• No se han encontrado resultados

Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.1. La ciutat i les seves funcions

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans 4.1. La ciutat i les seves funcions"

Copied!
17
0
0

Texto completo

(1)

1 a Àfrica i Àsia el procés és a l'inrevés

4.1.1. El concepte d’urbanització

a partir del segle XIX, amb la industrialització, pren força la proliferació i el creixement de les ciutats el creixement urbà ha precedit la urbanització

l’any 2030, la majoria de ciutats superarà el milió d’habitants

urbanització fenomen pel qual les ciutats creixen de manera accelerada i els modes de vida urbans s’estenen

la urbanització és el resultat d’una sèrie de canvis demogràfics, econòmics, geogràfics i culturals

els ritmes d’urbanització són diferents arreu del món

des del 2008, més de la meitat de la població mundial viu en àrees urbanes l’element característic de tota zona urbana és la ciutat

però és difícil donar una definició de ciutat

perquè els criteris quantitatius no són igualment vàlids a tot arreu

perquè altres criteris són imprecisos i no permeten establir comparacions

la forma d’agrupament dels edificis, les característiques de la població, etc.

al segle XIX van créixer les ciutats europees i de l’Amèrica del Nord

4.1.2. Els criteris per definir la ciutat

Països Baixos, 20.000 Japó, 30.000

Espanya, 10.000

Estats Units, 2.500

4.1.3. Els diferents ritmes d’urbanització

al segle XX van créixer les ciutats de l’Amèrica Llatina al segle XXI creixeran les ciutats africanes i asiàtiques

(2)

es desenvolupen al segle XIX

entramat de carrers irregulars, amb habitatges de tipus unifamiliars, amb pati i jardí la ciutat jardí

reticular o en quadrícula emplaçament i localització

originaris de les ciutats romanes

es creen les vies en diagonal la quadrícula complica els trajectes transversals

no existeix cap mena de planificació tendència a la degradació

plànol ortogonal

els carrers es tallen perpendicularment entre ells

conjunt bigarrat d’edificis alts i sense cap ordre determinat

construir ciutats noves, al marge de la ciutat industrial

excepte en els sectors monumentals

la morfologia urbana al segle XX

es tracen carrers amples, airejats i assolellats se solen crear vies concèntriques per connectar barris sense passar pel centre

ciutat preindustrial la situació de la ciutat respecte a altres llocs

plànol radiocèntric

el lloc físic concret on es troba una ciutat tipus de plànols

es desenvolupa de manera radial al voltant d’un edifici, una plaça, etc carrers estrets i irregulars amb traçat tortuós

plànol irregular

coincideix amb les parts antigues de les ciutats 4.1. La ciutat i les seves funcions

(3)

3 la funció administrativa i de serveis

4.1.4. Les diferents funcions dels espais urbans

les ciutats presten tota mena de serveis

el pas del temps ha deixat antiquades aquestes àrees i s’han degradat

financers, culturals, lúdics, etc.

les administracions públiques i les companyies privades solen instal·lar les seves oficines principals aquestes activitats tendeixen a situar-se a les parts més cèntriques de la ciutat

les zones industrials se situen ara a la perifèria de la ciutat

les zones administratives i de serveis es coneixen com el CBD (Central Business District)

l’activitat comercial és una característica pròpia de les ciutats

a les àrees amb funció comercial es concentra un ventall molt ampli d’activitats de compravenda

hi ha comerços altament especialitzats i grans magatzems o hipermercats

aprofitant la proximitat a centres de consum, concentració de transports i abundant mà d’obra

la funció comercial

són àrees molt ben comunicades amb la resta de la ciutat les indústries i els habitatges són molt escassos

poden ser zones modernes o barris vells recuperats

els centres de serveis de les ciutats acostumen a ser poc homogenis

històricament, l’activitat industrial es va situar a les ciutats o a prop seu

zona planificada perquè s’instal·lin indústries

especialització interna

carrers o barris en els quals predomina una activitat

la funció industrial

parcs tecnològics polígons industrials

cal rehabilitar-les i adequar-les a nous usos

(4)

