ELS ÀRIDS RECICLATS CONSTRUÏM AMB RESIDUS OPTIMITZEM ELS RECURSOS

Texto completo

(1)

ELS ÀRIDS RECICLATS

CONSTRUÏM AMB RESIDUS

OPTIMITZEM ELS RECURSOS

(2)

INTRODUCCIÓ

Seguint els objectius que estableix la Unió Europea i la legislació vigent, una de les prioritats en matèria de gestió dels residus de la construcció a Catalunya, és la de valoritzar i reciclar les runes i terres per tal d’aprofitar-ne totes les fraccions reutilitzables, transformant els residus de la construcció i demolició, RCDs, en noves matèries primeres. Aquesta estratègia no només permet avançar vers un desenvolupament més sostenible de l’activitat constructiva, sinó que permet allargar la vida útil dels dipòsits controlats, com instal·lacions realment finalistes dels residus.

En aquesta línia d’actuació, l’any 1997 Gestora de Runes de la Construcció SA, empresa participada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge a través de l’Agència de Residus de Catalunya i l’EMSHTR van iniciar els procés de reciclar els residus de la construcció per mitjà d’una planta de reciclatge al Vallès Oriental. L’any 2006, GRC, SA, va reciclar a les 10 plantes que tenia operatives, un total de 580.000 Tn de residus de la construcció i demolició, el 12 % de tot el material petri gestionat pel grup.

Actualment Gestora de Runes de la Construcció SA, disposa de 14 plantes de reciclatge en funcionament, elevant la capacitat de tractament dels RCD a aproximadament 1.500.000 Tn/any.

Aquestes instal·lacions reciclen les fraccions pètries, que es generen en l’activitat de construcció i demolició i n’obtenen, per mitjà d’un procés de neteja, trituració i garbellament, un seguit de productes que són aptes per a ser utilitzats, retornant-los al cicle productiu de la construcció.

El reciclatge dels RCDs té a Catalunya una justificació social i mediambiental.

ƒ Reducció de l’impacta sobre el paisatge que origina l’explotació de les

pedreres.

ƒ Estalvi de recursos naturals.

ƒ Allargar la vida útil dels dipòsits.

Aquesta justificació, per tant, no és econòmica, ni per escassetat, ni per l’elevat preu dels materials naturals.

(3)

Plantes de tractament del grup Gestora de Runes:

Comarca Municipi Capacitat de tractament

Alt Empordà Peralada 100.000 Tn/any

Baix Empordà Solius 50.000 Tn/any

Osona Manlleu 25.000 Tn/any

Bages Callús 100.000 Tn/any

Vallès Oriental Les Franqueses 200.000 Tn/any

Maresme Dosrius 25.000 Tn/any

Vallès Occidental Terrassa 100.000 Tn/any

Àrea Metropolitana Badalona 150.000 Tn/any

Àrea Metropolitana Port de Bcn 500.000 Tn/any

Alt Penedès Olèrdola 50.000 Tn/any

Segrià Torrefarrera 25.000 Tn/any

Tarragonès Ferran 100.000 Tn/any

Baix Camp Vinyols i els Arcs 50.000 Tn/any

Baix Ebre Camarles 25.000 Tn/any

(4)

GENERACIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ (RCDs).

D’acord amb les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, durant l’any 2006 es gestionaren un total de 10.961.141 de tones de residus de la construcció mitjançant instal·lacions autoritzades (plantes de reciclatge, plantes de transferència i dipòsits controlats).

L’increment que s’ha produït en el nombre de tones de residus de la construcció gestionades controladament, especialment en la darrera etapa del període de gestió (2004-2006), s’explica en part important pels esforços adreçats a la supressió de punts d’abocament incontrolats. Però un altre factor que hi ha contribuït té a veure amb l’increment del nombre d’instal·lacions dedicades al tractament d’aquests residus, que ha passat de les 47 instal·lacions que existien al 2001, a les 62 que operen a 2006.

Un major detall de l’evolució de la gestió dels residus de la construcció per al període 2001-2006 es recull a la taula següent:

Evolució de la gestió de residus de la construcció a Catalunya 2001-2006

Concepte 2002 2003 2004 2005 2006

Gestió

Gestió controlada 5.821.476 6.315.283 7.064.521 8.761.720 10.961.141

Deposició controlada 5.475.378 6.164.451 6.862.533 7.248.881 9.081.555

Valorització 346.098 150.832 201.988 1.512.838 1.879.586

Ràtio tones/habitant i any 0,97 1,04 1,01 1,25 1,54

Servei

Comarques amb servei 28 29 28 29 31

Població amb servei 6.027.571 6.086.337 6.371.024 6.391.629 6.477.476

Percentatge de població 93% 91% 94% 91% 91%

Instal·lacions

Plantes de valorització 3 3 9 12 13

Plantes de transferència 4 5 7 6 8

(5)

COMPOSICIÓ DELS RCDS I MATÈRIES PRIMERES DEL RECICLATGE.

