Guia bàsica per
fer un hort
Amb la col·laboració de:
Per què tenir un hort?
Tenir un hort vol dir tenir la gran sort de poder cultivar directament allò que després menjarem. Per tant, estarem decidint allò que menjarem, obtenint els nostres propis aliments, frescos, boníssims i saludables.
Però no només això, l’hort també esdevindrà aquell indret on poder desconnectar de feina i preocupacions, poder mantenir-nos actius i fer exercici, gaudir de l’aire lliure i de la natura, i passar bones estones amb veïns, família i amics.
L’hort, sens dubte (i són molts els estudis científics que ho confirmen) serà una d’aquelles “obligacions” que et faran una mica més feliç.
No tinc temps per tenir un hort!
Aquesta és una idea que de ben segur us ha vingut al cap més d’una vegada quan us heu plantejat, més o menys seriosament, poder tenir un hort. Segurament, la resposta ràpida, en repassar el vostre dia a dia, ha estat “impossible, no tinc temps!”.
Però en la major part d’ocasions, segurament que era una conclusió poc encertada. No només perquè el temps moltes vegades si el busquem l’acabem trobant, sinó sobretot perquè si sabem com fer-ho (i per això aquesta guia), tenir un hort requereix molta menys dedicació del que us podríeu imaginar.
En termes generals, un hort per una família de 3 -4 persones, no hauria de suposar una dedicació de més de 2 - 3 hores, com a molt 4 h, setmanals (si es porta bé), i us ho podeu repartir com us vagi millor!
Quina és la mida òptima d’un hort familiar?
És molt important que la mida de l’hort estigui ben dimensionada d’acord amb la mida de la vostra família (i per tant amb el vostre consum de verdura), i d’acord amb el temps del qual disposeu.
De mitjana, per una família de 3 - 4 membres la superfície cultivada de l’hort hauria d’estar entre els 50 i 100 m2. En cas que vulgueu cultivar cebes i patates (que són cultius
que ocupen molt espai perquè se’n consumeix molt) podeu ampliar fins a 150 m2, però
no més d’això.
Amb aquestes superfícies, i quan l’hort ja estigui en funcionament, si dueu a terme una gestió eficient amb 2- 4 hores setmanals tindreu un hort esplèndit. El més important és optimitzar el sistema de reg, i no esperar que l’herba sigui massa alta per començar a treure-la.
Material necessari
Aixada
(de diverses mides) Pala Rasclet
Fems Canyes
(i cordill)
Per tal de cultivar un hort es necessita almenys:
També és molt important disposar d’una font d’aigua!
Material complementari
També pot ser de gran utilitat:
- Eines ecològiques per facilitar i agilitzar les feines de l’hort com l’escarda o la bicicleta manual.
- Motocultor, almenys un de compartit. - Aixada de mà o aixadeta
- Plantador - Guants
- Material per assecar i guardar llavors i fer el planter (pots de vidre i paper de diari per les llavors)
Com posar en funcionament un hort?
1. Desbrossar i segar l’herba que hagi crescut.
2. Llaurar la terra per tal de descompactar-la i eliminar les arrels evitant així que l’herba rebroti. Recomanem fer-ho amb un motocultor, tot i que també es pot fer amb una fanga o aixada.
3. Posar-hi l’adob, tant si és compost o fem, i barrejar-lo amb la terra (podem fer aquest pas abans de llaurar, i d’aquesta forma al llaurar ja incorporarem directament el fem a la terra).
Adobs
Podem fertilitzar el sòl de 3 maneres diferents:
● Els fems (madurats, compostats) d’animals. El més ric i equilibrat és el d’ovella i cabra i el més pobre el de vaca.
● Adobs verds. Consisteix en plantar determinades espècies que es seguen
i s’incorporen a la terra just quan treuen flors. Sobretot s’utilitzen algunes lleguminoses que tenen la capacitat de fixar nitrogen atmosfèric al sòl, però també espècies com la mostassa.
