• No se han encontrado resultados

Infraestructures logístiques a Catalunya: Necessitat de col laboració Pública - Privada

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Infraestructures logístiques a Catalunya: Necessitat de col laboració Pública - Privada"

Copied!
19
0
0

Texto completo

(1)

Girona, abril 2010

Infraestructures logístiques a Catalunya:

Necessitat de col·laboració Pública - Privada

Joan Font Director General

(2)

Ín

d

e

x

1.

Introducció

2.

Caracterització Infraestructures Logístiques a Catalunya

3.

Models de distribució i impacte de la conjuntura econòmica

4.

Necessitat de col·laboració Pública – Privada

(3)

La logística, una peça fonamental del desenvolupament econòmic

La logística es defineix com la manipulació de béns i serveis que requereixen o produeixen les empreses mitjançant les funcions de transport, emmagatzematge i aprovisionament/distribució de mercaderies.

Les Infraestructures logístiques són imprescindibles per donar respostes a aquest creixement del comerç

Comerç Mundial PIB Mundial Necesitat de Infraestructures logístiques Comerç Mundial PIB Mundial Necesitat de Infraestructures logístiques

Introducció

Necessitat de Plataformes Logístiques

El Pes del sector logístic sobre el

PIB Mundial: 13,8 %

(4)

Des d’abertis logística hem identificat que la conjuntura econòmica actual està comportant canvis estructurals en el sector de la logística, impactant en els models de distribució i per tant en les infraestructures al servei de la logística

S'han realitzat entrevistes a directors logístics amb ampli coneixement de la política de distribució de la companyia a Europa L'anàlisi s'ha completat amb simulacions quantitatives per determinar la competitivitat de les diferents ubicacions E m p r e s e s e n tr e v is ta d e s

Introducció

(5)

Ín

d

e

x

1.

Introducció

2.

Caracterització Infraestructures Logístiques a Catalunya

3.

Models de distribució i impacte de la conjuntura econòmica

4.

Necessitat de col·laboració Pública – Privada

(6)

Catalunya disposa d'unes infraestructures logístiques orientades a la distribució regional, poc especialitzades, localitzades en l’entorn dels nuclis de consum i dels dos grans ports

(Barcelona i Tarragona)...

Caracterització Infraestructures Logístiques a Catalunya

>10% 5-10% 2,5-5% <2,5% Barcelona Tarragona Lleida Girona % Población >10% 5-10% 2,5-5% <2,5% >10% 5-10% 2,5-5% <2,5% Barcelona Tarragona Lleida Girona % Población Fuente: Idescat >10% 5-10% 2,5-5% <2,5% Barcelona Tarragona Lleida Girona % PIB >10% 5-10% 2,5-5% <2,5% >10% 5-10% 2,5-5% <2,5% Barcelona Tarragona Lleida Girona % PIB Distribució poblacional Distribució PIB Estoc Total: 4.500.000 m2

(7)

7

… on només el 35% de l’estoc es troba a Parcs Logístics purs desenvolupats en un 50% per iniciativa pública, concentrant-se pràcticament la oferta privada al voltant de Barcelona (<30 km) i a prop del Port de Tarragona i sense oferir una oferta intermodal (ferrocarril) amb un servei integral.

Caracterització Infraestructures Logístiques a Catalunya

Promotors/Gestors de Parcs Logístics Parcs Logístics de Catalunya

(Desenvolupats i per desenvolupar)

Puerto 27% abertis 12% ProLogis 16% Otros 18% CIMALSA 20% Coperfil 4% Inbisa 3% Iniciativa Pública 50%

(8)

L’oferta existent a Girona està molt atomitzada (200.000 m2 de magatzems), ubicada

principalment en polígons industrials/logístics (més de 40 petits polígons) concentrant-se al voltant de l’AP-7, existint només un Parc Logístic desenvolupat per la iniciativa pública.

Caracterització Infraestructures Logístiques a Catalunya: GIRONA

CIM La Selva és l'únic parc logístic

pur que esta actualment operatiu, amb una superfície de 23 ha

y 41.000 m2 de naus construïdes

(9)

9

Ín

d

e

x

1.

Introducció

2.

Caracterització Infraestructures Logístiques a Catalunya

3.

Models de distribució i impacte de la conjuntura econòmica

4.

Necessitat de col·laboració Pública – Privada

(10)

Canvis estructurals: disminució dràstica de la càrrega transportada, gestió centralitzada, reducció de rendes i altes disponibilitats de superfície són característiques generals de l'impacte de la crisi global en el sector.

C r is i e c o n ò m ic a i d e c o s to s M e d ia m b ie n t C a r b u r a n t

Models de distribució i impacte de la conjuntura econòmica: Tendències

• Gestió centralitzada d'estocs en hubs europeus o bé d'una distribució per mercats • A Espanya, concentració dels centres de distribució peninsular Madrid

• Increment de les entregues directes • Externalització d'activitats logístiques

Tendència Tendència

• Increment de la importància del pes de les emissions de CO2 a l'hora de configurar el model logístic: – Reconfiguració del nombre de centres logístics

– Increment del pes del tren per a la recepció i distribució de mercaderies

(11)

11

S'identifica que el model de distribució per regions (RDC), on Catalunya es geoestratègica, està perdent pes enfront de la resta d'alternatives…

(12)

… sent el model de distribució peninsular el que guanya pes, i sent Madrid la ubicació ideal per aquest tipus de distribució

(13)

13

 Canvis estructurals en els models de distribució, en el termini de lliurament, els costos de transport i

la consciència mediambiental

 Pèrdua de competitivitat per Catalunya en benefici de Madrid com a pol de distribució peninsular.