4.1. La ciutat i les seves funcions

la gent no es distribueix d’una manera homogènia en l’espai urbà les diferents àrees residencials

eixamples

apareixen al voltant dels nuclis històrics a finals del s. XIX i començaments del s. XX

la tendència ha estat convertir-se en zones de serveis s’agrupa per zones a causa de la segregació espacial

solen estar ocupats per les classes mitjanes

se situen al costat dels centres d’ocupació

zones suburbials

una de les principals funcions de la ciutat és que la gent hi pugui viure

nivell econòmic, país de procedència

zona degradada

perifèria

pèrdua de població per augment de preus

la funció residencial

àrees suburbanes barris antics

ocupats per persones amb rendes força baixes

la tendència a la degradació pot canviar si les autoritats rehabiliten aquesta mena de barris

persones amb rendes baixes

edificades sense gaire planificació urbanística tenen una gran manca de serveis (ciutats dormitori)

estan ben planificades i ben comunicades (carretera, ferrocarril) disposen de comerços en àrees de gran superfície

(5)

5 la població urbana mundial no para de créixer

4.2.1. Un món de ciutats

les ciutats no estan aïllades, sinó que es relacionen les unes amb les altres

sistema mundial de ciutats

xarxes urbanes sobre un territori les xarxes urbanes són sistemes dinàmics que es desenvolupen gràcies als intercanvis entre els diferents nuclis

sistema urbà

les diferents àrees urbanes estan adquirint una especialització funcional les relacions entre les ciutats del sistema

el nivell de desenvolupament d’un sistema urbà suma de fluxos del sistema

moviments de població, mercaderies, capital i informació

sòl i immobles, infraestructures productives, xarxes de comunicació, legislació configurat per una varietat d'elements

sistema molt integrat si entre els seus nuclis hi ha tota mena d’intercanvis

el model de vida urbà està prenent una dimensió planetària

d’acord amb el paper que tenen dins del sistema socioeconòmic global

(6)

les regions urbanes es caracteritzen 4.2. Els sistemes urbans

4.2.2. Les regions urbanes

per la dependència entre uns nuclis i uns altres

té múltiples nuclis centrals, entre els quals es generen enormes intercanvis de fluxos tipus de regions urbanes

l’àrea metropolitana

és el conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l’envolten

té una limitació dificultosa

el nucli central tendeix a especialitzar-se en activitats del sector terciari

la conurbació

existeixen diversos nuclis d’importància igual o similar

els nuclis que l’envolten s’especialitzen en usos residencials, industrials i equipaments comercials i d’oci

pel seu desenvolupament són bàsiques les innovacions en comunicacions i transports

és un sistema ben integrat amb una gran intensitat de fluxos entre el nucli central i la resta de nuclis

presenta una estructura plurinuclear amb molta activitat secundària i terciària i gran intercanvi de fluxos

és una gran regió urbana amb un seguit de conurbacions i àrees metropolitanes

no existeixen criteris homogenis per delimitar-les

la megalòpolis

(7)

7 la població catalana està distribuïda de manera força irregular pel territori

4.2.3. La xarxa urbana catalana

però és un sistema força ben integrat per la gran quantitat d’intercanvis que es produeixen

són zones urbanes que tenen una influència econòmica i social més enllà de la seva comarca la xarxa urbana catalana presenta quatre nivells jerarquitzats

la regió metropolitana de Barcelona

exerceix una funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis molt important

Reus-Tarragona

l’àrea metropolitana

Hospitalet Ll., Cornellà, Badalona, St. Adrià B., Sta. Coloma G., St. Cugat V.

la corona metropolitana

Barcelona i els municipis més propers es poden diferenciar dues zones

influeix en tot el territori

anell que envolta l'àrea metropolitana ciutats d’influència supracomarcal

centres comarcals

Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilanova i la Geltrú

la xarxa urbana és molt densa a la zona litoral i prelitoral i poc densa a l’interior

zona del Camp de Tarragona Tortosa zona de les Terres de l’Ebre

Lleida zona de les Terres de Ponent Girona zona nord-oriental del país Manresa zona central de Catalunya

Vic zona de les valls de Ter i del Congost

ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de les seves comarques estan molt relacionats amb els centres supracomarcals corresponents

Figueres i Olot (Girona), Balaguer i Mollerussa (Lleida), Puigcerdà

centres subcomarcals

exerceixen un rol de certa centralitat sobre les poblacions que les envolten les ciutats catalanes es relacionen dins de la xarxa i amb ciutats del seu mateix nivell

(8)

el sistema urbà espanyol no és un sistema tancat 4.2. Els sistemes urbans

4.2.4. La xarxa urbana espanyola

eix de comunicació mediterrani

és important per la centralització de les vies de comunicació i la concentració de poder polític i financer eix de comunicació atlàntic

el sistema urbà espanyol està encapçalat per les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona s’estructura en sis subsistemes urbans

Meridional

el més important per la quantitat d’habitants, el nombre de ciutats i la densitat de població

integrat per l’àrea metropolitana de Madrid

és la principal connexió del sistema urbà espanyol amb l’europeu (integrat dins de l’arc mediterrani) Central

Mediterrani

és l’únic sistema urbà important i ben estructurat de l’interior peninsular

Atlàntic

es relaciona amb els centres urbans d’altres països

presenta dos eixos urbans l’eix de la vall del Guadalquivir i l’eix litoral

de Cadis a Jaén de Cadis a Almeria

inclou ciutats petites i mitjanes i està ben integrat Cantàbric

integra les ciutats de la cornisa cantàbrica i el nord de Castella-Lleó, La Rioja i Navarra presenta una articulació feble, perquè Bilbao no arriba a articular tot el sistema

centrat en l’eix que formen les ciutats de la Corunya, Santiago i Vigo

abunden les petites ciutats i connecta amb el sistema urbà portuguès per la ciutat de Porto

a través de Barcelona i les ciutats franceses de Marsella i Lió

(9)

9

disposen de bones comunicacions i un gran dinamisme

nuclis de població entre 10.000 i 50.000 habitants disposen de serveis especialitzats

ciutats mitjanes

València, Sevilla, Saragossa, Bilbao, Màlaga

ciutats petites

Múrcia, Valladolid, Vigo

té importància el seu paper administratiu com a capital provincial la seva influència és a nivell nacional i també internacional

concentren entre 50.000 i 200.000 habitants àrees metropolitanes regionals

el model de jerarquia urbana a Espanya

Santander, Segòvia, Logroño, Ciudad Real àrees metropolitanes europees

la seva població no arriba als 500.000 habitants Madrid, Barcelona

concentren entre 500.000 i 1.500.000 habitants

compten amb una densa xarxa de comunicacions i una gran activitat cultural i política àrees metropolitanes estatals

concentren milions d’habitants

(10)

el sistema urbà espanyol és el resultat de 4.2. Els sistemes urbans

l’evolució històrica secular

Barcelona, gran centre econòmic i molt ben connectada amb l’exterior

el desenvolupament econòmic entre 1960 i 1975 conseqüències de les transformacions urbanes

consolidació d’uns eixos territorials en els quals es concentren població i activitat econòmica el reforçament de la preeminència de les set àrees metropolitanes principals

la bicefàlia del sistema urbà espanyol

Madrid, Barcelona, Saragossa, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga les àrees metropolitanes són els nusos de la xarxa urbana

configurats pel creixement de les àrees metropolitanes i de les vies de comunicació

Madrid, gran centre econòmic, polític i financer

en els països desenvolupats

totes les ciutats pateixen desequilibris entre les zones que les integren

es formen barris sense cap planificació en els països subdesenvolupats

favelas (Brasil)

villas miseria (Argentina) bidonvilles (Àfrica)

la precarietat econòmica origina noves formes de pobresa (Quart Món)

persones sense habitatge (sense sostre, homeless)

les ciutats industrials han passat a ser zones de serveis

grans moviments de població del camp a la ciutat

(11)

11 el poblament és la manera com la població s’ubica en el territori

4.3.1. Poblament i densitat de població

en l’actualitat pot haver una activitat notable en altres sectors dos tipus

poblament urbà

a les principals àrees metropolitanes

concentrat

la gent viu en cases aïllades o en nuclis petits escampats la gent s’agrupa en un únic nucli

dispers poblament rural

tradicionalment dedicat a l’agricultura i a la ramaderia

creixement extensiu, dispers i de baixa intensitat d’edificació i segregació d’usos la densitat de població permet conèixer la distribució de la població en una zona concreta (h/km2)

la gent es desplaça del centre a la perifèria metropolitana

no disminueix la població, sinó que es produeix una dispersió: la mateixa gent viu en una superfície més àmplia

