• No se han encontrado resultados

Pro Associació Protectora de la Ensenyança Valenciana

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2023

Share "Pro Associació Protectora de la Ensenyança Valenciana"

Copied!
24
0
0

Texto completo

(1)

:te

11

(2)
(3)

f +-J (

(4)
(5)

Pro

Associació Protectora

de la Ensen:Y~fi(;a

Valenciana

FOLLET DE PROPAGANDA

ESCRIT PER CARLES SALVADOR

Mestro oficial

(6)
(7)

PRO ASSOCIACIÓ PROTECTORA DE LA ENSENYAN9A VALENCIANA

ALS LECTORS

Estem plenament conven<;uts que el nostre poble valencia no ocupa el lloc que se mereix entre els capdavanters del món, perqué no li és permesa l'en- senyan<;a que per justícia li requerix.

Nostres homens, no obstant ésser subjugats a ma- nifestar el saber per mig de la cultura castellana- cientificament inadequable al nostre espirit i ra<;a,- han sobreixit conquerint eIs rrrés preuats llorers que el món sap donar: la fama, la immortalitat.

Amb una ensenyan<;a nostra, penseu quants ne serien els homens immortals.

No podria dir-se que serien els necessaris per a posar les comarques valencianes entre les més selec- tes de la Terra?

Recapaciteu, valenciansl

(8)

4

LO QUE FEREN ELS POLACS

eVolem ellliure ús de la llengua valenciana •.

Ac;:o diu el eManifest de la Joventut Nacionalista Obrera. a tots els valencians dirigit, i entre ells profu- sament repartit, i que s'ha fet gloriós per un tristament celebre mosqueta de cert diari albista que se publica a Valencia.

Llegint i rellegint el dit ManHest denundat, i pre- nint com a base la nostra personal concatenació d'idees, el eVolem. anotat a l'iniciar el paragraf ante- rior, ens ha surgit el record, sense que poguérem de- tindre-'l, de lo que feren els polacs dominats pels russos, actes que es desenrotllarien entre exclama- cions de: Volem ellliure ús de la llengua polaca!

Ac;:ó fou en 1905. 1 fou necessari-clar és!-que el govern tsarista tractés d'imposar pe!' la forc;:a la llen- gua oficial i estrangera a Polonia. 1 ho pogué haure en part, ja que la primera nació d'Europa que crea el ministeri d'Instrucció pública, tenia a causa de l'odi rús i del seu centralisme un 70 per 100 d'analfabets. (1)

L'ensenyanc;:a se trobava en situació llastimosa.

A Varsovia, el nombre d'escoles fou redu'it a la terc;:a

(1) El regne valencia compta el 70'11 per lOO d'analfabets I ocupa el110c

. ootzed'entre les 15 regions espanyoles.

1. Basconlael. .

2. Castella la Vella. . . . . . .

37'94 per 100 41'08

(9)

5

part. En moltíssims pobles carelXIen d'EnsenyanGa.

Així és com la Rússia volía russificar Polonia: li arra- bassa l'ensenyan~a,sembra l'analfabetisme, per a que el poble rebera després la Hengua oficial. Pero Polo- nia se resistí heroicament a canviar d'idioma. Tant és així, que Apuchtín havia dit en 1879:

cDintre de 15 anys les mares polaques faran dor- mir els nens al bressol cantant can<;ons russes-,

Apuchtín no fou profeta, cal' en 1905 elGO per 100 de la població no el sabia el rus.

A<;o demostra que la Huita fou insistent; que els polacs, abandonats a un rebaixament cultural imposat per Rússia, no desdenyaven els seus drets naturals lin- güístics i el seu dret a una escola i a una ensenyanGa netament, absolutament polaques. Mes la russificació docent es realitzava gradualment. Vejam com la re- senya Rovira i Virgili en l'cHistoria deIs moviments nacionalistes. -

cPrimerament se feu obligatoria l'ensenyanGa del

3. Navarra . . 4. Asturies . . . 5. Castella la Nova . 6. LIeó. . 7. Catalunya 8. Aragó. . . 9. GaUcia . . 10. Extremadura.

