5
Legislació lingüística
de Catalunya
La Llei de política
lingüística i altres normes
lingüístiques anotades
B
iB
l
io
te
c
a t
èc
n
ic
a de p
o
l
ít
ic
a l
in
g
ü
ís
ti
c
a
legislaciÓ lingüística
BiBlioteca tècnica de polí t ica lingüís t ica
eR
is
l
ingü
ís
ti
cs
|
d
a
d
es
i
e
st
U
d
is
|
d
id
à
ct
ic
a
|
d
o
cU
M
en
ts
o
cc
it
a
n
s
|
le
g
is
la
ci
Ó
l
ingü
ís
ti
ca
|
po
lí
ti
Q
U
es
l
in
gü
ís
ti
Q
U
es
Legislació lingüística
de Catalunya
La Llei de política
lingüística i altres normes
lingüístiques anotades
Primera edició dins la col·lecció de la Biblioteca Tècnica de Política Lingüística, actualitzada per Joan Ramon Solé.
Edicions anteriors:
1a edició: juny de 1998, anotada per Joan Ramon Solé, dins de la col·lecció Legislació Bàsica
2a edició: febrer de 2007, revisada i anotada per Joan Ramon Solé (coord.), Josep Puig i Rut Carandell
Obra sotmesa a una llicència Creative Commons d’ús obert, amb reconeixement d’autoria i sense obra derivada Resum de la llicència: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca
Llicència completa: http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca
© Generalitat de Catalunya | Departament de la Vicepresidència | Secretaria de Política Lingüística Disseny de la col·lecció: Pepa Estrada
aBReViatURes
art. article/ articles
BOCG Butlletí Oficial de les Corts Generals
DOGV Diari Oficial de la Comunitat Valenciana
BOE Butlletí Oficial de l’Estat
BOIB Butlletí Oficial de les Illes Balears
BOPC Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya
cap. capítol
CE Constitució espanyola de 1978 disp disposició
disp. add. disposició addicional disp. derog. disposició derogatòria disp. trans. disposició transitòria
DOCE Diari Oficial de les Comunitats Europees
DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
DSCG Diari de Sessions de les Corts Generals
EAC Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, quan es tracta de remis- sions altres que als articles del § I.A.
FJ fonament jurídic
LNL Llei de normalització lingüística a Catalunya de 1983 LNLIB Llei de normalització lingüística a les Illes Balears
LPL Llei de política lingüística de 1998 LUEV Llei d’ús i ensenyament del valencià
STC Sentència del Tribunal Constitucional STS Sentència del Tribunal Suprem
STSJC Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya supl. suplement
TC Tribunal Constitucional TS Tribunal Suprem
sumari
i. L’estatut d’autonomia i la Llei de política lingüística 7
Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya 8
Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística 18
ii. altres normes lingüístiques 63
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries 64
1. Carta europea de 5 de novembre de 1992 de les llengües
regionals o minoritàries 64
2. Instrument de ratificació, de 2 de febrer de 2001,
de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, fet a Estrasburg el 5 de novembre de 1992,
per part del govern d’Espanya 79
Lleis 82
1. Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text
refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya 82 2. Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l’autoritat lingüística
de l’Institut d’Estudis Catalans 83
3. Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial
de la Vall d’Aran 86
4. Llei 3/1993, de 5 de març, de l’estatut del consumidor 89 5. Llei 8/1996, de 5 de juliol, de regulació de la programació
audiovisual distribuïda per cable 92
6. Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació
audiovisual de Catalunya 98
7. Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació 105
Decrets 118
l’ús de les llengües oficials per part de l’administració de la
Generalitat de Catalunya 118
2. Decret 161/2002, d’11 de juny, sobre l’acreditació del
coneixement del català i l’aranès en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de les administracions
públiques de Catalunya 124
3. Decret 14/1994, de 8 de febrer, pel qual es regula l’exigència del coneixement del català als concursos per a la provisió de llocs de treball de Catalunya reservats a funcionaris amb habilitació
de caràcter estatal 138
4. Decret 152/2001, de 29 de maig sobre avaluació i certificació
de coneixements de català 141
5. Decret 119/2000, de 20 de març, de traducció i interpretació
jurades 149
6. Decret 204/1998, de 30 de juliol, sobre l’ús de la llengua
catalana als documents notarials 154
7. Decret 78/1991, de 8 d’abril, sobre l’ús de la toponímia 157 8. Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen
la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya. 162 9. Decret 208/1998, de 30 de juliol, pel qual es regula
la correcció lingüística dels noms i cognoms 172 10. Decret 15/2003, de 8 de gener, pel qual es regula el règim
jurídic transitori de les televisions locals per ones terrestres 174 11. Decret 269/1998, de 21 d’octubre, del règim jurídic de les
concessions per a la prestació del servei de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència per a
emissores comercials 175
12. Decret 36/1998, de 4 de febrer, de mesures per a l’aplicació
de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística 180 13. Decret 116/2005, de 14 de juny, del Consell Social
de la Llengua Catalana 182
14. Estatuts del Consorci del Centre de Terminologia TERmCAT 190 15. Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística 196 16. Estatuts de l’Institut Ramon Llull 204
iii. apèndix 216
1. Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya 217 2.Taula comparativa entre les lleis lingüístiques catalanes,
la balear i la valenciana 228
3. Índex cronològic de disposicions i jurisprudència esmentats 302
Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol,
de reforma de l’estatut d’autonomia de Catalunya
BOE 172, de l’endemà 1
Preàmbul
(...)
És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del 1979, aquest Esta-tut assumeix que:
(...) La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes. (...)
títoL pReLiMinaR
Article 4
Drets i principis rectors
1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les lli-bertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals.
Article 5
Els drets històrics
L‘autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del po-ble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que
1 Publicada en català i en aranès i en castellà al DOGC 4680, de 20 de juliol de 2006, mitjançant el Decret 306/2006, de 20 de juliol, pel qual es dóna publicitat a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organit-za la Generalitat.
