• No se han encontrado resultados

MUHÀMMAD i el llibre de l Univers

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "MUHÀMMAD i el llibre de l Univers"

Copied!
7
0
0

Texto completo

(1)

© Equip de Didàctica del CETR (www.otsiera.com)

LA FRIDA I EL SENYOR LIN

MUHÀMMAD

i el llibre de l’Univers

(2)

MUHÀMMAD

i el llibre de l’Univers

El campament era en calma...

El campament era en calma, la nit estelada i silenciosa... Fins que els lladrucs in- quiets del gos van alertar el vigia!

Sense perdre ni un sol moment, va saltar damunt del seu cavall i va escampar l’alarma en totes direccions. En un tres i no res, l’activitat era frenètica a cada racó del campament, els homes ensellaven camells i cavalls, es cenyien els sabres i els punyals.

Dins les tendes les mares protegien les criatures. Aviat l’enemic es va deixar veure a l’horitzó. Eren els Beni Mostaleq i avançaven imparables!

Quan en Samir va arribar a casa, li va demanar al seu avi que li tornés a explicar allò dels estels.

Com que el senyor Ibrahim estava una mica sorprès de l’interès sobtat d’en Samir, el noi li va explicar tot allò del senyor Lin i de rén.

Al seu avi li va agradar molt saber que, a la Xina, també algú havia pensat que els éssers humans havien d’aprendre dels astres, dels mars i dels ocells. I li va parlar del que havia dit el profeta Muhàm- mad del Llibre de l’Univers. I com li agradava molt contar històries, un dia va anar a l’escola per expli- car-ho a tota la classe. Aquesta és la història.

(3)

L’avi del Samir es va aturar en aquest punt. Va obrir l’Alcorà que havia dut amb ell, disposat a llegir-ne algun fragment...

No hi va haver res a fer. Els triplicaven en nombre. Els sabres van segar tot el que se’ls posava pel davant, les tendes cremaven, els crits i els plors se sentien per tot ar- reu... Com l’estela del pas d’un huracà, darrera de la galopada dels Beni Mostaleq només va quedar molta mort i destrucció. Amb la primera llum de l’albada al cam- pament dels Beni Nadir va començar el recompte: faltaven vint camells, dotze dones, el ramat s’havia dispersat embogit... i de morts i de ferits, molts! No hi havia família que no tingués motius per plorar amargament!

Els ancians no trigarien en reunir-se per decidir com i quan respondrien a aquell nou atac. La seva venjança no es faria esperar! Tan segur com que els Beni Mostaleq s’hi tornarien, un cop més, i així una vegada i una altra, en aquella espiral de mort que ja feia tant i tant de temps que durava. Qui ho podria aturar?

Les notícies de la lluita es van escampar de pressa. De Damasc tornava una cara- vana conduïda per Muhàmmad. Els negocis havien estat fructífers. Homes i camells descansaven prop d’un aiguaneix, sota l’ombra d’unes acàcies del desert, quan va arribar un missatger que els va portar les noves dels darrers esdeveniments. En aquell moment Muhàmmad no hi era. S’havia allunyat per estar una estona sol, com feia sovint.

“Com acabarà això? Qui guanyarà?” –discutien entre ells– “Ja s’han enfrontat tan- tes vegades!”

– Qui creus que obtindrà la victòria? –li van preguntar a Muhàmmad, tan bon punt va tornar amb ells i li van haver explicat els fets.

Muhàmmad callava. Ja hi estaven acostumats a que les seves respostes es fessin esperar – Si apreneu a llegir el llibre obert de l’univers ho veureu ben clar! –va dir final- ment.

– Però, qui guanyarà? –insistien–. No et sembla que la tribu dels Mostaleq té mi- llors armes?

Novament la resposta trigava i ja començaven a estar impacients.

– Qui guanya? La lluna que ens guia en la nit o el sol que il·lumina els dies? –va

preguntar-los ell- Observeu i reflexioneu, apreneu a interpretar els signes de l’Univers!

(4)

EN AQUELLS TEMPS...

MUHAMMAD va néixer a La Meca l’any 570 dC.

Era fill d’Abdallah i d’Amina. De ben petit va que- dar orfe. A partir dels sis anys va viure amb el seu avi Abd al-Muttalib i, després, amb el seu oncle Abu Tàlib.

Ajudava a vigilar els ramats del seu oncle, a les muntanyes, prop de la Meca. Va aprendre a conèixer bé els vents i les pluges, i a estar-se llar- gues estones observant-ho tot amb atenció.

Més endavant, va acompanyar el seu oncle en els seus viatges comercials, per terres de Síria, de Palestina, i més enllà; va poder conèixer pobles que vivien i pensaven de maneres diferents. Així és com es va fer guia de caravanes. Quan algú ha- via de transportar els seus béns per vendre’ls, tra- vessant rutes perilloses, buscava a Muhàmmad.

Sabien que hi podien confiar.

