Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta
El màxim exponent de la recent descoberta son els boscos marins, com es formen, especialment els d’animals i quina funció tenen
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta
El màxim exponent de la recent descoberta son els boscos marins, com es formen, especialment els d’animals i quina funció tenen
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta
El màxim exponent de la recent descoberta son els boscos marins, com es formen, especialment els d’animals i quina funció tenen
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta
El màxim exponent de la recent descoberta son els boscos marins, com es formen, especialment els d’animals i quina funció tenen
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta
El màxim exponent de la recent descoberta son els boscos marins, com es formen, especialment els d’animals i quina funció tenen
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta
La situació biogeogràfica actual del Mediterrani és l’acumulació de nombrosos “drames” geològics, climàtics i oceanogràfics.
Mapa A.4 Pesca: capturas en el Mediterráneo (2005) JÓNIC O 220.731 EG EO114.217 M ÁRMA RA53 .781 LE VANTE 84. 334 CER DEÑA 86.122 GOLFO DE LEÓN 25.033 ADRI ÁTICO 147.298 ARGELIA 48% ESPAÑA 37% MARRUECOS 15% BALE ARES 258.282 ITALIA 40% TÚNEZ 34% LIBIA 21% GRECIA 4% ALBANIA 1% TURQUÍA 34% GRECIA 66% EGIPTO 66% OTROS 7% TURQUÍA 20% LÍBANO 4% SIRIA 4% TURQUÍA 100% TÚNEZ 31% ITALIA 69% FRANCIA 90% ESPAÑA 10% CROACIA 23% ITALIA 76% OTROS 1%
Capturas en el Mediterráneo por zonas (en toneladas y porcentaje por país)
Evolución de las capturas en el Mediterráneo (situación en 2005 respecto al año 2000) > 20% Del 10% al 20% Del 5% al 10% Del 0% al 5% Del -5% al 0% Del -10% al -5% Del -20% al -10% < -20% 25.000 tm 75.000 tm 150.000 tm
Los gráficos no incluyen los datos de capturas de atunes Mapas Med. 2008 328 Elaboración propia. Fuente: FAO, Fishstat.
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta: però com
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta: però com
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta: però com
-100 -200 -500 0 10 20 30km ETRS_1989_UTM_Zone_31N Comunidades
A4.1 / A4.2 Comunidades del borde de la plataforma sobre fondos de roca A4.1 / A4.2 Comunidades del borde de la plataforma sobre fondos de roca (Comunidades de profundidad) A4.12 / A5.51 Comunidades de esponjas de fondos mixtos de la plataforma continental (sobre fondos de maërl)
A4.1 / A4.2 / A5.4 Comunidades del borde de plataforma sobre fondos mixtos
A5.39 / A6.511 Facies de Virgularia mirabilis y Thenea muricata A5.47 Detrítico del borde de la plataforma (Facies Braquiópodos) A5.472 Facies de Leptometra phalangium
A6.31 Comunidades del detrítico batial (Facies de Gryphus vitreus)
A4.26 Coralígeno / Coralígeno profundo A4.1 / A4.2 Comunidad del borde de la plataforma sobre fondos de roca (Facies de Nidalia studeri) Información insuficiente Emprenta pesquera Canal de Menorca
-100 -200 -500 0 10 20 30km ETRS_1989_UTM_Zone_31N Comunidades
A4.1 / A4.2 Comunidades del borde de la plataforma sobre fondos de roca A4.1 / A4.2 Comunidades del borde de la plataforma sobre fondos de roca (Comunidades de profundidad) A4.12 / A5.51 Comunidades de esponjas de fondos mixtos de la plataforma continental (sobre fondos de maërl)
A4.1 / A4.2 / A5.4 Comunidades del borde de plataforma sobre fondos mixtos
A5.39 / A6.511 Facies de Virgularia mirabilis y Thenea muricata A5.47 Detrítico del borde de la plataforma (Facies Braquiópodos) A5.472 Facies de Leptometra phalangium
A6.31 Comunidades del detrítico batial (Facies de Gryphus vitreus)
A4.26 Coralígeno / Coralígeno profundo A4.1 / A4.2 Comunidad del borde de la plataforma sobre fondos de roca (Facies de Nidalia studeri) Información insuficiente Emprenta pesquera Canal de Menorca
Paper ecològic e importància en la conservació de les comunitats recentment descobertes
Paper ecològic e importància en la conservació de les comunitats recentment descobertes
Las autopistas del mar
Paper ecològic e importància en la conservació de les comunitats recentment descobertes
Els animals que formen boscos es comporten com a boscos de plantes 0 50 100 150 200 250 300 Soleidae sp. Arnoglossus sp. Myctophidae sp. Benthosema glaciale Sparidae sp. Merluccius merluccius Gadidae sp. Argyropelecus hemigymnus Maurolicus muelleri Cyclothone braueri Gobiidae sp. Crystallogobius linearis Cepola macrophthalma Callyonimus sp. A1 A2 A3 J1 J2 J3 J4 J5 J6 J7 O1O2O3 O4 F1 F2 F3 F4 F5 S1 S2 S3 S4 Abril 06 Julio 06 Octubre 06 Febrero 07 Septiembre 07 Individuos / 1000 m 3 0 50 100 150 200 250 300 Soleidae sp. Arnoglossus sp. Myctophidae sp. Benthosema glaciale Sparidae sp. Merluccius merluccius Gadidae sp. Argyropelecus hemigymnus Maurolicus muelleri Cyclothone braueri Gobiidae sp. Crystallogobius linearis Cepola macrophthalma Callyonimus sp. A1 A2 A3 J1 J2 J3 J4 J5 J6 J7 O1O2O3 O4 F1 F2 F3 F4 F5 S1 S2 S3 S4 Abril 06 Julio 06 Octubre 06 Febrero 07 Septiembre 07 Individuos / 1000 m 3
Els animals que formen boscos es comporten com a boscos de plantes: ofereixen refugi i possibilitats d’alimentar-se a moltes espècies (larves, juvenils i adults)
Els animals que formen boscos es comporten com a boscos de plantes: ofereixen refugi i possibilitats d’alimentar-se a moltes espècies (larves, juvenils i adults)
Un mar relativament jove amb una de les majors diversitats biològiques conegudes i una llarga història d’exploració i descoberta
Recentment la conservació dels espais protegits ha agafat un altre
enfocament i també una altra dimensió, adreçats a aprofitar el fet de ser espais protegits per endegar la seva restauració: passiva i/o activa.
