INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / C-4 /

(1)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / C-4 / 501-1-

NÚM. REF.: I. CU / C-4 / 501 NÚM. REF. PLÀNOL: 395

DENOMINACIÓ: Conjunt urbà del carrer de les Tires Altres denominacions:

SITUACIÓ: C. de les Tires, 9, 12, 15-17, 26, 28, 32

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Inici del segle XIX

AUTORS:

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Conjunt Urbà d'interès (ambient urbà)

CONTEXT: Eixample Cap de Creu / Nucli Antic de Vilanova

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl urbà consolidat)

Qualificació: Clau 3a

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú, 1987. Fitxa C4

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Privada Condicions / servituds:

(2)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / C-4 / 501-2-

ESCRIPCIÓ: El conjunt pretén preservar la tipologia constructiva original del

CIÓ:

Els conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la

ROPOSTES: BCIL Nivell 2 Nivell 4

ADES HISTÒRIQUES: El carrer de les Tires és un dels carrers que donen al Cap de Creu,

IBLIOGRAFIA:

àfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Escrita: ER I NAVARRO, Josep; VIRELLA I

Detall façanes del conjunt del carrer de les Tires D

segle XIX, quan es va configurar el carrer. Malgrat algunes intervencions, els edificis inclosos en el conjunt conserven la tipologia del segle XIX.

EVOLUCIÓ D’USOS:

l: Vial d’edificacions residencials Origina

Actual: Vial d’edificacions residencials

ESTAT DE CONSERVA

VALORACIÓ:

seva tipologia edificatòria, per l’ample de les parcel·les, per les unitats entre elles, per la seva història comuna i pel seu desenvolupament urbà.

P

D

lloc d'on partien el camí a Tarragona i el camí al Piulart. Probablement, el carrer es va configurar a inici del segle XIX, amb l'expansió urbana a ponent del carrer de Santa Anna de l'antic raval de Terra. En el Plano de la Villa de Villanueva y Geltrú en el año de 1850 dibuixat per Garí, el carrer ja era configurat i edificat.

B

Gr

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor

CASTELL I URGELLÈS, Alfred; SABAT

BLODA, Joan. 1988. De l’edat mitjana a les guerres carlines. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 2), p. 51-52

(3)

(4)

(5)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / A-127 / 502-1-

NÚM. REF.: I. ARRu / A-127 / 502 NÚM. REF. PLÀNOL: 194

DENOMINACIÓ: Torre de l’Onclet

Altres denominacions: Torre o mas de la Costa o de la quadra de Solsona / torre d'en Montserrat / torre del Mestre / torre del Moro Onclet

SITUACIÓ: Rambla de la Torre de l'Onclet, 10-12; Av. del Coll d'en Ferran, 11-13; C. de la Ceràmica, 1-3

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Torre: 1092

AUTORS:

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Arquitectura residencial rural (ARRu)

CONTEXT: Sector Masia d'en Barreres / torrent de Santa Magdalena

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl urbanitzable.

Qualificació: Clau 15b

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa A-127. Declarat BCIL.

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

(6)

ESCRIPCIÓ: Edifici format per dos cossos de planta rectangular, de planta baixa

VOLUCIÓ D’USOS:

: Masia

ts en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General.

ROPOSTES: torre: BCIN Nivell 1 masia: BCIL Nivell 2

ADES HISTÒRIQUES: La Torre de l’Onclet és una masia geltrunenca fortificada, situada

des D

i una planta pis, amb coberta a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i l’altre perpendicular a aquesta, del que sobresurt una torre de planta circular. Cada cos amb dues crugies amb l’escala lateral. Cos adossat amb arqueria de mig punt i terrat superior.

Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de bigues de fusta i revoltó i de bigues i llates de fusta i rajola.

E

Original

Actual: Masia

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Cal manteniment

VALORACIÓ: Els edificis valora

Els edificis s’han d’estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d’aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, després d’una anàlisi profunda, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg.

