Unitat 3.- EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE LA PENÍNSULA IBÈRICA, DE LES ILLES CANÀRIES I DE LES ILLES BALEARS.
INTRODUCCIÓ:-- Abans de començar, aclarirem alguns conceptes:
- Clima: és la successió habitual dels tipus de temps sobre un lloc. Per conèixer el clima d’un territori, s’ha d’observar al manco, 30 anys. La ciència que estudia el clima és la climatologia.
- Temps atmosfèric: és l’estat de l’atmosfera sobre un lloc en un moment determinat. La ciència que l’estudia és la meteorologia (mapes del temps).
- Espanya es caracteritza per una gran diversitat de temps atmosfèrics i de climes, resultat de la combinació d’una sèrie de factors i d’elements climàtics.
-Així, per estudiar la diversitat climàtica de l’EE hem de tenir en compte: els factors geogràfics (latitud, altitud, continentalitat) i termodinàmics (circulació general de les masses d’aire) que incideixen en el clima, i les característiques dels principals elements que l’integren (T,H, vents, insolació,...).
- A partir d’aquestes característiques, s’estableixen els diferents dominis climàtics, que donen lloc a diversos paisatges naturals.
1- ELS ELEMENTS I ELS FACTORS DEL CLIMA 1.1- ELS FACTORS DEL CLIMA
- Factors geogràfics - Factors termodinàmics 1.2- ELS ELEMENTS DEL CLIMA:
- Insolació, nebulositat, Temperatura de l’aire, humitat de l’aire, boira, calitja, pressió, vent, precipitacions, evaporació, evapotranspiració i aridesa.
2- TIPUS DE TEMPS ATMOSFÈRIC A L’EE
3- TIPUS DE CLIMES I PAISATGES A L’EE. 3.1- Paisatge i Clima Oceànic 3.2- Paisatge i Clima Mediterrani
- Clima mediterrani marítim - Clima mediterrani continentalitzat
- Clima mediterrani sec, subdesèrtic o estepari 3.3- Paisatge i Clima de muntanya
1- ELS ELEMENTS I ELS FACTORS DEL CLIMA
- Els elements, influenciats i combinats amb els factors donen lloc als distints tipus de clima i als distints tipus de temps atmosfèric.
- Els factors són els aspectes que exerceixen una influència permanent i inalterable sobre el clima. Els podem dividir en: factors geogràfics i factors termodinàmics.
- Són: - latitud, localització de la PI, IB i Canàries, influència de la mar, el relleu; - circulació de l’aire en altura (corrent en jet) i circulació de l’aire en superfície.
- Els elements del clima són els aspectes observables i quantificables de l’atmosfera. Els més importants són: insolació, nebulositat, T, H, pressió atmosfèrica, vent, precipitacions, EV, EVT, aridesa.
1.1- ELS FACTORS DEL CLIMA
1.1.1- Factors geogràfics, que expliquen els climes espanyols són: a/- La latitud de l’EE:
- Es troba a la zona temperada de l’hemisferi N, fet que determina l’existència de 2 estacions ben diferenciades (estiu i hivern) separades x 2 de transició (primavera i tardor). 4 estacions.
- Les Canàries, per la seva localització en contacte amb el clima tropical, tenen un menor contrast entre les estacions.
b/- La situació de la PI:
- Es troba entre 2 masses d’aigua de característiques tèrmiques diferents (Atlàntic i Mediterrani) i 2 continents (Europa i Àfrica)
- Aquesta localització fa que les terres de l’EE siguin un encreuament de masses d’aire de característiques diferents.
- Les Canàries també reben influències atmosfèriques variades, a causa de la insularitat i de la proximitat a les costes africanes.
c/- La influència de la mar:
- És escassa a la PI, a causa de la gran amplada, de les costes poc retallades i dels relleus muntanyosos paral·lels a la costa.
- Aquestes característiques fan que hi hagi grans diferències entre l’estreta perifèria, oberta al mar, i les terres interiors, de tendència continental. En canvi, als 2 arxipèlags, la influència de la mar és decisiva pel clima.
d/- El relleu: Influeix en el clima de 3 maneres, segons sigui la seva disposició, altura i orientació: - La disposició del relleu té vàries repercussions:
- Les serralades paral·leles a la costa frenen la influència de la mar (només penetra fàcilment al Guadalquivir).