Article 6
La llengua pròpia i les llengües oficials2
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comuni-cació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehi-cular i d’aprenentatge en l’ensenyament.3
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèi-xer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües.4
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reco-neixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalu-nya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subs-criure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.5
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Es-tatut i les lleis de normalització lingüística.6
Article 11
L’Aran7
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix,
2 Art. 62.1 d’aquest text. 3 Art. 2.1.a) § I.B.
4 Art. 33.1 d’aquest text i 3 i 4 § I.B.
5 Art. 12 d’aquest text i art. 6.1 i disp. add. 2ª.1 i 3ª.1 § I.B. 6 Art. 11, 36 i 50.1 d’aquest text i § II.B.3.
empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial sin-gular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial.
Article 12
Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya8
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la coo-peració amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns.
Article 13
Les comunitats catalanes a l’exterior9
La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exte-rior i pot sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria.
títoL i
Dels drets, deures i principis rectors Capítol iii
Drets i deures lingüístics
Article 32
Drets i deures de coneixement i ús de les llengües10
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüísti-ques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.
Article 33
Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions es-tatals11
8 Art. 6.4 d’aquest text i art. 6.1 i disp. add. 2ª § I.B. 9 Disp. add. 3ª.2 § I.B.
10 Art. 6.2 in fine i 37.1 d’aquest text i art. 3.2, 4.e) i 15 § I.B. 11 Art. 37 d’aquest text.
1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les ins-titucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques.12
2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el mi-nisteri Fiscal13, el notariat14 i els registres públics15, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció.
3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fis-cals16, els notaris17, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.18
4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada
12 Art. 6.2 d’aquest text i 3 i 4 § I.B.
13 V. apartat següent i art. 102, art. 13.5 § I.B. El Reial decret 2397/1998, de 6 de novembre (BOE 278, del 20), sobre substitució a la Carrera fiscal, per primera vegada va reconèixer el mèrit per coneixement de les llengües oficials pròpies diferents del castellà en el nomenament de membres substituts del ministeri fiscal. Les disposicions successives van continuar reconeixent aquest mèrit fins que el Reial decret 326/2002, de 5 d’abril (BOE núm. 83, de 6 d’abril), sobre règim de nomenament dels membres substituts del ministeri fiscal, va deixar de fer-ho. El Reial decret 92/2006, de 3 de febrer (BOE 44, de 21 de febrer), va modificar el Reial decret 326/2002 esmentat de manera que a partir de 2006 es torna a preveure un màxim de dos punts pel coneixement del català o altres llengües i pel coneixement del dret propi; Interlocutòria del Tribunal Constituci-onal 197/2007, de 27 de març; Llei 24/2007, de 9 d’octubre (BOE 243 de l’endemà) per la qual es modifica la Llei 50/1981, de 30 de desembre, reguladora de l’estatut orgànic del ministeri fiscal. L’article 36.6 d’aquesta darrera preveu que, mitjançant un desplegament reglamentari posterior, l’acreditació del coneixement dels idiomes oficials diferents del castellà, es valorarà com un mè-rit i, d’altra banda, en l’article 37.7 es considera falta lleu la desatenció o desconsideració envers ciutadans, institucions, jutges i magistrats, davant la petició d’intervenir en una llengua coofi-cial, si se n’ha acreditat un coneixement adequat i suficient com a mèrit. El Reial decret 1/2008, d’11 de gener (BOE núm. 11, de l’endemà; suplement en llengua catalana de 12 de gener http:// www.boe.es/boe_catalan/dias/2008/01/12/pdfs/BOE-A-2008-511-C.pdf), modifica el Reial decret 326/2002, de 5 d’abril, sobre règim de nomenament dels membres substituts del ministeri fiscal. Amb la darrera modificació la valoració del coneixement de la llengua pròpia té un màxim d’un punt i s’hi especifica que només s’ha de tenir en compte la puntuació obtinguda per aquest mèrit si la plaça sol·licitada correspon a la comunitat autònoma en què la llengua esmentada tingui caràcter cooficial.
14 V. apartat següent i art. 147.1.a) d’aquest Estatut, art. 14 del § I.B, § II.C.6 i art.421.12 Llei 10/2008, de 10 de juliol (DOGC 5175, del 17) del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les suc-cessions.
15 V. apartat següent i art. 147.1.a) d’aquest Estatut i art. 17 del § I.B. 16 V. apartat anterior i nota.
17 V. apartat anterior després de “notariat” 18 Art. 102 d’aquest text; art. 13 i 14 § I.B i 9 § II.A.
a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les fun-cions pròpies del seu lloc de treball.19
5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en ca-talà amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes insti-tucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.
Article 34
Drets lingüístics dels consumidors i usuaris20
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.
Article 35
Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament21
1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.
2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament.
5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
Article 36
Drets amb relació a l’aranès22
1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i
19 Art. 147.1 i 147.3 d’aquest text; art. 54.11, 56.2, 61.2 i 95.2.b) de la Llei 7/2007, de 12 d’abril (BOE 89, de l’endemà; suplement núm. 15 en llengua catalana, de 16), de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.
20 Art. 32.1 § I.B i art. 27 i disposicions finals primera i segona § II.B.4. 21 Art. 50.2 d’aquest text i 20.2, 21 i 22.1 § I.B.
d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administra-cions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.
2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat.
3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l’aranès.
Capítol iV
Garanties dels drets estatutaris
Article 37
Disposicions generals
1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, els particu-lars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat.
Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya.
2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciuta-dans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives als drets que reconei-xen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta.
3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del Parlament.
4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la mo-dificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fona-mentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya.
Article 38
Tutela
1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capí-tols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalu-nya, d’acord amb el que estableix l’article 76.2.b i c.
2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procedi-ments que estableixen les lleis.
Capítol V
Principis rectors
Article 44
Educació, recerca i cultura
2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori.
Article 50
Foment i difusió del català
1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès.23
2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àm-bit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per a garan-tir l’ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca.
3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.
4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l’etique-tatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català.24
5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a per-sones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciuta-dans a rebre-les en castellà si ho demanen.25
6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte.26
7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta perquè siguin més efectius.
