Pla d Igualtat per a la ciutadania

82  Download (0)

Full text

(1)

2012- 2016

Pla

d’Igualtat per a la

ciutadania

(2)

ÍNDEX

1.MARC LEGAL ... 6

1.1. ÀMBIT EUROPEU I INSTITUCIONS COMUNITÀRIES ... 6

1.2. ÀMBIT ESPANYOL ... 6

1.3. ÀMBIT CATALÀ ... 8

2. METODOLOGIA ... 11

2.1.DIAGNOSI ... 11

2.2. PLA D’ACCIONS ... 17

3. DIAGNOSI ... 18

3.1.CONTEXTUALITZACIÓ DEL MUNICIPI ... 18

3.2. ACTUACIONS EN CLAU DE GÈNERE PER LÍNIES DE TREBALL ... 26

LÍNIA 1: IMPULS DE LES POLÍTIQUES DE GÈNERE ... 26

L.1.1. PARITAT A L’AJUNTAMENT ... 26

L.1.2. COMPROMÍS INSTITUCIONAL AMB LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT: ... 29

L.1.3. SERVEIS ESPECÍFICS PER A DONES ... 31

L.2.1. CASOS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE ... 34

L.2.2. ABORDATGE INTEGRAL DE LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA I DE GÈNERE DES DEL PLA D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES ... 35

L.2.3. SERVEIS I RECURSOS D’ATENCIÓ A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE ... 35

L.2.4. ACCIONS DE PREVENCIÓ I SENSIBLITZACIÓ ... 39

LÍNIA 3: PARTICIPACIÓ SOCIOPOLÍTICA DE LES DONES ... 40

L.3.1. ACCIONS PER A LA PARTICIPACIÓ SOCIOPOLÍTICA DE LES DONES ... 40

LÍNIA 4: REPARTIMENT DELS TREBALLS I USOS DEL TEMPS ... 42

L.4.1. RECURSOS I PROGRAMES DE FOMENT DE L’OCUPACIÓ: ... 42

L.4.2. REPARTIMENT DELS USOS DEL TEMPS. CONCILIACIÓ DEL TEMPS LABORAL PERSONAL I SOCIAL ... 44

LÍNIA 5: COEDUCACIÓ, FORMACIÓ I PRODUCCIÓ CULTURAL DE LES DONES ... 46

(3)

L.5.1. ACCIONS PER LA COEDUCACIÓ... 46

L.5.2. PRODUCCIÓ CULTURAL DE LES DONES ... 47

LÍNIA 6: PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL DISSENY DE LA CIUTAT I EL TERRITORI ... 48

L.6.1. POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE ... 48

L.6.2. PLA D’ACCESSIBILITAT DE MANLLEU ... 49

LÍNIA 7: PROMOCIÓ DE LA SALUT ... 49

L.7.1. SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA ... 49

L.7.2. PRÀCTICA ESPORTIVA ... 50

4. PLA D’ACCIONS ... 61

Línia 1: IMPULS DE LES POLÍTIQUES DE GÈNERE ... 61

Línia 2: LLUITAR CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE ... 65

Línia 3: FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ SOCIOPOLÍTICA DE LES DONES ... 67

Línia 4: PROMOURE CANVIS EN EL REPARTIMENT DE TREBALLS I USOS DEL TEMPS ... 70

Línia 5: FOMENTAR LA COEDUCACIÓ, LA FORMACIÓ I ... 72

LA PRODUCCIÓ CULTURAL DE LES DONES ... 72

Línia 6: INCLOURE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL DISSENY DE LA CIUTAT I EL TERRITORI ... 76

Línia 7: PROMOURE LA SALUT DE LES DONES ... 78

RECOMANACIONS FINALS ... 83

DOCUMENTS DE TREBALL ... 84

GRÀFIQUES ELABORADES ... 84

TAULES ELABORADES... 84

(4)

1. MARC LEGAL C LEGAL

1.1. ÀMBIT EUROPEU I INSTITUCIONS COMUNITÀRIES

La importància del Dret Comunitari rau en el fet que sigui a partir d’aquest que es desenvolupin i reformin les legislacions estatals i infra-nacionals (autonòmiques i locals en el cas espanyol).

El Tractat de Roma, respon a una concepció liberal, de manera que té exigències purament retributives, sense concessions a una vida social més àmplia. Això permet afirmar que la situació europea en matèria de gènere és a vegades més avançada en el dret laboral que les legislacions internes d’alguns estats, i d’altra banda, més avançada en matèria laboral que en altres matèries. 1

El Principi de la igualtat de gènere en el Dret Comunitari, ha tingut un desenvolupament jurisdisprudencial amb l’aportació de directives comunitàries. La Directiva 75/117/CEE entorn la igualtat de retribució, i posteriorment amb la Directiva 76/207/CEE per l’aplicació de la igualtat de tracte entre dones i homes en l’accés al treball, la formació i la promoció professional i les condicions de treball.

Al Tractat d’Amsterdam, s’inclou l’article 141 que conté en els paràgrafs 3 i 4 el desenvolupament més ampli de la igualtat de gènere. S’estén el que al Tractat de Roma era només el reconeixement en matèria de salaris, per assolir una igualtat real en tots els àmbits de les relacions de gènere. A més de consolidar la igualtat d’oportunitats com a missió de la CE i com a objectiu de totes les seves accions, el Tractat d’Amsterdam consagra les accions positives. La comunitat adoptarà accions específiques per lluitar contra la discriminació.

1.2. ÀMBIT ESPANYOL

Seguint les recomanacions europees, l’any 1983, el govern de l’Estat espanyol va impulsar la creació del Instituto de la Mujer, que ha canalitzat els programes d’acció europeus pel desenvolupament de plans estatals.

1 BALAGUER, Maria Luisa. La Constitución Europea y la Igualdad de Género. Revista de derecho constitucional europeo.Nr. 3 Universidad de Granada 2005.

(5)

El Estatuto de los Trabajadores també recull el principi de la no‐discriminació en les relacions laborals, els criteris de promoció i la remuneració. La Llei 39/1999 va introduir algunes modificacions en l’Estatut dels Treballadors entorn els permisos i excedències relacionades amb la maternitat, la paternitat i la cura de la família, facilitant als homes l’accés a la cura de la descendència.

1.2.1. La Ley Orgánica 3/2007 para la igualdad efectiva de mujeres y hombres

Té l’objectiu de garantir els drets anunciats a la Constitució Espanyola d’igualtat i no discriminació per raó de sexe, així com la promoció de les condicions perquè la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectives. S’emmarca alhora en tractats internacionals, entre els quals tenen especial impacte les directrius europees. A partir de l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam, la igualtat efectiva es converteix en un objectiu que ha d’integrar-se a totes les polítiques i accions de la UE i dels seus membres.