11. Mallorques 12. Valencia . 13. AndaIucia 14. Canaries . 15. Murcia . Proporció d'Espanya .

43'41 per 100 45'01 48'32 49'58 52'78 61'38 65'54 67'21 67'64 70'11 71'95 74'30 74'83 59'33 Dates preses d'cEI Analfabetisme en Espaila., per L'orenc; Luzuriaga. Ma- drid.-J. Cosano.-1919.

(10)

,...

I

6

rus; en 1866 se introduix en l'impressió deIs llibres po- lacs, els tipus russos; en 1867 els manuals escolars de l'imperi foren declarats de texte; en 1868 se disposa que es donaren en rus les lli<;ons de Ciencies i Histo- ria; en 1869 se suprimí la Universitat polaca i se crea la Universitat russa; en 1871 s'ensenya en rus en totes les escoles; des de 1879 a 1885 s'acaba de russificar les escoles primaries; en 1892 se prohibí als polacs de Lituanía i d'Ucrimia I'estudi de la seva llengua; des de 1899 se féu desapareixer de les biblioteques multitud de llibres polacs. Se castigava barbarament als infants que s'atrevien a parlar en polac; s'efcctuaven regis- tres als domicilis de les famílies per a apoderar-se deIs llibres polacs.:>

El lector pensara amb el publicista catala tIue els resultats d'esta campanya deurien d'ésser, com de fet ho foren, deplorabilíssims. Heus aquí: el 75 per 100 deIs alumnes deixaven d'assistir a l'escola; no es comp- tava més que un alumne per cada 40 habitadors; aso- les un 4 per 100 terminava els estudis.

EIs infants polacs tenien for<;a repugnancia a re- bre I'ensenyan<;a en un idioma que apenes entenien.

Arnés, els estudiants havien refusat la Universitat de Varsovia. 1 ,lplegaren els disturbis de 1905 i el males- tar s'exterioritza de modo tan patent que l'esperit na- cional deIs infants de les escales s'excita sobreposant- se a miraments i represalíes i feren mo~tres de gran patriotisme.

Un dia, disposts a terminar amb la imposició de I'ensenyan<;a i de la llengua estrangera, entraren a les aules, s'apoderaren de quadres, mapes i llibres russos

(11)

7

i ixint al carrer amb tan odiat material escolar, feren unes fogueres que les compare a les infantils falles josefines valencianes, per lo que unes i altres tenen de destructores d'eines inútils en mans de la infantesa.

¿Que si els mestres, que tots eren russos, si pro- . testarien? Hi ha que suposar-ho car a moltes pobla- cions els deixebles mateixos els apalissaren i llan<;aren del saló-escola al clam de: «Aneuvos-en a Rússia!:>

Pero la protesta polaca no acaba aixi, sinó que fou declarada la folga escolar que dura for<;a mesos.

Ció que feren els polacs des d'aquesta jornada és digne de llaus i d'imitació. Aprofitant la reforma Ilibe- ral d'aquesta anyada, obriren escoles particulars po- laques i fundarelll'associació «La Mare de les Escoles:>

conseguint reunir 80.000 deixebles. Pero les autoritats russes no deixaren viure esta patriótica institució més d'un any i mig, quan actuava esplendidament i havia recaptat tres milions de francs amb l'apoi de totes les classes socials.

* * *

Heus aci, valencians, uns eixemples que imitar.