el resultat de la dispersió és l’aparició de noves formes d’urbanització a mig camí entre la zona urbana i la rural ciutat compacte densitat de població alta, construccions amb poc espai entre si i edificis alts pel sòl escàs ciutat difusa

comporta una elevada ocupació del territori

espai rururbà àrees on els límits entre allò que és rural i allò que és urbà no estan gaire definits l’espai que forma el nucli de la ciutat s’anomena àrea urbana

concentra la major part de la població dedicada a activitats terciàries i secundàries

les àrees suburbanes

els espais habitats fora dels nuclis, però molt integrats des del punt de vista de les funcions són 4.3.2. El continu rural-urbà

els elements i modes de vida urbans predominen sobre els rurals (cases adossades o unifamiliars) les àrees periurbanes

(12)

poblament

4.3. Ciutats compactes i ciutats difuses el continu rural-urbà en l’espai

alta intensitat d’activitats

característiques morfologia

perifèria de la ciutat, però molt relacionada

espai d’alta densitat de població i aspecte compacte teixit urbà dens i ús mixt de l’espai presència d’àrees urbanes diferenciades

gran diversitat d’activitats

habitatges plurifamiliars

dependència del transport privat

espai

(activitats i serveis urbans)

grans centres comercials o recreatius

suburbà baixa densitat de població

situats als afores dels nuclis urbans (ús residencial)

espai allunyat de la ciutat, més o menys rural

rururbà

conviuen activitats primàries, urbanes i industrials proper als grans eixos viaris

espai amb baixa densitat de població pot ser dispers o concentrat

rural periurbà

activitats agrícoles i ramaderes

urbà urbà

sectors d’activitat econòmica teixit urbà poc dens

habitatges unifamiliars

teixit urbà poc dens

model urbà de «ciutat jardí»

coexistència de nous i vells teixits urbans teixit urbà poc dens

habitatges individuals

teixit urbà dens o poc dens

habitatges unifamiliars o plurifamiliars

(13)

13 a Catalunya podem trobar els tipus de poblament següents

zones rururbanes

fruit d’una sèrie de factors naturals, històrics i socioeconòmics que han provocat una distribució irregular de nuclis de població

cada cop més abundants perdura al nord-est de Catalunya

nuclis urbans de desenvolupament relativament recent nuclis grans de població concentrada

Lleida i la Catalunya Nova

freqüent a la zona pirinenca i als sectors occidental i septentrional

molt vinculats als canvis econòmics i situats a la rodalia de les ciutats més importants

expansió de la seva superfície, facilitada per l’expansió de la xarxa de comunicacions i un gran consum de sòl

una gran àrea metropolitana

situada a la costa central i formada al voltant de Barcelona

causes concentració de gran nombre d’habitants i d’activitats econòmiques

l’estructura interna de les àrees urbanes de Catalunya ha experimentat unes transformacions

millora i extensió dels sistemes de transport públic i privat

l’ampliació de la quantitat i la capacitat de les vies de comunicació conseqüències

tendència a la dispersió de la població i de les activitats econòmiques, que origina la urbanització difusa especialització de funcions (centres comercials, àrees de lleure, zona residencial, ...)

construcció de residències secundàries, que incrementa el consum del sòl implica desplaçaments continus

poblament rural dispers poblament rural concentrat

(14)

la ciutat tendeix a ocupar territori 4.3. Ciutats compactes i ciutats difuses

4.3.3. La ciutat com a ecosistema

ecosistema des del punt de vista biològic, la ciutat té una capacitat de producció molt baixa

les ciutats són sistemes amb un equilibri fràgil i inestable genera gran quantitat de residus

la seva expansió comporta canvis en l’ús del sòl (espaculació)

gran consumidora d’energia, de productes manufacturats i de primeres matèries implica elevada dependència del seu entorn

crear espais verds

impacte ambiental cada cop més gran

per afavorir la sostenibilitat cal

reduir el volum de deixalles (col·laborar en la recollida selectiva) promoure el transport col·lectiu

fomentar la utilització d’energies renovables (especialment per als serveis comuns) conservar els espais agrícoles de l’entorn urbà

(15)

15 els agents urbans són els que intervenen en la formació de l’espai urbà

4.4.1. Els agents urbans

volen obtenir rendiments del seu capital o del capital dels seus clients

els propietaris del sòl

intenten que els nous espais urbans es creïn en les seves propietats per obtenir guanys econòmics

influeixen en la transformació urbana, ja que alliberen els vells espais industrials dintre de les ciutats

els promotors, les empreses immobiliàries i les empreses financeres

la seva activitat és la construcció, venda i lloguer d’habitatges, locals comercials i naus industrials

tenen la responsabilitat de decidir quins usos es donen al sòl i quina orientació ha de prendre el creixement urbà a vegades amb interessos contraposats

els ciutadans

fan pressió perquè els usos del sòl puguin satisfer necessitats col·lectives

els organismes públics

(16)

és l’activitat de planificar com s’ha d’organitzar el desenvolupament de les àrees urbanes 4.4. El planejament urbanístic

4.4.2. El planejament urbanístic

legislació

també es preocupa de com s’ha d’articular la vida i les activitats

aquesta planificació és necessària per regular la influència i les activitats dels diferents agents urbans

Llei del sòl (1957), Text refós de la Llei del sòl (2008)

urbanisme

aspecte fonamental

urbanitzat rural

el sòl protegit pels seus valors ecològics, agrícoles, ramaders, forestals i paisatgístics el sòl que la normativa permeti que pugui passar a la situació de sòl urbanitzat

classifica i valora econòmicament el sòl

el sòl propi dels nuclis de població, estiguin edificats o no

l’urbanisme i l’ordenació del territori són competències traspassades a les comunitats autònomes Catalunya

els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquen el sòl en tres tipus Text refós de la Llei d’urbanisme (2010)

sòl urbà els terrenys que tenen tots els serveis urbanístics considerats bàsics per la llei

xarxa viària, de proveïment d’aigua i de sanejament i de subministrament elèctric

sòl no urbanitzable per llei té un règim especial de protecció

(17)

17 el territori d’un país també necessita una bona ordenació

4.4.3. L’ordenació del territori a Catalunya

estableix

el planejament territorial a Catalunya es basa en la Perspectiva Europea d’Ordenació del Territori de la UE (ESDP)

cohesió econòmica i social, preservació del patrimoni natural i cultural i una competitivitat més equilibrada a Europa orienta la resta de plans subordinats

Pla Territorial General de Catalunya (PTGC)

l‘emplaçament de les grans infraestructures les terres d’ús agrícola i forestal d’especial interès les àrees del territori en les que calen usos específics els nuclis de població que han de dinamitzar el territori els espais i elements naturals que s’han de conservar

plans territorials parcials (PTP)

defineixen els objectius d’equilibri per a cada un dels set àmbits del territori de Catalunya presenten tres sistemes que estructuren el territori

delimita els espais d’interès natural, els corredors ecològics i el sòl per a activitats agràries i forestals

el sistema d’espais oberts el sistema d’assentaments

delimita el sòl per a usos residencials, industrials i terciaris i estableix la xarxa urbana

el sistema d’infraestructures

delimita el sòl per a infraestructures de mobilitat (xarxa viària, ferroviària, ports, aeroports, logística)

plans territorials sectorials (PTS)

són plans específics per a àmbits temàtics determinats

delimita els espais naturals protegits i defineix el tipus de protecció

marca de manera integrada la xarxa d’infraestructures ordena i promou un ús portuari eficient, sostenible i racional del litoral

Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)

Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) Pla de ports de Catalunya

impulsa la xarxa aeroportuària per impulsar l’economia marca l’oferta dels serveis de transport públic

racionalitza la planificació territorial de les instal·lacions de tractament de residus municipals

Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya Pla de transport de viatgers de Catalunya

Referencias

Documento similar

És cert que una proporció –decrei- xent!– d’aquests alumnes i professors provenen de la mateixa ciutat i co- marca; també ho és que n’hi ha molts de repetits, no

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..

d) que haya «identidad de órgano» (con identidad de Sala y Sección); e) que haya alteridad, es decir, que las sentencias aportadas sean de persona distinta a la recurrente, e) que

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

Sanz (Universidad Carlos III-IUNE): "El papel de las fuentes de datos en los ranking nacionales de universidades".. Reuniones científicas 75 Los días 12 y 13 de noviembre

(Banco de España) Mancebo, Pascual (U. de Alicante) Marco, Mariluz (U. de València) Marhuenda, Francisco (U. de Alicante) Marhuenda, Joaquín (U. de Alicante) Marquerie,