Pecat d'amor

(1)

forC/132 I

Número 59 :: Préu: 10 ^séntims ^Pczcat ⁼

aARb05 5AbUADOR

^{d' Rmor}

^Nov~la^pl!r^{= =}

I\uslraslóns dI!

L. DURA

(2)

Núm. 59 _Val~nsia14 Febrer 1915 Añ II

1111=1111 -1111-1111

~IIII~ ~IIII~

IIII~IIII El Cuenta elel DUfi1enche

^III@III

~1I11~ ~1I11~

1I11~11I1 11I1~1I11

~IIII~ =1111=

tA'-

SEMANARI LLITERARI lLUSTRAT

rA'

~V~ Director lIilerari: Visént M. Carceller t1rtíslic: E. Pertegas ~V~

=1I11~ ~1I11~

IIl1êllllll~================jir================IIIII@1I1

êllllêII~ II ^êllllê

IIllêllll Rcdacsió y Administ,rasió: Suscl'ipsió fóra de Valensia: 1111::::=1111

êllllê TORN DEL HOSPITAL, NÚM. 23 1'50 PESETES Tl~IMESTI~^I:J. ê:lllê

1111=1111 1111=1111

AMBIENT DE TEND'A---

JESUS DE MASALET.

o tres cahires trencaes y una boticha per térra.

.

. . . .

Han tocat les dotse.

Una parella de munisi·

pals entren a parlar en Pancha, el amo de' la ten da ... y se les guillen.

Per tal mutíu se forma una expectasió che- neral, y en mich del silénsi, diu Pancha:

-Senores: pa que 's cumplixca la lIey del descans dominical, mana la polisia que 's tanquen les p6rtes y no venga ni una gota més de vi.

-¡Quina lley ni qué niño muerto! - respón el so Cualo - Hui en dia, en ninguna nasi6n d' Dropa pesa lo qu' en Valen sia . En tots els puestos prote cbixen a la clase obrera; asi sóls traten d' e8clavisarmos.

Si mos atros sa bérem els n6stres drets ...

¡Ché, Pancha, fican micheta! iP6salo del aixut! ...

. .

. . . . .

- ...Si senor, perque has cantat les cua·

ranta y ara r6be yo el rey. ¡Embustero!

¡Granujal

PAGO SEBls'rLíNnONm~

y

_~

!oi El SonEto dE la SEmnna _io!

... _• ^... _•

!

AI cór que no seli mana

!

I

Yo \'ullgncra ol\riflal' eixa tareta :

• llUCtants delol's Yl,enes m' ha e!lllsat, ,

; enalltl'IÓd' amo,' mon eól', en temps paSllt, : , no pognó '''¡¡l'inal' ([n' ol'es .eo'llleta>. , : Pel' tú hagnel':l llonat este l,octa : , en nn moment d' amol', apasion"t, "

Ja glól'ia selestia), la llihe,·tat,

Yla Ill'imel'll YilI última llUseta.

I

IIl1í IIne só qne tens eól' molt inhllma , l' nn anima l'oín l' malaída, : lallIeuament sut'l'ixdesespera, • Y111' atormenta l' {lnima aOiehilla , aJ pellsarllUC l'CI't'i, nena a,lo"a, , donara l'O gnstós l' .honl':l' ¡'la .vid!l" :

