Tema 4. La relació: estímuls, respostes, receptors i efectors
La funció de relació consisteix en intercanviar informació amb el medi per tal de sobreviure mitjançant respostes adequades als estímuls percebuts.
1. La funció de relació
Estímul Receptor Centre de
coordinació Efector Resposta
1.1 Estímuls i receptors
Estímuls físics: estímuls causats per variacions d’energia. Ex. Mecànics (so, pressió), lluminosos, tèrmics,...
Estímuls químics: estímuls causats per la presència de molècules que presenten olors o sabors concrets. Ex. gas
Estímuls biològics: estímuls procedents d’altres éssers vius. Ex. So d’una abella.
Mecanoreceptors: capten estímuls mecànics. Ex. Tacte i oïda.
Químioreceptors: capten estímuls provocats per substàncies químiques. Ex.
Gust i olfacte.
Termoreceptors: capten canvis de temperatura. Ex. Tacte.
Els receptors són terminacions nervioses o cèl·lules especialitzades que capten els estímuls i els transformen en impulsos nerviosos.
Fotoreceptors: capten la llum. Ex. Vista.
Nocireceptors: capten estímuls que poden ser nocius. Ex. Tacte.
Intereceptors: capten estímuls que procedeixen del propi organisme.
Propietats dels receptors:
Especificitat: cada receptor respon davant d’un estímul específic.
Excitabilitat: els receptors reaccionen davant d’un estímul.
Transducció sensorial: els impulsos bioelèctrics són semblants per a tots els estímuls.
Es troba a la pell i ens informa de les variacions de temperatura, pressió, dolor o textura. Els receptors d’aquest sentit perceben estímuls físics.
2. Els sentits i els òrgans sensorials
Epidermis: capa més externa amb funció protectora.
Derma: capa intermèdia que conté la majoria dels receptors.
Hipoderma: capa més interna amb teixit adipós i vasos sanguinis que fan de reserva d’energia i d’aïllant tèrmic, respectivament.
2.1 El sentit del tacte
La pell està formada per tres capes principals:
Receptor del fred
Receptor de la calor
Receptor de pressió Receptors del tacte
Receptors del dolor
Altres funcions de la pell:
– Barrera de protecció: impedeix l’entrada de microorganismes i prevé la pèrdua de fluids.
– Regula la temperatura corporal: gràcies al teixit adipós , les glàndules sudorípares i els capil·lars sanguinis.
Es troba a la nas i detecta les olors. Els receptors d’aquest sentit perceben estímuls químics.
2.2 L’olfacte
El nas té dues fosses nassals que estan recobertes per la pituïtària roja (humiteja, escalfa i filtra l’aire) i la pituïtària groga (conté els quimioreceptors i cilis que contacten amb el moc i amb el bulb olfactori).
Es troba a la llengua i ens informa sobre els sabors. Els receptors d’aquest sentit perceben estímuls químics.
Fungiformes: tenen forma de fong i capten el dolç. També detecten la temperatura.
Filiformes : tenen forma de filament i tenen funció tèrmica i tàctil.
Caliciformes: tenen forma de calze i detecten el gust amarg i l’àcid.
2.3 El gust
Les cèl·lules nervioses del gust s’anomenen botos gustatius, que s’agrupen en papil·les gustatives. Les papil·les gustatives poden tenir diferents formes:
Foliades: detecten el gust salat.
A part dels 4 gustos bàsics (dolç, salat, àcid i amarg), s’ha descobert un cinquè gust anomenat umami.
Coroide
Es troba a l’ull i respon a estímuls lluminosos. Els receptors d’aquest sentit són fotoreceptors.
2.4 La vista
Capa de capil·lars que nodreix l’ull i regula la temperatura.
Anell muscular que es dilata o contreu per regular el pas de llum.
Orifici per on entra la llum.
Líquid que nodreix la còrnia i regula la pressió.
Lent biconvexa que enfoca les imatges sobre la retina.
Líquid gelatinós que protegeix d’impactes i nodreix.
Capa interna on hi ha els cons i els bastons.