- La posició (O-E) de la majoria dels relleus afavoreix l’entrada de masses d’aire marítimes de l’O (però el caràcter massís de la PI fa que aquestes vegin frenada la seva activitat a mesura que avancen cap a l’interior, i que les T s’extremin).
- Les conques tancades per muntanyes (Duero, Ebre) tenen precipitacions escasses (pq les masses d’aire descarreguen la humitat als sistemes muntanyosos que les envolten) i boires freqüents a causa de l’estancament de l’aire.
(pq l’aire calent puja i quan puja es refreda)
- L’altura fa disminuir la T (5ºC cada 100m) i determina precipitacions orogràfiques als vessants de barlovent, precipitacions “amagades (roada i gelada) i precipitacions “horitzontals” (pels niguls).
1.1.2- Factors termodinàmics
- Són els responsables de la circulació atmosfèrica o successió de masses d’aire, que determina els distints tipus de temps atmosfèric i de clima.
a/- Circulació en altura: el corrent en jet (= circulació zonal de l’oest, jet stream, corrent endoll)
- A la part alta de l’atmosfera (9-11Km) la circulació de vents és més intensa que a la superfície; forts vents circulen en direcció W-E (com la rotació).
- Aquests vents s’originen per les diferències de temperatura entre els pols i l’Equador. - Aquests fluxos reben el nom de corrent en jet.
- Hi ha 2 corrents en jet a cada hemisferi: el subtropical (40º) i el polar (60º).
- Per la situació, la PI es troba més propera al tròpic de Càncer, fet que provoca que sigui una zona molt afectada per les altes pressions tropicals.
- El corrent en jet separa les baixes pressions que hi ha sobre el pol en altura (que queden a l’esquerra de la seva trajectòria) de les altes pressions tropicals (situades a la seva dreta).
- El corrent en jet és el responsable del temps en superfície, que depèn de les variacions que experimenta la velocitat del corrent i dels seus desplaçaments estacionals.
- La velocitat del corrent en jet és variable:
- com més ràpid va, menys ondulacions pateix.
- Si va lent, provoca altes o baixes pressions en altura (és més ondulat) originant anticiclons o borrasques en superfície.
- El corrent es desplaça cap al sud durant l’hivern i cap al nord als mesos d’estiu (només afecta a la zona cantàbrica).
- Resumint, el corrent en jet fa que hi hagi ha depressions i anticiclons permanents, que es desplacen segons l’època de l’any.
b/- Circulació en superfície: centres d’acció, masses d’aire i fronts.
1- Els centres d’acció: Són àrees d’altes o baixes pressions.
- Pressió atmosfèrica = pes de l’aire sobre una superfície.
- Es mesura amb mb amb el baròmetre i es representa amb isòbares. El valor normal és de 1013.5 mb
- Alta pressió o anticicló = zona d’altes pressions envoltada per altres zones de pressió més baixa. Els vents circulen en sentit horari (a l’hemisferi N). Produeix un temps estable.
- Baixa pressió, depressió, borrasca o cicló = zona de baixes pressions envoltada d’altres de pressió més alta. Els vents circulen en sentit antihorari. Produeix un temps inestable, freqüentment plujós.
- Segons el seu origen, els centres d’acció poden ser tèrmics o dinàmics:
- Un anticicló tèrmic es forma quan una massa d’aire es refreda: l’aire fred pesa més, descendeix i exerceix una alta pressió.
- Una baixa tèrmica es forma quan l’aire s’encalenteix: l’aire calent pesa menys, s’eleva i exerceix una baixa pressió.
- Els centres d’acció dinàmics es formen a determinades zones en les quals el corrent endoll descriu crestes (àrees anticiclòniques) o tàlvegs (àrees de depressions), que es reflecteixen en superfície.
- Els centres d’acció de dirigeixen la circulació sobre la PI són:
- Centres anticiclònics: anticicló de les Açores (a l’estiu es desplaça al N i a l’hivern cap al S); anticiclons polars atlàntics, anticicló escandinau anticiclons tèrmics del continent europeu i de l’interior de la PI, formats pel refredament del sòl a l’hivern.
- Centres depressionaris: depressió d’Islàndia, depressió del Golf de Gènova (formada quan l’aire fred continental europeu arriba al mediterrani, més càlid i humit), depressions tèrmiques del N d’Àfrica i de l’interior de la PI, formades per l’encalentiment del sòl a l’estiu.