No ens referim justament a la rebel'lió d'infants sinó a la societat d'instrucció popular i als seus importantis- sims ingressos i actuacions. (Recordem la gloriosa

«Associació Protectora de I'Enseyan<;a Catalana:> de la que ens ocuparem més aval!). Polonia demostra

(12)

8

sempre per sempre, voler ser Polonia! 1 especialíssi~

mament en el 1905 i 1906, i avui Polonia, ésl

Rússia tracta d'anorrear~la, absorbir~lai fer-Iapro~

vincia seva bandejant-li 1leis, costums, ensenyan<;a i llengua. (Recordem ara la historia de Valencia). Polo- nia no es pogué avindre; lluita igualment contra els seus tres detentadors i s'ha salvat. Aixi la frase de Rousseau referint~sead aqueste poble heroi ha tingut confirmació: Rússia i l'Austria se la menjaren, pero no l'han pogut digerir.

LO QUE FAN ELS CATALANS

Sobre la taula de treball tenim la «Memoria» que ha publicat l' «Associació Protectora de l'Enseyan<;a Catalana» referint els fets de sa actuació durant l'any 1920.

Ningú deIs que s'ocupen deIs moviments catala~

nistes s'estranyara de les paraules en que anem a inte~

ressar als leetors car és impossible que nostrl'l ploma reflecte la realitat, per tots coneguda.

La «Protectora» és una entitat forta pel nombre de socis, per los seus importants ingressos i per sa eficacia cultural. Creada aquesta «Associació» en 1899 amb menys de 50 associats, eleva panlatinament el nombre d'estos fins el 1907, en que consegueix agrupar 200 catalans, per a veure'ls minval' en els anys se~

güents a causa del malestar revoiucionari que patí

(13)

9

nostra germana CatalurJ.ya. En 1916 son 400 els socis de la «Protectora~ i assolix rapidament, vertiginosa la xifra de 1.300 en l'any 1918; de 2.500 en l'any 1930i aplega a 3.000 el dia 9 de giner de l'any actual.

Cciadjuven la palribtica empresa més de 1.300 ca- talans residents a America: i tots amb una fe immuta- ble, amb un desprendiment sense parell, amb un tesó i una línia de conducta sens tatxa han conseguit fer facil i esplendida l'obra pro ensenyan<;a catalana. 1 és tanta llur dignitat que ha aplegat a ésser una enutat assessora en materia pedagbgica de l'absoluta con- fian<;a d'il'lustres corporacions i de particulars, a la qual apoien i consulten i confíen iniciatives i acords.

La .Protectora~ fa una magna labor; crea i sosté escoles catalanes; subvenciona les no oficials que donen ensenyan<;a en catala; sosté les Cutedres de Llengua Catalana a les Normals de Mestres i Mestres- ses de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, havent-¡¡

comunicat l'Ajuntament barceloní que en oposicions a escoles municipal s en que se exigeíx el coneiximent del catala es considerara únic titol acreditatiu el certi- ficat de competencia expedit per la «Protectora~ en estes catedres abans dites. Arnés, aquesta Associació duu a gloriós terme laFesta de la Cultura Catalana, la Festa Escolar Catalana, la Festa d'lnfants i Flors, Con- cursos Nacionals de Lectura, Escriptura i Ortografia i História de Catalunya; concursos: Premi Pi i Sunyer;

Premi República Argentina; Premi Mendoza. Sosté du- rant l'estiu dues Colónies Escolars: una de 50 nens i altra de 50 nenes; celebr.a Exposicions escolars; té es- tablida una Editorial Pedagógica que publica mate-

(14)

10

rial escolar: llibres de lectura i de texte i quaderns d'escriptura i acaba d'editar un excel'lent Mapa de les ten'es de !lengua catalana. 1 com a nexe de relació constant, envia al seus associats un «Butlleti- mesa!.

Aquesta agrupació és, com han pogut entendre els nostres llegidors per la migrada resenya que fem de les seves actuacions, l'entitat particular de més alt va- lor cultural catala. En el seu Consell Directiu i en les Comissions Tecnica, de Foment i Editorial actuen pe- dagogs, literatsi filolegs d'indiscutible talent i patrio- tisme.