Khadija, una vídua que tenia moltes riqueses, li va demanar de fer-se càrrec de les seves cara- vanes. Passat un temps es van casar. Muhàmmad i Khadija van tenir dos fills (que van morir petits) i quatre filles.

Cada vegada que havia de viatjar patia per la seva família. Les lluites entre tribus no s’aturaven mai! No tenia cap sentit, pensava Muhàmmad. El món era immens, amb prou béns per a tothom, perquè no hi havia pau? I pregava en el seu cor al Creador de tantes meravelles!

Encara que tenia molta feina, no deixava de buscar estones per pensar i meditar. Tant és així que el novè mes de cada any, el passava retirat sol a les muntanyes de Hira, unes muntanyes que coneixia molt bé des de petit. Ramadà és el nom del novè mes de l’any. Una vegada, quan ja tenia 41 anys i ja portava dies a la muntanya, va succeir alguna cosa especial. Era de nit; va sentir unes paraules, com un missatge: “Muhàmmad, tu seràs el profeta de Déu, tu seràs la seva veu”.

Què volia dir allò? Va tornar corrent a casa per explicar-li-ho a Khadija. Ella li va dir que confiés i van anar junts a visitar un ancià molt savi. L’ancià li va dir que estigués tranquil, que les paraules ja arribarien si havien d’arribar.

I així va ser; passats uns mesos les paraules van arribar. A la Meca hi havia un temple quadrat, la Kaaba (que vol dir “el cub”), i allà cada família hi adorava el seu déu. A l’interior hi havia més de

La Kaaba. Miniatura àrab del s. XV

(5)

tres-cents déus! Muhàmmad va començar a dir que totes les persones eren com una sola gran família, que s’havien d’ajudar, que ningú havia de maltrac- tar ningú ni fer diferències. Que el Déu que havia creat l’Univers els havia creat a tots per igual; que agraïssin tantes coses bones que rebien cada dia.

Aquell missatge no agradava gens als que manaven, ni als senyors que tenien esclaus.

Van començar a perseguir i castigar als qui feien cas de les paraules de Muhàmmad. La vida a la Meca es va fer molt difícil i perillosa per a ells.

Muhàmmad va arribar a un acord amb els habi- tants d’una altra ciutat anomenada Yatrib, per poder-hi viure en pau. I van emigrar cap a Yatrib.

Des d’aleshores la ciutat de Yatrib es coneix amb el nom de Medina al Nabi, que vol dir “Ciutat (medina) del profeta”. O, més curt: Medina. Això passava l’any 622.

“Emigració” en àrab es diu “hègira”. I “pau” es diu “salam”: S-L-M, tres lletres molt importants que serveixen per dir “salam”, pau, i “islam”, viure

en pau. L’hègira va ser, doncs, l’inici de la comunitat islàmica, o musulmana, que vol dir: la comunitat d’aquells que viuen en pau confiant en Déu. A Ya- trib (o Medina) es van organitzar com si fossin una sola gran família, van construir un espai per poder pregar junts, la primera mesquita, i s’esforçaven per viure en pau.

Cada vegada més gent escoltava el que deia Muhàmmad. La comunitat creixia. Pregaven junts, no feien diferències entre les persones i s’ajuda- ven. Quan ja van ser molts, l’any 630, van tornar cap a la Meca. Els mandataris de la ciutat no van tenir més remei que acceptar-ho. La Kaaba va deixar de ser la casa de molts déus. Es va convertir en un lloc on recordar i lloar al Déu d’Abraham, de Moisés i de Jesús, el Déu de l’Univers.

El profeta Muhàmmad va morir a Medina l’any 632. Passat un temps, totes aquelles paraules que havia recitat en nom de Déu, van quedar reunides en un llibre. El llibre va ser anomenat Alcorà, que vol dir “recitació”.

A l’Alcorà hi trobem paraules com aquestes:

Doneu d’allò millor que teniu i d’allò millor que traieu de la terra.

Doneu, tal com vosaltres voldríeu ser tractats.

No feu malbé les vostres ofrenes buscant elogis.

Qui ho fa així és com una roca coberta de terra.

Cau la pluja i la deixa ben nua. En canvi, aquells qui donen el que és seu per amor als altres són com un jardí plantat en un turó; l’aigua de la pluja o la de la rosada multiplica els seus fruits.

Alcorà, text del capítol (sura) 2, 263-265 La prèdica. Manuscrit d’Al-Biruni, s. XV

(6)

Aquestes són les paraules que va llegir l’avi d’en Samir. La veritat és que el senyor Ibrahim se les sabia de memòria, gairebé no va mirar el seu llibre per a res! I tenia raó en Samir: s’assemblaven a les del mestre Kong.

Però de rén... Quina era la pista?

No ho veien gens clar, encara!

En els vaixells que solquen els mars per profit de la gent, en les pluges que vivifiquen la terra,

per tot arreu hi ha grans signes per a aquells que volen pensar.

En la terra que sosté tota mena d’animals, en les variacions dels vents,

en els moviments dels núvols entre la terra i els cels, arreu hi ha grans signes per a aquells que volen pensar.

