elements, el procés s’inicia amb la càrrega dels residus amb pala carregadora a la tremuja del obre bosses / desgarrador situat a la capçalera de la línia. Seguidament els residus s’alimenten a un equip de classificació (o la combinació d’equips, per exemple tromel més separador balístic) amb l’objectiu separar aquells elements que no compleixen les especificacions requerides pel procés de digestió posterior.

La fracció fina, prèviament al seu transport cap al procés de digestió passa per un separador magnètic, on s’extreuen els metalls fèrrics.

El rebuig rep una separació de fèrrics mitjançant un separador magnètic, previ al seu enmagatzematge temporal en contenidor, llur destinació podrà ser abocament, estabilització junt amb el rebuig de la RESTA o la fossa de RESTA per processar-lo a les línies de tractament de RESTA i així recuperar al màxim la matèria orgànica que encara pugui contenir.

4.4.3.2. Àrea de digestió anaeròbia.

En l’Àrea de digestió anaeròbia el procés biològic està actiu de forma ininterrompuda, raó per la qual la digestió opera durant 24 hores al dia, 365 dies a l’any. Els processos de càrrega i

(16)

descàrrega operen al mateix règim que la preselecció de FORM, és a dir, en aquesta primera fase 1 torn /dia, durant 5 dies a la setmana.

El procés de digestió podrà ser sec ó humit. Descripció etapes prèvies digestió via seca.

En cas de que la digestió sigui del tipus sec, la fracció orgànica podrà rebre un tractament en sec per poder separar una part dels impropis (plàstics, textil, vidre i altres inerts), que podrien perjudicar etapes de tractament superior.

Un cop passada per aquesta etapa prèvia, la fracció orgànica s’alimenta mitjançant un joc de cintes a una etapa de dilució i mescla amb aigua reciclada del procés de deshidratació, on es prepara una suspensió amb el contingut en matèria seca entre un 25-35%.

Descripció etapes prèvies digestió via humida.

La fracció orgànica procedent de l’etapa de pretractament en sec s’alimenta mitjançant un joc de cintes a una etapa de dilució i mescla amb aigua reciclada del procés de deshidratació, on es prepara una suspensió amb el contingut en matèria seca que requereixi entre un 5-15%. Un cop diluïda, la suspensió es porta a una etapa de separació específica d’impropis (obtenint-se un rebuig de la digestió), recollint els materials lleugers per flotació (plàstics, paper no dissolt, tèxtil) que es dirigeixen cap a la Planta de tractament tèrmic, i els materials pesats per decantació (vidre, pedres, metalls, etc.) que surten com a rebuig de planta amb destinació a dipòsit controlat (sense embalar).

La suspensió lliure d’impropis es bombeja a un primer tanc pulmó, que segons la tecnologia és utilitzat a la vegada com a fase d’hidròlisi prèvia amb un període d’entre 6 hores i 3 dies.

Etapa de digestió.

Del tanc pulmó / etapa de dilució, la suspensió es bombeja a un digestor cilíndric vertical, amb volum total unitari de 2.500 m3, de construcció metàl·lica o de formigó, on tindrà lloc la fermentació anaeròbia. Es preveu la reserva d’espai per un segon reactor idèntic, en cas d’implantació de la segona fase.

Previ a l’entrada a digestió, la suspensió s’escalfa a la temperatura de treball dels digestors (segons el procés sigui mesòfil o termòfil) mitjançant un intercanvi de calor amb el calor obtingut dels gasos d’escapament de motors.

El temps de residència del material dins del digestor varia segons les tecnologies entre 14 i 25 dies.

L’agitació de la mescla dins dels digestors es realitza, en funció de la tecnologia, mitjançant la injecció de biogàs comprimit o reciclant suspensió amb una bomba, tot i que algun procés de digestió preveu agitació combinada de biogàs amb agitació mecànica.

El procés de fermentació anaeròbia genera:

• Biogàs, que queda emmagatzemat a la part superior de cadascun dels digestors i addicionalment es disposa d’un gasòmetre pulmó.

(17)

• Una suspensió digerida que es destina a l’etapa de deshidratació, amb una higienització prèvia en un tanc d’higienització (a 70ºC, 1 h). D’aquesta etapa s’obté una fase sòlida amb un contingut en matèria seca d’entre el 30% i el 40% segons el número d’etapes de deshidratació, i un líquid clarificat amb un contingut en sòlids molt baix.

L’aigua separada a l’etapa de deshidratació es bombeja a un tanc pulmó per poder ser reciclat a procés, mentre que l’excés d’aigua generada, que per característiques físico-químiques no pot ser abocada directament a clavegueram, s’alimenta a una planta de tractament de lixiviats, tot i que a efectes del presenta Avantprojecte es considera que l’aigua residual de procés es porta a una planta de tractament externa a les instal·lacions.

El sòlid digerit es transporta a l’àrea de maduració.

4.4.3.3. Maduració del sòlid digerit.

Per madurar el sòlid digerit i evitar la propagació de mals olors es preveu portar-lo a un compostatge aerobi en túnels per un període mínim de 21 dies.

La quantitat de material estructural a afegir es realitzarà en funció del Grau de sequedat del sòlid a compostar, en tot cas amb proporcions no inferiors a 2:1 (volum digest:volum estructurant) i no superiors a 1:1 (volum digest:volum estructurant).

