18/01/2011
L’AVALUACIÓ
PER A L’APRENENTATGE
Subdirecció General d’Ordenació Curricular i Serveis Educatius Consorci d’Educació de Barcelona: Formació per als equips directius La gestió del currículum: Avaluació per a la millora dels aprenentatges. Gener 2011
L’avaluació per a l’aprenentatge
1ª Part
• Aprenentatge i Avaluació.
• Concepte i finalitats de l’avaluació.
Aprenentatge i Avaluació Ensenyament i aprenentatge Aprendre a aprendre Avaluar per aprendre
L’avaluació és el motor de l’aprenentatge
Concepte i finalitats de l’avaluació Avaluació inicial
A l’inici de qualsevol procés d’ensenyament-aprenentatge ... - Inici de curs
- Seqüència didàctica - Activitat, ...
... que sempre ve després d’un procés anterior
Avaluació diagnòstica
Per poder detectar: - Estratègies - Dificultats - Errades
Amb la finalitat de regular l’aprenentatge de l’alumnat i el procés d’aprenentatge (formativa)
Concepte i finalitats de l’avaluació Avaluació formativa (o formadora)
Part integral del procés d’ensenyament-aprenentatge
Constata els avenços de l'alumnat i en detecta les dificultats L’error com a ocasió d’aprenentatge
Autoavaluació: autoregulació de l’alumnat (apropiació dels objectius i criteris d’avaluació, planificació de les accions a realitzar, ...)
Coavaluació: avaluació entre iguals, cooperativa, no competitiva Implica feedback, diàleg i participació de l’alumne
Caràcter regulador i orientador del procés educatiu (formativa)
Avaluació contínua
No són exàmens continus
Avaluar no és sempre fer exàmens o proves
Cal diversificar els instruments d’avaluació i promoure l’autonomia de l’alumnat
Concepte i finalitats de l’avaluació Avaluació sumativa
Al final d’un procés d’ensenyament-aprenentatge ... ... que normalment és l’inici d’un nou procés
Els referents són l'assoliment de les competències bàsiques i els criteris d’avaluació
També té funció formativa ... i pot tenir altres funcions
Avaluació final
Habitualment designa la que es fa a final de curs, de cicle o d’etapa i pot tenir diferents funcions, també la formativa
Avaluació qualificativa, certificadora o selectiva
Es donen només en alguns cursos, cicles o etapes, en moments determinats, i tenen finalitats específiques, a banda de la formativa
Avaluació del currículum i avaluació de centre
L’avaluació és una condició per a la millora.
L’autoavaluació de centre (avaluació interna) i l’avaluació externa són complementàries.
Les avaluacions dels aprenentatges (externes i internes) han de ser útils i han de servir per aprendre (formatives) i orientar la millora de processos educatius.
Poden servir per avaluar les decisions del professorat i dels centres sobre el currículum.
Han de promoure pràctiques innovadores.
L’avaluació per a l’aprenentatge
2ª Part
• Avaluació formativa i avaluació per a l’aprenentatge. • El projecte SAIL.
L’avaluació per a l’aprenentatge, principal aportació de l’enfocament competencial del currículum
•Nova cultura de l’avaluació: PLANIFICAR,
IMPLEMENTAR, VALORAR, RETRE COMPTES, REVISAR, MILLORAR…
•L’avaluació vista des del seu potencial educatiu •Centrada en la lògica de l’aprenent
•Canvi en el rol dels agents implicats
•Part indissoluble del procés d’aprenentatge
Conceptes clau l’avaluació per a l’aprenentatge
1. Coneixement previ dels resultats d’aprenentatge esperables.
2. Detecció i superació dels impediments per a un bon aprenentatge.
3. Presa de consciència sobre les estratègies
personals per aprendre autònomament (AUTO-REGULACIÓ).
4. Retroalimentació professorat/alumnat i entre iguals per millorar els aprenentatges.
5. Capacitat per usar estratègicament els coneixements (COMPETÈNCIA).
Com fer-ho com a docents?
1. Comunicació compartida dels objectius educatius i dels criteris d’avaluació.
2. Ús de l’error com a element intrínsec de l’aprenentatge.
3. Anticipació i planificació de l’acció, verbalització del procés d’aprenentatge.
4. Aprenentatge cooperatiu, auto i co-avaluacions, “devolució” compartida de resultats…
5. Ús d’instruments per organitzar els continguts curriculars significatius, tasques
Avaluar, avaluar competències, avaluar per competències…?
•EN PRIMER LLOC: canviar l’enfocament de
l’avaluació (concepció, funció, utilitat…). Del focus del docent al de l’aprenent; de l’avaluació només
qualificadora a la formativa (també).
•EN SEGON LLOC: plantejar-se què, com i per a què avaluem:
•avaluem per assegurar que s’assoleixen continguts curriculars claus (en general, en clau de
competències):
• Quins són aquests continguts? • Com es mesuren?
• Com es s’interpreten els resultats i es prenen decisions de millora?
Com fer passes cap a una nova concepció de l’avaluació des de l’escola?
