1 a Àfrica i Àsia el procés és a l'inrevés
4.1.1. El concepte d’urbanització
a partir del segle XIX, amb la industrialització, pren força la proliferació i el creixement de les ciutats el creixement urbà ha precedit la urbanització
l’any 2030, la majoria de ciutats superarà el milió d’habitants
urbanització fenomen pel qual les ciutats creixen de manera accelerada i els modes de vida urbans s’estenen
la urbanització és el resultat d’una sèrie de canvis demogràfics, econòmics, geogràfics i culturals
els ritmes d’urbanització són diferents arreu del món
des del 2008, més de la meitat de la població mundial viu en àrees urbanes l’element característic de tota zona urbana és la ciutat
però és difícil donar una definició de ciutat
perquè els criteris quantitatius no són igualment vàlids a tot arreu
perquè altres criteris són imprecisos i no permeten establir comparacions
la forma d’agrupament dels edificis, les característiques de la població, etc.
al segle XIX van créixer les ciutats europees i de l’Amèrica del Nord
4.1.2. Els criteris per definir la ciutat
Països Baixos, 20.000 Japó, 30.000
Espanya, 10.000
Estats Units, 2.500
4.1.3. Els diferents ritmes d’urbanització
al segle XX van créixer les ciutats de l’Amèrica Llatina al segle XXI creixeran les ciutats africanes i asiàtiques
es desenvolupen al segle XIX
entramat de carrers irregulars, amb habitatges de tipus unifamiliars, amb pati i jardí la ciutat jardí
reticular o en quadrícula emplaçament i localització
originaris de les ciutats romanes
es creen les vies en diagonal la quadrícula complica els trajectes transversals
no existeix cap mena de planificació tendència a la degradació
plànol ortogonal
els carrers es tallen perpendicularment entre ells
conjunt bigarrat d’edificis alts i sense cap ordre determinat
construir ciutats noves, al marge de la ciutat industrial
excepte en els sectors monumentals
la morfologia urbana al segle XX
es tracen carrers amples, airejats i assolellats se solen crear vies concèntriques per connectar barris sense passar pel centre
ciutat preindustrial la situació de la ciutat respecte a altres llocs
plànol radiocèntric
el lloc físic concret on es troba una ciutat tipus de plànols
es desenvolupa de manera radial al voltant d’un edifici, una plaça, etc carrers estrets i irregulars amb traçat tortuós
plànol irregular
coincideix amb les parts antigues de les ciutats 4.1. La ciutat i les seves funcions
3 la funció administrativa i de serveis
4.1.4. Les diferents funcions dels espais urbans
les ciutats presten tota mena de serveis
el pas del temps ha deixat antiquades aquestes àrees i s’han degradat
financers, culturals, lúdics, etc.
les administracions públiques i les companyies privades solen instal·lar les seves oficines principals aquestes activitats tendeixen a situar-se a les parts més cèntriques de la ciutat
les zones industrials se situen ara a la perifèria de la ciutat
les zones administratives i de serveis es coneixen com el CBD (Central Business District)
l’activitat comercial és una característica pròpia de les ciutats
a les àrees amb funció comercial es concentra un ventall molt ampli d’activitats de compravenda
hi ha comerços altament especialitzats i grans magatzems o hipermercats
aprofitant la proximitat a centres de consum, concentració de transports i abundant mà d’obra
la funció comercial
són àrees molt ben comunicades amb la resta de la ciutat les indústries i els habitatges són molt escassos
poden ser zones modernes o barris vells recuperats
els centres de serveis de les ciutats acostumen a ser poc homogenis
històricament, l’activitat industrial es va situar a les ciutats o a prop seu
zona planificada perquè s’instal·lin indústries
especialització interna
carrers o barris en els quals predomina una activitat