El procés de maduració aeròbica del material digerit deshidratat es realitza dins de 7 túnels amb una longitud de 15 metres, amplada de 5 metres i alçada de pila màxima de 2,5 metres, durant un període mínim de 21 dies.

L’objectiu de la maduració és completar la estabilització aeròbica de la matèria orgànica no fermentada a la digestió així com aconseguir una major sequedat del llot de digestió per poder realitzar una adequada separació d’inerts al refinament.

Per al manteniment i optimització del procés de descomposició, es requereix un suficient contingut d’aigua als residus orgànics, una aportació d’oxigen i una temperatura constant al material. Per això, es regarà, voltejarà i ventilarà.

El pis del túnel està previst amb obertures de ventilació. Sota el pis del túnel es troba un espai buit per a la conducció de l’aire i per l’evacuació de l’aigua infiltrada. Es per aquest espai per on s’impulsa l’aire de ventilació que travessa la capa de material de manera que es mantinguin les condicions de degradació aeròbica.

Un ventilador per túnel amb variador de freqüència, s’encarrega d’impulsar l’aire als túnels.

4.4.3.4. Aprofitament energètic del biogas.

El biogàs produït als digestors té una densitat inferior a la de l'aire i està composat per un 50-70% de CH4 i per un 30-50% de CO2. A més conté H2S (<1.000 ppm) i altres compostos, com a

(18)

Abans de ser consumit als motors el biogàs serà depurat (separació del H2S per medis químics

o biològics), comprimit, refredat i filtrat.

Un gasòmetre pulmó permetrà un volum addicional d’acumulació al propi dels digestors per aconseguir una millor adaptació del cabal de producció al cabal d’utilització. El gasòmetre està constituït per una membrana esfèrica flexible de material sintètic treballant a baixa pressió.

Just a l’entrada de motors es disposarà una estació de barreja biogàs / gas natural per tal d’afegir fins al 30% del total de l’energia primària utilitzada, màxim permès pel RD 436/2004. La instal·lació de generació de energia elèctrica estarà basada com a mínim en un grup motogenerador de potència unitària 835 kWe. instal·lat en contenidor insonoritzat.

La energia tèrmica generada pel motor es recupera del circuit de gasos d’escapament per mantenir la temperatura del procés de digestió i generar el calor necessari per la higienització.

L’energia elèctrica generada s’exporta a la xarxa elèctrica.

En cas d’aturada o incapacitat de cremar una part del biogàs produït per part del sistema de cogeneració, el biogàs es cremarà en una torxa de seguretat.

4.4.3.5. Refinament.

El compost obtingut és refinat per tal d’eliminar les impureses.

A efectes d’evitar barreges amb la MOR, l’àrea de refí de compost és independent al refí de la MOR.

El material estructural es separa, es neteja d’impureses i es reutilitza en el procés.

Les impureses són descarregades directament en contenidors per a la seva expedició a dipòsit controlat.

El compost un cop refinat, es manipula per al seu emmagatzematge mitjançant pala carregadora a l’àrea destinada a aquest us dins de la mateixa nau de refí, amb superfície total de 2.000 m2, que permet acopiar unes 1.000 t de compost, equivalent a quatre mesos de capacitat de la instal.alció fase 1 (2 mesos en fase 2).

L’Àrea de refí comprèn les següents instal·lacions:

− Tròmel de garbellat per a separació del material estructural.

− Aspiració de films per a separació dels plàstics lleugers al material estructural. − Taula densimètrica per a separació de vidres i altres pesants.

La nau de refí és tancada i es troba en depressió per tal d’evitar la sortida d’olors a l’exterior, la resta de magatzem es planteja cobert però obert lateralment.

(19)

Els aires captats a la zona de refí són transportats a la instal·lació de depuració d’aires.

4.4.3.6. Tractament d’aigües residuals.

L’excedent d’aigües residuals de procés al Centre no podran ser reciclades ni abocades sense cap tractament previ, per lo que serà necessària una planta de tractament d’aigües residuals per tractar-les abans del seu abocament i així complir amb els límits d’abocament que siguin d’aplicació.

4.4.4. Estabilització de Rebuigs.

Les fraccions rebuig dels diferents processos de triatge que encara poden contenir una proporció de materials de biodegradabilitat ràpida es destinen a una estabilització mitjançant descomposició aeròbica en una nau tancada i mantinguda en depressió, amb una superfície total prevista d’uns 2.500 m2.

Dins de la nau es formaran piles de maduració de material d’alçada fins a 3 metres, amb un temps de residència previst de 28 dies.

Les fraccions previstes de portar a l’etapa d’estabilització són els rebuigs de les línies de rodants del separador balístic, amb una quantitat anual prevista d’unes 30.000 tones.

Les característiques del sistema de càrrega, volteig, descàrrega i ventilació són anàlegs als ja descrits per a la estabilització de MOR.

El material, un cop estabilitzat, es destinarà mitjançant cinta transportadora a la instal·lació de premsat i embalatge, com a pas previ la seva expedició a dipòsit controlat.