Els residus de construcció i demolició són els produïts per les activitats del sector de la construcció i es poden classificar ens les següents categories atenent els seu origen:

ƒ Procedents de la demolició parcial o total d’edificis i infraestructures.

ƒ Procedents de la construcció d’edificis i infraestructures.

ƒ Procedents d’obres de rehabilitació, reforma i ampliació i d’edificis i

infraestructures.

ƒ Terres i roca procedents d’excavacions d’obres d’infraestructura i

cimentació.

Atenent a la composició d’aquests residus, aquesta pot ser, des de molt senzilla (gairebé monocomponent) fins a molt complexa (barreja de components molt diferents).

Al llarg de tota la història, la indústria de la construcció ha utilitzat els propis rebuigs per aixecar les noves edificacions. La construcció sempre s’ha proveït de tot tipus de material aprofitable que tingués certa consistència de comportament i que oferís unes prestacions mínimes respecte a la utilitat que se li volia donar. En la construcció sempre s’ha tingut una certa tendència a l’estalvi de tot allò que quedava de la construcció anterior i que tingués un cert interès (teules, maons, bigues, encavallades, etc).

(6)

Residus nets seleccionats a obra.

(7)

Residus de la construcció barrejats sense selecció a origen.

La selecció en origen i la tria en obra és un dels conceptes importants que s’han de potenciar, per tal d’evitar que els residus arribin a les instal·lacions barrejats, encarint els costos de triatge i neteja a la planta.

A banda dels esforços que cal adreçar per assolir una gestió selectiva dels RCDs, així com maximitzar-ne el seu aprofitament posterior com a recurs, és igualment important dedicar atenció a reduir la generació de part d’aquest RCD (ja sigui evitant-ne la generació o procurar-ne la reutilització). Tant des de la fase de concepció de les obres, com des de la fase d’execució és factible preveure

(8)

aquestes mesures. I aquesta planificació, no tan sols redunda en menors esforços de gestió d’aquests residus, sinó que també repercuteix en els recursos econòmics que cada cop més aquesta gestió exigeix.

En aquest sentit, Gestora de Runes està treballant amb diferents constructores per elaborar Plans de Gestió en obra i potenciar la deconstrucció i minimització en origen, amb l’objectiu de reduir la generació de residus en obra i afavorir la gestió més correcta possible dels residus originats, potenciant el seu reciclatge i reutilització.

(9)

TRACTAMENT PER A L’OBTENCIÓ D’ÀRIDS RECICLATS.

Les instal·lacions de reciclatge combinen processos de neteja, trituració i posterior garbellat en funció de les característiques del material rebut i del producte final que es vol obtenir.

A continuació presentem els processos que composen aquestes instal·lacions de reciclatge en funció del residu a tractar.

(10)
(11)

Tot-u formigó

Granulometria: 0-20 mm.

Contingut en gra < 20 mm.: 100%.

Densitat: 1,50 Tn/m³.

Usos: Bases de vies de circulació, aparcaments i paviments. Pistes forestals, camins rurals, aparcaments tous, etc. Sorres formigó

Granulometria: 0-10 mm.

Contingut en gra < 10 mm.: 100%.

Densitat: 1,80 Tn/m³.

Usos: Reblert de canalitzacions, jardineria, etc.

TIPOLOGIA D’ÀRIDS RECICLATS. CARACTERÍSTIQUES I USOS.

Els productes classificats segons la seva granulometria, que pot fabricar una planta de reciclatge, són els següents:

Producte Origen Granulometria

Sorres Formigó 0-10 mm Tot-u Formigó 0-20 mm Tot-u Formigó 0-40 mm Grava Formigó 20-40 mm Grava Formigó 40-70 mm Tot-u Ceràmic 0-20 mm Grava Ceràmic 20-40 mm

(12)

Tot-u formigó

Granulometria: 0-40 mm.

Contingut en gra > 2 mm.: mínim 55%.

Densitat: 1,40 Tn/m³.

Usos: Granulats per subbases i esplanades millorades de vies de circulació, voreres, anivellació de terrenys, polígons i naus industrials, bases de paviments i aparcaments asfaltats o formigonats, pistes poliesportives, aparcaments tous, etc.

Subbase vials.

(13)

Grava formigó

Granulometria: 20 / 40 mm.

Contingut en gra > 2 mm.: 100%. Densitat: 1,20 Tn/m³.