, ,

... ... •

~~)\;r~~1í-<.~~~\\1?'s~~5~(;l(1L\!!(11-\!!S':;\1~::.\'>f~~1~

~~~i71t~~~\~j7f\¿J)~%1~gl~~~}g)~}Y,~~

• • • • • I

-¡Les cuarantal

L' acsi6 en una de les moltes tendes de valensia. Personaches (de tenda): una vintena de asiduos concurrents, dividits en tres o cuatre tauletes.

Es dumenche, pr6xim a mich dia.

... «por que por estos medios no se resuelve un confiicto de tan to inte- rés para el vecinda- rio».

-¡OIa, Cualo! ¿qué lli-

Iches?

-El Pueblo, quI es la veritat en persona. Hui en dia, en ninguna nasi6 di Uropa pasa lo qu'en Valensia. En tots els pues tos protechixen, a la clase obrera; asi sólst~a·

ten d' esclavisarmos. La culpa esta en mosatros, en els treballa ors, perque no sabem els nóstres drets; mentres hiachen tantes tendes y tan p6- ques escóles, el treba- llaor...

Un gran Hilénsi rei·

na en la reunió men-

tres el so Cualo fa ús de la paraula.

Ben pronte vingueren a torbar el in- terés del audit6ri qu' escolta el discurs del dia, uns crits acompanats de dos

la ~n[llar~~rna~I

·~' ~r t·l~ Tot el que tenint la colecsió completa d'ELCUENTO

a

DEL DmIENCHE.vullga adquirir la encuadernasió.a~

so\utament gratIs, deu presentarse en esta Adtlltnls- trasió, de déu del matí a tres de la vespra. yde sis a huit de la nit. Es condisió indispensable se presente el interesat. Els números que falten, podran adwIirirse al préu corrent en esta Administrasió. Els eféctes de la encuadernasió gratis caduquen el 28 de Febrer.

Es condisió indispensable el presentar tot lo publicat durant l'añ 14;

Almanac inclusive.

(3)

PECAT D'AMOR

Oferiment:

AI aimador de les lletres \1alensla- nes, En Manuel Giner San Antoni., en tot lo respécte qllelimereix,

El autor.

Ella

LA,Amparito, es nn anchel que víu en un p6bIe ahon les eases blanques, guardaes per l'alt campanar de la iglesia, esperen caure, esbarant, al ríu, pues els carrers en costera, dem6stren que la construcsi6 del p6bIe es feta en la costera de leve coli- na. Amparito es forastera y obJiga a viurer allí per exich~Dsiesde son pare, resguarda sa dolsa parla darrere sempre de l'alta finestra, ahon ses manetes cusen y br6den filigl'anes pera easarse.

Amparito no es alta, ni gr6sa, ni guapa. Pero té 'Is ulls negres com la ebonit3, que maten al mirar, qui ensenen f6c de pasi6 al qui els mira, 'qu' enardixen de pasi6 al qui 'ls contempla. Te '1 moño negre eom l' asabache, aonat en espirals y li dona tal encant a la cara morena, que fa resaltar los llabis r6chos y les dents blanques com palometes. Am- paro es proporsiona; té 'ls péus menuts y en conchunt forma una porselaneta de Sévres, vivifica per grasia de Deu pera g6ch de la térra y dels hómens que la miren.

Es alegre y l' alegría brota natural deis llabis cuant parla, y añadix una grasia més; la sonrisa. Sonríu coin ninguna, cuant eDseña les dents y armoDisa els ulls criminals. Amparito es adorable, es bó na, de senti- ments cristians, no p6t vore patir a ningú; cuant sap d'una pena, la socorrix en lo posible, y entonses les manetes y els llabisli trem61en, mentres els ulls els tanca en els parpados élercs que li donen maehor

bellesa. "

(4)

EL CUENTO DEL DU.MENCHE

•

_:ee-eee-e:

. • I .

^t

ⁱ

."".

...-.:-~-

/ o '

Esta es Amparito, y AmpnJ'ito no ha tingut mayamors; ella enso- '3lÍa en un chovü que li diga ( .amOl'S, queli parle de vérsos, que sus- pire dich6s al seu costat y que respire alegl'Ía. Ella ensomia en un ,}hove que l'acarone en melodiosa veu, que siga templat com Apolo y que la vul!ga molt, molt, pera viure chuntets sempre, f6ra d'aquell Q6ble tranquil; ena vól aiegl'Ía, expansi6, rises, careallaes, fiórs, per·

fums; ella v61 viure en la capita!, abon les· festes s'e unixen unes a atres, ahon hian pasechos y diverd0Ds, ahon An els tea tros enseñen a riures y a viure felís; ella, que ha l!eehit el Genio alegr'e, vullguera estar -:iempre de festa al costat del seu voler y molt llunt d'oir la esquella

del p6ble que crida a rosad en veu CaSCal'ra,

Ella ha naixeut pera viure del mon les alegríes, ensomiant en la dicha del amor,

Amparito, encanta de viure, cuida nn cbardí y a un rosiñ61.

El poeta

Roberto, cansat de Iuchar entrA exichénsies sosials, se retira a viure y a escriure a un poblet tranquil, ell que se respiraba quietut . Solía contemplar el terme desde lo alt del campaIll'lr; divisaba les cases de camp y els llauraOl's que, doblats els cósos a térra ]a trebHllaben en resignasió fenUa produir. Oía de ClHlnten cuant el cantal' d'una copIa vigorosa. Vea 'ls coloms com el rodaben batent les alo:;. Y alIa llunt, en la carretera que pat'eixía un fUet blanc, els carros semblabenfor~

miguetes.

Respira l'ambient de la dicha y escrigué:

Deixa que cante al ambient seductor póble tranquil quI 6nt1·0 sérres estasi deixa quI encontre '1 plaher del amor

,/ Roberto era poeta, dels que senten la vera poesía, dels que s'ena~

moren del sóly d'una chica bonica, dels que igual escrihuen y canten a la lluna, al 9mor, a la serranía o a la amada. Era un poeta privi1e- chat; en Valensia era molt coneguty apresiat perque publicaba vérsos en revistes y peri6dics, y més encara, per el llibre de vérsos Clavells y róses y per la novéla amorosa Baix lo sól de Valensia. Y voltant y escribint~T sent afamat, no 'I deixaben viure; per que huí, lectura de vérsos en l' Ateneo; al aire, en el Sircu]; atre, en Lo Rat-Penat; que poesía pera esta vela; quI un poema pera una reunió y tantes e6ses més, que per fi, cansat, aburrit y acorat, ixqué de Valensia buscant quetuty tranquilitat.

Roberto no era dels poetAs tontos, no; sí que fumaba en pipa y portaba el moño un tant llarc, pero d'ahí no pasaba. Era de regular estaturay era guapo; era rubiol en ulls blaus com el sél. Era chentil, caballer, apasionat per la beUea y molt fumaor. Venia a ser un Adónis de menos estatura. De front ample y desppjat; de llabis carnosos y de

(5)

· I I· .

i

ioe-e&ee-i EL CUEN'1.'ü DEL DU.MBNCHE

mans fines. Imachinatíu com el primer y com a b6n poeta versaba a desdir,

En el p6ble s' encontraba fecont; escribía molt y bó; en quinse dies tenía escrits dos poemes a la naturaJea, un sentenar de poesie!"., apunts,

det~lls;ha bía deprés ell paraules n6ves asepsións, sobre les que feu varlOS articuls, estudiantles, pera eJs pel'iódics deValensia, en fi, que treballaba sense descans.

El amor