4.4.5. Instal·lació de premsat i embalatge.

La màxima quantitat possible del rebuig generat a Planta s’ha de premsar, flejar i embalar mitjançant premsa, de caixa oberta o tancada.

La instal·lació de premsat es planteja amb el 100% de capacitat instal·lada com a reserva, és a dir 2 premses amb una capacitat de disseny de 30 t/h, cadascuna de les quals amb el seu sistema d’embalatge en film de polietilè.

4.4.6. Captació i tractament d’aires.

Totes les àrees de procés es dissenyen per tal de minimitzar la propagació d’olors a l’exterior. Per això s’ubicaran en naus cobertes i tancades.

Les naus de procés es mantindran en depressió amb un número de renovacions del volum d’aire específic. A més es preveurà l’aspiració local d’aquells equips amb una elevada càrrega

(20)

d’olors (deshidratació de digestió anaeròbia, tromels, zones d’emmagatzematge de material orgànic, etc.).

El procés de captació i tractament plantejat per ambdues línies és idèntic, a continuació es descriu.

Els aires procedents de cadascuna de les àrees de procés s’aspiraran mitjançant ventiladors centrífugs que els impulsarà a la instal·lació de tractament d’aires.

La instal·lació de tractament d’aires ha de permetre poder tractar nominalment un cabal d’aire total d’uns 380.000 Nm3/h. Donades les característiques específiques dels diferents aires de procés, s’aconsella dividir el cabal total en funció de la càrrega d’olor en:

• Corrents d’alta càrrega (fonamentalment naus d’estabilització de RESTA, túnels de maduració de digest i captacions específiques en àrea de digestió anaeròbia), amb un cabal total previst de 170.000 Nm3/h. Tractament mitjançant una primera etapa de rentat àcid (amb possibilitat d’afegir un rentat bàsic) i una segona de biofiltració.

• Corrents de baixa càrrega (aires de renovació de la resta de naus de procés). Tractament mitjançant humectació i biofiltració.

Els corrents d’alta càrrega passen per un tractament primari mitjançant un rentat amb dissolució d’àcid sulfúric per reduir la concentració d’amoníac de l’aire fins valors de concentració que no siguin letals o inhibidors de l’activitat biològica del biofiltre.

Les aigües residuals resultants de l’etapa de rentat es preveuen amb una alta concentració en sulfat amònic (entre 30-35%), per lo que no podran ser tractades a una planta de

tractament de lixiviats convencional, i la seva destinació haurà de ser un Gestor

Autoritzat.

Els aires d’alta càrrega sortints de l’etapa de rentat es barrejaran a un plenum amb els aires de baixa càrrega procedents de la resta d’àrees de procés, com a pas previ de l’etapa d’humectació i biofiltració.

L’humectació té la doble funció de saturar l’aire de manera que no s’assequi el llit del biofiltre i que així pugui funcionar correctament, i per retenir a més les partícules que pugui portar l’aire a la vegada que s’absorbeixen parcialment alguns dels compostos presents a l’aire (p.e. amoníac).

La biofiltració aprofita els fenòmens físics, químics i biològics que es produeixen al fer passar l’aire a través d’un medi orgànic/inorgànic en procés de compostatge:

La superfície de biofiltres prevista és de 3.400 m2 , sectoritzat en quatre línies idèntiques de mode que amb 3 d’elles es permeti tractar la totalitat d’aires.

Els biofiltres es plantegen descoberts, en tot cas serà la Llicència Ambiental de la instal·lació qui marqui la necessitat o no de cobrir els biofiltres, i l’aire sortint impulsar-lo mitjançant ventilador a una xemeneia per afavorir la dispersió dels contaminant.

(21)

4.4.7. Sistema elèctric del Centre.

El sistema elèctric del Centre estarà format per:

Instal·lació elèctrica de mitja tensió.

Formada per:

• Doble Interconnexió elèctrica amb la xarxa. El punt de connexió i les condicions de connexió seran les que fixi la companyia.

• Un centre de distribució format per un conjunt de cel·les de mitja tensió per a la protecció, mesura i sincronisme del sistema productor en Règim Especial a la tensió especificada per companyia. A efectes del present estudi es suposa una tensió d’interconnexió de 25 kV. • Centre de transformació format per un conjunt de cel·les de mitja tensió per a la protecció

dels Transformadors de distribució amb un total instal·lat de 7 MVA rt: 25/0,4 KV.

Instal·lació elèctrica de baixa tensió.

Formada per:

• Quadres de Distribució de Baixa Tensió (Q.D.B.T.) incloent interruptors automàtics, quadres elèctrics secundaris, quadre general de força i enllumenat associat i quadre de compensació d'energia reactiva.

• Quadres locals i/o armaris de CCM a sales específiques properes a les àrees corresponents o al costat dels respectius equips.

• Cablejat des de motors als seus quadres elèctrics. • Posada a terra.

4.4.8. Instal·lació de control i monitoratge.

S’ha previst que el Centre disposi d’un sistema de control i supervisió, basat en autòmats programables (PLC) i en una aplicació software dissenyada per a funcionar sobre ordinadors, amb comunicació amb els autòmats mitjançant una xarxa Ethernet industrial disposada en anell, utilitzant cable de fibra òptica com suport físic.