Estes personalitats no descansen un moment di- fundint l'ensenyan<;a catalana, recabant l'apoi deIs connaturals. 1 així és com l'estat economic de tan il'lustre í benemerita corporacíó és falaguer per demés, ja que a l'iniciar-se l'any passat tenia en caixa pessetes 20.498'25 i en finar-lo, després d'haverinvertit 83.577'07 pessetes, tenia en 31 de desembre altres 43.598'50.

L'obra va endavant. Llurs directors afirmen que els fins de l'Associacíó no han assolit la fita, que hi ha que laborar més i més i que són molts encara, per desgracia, els catalans que podent, no fan créixer les llistes. Demanen apoi, for<;a apoi, ja que realitzen una obra, tal vegada la més solida del renaiximent.

Anotem ací que el Regne de Valencia tan soIs ha inscrit dos socis a la .Protectora-: un notable poeta valencia resident a Barcelona (1) i un senyor domici- liat a Llucena del Cid (2) éssent la colonia catalana

(1) En Miquel DuraniTortajada.

(2) En loan Vida! i Barrere.

(15)

11

de Valencia d'Ull nombre suficient per a formar una Comissió Delegada;éssent així que el Centre Gatala té una vida prospera i una comissió de Cultura en la presidencia de la qual hi és un catedratic de la Nor·

mal (1) actiu i aimador com el que més de l'ense·

nyan<;a catalana.

* * *

¿En aquesta-la «Protectora·-l'úníca entitat cata- lana que es desvela per la cultura popular? Certament, no ho és, que les corporacions Ajuntament barceloní i Mancomunitat li destinen groixudes quantitats, aixi com a la cultura tecnica i als estudis superiors. Pero d'ini~

ciativa particular hi ha una accÍó que reputem la ma- jor de totes les existents i que per no ésser prolixes no anotarem més que una solamentes que és, per si, mostra suficient de la intensitat.

L'exquisit literat Suriñach Senties escrigué un lli·

bre de contes de consol, estímul i dignitat per als nois de condició humU,titulat El Tresor dels Pobres. 1 con·

cibí que éssent el llibre per ad estos infants devia repartir-se gratuitament a tots els que anaren adema- nar-Io. Per ad aixo se necessitava for<;a diners que rendiren una creixcuda edició, i el diner es recolli.

Foren 21,630 pessetes que se invertiren escrupulosa-

(1) En Jaume PociGarí.

(16)

12

ment en 28.200 eixemplars. Un dia al Palau de la Ge- neralitat acudiren milers i milelS d'infants i els llibres anaren a milloral' la mentalitat deIs petits, i enaltir la humil condició de la pobresa, a estimular la dignitat i el trebalJ, a enrobustir el consol, a augmentar la fe deIs nens, deIs nens que han de formar la Catalunya del pervindre, éssent homens lliures de sanguinaris ins- tints, de la desenfrenada exigencia i mena<;a revolu- ciomlria, pero plens d'una ambició rectilínia i noble.

Aixi es c'om treballa Catalunya, així se consegueíx l'aproximació a l'Europa intel"lectual, així preparen els catalan s l'advenimfmt de sa Hibertat.

LO QUE DEVEM FER ELS VALENCIANS

El valencianisme militant ha aplegat a un punt exornat d'exits que no és possible despreciar per a conseguir d'ell la necessaria atenció que mereix l'en- senyan<;a valenciana, negligida, abandonada, com si no pesara sobre la nostra població el terrible analfa- betisme no extirpat ni combatut per el poder central.

. Mes del centralisme no esperem l'escola valen- ciana, cal' d'ell enjamai vindra. L'ha de protegil' Va-

l€~ncia, l'ha de fer Valencia. Pero mentre el valencia- nisme poJític no tinga repl'esentants en ajuntaments i diputacions, la protecció a la nostl'a enseyan<;a tindra que reduir-se a la iniciativa particular aYllada i a la re- sultant d'una societat que, intel'pl'etant la voluntat

(17)

13

d'un nombre d'individus, fal;a una labor assidua.