Capa anterior de l’ull. És transparent i corbada i dirigeix la llum cap a la retina.
Capa externa, blanca i opaca que protegeix l’ull i li dóna rigidesa.
Envia els estímuls dels fotoreceptors a l’encèfal.
Cons: fotoreceptors sensibles al color.
Bastons: fotoreceptors sensibles a la intensitat de llum.
A. El camí de la llum
Còrnia Humor
aquós
Pupil·la
(Iris) Cristal·lí Humor
vitri Retina
(cons i bastons) B. Sistemes de protecció i moviment ocular
Sistema oculomotor: conjunt de sis músculs que permeten el moviment de l’ull.
Sistema de protecció: format per quatre elements:
Parpelles: protegeixen l’ull de l’excés de llum, de la pols i dels cossos estranys.
Parpellegem per netejar i humitejar la còrnia.
Òrbita: cavitats òssies on s’allotgen els ulls i els protegeixen.
Aparell lacrimal: humitegen la superfície de l’ull, eliminen cossos estranys i eviten infeccions.
C. Malalties de la vista
Miopia: cristal·lí o còrnia massa corbada i la imatge es forma abans de la retina.
Hipermetropia: cristal·lí o còrnia poc corbada i la imatge es forma després de la retina.
Es troba a l’orella i respon a estímuls mecànics. Els receptors d’aquest sentit són mecanoreceptors.
2.5 L’oïda
Pavelló auditiu: part de l’orella externa que recull les ones sonores.
Conducte auditiu:
condueix les ones i
reté gèrmens
gràcies a la cera i als pèls.
Timpà: membrana que vibra amb les ones sonores i transmet les vibracions a l’orella mitjana.
Trompa d’Eustaqui: regula la pressió i connecta amb el nas.
Cadena d’ossets (martell, enclusa i estrep): condueixen el so fins a l’orella interna.
Canals o Conductes semicirculars:
intervenen en l’equilibri.
Vestíbul: allotja els receptors de l’equilibri.
Cargol o còclea: en el seu interior hi ha l’òrgan de Corti, el qual conté els otòlits, cèl·lules ciliades que vibren amb el moviment de l’endolimfa .
Els canals semicirculars i el vestíbul estan relacionats amb el sentit de l'equilibri. En aquests canals hi ha pèls similars als de l'òrgan de Corti, i detecten canvis de posició del cap.
2.5.1 L’equilibri
Els tres canals semicirculars formen angles rectes entre si, això permet que els òrgans sensorials registrin els moviments del cap en 3 dimensions:
amunt i avall, endavant i enrere, i esquerra o dreta.
Quan el cap està inclinada, els otòlits canvien de posició i els pèls que es troben sota responen al canvi de pressió.
3. L’aparell locomotor
Sistema esquelètic + Sistema muscular
3.1 Sistema esquelètic
Format per ossos.
Funcions:
– Sostenir el cos – Protegir òrgans – Facilitar el moviment – Dipòsit de minerals
Esquelet axial:
Crani:
– Frontal, parietal, occipital i temporal – Maxil·lars i nasal.
Columna vertebral:
– Format per vèrtebres.
Tòrax:
– Protegeix el cor i els pulmons.
– Costelles i estern, costelles flotants
Esquelet apendicular:
Extremitats superiors:
– Braços, units a l’esquelet axial pel cinturó escapular.
– Clavícula, omòplat, húmer, cúbit (llarg), radi (curt), carps, metacarps i falanges.
Extremitats inferiors:
– Cames, unides a l’esquelet axial pel cinturó pèlvic.
– Sacre, coxal, fèmur, ròtula, tíbia (gran), peroné (petit), tars, metatars i falanges.
Articulacions:
Unió entre ossos, recobert per teixit gelatinós per evitar fregaments.
Proporcionar moviment.
Fixes:
– Proporcionar estabilitat als ossos. Ex. Crani.
Semimòbils:
– Poc moviment, proporcionar certa flexibilitat.
Ex. Vèrtebres.