P

D

entre la rambla de la Torre de l'Onclet, el carrer de la Ceràmica i l'avinguda del Coll d'en Ferran, dins el polígon Industrial masia d'en Barreres. A partir del segle XVIII, la casa pren el nom de la torre que ocupa el cos central de l’edificació, la qual és una de les tres més antigues de la localitat, juntament amb la torre d’Enveja i l'enderrocada d’Adarró. La masia és més moderna que la torre.

a torre era el centre de la quadra de la Costa, documentada L

del segle XIV. Hom afirma que l’edificació ja existia l’any 1092. En el segle XVII era coneguda com a torre o mas de la Costa o de la quadra de Solsona. Segons recerques de Vicenç Carbonell, les terres de l’ermita de Santa Magdalena, veïna de la Torre de l’Onclet, i les terres d’aquesta última, pertanyien a una única demarcació del monestir de Solsona. Posteriorment va ser coneguda per torre d’en Montserrat i del Mestre, el segle XVIII.

urant el segle XVIII la masia va passar a la propietat dels D

Torrents, família geltrunenca del Palmerar, que tenen la seva casa pairal al barri del Palmerar. L’Onclet era el renom de la família Torrents, documentat l’any 1702, que venia d’un familiar, sacerdot de poca estatura, a qui els seus nebots s’hi dirigien dient-li onclet. També la torre és documentada des de segle XlX com del Moro

(7)

Onclet, ja que se l’atribuïa a la torre un origen musulmà. La masia era propietat de Joan Salvador i Ribot, i des de l’any 1982 és propietat d’Antoni Duran i Raventós.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor

Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs, p.220-221

CARBONELL, Vicenç; CASTELLS, Alfred; SABATER, Josep M. 2006. Enveja, el Llimonet, Masia d’En Barreres, Masia Frederic. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 8), p. 72-73

ROIG I ESTRADÉ, Pau. 1998. Masies del Garraf 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.

(8)

Detall del túnel d’escapada de la masia, i probablement amb ús de fresquera

(9)

Els plàtans del carrer i les oliveres del mas DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN: L’espai cultivable de la Masia ha anat disminuint, primer per la

consolidació de la carretera de Vilafranca (C-15) com a eix viari important i, segon, per la reparcel·lació del sector Masia en Barreres. Amb tot i això encara hi ha una vinya i un oliverar. L’interès paisatgístic d’aquesta masia i del seu entorn és molt important, sobretot si tenim en compte el veïnatge amb la plana de la Piera i Santa Magdalena.

Gràfica: Foto realitzada per Josep Maria Pujol Torres. BIBLIOGRAFIA:

(10)

(11)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AM / IP / A-117 / 503-1-

NÚM. REF.: I. AM / IP / A-117 / 503 NÚM. REF. PLÀNOL: 20

DENOMINACIÓ: Torre d’en Vallès Altres denominacions:

SITUACIÓ: Av. de la Torre d’en Vallès, s/n

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1839 (durant la Primera Guerra Carlina)

AUTORS: Sense documentació

PROMOTOR: L’Ajuntament en el decurs de la primera guerra carlina (1833-1840)

TIPOLOGIA: Arquitectura Militar (AM) / Interès paisatgístic (IP)

CONTEXT: Es troba a l’avinguda de la Torre del Vallès, molt a prop de l’encreuament de sis camins i de la urbanització que adopta el mateix nom.

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl no urbanitzable

Qualificació: Àrees de SNUI de consolidació del tipus II (clau 16b)

Protecció existent: A.M. Decret 22-4-1949, núm. 287; Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú, 1987. Declarat BCIL. Fitxa A-117

Titularitat: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Condicions / servituds:

Vista aèria de la Torre d’en Vallès i el seu entorn. 2009

(12)

DESCRIPCIÓ: Restes de torre de planta semicircular, de volum lleugerament troncocònic que descansa sobre una base cilíndrica de diàmetre més gran.

Sistema constructiu de mur de càrrega a base de pedra.

Interiors inexistents. A la cara interior del mur s’aprecien les restes d’encastament dels dos forjats i d’arrebossat amb morter de calç. Materials de pedra als murs i a la base i algun element de totxo a les espitlleres.

Es troba a la part més enlairada del mas Joliu, a tocar de l’actual avinguda de la torre del Vallès.

Original: Torre de defensa Actual: Sense ús definit

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Ruïnós

VALORACIÓ: Arquitectura militar, amb caràcter monumental. Zona d’expectativa arqueològica. Monument degradat pel temps i per la falta de manteniment-

PROPOSTES: BCIL. Nivells de protecció 1 i 4. Reconstruir. Es permet la modificació. Incloure en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Neteja de l’entorn.

DADES HISTÒRIQUES: La torre d’en Vallès era una fortificació situada entre la Collada i els Sis Camins, a la part més enlairada del mas Joliu, a tocar de l’actual avinguda de la torre del Vallès, antiga carrerada de la Talaia. La torre, molt malmesa ja a la dècada dels cinquanta del segle XX, és actualment gairebé enderrocada. La torre d’en Vallès es va aixecar per l’Ajuntament en el decurs de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), i sufragada pels vilanovins residents a Cuba. L’acord de la seva construcció és de 6 d’agost de 1839. La construcció era una torre de vigilància i defensa exterior amb fossat. Allunyada dels murs defensius de la vila, tenia la missió de vigilància i de donar protecció a les masies i la pagesia que conreava les terres de l’indret. Segons Coroleu, la torre, a més de la protecció i vigilància, era para que sirviera de base de operaciones a la ronda encarregada de la protecció de l’indret. El nom de la torre és en homenatge d’en Vallès, comandant de ronda volant isabelí, destinat a la protecció de la ciutat durant la primera guerra carlina. Josep Coroleu descriu en Historia de Villanueva y Geltrú el fet bèl·lic de la defensa de la torre pel caporal de ronda, Pau Romagosa, que va resistir l’atac carlí que pretenia emboscar el comandant Vallès.

Inclosa en el Decret de 22 d’abril de 1949, de protecció de castells amb el número 287. No inclosa dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

(13)

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA LA TALAIA. VIII. 1996. Caminada Popular de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú.

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Escrita: ALSO, Josep Maria. 2000. Paisatge urbà i espais significatius. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i El Cep i la Nansa Edicions, p.14

COROLEU, Josep. 1979. Historia de Villanueva y Geltrú. L’Hospitalet del Llobregat: El Cep i la Nansa, Edicions i Ketres Editora, p. 264 CARBONELL, Vicenç; CASTELLS, Alfred; SABATER, Josep M. 2002. El Molí de Vent, l’Aragai, la Collada-Sis Camins. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 6), p. 98-99

Oral:

Part nord de la Torre d’en Vallès, on hi havia la porta d’accés. 2009

La Torre d’en Vallès, 1968

(14)

(15)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-10 / 504 -1-

NÚM. REF.: I. S / M-10 / 504 NÚM. REF. PLÀNOL: 43

DENOMINACIÓ: Creu de Sant Joan Altres denominacions:

SITUACIÓ: C. de la Torre d'Enveja

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Creu original: S. XVI. Actual: 2001 (rèplica de l'original

AUTORS: Original: escola de l’escultor valencià Damià Forment

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Elements Singulars (S)

CONTEXT: Situada al peu de la carretera de l’Arboç, a la cruïlla amb l’antic camí de Sant Joan. Aquí hi coincidien el antics camins a Cubelles i a Rocacrespa.

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)

Qualificació: Sistema d’equipaments col·lectius (Clau E)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú, 1987. Declarat BCIL. Fitxa M-10

Titularitat: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ

Imatge aèria de la situació on es troba la Creu de Sant Joan. 2008

(16)

DESCRIPCIÓ: Creu termenal, a l’entrada al poble, composta per una base de quatre graons, el primer de planta octogonal i els següents circulars; un fust llis, un capitell –tots dos de secció octogonal- i la creu pròpiament dita com a coronament. El capitell està dividit en vuit capelles amb sis sants desdibuixats i dos escuts amb les barres d’Aragó. La creu té en una banda el Crist crucificat i a l’altra la Verge amb Jesús infant.

Escuts

Escuts d’Aragó.

Material

Pedra de Vilafranca al capitell i a la creu. Pedra de Montjuïc al fust. Carreus de pedra

Original: Creu termenal

Actual: Monument urbà escultòric

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: És un monument que a Catalunya sol dir-se pedró o creu de terme, que consisteix generalment en unes graderies de planta circular o poligonal sobre les quals s'eleva un fust rematat en nus, capitell, que sustenta la creu de pedra llaurada en canteria. Generalment té per una de les cares de la creu la imatge d'un Crist crucificat i per l'altra la imatge de la Verge o alguns sants. Les creus de terme són la manifestació d'una arquitectura popular. Són creus de pedra que es col·locaven a l'entrada d'algunes poblacions, al marge o en els encreuaments dels camins, i que servien per marcar el punt de partió entre dos termes. El seu origen sembla estar relacionat amb l'antiga Grècia i posteriorment romana amb una forta tradició cristiana.

Restaurada recentment (2001) amb una rèplica del capitell i del coronament original.

PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 1. Manteniment o conservació. No es permet la modificació. Sistemes per protegir la pedra de les inclemències del temps. Protecció física dels possibles impactes per vehicles

DADES HISTÒRIQUES: La creu de Sant Joan és del segle XVI, de l’escola de Damià Forment, la més antiga i completa de les quatre creus de terme de la nostra ciutat, encara que molt erosionada. L’actual aixecada és una rèplica. Des de juliol de 2001, l’original roman en els magatzems de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. La ubicació actual és al carrer de la Torre d’Enveja, cantonada carrer de la Pallisa. Amb la construcció del nou edifici dels Jutjats, inaugurats el novembre de 2008, la creu de Sant Joan ha quedat en un racó de poca percepció visual.

Abans era ubicada al Cap de Creu, documentat des de l’any 1545, que encara designa la barriada que l’envolta. Cap de Creu era una cruïlla de camins, on acabava el darrer carrer de la vila i s’iniciaven els camins que portaven als camps de conreu dels afores. El nom

(17)

del lloc i l’actual plaça amb rotonda prové del fet que en ell es trobava la creu de Sant Joan, que delimitava el terme de la Vila amb el de la quadra d’Enveja. La creu és documentada l’any 1554 i encara era al Cap de Creu l’any 1751. Posteriorment fou traslladada davant de la Pallissa, masia que fou enderrocada, on és actualment, en una cruïlla que feia el camí de Sant Joan amb la carretera de l’Arboç i que per aquest motiu és més coneguda per creu de Sant Joan.

La creu va ser enderrocada, de forma anònima, la nit del trenta d’abril al primer de maig de 1936. Gràcies a diferents persones que van guardar els fragments, es pogué tornar a reconstruir i col·locar al seu lloc original l’any 1944 sota la direcció del Centre d’Estudis de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

L’any 2001 va ser restaurada dins el projecte de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Restauració del Patrimoni I; l’original roman, des del mateix any, en els magatzems de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Té una protecció específica pel decret 571/1963, de 14 de març. BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, interiorista; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Fons documental de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Fons Documental SPAL, Diputació de Barcelona

Escrita: CARBONELL VIRELLA, VICENÇ. Relat de la XX Caminada Popular de Vilanova i la Geltrú 20 de gener 2008. Vilanova i la Geltrú: Agrupació Excursionista Talaia. 2008

ESTUDI HÈLIX. ROSSELLÓ I RAVENTÓS, J.; MARSÉ I FERRER, P; Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú, 1985. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 1987. Fitxa M10

GARÍ SIUMELL, FR. JOSÉ ANTONIO; Descripción e historia de la villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundación hasta nuestros dias (1860). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, edicions,1996. ISBN: 84-85960-05-X. pàg. 165

VIRELLA I BLODA, ALBERT. Vilanova i la Geltrú, imatges de la ciutat i de la comarca. Vilanova i la Geltrú: Joan Rius,1949. pàg. 156

Col·laboració: Montserrat Alòs Pla, gerent Organisme Autònom de Patrimoni Local Víctor Balaguer

(18)

(19)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 505-1-

NÚM. REF.: I. AP/E / 505 NÚM. REF. PLÀNOL: 508

DENOMINACIÓ: Centre Cívic i Esportiu la Collada - Els Sis Camins Altres denominacions:

SITUACIÓ: C. de la Turbina, 19; av. dels Sis Camins, 56

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 2003

AUTORS: Enric Soria, arqte.

PROMOTOR: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

TIPOLOGIA: Arquitectura Pública, Semipública i Equipaments (AP/E)

CONTEXT: Prop de la escola Margalló, Tegar, entre el carrer de la Turbina , 19, i l’av. dels Sis Camins, 56

Planejament Vigent: Pla d’ordenació vigent 2001

Classificació: Sol urbanitzable barri la collada sis camins Qualificació: Clau E, Equipament

Protecció existent: Cap

Titularitat: Pública Condicions / servituds:

(20)

DESCRIPCIÓ: Complex destinant a centre cívic, la composició del qual és un pavelló cobert i un segon volum destinat a les diferents activitats que es realitzen, l’espai principal del qual és una gran sala d’actes. El pavelló és una nau d’estructura metàl·lica i encavallades de gelosia en forma de corba i sostre de xapa. L’edifici del centre cívic està connectat al pavelló per un lateral, consta d’una part en planta baixa i primer pis. Un doble espai marca el vestíbul d’entrada.

Original: Pavelló Centre cívic Actual: Pavelló Centre cívic

VALORACIÓ: Centre cívic / equipament

PROPOSTES: Inventari Nivell 5

DADES HISTÒRIQUES:

L'Ajuntament va promoure el Centre Cívic i Esportiu la Collada - Els Sis Camins segons projecte de l'arquitecte Enric Soria.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Arxiu Tècnic del Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

(21)

(22)

(23)

(24)

(25)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. JA / AEA / IP / 506 -1-

NÚM. REF.: I. JA / AEA / IP / 506 NÚM. REF. PLÀNOL: 131

DENOMINACIÓ: Turó de l’Emissora d’Aviació Altres denominacions:

SITUACIÓ: 01º 42’ 22” 41º 12’ 36”

DATA: Segles II – I aC i època moderna

TIPOLOGIA: Jaciment Arqueològic (JA) / Àrea d’Expectativa Arqueològica (AEA) / Interès Paisatgístic (IP)

CONTEXT: L’indret té usos diversos: zona urbana, bosc, terres ermes i un centre emissor. També s’hi documenta la presència d’alguna construcció moderna enderrocada. Està situat al costat mar del punt quilomètric 46,8 de la carretera C-246a. Aquest turó constitueix un dels contraforts de la formació calcària del turó de Sant Gervasi, la qual s’estén, cap al sud, en forma de diverses ondulacions que arriben fins a la platja de Cubelles

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SND (Sòl urbanitzable no delimitat)

Qualificació: Clau 14c (Subzona de desenvolupament residencial. Intensitat 3) Protecció existent: Jaciment 12872 de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i

Paleontològic de Catalunya RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat:

Condicions / servituds:

Imatge aèria del jaciment del turó de l’Emissora d’Aviació. 2009

(26)

DESCRIPCIÓ: En el cim i els vessants d’aquesta elevació de perfil suau s’hi troba ceràmica ibèrica i àmfora itàlica en superfície i un volum nombrós de ceràmica d’època moderna.

Original: Petit establiment ibèric

Actual: Zona urbana, centre emissor, bosc i terres ermes.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Aquest paratge es troba erosionat i la roca natural aflora en molts indrets, la qual cosa permet distingir un conjunt de cisternes de planta rectangular i de pous o sitges de boca quadrada o circular, probablement d’època moderna.

VALORACIÓ: La proximitat a Darró fa pensar que es tracta d’un àrea suburbana d’aquest jaciment.

PROPOSTES: BPU. Nivells de protecció 4 i 5. Manteniment o conservació. No es permet la modificació.

DADES HISTÒRIQUES: El jaciment va ser descobert entre 1984 i 1985 durant les campanyes de delimitació del jaciment de Darró i de prospecció del terme municipal de Vilanova i la Geltrú, realitzades pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local) de la Diputació de Barcelona. BIBLIOGRAFIA:

Gràfica:

Escrita: LÓPEZ MULLOR, A., FIERRO, J. 2000: “Darró i el poblament ibèric al Garraf”. L'hàbitat protohistòric a Catalunya, Rosselló i Llenguadoc Occidental. Actualitat de l'arqueologia de l'edat del Ferro. AFEAF'98. XXII Colloque International pour l'étude de l'âge du Fer, Girona, 21-24 de maig de 1998. Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona. Sèrie monogràfica, 19. Girona, 2000: 43-58.

(27)

ENTORN NATURAL:

Part d’aquesta àrea està ocupada per un hàbitat natural d’interès comunitari (HIC) de pinedes mediterrànies (HIC núm. 9540), encara que una mica degradat. Està constituït principalment per pi blanc (Pinus halepensis), coscó (Quercus coccifera), fals aladern (Phillyrea latifolia), mata (Pistacia lentiscus) i llistó (Brachypodium retusum).

L’àrea està travessada per la carretera C-246A. Això ha fet que el camí de Santa Llúcia, que també travessa l’àrea, hagi estat totalment abandonat des de fa molts anys.

BIBLIOGRAFIA:

Escrita: Font: Cartografia del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer

LEGISLACIÓ:

Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de 22.7.1992, p. 7).

Aquí el camí de Santa Llúcia es converteix en una pista de motociclisme

Aquest tram del camí del Racó de Santa Llúcia està totalment abandonat

(28)

(29)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / 507-1-

ÚM. REF.: I. ARUr/UM / AEA / 507 NÚM. REF. PLÀNOL: 279

DENOMINACIÓ: Casa senyorial Altres denominacions:

SITUACIÓ: C. de la Unió, 1; C. de l'Arquebisbe Armanyà, 8

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1786: façana a c. Arquebisbe Armanyà Mitjan segle XIX: façana a c. Unió. AUTORS:

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM) / Àrea d’Expectativa Arqueològica (AEA)

CONTEXT: Davant la plaça del Pou, entre el carrer de la Unió i de l'Arquebisbe Armanyà, al casc Antic de la Geltrú.

Qualificació:

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa C 1

RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Vista aèria

(30)

ó Edifici al carrer de l'Arquebisbe Armanyà, 8, que comparteix la parcel·la amb l’edifici del carrer de la Uni 1 DESCRIPCIÓ:

Edifici plurifamiliar de planta baixa i dues plantes amb entresòl, balcons amb barana de ferro forjat i ràfec. La parcel·la a la que està associat l’edifici amb façana al carrer de la Unió, té un altre edifici de planta baixa i dues plantes amb façana al carrer de l'Arquebisbe Armanyà, 8; amb la data de 1786 a la clau del portal d’entrada.

Original: Habitatges Actual: Habitatges

ESTAT DE CONSERVACIÓ:

VALORACIÓ: Edifici de caràcter senyorial amb una formalització neoclàssica en la façana principal, i una expressió més popular de l’arquitectura tradicional de Vilanova en la façana antiga, que dóna al carrer Arquebisbe Armanyà.

PROPOSTES: BPU Nivell 3

La casa del carrer de la Unió número 1 ocupa una àmplia parcel·la que arriba fins al carrer de l'Arquebisbe Armanyà. Aquesta casa té com a número principal el carrer de la Unió número 1; però l'interès d'aquesta és la façana de l'Arquebisbe Armanyà, número 8, que dóna a la plaça Font i Gumà. Aquesta té inscrita la data de 1786 a la clau del portal d’entrada.

L'edificació que dóna al carrer de la Unió ha estat molt modificada; probablement es va edificar posteriorment al cobriment d'aquest sector del torrent de la Pastera l'any 1831.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte., i José María Pujol Martínez, redactor.

(31)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / A-8 / 508 -1-

NÚM. REF.: I. AP/E / A-8 / 508 NÚM. REF. PLÀNOL: 2

DENOMINACIÓ: La Peixateria Vella Altres denominacions:

SITUACIÓ: C. de la Unió, 5; C. de l'Arquebisbe Armanyà, 14

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1858. Arquitectura neoclàssica

AUTORS: Josep Salvany i Juncosa, mestre d’obres.

1926 (projecte de coberta): Josep M. Miró i Guibernau, arqte.; 1981 (projecte de restauració): Joan Canal i Vilalta, arqte. PROMOTOR: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

TIPOLOGIA: Arquitectura pública, semipública / Equipaments (AP/E)

CONTEXT: Situat al límit del casc antic de la Geltrú. Amb la façana principal oberta a un dels carrers més importants de Vilanova, el carrer de la Unió. Davant d’una plaça de construcció recent, anomenada plaça de la Peixateria

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)

Qualificació: Clau 1. Zona de Nucli Antic. Article 112.2

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú, 1987. Declarat BCIL. Fitxa A-8

Titularitat: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Condicions / servituds:

Fotografia aèria de la Peixateria Vella i el seu entorn. Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya

(32)

DESCRIPCIÓ: Edifici de planta baixa, compost d’un cos de planta el·líptica i d’un atri de planta rectangular. Centrada en l’el·lipsi, cúpula de base decagonal amb finestres al tambor i coberta de pavelló sustentada per columnes fines de ferro colat. Coberta plana amb solera de rajola a la resta. Façana a dos carrers de diferent rasant. Accessos a través d’escales.

Parets perimetrals de càrrega. Columnes centrals de ferro colat. Jàsseres i bigues de fusta.

Ambdues façanes, de composició simètrica amb un portal central i dos finestrals laterals, tots d’arc de mig punt i amb reixes. La façana al carrer de la Unió és més ampla i alta, amb base d’aplacat de pedra, bandes encoixinades en els pilars, cornises i coronament amb escut i grup escultòric. Aquesta escultura de terracota està formada per l’escut de Vilanova i a cada costat, uns nens, símbol de prosperitat i fertilitat. Acompanyats d’utensilis mariners.

Espai interior únic amb una graderia perimetral. Petits espais residuals destinats a dependències de servei. Paraments estucats. Paviments de gres. Embigats de fusta vista. Il·luminació zenital a través de les obertures de façana.

L’espai interior: adaptació d’una tipologia edificatòria rígida dins la trama urbana.