Un día en que '1 sól inundaba el póble tot y les HMs e'en més en- chisaores y perfuillaben més l'aire y el rusiñ61 canta en mé~. Flrmoní8j un día en que la vida era plet6rica, les pupiles se

dilata ben més y més y el cór pareixia anaba a bo·

tar del pit, Amparito, corrent, pucha al campanar per contemp.lar la campiña y a ubriagarse de só!, euant Rob€'rto alH estaba escribint sobre les cuarti·

lles hlanques Ja dicha del viure.

Amparito puchaba l'escala apresa com silifal- tara el temp!"; ~ense poder parlar, sense poder resis- tir la llum del sól y "ospirant en callsansi, queda en la matejxa pórtaj Roberto deixa d' escriur'e al notar la presénsia d' Amparito y dit'ichintse a ella digué:

-Paséu sense temor,

La chica, com si despertara d'un ens6mit, obrint els ulls, acallant una exc!amasió de @.orpresa, se ru- borisa davant del poeta que sonría benigne.

--Paséu y contnmpléu el camp, May ha estat com huí. Oonvida el s6] a mirar les montañes sempre blaves, .. a contemplar el seca replet d' abres ... a goehar mirant l' h6rta sempre fructífera e ideal,

--·-Dispenseume si atrevida vos he destorbat; no sabia que vos p1\chabeu asi pel' contemplar la vida."

-¡Destorbar! Enchamay pensar tal cósa. Una chove no pót may ostorbarme, Al contrari.

-Pel'O yo ...

- T¡'anquiliseuse; yo estaba escribint y la musa me faltaba, Habéu vingut vos .. , y sou Ja musa que 'm dona fertilitat. Es un poema y decaia el interés; v6stra presénsia formara capítul a part. l'ine que alegrarme ¿quí negara que al meu poema no lifaltaba la presénsia d' una chica ¡encan ... taora ...!

-¿Pero no escribíeu vos a la novia?

-Sí, en veritat.

-Entonses yo ... destorbe,

-No; vos no destorbéu, perque la meua novia es la vida, )' alegría, la dicha, el camp, la lluna, la llum, sél y térra, en fi, el amor.

-Novia singular.

-Singular .Guant seté vintidós añs y cuantSl ha corregut mon.

(6)

EL CUEN1.'ü DEL DUMENCBE

.

:e-&eee-e:

. . . ^I ^f

-¿Sou foraster'?

-Sí; de Valensia. ¿Y sou del p6ble VOê?

-No; també forastera. D'un poblet póc més o meñs com éste; no se com es, vinguí así perque a mon pare el portaren. Mon pal'e es el me·

che y yo no s6c dichosa de vare estes cases baixetes, ahon no 's p6t respirar. Vullguera viure llunt dI así, pasat eixes mon tañes, albi en Valensia. ¿Es bODica Valensia? .

-¡Ca! Valensia es llecha; tots els p6bles son 11echos ~ncara que s' anomenen Valellsia, Madrid, París. Lo bonica dels p6bles son els alre- edors. ¿Vell aquella caseta de la que ix Ull filet de fum que pucha alt, molt alt y desapare.ix en l' Rire? As6 indica tranquilitat, pau. ¿Veu aquells corderets que per la sérra pasturen y que semblen paperets blancs? De la vida campestre, lo més delisi6s. ¿Veu aquell llauraor que cava la térra y aquell atre que l' 6bri en la rella? No es més que virtut, amor. ¡CUant bonica es el camp! Pues mire asi com les dóneR llaven en lo ríu ahOll l'aigua corr.e despay, y ¡com aquells, nuets nadeu y se tiren aigua uns als atres gochant de la frescor dellíquit! ¡Bonica, pre- si6s1 Yo estic encantat de la pau del camp. Ya estic molts díes en este póble y me pal'eix quI estic unes h6res. Sempl'e encontre n6us hori- sants als meus ulls y n6ves diches may sentides. ¡S6c felís!

-Acas resibira cartes de la novia que nega ...

-No, vosté tindra tal v¿lta el amor en la capital y sent la nostalgia de l' ausénsia. Y no es dichosa, y nesesita esplayarse, carrer, vorer.

viachar, viurer ... ¡tot lo contrari que amí! Yo en Valensia quet en la meua caseta, escric vérsos de alegeía, de amor.

--¿Es poeta'?

-Pera compendre la seua hermosura.

-Grasies.

-Soc poeta en l'anima, mes com s' abalansen en mí les idees, no pac menos qne èscriureles pera descansar. Soc poeta com vosté, com totes les persones. La poesia e3 el meu amor; en ella vixc, per ella sé que la vida es amable y exclame en los Quinteros: "Alegremse d' haber naixcut" .

-AlegréJ1wnos de haber nacido. Sí, pera en el Genio alegre se díu después que estan enamorats, cuant l'·amor ha florit en los córs dels protagonistes. Pera yo, aparta de la capital ahon vihuen els chovens que saben voler, no podré dir enchamay tal frase. Sí, yo m'alegre de viure perque tinc esperansa, pera poeta ...• no soc dichosa, ni tinc alegrí a . A vosté que sap llechir en los CÓI'S li ho dic: ¿pót viure felís, dichosa y alegre una chica que víu entre terrosos? Dígam, poeta; ¿sera alegl'e una chica que per distraures cuida d'unes fl6rs y ou el cant d' un rusiñól mentres cús y bó l'da? No; estes distracsi6ns les vullc pera euant tinga '1 chove dels meus amors, pera cuant me declare sa pasi6, pera cnant, en les h6reE en que no 'I vecha, diga a les flórs: "Perfn- méu el chardí, que ell va a vindre". Y diga después al rusiñ61 parler:

"Canta, canta, qu" els tens trins semblen cans6ns divines, les cans6ns que al oit entona el meu amant, el amant que m'idolatra y m' enamora". Y enton8es seria cuant plena de g6ch, dicha y amor, podria

(7)

. I I· .

: :&0&000:

. . .

EL CUENTO DEL DUMENCHE

. :eBeoee-: .

^{t59 :}

.

exolamar en tota la alegda del meu c6r: ¡M'alegre d' haber naixcut!...

Poeta, estic loca .. , dispenséu la falta de cortesía.,. pel'o es tanta la bondat, el amur per estallar qu' en lo c6[' p6rte, la llum que me sega, que no sé Jo que 'm pasa. Poeta ... poeta ...

-Sentéuse, mariposeta, en estc thb~ret, quI habéu demostrat clara·

ment qui souy tinc que dírvos, . ,

Roberto y Awparito, al vores, sentir-en batre 'I c61' més apresa que lo natural; el c6r en veheménsia, denotaben que machica infiuén~ia

els atraí-en y foren verdaderes les paraules que crusaren. Ell, enamo·

l'adís de tota bellea, comprengué, impresionat, la grasia d'Amparito, y ésta, ilusiona, frívola y somniaora, no tarda en vare en Roberto, al chove de sa esperansa, y simpatisaren y obriren els c6rs y se miraren fit a fit, com pera encontrar la silueta del amor. Pronte aparegué. Apasio- nats se sentaren chuntets; Amparito tremolaba; ell, idealisat, parla sense vore que '1 rubor y els suspirs aumentaben en sa anchelical corn- pañera.