● Compost. És una molt bona base de la fertilització del sòl, ja que fa que
any rere any augmenti el contingut en matèria orgànica, i per tant tindrà una estructura més bona (més esponjosa i amb major fertilitat).
Com regar?
Els sistemes de reg més habituals als horts són els d'inundació i degoteig (gota a gota). Els dos tenen avantatges i inconvenients i s’ha de valorar en cada cas quin ens convé més i quin podem instal·lar al nostre hort.
Per inundació
- Avantatges: no es necessiten tubs, aixetes o altres materials de reg. Les arrels poden
expandir-se més en el sòl perquè la humitat arriba lluny d’on hi ha la planta
- Inconvenients: Es necessita molta aigua. El terreny ha de ser bastant pla. No es pot
regular la quantitat d’aigua que es gasta. S’han de saber fer els “cavallons” o crestalls. S’ha d’estar present mentre es rega l’hort (poc pràctic). S’encrosta la superfície del sòl degut al pas de l’aigua i arrossega la matèria orgànica superficial o el mulching. Com que és un reg poc localitzat, surt molta més herba.
Com regar?
Amb goteig
- Avantatges: l’aigua circula per tubs que estan perforats a diverses distàncies i per on
va sortint gota a gota. Es regula i es dirigeix l’aigua obrint i tancant les aixetes. Es gasta l’aigua justa que es necessiten les plantes. Es pot regar en terrenys inclinats. Surten menys herbes entre les línies. No cal fer cavallons. Podem programar el reg. Reg molt fàcil i còmode.
- Inconvenients: No tots els horts estan preparats per poder regar amb goteig, ja que cal
tenir la canalització feta, o bé un dipòsit elevat, o bé una bassa amb una bomba. A més cal fer la inversió per aconseguir el material de reg i instal·lar-lo correctament, Es necessiten filtres o decantadors (una bassa per exemple) perquè la brossa de l’aigua no tapi els goters. Cal renovar la cinta de reg cada 4 o 5 anys. Al treballar l’hort cal anar amb compte de no tallar o foradar la cinta de reg.
Què plantar?
En un hort hi podem plantar infinitat d’hortalisses durant tot l’any. Segur que tots pensem en tomàquets, pebrots, enciams, cols, cebes, o mongetes, però tenim moltes més possibilitats. I no només això, per cada tipus d’hortalisses n’existeixen moltes varietats, desenes. De tomàquets per exemple, en trobem de grans, de petits, de plens, de buits, de rodons, de llargs, de tous, de durs, de sucosos, i cadascun d’aquests es correspon a una determinada varietat.
Comercialment es venen llavors i planter d’un cert nombre de varietats, però no són pas les úniques! Existeixen, a la comarca de l’Anoia, més de 250 varietats tradicionals de diversos tipus d'hortalisses. I és que durant molts anys els horts d’autoconsum han estat reservoris d’aquestes llavors. Els hortolans i hortolanes any rere any conservaven i plantaven aquestes llavors, generant d’aquesta forma diferents varietats, amb unes característiques singulars i més ben adaptades al territori. I sí, delicioses! És gràcies a això que existeixen infinitat de varietats entre les que podem escollir!
Què plantar?
Però això no és tot, a part de les varietats que sempre s’han cultivat i que estem acostumats a veure als horts, existeixen moltes plantes silvestres comestibles, molt ben adaptades a les condicions climàtiques del nostre territori que també poden ser cultivades per tal de diversificar els productes que obtinguem de l’hort. Borraines, cardellets, malves, calèndules, cosconilles, entre moltes d’altres que us animem a conèixer i tastar. Podeu obtenir-ne més informació de com cultivar-les i cuinar-les als Llibres de plantes silvestres comestibles, o posant-vos en contacte amb el Col·lectiu Eixarcolant (www.eixarcolant.cat).
Calendari de cultiu
Gener Feb. Març Abril Maig Juny Juliol Ago. Set. Oct. Nov. Dec.
Albergínia i pebrot Alfàbrega All Bleda Borraina (Borago officinalis) Bròquil i coliflor Calèndula (Calendula officinalis)
Calendari de cultiu
Gener Feb. Març Abril Maig Juny Juliol Ago. Set. Oct. Nov. Dec.