Usos: Anivellació de terrenys, polígons i naus industrials, reblerts de voreres, capa de protecció en cobertes invertides, etc.

Drenatge tub.

(14)

Grava formigó

Granulometria: 40-70 mm.

Contingut en gra > 2 mm.: 100%. Densitat: 1,10 Tn/m³.

Usos: Capes drenants i estabilització en terrenys, drenatge de murs, rebliment i anivellació de terrenys, etc.

Drenatge de dipòsit controlat de residus.

(15)

Tot-u ceràmic

Granulometria: 0 - 20 mm.

Contingut en gra < 20 mm.: 100%.

Densitat: 1,50 Tn/m³.

Usos: Jardineria, pistes forestals i camins rurals, aparcaments tous, etc.

Base per a camí rural.

(16)

Grava ceràmica

Granulometria: 20 / 40 mm.

Contingut en gra > 2 mm.: mínim 55%.

Densitat: 1,20 Tn/m³.

Usos: Anivellació de terrenys, polígons i naus industrials, reblerts de voreres, capa de protecció en cobertes invertides, etc.

Base per a solera de formigó

(17)

GARANTIA DE QUALITAT. ANALISIS I CARACTERITZACIONS DELS ÀRIDS.

Amb la premissa d’obtenir productes de qualitat i així introduir el material al mercat amb les màximes garanties pel client, tot els productes obtinguts a les plantes de reciclatge de GRC són analitzats i caracteritzats per laboratoris homologats.

Pel que fa als requisits tècnics que han de complir els àrids reciclats, les exigències són en general les mateixes que per als àrids no reciclats. Els paràmetres que s’avaluen són de tipus geomètric, físic, químic i mediambiental i molts cops s’han d’implementar amb una sèrie de comprovacions addicionals de caràcter físic i químic per acreditar la qualitat de l’àrid. Els paràmetres més comuns que s’inclouen dintre de les normatives aplicables a àrids reciclats són:

Requisits dels àrids reciclats Paràmetres geomètrics

- Granulometria.

- Distribució de dimensions dels àrids. - Dimensió màxima dels àrids. - Forma dels grans.

Paràmetres físics

- Resistència a la congelació. - Resistència als cicles de gel-desgel. - Resistència a la fragmentació. - Resistència a la compressió. - Resistència al desgast. - Petrografia.

- Contingut de roca tova.

- Contingut de fins.

- Paràmetres CBR.

- Índex de Plasticitat. - Densitat de grans. - Absorció d’aigua.

Paràmetres químics i mediambientals

- Lixiviació: pH, As, Cd, Cu, Cr, Hg, Ni, Pb, clorurs, sulfats, fenols, cianurs, fluorurs. - Contingut en HAP(hidrocarburs aromàtics).

(18)
(19)
(20)
(21)

RECERCA DE NOUS MERCATS.

Gestora de Runes fomenta els estudis i la recerca de noves tecnologies i de nous mercats, en el camp dels productes reciclats i pretén, d’aquesta manera, incorporar de forma progressiva el sector a la sostenibilitat. La innovació en l’aplicació de nous productes elaborats a partir de residus és una de les vies per a perllongar el cicle de vida de les matèries primeres que contenen els RCDs i per a tornar-les a introduir en l’activitat constructiva.

Un exemple va ser la col·laboració amb el Centre Català del Reciclatge, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i les empreses Breinco i Zicla, en un projecte per a demostrar la viabilitat de l’ús de materials reciclats procedents dels residus de la construcció, en l’elaboració de prefabricats de formigó.

L’estudi ha proporcionat una sèrie de conclusions que han permès desenvolupar una gamma de productes que tenen, per les seves característiques tècniques, estètiques, ambientals i de costos, possibilitats reals de posicionar-se en el mercat. Actualment s’està fent una col·laboració conjunta amb l’empresa de prefabricats de formigó ICA, per continuar i perfeccionar aquests estudis.

(22)

Un pas important, és dotar d’eines als dissenyadors i arquitectes, perquè ja des d’origen el projecte es pugui dissenyar pensant en els productes reciclats i els pressupostos es redactin tenint aquests elements en compte.

En aquest sentit Gestora de Runes amb col·laboració amb l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) a redactat un banc de preus, partides d’obra i plecs de condicions específics on es tenen en compte els àrids reciclats. Aquests elements estan disponibles a la pròpia web de l’ITeC i aplicable al programa de confecció de pressupostos TCQ2000.

En un altre camp de treball, Gestora de Runes està col.laborant amb Gestió d’Infraestructures, SA (GISA) a fi d’incorporar l’aplicació d’àrids reciclats amb els seus projectes d’obra civil. Igualment en els propers mesos es procedirà a treballar en aquest mateix sentit amb l’Institu Català del Sól (INCASOL).