Hi ha dues directrius europees que repercuteixen amb especial importància a la Llei d’Igualtat espanyola: la primera es refereix a la igualtat de tracte entre homes i dones en l’accés al treball, a la formació i a la promoció professional; i la segona sobre la igualtat de tracte entre homes i dones en l’accés a béns i serveis, i el seu subministrament.

L’aspecte més innovador de la llei es troba, no només en la intervenció de conductes de discriminació sinó també en la previsió de polítiques actives per fer efectiu el principi d’igualtat. La seva aplicació es regeix pel principi de transversalitat, de manera que amb la seva aprovació es modifiquen polítiques específiques i sectorials, incorporant pautes a favor de la igualtat a les polítiques educativa, sanitària, artística i cultural, d’ordenació del territori o de cooperació internacional pel desenvolupament.

Entre les polítiques públiques promogudes per la Llei d’Igualtat es troben:

- eliminar les diferències retributives entre dones i homes;

- potenciar el creixement de l’empresariat femení i el valor del treball de les dones, inclòs el domèstic;

- eradicar la violència de gènere, familiar i totes les formes de violència d’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe;

- adoptar mesures positives per a protegir a dones amb especial vulnerabilitat;

(6)

- conciliar el treball amb la vida personal i familiar de les dones i els homes;

- implantar el llenguatge no sexista en l’àmbit administratiu i fomentar les relacions socials, culturals i artístiques.

La Llei d’Igualtat determina també una sèrie de Plans a desenvolupar. En primer lloc, el Pla estratègic d’igualtat d’oportunitats que inclou mesures per assolir la igualtat i eliminar la discriminació. Aquest ha de ser aprovat periòdicament pel Govern. D’altra banda, els Plans municipals d’organització del temps de la ciutat, amb la finalitat d’establir un repartiment equitatiu entre els temps de dones i homes.

Des d’un punt de vista organitzatiu, la Llei ha provocat la creació de certs organismes:

1) La Comissió interministerial d’igualtat entre dones i homes, per a coordinar les polítiques i mesures adoptades en els diferents departaments ministerials.

2) Les Unitats d’Igualtat, de manera què un dels òrgans directius de cada ministeri tindrà al seu càrrec el desenvolupament de les funcions relacionades amb el principi d’Igualtat.

3) El Consell de participació de la dona, òrgan col·legiat de consulta i assessorament.

L’any 2008 es va crear el Ministeri d’Igualtat, que el darrer 20 d’octubre del 2010 va ser eliminat i les seves funcions van ser absorbides pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat.

1.3. ÀMBIT CATALÀ

El darrer 7 de setembre 2010, el Govern de la Generalitat va aprovar el Projecte de Llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat efectiva de dones i homes que, a partir d’aquesta data, ha passat a ser Projecte de Llei. El text estableix les obligacions dels poders públics i els agents socials per fer possible la igualtat efectiva entre dones i homes, tenint en compte tots els àmbits que incumbeixen les dones: mercat laboral, treball familiar, domèstic i de cura, participació, educació, elaboració de dades, mitjans de comunicació, salut, empresa, esports, seguretat, etc.

Les mesures que inclou en Projecte són:

1) La representació equitativa de dones i homes en els òrgans de direcció de les administracions públiques.

(7)

2) La coeducació com a element fonamental per la igualtat.

3) Dinamització del teixit associatiu femení.

4) Responsabilitat de les empreses pel compliment de la igualtat de retribució.

5) Creació d’un òrgan d’assessorament, control i promoció de la igualtat en la negociació col·lectiva.

6) Les administracions públiques tenen el deure d’incentivar les bones pràctiques a les empreses privades.

7) Cal dissenyar projectes integrals per incidir en la feminització de la pobresa.

8) Les empreses i entitats sancionades o condemnades per pràctiques discriminatòries no poden gaudir de cap mena de benefici (beques, subvencions, ajuts, etc.) de les administracions públiques.

9) Els mitjans de comunicació s’han d’involucrar per oferir una imatge adequada als interessos de les dones.

L’Estatut d’Autonomia del 2006 estableix que els poders públics han de garantir el compliment del principi d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes en tots els àmbits.

També parla de la necessitat de transversalitat de la perspectiva de gènere, i d’afrontar la violència contra les dones en totes les seves vessants. En l’àmbit socioeconòmic es proclama el deure dels poders públics d’adoptar les mesures necessàries per impulsar i promoure les polítiques de no‐discriminació per raó de gènere.

La Generalitat ha aprovat altres disposicions per garantir la igualtat efectiva en diferents àmbits. En l’àmbit de l’habitatge, mitjançant la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, s’inclouen: la intervenció de fenòmens de segregació, exclusió, discriminació o assetjament per raons de gènere o qualsevol altra mena; les accions positives en favor de col·lectius i persones vulnerables en l’accés a l’habitatge; la innovació en al concepció i disseny de l’habitatge que faciliti el treball domèstic i doni resposta als nous rols de gènere; la facilitació de l’accés a vivendi per part de dones que estan o han estat en situació de violència.

El Pla estadístic de Catalunya 2011–2014 pretén respondre als reptes establerts pels principis del Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees i la Recomanació de la Comissió relativa a la independència, la integritat i la responsabilitat de les autoritats

(8)

estadístiques i dels estats membres i de la Comunitat. El Codi de bones pràctiques constitueix una referència obligada no tan sols per als països membres, sinó també per als sistemes estadístics regionals que es plantegen dur a terme una estadística de qualitat.

Entre els objectius generals del Pla es troba l’eix estratègic “Cohesió social, medi ambient i sostenibilitat”, que té com objectiu disposar de la informació estadística i dels indicadors en l'àmbit del medi ambient, dels impactes sobre el planejament territorial, del transport i de les infraestructures, i també de les estadístiques relatives a la mobilitat de la població. L’objectiu Anàlisi social inclou l’estadística de les dones que consisteix en la sistematització de la informació estadística de la situació social de les dones a Catalunya, ordenant els aspectes demogràfics, de salut, educació, formació, treball, ingressos, protecció social, ús del temps i altres indicadors socials d’interès.

En urbanisme, el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, incorpora la perspectiva de gènere en el desenvolupament de la Llei d’Urbanisme, requerint que qualsevol actuació urbanística realitzi una avaluació del seu impacte en funció del gènere. Així mateix, entre els principis generals es troba el desenvolupament urbanístic sostenible, amb utilització racional del territori, i amb l’adequació del creixement a la preservació dels recursos naturals.