2- Les masses d’aire: Són aire amb característiques concretes de T, H i pressió.
- Aquestes característiques les adquireixen a les seves regions d’origen. Si es desplacen, modifiquen les seves característiques:
- si baixen de latitud, s’encalenteixen per la base i s’inestabilitzen.
- si una massa d’aire càlid puja d’altitud, es refreda per la base i s’estabilitza.
- si una massa d’aire seca (continental) es desplaça cap a la mar, s’humita i inestabilitza.
- si una massa d’aire humida (marítima) es desplaça cap a un continent, es desseca i estabilitza. - Les principals masses d’aire que afecten al territori espanyol provenen de a zona Àrtica (A), de la zona polar (P) i de la zona Tropical (T).
- Les A i P donen lloc a masses d’aire fredes i, les T a masses d’aire càlides.
- Totes aquestes masses, segons la regió d’origen poden ser masses d’aire marítimes humides (m) o masses d’aire continentals seques (s).
3- Els fronts: Són superfícies que separen 2 masses d’aire de característiques diferents. - Per tant, a cada part del front es produeix un canvi brusc de les propietats de l’aire.
- A les nostres latituds els fronts més importants són:
1. Front polar atlàntic. Separa les masses d’aire tropical i polar. Es configura a qualsevol posició entre els paral·lels 35 i 65 N. És el front que més afecta a EE.
2. Front Mediterrani. Es forma per l'estancament d'aire polar continental a la Meditarrània, entre el Golf de Lleó i el de Gènova, amb la conseqüent modificació de les seves característiques. Registra una major freqüència a la tardor. També hi ha un altre front mediterrani en el nord d'Àfrica.
3. Front àrtic. És molt poc important i només arriba de forma esporàdica.
4. Front dels alisis. Es forma pel contacte entre l'aire tropical marítim de les Açores i el tropical continental del Sàhara.
1.2- ELS ELEMENTS DEL CLIMA
- Per determinar el clima d’un lloc, s’han de realitzar observacions periòdiques de l’estat de l’atmosfera. Aquests aspectes observables i quantificables de l’atmosfera són els elements del clima.
- Els més importants són:
- La insolació és la quantitat de radiació solar rebuda per la superfície terrestre. A l’EE espanyol és elevada, per la latitud, però hi ha diferències entre el vessant cantàbric i les zones meridionals.
- La nebulositat és l’estat de l’atmosfera en el que el cel apareix cobert de boires. A l’EE l'àrea amb més nebulositat és el vessant cantàbric i les zones més clares són la Vall del Guadalquivir, la costa sud-atlàntica i àrees de Canàries.
- La temperatura de l’aire, que és el grau de calor de l’aire. Es mesura amb ºC i es representa amb isotermes.
- Les T mitjanes són més suaus devora la mar i baixen cap a l’interior, cap al N i amb l’altura. - L’amplitud tèrmica anual és la diferència entre la T mitjana del mes més càlid i la del mes més fred. A EE les amplitud més baixes es donen a Canàries i a les costes (ppmt al N peninsular). - Les gelades es produeixen quan la T de l’aire baixa de 0ºC. Poden ser per irradiació (pel refredament del sòl que es transmet a l’aire que està en contacte amb ell) o per advecció (pq arriba una massa d’aire molt freda). A l’EE el menor nombre de gelades és a les costes, pq la mar suavitza les T i, el major nombre a la Meseta N i a la vall de l’Ebre, on a l’hivern són freqüents les inversions tèrmiques.
- La humitat és la quantitat de vapor d’aigua que conté l’aire; prové de la EV.
- Depèn de la proximitat a la mar, de la T (quan augmenta la T disminueix la H).
- A l’EE la mitjana anual és superior al 70% al litoral i a la meseta N (amb variacions entre els màxims hivernals i els mínims estivals).
- La boira és la suspensió de diminutes gotes d’aigua a la capa inferior de l’atmosfera, que limiten la visibilitat a menys d’1 km.
- Es produeix quan la H es condensa a la capa inferior de l’atmosfera.
- Pot ser per irradiació (per pèrdua de calor del sòl, a l’hivern) i per advecció (per l’arribada de masses d’aire càlides i humides sobre un sòl fred, o de masses d’aire fredes sobre un sòl més càlid i molt humit, com a un embassament o a un riu).