Caputxina Carbassa Carbassó i cogombre Cardellet (Scolymus hispanicus) Carxofa Ceba tendra i calçot Ceba de guardar
Calendari de cultiu
Gener Feb. Març Abril Maig Juny Juliol Ago. Set. Oct. Nov. Dec.
Col Colinap Colitxos (Silene vulgaris) Corn de cérvol (Plantago coronopus) Cuscullera (Hyoseris radiata) Enciam Espinac
Calendari de cultiu
Gener Feb. Març Abril Maig Juny Juliol Ago. Set. Oct. Nov. Dec.
Fava Maduixa i maduixot Meló i síndria Mongetes Mostassa Nyàmeres Pastanaga i remolatxa
Calendari de cultiu
Gener Feb. Març Abril Maig Juny Juliol Ago. Set. Oct. Nov. Dec.
Patata Pèsol Pimpinella (Sanguisorba minor) Porro Rave Rúcula Tomàquets
Calendari de recol·lecció
Gener Feb. Març Abril Maig Juny Juliol Ago. Set. Oct. Nov. Dec. Blet blanc (Chenopodium album) c c c c c c c c c c c c
Blet negre (Amaranthus retroflexus) c c c c c c c c c c
Lletsó (Sonchus oleraceus) c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c
Malva (Malva sylvestris) c c c C c c c c c c c c c c c c c c c c c c c
Ortiga (Urtica dioica) c c c c c c c c c c c c c c c c c c
Rosella (Papaver rhoeas) c c c c c c c c c c c c c c c c c
Verdolaga (Portulaca oleracea) c c c c c c c c
Moltes plantes silvestres no cal cultivar-les ja que creixeran espontàniament a l’hort, però és interessant saber quan és la millor època per recol·lectar-les.
Com plantar?
Per començar a plantar el primer que hem de fer és un disseny del nostre hort, per saber com l’organitzarem. El millor és fer diverses franges d’entre 60 i 100 cm d’amplada. Entre cada llit deixarem zones de pas d’almenys 50 cm d’amplada per tal de poder passar amb facilitat per totes les zones de l’hort, treballar còmodament, i poder accedir a totes les nostres hortalisses. És important tenir en compte les distàncies aproximades que cal deixar entre cada planta, és a dir, el marc de plantació. Aquesta separació depèn de la mida i característiques de cada varietat. També és important tenir presents les diverses associacions de cultius, sobretot per tal de fomentar aquelles que són positives i evitar les negatives.
I no podem oblidar establir una rotació de cultius, tot i que cal tenir en compte també que hi ha cultius plurianuals o perennes com maduixes, carxofes, espàrrecs, romaní, sàlvia, nyàmeres…, i és important situar-los en llocs on no molestin els anys següents, com per exemple als marges de l’hort.
Distàncies de sembra o plantació
Distància entre fileres (cm)
Distància entre plantes (cm) All, rave, pastanaga,
cebes, porro 15 - 20 10 - 20
Bledes, api, enciam,
maduixes, faves, patates 30 - 50 20-40 Tomàquet, bròquil,
coliflor, mongetes,
pebrots 50 - 80 40 - 60
Meló, síndria, carbassó,
carbassa, cogombre 100 Depèn molt, de 50 a 200
Distància entr e filer es Distància entre plantes
La profunditat en la qual plantem la llavor haurà de ser aproximadament el doble de la mida de la llavor.
Rotacions
Convé rotar els tipus de cultiu que plantem en un determinat llit o espai. Per exemple:
Any 1 Any 2 Any 3 Any 4
Llit 1 molt
exigents
poc exigents mitjanament exigents cultius millorants Llit 2 cultius millorants molt exigents
poc exigents mitjanament exigents Llit 3 mitjanament exigents cultius millorants molt exigents poc exigents
Llit 4 poc exigents mitjanament
exigents
cultius millorants
molt exigents
Rotacions
Cultius molt exigents
Solanàcies Patata, moniato, tomàquet, albergínia, pebrot.