1.3.1. Institut Català de les Dones

L’any 1989 es va crear l’Institut Català de les Dones. Des d’aquell moment la Generalitat ha aprovat sis plans d’igualtat d’oportunitats. Es troba en vigència el Pla de Polítiques de dones del Govern de la Generalitat (2008-2011). Conté 560 actuacions adreçades a la igualtat entre dones i homes en tots els àmbits. Els eixos en que pretén incidir són:

la tranversalitat

els canvis culturals que transformin estructures i models patriarcals la participació, la reorganització dels treballs i noves polítiques dels temps la qualitat de vida i la cohesió social

la intervenció integral contra la violència masclista.

Pel que fa als objectius específics del Pla es refereixen a:

(9)

1) Definir, difondre i promoure un nou model de mobilitat que faciliti l’equilibri entre els temps i els treballs.

2) Sensibilitzar la societat vers un nou model de mobilitat que tingui en compte les diversitats de vida quotidiana de les Persones.

3) Impulsar un nou model territorial i urbà que faciliti la mobilitat i l’adequació dels serveis i recursos a les necessitats de la vida quotidiana.

4) Millorar l’accessibilitat de les dones als serveis de proximitat.

5) Incorporar la perspectiva de gènere a la planificació urbanística.

6) Garantir l’adequació de les polítiques d’habitatge i medi ambient a les necessitats d’organització de la vida quotidiana.

7) Facilitar a les dones l’accés a un habitatge digne i adequat a les seves necessitats.

2. METODOLOGIA

2.1 DIAGNOSI

2.1.1. Adaptació del Pla 2007-2011

El Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes de Manlleu 2007-2011 va basar-se en els eixos del IV Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya (2005- 2007), i en les 6 àrees prioritàries de l’actuació de la UE a favor de la igualtat de gènere per al període 2006-2010. D’aquestes directrius se’n van derivar els 4 eixos definits per al Pla d’Igualtat:

1. Gestió Administrativa i institucional 2. Accés a la Igualtat d’Oportunitats 3. Foment de la Participació de les Dones

4. Abordatge integral de la violència domèstica i de gènere.

(10)

L’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona proposa actualment 7 línies d’actuació que corresponen de forma més precisa als diferents àmbits d’actuació de les polítiques locals sobre la vida de les persones. Aquestes línies són:

1. Impuls de les Polítiques d’Igualtat de gènere 2. Violència de gènere

3. Participació sociopolítica de les dones 4. Repartiment de treballs i usos del temps 5. Coeducació, formació i producció cultural

6. Perspectiva de gènere en el disseny de la ciutat i del territori 7. Promoció de la salut

Per tal de treballar amb el Pla d’Igualtat de Manlleu (2007-2011) i recollir les activitats que s’han dut a terme, ha estat necessari desglossar els seus 4 eixos de treball per transformar-los en les 7 línies eu proposa la Diputació de Barcelona actualment. Les correspondències entre eixos i línies es plasmen de la següent manera.

(11)

Eix 1: Gestió Administrativa i Institucional

Eix 2: Accés a la Igualtat d’Oportunitats

Eix 3: Participació de les Dones

Eix 4: Abordatge de la violència domèstica i de gènere

Pla d’Igualtat 2007-2011 Pla d’Igualtat 2011-2015

Línia 1: Impuls de les Polítiques de gènere

Línia 4: Canvis en el repartiment de treballs i usos del temps.

Línia 5: Foment de la coeducació, formació i producció cultural de les dones.

Línia 6: Perspectiva de gènere en el disseny de la ciutat i el territori.

Línia 7: Promoció de la salut de les dones.

Línia 3: Foment de la participació sociopolítica de les dones.

Línia 2: Lluita contra la violència de gènere.

(12)

2.1.2. Recerca d’informació

La diagnosi té com a objectiu definir la realitat actual de Manlleu pel que fa a la igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes. En primer lloc s’elabora una contextualització del municipi que defineixi a grans trets la societat manlleuenca, posant el focus d’atenció a les desigualtats entre dones i homes. En segon terme, es du a terme un buidatge de les accions i polítiques realitzades per a l’assoliment de la igualtat. L’estructura que segueix aquesta segona part és la marcada per les 7 línies que s’han detallat anteriorment, i que es refereixen als diferents àmbits d’actuació.

La cerca de dades per a la diagnosi s’ha dut a terme per dues vies complementàries, que corresponen a les dues parts de la diagnosi: la contextualització i les línies de treball. Les vies són les següents:

 Recull de dades socioeconòmiques i demogràfiques

A través de bases de dades estadístiques s’ha recollit aquella informació considerada rellevant per a definir quina és la realitat social de Manlleu, dibuixant un marc d’actuació que es troba determinat per les característiques de la societat. Bases de dades consultades:

- Institut d’Estadística de Catalunya a www.idescat.cat - Observatori del Treball a www.gencat.cat/treball - Instituto Nacional de Estadística a www.ine.es

- Programa Hermes de la Diputació de Barcelona a www.diba.es

 Recerca documental

Manlleu parteix en l’elaboració d’aquest Pla d’Igualtat d’un pla anterior, del qual emanen les polítiques d’igualtat dutes a terme al municipi els darrers anys, així com les estructures administratives que les gestionen, com el SIAD. El buidatge d’informació, estructurat en les 7 línies de treball, s’ha dut a terme a partir de les següents fonts:

- Memòria del Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Manlleu, 2010.

- Memòria del Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Manlleu, 2009.

- Informe de dades de violència de gènere de Manlleu, 2009.

- Memòria del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Manlleu, 2007.

- Protocol de Violència Domèstica i de Gènere de Manlleu, 2005.

- www.manlleu.cat

(13)

2.1.3. Realització d’entrevistes personals i grupals

Per completar el procés de diagnosi s’han realitzat entrevistes personals amb dos objectius:

1. Contrastar la informació extreta de dades estadístiques i fonts documentals, fixant-nos en els nivells d’actuació directa sobre la ciutadania i en l’efectivitat real de les mesures que ja han estat implementades.

2. Conèixer les expectatives de les persones entrevistades respecte a les polítiques d’igualtat, donada l’experiència prèvia de les accions del Pla d’Igualtat anterior.

Les persones entrevistades han estat les següents:

- Noèlia Gutiérrez Domènech (Técnica del Pla de Gestió de la Diversitat, Benestar Social).

- Roser Mas (Treballadora social, Benestar Social).

- Jesús Calvo (Cap de Policia Local).

- Marta Cirera (Directora del Casal Cívic Frederica Montseny).

- Montse Llorens (Directora AFA Miquel Martí i Pol, Escola d’Adults).

- Mercè Rico (Treballadora Social del CAP Manlleu).