Mòbils:
– Permeten grans moviments. Ex. Colze, genoll
Lligaments:
Fibres de col·lagen que connecten els ossos i
Temporal
Parietal
Occipital Maxil·lars
Nasal
Frontal
Crani
Clavícula Omòplat
Esternum Húmer Costelles flotants Vèrtebra Coxal
Sacre Carp
Metacarp Falanges Fèmur Ròtula
Tíbia
Tars Metatars Falanges Peroné
Cubit Radi Columna vertebral
Costelles
3.2 Sistema muscular
Format per músculs.
Músculs:
– Esquelètics o estriats: músculs que recobreixen els ossos i que són responsables dels moviments voluntaris.
– Múscul cardíac: responsable de les contraccions involuntàries del cor.
– Múscul llis: múscul dels òrgans interns, els quals tenen contraccions involuntàries.
Els músculs tenen gran quantitat d’actina i miosina, que són dues proteïnes amb capacitat de contraure’s.
Tendons:
– Teixit conjuntiu que uneix els ossos amb els músculs.
Occipital
Esternoclidomastoïdal Trapezi
Deltoide Tríceps Dorsal
Cubital Gluti
Bíceps femural
Bessons
Tendó d’Aquil·les Tensors i extensors
dels dits Tibial
Quàdriceps Sartori Abductor
Flexor del carp i dels dits Recte major de
l’abdomen Bíceps
Pectoral Deltoide
Trapezi Esternoclidomastoïdal
Frontal
2.3 El moviment
Resposta que dóna el sistema locomotor als estímuls. Gracies a:
- Articulacions
-Capacitat de relaxació i contracció dels músculs.
Els músculs no actuen mai sols en el moviment, sinó que actuen mitjançant sistemes agonista-antagonista:
Múscul agonista o sinèrgic:
– Es contrau en el mateix sentit del moviment. En contraure’s es provoca flexió.
Múscul antagonista:
– En contraure’s provoca repòs, és a dir, s’oposa al moviment.
Ex. Moviment del braç – Bíceps:
– Tríceps:
sinèrgic antagonista
Els moviments de l’aparell locomotor es classifiquen en:
- Actes voluntaris:
La resposta s’elabora al cervell i és controlada per la xarxa nerviosa somàtica.
Òrgans dels
sentits Nervis sensitius
Cervell
Nervis motors Músculs
Estímul Escorça
sensorial
Escorça d’associació
(resposta)
Escorça motora
Moviment
- Acte reflex:
Resposta ràpida i involuntària que s’elabora a la medul·la espinal. També és controlada per la xarxa nerviosa somàtica.
Òrgans dels
sentits Nervis sensitius
Nervis
motors Músculs Estímul
Medul·la espinal (resposta)
Moviment
2.4 La salut de l’aparell locomotor
Aconsellable:
– Fer exercici físic (evitar atròfies).
– Corregir postures (evitar mals d’esquena, contractures, etc.) Fractures:
– Trencament total o parcial d’un os.
– Mesures: evitar infeccions o hemorràgies, reduir el dolor, immobilització de la part fracturada per reestablir-la.
Esquinços:
– Distensió dels lligaments de les articulacions.
– Mesures: reduir el dolor i la inflamació i fer repòs per recuperar el teixit ossi.
Contractures:
– Contracció involuntària d’un múscul o d’algunes fibres d’aquest múscul. Solen aparèixer quan es fa una activitat inapropiada tant en intensitat com en funció. Per evitar-les és important fer un bon escalfament i estiraments.
– Mesures: antiinflamatoris, miorelaxants, calor local, massatges, estiraments.
Artritis:
– Inflamació o desgast de les articulacions per activitat excessiva o altres factors.
– Osteoartritis o artrosis: deformació produïda pel desgast del cartílag entre ossos. El cartílag desapareix i hi ha fregament directe entre ossos
– Artritis reumatoide o reuma: inflamació dels cartílags de la membrana sinovial de manera que es desprèn líquid sinovial (líquid greixós que serveix per lubricar i protegir contra el fregament i desgast dels ossos).