la funció industrial
parcs tecnològics polígons industrials
cal rehabilitar-les i adequar-les a nous usos
4.1. La ciutat i les seves funcions
la gent no es distribueix d’una manera homogènia en l’espai urbà les diferents àrees residencials
eixamples
apareixen al voltant dels nuclis històrics a finals del s. XIX i començaments del s. XX
la tendència ha estat convertir-se en zones de serveis s’agrupa per zones a causa de la segregació espacial
solen estar ocupats per les classes mitjanes
se situen al costat dels centres d’ocupació
zones suburbials
una de les principals funcions de la ciutat és que la gent hi pugui viure
nivell econòmic, país de procedència
zona degradada
perifèria
pèrdua de població per augment de preus
la funció residencial
àrees suburbanes barris antics
ocupats per persones amb rendes força baixes
la tendència a la degradació pot canviar si les autoritats rehabiliten aquesta mena de barris
persones amb rendes baixes
edificades sense gaire planificació urbanística tenen una gran manca de serveis (ciutats dormitori)
estan ben planificades i ben comunicades (carretera, ferrocarril) disposen de comerços en àrees de gran superfície
5 la població urbana mundial no para de créixer
4.2.1. Un món de ciutats
les ciutats no estan aïllades, sinó que es relacionen les unes amb les altres
sistema mundial de ciutats
xarxes urbanes sobre un territori les xarxes urbanes són sistemes dinàmics que es desenvolupen gràcies als intercanvis entre els diferents nuclis
sistema urbà
les diferents àrees urbanes estan adquirint una especialització funcional les relacions entre les ciutats del sistema
el nivell de desenvolupament d’un sistema urbà suma de fluxos del sistema
moviments de població, mercaderies, capital i informació
sòl i immobles, infraestructures productives, xarxes de comunicació, legislació configurat per una varietat d'elements
sistema molt integrat si entre els seus nuclis hi ha tota mena d’intercanvis
el model de vida urbà està prenent una dimensió planetària
d’acord amb el paper que tenen dins del sistema socioeconòmic global
les regions urbanes es caracteritzen 4.2. Els sistemes urbans
4.2.2. Les regions urbanes
per la dependència entre uns nuclis i uns altres
té múltiples nuclis centrals, entre els quals es generen enormes intercanvis de fluxos tipus de regions urbanes
l’àrea metropolitana
és el conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l’envolten
té una limitació dificultosa
el nucli central tendeix a especialitzar-se en activitats del sector terciari
la conurbació
existeixen diversos nuclis d’importància igual o similar
els nuclis que l’envolten s’especialitzen en usos residencials, industrials i equipaments comercials i d’oci
pel seu desenvolupament són bàsiques les innovacions en comunicacions i transports
és un sistema ben integrat amb una gran intensitat de fluxos entre el nucli central i la resta de nuclis
presenta una estructura plurinuclear amb molta activitat secundària i terciària i gran intercanvi de fluxos
és una gran regió urbana amb un seguit de conurbacions i àrees metropolitanes
no existeixen criteris homogenis per delimitar-les
la megalòpolis
7 la població catalana està distribuïda de manera força irregular pel territori
4.2.3. La xarxa urbana catalana
però és un sistema força ben integrat per la gran quantitat d’intercanvis que es produeixen
són zones urbanes que tenen una influència econòmica i social més enllà de la seva comarca la xarxa urbana catalana presenta quatre nivells jerarquitzats
la regió metropolitana de Barcelona
exerceix una funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis molt important
Reus-Tarragona
l’àrea metropolitana
Hospitalet Ll., Cornellà, Badalona, St. Adrià B., Sta. Coloma G., St. Cugat V.
la corona metropolitana
Barcelona i els municipis més propers es poden diferenciar dues zones
influeix en tot el territori
anell que envolta l'àrea metropolitana ciutats d’influència supracomarcal
centres comarcals
Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilanova i la Geltrú
la xarxa urbana és molt densa a la zona litoral i prelitoral i poc densa a l’interior
zona del Camp de Tarragona Tortosa zona de les Terres de l’Ebre
Lleida zona de les Terres de Ponent Girona zona nord-oriental del país Manresa zona central de Catalunya
Vic zona de les valls de Ter i del Congost
ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de les seves comarques estan molt relacionats amb els centres supracomarcals corresponents
Figueres i Olot (Girona), Balaguer i Mollerussa (Lleida), Puigcerdà
centres subcomarcals
exerceixen un rol de certa centralitat sobre les poblacions que les envolten les ciutats catalanes es relacionen dins de la xarxa i amb ciutats del seu mateix nivell
el sistema urbà espanyol no és un sistema tancat 4.2. Els sistemes urbans
4.2.4. La xarxa urbana espanyola
eix de comunicació mediterrani
és important per la centralització de les vies de comunicació i la concentració de poder polític i financer eix de comunicació atlàntic
el sistema urbà espanyol està encapçalat per les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona s’estructura en sis subsistemes urbans
Meridional
el més important per la quantitat d’habitants, el nombre de ciutats i la densitat de població
integrat per l’àrea metropolitana de Madrid
és la principal connexió del sistema urbà espanyol amb l’europeu (integrat dins de l’arc mediterrani) Central
Mediterrani
és l’únic sistema urbà important i ben estructurat de l’interior peninsular
Atlàntic
es relaciona amb els centres urbans d’altres països
presenta dos eixos urbans l’eix de la vall del Guadalquivir i l’eix litoral
de Cadis a Jaén de Cadis a Almeria
inclou ciutats petites i mitjanes i està ben integrat Cantàbric
integra les ciutats de la cornisa cantàbrica i el nord de Castella-Lleó, La Rioja i Navarra presenta una articulació feble, perquè Bilbao no arriba a articular tot el sistema
centrat en l’eix que formen les ciutats de la Corunya, Santiago i Vigo
abunden les petites ciutats i connecta amb el sistema urbà portuguès per la ciutat de Porto
a través de Barcelona i les ciutats franceses de Marsella i Lió
9
disposen de bones comunicacions i un gran dinamismenuclis de població entre 10.000 i 50.000 habitants disposen de serveis especialitzats
ciutats mitjanes
València, Sevilla, Saragossa, Bilbao, Màlaga
ciutats petites
Múrcia, Valladolid, Vigo
té importància el seu paper administratiu com a capital provincial la seva influència és a nivell nacional i també internacional
concentren entre 50.000 i 200.000 habitants àrees metropolitanes regionals
el model de jerarquia urbana a Espanya
Santander, Segòvia, Logroño, Ciudad Real àrees metropolitanes europees
la seva població no arriba als 500.000 habitants Madrid, Barcelona
concentren entre 500.000 i 1.500.000 habitants
compten amb una densa xarxa de comunicacions i una gran activitat cultural i política àrees metropolitanes estatals
concentren milions d’habitants
el sistema urbà espanyol és el resultat de 4.2. Els sistemes urbans
l’evolució històrica secular
Barcelona, gran centre econòmic i molt ben connectada amb l’exterior
el desenvolupament econòmic entre 1960 i 1975 conseqüències de les transformacions urbanes
consolidació d’uns eixos territorials en els quals es concentren població i activitat econòmica el reforçament de la preeminència de les set àrees metropolitanes principals
la bicefàlia del sistema urbà espanyol
Madrid, Barcelona, Saragossa, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga les àrees metropolitanes són els nusos de la xarxa urbana
configurats pel creixement de les àrees metropolitanes i de les vies de comunicació
Madrid, gran centre econòmic, polític i financer
en els països desenvolupats
totes les ciutats pateixen desequilibris entre les zones que les integren
es formen barris sense cap planificació en els països subdesenvolupats
favelas (Brasil)
villas miseria (Argentina) bidonvilles (Àfrica)
la precarietat econòmica origina noves formes de pobresa (Quart Món)
persones sense habitatge (sense sostre, homeless)
les ciutats industrials han passat a ser zones de serveis
grans moviments de població del camp a la ciutat
11 el poblament és la manera com la població s’ubica en el territori
4.3.1. Poblament i densitat de població
en l’actualitat pot haver una activitat notable en altres sectors dos tipus
poblament urbà
a les principals àrees metropolitanes
concentrat
la gent viu en cases aïllades o en nuclis petits escampats la gent s’agrupa en un únic nucli
dispers poblament rural
tradicionalment dedicat a l’agricultura i a la ramaderia
creixement extensiu, dispers i de baixa intensitat d’edificació i segregació d’usos la densitat de població permet conèixer la distribució de la població en una zona concreta (h/km2)
la gent es desplaça del centre a la perifèria metropolitana
no disminueix la població, sinó que es produeix una dispersió: la mateixa gent viu en una superfície més àmplia
el resultat de la dispersió és l’aparició de noves formes d’urbanització a mig camí entre la zona urbana i la rural ciutat compacte densitat de població alta, construccions amb poc espai entre si i edificis alts pel sòl escàs ciutat difusa
comporta una elevada ocupació del territori
espai rururbà àrees on els límits entre allò que és rural i allò que és urbà no estan gaire definits l’espai que forma el nucli de la ciutat s’anomena àrea urbana
concentra la major part de la població dedicada a activitats terciàries i secundàries
les àrees suburbanes
els espais habitats fora dels nuclis, però molt integrats des del punt de vista de les funcions són 4.3.2. El continu rural-urbà
els elements i modes de vida urbans predominen sobre els rurals (cases adossades o unifamiliars) les àrees periurbanes
poblament
4.3. Ciutats compactes i ciutats difuses el continu rural-urbà en l’espai
alta intensitat d’activitats
característiques morfologia
perifèria de la ciutat, però molt relacionada
espai d’alta densitat de població i aspecte compacte teixit urbà dens i ús mixt de l’espai presència d’àrees urbanes diferenciades
gran diversitat d’activitats
habitatges plurifamiliars
dependència del transport privat
espai
(activitats i serveis urbans)
grans centres comercials o recreatius
suburbà baixa densitat de població
situats als afores dels nuclis urbans (ús residencial)
espai allunyat de la ciutat, més o menys rural
rururbà
conviuen activitats primàries, urbanes i industrials proper als grans eixos viaris
espai amb baixa densitat de població pot ser dispers o concentrat
rural periurbà
activitats agrícoles i ramaderes
urbà urbà
sectors d’activitat econòmica teixit urbà poc dens
habitatges unifamiliars
teixit urbà poc dens
model urbà de «ciutat jardí»
coexistència de nous i vells teixits urbans teixit urbà poc dens
habitatges individuals
teixit urbà dens o poc dens
habitatges unifamiliars o plurifamiliars
13 a Catalunya podem trobar els tipus de poblament següents
zones rururbanes
fruit d’una sèrie de factors naturals, històrics i socioeconòmics que han provocat una distribució irregular de nuclis de població
cada cop més abundants perdura al nord-est de Catalunya
nuclis urbans de desenvolupament relativament recent nuclis grans de població concentrada
Lleida i la Catalunya Nova
freqüent a la zona pirinenca i als sectors occidental i septentrional
molt vinculats als canvis econòmics i situats a la rodalia de les ciutats més importants
expansió de la seva superfície, facilitada per l’expansió de la xarxa de comunicacions i un gran consum de sòl
una gran àrea metropolitana
situada a la costa central i formada al voltant de Barcelona
causes concentració de gran nombre d’habitants i d’activitats econòmiques
l’estructura interna de les àrees urbanes de Catalunya ha experimentat unes transformacions
millora i extensió dels sistemes de transport públic i privat
l’ampliació de la quantitat i la capacitat de les vies de comunicació conseqüències
tendència a la dispersió de la població i de les activitats econòmiques, que origina la urbanització difusa especialització de funcions (centres comercials, àrees de lleure, zona residencial, ...)
construcció de residències secundàries, que incrementa el consum del sòl implica desplaçaments continus
poblament rural dispers poblament rural concentrat
la ciutat tendeix a ocupar territori 4.3. Ciutats compactes i ciutats difuses
4.3.3. La ciutat com a ecosistema
ecosistema des del punt de vista biològic, la ciutat té una capacitat de producció molt baixa
les ciutats són sistemes amb un equilibri fràgil i inestable genera gran quantitat de residus
la seva expansió comporta canvis en l’ús del sòl (espaculació)
gran consumidora d’energia, de productes manufacturats i de primeres matèries implica elevada dependència del seu entorn
crear espais verds
impacte ambiental cada cop més gran
per afavorir la sostenibilitat cal
reduir el volum de deixalles (col·laborar en la recollida selectiva) promoure el transport col·lectiu
fomentar la utilització d’energies renovables (especialment per als serveis comuns) conservar els espais agrícoles de l’entorn urbà
15 els agents urbans són els que intervenen en la formació de l’espai urbà
4.4.1. Els agents urbans
volen obtenir rendiments del seu capital o del capital dels seus clients
els propietaris del sòl
intenten que els nous espais urbans es creïn en les seves propietats per obtenir guanys econòmics
influeixen en la transformació urbana, ja que alliberen els vells espais industrials dintre de les ciutats
els promotors, les empreses immobiliàries i les empreses financeres
la seva activitat és la construcció, venda i lloguer d’habitatges, locals comercials i naus industrials
tenen la responsabilitat de decidir quins usos es donen al sòl i quina orientació ha de prendre el creixement urbà a vegades amb interessos contraposats
els ciutadans
fan pressió perquè els usos del sòl puguin satisfer necessitats col·lectives
els organismes públics
és l’activitat de planificar com s’ha d’organitzar el desenvolupament de les àrees urbanes 4.4. El planejament urbanístic
4.4.2. El planejament urbanístic
legislació
també es preocupa de com s’ha d’articular la vida i les activitats
aquesta planificació és necessària per regular la influència i les activitats dels diferents agents urbans
Llei del sòl (1957), Text refós de la Llei del sòl (2008)
urbanisme
aspecte fonamental
urbanitzat rural
el sòl protegit pels seus valors ecològics, agrícoles, ramaders, forestals i paisatgístics el sòl que la normativa permeti que pugui passar a la situació de sòl urbanitzat
classifica i valora econòmicament el sòl
el sòl propi dels nuclis de població, estiguin edificats o no
l’urbanisme i l’ordenació del territori són competències traspassades a les comunitats autònomes Catalunya
els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquen el sòl en tres tipus Text refós de la Llei d’urbanisme (2010)
sòl urbà els terrenys que tenen tots els serveis urbanístics considerats bàsics per la llei
xarxa viària, de proveïment d’aigua i de sanejament i de subministrament elèctric
sòl no urbanitzable per llei té un règim especial de protecció
17 el territori d’un país també necessita una bona ordenació
4.4.3. L’ordenació del territori a Catalunya
estableix
el planejament territorial a Catalunya es basa en la Perspectiva Europea d’Ordenació del Territori de la UE (ESDP)
cohesió econòmica i social, preservació del patrimoni natural i cultural i una competitivitat més equilibrada a Europa orienta la resta de plans subordinats
Pla Territorial General de Catalunya (PTGC)
l‘emplaçament de les grans infraestructures les terres d’ús agrícola i forestal d’especial interès les àrees del territori en les que calen usos específics els nuclis de població que han de dinamitzar el territori els espais i elements naturals que s’han de conservar
plans territorials parcials (PTP)
defineixen els objectius d’equilibri per a cada un dels set àmbits del territori de Catalunya presenten tres sistemes que estructuren el territori
delimita els espais d’interès natural, els corredors ecològics i el sòl per a activitats agràries i forestals
el sistema d’espais oberts el sistema d’assentaments
delimita el sòl per a usos residencials, industrials i terciaris i estableix la xarxa urbana
el sistema d’infraestructures
delimita el sòl per a infraestructures de mobilitat (xarxa viària, ferroviària, ports, aeroports, logística)
plans territorials sectorials (PTS)
són plans específics per a àmbits temàtics determinats
delimita els espais naturals protegits i defineix el tipus de protecció
marca de manera integrada la xarxa d’infraestructures ordena i promou un ús portuari eficient, sostenible i racional del litoral
Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)
Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) Pla de ports de Catalunya
impulsa la xarxa aeroportuària per impulsar l’economia marca l’oferta dels serveis de transport públic
racionalitza la planificació territorial de les instal·lacions de tractament de residus municipals
Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya Pla de transport de viatgers de Catalunya