Grans signes s’escampen per tot arreu, això sí que és un llibre sagrat!

Esteu atents als signes que s’escampen per tot arreu i comprendreu cap on heu d’encaminar el vostre pensament i el vostre cor!

Són un bé i una lloança l’alternança de la nit i el dia,

Un cant de lloança és el vol de les aus amb les ales ben desplegades.

Cadascú té el seu propi cant de lloança, tot en els cels i en la terra, és una lloança!

(Alcorà, selecció de la sura 2)

Entre els homes i les dones va posar bondat i amor.

Quin signe tan especial per a la gent que vol pensar!

(Alcorà 30:21)

El llibre de l’Univers

(7)

Un dia el rei Yadu va conèixer el savi Avadhuta, que tenia fama d’escampar saviesa i felicitat allà on anava. “Qui tant escampa, molt ha de tenir” –va pensar el rei. I li va fer aquesta pregunta:

– Et saludo, Avadhuta! El teu cor és gran, la teva ment és gran; em podries dir quin mestre benvolent t’ha fet savi, veritablement?

I Avadhuta li respongué així:

“Oh rei, jo passejo per la Terra com un esperit lliure que ha rebut la saviesa de molts mestres. Et diré el que he après de la Terra, del vent, de l’aigua, de l’oceà, de l’abella, de la Lluna i del Sol.

De la Terra he après paciència i a ser el sosteniment dels altres sense esperar cap mena de reconeixe- ment. La Terra m’ha ensenyat la força per aguantar totes les coses.

El vent bufa per tot arreu, pels parterres de flors, als deserts, als pantans, als palaus i a les cases, sense aferrar-se a res, sense preferències ni cap mena de rebuig. Així, vaig per tot arreu escampant la benedic- ció de pau, sense aferrar-me a res. El meu mestre, el vent, em va donar aquesta lliçó.

L’aigua és dolça i pura, i a tots ajuda, per això vaig adoptar l’aigua com a mestre i d’ella vaig aprendre a estimar.

L’oceà em va ensenyar com ha de ser la persona sàvia: clara a la superfície i d’una profunditat que mai s’acaba. Això vaig aprendre del meu mestre, l’oceà.

De l’abella he après a agafar només la quantitat que necessito, a menjar a poc a poc. Així ho fa l’abella, que recull de totes les flors, amb molta cura de no ferir-les. La meva mestra, l’abella, em va ensenyar a fer-ho així.

La Lluna que sempre és ben plena, rodona i sense canvis, encara que la vegem canviar. Ella em va ensenyar a mirar més enllà de les aparences. Això és el que em va ensenyar la Lluna, la meva mestra.

També el Sol és el meu mestre cada dia. De la mateixa manera que el Sol amb els seus raigs, crema per donar més vida, així vull jo fer servir els elements d’aquest món. Això és el que m’ensenya el meu mestre, el Sol.”

En sentir aquestes paraules el rei es va adonar que de mirar a mirar... hi va un bon tros!

(la conversa del rei i el savi està recollida al capítol 11 del Srimad Bhagavatam, un antic llibre de l’Índia que té més de 2500 anys).

Aquesta és la història que sabia l’Udhava. Va portar el llibre de casa i la va llegir. Després d’escoltar-la, van estar d’acord que tenia molt a veure amb allò que havia explicat l’avi d’en Samir. I amb el que havia dit la Frida. Era diferent i, alhora, molt semblant. Semblant i diferent alhora!

El rei Yadu i el savi Avadhuta

Referencias

Documento similar

La finalitat de l'activitat sanitària en els Serveis de Prevenció és donar un servei de qualitat, útil, eficaç i eficient per garantir la salut dels treballadors i és

Tot i que, és un procés força complex, degut a què per una banda els clients de BSF són els propietaris dels estands gastronòmics i, aquests comercialitzen els

La conclusió és que, tot i la brillantor i l’interès de moltes de les idees exposades per autors de gran prestigi en els estudis sobre la traducció (Venuti, Lefevere,

No obstant això, per a mi els millors moments, els més in- tensos de tot el recull, continuen sent aquells que mostren el retrat cru de sen- timents: tot «Aurélia...» podria

Després d’una dècada, es torna a reeditar esta en- tranyable història sobre l’amistat i la natura, ideal per als lectors més menuts (entre els 8 i els 12 anys).. Un llibre, a més

A més, en un dels estudis d’aquest volum Fishman examina les principals variables que intervenen en els conflictes arreu del món i demostra que, quan la diversitat lingüística

Les Festes del Carrer són unes festes molt esti- mades per petits i per grans, i seguiran celebrant-se i estimant-se a la vila de Capellades, tal com s’ha fet en els darrers

delna- nar .per tot arreu ¡que s'entronitze '1 .'idio'n1a valencià a les nostres escoles, :ham de de.mostrar ,que el nostre po- bl¡e té r àni'ma :visible i tangible; que.. pa:rla