- La calitja és una bruma seca que redueix la visibilitat, quan hi ha gran quantitat de fines partícules de pols a les capes baixes de l’atmosfera.
- a l’EE, es forma a l’Espanya seca a l’estiu, en situació anticiclònica, quan els sòls estan ressecs i les partícules que contenen són moltes i es mantenen en suspensió per moviments ascendents ocasionats pel fort encalentiment del sòl.
- La rosada són gotetes d’aigua que es dipositen a la superfície del sòl i de les plantes, procedents de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera. Es forma por la nit, en temps clar i tranquil, quan el fred del sòl es transmet a l’aire i es condensa el vapor d’aigua de les capes inferiors (gotetes).
- La pressió atmosfèrica depèn de les característiques de les masses d’aire.
- A l’EE, a l’hivern dominen les altes pressions; a la tardor i a la primavera les baixes; i a l’estiu també les altes (però hem de tenir en compte que a l’interior es produeixen baixes tèrmiques per l’encalentiment del sòl).
- Els vents són moviments horitzontals d’aire. Es produeixen com a conseqüència de les diferències de pressió.
- Van des de altes a baixes pressions.
- L’EE, per la seva latitud es troba a una àrea de vents de ponent, però existeixen nombrosos vents locals (tramuntana, cierzo, levante,...). Les diferències de pressió originen també vents alternants, com les brises marines i de muntanya.
- La precipitació és la caiguda d’aigua procedent dels niguls, tant de forma sòlida com líquida. Es mesura en mm o litres per m2. es representen amb isoietes.
- Les precipitacions s’originen per elevació, refredament i condensació del vapor d’aigua contingut a l’aire.
- Segons la causa de l’elevació de l’aire, la precipitació pot ser orogràfica (l’aire puja pel relleu), convectiva (l’aire puja per l’encalentiment del sòl) o de front (quan 2 masses d’aire de característiques diferents entren en contacte, la freda es posa baix de la càlida, obligant-la a pujar).
- A l’EE, les precipitacions es caracteritzen per un volum anual modest i per una gran variabilitat interanual, estacional i espacial, en funció de la diversa influència de factors, com la latitud, l’obertura a la mar i el relleu.
- L’evaporació de l’aigua és el procés pel qual aquesta es transforma en vapor a T ambient. La velocitat d’EV augmenta ppmt per les altes T (és major a l’estiu i a les hores centrals del dia).
- L’evapotranspiració és la pèrdua d’humitat de la superfície terrestre a causa de la insolació i de la transpiració de les plantes i del sòl.
- L’aridesa és la relació entre el calor i la humitat a un espai concret. Augmenta amb la T i amb la manca de precipitacions. Els ppals índex que s’usen per calcular-la són el de Gaussen i el de Lautensach-Meyer.
2- TIPUS DE TEMPS ATMOSFÈRIC A L’EE
- Com a resultat de la circulació en altura i en superfície es donen situacions atmosfèriques que es reprodueixen al llarg de l’any, que provoquen els distints tipus de temps atmosfèric.
-
Distingim:
A/- Els tipus de temps a la península i les Balears A L’HIVERN
• El descens en latitud del corrent en jet (jet stream) i de l’anticicló de les Açores fan que el front polar i les borrasques atlàntiques tinguin més incidència (situacions de l’oest i SO).
• Però predomina el temps anticiclònic, causat pels anticiclons tèrmics, ja siguin generats a: • l’interior peninsular,
• al centre d’Europa (situació del NE) • al pol nord (situacions del N i NO) A L’ESTIU
• L’anticicló de les Açores puja en latitud, fent que dominin els tipus anticiclònics calorosos i secs. • Ocasionalment poden produir-se tempestes per l’escalfament del sòl, o per la irrupció de masses
d’aire fred en altura, que provoquen gran inestabilitat. • També per l’entrada d’anticiclons del nord d’Àfrica A LA TARDOR I PRIMAVERA
• El temps atmosfèric és variable,
• es combinen situacions anticiclòniques semblants a les de l’hivern o estiu i precipitacions lligades al pas de borrasques atlàntiques, vents humits de l’est a la Mediterrània, i fenòmens de gota freda
B/- Els tipus de temps a les Canàries
• El temps habitual ve determinat per l’anticicló de les Açores i el vent alisi del NE, que dóna lloc a temps estable (tiempo de alisios)
• Però quan l’anticicló es mou ...