Cucurbitàcies Cogombre, carbassó, carbassa, meló, síndria
Cultius mitjanament exigents Quenopodiàcies Bleda, remolatxa, espinac Crucíferes Col, coliflor, bròquil, nap, rave
Umbel·líferes
Api, xirivia
Cultius poc exigents Pastanaga, fonoll
Compostes Enciam, escarola, carxofa Liliàcies Ceba, all, porro
Associacions de plantes
Igual que les persones, algunes plantes conviuen i s’ajuden mútuament, ja que tenen cicles de creixement molt diferents i fins i tot s’ajuden a combatre les plagues. Però també n’hi ha que no interaccionen i fins i tot que no es toleren.
Per aquest motiu parlem d’associacions positives o beneficioses i associacions negatives o perjudicials. Quan volem aconseguir associacions positives no es tracta de barrejar els diferents tipus de plantes sinó col·locar-les al costat, properes.
No sempre és fàcil combinar les rotacions amb les associacions beneficioses, però almenys és bo no posar a tocar en un mateix llit plantes que entre elles tinguin associacions negatives.
Associacions de plantes
Associacions positives
● lleguminosa + cucurbitàcia + blat de moro ● pastanaga + porro + ceba
● tomàquet + all + ceba ● espinacs + lleguminoses ● enciam + quasi tot
Associacions negatives
● hortalisses de la mateixa família
(ja que tenen requeriments similars i els afecten les mateixes plagues).
● girasol + meló o enciam ● albergínia + carbassó ● all o ceba + lleguminoses
Com mantenir l’hort?
Mulching: consisteix en cobrir la terra d’una capa de restes vegetals (fulles, serradures, herbes, rostoll, gespa tallada o palla, entre d’altres) que ens aporta diversos beneficis.
Manté la terra humida, redueix el creixement d’herba, fomenta el desenvolupament de microorganismes del sòl, aporta matèria orgànica i evita l’erosió del sòl (menor encrostament, menor evaporació de l’aigua del sòl, major infiltració de l’aigua...).
Com mantenir l’hort?
Solarització: tècnica per la reducció de plantes adventícies i per afavorir els microorganismes del sòl mitjançant l’aplicació d’una coberta negre de plàstic que evita la radiació solar.
És molt important que es faci mínim durant 60 dies dins del període de l’hivern a principis de primavera ja que el sòl de sota la coberta assoleix majors temperatures, i els microorganismes es desplacen aquí, augmentant l’activitat edàfica.
Incrementa la biodiversitat de la fauna edàfica, i l’aeració i la fertilitat d’aquest sòl.
Plagues
Com identificar-les i combatre-les?
ORGANISME DANYS CONTROL
Cargols i llimacs mossegades irregulars a les
fulles retirada manual, barrera amb palla / cendra / pinassa, trampa amb aigua i cervesa Oruga de la col (Pieris
brassicae), Heliothis defoliació molt voraç, d’hàbits nocturns retirada manual de les postes d’ou, sàlvia com a insectífug, trampa cromàtica per la papallona, aplicació de Bacillus
thuringiensis
Arna del tomàquet
(Tuta absoluta) galeries a les fulles, orificis o malformacions al tomàquet oli de neem, trampa d’aigua, trampa cromàtica, feromones
Minadors de fulles rastres en les fulles retirada manual de l’afectació
Aranya roja taques de color groc o marró,
dessecació, teles sedoses retirada manual de l’afectació, pulverització amb aigua a les fulles per incrementar la humitat, sabó potàssic, oli de pelitre, extracte d’ortiga
Pugó fulles arrugades i enganxoses retirada manual de l’afectació, presència d’enemics naturals
(marietes, sírfids, crisopa... i parasitoides que el parasiten), maceració d’all, sabó potàssic, oli de neem, oli de pelitre, extracte d’ortiga
Plagues
Com identificar-les i combatre-les?