No emplearem paraules per a provar que és de majors rendiments l'acció comuna que la dispersa, ni entrarem en disquisicions per a deduir que la política cultural de valencianització deu ésser obra d'imminent inici, sense esperar que hom la eixecute per ordre de les més altes repl'esentacions populars de la Patria.

Així, doncs creem que la funda ció d'una cAsso~

ciació Protectora de l'Ensenyanl;a Valenciana~ deu de tindre una immediata realització, portada a terme per particulars; que ara mateix deu de quedar constituIda per a que ben prompte rendixca els fruits dimanats de llurs actuació i creem que deixar passar .més temps sense veure-la actuar és suicida.

Que cóm anem a conseguir-ho? Amb la voluntat.

d'uns quants patriotes, í arnés... Avetxam.

Havem comptat fins díuit agrupacions societaries i periodístiques; les unes mer'ament polítiques, les al- tres intensaments culturals; unes altres que s'han donat a coneixer en els dos aspectes, pero totes i·

sempre amb la vida suficient per a fer-se oír, fer-se aímar i respectar i' influir en la cultura valeneiana.

Aquestes, doncs, han d'ésser la base per a fundar la cAssociació Protectora de l'Ensenyanl;a Valenciana~.

No es diga que encara és prompte pel' a funda-o cions d~ tan altes mires; que no es van a rebre les adhesions precises per a iniciar la protecció a l'ense- nyanl;a valenciana, puix res de tot1;0és lo cert. Oblida hom, o desconeix abans de res, que hi ha un no des- preciable nombre de mestres, professors, catedratics 1:

inspectors, sacerdots i estudiants ínscrits sa majoria a1;

(18)

Gens deis Solitaris, que senten la necessitat imperiosa i inajornable d'instruir la infantesa i els adultes, en la llengua materna, uns per el seu nacionalisme pur i altres per les raons cientifico-pedagbgiques que em~

paren la totalitat de les nostres aspiracions escolars.

Aquestos senyors titulats, els que ne diriem tec~

nics, gerents de l'obra cultural, són els que millor i més prompte practicarien, conven<;uts com són, la pro~

tecció de la nostra ensenyan<;a.

Tenim després el grup d'escriptors, comedibgrafs, poetes i editors que, com és sabut, se queixen cada dia planyent-se de tindre pocs lectors, escas public, migrada venda. El secret de tanta dissort esta en que nostre poble no sap llegir; no vol oir l'idioma propi, atenent la falsa creencia de molts ignorants, cursis- tot lo que es vullga;-d'eixa munió de senyorets torpes i de llauradors llegits que qualifiquen de menys fi que '1 castella nostre dol<;, sonor, i riquíssim llenguatge valencia, els quals han de buscar amb afany nostres edicions i han de portar llurs fills a les nostres escoles el dia que comprenguen que es sumament científic l'escriure, llegir, recitar i oir les explicacions del mestre en la llengua vernacular i miraclosa que ha pogut re~

sistir segles i segles d'embats i atropells, sobr{'po~

sant-hi.

Aquest grup té una doble obligació de formar part de la ~Protectora" moral i material.

No és d'oblidar el conjunt d'associats a les 18 agrupacions abans dites, que si be no tots ajudarien econbmicament, molts d'ells desprendrien la quota mesal en arreglo a la posició de cadascú, que farien

(19)

15 lo suficientment h¡},bil l'existencia de la .Protectora».

Arnés, els valencians dispersos per l'America i encara per tot el món, que no ningú ha tractat de creuar~los

les mans per a una acció que no siga la contempla~

tiva, amb una propaganda ben portada no deixarien d'aportar el seu gra de sorra ad esta patriotica icultu~

ral empresa; i ho entenem aixi, sabedors que el senti~

ment patri és molt major durant-l'absencia de la terra Mare.