A la sala de control (centralitzada a la nau de triatge de RESTA) s’instal·laran els ordinadors de supervisió i l’estació d’enginyeria per a permetre canvis a la configuració al sistema de supervisió i/o a la programació dels PLC’s connectats en xarxa. Els quadres de control s’instal·laran a l’interior de les sales elèctriques de BT o bé a sales elèctriques específiques repartides pel centre.

4.4.9. Sistema d’aigua i sanejament.

El plantejament proposat implica la creació de 4 xarxes de sanejament diferenciades, cadascuna d’elles amb el seu tractament i/o abocament corresponent:

(22)

• Xarxa de pluvials netes recollides de cobertes de naus incloent dipòsit de pluvials netes. • Xarxa soterrada de pluvials grises procedents de vials i neteges de paviments incloent

bassa de retenció per laminatge de pluvials grises.

• Xarxa d’aigües residuals de procés amb destí planta de tractament d’aigües residuals. • Xarxa de sanejament / sanitària, amb descàrrega a la xarxa pública de sanejament.

4.4.10. Tractament d’aigües residuals.

L’excedent d’aigües residuals de procés de la Planta no podran ser reciclades ni abocades sense cap tractament previ, per el que serà necessària una planta de tractament d’aigües residuals per tractar-les abans del seu abocament i així complir amb els límits exigits.

El disseny de la planta de tractament d’aigües residuals, vindrà determinat per les característiques de les aigües procedents de la digestió anaeròbia que tenen una càrrega de contaminants elevada.

Donades les característiques d’alta càrrega orgànica i conductivitat de les aigües residuals a depurar la depuradora d’aigües requereix un tractament biològic especial més una osmosi inversa final.

El concepte de la instal·lació de depuració d’aigües residuals serà el d’una planta formada per quatre parts ben diferenciades:

• Un tractament inicial de les aigües residuals basat en una depuració mecànica per la separació de sòlids en suspensió continguts a l’afluent, que podrien afectar a correcte funcionament de les etapes posteriors.

• Un tractament biològic composat per reactors de nitrificació, desnitrificació i post desnitrificació/oxidació. Les etapes de nitrificació i oxidació disposaran de difusors d’aire submergits dins el reactor, proporcionant una aportació d’oxigen controlada automàticament.

• Un tractament dins el reactor, proporcionant una aportació d’oxigen controlada automàticament.

• Un tractament d’ultrafiltració en membranes per a l’obtenció d’un clarificat per la retenció de la biomassa i compostos no dissolts.

• Un tractament final d’osmosis en membranes.

Els tres afluents obtinguts de la planta de tractament són: • Llots purgats del sistema biològic.

• Un aigua depurada (clarificat de l’osmosi) amb qualitat per poder ser parcialment reutilitzada i l’excedent abocat.

(23)

• Un concentrat salí de l’osmosi amb alta càrrega de contaminants, que es destinarà a un Gestor Autoritzat per al seu tractament finalista.

4.4.11. Sistema contra incendis.

L’objectiu del sistema contra incendis és garantir la seguretat del personal i dels equips, complint amb la normativa vigent.

El sistema de protecció contra incendis agrupa un conjunt de mesures complementàries entre si:

− Prevenció − Detecció − Intervenció

Prevenció.

Les mesures de prevenció s'han de prendre a fi d'impedir en la mesura possible que un incendi pugui iniciar-se o, com a mínim, aconseguir que el foc no pugui prosperar ni produir víctimes o danys materials importants.

Aquestes mesures es prendran ja en la fase de projecte:

- Preveient materials resistents al foc.

- Subdividint els edificis en sectors contra incendis.

- Establint vies d'evacuació correctament dimensionades.

Detecció.

Si malgrat les mesures preventives, es produeix un incendi, es disposarà de les mesures adequades de detecció, basades principalment en la instal·lació d'un sistema de detecció d'incendis, compost per:

− Detectors automàtics − Polsadors manuals

− Central de control i senyalització − Respostes d'alarma

Intervenció.

Una vegada produïda la detecció del foc és peremptòria la intervenció que, al marge de la transmissió de l'alarma al cos de bombers més proper, s'ha d'efectuar per un cos de primera intervenció constituït per les persones que treballin en la pròpia planta, a disposició de les quals hi han d'haver sistemes d'extinció manual com:

− Extintors mòbils.

− Boques d'incendi equipades (BIE).

(24)

En molts casos resulta necessari disposar de sistemes automàtics d'extinció, que actuaran fins i tot abans que puguin reaccionar les persones, o en hores en les quals no quedi personal a l'edifici; els més usuals són:

- Extinció automàtica per ruixadors d'aigua (sprinklers).

- Extinció automàtica per agents inhibidors de la combustió (halón 1301 o S-III). Extinció automàtica per biòxid de carboni (CO2).

Enllumenat d’emergència i senyalització.

L’enllumenat d’emergència és aquell que es posa en funcionament en el moment en què s'interromp el subministrament de fluid elèctric, i proporciona la il·luminació suficient per poder circular per les vies d'evacuació, o poder travessar les zones diàfanes de passada obligat per arribar a les sortides.

L'enllumenat de senyalització, que estarà permanentment encès, s'ha de situar a les sortides i escales d'emergència, i també a totes les portes a travessar en cas d'evacuació.