- Gemma Tobella (Tècnica d’Educació, Àrea de Serveis a les Persones)

- Maria Garolera (Tècnica de Joventut, Àrea de Serveis a les Persones) - Montse Mestres (Tècnica de Salut Pública i Consum, Benestar Social) - Xavier Generó. (Esports, Àrea de Serveis a les Persones)

Paral·lelament, s’ha realitzat tres sessions grupals amb personal de l’Ajuntament, caps d’àrees, entitats i càrrecs polítics. Els objectius d’aquesta entrevista grupal son:

1. Informar sobre el procés d’elaboració del pla d’Igualtat 2011-2015.

2. Conèixer les opinions sobre la implementació del Pla anterior.

3. Conèixer les expectatives sobre el nou Pla.

(14)

4. Implicar al conjunt d’àrees de l’ajuntament i crear sinèrgies entre elles en l’elaboració i la implementació del Pla.

Han assistit a la sessió grupal les següents persones:

Personal de l’Ajuntament:

- Nadal Rubinat (Secretaria i Assumptes Interns) - Quim Gutiérrez (Sistemes d’Informació) - Anna Tubau (Serveis Territorials)

- Glòria Camps (Oficina Municipal d’Escolarització OME) - Assumpta Torrents (Gestió Comptable)

Entitats:

- Josefa Contijoc. (Llibreria Contijoc)

- Anna Piella. (Peña flamenca, AFADIP i altres entitats) - Carmen Martos (Associació Ordit)

- Aurora Colom (Mares Món) Caps d’Àrees de l’Ajuntament:

- Mª Carme Noguer (coordinadora d’Organització, Persones i Administració Electrònica)

- Lluís Soler (cap d’Intervenció)

- Victòria Colom (secretaria Ajuntament) - Josep Pou (cap de Serveis Territorials)

- Àgata Gelpi Lluch (directora de Benestar Social, Salut Pública i Consum)

(15)

2.2 PLA D’ACCIONS

El Pla d’Accions és el manual que detalla les accions que han de ser implementades per assolir amb èxit el Pla d’Igualtat. Les accions plantejades deriven de dues fonts. En primer lloc provenen d’una sèrie d’objectius que són descrits per a cadascuna de les set línies de treball.

Aquests objectius reclamen unes accions concretes que poden trobar-se ja vigents, o bé que cal emprendre des d’una fase organitzativa inicial. En segon lloc, es prenen totes aquelles accions que han estat recollides a la diagnosi per tal de dotar-les de continuïtat, enfortir-les o millorar-les, i emmarcant-les sempre en els objectius del Pla d’Igualtat organitzats per línies de treball.

La metodologia del Pla d’Accions es desenvolupa a partir del següent esquema:

Premisses:

Set línies de treball establertes

Resultats de la diagnosi (accions en actiu)

1) Desglossar les set línies de treball en objectius específics.

2) Encaixar les accions en actiu dins els objectius del Pla d’Igualtat.

3) Idear accions que cobreixin les mancances per l’assoliment dels objectius.

4) Detallar les accions proposades (tant les noves com les recuperades).

La descripció de l’acció.

El calendari d’implementació.

Els possibles indicadors d’avaluació.

Les àrees implicades i l’àrea que coordina l’acció.

(16)

3. DIAGNOSI

3.1.CONTEXTUALITZACIÓ DEL MUNICIPI

Manlleu és una ciutat petita situada a la comarca d’Osona, província de Barcelona. La seva idiosincràsia va venir determinada de ma del riu Ter, que va fer possible la industrialització i creixement de la ciutat a partir del s. XIX. A partir de la dècada dels 60 del segle passat, Manlleu va experimentar el creixement demogràfic típic de la rebuda d’onades migratòries de la esta de l’Estat Espanyol. Va ser llavors quan es va dissenyar i edificar el barri de l’Erm, en remodelació a partir de l’any 2004 pel projecte d’Intervenció Integral del Barri de l’Erm n el marc de la llei de barris de la Generalitat. Actualment Manlleu és una ciutat amb un creixement demogràfic impulsat per la immigració estrangera. Té una economia predominantment terciària, amb un sector industrial també important i una agricultura minvant.

3.1.1. Moviment natural de la població

L’any 2010 es registraven al Padró Continu de Manlleu 20.450 persones, de les quals les dones representen una mica menys del 50%.2 La piràmide de població (Taula 1) resulta de la distribució de la població per franges d’edats i sexe.3 Mostra una estructura típica de les societats envellides i receptores d’immigració, o el que és el mateix, una piràmide regressiva típica dels països occidentals

La base de la piràmide (Gràfic 1) es veu reforçada en els intervals més baixos ( de 0 a 4 anys i de 5 a 9 anys), probablement per la natalitat més alta que es dona entre la població immigrant. El gruix més important de població (un 45% )es situa entre els 25 i els 55 anys, franja en la que els homes representen un 53% de la població. Aquest fenomen sol estar relacionat amb l’arribada d’immigració en edat de treballar, majoritàriament masculina. A partir dels 55 anys la població total disminueix lleugerament i s’equiparen homes i dones.

Paulatinament, són les dones les que van guanyant més pes a partir dels 60 anys, fins a doblar el nombre d’homes en les franges més elevades.

2 Institut d’Estadística de Catalunya. *en línea+ El Municipi en xifres. Manlleu. Població.

http://www.idescat.cat/emex/?id=081120#h6 (consultat 15 de maig 2011)

3 Instituto Nacional de Estadística. [en línea] Padrón municipal 2010. Datos por municipios. Población por sexo, municipios y edad (grupos quinquenales) http://www.ine.es/jaxi/tabla.do (consultat 15 de maig 2011)

(17)

Gràfic 1: Elaboració pròpia. Font: Idescat 2010.

POBLACIÓ DE MANLLEU (2010)

EDATS DONES HOMES

De 85 anys i més 302 139

De 80 a 84 anys 351 241

De 75 a 79 anys 443 307

De 70 a 74 anys 378 308

De 65 a 69 anys 409 381

De 60 a 64 anys 478 442

De 55 a 59 anys 543 580

De 50 a 54 anys 688 722

De 45 a 49 anys 690 780

De 40 a 44 anys 730 818

De 35 a 39 anys 681 850

De 30 a 34 anys 815 955

De 25 a 29 anys 736 782

De 20 a 24 anys 608 571

De 15 a 19 anys 499 551

De 10 a 14 anys 510 602

De 5 a 9 anys 587 589

De 0 a 4 anys 678 706

Taula 1: Dades de Població per municipi, edat i sexe - INE 2010.

(18)

Taxa de fecunditat

Reemplaçament de la població potencialment activa

Taxa d'envelliment Índex de sobreenvelliment

56,73 109,10% 15,93% 13,53%

Taula 2: Elaboració pròpia. Dades Idescat 2010.