... a l’hivern pot entrar aire polar marí, donant lloc a temporals molt intensos
3- TIPUS DE CLIMA I PAISATGES A L’EE.
- El territori espanyol es caracteritza per una àmplia diversitat de climes, que determinen en gran mesura les formacions vegetals que s’hi localitzen.
- També determinen les formacions vegetals el relleu, els sòls, la posició geogràfica, la insularitat i factors humans (introducció d’espècies, degradació de la vegetació existent).
- Els climes que podem distingir a l’EE són: clima oceànic, mediterrani (marítim, continentalitzat i sec) i clima de muntanya.
3.1- PAISATGE I CLIMA OCEÀNIC
- (=climes d’influència atlàntica): Al N de la PI: vessant cantàbric i Galícia i al litoral oest de la PI (Portugal) A/- Clima:
- Les precipitacions són abundants i regulars (+ 800 mm/any, plou + 150 dies/any); les màximes precipitacions es donen a l’hivern i les mínimes a l’estiu (anticicló Açores).
- Les temperatures són suaus, i l’amplitud tèrmica baixa (- de 15ºC), però hi ha diferències entre la costa i l’interior (són més suaus al litoral, per l’efecte regulador de la mar):
- A la costa, la influència de la mar determina estius frescs i hiverns moderats = oceànic marítim
- Cap a l’interior, així com disminueix la influència marina, la T a l’hivern és més freda (baixa
de 6ºC). = oceànic submarítim
B/- Vegetació: vegetació eurosiberiana. - Distingim les següents formacions: 1.- Bosc caducifoli
- Constituït per alts arbres, de tronc recte i llis i gran fulla, que cau a la tardor.
- Aquests boscos són de poques espècies que apareixen associades formant grans masses. - Les espècies més característiques són el roure i el faig, que poden aparèixer associats.
- El faig: - s’estén principalment des de la Serralada Cantàbrica i fins a Navarra.
- Es troba a majors altituds que el roure (el faig no aguanta la calor i requereix molta humitat).
- El roure: - Les seves àrees principals són Galícia i àrees de la serralada Cantàbrica; però també a i alguns sectors del Sistema Central i del Sistema Ibèric.
- El sotabosc és pobre, a causa del fullatge espès dels arbres que no deixa penetrar la claror. - Altres espècies secundàries que trobam són: castany, reboll
- L’àrea de bosc caducifoli natural ha anat perdent extensió, per diverses causes: - pèrdua d’ús tradicional,
- substitució de llenya per gas, gasoil o carbó, - incendis,
- cremades controlades per obtenir pastures,...
- Per altra banda s’han repoblat àrees amb eucaliptus i pins, pel seu millor aprofitament.
- Aquestes espècies suposen un greu problema, pq contribueixen a l’acidificació i empobriment dels sòls i, a més, prenen més ràpidament en cas d’incendi.
2.- Landa
- La landa és una densa vegetació de matoll, de diferents altures (pot assolir 4 metres). - Les principals espècies són: bruc, ginesta, argelaga.
- Apareix com a degradació del bosc caducifoli o com a vegetació supraforestal entre els 1600 i 2000 metres
3.- Praderies
- Els prats ocupen grans extensions.
3.2- PAISATGE I CLIMA MEDITERRANI
- Ocupa l’àrea més extensa de la PI: al S de la zona del clima oceànic, les IB i Ceuta i Melilla (també ocupa l’E de Portugal).
A- Clima: - Les precipitacions són escasses i irregulars. (- 800 mm/any). o La distribució es caracteritza per la sequera a l’estiu
o Els màxims són a la primavera i a la tardor, a excepció de les zones d’influència atlàntica, que són a l’hivern.
o Sovint són en forma de fortes tormentes, que, unides a una important desforestació de les vessants, causen una gran erosió del sòl.
- Les temperatures varien entre la costa i l’interior i de N a S. - Aquest clima presenta 3 subtipus :
2a - Clima mediterrani marítim
- Inclou la costa mediterrània (menys el SE), la costa sud-atlàntica, les IB, Ceuta i Melilla.
- Les precipitacions són escasses (entre 800 i 300 mm/any) i presenten diferències entre la costa mediterrània i la sud-atlàntica:
- A la costa mediterrània són menors i el màxim principal es dóna a la tardor. - A la costa sud-atlàntica, són més abundants i el màxim ppal és a l’hivern o tardor. - Les temperatures augmenten de N a S
- estius calorosos (+ 22ºC) i hiverns suaus, (cap mes té T mitjana inferior a 10ºC). 2b - Clima mediterrani continentalitzat (=climes interiors)
- Es situa a l’interior peninsular, menys a la zona de la Vall de l’Ebre.
- són zones aïllades de la influència marítima, que li donen caràcter continentalitzat. - Les precipitacions, també entre 800 i 300 mm/any, mostren algunes diferències:
- Són menors al centre de les depressions castellanes i de l’Ebre, a causa de que estan encaixades en el relleu. El màxim té lloc a les estacions equinoccials, sobretot a la primavera.
- Al sector occidental de l’interior de la península, les precipitacions són més abundants. El màxim té lloc principalment a l’hivern.
- Les temperatures presenten amplituds altes, (+ de 16ºC). En funció de les característiques tèrmiques es poden distingir els següents subtipus:
- Submeseta N i terres altes de Guadalajara, Teruel i Cuenca: estius frescs i hiverns freds amb
freqüents gelades i boires.
- Submeseta sud i voltants de la vall de l’Ebre: estius calorosos (mitjana del mes + càlid igual o
superior a 22ºC) i hiverns freds, però amb menor incidència de gelades.
- Extremadura i interior d’Andalusia, amb estiu calorós i hivern moderat (mes + fred entre 6 i 10ºC)
• Resumint: com + al sud les temperatures són més altes, tant a l’estiu com a l’hivern.
2c - Clima mediterrani sec, subdesèrtic o estepari
- Es situa al SE peninsular (sud Alacant-Almería), a la zona central de la vall de l’Ebre i a Zamora. - Les precipitacions són inferiors a 300 mm/any: caràcter estepari a aq àrees.
- Les temperatures permeten distingir entre:
- L’estepa càlida de la zona litoral del SE, amb mitjanes anuals entorn als 17-18ºC i hiverns molt suaus (no baixen dels 10ºC)
- L’estepa freda del SE interior (E de la Manxa i Albacete) i de la zona mitjana de la vall de l’Ebre, amb T mitjana anual inferior a 17ºC i hiverns moderats o freds (entre 6 i 10ºC i entre 6 i –3ºC, respectivament)
• Resumint, a les zones de costa (litoral SE) les temperatures són més altes (hiverns suaus), i a les zones interiors (del litoral SE i a la vall de l’Ebre) les temperatures són més baixes (hiverns moderats o freds, respectivament).
B- Vegetació mediterrània:
- Les formacions vegetals s’han adaptat a la sequera estival mitjançant diversos sistemes: arrels esteses o profundes, fulles perennes i esclerofil·les (dures i coriàcies), sistemes per disminuir l’EVT (petit tamany de les fulles, protectors de resina, espines,...)
1.- Bosc perennifoli o escleròfil.
- És un bosc sempre verd; les espècies més característiques són l’alzina i la surera.
- La surera: - requereix T i pluges + elevades q l’alzina i està adaptada a sòls silicis (àcids). - L’àrea principal de sureres és la zona d’Extremadura. devesa
- L’alzina: - s’estén per la major part de la PI (a excepció de conques hidrogràfiques i Galícia) i a la Serra de Tramuntana.
- El pi: - és una formació vegetal secundària, adaptada a condicions extremes de calor, fred, humitat i aridesa, i a sòls diversos.
- s’ha estès per àmplies zones com a resultat de l’acció antròpica. 2.- Matollars: màquia, garriga, estepa
- La regressió del bosc perennifoli per l’acció humana ha generat una gran expansió del matoll, ocupant grans extensions.
- Es localitzen principalment al vessant est de la PI i a les IB.
- La composició d’aquestes formacions varia segons el grau d’aridesa i el tipus de sòls:
- màquia: - formació arbustiva densa, quasi impenetrable, de més de 2 metres d’altura i a sòls silicis.
- està formada per matolls escleròfils: bruc, llentiscles, estepa, ginesta.
- garriga: - formada per arbusts i matolls de poca alçada, que deixen espais sense cobrir, on apareix roca i a sòls calcaris.
- Les espècies característiques són: romaní, espígol, farigola, mata, càrritx, estepes.
- estepa: - es localitza a la zona semiàrida del SE peninsular, on la sequera no permet el creixement dels arbres i a zones on la garriga ha estat degradada per l’acció antròpica.