Ventilació i eliminació de fums d’incendi.

Disposaran de ventilació natural tots els sectors d'incendi amb nivell de risc intrínsec mitjà o alt, segons la seva activitat.

S'instal·laran comportes tallafocs automàtiques en els punts en els quals els conductes de ventilació passin d'un sector d'incendi a l'altre.

S'instal·laran exutoris sobre la fossa de residus a fi de controlar i evacuar el fum al sector en cas d'incendi.

4.5. Obra civil i arquitectura.

La superfície ocupada prevista 77.800 m2.

Sense entrar en una descripció detallada de l’arquitectura i l’obra civil, els criteris bàsics considerats han estat els següents:

− Es preveu un accés al Centre amb 2 bàscules d’accés i caseta de control.

− Manteniment d’un anell viari perimetral, amb vials interiors per circulacions internes de procés i manteniment amb circuit d’entrada /sortida de vehicles de recollida independent mitjançant la plataforma de descàrrega de FORM i RESTA.

− Les diferents naus de procès es situen en els nivells necessaris segons les característiques del terreny, amb pendents de paviments no inferiors al 2%, amb els accessos amb rampes necessaris per accedir a cadascuna d’elles.

(25)

− La disposició de les diferents àrees de procés s’ha realitzat tenint en compte les diferents interrelacions de procés entre elles de manera que s’ha pretès minimitzar els recorreguts de transport dels diferents fluxos de materials del Centre (aigua, aires, biogas i sòlids).

− Les diferents àrees de procés es plantegen en naus independents per tal de sectoritzar àrees tant d’incendis com a nivell del tractament dels aires.

− Les naus o zones amb la ventilació forçada seran estanques i amb les entrades d’aire necessàries.

4.6. Balanços.

De cara a realitzar el dimensionat d’àrees i l’estudi de costos d’operació del Centre, s’han realitzat una sèrie de balanços independents per cadascuna de les fraccions tractades (FORM i RESTA) i per cadascun dels processos. A mode de resum, a continuació es mostra el balanç global de matèries, aigua i energia per la FORM i la RESTA.

(26)

4.6.1. Balanç de fracció RESTA. Estabilitzat 63.299 t/any Matèria Orgànica Estabilitzada 39.729 t/any Pèrdues (Aigua, CO2) 95.415 t/any Aigua fresca 26.450 t/any M.O.R. 110.341 t/any ESTABILITZACIÓ EN NAU REFÍ Recirculació Lixiviat naus 16.550 t/any RESTA 245.000 t/any

Rebuig tract. aires (a Gestor Autoritzat) 1.294 t/any Electricitat consumida 15.700.000 kWh/any Aigües Residuals (a planta lixiviats) 3.980 m3/any Aigua diversos consums 17.707 m3/any TRACTAMENT MECÀNIC Rebuig Refí (a dipòsit controlat) 23.571 t/any Materials Recuperats 21.703 t/any Rebuig embalat (a dipòsit controlat) 100.038 t/any Recirculació aigua altres processos 1.135 t/any Rebuig voluminosos (a dipòsit controlat) 8.771 t/any ESTABILITZACIÓ EN NAU Rebuig a estabilitzar 27.650 t/any 23.502 t/any 4.148 t/any Rebuig a embalar 76.536 t/any 91.267 t/any Estabilitzat 63.299 t/any Matèria Orgànica Estabilitzada 39.729 t/any Pèrdues (Aigua, CO2) 95.415 t/any Aigua fresca 26.450 t/any M.O.R. 110.341 t/any ESTABILITZACIÓ EN NAU REFÍ Recirculació Lixiviat naus 16.550 t/any RESTA 245.000 t/any

Rebuig tract. aires (a Gestor Autoritzat) 1.294 t/any Electricitat consumida 15.700.000 kWh/any Aigües Residuals (a planta lixiviats) 3.980 m3/any Aigua diversos consums 17.707 m3/any TRACTAMENT MECÀNIC Rebuig Refí (a dipòsit controlat) 23.571 t/any Materials Recuperats 21.703 t/any Rebuig embalat (a dipòsit controlat) 100.038 t/any Recirculació aigua altres processos 1.135 t/any Rebuig voluminosos (a dipòsit controlat) 8.771 t/any ESTABILITZACIÓ EN NAU Rebuig a estabilitzar 27.650 t/any 23.502 t/any 4.148 t/any Rebuig a embalar 76.536 t/any 91.267 t/any

(27)

4.6.2. Balanç de fracció FORM. DIGESTIÓ ANAEROBIA Rebuig (a dipòsit controlat) 2.905 t/any Aigües Residuals 9.890 m3/any Electricitat: Generada 6.830.000 kWh/any Consumida 2.590.000 kWh/any a vendre 4.240.000 kWh/any TRACTAMENT MECÀNIC Fracció Orgànica 16.423 t/any Materials Recuperats 190 t/any Rebuig a estabilització 3.315 t/any FORM 20.000 t/any Sòlid digerit 6.908 t/any Aigües Residuals (a planta lixiviats) 12.278 m3/any MOTORS DE BIOGAS Biogas 2.200.000 Nm3/any Gas Natural 515.000 Nm3/any Resta Aigües Residuals 2.388 m3/any