 No s'ha estructurat un marc general que atregui a la inversió privada per al desenvolupament

d'aquestes infraestructures, el que comporta un estancament del desenvolupament d'aquest sector.

 No existeix una especialització ni una coordinació global de l'oferta logística, sense una gestió

centralitzada que permeti obtenir sinergies operatives i estratègiques.

 Catalunya ha patit una progressiva pèrdua de competitivitat de sòl logístic en els últims anys a

causa de l'escassetat de magatzems i elevats preus, que han baixat en l'últim any entre un 15% i 20%

És necessària una ESPECIALITZACIÓ logística de Catalunya i la col·laboració pública - privada com a motor del desenvolupament dels projectes logístics de manera que es puguin modificar les tendències del sector, posicionar i aprofitar els avantatges competitius de Catalunya a la logística regional i nacional.

(14)

Ín

d

e

x

1.

Introducció

2.

Caracterització Infraestructures Logístiques a Catalunya

3.

Models de distribució i impacte de la conjuntura econòmica

4.

Necessitat de col·laboració Pública – Privada

(15)

15

La missió de la col·laboració pública - privada és la de promoure infraestructures logístiques competitives que augmentin el posicionament de Catalunya, especialitzant l’oferta, amb l'objectiu d'atraure companyies que duguin a terme les seves activitats de distribució de mercaderies a nivell nacional i continental - regional

Necessitat de la Col·laboració Pública - Privada

Col·laboració público-privada

Rellevància del sector logístic Posicionament de Catalunya en la logística

CPL

Consorci de Parcs Logístics Sector Àmbit Territori

La fórmula d'empresa publica-privada dóna resposta als reptes de futur, és la més indicada per dur a terme projectes de transformació amb rendibilitat social i financera, presentant importants avantatges tant per al sector públic com per al privat

(16)

La col·laboració pública - privada ha de ser un instrument per fomentar la competitivitat de Catalunya com a ubicació logística, sector d'alt impacte social i elevat desenvolupament econòmic, atraient fluxos, afegint valor a les infraestructures i exigint un compromís amb el medi ambient

Necessitat de la Col·laboració Pública - Privada

Sector Públic

Enfocat a interès general Enfocat a planificació i control

Sector Privat

Enfocat a rendibilitat

Enfocat a la explotacio

Empresa Consorci Públic - Privat

Té un Caràcter Estratègic

Facilita la sostenibilitat econòmica financera

Aconsegueix sinergies en tot el cicle de projecte amb creació de coneixement

(17)

17

CPL té com a missió fomentar la competitivitat de Catalunya com a ubicació logística ...

• Promoure infraestructures logístiques competitives

• Atraure companyies que duguin a terme les seves activitats de distribució de mercaderies a nivell nacional , regional ( europeu, mediterrani, ...)

Objectius

• Oferir sòl logístic (magatzems) a un preu competitiu a partir del desenvolupament de parcs logístics

• Promoure el desenvolupament i ús d’infraestructures intermodals amb un servei integral

• Oferir infraestructures especialitzades adaptades a les necessitats del mercat

• Ser referent de gestió i eficiència en infraestructures logístiques a Catalunya

Missió

CPL és una iniciativa de país que hauria d’integrar els agents públics més rellevants dels sector

• 1er operador espanyol i 3er europeu d’infraestructures de mobilitat • 1er operador català i 2on espanyol d’infraestructures logístiques • Capacitat financera i de gestió

• 1er operador de càrrega a Catalunya

Sector Privat Sector Públic

(18)

Ín

d

e

x

1.

Introducció

2.

Caracterització Infraestructures Logístiques a Catalunya

3.

Models de distribució i impacte de la conjuntura econòmica

4.

Necessitat de col·laboració Pública – Privada

(19)

19  Desenvolupament dels projectes logístics en col·laboració pública – privada.

 Unificar la oferta actualment en competència sota un mateix paraigües:

especialització i rendibilitat social i financera.

 Definir una nova oferta intermodal integral, involucrant els Ports.

 Definir cap a on volem anar donant "petits passos”.

Girona, abril 2010

Infraestructures logístiques a Catalunya:

Referencias

Documento similar

La brecha digital es, además, particularmente intensa en nuestra Región, tanto en términos de inversión pública y privada en I+D, como de capacitación en competencias digitales

dente: algunas decían que doña Leonor, &#34;con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

El médico sólo podrá librar información del paciente a otros colegas, instituciones o centros cuando disponga de su autorización explícita, y si éste no pudiera darla, la de

El caballo de batalla en la justificación de la empresa pública es, pues, como ya se hizo notar anteriormente, el concretar cuándo es in- suficiente la iniciativa privada en un

3 Las instituciones de educación secundaria pueden ser de gestión pública, como de gestión privada, que en este caso tienen que ser “habilitadas” por la autoridad

Integren l’Agrupació de Desenvolupament Castelló Social del Projecte Compass entitats que pertanyen a l’administració pública, ONG i fundacions, sector empresarial, sector