- està formada per arbusts espinosos, baixos i discontinus, que deixen al descobert sòls pobres.
- Les espècies més característiques són: farigola, esparreguera, espart, garballó.
3.3- PAISATGE I CLIMA DE MUNTANYA: a altituds superiors a 1000 m..
A/- Clima:
- A mesura que augmenta l’altitud, les precipitacions augmenten i les temperatures disminueixen. - Les precipitacions solen superar els 1000 mm/any.
- Les temperatures es caracteritzen per una mitjana anual baixa (- de 10ºC), estius frescs (- de 22ºC) i hiverns freds , fets que fan que siguin freqüents les precipitacions en forma de neu.
- Aquestes característiques mostren algunes variacions:
- Les muntanyes del N peninsular (clima oceànic, Pirineus i S. Cantàbrica), no tenen cap mes sec i presenten estius frescs.
- Les muntanyes del centre i sud peninsular (clima mediterrani) tenen menys pluges a l’estiu, podent haver-hi 1 o 2 mesos secs, i tenen T estivals més altes, superant els 22ºC a alguns sectors.
• Resumint, a les zones de muntanya de clima oceànic hi plou més i les T hi són més baixes. B/- Vegetació
- La vegetació es disposa en pisos altitudinals.
- cada pis té una determinada formació vegetal, en funció de l’altura. - Els pisos estan condicionats per les característiques climàtiques. En distingim:
1.- Muntanya alpina o pirenaica - Als Pirineus.
- Per sobre el bosc d’alzines o roures, es distingeixen els següents pisos: - Pis subalpí: - entre els 1200 i els 2400 metres
- s’hi troben coníferes: avet, pins, faig - el sotabosc és arbustiu.
- Pis alpí: - entre els 2400 i els 3000 metres
- domini de praderia (7 o 8 mesos està cobert de neu) i roquissars. - Pis nival: - per damunt els 3000 metres.
- la neu es manté gran part de l’any.
- la vegetació és pràcticament inexistent: trobam líquens i molses.
2.- Resta de muntanyes peninsulars
- no hi trobam l’estatge de coníferes (pis subalpí)
- es passa directament del bosc característic de la zona (caducifoli a la zona atlàntica i perennifoli a la mediterrània) al pis supraforestal, format per arbusts.
- sobre el pis supraforestal hi trobam praderies (a la zona mediterrània només a valls i a zones més humides).
3.4- PAISATGE I CLIMA DE LES CANÀRIES.
A/- Clima:
- El domini climàtic de les Canàries és original, a causa de diferents factors:
- La seva localització, a l’extrem sud de la zona temperada, en contacte amb el domini tropical i prop de les costes africanes, fa que es mesclin variades influències.
- El corrent fred de les Canàries, entre les illes i el continent africà, refreda les aigües superficials i augmenta l’estabilitat de l’aire a l’estiu.
- El relleu fa disminuir la T i provoca, a les vessants exposades als alisis, importants precipitacions i nebulositat abundant.
- La influència de tots aquests factors dóna lloc a un tipus de clima caracteritzat per: - Les precipitacions:
- són molt escasses a les zones baixes +- 200 mm/any, amb màxim a l’hivern.
- a les zones altes, en canvi, les precipitacions són molt elevades; poden arribar als 1000 mm/any.
- Les temperatures:
- a les zones baixes són càlides durant tot l’any (+ de 17ºC). - A les zones altes les T disminueixen.
B/- Vegetació: de gran riquesa: gran quantitat d’endemismes (com a les IB)
- L’originalitat d’aquest paisatge ve determinada pel relleu, que dóna lloc a diferents pisos: - Pis basal: - des del nivell de la mar fins a 300-500metres
- àrea determinada per l’arides
- predomini de matolls: cardassa i tabaiba. - Pis intermig: - entre els 200 i els 800 metres
- condicionat pel descens tèrmic i l’augment de la humitat - hi trobam fassers, savines i drago.
- Pis termocanari: - entre els 800 i 1200 metres
- la vegetació s’adapta a les boires, a la menor insolació i T - format per laurisilva i, on aquesta s’ha degradat, ciprellar - Pis canari: - entre els 1200 i els 2200 metres.
- condicions d’aridesa i fred.
- vegetació dominada pel bosc de coníferes (pi canari).
- Pis supracanari: - per damunt els 200 metres: només a Tenerife i La Palma.