Heu's aeí els tres nuclis que poden formar la fu- tura .Assocíació» i als que es deuen consultar i reunir per a que d'entre tots ixquera una intensa, una obsti~

nada labor que assegure als nostres infants l'educació adequada. (1)

No sé si ac;o és somni d'optimista; peró és de creure que al ser llegides aquestes paraules de propa- ganda tots quants senten fretura d'obra útil i de con- venient propera realització ens enviaran les adhesions que manquen per a reconstruir nostre poble, valencia~

nitzant les escoles.

Que si ac;o és aixi? Que si és de tan peremptoria necessitat? la vérem el que feren els polacs: -La Mare de les Escoles»; el que fan els catalans: una molt eficac;

protecció a l'ensenyan<;a catalana.

Com podriem comenc;ar els valencians? Llixcan:

Creació de l'Editorial de la Protectora; regal iven~

da de fascicles i llibres a mestres; regal de llibres a xiquets; creació de biblioteques circulants per als mes~

tres; subvencions a les escoles i parroquies que adop~

ten les ensenyances valencianes; creació d'escoles valencianes; con<mrsos de lectura, escriptura, historia i geografia valencianes...

(20)

16

Veritat que vos pareix molt per a comen~ar?Doncs fem punt i quede per a una altra ocasió la llista de <;ó que pot fer la «Protectora~.

La idea queda exposada i sa realització depen- dix del valencianisme d'entitats i individus que per la seva significan<;a cl:lltural estan obligats a apoiar l'obra, pot ser, més solida deIs nostres dies i renaixement.

(1) Previa convocatória. en el mes d'agost es reuniren a Valencia alguns senyors presidents d'euiitats valencianistes i altres aimadors de ¡'ensenyan¡;a, rebeut-se nombroses adhesious. Se acordá que ¡'autor del present follet conti:

nuara la campanya fins constituir la «Protectora•• i mentre crear una «Oficina d'Acci6. domiciliada a Benassal que anara laborant-com aixi se fa-i cercant socis per a fundar 1'«Associaci6. que prediquem.

(21)

D resident

a carrer .

.fe b 'l b' t .. t·

numo piS con, orme am . o 'lectu pa no LC

de [,OFICINA D'ACCIÓ i desitjant se cree la cProtectora de [,Ensenyanr;a Valenciana» aporta a la seva coope- ració soscribint-se com a protector(1) . satisfent la quota anyal de . ptes.

(1) CO/'lectiu (entitats, periódics, grups)-12 ptes. com a minim.

l".dividualment,6 ptes. com a mlnim.

Tota correspondencia, girs postals, etc., al Director de l'OFICINA, Carles Salvador, mestre oficial, Benassal (Castelló).

La quota podra satisfer-la per semestres o anyali- tat, sempre a la bestreta, notificant ['envio.

(22)
(23)
(24)

Referencias

Documento similar

perifèriques més barates, però més llunyanes, més mal comunicades, amb menys serveis i sense la xarxa social que tenien..

Proposar a la Junta de Govern, per tal que sigui elevat a l'ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa: Aprovar definitivament la modificació del Pla General

CN 2017/02942 POLLENTIA PROPERTIES NORTH MALLORCA REAL representat per JMM REFORMA HABITATGE I PISCINA (PL.BAIXA) EN EDIFICACIÓ PLURIFAMILIAR ENTRE MITGERES al CE BASTIO D'EN BERARD

-l\llarga|ida Ma Ramis Sastre, representant del GOB -Luís Martín Abati, representant de PROlNBA -Joan Cerdà Ripoll, representant del COAIB -Àngels Fermoselle Paterna,

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

We have created this abstract to give non-members access to the country and city rankings — by number of meetings in 2014 and by estimated total number of participants in 2014 —

Per poder entendre bé el conflicte que es va crear entre Villanueva de Castellón i Castelló de la Ribera parlem amb Antoni Vizcaino, el primer alcalde que va