Fàbrica de totxo, elements estructurals de ferro colat i fusta. Sòcol i escales de pedra. Paviment de gres. Reixes de ferro forjat. EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Mercat públic

Actual: Equipament municipal per a usos associatius i culturals.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular

VALORACIÓ: És un edifici de mitjan segle XIX, del corrent neoclàssic basat en els models greco-romans, que van donar lloc a una arquitectura monumental que reprodueix freqüentment el temple clàssic i la composició simètrica per donar-li un nou sentit en la societat civil. S’ha de remarcar la distribució interna en forma d’el·lipse, poc habitual en mercats de l’època. Destaca l’escultura feta de terracota amb l’escut de Vilanova, i la representació de les arts de pesca.

PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 2. Manteniment o conservació. No es permet la modificació. Cal adequació estètica. Rehabilitació de la coberta, les humitats de les façanes i l’escultura, que originalment és de terracota i actualment està pintada amb pintura plàstica. DADES HISTÒRIQUES: L’any 1831 es va formar el primer tram del carrer de la Unió en

cobrir-se el torrent de la Pastera des de la plaça del Pou fins a l’actual plaça de la Peixateria. En el mateix any, l’Ajuntament va acordar construir una peixateria sobre l’esmentat tram, que es va inaugurar l’any 1834. La continuació del carrer de la Unió fins a l’antic pont de la Pujada del Cinto va obligar a la demolició de la peixateria l’any 1855 i a la substitució per l’actual Peixateria Vella, construïda al costat de la de 1834 sobre l’antic fossar de la parròquia de la Geltrú.

Façana posterior de la Peixateria Vella, carrer de l’Arquebisbe Armanyà

(33)

El 8 de setembre de 1858 es va inaugurar el nou edifici. El projecte havia estat aprovat per l’Acadèmia de Belles Arts, l’any 1857, i la construcció dirigida pel mestre d’obres Josep Salvany i Juncosa. La Peixateria Vella és el primer edifici a Vilanova, i un dels primers exemples a Catalunya, d’utilització del ferro colat com a element estructural, encara que combinat amb elements de fusta, que es va projectar només quatre anys després que l'enderrocat Gran Saló dels Camps Elisis a Barcelona.

L’any 1926 es va realitzar el projecte de coberta per l’arquitecte municipal Josep M. Miró i Guibernau. Inaugurat l’actual Mercat Municipal, l’any 1941, la Peixateria Vella es va desallotjar i, el mateix any, l’arquitecte municipal Josep M. Miró i Guibernau va projectar un alberg que no es va realitzar. L’any 1969, es va redactar un projecte de residència per a professors pels arquitectes Martorell, Bohigas i Mackay, que tampoc es va realitzar. L’any 1981, es va projectar i realitzar la restauració de l’edifici segons projecte de l’arquitecte Joan Canal i Vilalta. Ha estat estatge social de l’Associació de Veïns de la Geltrú, i des del 1972 fins a l’adquisició del seu local social, l’edifici va ser utilitzat per la colla castellera Els Bordegassos de Vilanova per assajar el seus castells.

L’obertura de la plaça de la Peixateria ha permès una major visualització d’aquest edifici, que actualment és un equipament municipal del que poden fer ús les entitats o grups culturals de la vila que ho demanin.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte., i José María Pujol Martínez, redactor.

Fons de plànols de l’Arxiu Municipal d’Obres

MESTRES I BOQUERA, Rafel. Imatges i records, Vilanova i la Geltrú. Editorial Viena Edicions, p. 14

MARTORELL-BOHIGAS-MACKAY. 1979. Arquitectura 1953-1978. Xarait Ediciones, p.82-83

Ordenança Municipal Reguladora (OMR) del pas de instal·lacions al Casc Antic de la Geltrú, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Arqte. Magí Gual i Valverde.

Fons de plànols de l’Arxiu Municipal d’Obres.

Escrita: ALSO, Josep Maria. 2000. Paisatge urbà i espais significatius. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i El Cep i la Nansa Edicions, p. 31

ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Projecte com a habitatges per a mestres de l’escola Sant Jordi. Maqueta 1969. MBM

Peixateria Vella vista des del Carrer de la Unió a inicis segle XX. Imatges i records – Vilanova i la Geltrú, pàg. 14

(34)

CASTELL I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep; VIRELLA I BLODA, Joan. 1988. De l’edat mitjana a les guerres carlines. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 2), p.70

GARÍ i SIUMELL, Fr. José Antonio. 1996. Descripción e historia de la villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundación hasta nuestros dias. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, edicions, p. 76 ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan.; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987, fitxa A8.

MARSÉ, Pere; MALLOFRÉ, Albert; GENÉ, Lluís. 1998. De Vilanova i la Geltrú: la memòria, captiva en imatges i alliberada en fantasies. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, edicions, p.45

Façana al carrer de l'Arquebisbe Armanyà, 14. Fons: OMR-VNG, arqte. Magí Gual i Valverde

(35)

NÚM. REF.: I. ARUr/UM / AEA / C-1 / 509 NÚM. REF. PLÀNOL: 278

DENOMINACIÓ: Casa carrer de la Unió, 7 Altres denominacions:

SITUACIÓ: C. de la Unió , 7 ; C. de l’Arquebisbe Armanyà , 14A

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Mitjan segle XIX

AUTORS:

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM) / Àrea d’Expectativa Arqueològica (AEA)

CONTEXT: A prop de la nova plaça de la Peixateria, entre el carrer de la Unió i de l'Arquebisbe Armanyà, al casc Antic de la Geltrú.

Qualificació: Clau C 1

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa C 1

RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000 Vista aèria

(36)

DESCRIPCIÓ: La façana principal al carrer de la Unió és de planta baixa més dos pisos, amb dos balcons de barana de ferro forjat i finestra per cada un dels pisos.

Original: Habitatge

Actual: Habitatge / local comercial

VALORACIÓ: Exemple de la tipologia constructiva de mitjan segle XIX que va aprofitar la parcel·lació antiga.

PROPOSTES: BPU Nivell 2

La casa del carrer de la Unió número 7, ocupa una parcel·la que arriba fins al carrer de l'Arquebisbe Armanyà. No hem trobat documentació a l'Arxiu Comarcal sobre l'edificació d'aquesta casa. La parcel·la irregular denota la seva parcel·lació antiga. Probablement, l'actual casa se'n va reedificar sobre una altra ja existent, posteriorment al cobriment del torrent de la Pastera que arribava fins a la pujada del Cinto, l'any 1851. La composició de la façana és similar a d'altres cases construïdes a partir de mitjan segle XIX.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica:

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor

(37)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / 510-1-

NÚM. REF.: I. AI / 510 NÚM. REF. PLÀNOL: 259

DENOMINACIÓ: Panificadora Moderna

Altres denominacions: Piensos Dula / Instalaciones Frigoríficas Glass

SITUACIÓ: C. de la Unió, 59-61; C. de Sitges, 4-6-8; C. de Sant Cristòfol, 2-4-6-8

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1919

AUTORS: Josep Francesc Ràfols i Fontanals, arqte.

PROMOTOR: Joan Garí

TIPOLOGIA: Arquitectura Industrial (AI)

CONTEXT: Eixample Gumà

Qualificació: Clau F. Sistema de espais lliures / clau 4 Protecció existent: Cap

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

(38)

DESCRIPCIÓ: Edifici industrial d’estructura adaptada a tres carrers, composat per un pati i dues naus de diferent llum d’amplada. L’antiga estructura de la panificadora es va conservar amb les ampliacions i adaptacions posteriors. Al pati hi ha els molls de descàrrega de l’antic Piensos Dula. La distribució interior es realitza en un pas central amb rampes per arribar als diferents nivells.

A la façana del carrer Sitges hi ha l’antiga entrada per arribar al pis superior.

Original: Panificadora Actual: Industrial

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular

VALORACIÓ: És un dels pocs exemples d’arquitectura industrial de l’arquitecte vilanoví Josep Francesc Ràfols i Fontanals, malgrat les seves ampliacions i adaptacions que ha sofert el projecte original. PROPOSTES: BPU Nivell 3

DADES HISTÒRIQUES: Joan Garí va sol·licitar a l’Ajuntament, el 15 d'octubre de 1919, ...que deseando construir una panificadora en el solar calles Unión, Sitges y San Cristóbal bajo Plano presentado ... signat per l'arquitecte Josep Francesc Ràfols i Fontanals.

Segons Casimir Martí, en la relació de panificadores d'inici segle XX a la vila es trobava la Panificadora Moderna de Garí, que era situada al carrer de la Unió. Posteriorment, aquestes instal·lacions van ser ocupades per l'empresa Piensos Dula, i posteriorment per l'empresa Instalaciones Frigoríficas Glass.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor

Escrita: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (0093/1919)

MARTÍ I MARTÍ, Casimir. 1997.Vilanova i la Geltrú 1850-1975. Volum I: expansió i crisis de la indústria i la democràcia 1850-1936. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, p.250

Pati descàrrega Empresa Glass

(39)

Plànol de la planta panificadora, per J. F. Ràfols, artqe. 1919

Alçats de la panificadora. Any 1919

(40)