La taxa global de fecunditat mostra els naixements vius per cada mil dones entre 15 i 49 anys. La fecunditat global es situa a Manlleu a un 27,41 ‰, força per sota de la taxa del total de Catalunya (46,5 ‰). 4

El reemplaçament de la població potencialment activa mostra la relació de població de 15 a 24 anys sobre la població de 55 a 64 anys. Un índex per sobre de 100, com en el cas de Manlleu, mostra que actualment el relleu de població activa està garantit. 5

La taxa d’envelliment mostra la proporció de persones majors de 65 anys sobre el total de la població. Es considera que una població està envellida quan aquesta taxa supera el 10%, de manera que podem parlar de la població manlleuenca com a força envellida.

L’índex de sobreenvelliment complementa l’anterior. Apunta el número d’habitants majors de 85 anys sobre el número d’habitants majors de 65. L’índex a Manlleu es situa en un 13,53%, és a dir, que 13,53 de cada 100 persones majors de 65 anys sobrepassen l’edat de 85 anys.

Conjuntament amb la taxa d’envelliment, ens mostren l’evidència de l’envelliment de la població. 6

4 Institut d’Estadística de Catalunya. *en línea+ El Municipi en xifres. Manlleu. Moviment Natural de la Població. http://www.idescat.cat/emex/?id=081120#hfe0000f800 (consultat 15 de maig 2011)

5 Instituto Nacional de Estadística. [en línea] Padrón municipal 2010. Datos por municipios. Población por sexo, municipios y edad (grupos quinquenales) http://www.ine.es/jaxi/tabla.do (consultat 15 de maig 2011)

6 ídem

(19)

Índex de dependència

infantil Índex de dependència senil Índex de dependència general

27,16% 24,10% 51,26%

Taula 3: Elaboració pròpia. Dades Idescat 2010.

L’índex de dependència infantil mostra el número d’habitants menors de 15 anys entre el número d’habitants de 15 a 64 anys, o en edat de treballar. És a dir, el resultat de 27% mostra que per cada quatre persones en edat de treballar hi ha més d’una persona jove de menys de 15 anys que depèn econòmicament d’aquestes. L’índex és més elevat que el total de Catalunya, que es situa en un 23%. 7

L’índex de dependència senil és el càlcul del nombre d’habitants majors de 64 anys entre el nombre d’habitants de 15 a 64 anys, és a dir la població potencialment activa. El resultat és de 24,1%, una mica per sota que la dependència infantil. 8

L’Índex de dependència global és la suma de les persones menors de 15 anys i les persones majors de 64, sobre la població en edat de treballar. El cas de Manlleu amb un índex de 51,26%, es troba per sobre de l´índex general a Catalunya (47%). Aquest fet, com s’ha vist, respon al l’elevat gruix de població infantil.9

3.1.2. Naturalesa de la població

Un 65% de la població de Manlleu és nascuda a Catalunya, un 14% procedeix de la resta de l’estat, i un 21% és estrangera. Aquesta realitat contrasta amb la realitat general de Catalunya en diversos aspectes: a Manlleu hi ha un percentatge major de gent autòctona, tant procedent de tot Catalunya com sobretot de la mateixa comarca, percentatge que ascendeix fins un 56,5%. Pel que fa a la immigració estrangera té un percentatge lleugerament més elevat que la mitja catalana. I pel que fa a població procedent de la resta de l’estat, aquesta representa un 14%.10

7 Ídem

8 Ídem

9 Ídem

10 Institut d’Estadística de Catalunya. *en línea+ El Municipi en xifres. Manlleu. Població per lloc de naixement. http://www.idescat.cat/emex/?id=081120#hfe000007ff (consultat 15 de maig 2011)

(20)

Gràfic 2: Elaboració pròpia. Font: Idescat 2010.

La immigració estrangera arriba que arriba a Manlleu és majoritàriament (79%) originària d’

Àfrica, sobretot del Marroc. El segon àmbit geogràfic d’origen de la població estrangera és, molt per darrere, Europa de l’Est, d’on és originari un 9,7% de la població estrangera. En tercer lloc, és originària d’Amèrica Llatina un 7,5% de la immigració. I percentatges poc significatius provenen d’Àsia, de la UE i d’altres nacionalitats.

Si ens fixem en la segregació per sexes, la immigració és un fenomen que té una major presència entre homes, independentment de l’origen de la població. En total ells són un 54,4%

i elles un 45,6%11. El cas llatinoamericà és l’excepció on els percentatges s’inverteixen.

La població immigrada total es concentra a la infantesa i a l’edat adulta, fins als 55 anys. Les diferències més visibles entre dones i homes estrangers es donen entre els 25 i els 45 anys, on la presència d’ells supera nombrosament la d’elles. És a la franja dels 20 als 25 on les dones superen als homes.12

11 Hermes. Diputació de Barcelona [en línea] Dades municipals. Manlleu. Característiques de la

població. Població segons nacionalitat i sexe.

http://www.diba.es/hg2/demografia/dpn2.asp?IdMenu=03020302 (consultat 12 de setembre 2011)

12 Hermes. Diputació de Barcelona [en línea] Dades municipals. Manlleu. Característiques de la

població. Població estrangera per sexe i edat.

http://www.diba.es/hg2/demografia/dpest.asp?IdMenu=03020303 (consultat 12 de setembre 2011)

(21)

Població segons procedència i sexe. Percentatges.

Àmbit geogràfic Homes Dones Total

Àfrica 43,9 35,0 78,9

Altres Nacionalitats 0,3 0,3 0,6

Amèrica Llatina 3,4 4,1 7,5

Àsia 0,9 0,7 1,6

Europa Est 5,0 4,7 9,7

UE 1,0 0,7 1,7

Total 54,4 45,6 100,0

Taula 4: Elaboració pròpia. Dades Hermes 2010.

3.1.3. Dades de Treball

L’any 2010 hi havia a Manlleu 15.752 persones. Dins d’aquest grup, 10.439 persones es trobaven actives, del que resulta una taxa d’activitat del 62,94% amb el mateix valor que la taxa global de Catalunya (62,8%). La resta, la població inactiva, inclou a les persones en edat de treballar a partir dels 16 anys i que per diferents motius es troben fora del mercat laboral:

estudiants, treballadores i treballadors domèstics, persones amb invalidesa, etc.