ORGANISME DANYS CONTROL
Escarabat de la patata (Leptinotarsa
decemlineata) defoliació retirada manual dels ous, aplicació d’extracte fermentat de falguera
Cuc del filferro (Agriotes lineatus) destrucció de llavors, plàntules, i
galeries en tubercles recipient amb substrat i grans de blat de moro o cereal Mosca de la fruita (Ceratitis capitata) picada en el fruit on es genera un
cercle groguenc o marronós trampa de vinagre de vi, aigua i sucre, o trampa cromàtica Mosca blanca (Trialeurodes
vaporariorum) fulles seques, grogues, amb melassa, i pèrdua dels fruits caputxina com a insectífug, sabó potàssic, oli de neem Mosca de la pastanaga
(Chamaepsila rosae) fulles descolorides, túnels a les arrels plantar porro, sàlvia, romaní, i/o calèndula com a insectífugues
Mosca de la col (Delia radicum) marciment de les fulles oli de pelitre, farigola com a
insectífuga
Malalties
Com identificar-les i combatre-les?
CAUSA SÍMPTOMES PREVENCIÓ / CONTROL
Cul cagat (carència de
calç) podridura a la base del fruit (enfonsada i endurida de tonalitat fosca) reg regular, aplicar llet en pols
Clorosi (carència de ferro) fulles grogues afegir quelats de ferro, adobs base d’algues
Fong: rovell puntejats taronges o negres a les
fulles/tiges afavorir la ventilació
Fong: míldiu taques grogues a l’anvers de les fulles, i
blanques al revers aplicació preventiva de sulfat de coure, eliminar les parts afectades
Fong: oïdi o cendrosa taques blanques, vellositats polsoses,
marciment evitar humitats, aplicació preventiva de purí de cua de cavall, aigua amb bicarbonat dissolt o sofre
Fong: podridura gris
(Botrytis cinerea) fruits afectats evitar el contacte dels fruits amb el terra i mantenir bona ventilació, eliminar les parts afectades, aplicació extracte de cua de cavall
Per mantenir una bona salut de l’hort és important: - no fertilitzar en excés,
- fer rotació de cultius,
Fauna Auxiliar
ORGANISME AVANTATGES Sírfids devoren pugó Tisoretes (Forficula auricularia) Marieta (Coccinella septempunctata)Crisopa (Chrysoperla carnea) devoren pugó, i les seves larves també mengen
mosca blanca, petites erugues, trips i àcars.
Cuca de llum (Lampyris noctiluca) s’alimenten de cargols
Mírids (Macrolophus caliginosus) i Antocòrids
eficaços contra la mosca blanca, pugó i caparretes
Aranyes depredador generalista (mosquits, pugons…)
Per mantenir una bona salut de l’hort és important: - no eliminar la biodiversitat existent si no causa
problemes ja que pot alimentar-se de plagues i dur a terme la pol·linització!!
Per mantenir una bona salut de l’hort és important:
- afavorir la biodiversitat
- afavorir determinades plantes com a
refugi de fauna auxiliar
- no eliminar les flors per afavorir els
pol·linitzadors
Plantes adventícies
- Aportació de MO. - Control de l’erosió.
- Plantes comestibles: verdolaga, malva, ortiga, rosella, fonoll, lletsó…
- Indicadores de l’estat del sòl: ortiga, blet, salat blanc, Poa annua...
- Reservori de fauna auxiliar: apegalosa, olivarda...
- Plantes que repel·len insectes indesitjats: aromàtiques (menta, lavanda, sàlvia, romaní…), caputxina...
Plantes adventícies
Com eliminar-les si és necessari?- Retirada manual (eliminació des de l’arrel!)
- Ús de la bicicleta o altres eines quan sigui possible (sense danyar el reg i la plantació)
- Disminuir-ne la presència fent una “falsa sembra”: llaurar, esperar que les “males herbes” creixin, tornar a llaurar, i sembrar.
I recorda...
Principis a l'hora de dissenyar i mantenir el nostre hort:
● Establir una rotació de cultius
● Tenir en compte l'associació de cultius ● Respectar el calendari de cultius
● Fer una correcta fertilització
● Aportar aigua als cultius segons les seves necessitats hídriques