23 Art. 37 § I.B. 24 Art. 34 § I.B. 25 Art. 9.1 i 10.1 § I.B.
26 Art. 84 § II.B.5. Llei 27/2007, de 23 d’octubre (BOE 255, de l’endemà; suplement núm 32 en llen-gua catalana, del 31), per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordes i cegues. Ordre PRE/446/2008, de 20 de febrer (BOE núm. 48, de 25 de febrer), per la qual es determinen les especificacions i característiques tècniques de les condicions i els criteris d’accessibilitat i no-discriminació establerts en el Reial decret 366/2007, de 16 de març. L’art. 7.1.e) de l’Ordre preveu, en l’atenció al ciutadà, un servei de llengua de signes espanyola per a qui el sol·liciti. Disposició addicional segona de la Llei 10/2008, de 10 de juliol (DOGC 5175, del 17) del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions.
títoL ii
De les institucions Capítol i
El Parlament
Article 62
Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa
2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l’Estatut n’estableixi una altra.
Article 65
Promulgació i publicació de les lleis
Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presi-denta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traduc-ció elaborada per la Generalitat.27
títoL iii
Del poder judicial a Catalunya Capítol iii
Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia
Article 101
Oposicions i concursos
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si te-nen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat.
Article 102
El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya28
1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets
27 Art. 8.1 § I.B.
lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l’abast que determini la llei.
3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents.
4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalu-nya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball.
títoL iV
De les competències Capítol ii
Les matèries de les competències
Article 143
Llengua pròpia29
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matè-ria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català.
2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la competèn-cia sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran.
Article 146
Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual
3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalu-nya en els mitjans de comunicació social.
Article 147
Notariat i registres públics30
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i de regis-tres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la competència executiva que inclou en tot cas:
a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis.
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la competència
29 STC 74/1989, de 24 d’abril (BOE 121 supl., de 22 de maig). 30 Art. 33.2 i 33.3 d’aquest Estatut, art. 14 i 17 del § I.B i § II.C.6.
executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encar-regats, interins i substituts, l’exercici amb relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions. Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis.
Article 151
Organització territorial31
Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que establei-xen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organitza-ció territorial, que inclou en tot cas:
b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials.
(...) Article 155
Propietat intel·lectual i industrial
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de propie-tat industrial, que inclou en tot cas:
b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria.
Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
DOGC 2553, de 9.1.199832
El president de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Cata-lunya33, promulgo la següent
LLei Preàmbul
i. significat i situació de la llengua catalana
La llengua catalana és un element fonamental de la formació i la personalitat na-cional de Catalunya, un instrument bàsic de comunicació, d’integració i de cohesió social dels ciutadans i ciutadanes, amb independència de llur origen geogràfic, i el lligam privilegiat de Catalunya amb les altres terres de parla catalana, amb les quals forma una comunitat lingüística que ha aportat al llarg dels segles, amb veu original, una valuosa contribució a la cultura universal. A més, ha estat el testimoni de fideli-tat del poble català envers la seva terra i la seva cultura específica.
32 Aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya de 30 de desembre de 1997. Els antecedents prin-cipals apareixen en els BOPC 145, de 3 de març de 1997 (publicació de l’acord de tramitació de la iniciativa parlamentària conjunta); 147, de 10 de març de 1997 (publicació del nomenament de la ponència); 208, de 9 d’octubre de 1997 (publicació de l’obertura del termini genèric de pre-sentació d’esmenes, de la comissió tramitadora, de la iniciativa i de la reserva d’esmenes i vots particulars); 223, de 17 de novembre de 1997 (nomenament de la ponència); 229, d’1 de desembre de 1997 (sol·licitud de dictamen del Consell Consultiu); 225, de 21 de novembre de 1997 (publica-ció de l’informe de la ponència); 228 bis, de 26 de novembre de 1997 (dictamen de la Comissió de Política Cultural); 240, de 22 de desembre de 1997 (dictamen del Consell Consultiu); 241 bis, de 29 de desembre de 1997 (esmenes subsegüents). Publicada en català, aranès i castellà. Publicada en castellà al BOE 36, d’11 de febrer de 1998.
Forjada originàriament en el territori de Catalunya, compartida amb altres terres en les quals rep també denominacions populars i fins i tot legals diverses, la llengua catalana ha estat sempre la pròpia del país i, com a tal, s’ha vist afectada negativament per alguns esdeveniments de la història de Catalunya, que l’han por-tada a una situació precària. Aquesta situació és deguda a diversos factors, com són la persecució política que ha patit i la imposició legal del castellà durant més de dos segles i mig; les condicions polítiques i socioeconòmiques en què es produïren els canvis demogràfics de les darreres dècades, i, encara, el caràcter de llengua d’àmbit restringit que té, similar al d’altres llengües oficials d’Europa, especialment en el món actual, en què la comunicació, la informació i les indústries culturals tendeixen a la mundialització.
Com a resultat, doncs, de totes aquestes circumstàncies, la situació sociolin-güística de Catalunya és avui complexa. La realitat d’una llengua pròpia que no ha assolit la plena normalització i que té un nombre de parlants relativament petit en el context internacional conviu amb el fet que molts dels ciutadans i ciutadanes del territori de Catalunya tenen com a llengua materna la castellana, en la qual s’expressen preferentment i a partir de la qual han contribuït, tot sovint, a enriquir de manera significativa la mateixa cultura catalana, contribució feta així mateix per altres ciutadans i ciutadanes en altres llengües. Aquesta realitat, doncs, exigeix una política lingüística que ajudi eficaçment a normalitzar la llengua pròpia de Catalu-nya i que, alhora, garanteixi un respecte escrupolós als drets lingüístics de tots els ciutadans i ciutadanes.
ii. el marc jurídic
El marc jurídic actual de la llengua catalana és determinat per la Constitució espa-nyola del 197834 i per l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1979.
La primera, tot reconeixent la diversitat dels pobles que integren l’Estat espa-nyol, estableix a l’article 3 que “el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat” i que, com a tal llengua oficial, “tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la”. A més, la Constitució diu que “les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus Estatuts”.
L’Estatut d’autonomia, en l’article 335, disposa: “1. La llengua pròpia de Catalu-nya és el català. 2. L’idioma català és l’oficial de CataluCatalu-nya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l’Estat espanyol. 3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d’assegurar llur conei-xement i crearà les condicions que permetin d’arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya. 4. La parla aranesa serà objecte d’ense-nyament i d’especial respecte i protecció.”
34 De 27 de desembre de 1978 (BOE 311-1, del 29). En endavant, CE a les notes.
35 Art. 6 i 62.2 § I.A; art. 32.2.a) i 33 de la Llei 3/1982, de 23 de març (DOGC 216, de 21 d’abril; BOE 106, de 4 de maig), del Parlament, del President i i del Consell Executiu de la Generalitat.
Aquestes disposicions estatutàries foren desenvolupades per la Llei 7/1983, del 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya36, d’enorme transcendència en la història de la llengua, que va comportar la despenalització del català i en ca-torze anys de vigència ha permès que se n’estengués el coneixement entre la gran majoria de la població i una política concertada entre tots els sectors de la societat, que s’ha materialitzat en el procés de normalització lingüística.
En el temps de vigència de la Llei s’han produït canvis transcendents: en el camp tecnològic, s’ha generalitzat l’ús de la informàtica i de les autopistes de la informació; en el camp cultural i comercial, s’ha establert la llibertat de comerç, que ha generalitzat els préstecs culturals, especialment en el món de les comunicacions i de l’audiovisual; en el camp polític, d’una banda Espanya s’ha incorporat a la Comunitat Econòmica Europea, avui Unió Europea, regida pel principi del multilingüisme, i d’altra banda la Generalitat ha assumit moltes de les competències previstes en l’Estatut; en el camp social i socio-lingüístic, s’ha generalitzat el coneixement del català, generalització que no sempre ha comportat un augment similar en els usos públics i s’ha produït un canvi notable en els fluxos migratoris. També hi ha hagut una important evolució del dret lingüístic al nostre país, deguda en part a la jurisprudència del Tribunal Constitucional i en part a la legis-lació catalana i als estudis doctrinals. Finalment, cal destacar el contingut de diverses resolucions del Parlament Europeu: la del 30 de novembre de 198737, sobre les llengües i cultures de les minories regionals i ètniques a la Comunitat Europea; la de l’11 de desem-bre de 199038, sobre la situació de les llengües a la Comunitat i la de la llengua catalana, i la del 9 de febrer de 199439, sobre les minories culturals i lingüístiques de la Comunitat Europea. També cal destacar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, adoptada com a convenció pel Comitè de ministres del Consell d’Europa el 5 de novem-bre de 199240, i la Declaració universal de drets lingüístics, aprovada per la Conferència mundial de Drets Lingüístics el 6 de juny de 1996, a Barcelona, que va comptar amb el suport unànime del Congrés dels Diputats41 i del Parlament de Catalunya42.
iii. els objectius d’aquesta Llei
Totes aquestes circumstàncies han fet aconsellable de modificar i actualitzar la Llei del 1983 i de renovar l’acord polític i social que hi va haver aleshores, per a poder
36 Aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya el 6 d’abril de 1983 (DOGC 322, del 22, en català i castellà, i BOE 112, d’11 de maig, en castellà). En endavant, LNL o remetem al § III.A. § III.B. 37 La Resolució és de 30 d’octubre -i no novembre- de 1987 (DOCE-C 318, de 30 de novembre). És
anomenada Kuijpers pel cognom del ponent.
38 DOCE núm. C 19, de 28 de gener de 1991. És anomenada Reding pel cognom de la ponent. 39 DOCE núm. C 61, de 28 de febrer de 1994. És anomenada Killilea pel cognom del ponent. 40 § II.A.1 i II.A.2.
41 Proposició no de llei aprovada per la Comissió d’Educació i Cultura el 18 de setembre de 1996 (BOCG, Congrés, sèrie D, núm. 47, del 28).
42 Resolució 181/V adoptada per la Comissió de Política Cultural el 10 d’octubre de 1996 (BOPC 102, del 21).
consolidar el procés impulsat per la Llei de normalització lingüística en l’àmbit de l’administració i de l’ensenyament, adaptar a les necessitats d’avui la regulació dels mitjans de comunicació i les indústries culturals i establir una normativa lingüística destinada al món socieconòmic, tot plegat amb l’objectiu d’avançar en la generalit-zació del coneixement complet i de l’ús normal de la llengua catalana, la qual cosa ha de permetre donar un nou impuls a l’ús social de la llengua.
La modificació i l’actualització de la Llei del 1983 han de permetre també con-solidar el compromís estatutari d’arribar a la plena igualtat pel que fa als drets i els deures lingüístics i, de manera especial, els de conèixer les dues llengües oficials i usar-les, cosa que comporta que, d’acord amb el marc estatutari vigent, els ciuta-dans i ciutadanes de Catalunya hauran de conèixer la llengua catalana i la castellana i tindran el dret d’usar-les.
Per a continuar aquest impuls, esdevé també del tot indispensable modificar la normativa estatal i l’europea, i refermar les polítiques de foment i les dotacions pressupostàries corresponents.
iV. el contingut i l’estructura d’aquesta Llei
Aquesta Llei formula els conceptes jurídics de llengua pròpia i de llengua oficial. Així, el concepte de llengua pròpia aplicat a la catalana obliga els poders públics i les institucions de Catalunya a protegir-la, a usar-la de manera general i a promoure’n l’ús públic a tots els nivells. El concepte de llengua oficial aplicat al català i al cas-tellà garanteix als ciutadans i ciutadanes els drets subjectius, que són proclamats explícitament, a aprendre les dues llengües, a poder usar-les lliurement en totes les activitats públiques i privades, a ésser atesos en la que escullin en llurs relaci-ons amb les administracirelaci-ons i, de manera gradual i progressiva, amb tots els agents socials que ofereixen serveis al públic, i a no ésser discriminats per raó de llengua. Tenint en compte aquests principis, la Llei regula l’ús de les dues llengües oficials a Catalunya, i estableix mesures d’emparament i promoció de l’ús del català per a aconseguir-ne la normalització i mesures de foment per a garantir-ne la presència en tots els àmbits.
En l’àmbit oficial i administratiu, aquesta Llei estableix que les administra-cions i les instituadministra-cions catalanes han d’emprar de manera general el català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a adreçar-s’hi en la llengua oficial que triïn, i proclama la plena validesa de tota la documentació pública i privada en qual-sevol de les dues llengües oficials, amb plena independència de l’una respecte a l’al-tra, en tots els àmbits, inclosos l’Administració de l’Estat, l’Administració de justícia i els registres públics.
Pel que fa a l’ensenyament, aquesta Llei garanteix a tota la població el ple coneixement de les dues llengües i, alhora, garanteix que l’alumnat no sigui discri-minat ni separat en grups diferents per raó de la llengua, tot mantenint el sistema
de conjunció lingüística aplicat a l’empara de la Llei del 198343, i d’acord amb la ju-risprudència del Tribunal Constitucional44. També estableix mesures de foment de la docència universitària en català.
En l’àmbit dels mitjans de comunicació, i en el marc de les competències de la Generalitat, regula l’ús del català en les emissores de radiodifusió i de televisió, per tal de garantir la presència de la llengua pròpia en l’espai radiofònic i televisiu, i es-tableix mesures de foment de la premsa escrita. Pel que fa a les indústries culturals, manté i reforça les mesures de foment que ja establia la Llei de normalització lingü-ística45 per a la cinematografia, el llibre, la cançó i les arts de l’espectacle, i incorpora referències a la informàtica, les xarxes de comunicació telemàtiques i els productes d’enginyeria lingüística, que han esdevingut la base del tractament de la informació en tots els camps.
Pel que fa a l’àmbit socioeconòmic, adopta mesures de regulació de la presèn-cia de la llengua catalana i de foment de l’ús d’aquesta llengua en tots els camps en què, per raons de mercat o d’altres, no es garanteixen prou. D’aquesta manera, les empreses públiques, les concessionàries i les de serveis públics s’incorporen acti-vament al procés de normalització lingüística, amb la finalitat de garantir els drets lingüístics dels consumidors i consumidores. L’objectiu és aconseguir, en el món econòmic, una situació d’equitat entre les dues llengües de manera progressiva, a mesura que tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya vagin adquirint un conei-xement complet de la llengua catalana, i sempre per mitjà de la concertació social propiciada des de la Generalitat.
Finalment, aquesta Llei reconeix, empara i fomenta l’ensenyament i l’ús de l’aranès a la Vall d’Aran, amb una referència a la Llei 16/1990, del 13 de juliol46, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, i amb ple respecte per les competències de les institucions pròpies de la Vall d’Aran.
Aquesta Llei té caràcter indicatiu per als ciutadans i ciutadanes i només crea obligacions per a les administracions i per a determinades empreses si el caràcter de servei públic de llur activitat i la protecció dels drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes ho fan aconsellable. D’aquesta manera, només poden ésser objecte d’ac-tuació administrativa, d’acord amb la normativa sectorial aplicable, els funcionaris i funcionàries i les empreses esmentades si incompleixen les obligacions establertes per aquesta Llei.
Pel que fa a l’estructura, aquesta Llei consta de trenta-nou articles, vuit dis-posicions addicionals, tres de transitòries i tres de finals. L’articulat es distribueix en set capítols, que regulen els principis generals (capítol preliminar), l’ús institucional (capítol I), l’onomàstica (capítol II), l’ensenyament (capítol III), els mitjans de comu-nicació i les indústries culturals (capítol IV), l’activitat socioeconòmica (capítol V), i
43 Art. 14.1 i 5.b) i 20 § III.A.
44 STC 337/1994, de 15 de desembre (BOE 19 supl., de 23 de gener de 1995), sobre els articles 14.2 i 4, 15 i 20 § III.A.
45 Art. 23 § III.A.
l’impuls institucional (capítol VI). Segueix, per tant, l’estructura de la Llei 7/1983, a la qual s’addicionen els capítols específicament destinats a l’onomàstica i a l’activitat socioeconòmica.
Capítolpreliminar
Principis generals
Article 1
L’objecte d’aquesta Llei
1. L’objecte d’aquesta Llei és el desenvolupament de l’article 3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, per tal d’emparar, fomentar i normalitzar l’ús de la llen-gua catalana en tots els àmbits, i l’ús de l’aranès a la Vall d’Aran47, i de garantir l’ús normal i oficial del català i del castellà.
2. Els objectius principals d’aquesta Llei són:
a) Emparar i fomentar l’ús del català per tots els ciutadans i ciutadanes. b) Donar efectivitat a l’ús oficial del català i del castellà, sense cap discrimina-ció per als ciutadans i ciutadanes.
c) Normalitzar i fomentar l’ús del català en l’Administració, l’ensenyament, els mitjans de comunicació social, les indústries culturals i el món socioeco-nòmic.
d) Assegurar l’extensió del coneixement del català a tots els ciutadans i ciu-tadanes.
3. És també un objectiu d’aquesta Llei assolir la igualtat pel que fa als drets i els deures lingüístics dels ciutadans i ciutadanes, amb la promoció de les accions necessàries i la remoció dels obstacles que avui la dificulten.
Article 2
La llengua pròpia
1. El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble.48 2. El català, com a llengua pròpia, és:
a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de l’Ad-ministració de la Generalitat, de l’Adl’Ad-ministració local, de les corporacions públiques,49 de les empreses i els serveis públics,50 dels mitjans de
comunica-47 Art. 7, 18.1, 19.3, 25.3 i 26.5 i 6 d’aquesta Llei; art. 28 del § II.B.4. 48 Art. 6.1 i 143.1 § I.A.
49 Art. 9 amb les notes i 10 d’aquesta Llei. 50 Art. 30 i 31 d’aquesta Llei.
ció institucionals,51 de l’ensenyament52 i de la toponímia.53
b) La llengua preferentment emprada per l’Administració de l’Estat a Catalu-nya en la forma que aquesta mateixa determini54, per les altres institucions i, en general, per les empreses i les entitats que ofereixen serveis al públic55. 3. El que disposa l’apartat 2 implica un compromís especial de les institucions per a promocionar-ne el coneixement i fomentar-ne l’ús entre els ciutadans i ciuta-danes, amb independència del caràcter oficial del català i del castellà.
Article 3
Les llengües oficials56
1. El català és la llengua oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà. 2. El català i el castellà, com a llengües oficials, poden ésser emprades indis-tintament pels ciutadans i ciutadanes en totes les activitats públiques i privades sense discriminació. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, plena validesa i eficàcia.
Article 4
Els drets lingüístics
1. D’acord amb l’article 3 de l’Estatut d’autonomia, i en el marc d’una política activa de la Generalitat per a crear les condicions que permetin d’arribar a la igualtat plena quant als drets i els deures lingüístics, a Catalunya tothom té dret a:
a) Conèixer les dues llengües oficials.
b) Expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials, oralment i per escrit, en les relacions i els actes públics i privats.57
c) Ésser atès en qualsevol de les dues llengües oficials en els termes que aquesta Llei estableix.58
d) Emprar lliurement qualsevol de les dues llengües oficials en tots els àmbits.
51 Art. 20.3 CE, art. 6.1 i 146.3 § I.A i 25 d’aquesta Llei; Reial decret 2296/1984, de 26 de desembre (DOGC 505, de 18 de gener de 1985), pel qual se’n concedeix la gestió directa a la Generalitat de Catalunya per a l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma; Llei 11/2007, d’11 d’octubre (DOGC 4990, del 18), de la Corporació Catalana de mitjans Audiovisuals, art. 2 i 22.3; art. 4.3 i 5 de la Llei de les Corts Generals 7/2010, de 31 de març (BOE 79, d’1 d’abril), general de la comunicació au-diovisual.
52 Nota de l’epígraf del capítol III i art. 20 a 23 d’aquesta Llei. 53 Art. 18 d’aquesta Llei i notes
54 Art. 10.2, 12 i disp. add. primera d’aquesta Llei.
55 Art. 30 a 32 d’aquesta Llei i art. 26, 27, 28 i 29.f), disp. add. tercera, disposicions transitòries pri-mera i segona i disposicions finals pripri-mera i segona del § II.B.4.
56 Art. 6.2, 32 i 33.1 § I.A.FJ 2n i 3r de la STC 82/1986, de 26 de juny (BOE 159, de 4 de juliol). 57 FJ 3r de la STC 82/1986, de 26 de juny (BOE 159, de 4 de juliol).
e) No ésser discriminat per raó de la llengua oficial que empra.59
2. Tothom pot adreçar-se als jutjats i als tribunals per a obtenir la protecció judicial del dret a emprar la seva llengua.
3. Tothom pot adreçar-se a l’Administració de la Generalitat i al Síndic de Greuges sol·licitant que, en l’àmbit de llurs competències, actuïn per garantir-li els drets lingüístics de forma específica.
Article 5
Els principis rectors de l’actuació de la Generalitat60
1. La Generalitat ha de garantir els drets lingüístics dels ciutadans i ciutada-nes, l’ús normal i oficial del català i del castellà, l’ensenyament de les dues llengües a tota la població,61 la capacitació i l’habilitació lingüístiques del personal al servei de les administracions62 i la igualtat plena dels ciutadans i ciutadanes quant a drets i deures lingüístics, en tots els àmbits.
2. La Generalitat ha de fer actuacions d’emparament, de protecció i de promo-ció i foment de l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits, amb l’adoppromo-ció de les
59 Art. 6.2 in fine i 32 § I.A; Els art. 4.2.c, 16.2, 17.1 i 96.12 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març (BOE 75, de 29 de març), pel qual s’aprova el text refós de l’Estatut dels Treballadors, prohibeixen les discriminacions per raó de llengua. L’art 314 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre (BOE 281, de l’endemà), del codi penal, tipifica com a delicte la discriminació per l’ús d’alguna de les llengües oficials dintre de l’Estat espanyol. Els articles 8.12, 9.2.d) i 16.2 del Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost (BOE 189, de 8 d’agost; suplement núm. 9, en llengua catalana, de 19 d’agost), pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, tipifiquen la discriminació per raó de llengua com a falta molt greu. L’art. 40 regula la quantia de les sancions, que és de 500.000 a 15.000.000 PTA en les molt greus. Els art. 51-53 regulen el procediment sancionador, amb la intervenció de la Inspecció de Treball. L’art. 6 del Reial decret 33/1986, de 10 de gener (BOE 15, de 17 de gener) pel qual s’aprova el reglament
de règim disciplinari dels funcionaris de l’Administració de l’Estat, l’art. 5.b) del Decret 183/1995, de 13 de juny (DOGC 2066, de 23 de juny), pel qual s’aprova el Reglament de règim disciplinari del cos de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, l’art. 3.b) del Decret 243/1995, de 27 de juny (DOGC 2100, de 13 de setembre), pel qual s’aprova el reglament de règim disciplinari de la funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i l’art. 95.2.b) de la Llei 7/2007, de 12 d’abril (BOE 89, de l’endemà; suplement núm. 15 en llengua catalana, de 16), de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, consideren falta molt greu la discriminació per raó de llengua. L’arti-cle 18.2 de la Llei orgànica 11/2007, de 22 d’octubre (BOE 254, de l’endemà), reguladora dels drets i deures dels membres de la Guàrdia Civil, disposa que en el compliment de les seves funcions, els guàrdies civils han d’actuar amb absoluta neutralitat política i sindical, i respectar els princi-pis d’imparcialitat i no-discriminació per raó de sexe, origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge o qualsevol altra otra condició o circumstància personal o social. L’art. 7.4 de la Llei orgànica 12/2007, de 22 d’octubre (BOE 254, de l’endemà), reguladora del règim disciplinari de la Guàrdia Civil, considera falta molt greu, sempre que no constitueixi delicte, tota actuació que comporti discriminació o persecució per raó de llengua, i l’art. 8.38 considera falta greu la negativa a tramitar una denún-cia formulada en una llengua ofidenún-cial.
60 Art 50.1, 50.3 i 50.7 § I.A.
61 Art. 38 d’aquesta Llei; Ordre PRE/232/2004, de 21 de juny (DOGC 4171, de 9 de juliol), per la qual s’aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions a les universitats catalanes per al manteniment de centres d’autoaprenentatge de la llengua catalana.
mesures necessàries i la destinació dels recursos suficients.63 Article 6
La unitat de la llengua catalana64
1. La llengua catalana és un patrimoni que Catalunya comparteix amb altres territoris amb els quals constitueix una mateixa comunitat lingüística. La Genera-litat ha de vetllar per la protecció de la unitat del català i ha de fomentar l’ús i la projecció exterior del català65 i la comunicació entre els diferents territoris de parla catalana.66
2. D’acord amb la legislació vigent, correspon a l’Institut d’Estudis Catalans l’autoritat lingüística.67
Article 7
Reconeixement i protecció de l’aranès68
L’aranès, varietat de la llengua occitana pròpia de la Vall d’Aran, es regeix, pel que fa a l’ús, per la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran69, i, supletòriament, pels preceptes d’aquesta Llei, els quals mai no poden ésser interpretats en perjudici de l’ús de l’aranès.
63 Art. 37 i disp. add. sisena d’aquesta Llei. 64 Art. 6.4 § I.A; disp. add. segona d’aquesta Llei.
65 Disp. add. tercera d’aquesta Llei i nota. El 5 d’abril de 2002 es va constituir l’Institut Ramon Llull com un Consorci integrat per les administracions de la Generalitat de Catalunya i de la comu-nitat autònoma de les Illes Balears, que està obert a la incorporació dels governs d’Aragó i del País Valencià. Els seus objectius són la promoció de l’ensenyament a l’exterior de la llengua i la literatura catalanes i la difusió de la literatura catalana a l’estranger; § II.C.16; http://www.llull. cat.
66 Art. 25.4 d’aquesta Llei; art. 14 del § II.A.1.
67 § II.B.2; Decret 3118/1976, del 26 de novembre (BOE 18, de 21 de gener de 1977), pel qual es re-coneix l’Institut d’Estudis Catalans i se n’aproven els Estatuts; Resolució de 17 de maig de 1989 (DOGC 1151, de 5 de juny), per la qual es declara l’adequació a la legalitat d’aquests Estatuts i en disposa la inscripció en el registre d’acadèmies i la publicació en el Diari Oficial, i Resolució de 23 de juny de 1997 (DOGC 2425, de 3 de juliol), de modificació dels Estatuts de l’Institut d’Estudis Catalans i Resolució de 17 de maig de 2001 de modificació dels Estatuts de l’Institut d’Estudis Catalans (DOGC 3393, del 22).
68 Art. 6.5, 36 i 143.2 § I.A; art. 1.1, 18.1, 19.3, 25.3 i 26.5 i 6 d’aquesta Llei; art. 28 del § II.B.4; Decret 57/1983, de 14 de gener (DOGC 312, de 16 de març), pel qual s’adopten les normes ortogràfiques de l’aranès; art.11 de l’Ordre de 8 de setembre de 1983 (DOGC 362, de 9 de setembre) que desple-ga el Decret 362/1983; art. 16 del § II.C.1, d’acord amb la redacció del Decret 254/1987, de 4 d’agost (DOGC 885, de 2 de setembre); notes a l’art. 2.2 del § II.B.3.
69 El § II.B.3 recull el preàmbul i els art. 2, 20.2 i disp. final segona de la Llei, publicada en català, aranès i castellà al DOGC 1326, de 3 d’agost, i en castellà al BOE 194, de 14 d’agost.
Capítol i
L’ús institucional70 Article 8
La publicació de les normes
1. Les Lleis que aprova el Parlament de Catalunya es publiquen, en edicions simultànies en català i en castellà, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Correspon al Parlament de fer-ne la versió oficial castellana.71
2. La publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, si escau, de les disposicions generals i les resolucions normatives del Govern, de l’Administració i les institucions de la Generalitat i de les administracions locals de Catalunya es fa en edicions simultànies en català i en castellà.72
Article 9
La llengua de les administracions de Catalunya73
1. La Generalitat, les administracions locals74 i les altres corporacions públi-ques75 de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessi-onaris de llurs serveis76 han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la
70 Article 10, paràgraf 1, apartats a.i, b, c; paràgraf 2, apartats a, b, c, d, e, f, g; paràgraf 3, apartats a, b; paràgraf 4, apartats a, b, c; paràgraf 5 del § II.A.1.
71 Art. 65 in fine § I.A. i STC 83/1986, de 26 de juny (BOE 159 supl., de 4 de juliol).
72 Ordre de 7 de gener de 1978 (DOGC 2, del 12), sobre represa del Diari Oficial de la Generalitat; art. 16 i 17 del § II.C.1, d’acord amb la redacció del Decret 254/1987, de 4 d’agost (DOGC 885, de 2 de setembre); Llei 24/1987, de 28 de desembre (DOGC 933, del 30; BOE 16, de 19 de gener de 1988), de creació de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat; STSJC, secció 2a. de la sala contenciosa administrativa de 13 d’octubre de 2000; Llei 5/2002, de 4 d’abril (BOE 82 de l’endemà; suplement en català 9 d’1 de maig), reguladora dels butlletins oficials de les províncies i Llei 2/2007, del 5 de juny (DOGC 4902, del 12), del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
73 Art. 6.1, 6.2, 32, 33.1 i 50.5 § I.A; Art 2.2.a), 10.1 i 30 d’aquesta Llei.
74 Art. 5 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril (DOGC 832, de 27, i BOE 122, de 22 de maig), municipal i de règim local de Catalunya, d’acord amb la redacció que li dóna la disp. final primera de la Llei present.
75 Decret 17/1981, de 30 de gener (DOGC 110, de 4 de febrer), assumint competències en matèria de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació; Decret 137/1982, de 28 de maig (DOGC 231, d’11 de juny), referent a les Cambres Oficials de la Propietat Urbana de Catalunya; Decret 120/1987, de 9 d’abril (DOGC 833, del 29), pel qual la Generalitat de Catalunya assumeix compe-tències exclusives en matèria d’Acadèmies amb seu central a Catalunya; Ordre de 7 de desem-bre de 1987 (DOGC 232, del 28) per la qual es regula el Registre d’Acadèmies; Decret 240/1990, de 4 de setembre (DOGC 1360, de 29 d’octubre), pel qual s’aprova el Reglament de les Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, modificat pel Decret 330/1990, de 21 de desembre (DOGC 1404, de 8 de febrer de 1991); Llei 17/1993, de 28 de desembre (DOGC 1846, de 14 de gener de 1994), de cambres agràries; Llei 22/2002, de 12 de juliol (DOGC 3684, del 24; BOE 187, de 6 d’agost), de confraries de pescadors; Llei 14/2002, de 27 de juny (DOGC 3671, de 5 de juliol; BOE 177, de 25 de juliol), de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres; art. 39.j de la Llei 7/2006, de 31 de maig (DOGC 4651 http://www.gencat. cat/eadop/imatges/4651/06151026.pdf de 9 de juny), de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.
relació entre ells. També l’han d’emprar normalment en les comunicacions i les no-tificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen.
2. El Govern de la Generalitat ha de regular, mitjançant disposicions reglamen-tàries, l’ús del català en les activitats administratives de tots els òrgans de la seva competència.77
3. Les corporacions locals78 i les universitats79 han de regular l’ús del català en l’àmbit de les competències respectives, d’acord amb el que disposa l’apartat 1. També l’han de regular, en aquest mateix sentit, totes les altres corporacions públi-ques.80
Article 10
Els procediments administratius81
1. En els procediments administratius tramitats per l’Administració de la Ge-neralitat, per les administracions locals i per les altres corporacions de Catalunya s’ha d’emprar el català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a pre-sentar documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en castellà.
2. L’Administració ha de lliurar a les persones interessades que ho sol·licitin, en la llengua oficial demanada, una testimoniança traduïda d’allò que els afecta. La sol·licitud de traducció no pot comportar cap perjudici o despesa al sol·licitant ni retards en el procediment ni suspendre’n la tramitació i els terminis establerts82.
77 § II.C.1; § II.C.2; § II.C.13; Circular de 24 d’abril de 1989 sobre l’ús de les llengües oficials per part de l’Administració de la Generalitat i dels organismes que en depenen.
78 model de Reglament per a l’ús de la llengua catalana per a les entitats locals, aprovat pel Ple del Consorci per a la Normalització Lingüística el 20 de novembre de 1991, modificat el 3 de febrer de 1993. El web del Consorci és http://www.cpnl.cat.
79 Art. 11.2, 20, 22 i 24.3 d’aquesta Llei; STSJC, sala contenciosa administrativa, secció 5a, de 18 de gener de 2001 (sobre el Reglament de la Universitat Rovira i Virgili) i STSJC, sala contenciosa ad-ministrativa, secció 5a, de 3 de desembre de 2003 (sobre el reglament “mesures per a la regulació i foment de l’ús del català a la Universitat Pompeu Fabra”).
80 Disp. trans. primera d’aquesta Llei.
81 Art. 2.2.a) d’aquesta Llei i els textos citats a les notes de l’article anterior.
82 Art. 33.1 § I.A; art. 12 del § I.B; art. 36 de la Llei 30/1992, d’acord amb la redacció que li dóna la Llei 4/1999, de 13 de gener; STC 50/1999, de 6 d’abril; Reial decret 772/1999, de 7 de maig (BOE 122, del 22), pel qual es regula la presentació de sol·licituds, escrits i comunicacions davant l’Adminis-tració general de l’Estat, l’expedició de còpies i documents i la devolució d’originals, així com el règim de les oficines de registre.
Article 11
La capacitació lingüística del personal al servei de les administracions de Catalunya83 1. El personal al servei de les administracions, les corporacions i les instituci-ons públiques de Catalunya ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita, que el faci apte per a desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball.
2. Per a fer efectiu el que disposa l’apartat 1, el Govern de la Generalitat ha de garantir l’ensenyament del català al personal al servei de l’Administració de la Ge-neralitat, de les corporacions locals, de les universitats públiques84 i de l’Administra-ció de justícia de Catalunya i fomentar mesures de reciclatge d’aquest personal.85
3. En el procés de selecció per a accedir a places de personal de l’Administra-ció de la Generalitat, de l’Administral’Administra-ció local i de l’administral’Administra-ció i els serveis de les universitats, inclòs el personal laboral, s’ha d’acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l’expressió oral com en l’escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti, en els termes establerts per la legislació de la funció pública86.
83 Art. 13.5 d’aquesta Llei; articles 287.2, 294.1, 295.2 i 303.2 del § II.B.1, el 287.2 i el 295 redactats d’acord amb la disp. final primera de la Llei present; article 19.1.a) de la Llei 8/2007, de 30 de juliol (DOGC 4940, de 3 d’agost de 2007), de l’Institut Català de la Salut; § II.C.2; § II.C.3; § II.C.4; art. 54.11, 56.2, 61.2 i 95.2.b) de la Llei 7/2007, de 12 d’abril (BOE 89, de l’endemà; suplement núm. 15 en llengua catalana, de 16), de l’Estatut bàsic de l’empleat públic; art. 67 i 106.2 del Decret 214/1990, de 30 de juliol (DOGC 1348, de 28 de setembre), pel qual s’aprova el Reglament de per-sonal al servei de les entitats locals; STC 46/1991, de 28 de febrer (BOE 74 supl., de 27 de març); art. 24.3 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol (DOGC 1469, del 19, i BOE 190, de 9 d’agost), de les poli-cies locals; art. 11.1.2n.a), 20.3 (redactat d’acord amb la Llei 2/2008, de l’11 d’abril -DOGC 5114, del 18-), 26 i 68.b) de la Llei 10/1994, d’11 de juliol (DOGC 1923, del 20), de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra; art. 6 i disp. add. 2a. del Decret 389/1996, de 2 de desembre (DOGC 2291, de l’11), pel qual es regula l’accés dels ciutadans dels estats membres de la Unió Europea a la funció pública de l’Administració de la Generalitat; art. 4, 14.1.f) i 54 del Decret 123/1997, de 13 de maig (DOGC 2398, del 26), pel qual s’aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya; art. 42, 54.3, 62, 74.1, 108.2.f ) i 115.b) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre (DOGC 2509, annex, de 3 de novembre), pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; Circular conjunta de la Secretaria General d’Administració i Funció Pública i de la Direcció General, de 21 d’octubre de 1999, sobre l’exempció de la prova de coneixements de llengua catalana en les convocatòries de concurs específic i de lliure designació per als funcionaris que hagin participat i obtingut destinació en convocatòries anteriors de concurs específic de mèrits i capacitats o de lliure designació o de selecció de personal a l’Administració de la Generalitat en què hi hagués establerta una prova de català del mateix nivell o superior a l’exigit a la convocatòria.
84 Art. 9.3, 20, 22 i 24.3 d’aquesta Llei.
85 Art 5.1 d’aquesta Llei; art. 22 i 23 del § II.C.1; art. 3.1.l) de la Llei 4/1987, de 24 de març (DOGC 826, de 8 d’abril), reguladora de l’Escola d’Administració Pública i art. 108.2.f ) del Decret legislatiu 1/1997 esmentat en la nota de l’epígraf.