(23)

SITUACIÓ DE LA NORMATIVA VIGENT RELATIVA A L’ÀRID RECICLAT.

La normativa actual fa referència exclusivament a la regulació dels enderrocs i a la gestió dels residus de la construcció, no als àrids obtinguts dels processos de valorització.

La normativa europea que regula l’aplicació dels àrids reciclats als diferents usos, pot ser útil per a guiar la normativa tècnica que caldria desenvolupar a les nostres contrades per tal de reconèixer l’aptitud d’aquests materials i facilitar el seu posicionament en el mercat enfront a la resta d’àrids naturals.

Entre els països de la Unió Europea que presenten una normativa més definida sobre els àrids reciclats s’hi troben Alemanya, Àustria, Holanda i Suïssa.

Dintre dels trets comuns més característics del mercat d’àrids reciclats a Alemanya, Àustria, Suïssa i Holanda, cal destacar que a part de les normes tècniques generals de construcció aplicables, aquests països disposen de directives, decrets, estudis i guies que marquen les pautes per a la utilització d’aquests àrids. Així doncs, aquestes normatives estableixen els requisits i especificacions per als àrids reciclats, tenint en compte el seu origen, la seva composició i l’aplicació per la qual seran utilitzats.

Mentre no es disposa d’una normativa especifica, la garantia en la composició, característiques i comportament de l’àrid reciclat, per a l’ús com a material granular en bases i subbases de carreteres, resten subjectes al “Pliego de Condiciones Técnicas Generales de Carreteras i Puentes” PG-3 .

Un pas important ha estat la modificació de la EHE per tal de definir les condicions que han de tenir els àrids reciclats utilitzats en la fabricació de formigons i morters. Tot i això per les experiències i assajos realitzats fins el moment, s’aconsella utilitzar com a màxim entre un 20 i un 30% d’àrid reciclat en la composició del formigó i més concretament les fraccions corresponents a la grava o gravilla, i admetent presència de ceràmics.

L’aprovació del Decret 21/2006 pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, representa un avanç significatiu del Govern de la Generalitat de Catalunya, per fomentar la utilització dels productes obtinguts del reciclatge dels residus de la construcció en les obres d’edificació.

Aquest Decret aplicable a edificis de nova construcció, a la reconversió d’antigues edificacions i a les obres de gran rehabilitació, marca els paràmetres relatius als materials i sistemes constructius atorgant més punts a la utilització de solucions constructives on almenys un producte és obtingut del reciclatge de residus.

(24)

Existeix per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge l’atorgament del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental a un seguit de categories de productes i serveis, i està en procés d’estudi la incorporació dels àrids reciclats procedents de residus de la construcció i demolició i els productes fabricats amb ells.

El Distintiu de garantia de qualitat ambiental és un sistema d’etiquetatge ecològic creat a través del Decret 316/1994, de 4 de novembre, de la Generalitat de Catalunya, per identificar aquells productes i serveis que reuneixen determinades propietats o característiques que els fa més respectuosos amb el medi ambient, amb l’objectiu de:

ƒ Promoure el disseny, la producció, la comercialització, l’ús i el consum de

productes i de serveis que afavoreixen la minimització de residus o bé la recuperació i reutilització dels subproductes, les matèries i les substàncies que contenen, i també dels que suposen un estalvi de recursos, especialment d’energia i aigua.

ƒ Proporcionar als usuaris i als consumidors una informació millor i més fiable

sobre la qualitat ambiental dels productes i dels serveis que els orienti en les seves decisions d’ús o de compra.

Per tal d’aconseguir que sigui factible el donar sortida a la producció d’àrid reciclat, de les plantes de valorització actuals i futures, es considera necessari prendre unes mesures mínimes per assolir els objectius fixats:

ƒ Edició i aprovació de normes tècniques especifiques d’homologació dels

àrids reciclats i la seva utilització.

ƒ Suport de les administracions públiques en la promoció de l’ús de l’àrid

reciclat i per incloure als plecs de condicions de les obres públiques l’ús d’aquests materials.

ƒ Aprovació i aplicació pels Ajuntaments de l’ordenança d’aplicació del

Decret 201/94, amb control dels volums de residus i la seva destinació a gestors autoritzats.

ƒ Suport de les administracions públiques, mitjançant els ajuts econòmics

convenients, com ja es contempla a la Llei 6/93 i al Decret 201/94, doncs les inversions en maquinària són importants.

ƒ Actuacions de les administracions públiques pel tancament d’abocadors no

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :