• No se han encontrado resultados

Qui són els nens salvatges?

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "Qui són els nens salvatges?"

Copied!
14
0
0

Texto completo

(1)

Qui són els nens salvatges?

Projecte didàctic sobre l'adquisició del llenguatge

Marina Casadellà

(2)

Introducció

Aquest projecte té com a punt de partida la lectura del tercer volum de la col·lecció Scientia ex Machina, titulat Hem entrat dins el cervell. És un projecte pensat per ser implementat als cursos de primer cicle d’ESO, emmarcat en les matèries de llengua i de ciències de la naturalesa. Les activitats del projecte s’articulen en una seqüència de set sessions, modi- ficables de la manera que el docent consideri convenient segons les seves prioritats didàctiques i les seves possibilitats logístiques.

En aquest projecte, es proposa que els estudiants organitzin un congrés científic sobre els casos d’adquisició lingüística tardana: els nens salvat- ges. En aquest congrés, els alumnes prepararan una comunicació oral so- bre un cas concret i faran d’espectadors en les presentacions d’altres casos.

Al llarg d’aquest projecte, els estudiants també aprendran què són, en què consisteixen i per a què serveixen els congressos científics, exploraran casos particulars d’adquisició del llenguatge i prendran eines per a l’ex- posició oral d’aquests casos.

Objectius d'aprenentatge

€ Aprendre conceptes bàsics sobre els processos d’adquisició del llenguatge.

€ Conèixer alguns casos d’aprenentatge lingüístic tardà i les seves conseqüències.

€ Aprendre a seleccionar, interpretar i sintetitzar informació rellevant de contingut científic.

€ Aprendre a desenvolupar oralment una comunicació formal sobre un contingut científic determinat.

€ Aprendre les qüestions formals bàsiques que caracteritzen els con- gressos científics.

Objectiu discursiu

Presentació oral (comunicació) sobre un cas de nen salvatge emmarcada en el con- text d’un congrés científic. Participació al congrés per part dels estudiants, com a ponents i com a oients.

(3)

Competències bàsiques tractades al projecte

1

~ Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (REVISAR) { Dimensió comprensió lectora

€ Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

€ Competència 2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per com- prendre’l.

€ Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la infor- mació per adquirir coneixement.

{ Dimensió expressió escrita

€ Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comuni- cativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

€ Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

€ Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.

~ Competències bàsiques en l’àmbit cientificotecnològic

{ Dimensió indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

€ Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics suscepti- bles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

1 Corresponents al currículum de l'educació secundària obligatòria, segons DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria.

(4)

~ Competències bàsiques de l’àmbit de cultura i valors { Dimensió personal

€ Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.

{ Dimensió sociocultural

€ Competència 10. Realitzar activitats de participació i de col·labo- ració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.

~ Competències bàsiques de l’àmbit digital

{ Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge

€ Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

€ Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant es- tratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

€ Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

{ Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració

€ Competència 7. Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.

€ Competència 8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i en- torns virtuals de treball col·laboratiu.

(5)

Us proposem que creeu un hashtag sobre el tema per poder revisar tots els tuits al final del projecte.

Si voleu, podeu crear la figura del Community Manager (és a dir, la per- sona de cada petit grup que s'encarregarà de fer tuits).

TWITTER

Sessió 1 - Descobrim el projecte!

Com hem fet anteriorment, dediquem la primera sessió a introduir els estudi- ants al projecte. En primer moment, proposem una conversa general sobre el volum del còmic que acabem de llegir i sobre la temàtica que tracta. Us proposem algunes preguntes per dinamitzar la conversa:

€ Us ha agradat aquest tercer volum?

€ Què ha passat d’important?

€ Hem conegut algun personatge nou? Quins?

€ Què aprenen els protagonistes sobre l’adquisició del llenguatge? En sabíeu alguna cosa?

€ Heu conegut algun nen petit (algun germà o algun cosí) que hàgiu vist com aprenia a parlar?

Després de la conversa, introduïm els objectius del projecte: l’objectiu dis- cursiu (sabeu què és un congrés científic?) i els objectius d’aprenentatge. Com sempre, els estudiants poden fer les propostes i esmenes que considerin. Si els canvis que proposen us semblen possibles i els considereu convenients, endavant!

Tot seguit, formarem els grups de treball per a aquest projecte. Recomanem que els grups siguin de quatre persones, dins de les possibilitats de l’or- ganització de la vostra aula.

(6)

Sessió 2 - Què és un congrés científic?

Dediquem aquesta segona sessió a fer una exploració sobre els congressos científics, que són l’objectiu discursiu d’aquest projecte. És possible que els estudiants no hagin sentit a parlar dels congressos científics, així que aquesta sessió la dedicarem a (1) aclarir què són i per a què serveixen i (2) a decidir com seran les comunicacions del congrés. Per fer-ho, podem plantejar les següents preguntes a l’aula:

€ Sabeu què és un congrés científic?

€ Sabeu qui hi participa? I què s’hi presenta?

€ Sabeu què és una comunicació de congrés científic? És el mateix que un pòster? O que una ponència?

Tot seguit, podeu buscar exemples de congressos científics (professionals i juvenils) que s’hagin portat a terme, perquè els estudiants puguin fer-se una bona representació de la tasca que hauran de portar a terme. Us deixem al- guns exemples de pàgines web que poden visitar:

Junior Report

https://www.junior-report.cat/preparat-pel-congres-cientific/

Barcelona Ciència

https://www.barcelona.cat/barcelonaciencia/ca/noticia/la-3a-edicio-del- congres-cientific-internacional-de-la-t21rs-arriba-a-barcelona_821057 Congrés de joves científics i científiques

http://www.ub.edu/ice/noticies/cientifics

Primer congrés científic per a joves investigadors

http://www.acup.cat/ca/agenda/primer-congres-cientific-joves-investi- gadors-programa-recercaixa

Així mateix, tenint en compte que en acabar aquest projecte els estudiants hauran preparat una comunicació, podem dedicar la sessió a aprofundir so- bre aquest gènere concret que trobem en contextos de congrés científic, i que es diferencia de les presentacions de pòsters, dels tallers (o workshops) i de les ponències. Per fer-ho, podem mirar de respondre les preguntes següents:

(7)

€ Què és una comunicació de congrés científic (en anglès, paper presenta- tion)?

€ Quina durada acostumen a tenir?

€ Quin tipus d’informació s’acostuma a explicar?

€ Està permès que els espectadors facin preguntes?

Sessió 3 – Coneixem els nens salvatges

Aquesta tercera sessió la dediquem a ampliar la informació que tenim sobre el cas dels nens salvatges. El còmic explica la història de la Genie, però hi ha molts altres casos que es poden explorar. Durant aquesta sessió, els grups de- cideixen quin cas volen estudiar en profunditat. Cada petit grup ha d’escollir un cas diferent, així que tota la classe s’hauria de posar d’acord en el reparti- ment dels casos. Aquest article del mitjà digital Catorze us pot donar algunes idees:

https://www.catorze.cat/noticia/3152/nens/salvatges

Tot seguit, els grups fan una primera exploració del material que poden recollir sobre el cas que han escollit. En aquest punt, es tracta d’una primera aproximació a les fonts de recollida d’informació (per exemple, si hi ha al- guna pel·lícula, algun documental o algun llibre que en parli). L’ aprofundi- ment en la qüestió el farem durant la quarta sessió. Així doncs, en aquest cas els grups poden omplir una primera taula sintètica:

(8)

El nostre cas d'estudi Quin nen salvatge estudiarem?

Què va passar (a grans trets)?

De quin material documental (pel·lícules, llibres, articles a la premsa...) dis- posem?

Què en saben els científics?

(9)

El nen salvatge que estudiem Nom Any de naixement Any de

descoberta Edat en la

descoberta Lloc de descoberta

La situació

Expliqueu en quina situació es trobava el nen o la nena, per què

Tractament

Adquisició lingüística

Material gràfic

Recursos

Sessió 4 – Aprofundim en el nostre cas

Un cop hem escollit quin cas treballarem en profunditat, dediquem la quarta sessió a recollir informació sobre el cas que cada grup presentarà al congrés. Re- comanem posar èmfasi en el fet que les presentacions han d’estar ben il·lustrades.

És a dir, no es tracta únicament de buscar informació, sinó també de buscar ma- terial gràfic (fotografies, vídeos, recomanacions de pel·lícules), que puguin com- pletar la presentació.

(10)

Tingueu en compte Com veureu, aquesta sessió té previstes di- verses activitats, que poden portar temps. Si ho creieu necessari, i en funció de les vostres possibilitats de calen- dari, podeu dividir-la en dues sessions d’aula.

Sessió 5 – Ens preparem per al Congrés

Aquesta sessió la dediquem a preparar les presentacions del Congrés. Els grups hauran de decidir quin suport visual faran servir i com organitzaran el seu temps. És important recordar-los que el suport visual ha de ser una guia per l’espectador, no per ells mateixos

El contingut de la presentació

Quines parts tindrà la presentació? Quant de temps es dedicarà a cada part?

Quin contingut tindrà cada part?

Redacteu un breu resum (abstract) de la presentació

Un cop els estudiants han redactat l’abstract de la presentació, és el moment de preparar el programa. Cada grup escollirà un representant que anirà a for- mar el Comitè organitzador del Congrés. La tasca d’aquest comitè és recollit tots els títols i els abstracts de les presentacions i elaborar el Programa del Congrés. Aquest programa donarà informació breu sobre les presentacions (títol, autors i abstract) i serà repartit el dia del Congrés.

Mentre els representants de cada grup, és a dir el Comitè organitzador, pre- paren el programa, la resta de membres del grup poden fer una revisió del su- port visual que han preparat. Us proposem que aquesta revisió es faci seguint les preguntes següents:

(11)

€ El suport visual:

3 Quin suport visual feu servir? És la millor elecció per a una presentació com la vostra?

3 El suport visual resumeix adequadament els conceptes que presentareu?

Com es podria millorar?

3 Serà fàcil per a l’espectador seguir la presentació, amb aquest suport vi- sual?

3 És fàcil de llegir? És agardable a la vista?

Sessió 6 – El Congrés Científic

Ja ha arribat el dia del Congrés. En aquest apartat us presentem una proposta de com podeu organitzar la sessió, si ho considereu convenient. Tot i així, sempre és ajustable a les vostres preferències i possibilitats.

La sessió hauria de tenir una durada de dues hores i cada grup farà la seva comunicació un total de quatre vegades. Tot i així, el grup no presentarà con- juntament, sinó que ho faran de manera individual (una vegada per persona).

Les diferents presentacions s’aniran fent simultàniament, en llocs separats de l’aula (si és possible, podeu utilitzar altres aules o també un passadís). Quan no sigui el seu torn de presentar, els estudiants aniran a escoltar comunica- cions dels seus companys de classe, diferents a les del seu petit grup. És a dir, en acabar el Congrés, cada estudiant haurà d’haver escoltat tres presentacions i n’haurà d’haver fet una. En acabar de fer la presentació, els espectadors po- den fer preguntes al presentador.

Recomanem que cada comunicació tingui assignada mitja hora de dedicació:

15 minuts per a la presentació en si, 10 minuts per a les preguntes o comen- taris i 5 minuts per a fer les rotacions (el moment en què els nous presenta- dors prenen el relleu).

(12)

Sessió 7 – Les conclusions del Congrés

Tots els congressos tenen les seves conclusions, que recullen les qüestions principals que s’han presentat, així com els comentaris, els dubtes i els debats que el propi congrés ha generat. Aquesta sessió la dedicarem a fer aquestes conclusions, cosa que ens permetrà fer també la revisió final de tot el projecte didàctic. Així doncs, és un bon moment per plantejar al grup les preguntes següents.

3 Què hem fet? Com ha anat?

€ Quins temes han sortit?

€ Quins dubtes han sorgit?

€ Hi ha hagut alguna mena de debat?

€ Quines conclusions general podríem treure del congrés?

3 Què hem après al llarg del projecte?

€ Hem entès què és un congrés científic?

€ Hem entès una mica millor com funciona l’adquisició del llenguatge?

€ Hem après una mica més a preparar presentacions orals formals?

€ Com podríem haver-ho fet millor, per aprendre’n una mica més?

(13)

Sess 7Sess 6Sess 5Sess 4Sess 3Sess 2Sessió 1 Introducció al pro- jecte: -Què farem? -Què aprendrem? Fem grups treball.

Plantejament de preguntes i recerca d’informació sobre què és un congrés científic i què són les comunicacions orals.

Primera aproximació als casos dels nens salvatges. Els grups escullen un cas sobre el qual tre- ballaran.

Aprofundiment i re- cerca d’informació sobre el propi cas.

Preparació del Con- grés: -Preparació de la pre- sentació. -Preparació i revisió del suport visual. -Preparació del pro- grama.

Jornada de Congrés CientíficValoració del projecte. Ens formulen les dues preguntes bàsiques -Què hem après? -Què hem fet? Com ho hem fet?

Síntesi de les sessions

— 13 —

(14)

GensPocBastantMolt S’han fet bones comunicacions? Les presentacions s’han adequat al context comunicatiu? El congrés ha funcionat en termes generals? S’han plantejat dubtes i preguntes que han ampliat, en certa mesura, el con- tingut de les comunicacions? S'ha seleccionat informació rellevant per incloure a les comunicacions? S'ha entès quines són les característiques principals dels congressos científics i de les comunicacions S’han entès els elements principals de l’adquisició del llenguatge i dels casos particulars dels nens salvatges? S'ha sabut treballar en equip al llarg del procés? S'han fet crítiques pertinents i constructives? S'ha mostrat interès en el desenvolupament del projecte?

trem una proposta de graella d’avaluació que el professorat pot fer servir, si ho considera lorar la feina feta durant el projecte. — 14 —

Referencias

Documento similar

Per fer aquest estudi s’ha entrevistat telefònicament el 33% dels estudiants que varen acabar els estudis a la UVic el curs 2006-07 (244 de 725 titulats). Els resultats mostren

Tenint en compte, com he assenyalat anteriorment, que l’avaluació està present en tot el procés d’aprenentatge dels alumnes, els informes trimestrals són un relat,

El nombre total de vaques que poden suportar les diverses comunitats, tenint en compte els dos mètodes de càlcul, són: en les pastures sembrades, de 148 a 176 vaques, això

‘sí, sovint’ i ‘sí, a vegades’) són, al mateix temps, els que menys es perceben com a comportaments d’assetjament se- xual (fig. En aquest sentit, els comportaments més

Així doncs, les tasques més adequades per presentar a l’alumnat són aquelles que fan les matemàtiques problemàtiques, estableixen connexions amb els coneixements previs dels nens

Els “Estudis sobre un tema de Beethoven” i els “Estudis Simfònics” són obres claus pel que fa a l'evolució que es tracta en aquest projecte, ja que produeixen un trencament

  Tenint   en   compte   aquestes   premisses,  els  recursos  d’interacció  i  comunicació  col·∙lectiva  en  entorns  virtuals   es  presenten  com  a

Aquest breu assaig sorgeix de la hipòtesi que les polítiques censores no s’han tingut prou en compte en els estudis sociològics i històrics sobre