Aigua diversos consums 10.932 m3/any TÚNELS MADURACIÓ REFÍ Compost+ME 6.573 t/any Material Estructural nou 1.189 t/any Material Estructural reciclat 1.772 t/any Compost 4.557 t/any Rebuig refí (a dipòsit controlat) 243 t/any Rebuig tract. aires (a Gestor Autoritzat) 335 t/any Pèrdues (Aigua, CO2) 4.541 t/any Rebuig voluminosos (a dipòsit controlat) 72 t/any ESTABILITZACIÓ EN NAU Rebuig a estabilització 835 t/any 1.245 t/any 3.296 t/any DIGESTIÓ ANAEROBIA Rebuig (a dipòsit controlat) 2.905 t/any Aigües Residuals 9.890 m3/any Electricitat: Generada 6.830.000 kWh/any Consumida 2.590.000 kWh/any a vendre 4.240.000 kWh/any TRACTAMENT MECÀNIC Fracció Orgànica 16.423 t/any Materials Recuperats 190 t/any Rebuig a estabilització 3.315 t/any FORM 20.000 t/any Sòlid digerit 6.908 t/any Aigües Residuals (a planta lixiviats) 12.278 m3/any MOTORS DE BIOGAS Biogas 2.200.000 Nm3/any Gas Natural 515.000 Nm3/any Resta Aigües Residuals 2.388 m3/any

Aigua diversos consums 10.932 m3/any TÚNELS MADURACIÓ REFÍ Compost+ME 6.573 t/any Material Estructural nou 1.189 t/any Material Estructural reciclat 1.772 t/any Compost 4.557 t/any Rebuig refí (a dipòsit controlat) 243 t/any Rebuig tract. aires (a Gestor Autoritzat) 335 t/any Pèrdues (Aigua, CO2) 4.541 t/any Rebuig voluminosos (a dipòsit controlat) 72 t/any ESTABILITZACIÓ EN NAU Rebuig a estabilització 835 t/any 1.245 t/any 3.296 t/any

(28)

4.7. Resum dades generals del Centre.

Paràmetre Valor

Capacitat nominal RESTA 245.000 tones/any FORM 20.000 tones/any Dades generals Planta

Règim de funcionament

RESTA 299 d/any (6 dies/setmana excepte festius)

2 torns/dia (6,5 h/torn efect.) FORM 247 d/any (5 dies/setmana excepte

festius)

1 torn/dia (6,5 h/torn efect.)

Tipus Obertura de bosses, garbellat i separació de materials

RESTA

Capacitat 3 línies x 24,5 t/h Tipus

Obertura de bosses, classificació granulomètrica i

Recuperació metalls fèrrics Àrea de triatge

FORM

Capacitat 1 línia x 15 t/h

Tipus

Estabilització M.O.R. en naus amb càrrega, volteig i descàrrega automatitzada Estabilització d’una part del rebuig en nau

amb càrrega, volteig i descàrrega automatitzada

RESTA

Capacitat disseny

Estabilització M.O.R.: 126.500 t/a Naus Estabilització: 3 x 3.075 m2

Estabilització Rebuig: 35.000 t/a Naus Estabilització: 1 x 2.500 m2 Tipus

Digestió Anaeròbia Maduració en túnels

Tractament del rebuig a línies de RESTA Procés biològic

FORM

Capacitat disseny Digestió: 18.750 t/a Túnels Maduració: 7 x 185 m3 Tipus Combustió en motors de biogas Cogeneració del biogas

Capacitat disseny 1 motor de 835 kW Aigües Residuals Tipus Planta de tractament lixiviats

Tipus

Captació en naus de procés i Tractament en funció de càrrega d’olors

Aires d’Alta càrrega: Rentat àcid + Biofiltració

Aires de baixa càrrega: Biofiltració Tractament Aires

(29)

4.8. Pressupost d’inversió.

El Pressupost total d’inversió s’ha desglossat com segueix:

• (C) Pressupost d’Execució Material. Aquesta partida s’ha desglossat en quatre grans grups: (A). Cost de construcció.

(B). Cost de posada en servei del Centre.

• (F) Pressupost de Contrata de les obres que consta de: (C). Pressupost d’Execució Material.

(D). Despeses Generals de l’Adjudicatari. (E). Benefici Industrial de l’Adjudicatari.

• (G). Cost d’elaboració de Projectes i tramitació de llicències. • (H). Seguretat i Salut a l’Obra

• (I) Altres Despeses de Gestió del Projecte (Despeses d’Administració, Assistència Tècnica i Direcció d’Obra).

(30)

4.8.1. Pressupost total.

4.8.2. Pressupost detallat.

A. CONSTRUCCIÓ

Pos. A1. Equips Electromecànics.

Aquesta partida s’ha desglossat en dos grans grups. • Cost de construcció.

• Cost de posada en servei del Centre. Pos. 1. Àrea de preselecció de RESTA

Disseny, fabricació, transport, muntatge i posada en servei de tres línies de triatge per la fracció RESTA de 24,5 t/h de capacitat, composades per:

(31)

− Básculas. − Ponts grua.

− Alimentador de residus.

− Tromel i cabina de separació de voluminosos. − Obridor de bosses.

− Cintes transportadores per tots els corrents de materials. − Tromel de classificació de la fracció orgànica.

− Sistema de separació d’impropis de la fracció orgànica. − Separadors magnètics (overband).

− Cabina de control.

− Equips automàtics de separació per infraroig. − Separadors per corrents de Foucault.

− Sistema d’aspiració automàtica de plàstic film incloent punts de captació, conductes ventilador/bufant d’aspiració, equip de separació aire/plàstics i equip d’acumulació. − Premses de materials.

− Punxa ampolles de PET.

− Contenidors de recollida de voluminosos.

− Estructures metàl·liques vàries per plataformes, escales d’accés, etc. Pos. 2. Àrea de pretractament de FORM

Disseny, fabricació, transport, muntatge i posada en servei d’una línia de triatge per la fracció FORM de 15 t/h de capacitat, composades per:

− Obridor de bosses / triturador.

− Cintes transportadores per tots els corrents de materials. − Tromel de classificació de la fracció orgànica.

− Separadors magnètics (overband).

− Estructures metàl·liques vàries per plataformes, escales d’accés, etc. Pos. 3. Digestió Anaeròbia de FORM

Disseny, fabricació, transport, muntatge i posada en servei de planta de digestió anaeròbia de M.O.R. per una capacitat de 18.750 t/a, incloent:

− Sistema d’alimentació i equips de preparació de la suspensió. − Equips de separació d’impropis.

− Tanc pulmó de suspensió.

− 1 Digestor de 2.500 m3 incloent sistema d’agitació. − Tanc d’aigua de procés.

− Tanc d’higienització.

− Auxiliars de procés (bombes, canonades, vàlvules, etc.). − Sistema de deshidratació.

− Sistema elèctric, de control i supervisió de la instal·lació Pos. 4. Mescla

Disseny, fabricació, transport, muntatge i posada en servei d’una línia de mescla de material digerit amb material estructurant, composada per:

(32)

− Equip mesclador.

− Cintes transportadores per tots els corrents de materials. − Tremuja de digest tipus terra mòbil amb sistema d’extracció.

− Tremuja de fracció vegetal tipus terra mòbil amb sistema d’extracció. − Trituradora/desfibradora de material estructurant.

Pos. 5. Àrea d’estabilització de MOR

Disseny, fabricació, transport, muntatge i posada en servei de planta d’estabilització de 126.500 t/a de material RESTA i de 35.000 t/a rebuig incloent:

− 3 mòduls d’estabilització de dimensions unitàries de 30x100 metres, incloent lloses d’aireació, ventiladors, conductes, sistema pneumàtic, elèctric i de control i supervisió (exclosa obra civil estructura de naus), inclòs:

 Sistema de càrrega amb tripper d’alimentació (comú).  Sistema de volteig automàtic sobre pont (un per mòdul).  Sistema de descàrrega amb cinta de recollida (comú).

− 1 mòdul d’estabilització de dimensions unitàries de 30x85 metres, incloent lloses d’aireació, ventiladors, conductes, sistema pneumàtic, elèctric i de control i supervisió (exclosa obra civil estructura de nau), inclòs:

 Sistema de càrrega amb tripper d’alimentació.  Sistema de volteig automàtic sobre pont.  Sistema de descàrrega amb cinta de recollida. Pos. 6. Túnels de maduració de digest de FORM

Disseny, fabricació, transport, muntatge i posada en servei de 7 túnels de compostatge incloent portes corredisses, lloses d’aireació, ventiladors, conductes, sistema pneumàtic, elèctric i de control i supervisió

Pos. 7. Motors i depuració de biogas

Disseny, fabricació, transport, muntatge i posada en servei de la instal·lació de aprofitament energètic del biogas generat al Centre, incloent

− 1 mòdul de cogeneració dins de contenidor, de 835 kWe incloent sistema de refrigeració, rampa de mescla amb gas natural i accessoris.

− Circuit de recuperació dels gasos d’escapament de motor amb caldera pirotubular incloent conductes, vàlvula tres vies i accessoris.

− Caldera pirotubular auxiliar amb cremador de gas natural. − Estació de regulació, mesura i escomesa a línia de gas natural. − Bufant d’alimentació de biogas a motor, caldera i torxa.

− Sistema d’assecat i depuració de biogas. Pos. 8. Captació i Tractament d’aires

Disseny, fabricació, transport, muntatge i posada en servei de sistema de captació i tractament d’aires de naus de procés per una capacitat nominal de tractament de 380.000 m3/h, incloent:

− Conductes de captació d’aires a les diferents naus de procés incloent accessoris i reixes d’aspiració.

(33)

− Ventiladors centrífugs d’impulsió d’aires a sistema de rentat àcid/bàsic. − Ventiladors centrífugs d’impulsió d’aires de plenum a biofiltres.

− Sistemes de rentat àcid/bàsic. − Humidificadors d’aire.

− Sistema de distribució d’aires a biofiltres.

− Estació d’emmagatzematge i dosificació de reactius (H2 SO4 i NaOH)

− Farcit orgànic dels biofiltres.

− Sistema elèctric, de control i supervisió de la instal·lació. − Auxiliars de procés (bombes, vàlvules, etc.).