- y tinc que dirvos, que teníu quI alegrarse di haber naixcut, de viure, de ser bonica, d' haber puchat al campanar, d' haberme trobat así. Pues de huí en avant, podréu dir a les fi6rs y al rusi5ól que per- fumenI( ambient y cante tróvos d'amor perque (1 poeta vos declara sa pasiél. Tranquiliséu v6sLre ducte de que si sera ver o no el amor que vos tinc, en la pregunta que vos fas, ¡Si soc enamorat! ¿Nesesita vore dos vegaes, el poeta, una l'68a téndra yfragant pera que del cM ixquen els vérsos reblits de falagueres paraules? ¿Nesesita el poeta vare varies vega es a l' humil violeta pera que cante la sensillés que l'adorna? ¿Ne- sesita el poeta vore dos vegaes els arrulls dels colomets pera enaltir al amor? ¿Nesesitara el poeta posar la vista per seg6n vega '1 s61 pera compendre que d'ell emana la calor que manté les plantesy vivifica les per·

sones? Aixina el poeta no nesesita vóret dos vegaes; ¡oh r6S8 téndra y fragant, que perfumes el meu alientl ¡oh humil violeta que t'amagues entre les cases del p6ble! joh palometa qu' arrullaras les millors hóres de la meua vidal joh s61 quI allumenes Ja existénsia, qui aumentes el amor! Aixina, no nesesita el poeta v6ret dos vegaes pera enamorarse.

AIsa, alsa la cara, que vullc mirarme en la nineta dels teus ulls. Soc teua, ch6ya valensiana, la més pulida y templa, Soc de ton c6r. Disme, disme que me voldras y te acaronaré al meu bras y besaré els rulls del teu moño y suspiraré d' amor. ¡Te vullc, te vullc! ¿Me voldras'?

-¡Poeta! Poeta acostumbrat a repetir les paraules dites, estas tras- tornant l( amor no naixcut del meu c6r. Poeta, no parles més, que pera encontrar la soletat después del ens6mit, més haguera valgut no conéixerte. No me mires més; no 's posible voler tan pronte, Tú no me v6ls.

-Sí, reineta, sí; aixina com la p6lvora s6ls nesesita un misto ensés pera estallar, així s6ls nesesitaba el meu c6r la tella presénsia pera qu' estallara en horrible volca. Sí, el meu amor era un pardalet quI al vóret a tú per- primera vega. h' alsat el v61 a ton oit, pera dirte mil v6ltes: te vullc, te vunc. Eres la enchisaora vérche del meu c6r,

(8)

EL CUEN1'ü DEL DUMENCHE

«eres, chica va]ensian3, la embermellada rosella;

y ninguna fl6r més bella per chentil y per galana.^::t Te vullc. ¿Me voldras?

-Poet.~... Sí, te voldré. Naix en mon pit el f6c d'el amor.

-'f' adÓ1'8 •.•

Pausa sublim mentres els ulls padaben. De sobte, el campana:' se t1'emóla. Una campana fórta feu despertar a la parella del ensimis·

mament quI els abrasaba. Eren les dotse y el campaner desJe l' igla- sia, tocaba Avemaria.

Els treballaOl's del camp, pararen la llavor; els vehins del p6ble, se descubriren reverensiosos; el silénsi era extremat. SóJs dos sérs, dalt dei campanar, parIaben amorosos prometent tornar tots els díes a continuar l' idili escomensat.

Males llengües'

Desde el día que 's conegueren, tots els matílls puchaben al campanar continuant y enardint Ja flama del amor. Amparito, no próu dichosa, hara ho era sobl'at, pues estaba teme1'05a de que acabaren aquelles entrevistes.

Allí, mirtmt al séJ, dien els churaments; allí, baix les campanes, llechía Roberto els vérsos a Amparito, y allí besa bell els Ilabis ardoro- sos murmurant paraules d'amor.

Mentres, per el p6ble, com campana que tóca a rebat, se dia que la filla del meche, en un calavera de Deu sap ahon, dalt del campanar feen pecats g['ósos. Com sempre pasa, la veu recorregllé prímerament tots eis ambits del p6ble, ^y después descansa en casa don Fausto, sent la pOl'taora de la notisia una agüela acorrue9. com un cacau, coneguda per La Gaseta. Elfa tomba el veneno de la maldat, del des!:>l'estichi, de la mentira, de la argusia, prosedint en vilea tal, capas únicament d'un esperit fal'Íseo. Don Fausta no cregué el embust, pero estaba tan tat en creureu. Alt, sec, com nóu Don Qllijote, pasechaba per el despach horrorisat. Aquell día, Amparito, tardaba més de lo regulat'. Per anar a misa ya casa d'una amigueta, pareixíen moltes hóres, puesto que les onse eren tocaes.

Els pensaments s' acaballaben en lo serbell. ¿Quí seda éll? ¡Un foraster! ¿,Es que Amparito fesLechaba? Pero .. , ¡dalt del campanar a besarse! No, no; imposi ble que ho creguera; prasis que ho veren els ulls, que ho tocaren els dits. Parlaría en el fOt'fl.ster: ¿y si no sabía res?

¡Estes agüeles de póble!

Continua un hMa fent prop6>dts, revocantlos, llasta que per la pórta, cantant ^y aloca, aparegué Amparito.

Don Fausto, rapidament, com se consebix un ens6mit, feu la reso- lusi6: "ella ho diría".

-Pare,-crida Amparito tocant lévement en la p6rt!'t del despach- pare.

(9)

EL OUENl'O DEL DfHIENO-II';

-Pasa, filla. Y entra. ~D\ ahon vens? ~Se p.~t saber? Sempre eon·

tenta; ores feUs, tant com aquella Am¡Jaro que pudrix térra.

-~Perqué GÍxe recuerdo? Yo tl1mbé rcc6rde molt a]a mare. ;\Ies

¿ha vièt el camp huí qué bonica esta? P!é de fruts pareix un pnraÍs.

Vosté no ix al camp. El s61 inundala térr¿l, éílta mos entrega 2n fertilitat y doni! alegría. ¡Qué bonica es viure! ¡Yo vullguera viure sem pre!

Yo qne no conec del mon més que la vida. no vullguera morir may.

¡Mol'Ï1! Ya me p6se trista. ~Perqué no ,,¡vim sempre~

--¡All, filleta! Viure es gochós cuant se téJa v6stra edat cuant no se mira el pel'vir:dre, cuant vos fllu 11 smor eis pollos. De~pnés, tot ^es fredor y hasta la llum del s61 dona pena.

-No pare, yo sé que ^'1 ::lmor vivifica.

-~Ahon has deprés eixa llisó? ¿Acas per experiénsia?

-No ...-conte~tatímida- ment.

-En la coutestasi6 vech que sÍ. Al costat del que vóls

tot es pla, tot bonica ... pel'o .'

desconfía; la l'ÓSade més va- lor té espines. No te punches en amor, pues les ferides son mortals. L'amor es f6c que 's torna séndra.

-Pare ...

-Sí, filleta, Sl;te parla ton pare. Yo sé que estas ena·

mora, que festeches, que. . . ,-

Eis ulls de Don Fausta se torna ben virinosos recor- dant la relasi6 d'una h6ra -ants y no podía acallar els sobreshits del c61'. Se fea r6ch per mDrnen ts. Amparito el ven patir, vea que volia ex- prf'S3t'se y que '1 dolor 110 '1 deixaba.

-Pare ~quétens qué te pasa? dismeu ... pare, dismeu.

-¡C911~¡"Sé que d~lt del campanar de~honL'es el meu n6m en un si- ñoret que te díu del mon. Sé que tots els díes puches y ell t'espera ya.

Tot lo p6ble ho sap ... y tú no m' has dit t'e~. MI engaRes pera parlar en ell ien el campanar! fent sacriléchis.

-Pare, ¿es pecat voler a qui mos vól? ¿Es sacriiéchi l'amor? Yo sé de la rel1ich6 que mos proporsiona el etíl después de la m6rt y cum·

plixc en ella. Yo sé del amor que mos entrega el sél en vida y crec en l'amor y me dona alegría y salut. Yo sé de capellans de la rellich6 y .sé d'un s!lserd6t 4el amor que Im proporsiona vida y el vullc, y crec

(10)

; 142 _:E3~:

t • • EL CUENTO DEL DUMENCHE

. .

: E::3)E:3-€3:

. . I I·

:

.

en les seues paraules. Es poeta, pare; Roberto es poeta y m' enseña a

~ochary m' enseña a ser felís. ¿Es pecat enamorarse del saserd6t del amor? Ell eleva als meus llabis la copa sagra de les delisiesy m' embo-, rrache en deliri.

-¡Mala :filla! ¿Te besa? El bes es la perdisi6 de les criatures huma- nes; en el bes pasa el veneno d'uns llabis a atres. Estas perduda. Te- ritats son tot cuant han dit. Has destrosat el cór de ton pare que tant te volía . ¡Fuch, fuch de davant! ...

-Pare, perd6. Perdó. Yo no sabia ...

-¡Fuch!

Don Fausto era un loco. Per primera vega en sa casa se fea lo contrari de son pensament y aquelles confesi6ns plenes de ternura semblaben desacats monstruosos. Amparito, perduda la serenitat, im- ploraba llagrimosa la bendh;Ïó paternfll. El'a en vano. Don Fausto l' habia malait.

-¡Fuch de ma presénsia!

Y Amparito ana a buscar la saleta ahon dormía y espleta en forts plórs. El meche vertia llagrimes en silénsi.

g1trfF",§"~'"o:"::

~- ~:~;1;i.~

...

^:·:·,;~l

... ·'~4;t

Rises y plórs

La s6rt estaba tira. Amparito no eixia de casa. Roberto, después } de intentar-inútilment-parlar en don Fausto, Sl ausenta del poblet

.espués de churar amor ver a Amparito, en breu carta que feu aplegar a ella.

El póble ria de satisfacsi6, mentres ella, la porselaneta de Sévres, I

ploraba, ploraba oint cantar al rusiñ61, mentres en el chardinet, acom- paña de les :fiórs aromatiques, cosia y bordaba almohad6ns pera e8Barse.

El amor revóla

- Dos mesos son pasats, y el claustro d' Amparito no ^Sl 6bri. Ella cQntinúa sospirantp~rson amor. Y un dia que· 'I corréu porta a ses mans la revista femenn La Moda entre encaixos, figurins y pasa- temps, llixqué la firma de Roberto baix d'una poesia en castella:

"Carta de amor (1)

Para Amparito ...

Nena, tú eres el sol que alumbra el dia;

la estrella constante de mi alegria;

eres mi eterno amor;

eres la gentil dama del candor;

(1) Encara qu' en castella, el historiaor la inelui/( en el permís del lector, perque

aj~fsepublicaen la reVista antes mensiona. (N. del A.)

(11)

i I I

.

:E3~:

. .

145 i en ti espero, mi amada, confiado

el eterno sueño del :fieI amado.

Sueño oontigo las noches de Iuna que se fué para siempre mi fortuna, pues tu padre no aprueba mis amores.

Y así, nuestros dolores,

siendo cada vez mas, no tienen grado para mi corazón enamorado;

yo espero en ti, hermosa,

que seras constante como es la rosa;

yo seré el clavel, y en nuestro jardin, hablaremos con miradas sin :fin y tendremos, aunque poca, alegría, porque dia tra8 dia

nues tros corazones seran unidos para una eternidad, y así fundidos nuestros amores, llegaran al cielo.

Deja nena del suelo las falsas amistades,

las turbas constantes de falsedades;

que sea tu amor, tu norte y iu guía y reza, mi Amparo, una Salve al dia, y veremos cumplidos los afanes y ver'emos deshechos los desmanes.

S610 pienso en ti, nena;

sí, mi gentil y adorada morena de labios de coral,

de ojos negros cual ahumado cristaI;

si, séasme constante

como debe ser todo :fiel amante.

Quiéreme.

Te quiere con amor cierto quien te adora, Roberto.^{l i}

Llixqué avida, y al acabar, besa en febrosa pasi6 la :firma, com si besara els ulls blaus, com l' espay, de son amant. Torna a ehuraI' amor verdader al poeta. Mira les fi6rs, suspira fondamentyqueda encanta com la Efigie, veent s6Iament la imache del adorat que 'I ena- moraba.

* * *

-Als p6cs díes de resibit' Amparito la "carta d'amor", resibí un llibre de vérsos titulat En la sérra ahon estaben publicaes les poe- sies quI escrigué Roberto al seu costat. Fon un éxit de llibrería, y al fullecharlo, s' aspiraba '1 perfum silvestre de les montañes, impregnat

d'un sant amor. .

Roberto treballaba com may, inspirantse en la musa que s'ama·

gaba baix d'una casa blanca, com :figulina de Sévres dins caixa de car·

tó. La fertilitat era inmensa, produía molt y en glória, que son les dos

(12)

EL CUENTü DEL DU:M:ENCHE

•

:e><ce:>>-=:

. ^{. ,} • I

^l':

.

aspirasi611s del artiste. La lIira estaba sonora &y cóm no si el c61' era enamorat?

VaJensia ^y Octubre.

Amparito:

861 qu' allumena la meua existénsia; guía y nort del mou camí: tú eres el pinacul quO espere alcansar. Fló1' Ja més fr3gant que naixqué en chardí de la tér1'a, 1'6sa que ubriaga de fl.aÍ"lJr; auollel encarnat;

vérche que obrires el sél a mon c61'; téndra asusana serca d' .espines:

tú eres l'aurora de mon ser.

Nineta corona de rulls cabells negres; de pupiles expresives;

nineta el' habla encantaora; c6r chllvenal que guarda carcallaes vibrants com n6tes de campana;

nineta de lla bis com l'oselles: tú eres ]a dueña del meu amor. En tú pense nity día. De tons paraules engarse els vérsos que destilen amor; 'de tons cabells forme la 1Ii1'n que m' apasiona.

Tú eres Ja meua vidRo Sense tú no p6t viure '1 poeta que t'adó- ra, el poeta que te benehix, el poet.a que desicha vores ni teu costl:lt.

Er-es la fontana ahon he begut de la cristalina aigua del amor: deixa, pues, que saBie Ja set que m'abrasa, el diliri que fomentares en10 e6r. D6nam a beure atra vega dels corals de ta boca la esénsia de ton amor;

deixa que torne a apresonar en els meus brasos eixe cós tremol6s que guarda un c6r tot pasi6. Deixa que tOl'ne a mirarme en tons brillants ulls, y deixa que la vida plet6rica d'amor, esclate viril chunt a tú per España tota. Ix de la carsel ah on estas, ix d'entre eixa cadena de montañes que te rodechen ^y voras el mon: els chardíns fragants del Turia, els carmens florits d' Andalusía, els desérts arenosos y calits de les Canaries. Anirem llunt, molt Uuot, a la América, ahon ningú destorbara n6stre amor^y viurem en una d'aquelles cases que t6quen el sél, desde ahon se veu la efervessénsia del comérs y l'industria, al temps que la mar blava ^y tranquila, quI en les ones pórta cans6ns es- pañ6les. Deixa 'Idestérro ahon mórs lentament y vine als meus brasos, qu' amoros(.s t'acaronaran en lo bres61 del meu pit. Vine y te canta- ré d'amor y sabras d'Eros les armoníes. Tú seras continua ment la musa que m'inspirara els vérsos. Huí s61s te cante elechíes, perque '1

(13)

i I I • •

:;90{®>E1:

• • EL OUEN 'fO DEL D Ul\IENOHE

. :e-<®>E:: .

^{145 •••}

meu C6l' es traspasat per el dardo de la soletat que 'm daDa dolor y angunia. Vine amí, senls la reina del poetH: la compañera sublim del meu cór.

Si no respóns, la m6rt cansai'&s al poeta. Y no tornara a cantar a l' alegda de viurey seras soter'c'a per la desola8i6, ignorant e ignora en un poblet bonica, pera ahan ningú lHch on el C6l' la paraula: Amor.

Vine a mi "que la ChUv8utUt vól a la chuventud com el heliotropo al s61".

Vine que te vullc, t' ad6re y t^l idolatre.

Espera eixir d'esta inférn, ton amRut,

Roberto,» Roberto:

He Jlechit la teua mil vó!tes y mil rem()rdiments han asaltat el p en- sament. Pera hui, vensuts, después de terdble lucha entre '1 deure y II amor, t' envíe la present.

Robada: no sé qué evoques ea la teua quI abalantsantme de tal módo al ideal, me lS imposible viure més temps sense tú. Yo que he oit dels teus llabis l' alegeía del mon, yo quI he lleehit en els teus llibres la bondat del amor y he depi'és H voler y me he ennmorat del poeta, no puc menos que deixar la casa del meu pare plena de llibra- cos que no entenc y anar a tú qu( escrïuras llibres pera mí y que faras ensendre com un volca l' amor del meu esperit. Crec en tú: sega pa- saré el portal del oseur caserón y desllumbra pasaré 'I umbral de la caEa del poeta. ¿Respiraré alegría? ¿Vindra la felisitat a COl'onar la meua desisió? Oree qua sí, perque crec en tÚ¡ eres el saserdót del amor, y als meus peus ofeenaras els perfums clelisioso3 qu' ubriaguen d' amor.

Vine a per mí en euant ants, quI espera sumisa la Boy del Destí, la que delira pel' v6ret,

Amparito. "

Nit d'animes

Nit de tempésta era aquella d'animes. Naixqué el día plovitechant y continua tot el día en desgarraora aigua que fea barrancs dels carrers empedrats y costeruts. Después un aire arremolinat bramaba dalt les teulaes com grupo de :fieres baixaes de sérres. Al tóc el' animes, totes les persones taneaes en casa, chunt a la llar, se disponíen a resar.

La tempestat continuaba. DG 116c en llóe un rellamp iluminaba el p6- ble sumit en oscuritat espantosa,y el tró maehestu6s, retombant, anaba de sérra a sérra multiplicantl0 com pera sumir al poblet en el machor silénsi, gran indicaor de la p6r. En els llars, les branques de ñeña chis- pOl'rotechaben enviant al aire una columna de llames en atra de fum que desapareixía cuant s' ul1ía en l'atm6sfera humida y ventolenca. Al·

reedor del f6e, les persones m~1Chors resaben ya, mentre5 les criatures adormides sobre 'ls chenól!s, o descansaben o acas somniaben en chitanos que les volíen matar.

(14)

: 146 :~~:

. . .

•

EL CUENTO DEL DUMENCRE

. •

_:~:

• I . I·

_:

.

Ouant tots descansa ben en lo recolliment del silénsi, en los ban- cals de les af6res del póble, un chinet baixa d'un caball blanc que rellinchaba cansat. Era Roberto que 'n busca de sa gl6ria anaba. Atra- besaba el p6ble; els rellamps iluminaben fOns paso:;:; l'aigua desgarra- ba furors sohre l'espaIa de Roberto y éste en tascat en son pensament, pareixía no fer cas. Acaminaba vel6s com si escapara de les seues mans la machica esperansa. OrehulÍ la plasa del p6ble cuant lo r,e1l6n- che suspiní nou campanaes. Era l' h6ra convenguda. Apreta el pas.

Volaba com v6la la tranquilitat de les persones. Era el. rayo que pasa rapit, Era que ]a felÍidtat l' esperaba.

En el p6ble, a les nou de Ja nit no transita ningú, ni que siga nit estrella, y el dia d'animes desde '1 vespre, que 'ls mora ors se retira- ren a resar. Axi es que ningú vera a Roberto que a pas escapat se di·

richía a casa don Fausto.

Fronta ésta, para de sobte; empella Ja pórta y la pórta sedí. Entra y ¡tot com ho esperaba! Raere la p6rta, senta, Amparitl) l'esperaba tremolant.

Fon un moment solemne. Ella retrosedí asusta. Ell fet de marbre, la miraba asombrat. Pasa un seg6n y Arr,parito caía en els brasos de Roberto anega en Ilagrimes. Ell la besaba en silénf;i; el mutis era se- pulcral. 861s s' habera pogut oir els bots desacompasats dels córs que palpitaben en veheménsia. AqueUa casa pareixía un pante6.

Pero era presis trencar el mutis. Fon Roberto que PH'gunta:

-¿Me esperabes?

-¡Síl

·-Anemsen, pues.

- ¡Ay Roberto! gY mon pare'?

-¿Y el amor y la feli¡;:itat?

-No ixc, no; ves ten, fucb, torna a Valensia.

-¡NoI ,

Roberto casi esclata en un pl6r. Les 1lagrimes se pararen en els ulls y una malrlisi6 en la boca ... y digué:

-¡Nol No ixc di así sense tú. O vens en mi, o me done la m6rt.

Era un re86ft que s' habera cumplit. En una ma sostenia a Ampa- rito y en l' atra acarisiaba 'I rev61ver.

-Anem, Amparito, en busca de la felisitat.

-No. Tinc p6r. ¡Vesten!

Anaba a pasar un drama. La sane enardida, trocaba la serenitat en locnra. Era presis un suprem esf6r~pera conservar una existénsia.

Roberto titubechaba. Vasilà un moment. Ana a parlar, y un pIór es- capa de la seua boca. Fon una explosi6. Lr. casa pareixia babel' tremo- lat. Ampal'ito li tapa la boca en una ma, y en l' atra, nerviosa, recla- maba silénsi. Roberto pogué dir:

-Teua sera la culpa. Y tragué '1 arma abominable pera matarse. Un jayl dolor6s el contingué. Y la veu dolsísima di Amparito, pregunta:

-¿Seré felís'?

-¡Seras!

-¿Me voldras molt?

(15)

· I I· .

·

^.e=3-~.

·

^.~.

· . .

. .

^.~_.~~

. .

¹⁴⁷

ⁱ

-¿Y cóm no?

-¿Sí'?

-¡Ho churel

-Anem pues. Así te deixe, pare, desconsolat. Ta filla va en busca del amor.

--De '1 amor y la felisitat en brasos.

Y acallant un suspir ixqueren al carrer.

La tempestat continuaba. Els rellamps alluminaben fantasmagóri- cament el póble de 116c en 116c. Els tróns retombaben desgarrant l'aire tempestu6s. Els charcos relluíen als rayos. Y els fuchitíus, molt chuntets, volaben travesant els carrers que com torrents, fuchía l'escolant l'aigua cap al barranc.

r - - - -

J

Per la carretera d' Eixativa no corda, sino volaba un cabaU blanc que portaba chinets fi dos animes que fuchíen de la térra pera buscar en el sél, la ventura del amor.

Róses y espines

Foren molts els paísos que recorregueren. è,06m explicar les nits amoroses de Sueca cuant pasechaben en barca per el Ghúquer'? La lluna rielaba tranquila en les aigües remoroses. Les aigües cantaben sonates d'amor. El amor reblía 'ls c6rs felisos dels amants. Els amants, sasiaben ansiosos la chuventut y el plaher. Eren dos sers que s' arrullaben continuament en dolses cantates.

1006mreseñar els díes amorosos d' Alsira en els chardíns de taronchers'? El s61 calfaba '1 ambient y de la térra puchaba '1 espay el perfum de la Ribera. La Ribera els abrasaba maternal, y els enamo·

.rats pasechaben abrasats per els bóscs de taronchers besuquechantse

(16)

.

: i48

. .

_~~:

. .

. . •

.~e:::::JE:=:3^~~.

. • I

•

^I i

en l'ombra dels abres, que ya 'ls oferíen el dorat frut, g16ria de Valensia.

Eren molt felisos; ell acarisiaba contínuament els rulls cabells ne·

gres d' Amparito, y ésta arreglaba el moño rubio y sed6s de Roberto.

Atres v6ltes, cuarti1Ies en ma, el poeta retrataba en vérs a son amant que recul!ía :flórs aromatiques pera coronar la ment del poeta. Eren sublimes les hóres que desgranaben baix el sél tranquil y seré.

Y en les nits de ver amor, cuant el desnut d' 'Amparito ofaría al poeta els encants divíns de son c6s, eren els suspirs, els eslab6ns de la caena que 'Is unía y amarraba f6rtamenfj eren els besos explosi6ns plet6rics d'amor en quI engarsaben la vida. Y el abras Herc y fortí- sim, no se desunía hasta que a l'eixida del s61 toma ban a renovarlo pera continuar la 116chica y febrenca pasió que 'ls dominaba.

Amparito era felís, dominaba, en una paraula, el pensament de Ro, berta, que goch6s la deixaba obrar. En el chalet tenía Amoarito vario s níus de rusiñ6ls que feen serenata ell les h6res JI amor. Habíen :fl6rs, y pel' lo t~lDt,alegría. Pel'o com en este mon no hia dicha que dure un sigle, als dos mesos; saberen que don Fausto había eixit del poblet y anaba en bu;;ca de la parella enamora per donarfi al idili machestu6s

y chust qu' h~)bíen escomensat.

Fon presís eixir de la Ribera. ¿Ah6n anal' qu ... no poguera el ca·

saor donar en ells'? Y escaparen. ¿,Ah6n? A Madrit.

Don Fausto, al notar que sa :filla no b<\ixaba para donal'1i els b6ns . díes com era costum entr' ell!?, la busca per tota la casa, y pogué creure qu' habla volat al no encontrarIa. Tot <'staba en son puesto; tot menos eUa, la filla de la seu' anima. Fon un eólp masa f6rt, y un atac d' apo- plegía el 'poli'tra ell el llit. Pero no vullgué Deu que morira, pera ven garse del seductor. PaEaren dos meSOF, y La Gaseta avisa que 'n la Ribera gochaba de la vida chunt. en Amparito. Era presís eapturarlos 'y castigarIos fent la chustisia de Tali6n.

Era l'última hasaña del Quijote vengador de l' honra pr6pia. Era un n6u 10co en busca de la ]oenr3. ¿Quí guañal^jaa quí? don Fausto era resóIt en son pensament yp6c l' imporh¡ba el mon perduda la caballe- rosUat. Era presís eneontrarlos pera donarlos un fí: ¡la m6rt!

Els enamorats S' amparaben en l'ombra y el silénsi. Roberto no publicaba vérsos pera que no donaren en ells. Salta ben d'una capital a atra euant el perill s' aproxírnvba. Eren el EÓ! y l'ombra en conli- nua lueha per alcam,arse. Pero els dinés escasechaben y tenía Robert o que produir. Entonses ve('n unes pesetes que vola ben pronte. Així pa- saben els mesos: fugues inusitaes, eseapatóries sem:asiGnals. Per fí donaren cap a Valensia. Amparito s' eneontraba malalta. El ventre s' alsaba per efécte de la maternitat. El brillo d'els ulls s' apagaba; els llabis ants r6rhoi', ara eren rósu y les chenibE:s apllgaben son carmí.

El malestar era contintw; els viaches habíen aseJerat les angunies; els sobresalts dOll3ben fi a la s31ut. RoberlO escomemaba a contemplar]a prósa de la vida. Había que lt1chal' contra infernals df'Ag6ns quI el aeo-·

(17)

~~ ,,=1 ~I~~=====;==E=L=C=U=E=N='l='O=D=E=L=D=U=M=E=N=C=H=E===i~===~

¹⁴⁹

i

saben. Pera valerós lucharía contra els deutes; els cuidaos d' Ampa- rita y de la vengansa de don Fausta.

Veres penes pasaren en aquell cuartet. No tenia més remey que publicar vérsos y l'Irtículs pera salvar la nesesitat. Pera les publicasi6ns el delataben; don Fausta, de Saragosa, se didchi a Valensia, perque Les Provinsies publica un sonet. No es difisil en Valensia encontrar a Ulla personalitat. Y Roberto que ho era y había donat que parlar per els amors, en totes les ter'tulies literaries comenta ben sa vida, En la del café d' España--de la que había sognt pedr'a fonamental en compañia del Mestre Cidón-ixqueren les pal'aules pera que don Fausta sabera qu' en lo carrer de Sogueros, número 7, vivíen els ator-tolats que bus- caba.

. ^{. .} ^{. . .} ^. ^. ^. ^. ^{. . .}

Per l' úoica tin"stra que respiraba el p6rche, desde ahon se vea el campanar del Oat'me y l' Académia de Belles Arts, enteaba la darre·

ra llum del dia; el Cre-

púscul sumia en tene·

bres el reduit cLÍarto;

Amparito exhalaba an- gustiosos ¡ays/ y obría les pupiles per encontrar els ulls plorosos de Roberto. El dia se tan- caba donant pas a la nit;

la lluna no llabía eixit

{1Dcal'~ y les estréles eren p6e lluminoses, Els dolors precursors de la maternitat S'acre- sentabe!i més y mé:l donant desconhort als aml1nts. .l!Jl dolor quo debía asistira lamaJal1a no acudil;1; mes l' augu-

nia s' apoderaba dels córs. Les naturalees eansaes, doblegaben als coso:?

Pasa un hór'¡} de penes. Amparito no podía contindre els dolors que li oca~ionabenels desgal'fos de les entrañes. La nit s' habia fet y el enarto era fosc per ·complet: s6ls la llum de la pipa de Roberto que fumaba nel'vi6s donaba claror a sa cara. Els ¡sys! l' enterníen y l' ofe- gaben. Tocaren les huit; el comadr6 no pareixia.

Arn parito, per instint, mosfgaba els llansó1s y s' agarraba 'ls férros del capsal del llit, fent fórses sobrenaturals. El dolor aumentaba, la serenitat se perdí? y un ser portat per l'amor, venía al mon. Moment suprem en quo Roberto salta de la cahira y acudí al llit tremolós per v6rer naixer a ^SO'1 :fill. Mes no vea res. Fon presís ensendre una llum, ya la d' lIn misto, va vare com per la p6rta del p6rche entraba una persona, Era àon Fausto.

(18)

·0: 150 ie><ce::»cIi_o _o EL CUENTO DEL DUMENCHE :I:::><ce::»c!:_o^• ^o_o

I I

^o:_o

¡Locura! Més que locura el porta a aquella estansia en tan delicat moment. Uns menuts més tart y Amparito habera donat a llum.

Don Fausto anaba a castigar. a matar, a destruir en el moment ver als criminals de la seua honra, pero un h6me que s' achenolla 'ls peus d'ell y demana ?erd6 en veu trista el deté. Roberto era, que li día:

-Perd6. Perd6 uns menuts, que Amparito va a ser mare. Perd6 per ella, per el ser que va a naixer. Es un ser que no deu res, déixe1 naixer y después matem; sí, matem después. A ella, no; armeu fill, al seu net, no;" sera un ser sense nóm, sense pares, net d'un criminal.

Perd6 per ell, per ell as61es, per la neglichénsia qu'el rodecha, per ser inosent. Calmes, calmes; ya sé que mereixc la m6rt ...

Don Fausto perchllra y digué:

-¿Quí eres, malvat, que als meus peus t' atrevixes ...

Un ¡ay! dolor6s, escapat de la boqueta d' Amparito, no 'I deixa acabar. El meche s' abalansa '1 llit, crispat, loco ... ¿Qué anaba a fer'?

Un setmesí plor6 estaba en lo mon.

-¡Llum, llum!-exclama don Fausto.

Y mentres Roberto ensengué la bujía, el abuelo agarraba '1 seu net y mirantlo día:

-jTú has salvat a tons paresl

Arnparito se va desvanéixer. Roberto, ploraba d'alegría.Don Fausto, com si habera perdut la rabia, cornensa a cuidar a sa filla com a meche y com a abuelo; y el pecat d'amor, llansaba '1 aire sons p16rs desga- l'rats, sons p16rs infantils.

ol

Ilustrasións de lo DURA .' Fotograbats de J. GARCIA ., Imp. LA GUTENBERG -Valensia I

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• e •••••••••••••••••••••••• , ••••••••••••

o •

• o

: Pera el número próxim :

o o

.~ · ·

•:

SOMNI ESVflHIT

petrl:tJOSEPft:gl.kÀfi2tJa~

. . ~

o:

• o

i"~~--~I1ustrasiónsrde PERTE

·

^GAS.

. i

: :

(19)

-¿Pera a tú t'agra la chica? per ahon pases glóría y sal, -¿Que si m'agra? ¡Tú n'ho saps! perdónam.~' est~ pregunta:

M'agra tant, que no ductara . ¿me pen11luxes nsar d'adorarIa en un altar. el meu bigót en l'espill _¿Y tú creus qu' ella te vól? dels ulls que m'estan mirant?»

-Si t' he de dir veritat... Ella, si es que no se ríu, pareix que li fasa l'ala te dirades(icasiat;

el meu mestre, l' ofisia1. tú insistixes y li dius:

Pera u yo la conseguixc «Per el teu amor soc capas o un día va de dalt baix de conseguir del alcalde del aldamit. A eixe tanta que done fi a la facha li tire una rachola. del Achuntament, que fasa -Mira, Sénto, m'exaspera ben prontE: el Mercat Sentral que sigues tan animal, y que suprimixca els pagos y no comprengues qu' a males quo aufeguen al comersiant.»

res be se pot arreglar. Y entre frases amoroses -Si es quI ella ... ni de pintura y atres mil barbaritats, pót tragar se al ofisial; li asóltes que com un regle lo que pasa es qu' eixemellZo de prim te Vas a quedar, la té en sa labia chala; si no s'apiada y te presta, y com resulta que yo pa que no muig lles aspat, soc tan curt, tan apocat, el calor del seu amor, cuant la mire fit a fit que 's un aliment més gran se me pósa a tremolar que la SomHtose en polva

el cós com una palmera, y que la llet condensa.

que si no m'agarre, caic. - Tú eres untia, Pepico, -Déixat estar de quiméres, cuant te póses a parlar;

y si la chica t'agra si yo poguera asoltarli t' acóstes ben propet d' e\la un discurs sentimental. . "

y així 't póses a parlar: de segur que me casaba

«Esco'ta. capo\l de flór, antes d'aplegar a Mach.

vérche dels Desamparats, .- Pues anímat.

morenasa que derrames -Huí l'espere.

que per así ha de pasar, y fas que 'm diga que 'm vól o m' asólta una guanta.

- Mírala, per allí ve;

¡es una presiositat!

- ¡Si pareix un anchelet!

- Pues no 't pares a pensar.

- P,'ro si soc tan recurt ...

- iAnimo, Sénto!

-¡¡Alia va!!

.

. . . . .

- Ché, Sénto, pronte has veugut;

díguesme, que t' ha pasat.

- Voras: com soc tan curtet, la salude tremolant;

ella me contesta alegre;

me mira, mes yo asarç¡t al miraria fit a fit, me quede sense parlar;

les cames se me tremólen ...

la llengua tota enrolla . y els ulls fentme llumenetes ...

-Acaba, ¿qué t' ha pasat?

-Que si no m'agarre delia, abrasantla, pues me caic.

- Ché, Sénto, ¿tú eres el curt?

¡Tú eres el corréu anant!;

¡un vivillo, qu' has deprés molt més que yo t' he enseñat!

PACa SEBASTIAN BONAFÉ.

PUBLICASIÓNS

En esta secsió donarem cón- ter de cuants llibres, folletos y revistes se mos envien.

Editat per l' agrupasióPro-poesia s' ha posat a la Venta el primer cuadérn d'una biblioteca valensianista, cual exclusíu obchécte es donar a conéixer les producsións lIiteraries dels poetes valensians contemporanis que més honren nóstra llengua.

Publica en son primer número un manoll de poesíes inédites del venerable cranis te de la siutat D. L1uis Cebrian Mezquita.

Si Cebrian Mezquita no fora tan sufisient- ment conegut, se variem en el cas de presentarIa y encomniar com mereix sa llavor poética, tan fe- cunda com hermosa.

En sa ben templa \lira vibren els cants gue- rrers d'una rasa fórta que 'n armoníes de cho- Ventut y aires de rebeldía anatematisen brava- ment als enemics de nóstra volguda patria-chica.

El folleto esta magníficament presentat,Cónsta de 32 pachines en tamañ octau holandés y magní-

fiques cubértes de cartulína timbra, en cual sentro se destaca el retrato del autor.

Al préu de 25 séntims s'encontrara en tots els kioscos.

ASUNTos PEDAGÓGICOS. per Manuel Cabedo.

-Este folleto conté la contestasió als vint núme- ros del cuadro de temes del primer grupo pera la formasió de memóries técniques qu' han de re·

dactar els Mestres y Auxiliars de les escóles pú- bliques. segóns dispón l' artículll del Real decret de13de Novembre de 1907.

Esta escrit en forma amena y fasilment com- prensible; condisió qu' el fa indispensable pera tots els qu' en la difísil carrera del Machistéri esperen guañar honra y profit.

[@ [@

Avís IMPORTANT

A partir del dil1únst5 del present mes, la Redacsió 'Y Administrasió d'EL CUEN- TO DELDUMENCHE quedara instala en la Plasa de la Reina, front al caféEL SIGLO, lo que posem en coneiximent de vostés, per si mos vólen honrar en sa visita.

Pecat d'amor

forC/132 I

Número 59 :: Préu: 10 séntims Pczcat =

d' Rmor

IIII~IIII El Cuenta elel DUfi1enche

tA'-

rA'

AMBIENT DE TEND'A---

. . . .

. . . . .

y

!oi El SonEto dE la SEmnna io!

... • ... •

!

!

I

I

, ,

... ... •

la ~n[llar~~rna~I

a

PECAT D'AMOR

Ella

•

. • I .

i

El poeta

· I I· .

i

El amor

.

. . . I f

. I I· .

. . .

. :eBeoee-: .

.

Males llengües'

. .

. . I I·

.

...

Rises y plórs

El amor revóla

i I I

.

. .

* * *

•

. . , • I

.

i I I • •

. :e-<®>E:: .

Nit d'animes

. . .

. •

• I . I·

.

· I I· .

·

·

· . .

. .

. .

i

r - - - -

Róses y espines

.

. .

. .

. . •

. • I

I i

~~ ,,=1 ~I~~=====;==E=L=C=U=E=N='l='O=D=E=L=D=U=M=E=N=C=H=E===i~===~

i

. . . . . . . . . . . . .

I I

.~ · ·

SOMNI ESVflHIT

. . ~

·

Número 59 :: Préu: 10 ^séntims ^Pczcat ⁼

^{d' Rmor}

!oi El SonEto dE la SEmnna _io!

... _• ^... _•

ⁱ

. . . ^I ^f

. ^{. ,} • I

ⁱ

^I i

. ^{. .} ^{. . .} ^. ^. ^. ^. ^{. . .}

i ~ _~ presentan10s las' colecciones mas extensas a

Secciones de Sastrería ^y Modista

. TRAJES A MEDIDA _.

TR,AJES A _'~IEDIDA

<I YESTlOOS Y8BBIGOS HMTRSIB ^t> I!J