Pel que fa a la taxa d’atur, la mitjana del 2010 és lleugerament superior a la de Catalunya, un 19,23% en front d’un 17,8%.13 Taula 5: Elaboració pròpia. Dades Idescat

13 Institut d’Estadística de Catalunya. [en línea] El Municipi en xifres. Manlleu. Treball http://www.idescat.cat/emex/?id=081120#hfe00000000 (consultat 15 de maig 2011)

Any Taxa atur %Taxa d’atur

Homes Dones Total

2010 17,12% 21,96% 19,23%

2009 15,45% 19,97% 17,39%

2008 8,29% 13,93% 10,65%

2007 5,42% 12,63% 8,41%

2006 4,86% 13,15% 8,29%

2005 5,09% 14,45% 8,91%

(22)

Pel que fa a les diferències existents entre sexes respecte a la població activa, aquestes segueixen la tendència estructural: la població inactiva està feminitzada perquè el treball domèstic i no remunerat també ho està. Les diferències entre sexes s’accentuen en especial a partir dels 30 anys, coincidint molt probablement amb la maternitat. La inactivitat femenina a partir d’aquesta edat i fins als 65 anys es veu incrementada pel nombre de dones que ja no reprenen la seva activitat en el mercat laboral després de la maternitat. Només abans dels 30 anys homes i dones es troben en una situació gairebé igualitària, tot i que en totes les franges d’edat la activitat masculina superi la femenina. 14

Gràfic 3: Elaboració pròpia. Font: Hermes.

En quant a la població aturada, les dades de Manlleu segueixen la mateixa dinàmica que a la resta de Catalunya i l’Estat Espanyol en la situació de crisi econòmica dels darrers anys. És a dir, un fort augment de l’atur en general, i un augment més elevat en l’atur masculí. Aquest fet ve donat principalment, per dos motius: la forta davallada del sector de la construcció, eminentment masculí; i d’altra banda per la precarietat del mercat de treball femení. Les dones ocupen en major mesura llocs de treball poc qualificats, mal remunerats, i jornades parcials, de manera que el seu acomiadament té un menor impacte en la retallada de costos

14 Hermes. Diputació de Barcelona [en línea] Dades municipals. Manlleu. Mercat de Treball i Polítiques

de Desenvolupament Local. Població activa local estimada.

http://www.diba.es/hg2/atur/aturEpe.asp?IdMenu=030500 (consultat 15 de maig 2011)

(23)

que l’acomiadament dels homes, amb sous més elevats.15 La taxa d’atur de les dones és mes elevada que la dels homes.

Gràfic 4: Elaboració pròpia. Font: Observatori del Treball.

3.1.4. Dades econòmiques

L’economia de Manlleu és majoritàriament terciària, els serveis ocupen un 61% de la població que treballa. En segon lloc, la indústria representa un 27% de l’ocupació. La construcció, amb un 9% i l’agricultura, amb un 3%, són els sectors minoritaris.16

15 Observatori del Treball. Geeralitat de Catalunya [en línea] Atur Registrat i Demandes d’Ocupació.

Sexe. Municipis. Sèrie. http://observatorideltreball.gencat.cat/ObservatoriDelTreball/default.html (consultat 15 de maig 2011)

16 Institut d’Estadística de Catalunya. *en línea+ El Municipi en xifres. Manlleu. Treball http://www.idescat.cat/emex/?id=081120#hfe00000000 (consultat 15 de maig 2011)

(24)

Gràfic 5: Elaboració pròpia. Font Idescat.2010

Pel que fa a la grandària dels centres de treball, un 66% treballa a empreses de menys de 50 treballadors/es. La resta ho fa en empreses d’entre 50 i 250. A Manlleu cap empresa supera els 250 treballadors/es. 17

3.2. ACTUACIONS EN CLAU DE GÈNERE PER LÍNIES DE TREBALL

LÍNIA 1: IMPULS DE LES POLÍTIQUES DE GÈNERE

La primera línia de treball fa referència a totes aquelles polítiques d’igualtat que s’integren de forma transversal a les diferents àrees municipals. No es tracta d’analitzar en profunditat l’organització del consistori, ja que el present projecte no és un pla d’igualtat intern sinó que està adreçat a la ciutadania. Dins aquesta línia es descriuen les línies polítiques generals en igualtat dona-home i els recursos que s’hi destinen, així com el pes relatiu que té la perspectiva de gènere dins la política local.

L.1.1. PARITAT A L’AJUNTAMENT

L’Ajuntament de Manlleu té tres grans àrees d’actuació: 1) Gestió i millora de l’administració. 2) Territori i promoció de ciutat. 3) Serveis a la ciutadania. Cadascuna integra les regidories que s’ocupen dels diferents àmbits de gestió del municipi.

17 Institut d’Estadística de Catalunya. *en línea+ El Municipi en xifres. Manlleu. Treball http://www.idescat.cat/emex/?id=081120#hfe00000000 (consultat 15 de maig 2011)

(25)

A) GESTIÓ I MILLORA DE L’ADMINISTRACIÓ Regidor de Referència: David Bosch i Petit, 1r tinent d'alcalde

Competències Comitè Coordinador

Secretaria, Serveis Jurídics i contractació Gestió Recursos Humans

Administració Electrònica Serveis Econòmics Seguretat Ciutadana

Gestió i Millora dels serveis públics NTSIC

Comunicació

Pere Prat secretaria, serveis jurídics, contractació, recursos humans i serveis econòmics.

M. Carme Trillas seguretat ciutadana i protecció civil

David Bosch NTSIC, comunicació, coneixement, administració electrònica, gestió i millora dels serveis públics

B) TERRITORI I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT

Regidor de Referència: Josep M. Anglada i Jordà, 2n tinent d’alcalde

Competències Comitè Coordinador

Serveis territorials Planificació territorial Espai i serveis urbans Medi ambient Habitatge

Pep Mas serveis territorials,

planificació territorial espai i serveis urbans

M. Carme Bassas medi ambient Josep Masnou habitatge i pagesia David Bosch empresa, coneixement i administració electrònica

(26)

Promoció econòmica i de la ciutat Pagesia i medi rural

Josep M. Anglada promoció econòmica

C) SERVEIS A LA CIUTADANIA

Regidor de Referència: Pep Mas i febrer, 4t tinent d’alcalde

Competències Comitè Coordinador

Promoció i difusió cultural Cultura popular i tradicional Patrimoni cultural

Barris i participació ciutadana Educació

Benestar social Salut pública i consum Jovent

Esports

Mitjans de comunicació

Àlex Garrido Mitjans de Comunicació, Cultura i Educació

Pep Mas Esports i Jovent

M. Carme Valls Participació Ciutadana M. Carme Trillas Benestar Social

Joan Torrent Generós Salut Pública, Consum i Gent Gran

L’Equip de Govern està format per 7 homes i 3 dones, de manera que la majoria d’àrees de l’Ajuntament són dirigides per homes. Elles estan al capdavant de la regidoria de Medi Ambient; Seguretat Ciutadana, Serveis Socials i Protecció Civil; i Participació Ciutadana.

(27)

L.1.2. COMPROMÍS INSTITUCIONAL AMB LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT:

Gestió de les polítiques d’Igualtat

No hi ha una regidoria pròpia d’igualtat ni de polítiques de dones. Des de l’Àrea de Benestar Social, Salut Pública i Consum es gestiona el SIAD. És aquest servei qui dirigeix l’aplicació del Pla d’Igualtat Intern i el Pla d’Igualtat per la Ciutadania, que s’implementa amb la participació de la resta d’àrees implicades, i és per tant des d’on es gestionen les polítiques d’igualtat.

Pla d’Igualtat 2007-2011

L’any 2007 es constitueix una comissió de treball que reuneix representants de diverses àrees i serveis de l’Ajuntament per a l’elaboració d’un Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats dona-home, que fou aprovat el 15 de novembre del mateix any. Aquest document estableix els objectius i accions que determinaran les polítiques d’igualtat durant la legislatura 2007-2011.

El Pla constata el compromís institucional amb la qüestió de la igualtat de gènere.

El Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats Dona-Home de Manlleu parteix dels eixos del IV Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya (2005-2007), de les 6 àrees prioritàries de l’actuació de la UE a favor de la igualtat de gènere per al període 2006- 2010, així com del marc legal internacional, europeu, espanyol i català del moment.

Els eixos i objectius que fixa aquet Pla són els següents:

Eix 1: Gestió Administrativa i Institucional. Objectius:

1) Potenciar i impulsar a nivell municipal la transversalitat de gènere i el treball coordinat de totes les àrees.

2) Introduir la Perspectiva de gènere en les diferents polítiques i actuacions municipals

3) Implementar, fer el seguiment i avaluar el Pla d’Igualtat d'Oportunitats Dona- Home de Manlleu 2007-2011

Eix 2: Accés a la Igualtat d’Oportunitats. Objectius:

1) Conèixer l’evolució de la situació de la dona de Manlleu.

(28)

2) Afavorir la conciliació de la vida familiar, personal i laboral de les dones i els homes de Manlleu.

3) Garantir les condicions d’Igualtat d'Oportunitats en l’accés i la permanència de les dones al mercat de treball.

4) Fomentar la participació de la dona en la pràctica esportiva.

5) Impulsar la coeducació dins de tot el sistema educatiu.

6) Incorporar la Perspectiva de gènere en el disseny i desenvolupament de les polítiques d’habitatge i medi ambient.

7) Incorporar la Perspectiva de gènere en el disseny i desenvolupament de les polítiques de transport i comunicació.

8) Incorporar la Perspectiva de gènere en el disseny i desenvolupament de les polítiques de planificació territorial.

9) Promoure la qualitat de vida de la dona incloent la perspectiva de gènere en els plans de salut i de prevenció de riscos laborals.

Eix 3: Foment de la participació de les dones. Objectius:

1) Potenciar i recolzar l’associacionisme femení.

2) Crear els mecanismes per fer emergir la cultura de les dones.

Eix 4: Abordatge integral de la violència domèstica i de gènere. Objectius:

1) Arribar a totes les dones que estan en situació de violència.

2) Atendre correctament les dones que estan en situació de violència evitant la victimització secundària.

3) Sensibilitzar la població sobre aquesta problemàtica social.

A partir dels objectius enumerats es desenvolupen 114 actuacions que es temporalitzen per a ser executades durant quatre anys.

(29)

Utilització del llenguatge no sexista

Amb la implementació del Pla d’Igualtat 2007-2011, es garanteix la utilització no sexista del llenguatge en la comunicació, tant interna com externa, de l’Ajuntament. Es revisa el butlletí quinzenal editat per l’Ajuntament de Manlleu, es facilita assessorament a les àrees de l’Ajuntament que la requereixin, i es revisen també les publicacions web.

Paral·lelament s’inclou la programació de cursos de llenguatge no sexista per a tot el personal de l’Ajuntament.

Celebració del 8 de març i del 25 de novembre

Des de la Comissió del 8 de març on hi participen l’àrea de cultura, l’àrea de joventut, l’agent d’igualtat, la referent del Pla Educatiu d’Entorn, i Territori Jove, i les associacions de Dones de Manlleu que vulguin participar-hi, s’organitzen els actes del 8M.

Durant gairebé dues setmanes es celebren actes de tota mena per commemorar el dia de la dona treballadora: contes, exposicions, actes institucionals, conferències, tallers, actuacions, lectura de textos, cinema, etc. Durant les jornades també es fa l’entrega del premi de narrativa Frederica Montseny. La funció del SIAD és la de coordinació de les diverses activitats, per tal d’unificar en el programa les diverses activitats proposades.

Des de la Comissió del 25 de novembre on hi participen l’àrea de cultura, l’àrea de joventut, l’agent d’igualtat, la referent de la Comissió contra la Violència i Territori Jove, s’organitzen una sèrie d’activitats durant el mes de novembre: tallers, conferències i activitats lúdiques. L’objectiu de les jornades és sensibilitzar sobre la realitat de la violència masclista a Manlleu, aportar elements d’anàlisi del fenomen, i promoure la reflexió crítica davant les diferents dimensions de la violència.

L.1.3. SERVEIS ESPECÍFICS PER A DONES

Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD)

El SIAD, amb l’objectiu de contribuir a l’eliminació de les desigualtats i discriminacions en vers les dones de Manlleu, ofereix informació i atenció sobre temes de gènere, afavorint la

(30)

participació dels dones, impulsant polítiques d’igualtat i promovent campanyes de sensibilització ciutadana.

Serveis que ofereix:

a. Servei d’Atenció a la Dona: un equip de professionals ofereix de manera personalitzada, confidencial i gratuïta els següents serveis:

Informació i orientació general.

El Servei d’Atenció Psico-Social per a dones, dins el Protocol de Violència Domèstica i del Pla d’Igualtat.

Servei d’assessorament jurídic per a dones: per tal de donar informació, orientació, assessorament i resposta legal a les situacions de discriminació de gènere. S’integra també dins el Protocol de violència domèstica. Realitza també, activitats grupals sobre temes jurídics d’interès.

b. Espai de Relació

El SIAD ofereix un espai per fomentar la participació de les dones, on es poden reunir i relacionar-se entre elles.

Ofereix recolzament i orientació a entitats i professionals que treballin o vulguin treballar a favor de la igualtat entre dones i homes.

c. Activitats de prevenció i sensibilització

Impulsa el Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes.

Realitza campanyes de sensibilització i prevenció.

Edita, publica i difon materials informatius. Inclou la difusió del propi SIAD i dels seus serveis, per tal de facilitar l’accés a les usuàries potencials, contemplant la diversitat cultural i de procedència de les dones del municipi.

Organitza conferències, tallers, exposicions, i altres activitats.

(31)

 Artteràpia (2010): adreçat a dones del barri de l’Erm que havien patit violència masclista o bé que es trobaven en situacions d’exclusió social.

 Taller Habilitats Parentals (2010): adreçat a pares i mares d’adolescents i persones usuàries de Serveis Socials. Amb l’objectiu de dotar d’eines a mares i pares per a l’educació, formació i criança; així com crear un espai de reflexió.

Commemora el Dia de la Dona Treballadora i el dia mundial contra la violència de gènere.

d. Centre de documentació

Informa sobre els serveis i activitats d’interès per a les dones que es realitzen al municipi: serveis socials, àmbit associatiu i de participació, món laboral, oferta formativa, lleure, serveis sanitaris, serveis d’atenció a la violència vers les dones, i conciliació de vida familiar i laboral.

Ofereix un servei de consulta i préstec de llibres, revistes, guies i pel·lícules en clau de gènere.

S’han dut a terme campanyes de difusió del SIAD mitjançant díptics informatius dels actes del 8M i del 25M; fulletons a escoles, biblioteques, IES i diversos equipaments municipals;

cartes i targetes de Nadal a les entitats i comerços fent referència a la Campanya “Regalem Igualtat”; i a través de la revista comarcal EntreDones.

El SIAD és també l’organisme que gestiona la implementació del Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes, pel que treballa amb els mateixos eixos i objectius plantejats al Pla d’Igualtat. La seva actuació s’adreça a adoptar les mesures necessàries el funció del punt en que el troba l’aplicació del Pla d’Igualtat.

(32)

LÍNIA 2: VIOLÈNCIA DE GÈNERE

La segona línia de treball té l’objectiu de definir les polítiques i recursos adreçats a la sensibilització i a la prevenció dels casos de violència de gènere i a l’atenció de les dones víctimes. Aquesta línia consta doncs de dues vessants que, segons el marc competencial actual, l’Ajuntament ha d’assumir per combatre la violència de gènere.

L.2.1. CASOS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

L’anàlisi de dades sobre la violència de gènere a Manlleu del 2009 revela el següent:

a. En base a la definició que estableix el codi penal sobre la violència de gènere, durant el 2009 es van atendre a Manlleu 112 persones per aquesta problemàtica.

b. Es manté el grau d’incidència de la problemàtica al municipi

c. El perfil predominant de les persones ateses és el d’una dona adulta (amb una mitjana d’edat de 41 anys), de nacionalitat espanyola, sense fills o amb 1 o 2, de la qual l’agressor és la seva parella i que pateix principalment maltractament psicològic i/o físic.

d. Disminució important del nombre de casos de violència de gènere en menors i joves de fins a 30 anys.

e. El maltractament psicològic és el més habitual i no acostuma a anar sol. En la majoria de casos va acompanyat del físic, sexual, econòmic, social i/o ambiental.

f. El maltractament econòmic a famílies monoparentals té una repercussió directa en els Serveis Socials Bàsics Municipals a nivell econòmic i professional. La desatenció a les famílies monoparentals amb custòdia de fills i filles per part de l’altre progenitor genera situacions familiars de molta precarietat material i econòmica

g. Disminució global de les mesures legals i de protecció adoptades Això posa en evidència dos fets principals. En primer lloc que gran part de les persones ateses no emprenen accions legals, en molts casos per no identificar la situació de violència que viuen. I d’altra banda que només es posen de manifest una part dels casos de maltractament.

(33)

L.2.2. ABORDATGE INTEGRAL DE LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA I DE GÈNERE DES DEL PLA D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES

El Pla d’Igualtat (2007-2011) estableix al seu eix 4: Abordatge integral de la violència de gènere tres objectius:

1. Arribar a totes les dones que estan en situació de violència.

2. Atendre correctament les dones que estan en situació de violència evitant la victimització secundària.

3. Sensibilitzar la població sobre aquesta problemàtica.

Per a aquests tres objectius, el Pla d’Igualtat descriu 22 accions que a grans trets proposen:

- Fer visible la violència masclista i sensibilitzar a la població.

- Difondre els canals d’atenció a ales víctimes.

- Promoure el bon funcionament del Protocol de Violència Domèstica i de Gènere: formar el personal que hi participa, donar resposta eficient a les dones víctimes, millorar la coordinació del servei, etc.

L.2.3. SERVEIS I RECURSOS D’ATENCIÓ A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Protocol de Violència Domèstica i de Gènere

Durant l’any 2004 es va crear una comissió de treball per tal d’establir uns paràmetres de coordinació entre el personal tècnic dels diferents serveis que tracten amb la problemàtica de la violència de gènere. Les principals àrees implicades són: la Policia Local de Manlleu, els Mossos d’Esquadra, i l’Àrea Bàsica de Salut i Serveis Socials.

L’objectiu era millorar la qualitat d’atenció i ajuda a la persona víctima de violència domèstica, així com eradicar la victimització secundària causada per la descoordinació i desinformació dels serveis implicats.

(34)

És aquesta comissió de treball qui ha fet seguiment de la implementació del Protocol, i qui ha establert les col·laboracions necessàries amb els organismes comarcals que treballen en aquest àmbit per tal de fer més operatives les eines de treball i els circuits d’atenció.

Els circuits d’Atenció s’inicien des de tres àmbits: el policial, el sanitari i el social. Tots tres treballen de forma coordinada i deriven els casos depenent de la situació de la víctima per tal de cobrir les seves necessitats: denúncia, revisió mèdica, allotjament, ordre de protecció (allunyament), mediació intercultural, etc.

Els recursos dels que disposa el circuit per l’atenció de la víctima són els següents:

- Servei d’allotjament temporal a Manlleu, a Tona i a Vic. Les residències estan gestionades i/o finançades per ens públics.

- Associacions d’iniciativa social que disposen de serveis per a dones víctimes de violència de gènere.

- Servei d’acolliment d’urgència INTRESS.

- Servei d’Atenció Psicològica d’urgències IPSS.

- Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra, i Policia Local de Manlleu.

- Associacions i grups de dones que ofereixen informació i orientació per a dones.

- Equip Bàsic d’Atenció Social Primària (EBASP) de Manlleu, i CAP de Manlleu.

- Serveis d’Orientació Jurídica del Departament de Justícia i Interior (SOJ) a Vic.

- Jutjat Específic de Violència de Gènere a Vic.

- Punt de Trobada d’Osona, a Vic.

- Punts d’Informació, orientació i atenció a la dona.

- Serveis d’orientació i (re)inserció laboral per a dones.

Figure

Updating...

References

Related subjects :