Pos. 9. Refinament

Disseny, fabricació, transport, muntatge i posada en servei d’una línia de refí de compost per una capacitat de disseny de 5 t/h, composada per:

− Tromel de refinament.

− Cintes transportadores per tots els corrents de materials. − Taula densimètrica de separació d’inerts.

− 1 sistema neteja de plàstics de la fracció vegetal. − Contenidors de recollida de materials.

− Estructures metàl·liques vàries per plataformes, escales d’accés, etc.

Disseny, fabricació, transport, muntatge i posada en servei d’una línia de refí de matèria orgànica estabilitzada per una capacitat de disseny de 20 t/h, composada per:

− Tromel de refinament.

− Cintes transportadores per tots els corrents de materials. − Taula densimètrica de separació d’inerts.

− Contenidors de recollida de materials.

− Estructures metàl·liques vàries per plataformes, escales d’accés, etc. Pos. 10. Instal·lació elèctrica de MT / BT

Disseny, fabricació, transport, muntatge i posada en servei de la instal·lació elèctrica del Centre, incloent:

− Instal·lació elèctrica de MT incloent:

 Centre de mesura, protecció i distribució a 25 kV incloent armari de teledesconnexió, armari de comptadors i equip carregador de bateries 48 Vcc.  Centres de transformació amb cel·les de protecció dels transformadors

transformadors de distribució 25/0,4 kV amb total instal·lat de 7.000 kVA.  Estesa de Cable entubat i soterrat entre les sales de M.T.

− Instal·lació elèctrica de BT incloent:

 Quadres de distribució de B.T. incloent escomeses des de transformadors.

 Escomeses des de motors de cada consumidor elèctric a disjuntors de centres de distribució de B.T.

 Bateries de condensadors per compensació d’energia reactiva.  Quadres i subquadres de força i enllumenat.

 Posta a terra.  Grup electrògen.

(34)

Pos. 11. Sistema de control i supervisió

Disseny, fabricació, transport, muntatge i posada en servei de la instal·lació de control i supervisió del Centre, incloent:

− Estacions d’operació.

− Ordinador Servidor, 3 PC d’oficina i un portàtil amb impressores. − Xarxa Ethernet amb cable per fibra òptica.

− Llicències (programació d’autòmats , software SCADA i programes MS-Office). − Enginyeria pel cablejat entre equips de camp i PLC’s, per la programació de PLC

d’auxiliars i sistema de supervisió.

− Sistema d’alimentació Ininterrompuda (S.A.I.) per consumidors de tensió segura. − Intrusió en edificis.

− Circuit tancat de televisió (C.C.T.V.) − Interfonia, megafonia i telefonia. Pos. 12. Instal·lacions auxiliars

Disseny, fabricació, transport, muntatge i posada en servei de la instal·lació contra incendis del Centre, incloent:

− Bombes per al sistema d’aigües. − Equipament de taller i laboratori. − Aire comprimit.

− Altres.

Pos. 13. Instal·lació contra incendis

Disseny, fabricació, transport, muntatge i posada en servei de la instal·lació contra incendis del Centre, incloent:

− Sistema de detecció d’incendis. − Central de detecció automàtica. − Sistema d’extinció amb ruixadors. − Polsadors d’alarma.

− Hidrants.

− Extintors de pols i CO2.

− Boques d’incendi equipades (BIES).

− Equip de bombeig format per bomba diesel, bomba elèctrica i bomba jockey. − Cortines d’aigua.

− Canonades, vàlvules i altres. Pos. 14. Maquinària mòbil

− 2 Pales carregadores incloent accessoris (pinça, cullera, escombradora i pop). − 2 Manipuladors telescòpics.

− Vehicle tipus camió (unitat tractora + semiremolc). − Hidronetejadores amb aigua calenta.

Referencias

Documento similar

La Universidad Privada Antonio Guillermo Urrelo (UPAGU), como una institución que pone dentro de sus prioridades a la investigación, plantea estas políticas para la protección de

Només els documents contractuals, definits a l’apartat anterior, constitueixen la base del contracte; per tant, el contractista no podrà al·legar cap modificació de les condicions

En la actualidad se puede apreciar el explosivo desarrollo de instituciones que tienden a la modernización, y esto ha ocasionado conflictos que a su vez dan lugar al desarrollo

Pueden vislumbrar (como nosotros los zapotecas) que se trata de una persona o no (como sucede en otros pueblos), pueden llamar o no Espíritu Santo a esta presencia divina

However, the paucity of information relating to the late Bronze Age in the Eastern Meseta (Chapter VII,1) makes it diffi cult to evaluate the substrata in the formation of

SEXTO DOCENTES SANDRA CAPACHO – MARÍA INÉS CHACÓN CIENCIAS NATURALES -ARTÍSTICA CONTRALOR SÉPTIMO COORDINADOR FABIO CLAVIJO – DOCENTE BRAYAN GOMÉZ LENGUAJE – SOCIALES –

Ahora que he conseguido (si es que lo he conseguido) persuadirte de que te persigue constantemente una insatisfacción reprimida con tu propia organización de la vida cotidiana; y

Este trabajo adopta el enfoque “racional”� De acuerdo con esta corriente, los ciudadanos son individuos racio- nales capaces de juzgar consistentemente la utilidad de