•No és una opció personal, sinó d’escola, ja que estem decidint:
• Els continguts curriculars clau que cal assegurar. • Què prioritzem com a escola i com ho ensenyem. • El grau d’implicació de la comunitat educativa.
•L’avaluació condiciona què i com s’ensenya, què i com s'aprèn.
•Com a docents, compartim molt més del que ens separa: què, com i en quins espais ho podem
Preguntes per a la diagnosi:
1. El professorat explicita les intencions educatives abans de començar la sessió/tema?
2. L’alumnat es “representa” els objectius d’aprenentatge i sap com i de què serà avaluat?
3. El professorat està al cas dels progressos personals i
col·lectius? S’assegura que tothom progressa correctament? 4. Hi ha consciència entre el professorat de la doble funció de
l’avaluació? Com es complementen l’avaluació qualificadora i la formativa?
5. Fins a quin punt la funció formativa de l’avaluació forma part de la cultura de centre?
• Quantitatius: qüestionaris adreçats a 3 col·lectius: alumnat, professorat i equip directiu.
• Qualitatius: converses obertes amb els 3 col·lectius per posar en comú i interpretar els resultats.
• Informe final: conclusions dels observadors externs i proposta de millora d’algunes febleses.
DIAGNOSI: imatge de les idees preconcebudes entorn de l’avaluació per part de l’alumnat i el professorat. Pot ser el punt de partida d’una reflexió col·lectiva i presa de decisions de millora.
1. El professorat explicita les intencions
educatives abans de començar la sessió/tema?
• No hi ha una explicitació sistemàtica a l’inici de cada sessió.
• Si n’hi ha, sol ser més habitual a l’inici d’un tema, d’una manera informal (conversa oberta).
• A vegades es reprenen les intencions educatives en acabar el tema.
• El professorat sol explicar “com es treballarà”, més que “què s’aprendrà”.
Projecte SAIL
2. L’alumnat es “representa” els objectius
d’aprenentatge i sap com i de què serà avaluat?
• No hi ha feedback per saber quins objectius educatius s’han representat els alumnes.
• Usualment el professorat no comunica els criteris d’avaluació, sinó “com compon la nota”.
• No hi ha sistematització de coneixements nuclears de la matèria (els que són útils per aprendre i que cal avaluar).
• No s’usen sistemàticament instruments per organitzar els
coneixements de la matèria i, si s’usen, l’alumnat s’involucra poc. • Hi ha algunes bones pràctiques de treball en grup, però sovint no
formen part de l’avaluació.
Projecte SAIL
Projecte SAIL
(resum provisional dels resultats de l’estudi de casos)
3. El professorat està al cas dels progressos personals i col·lectius? S’assegura que tothom progressa correctament?
•Hi ha poc feedback professorat/alumnat, poca “devolució” de resultats.
•Hi ha poca confiança en la capacitat d’auto i co-avaluació de l’alumnat.
•Hi ha pocs espais per a la reflexió individual i col·lectiva sobre els aprenentatges.
•Alguns docents són conscients que la correcció convencional proporciona a l’alumnat pocs elements per a la millora.
Projecte SAIL
(resum provisional dels resultats de l’estudi de casos)
4. Hi ha consciència entre el professorat de la doble funció de l’avaluació? Com es complementen
l’avaluació qualificadora i la formativa?
•La funció de l’avaluació segueix sent fonamentalment la qualificadora: el professorat, “propietari” de l’avaluació. •HI ha algunes pràctiques aïllades i poc sistematitzades d’avaluació formativa.
•Les proves convencionals segueixen tenint un pes important en la qualificació.
•Alguns docents són conscients de les limitacions de les proves convencionals per avaluar competències.
Projecte SAIL
(resum provisional dels resultats de l’estudi de casos)
5. Fins a quin punt la funció formativa de l’avaluació forma part de la cultura de centre?
•Hi ha poca cultura docent de “compartir” l’avaluació.
•S’involucra poc o gens la comunitat educativa, tot i que en general hi ha sensació de bona comunicació.
•Alguns docents són conscients de les limitacions de la forma
tradicional d’avaluar, però no se senten prou preparats per canviar la teoria i la pràctica.
L’avaluació per a l’aprenentatge
3ª Part
• Avaluació de les competències bàsiques. • L’avaluació de centre i les proves externes.
Finalitats de l'avaluació
Mitjà per
regular els aprenentatges
(avaluació formativa o formadora)
Mitjà per
comprovar què s’ha après
Comprovar què s’ha après
L’avaluació en les programacions
OBJECTES D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ
ÀREES MATÈRIES COMPETÈNCIES TASQUES COMPETENCIALS CRITERIS REALITZACIÓ CRITERIS RESULTATS GRAU DE COMPETÈNCIA
Unitat didàctica o de programació
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A
ÀREES TÍTOL
OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ 1 2 A. 3 4 5 B. C. CONTINGUTS SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
DESCRIPCIÓ ACTIVITATS MATERIALS RECURSOS ORG. SOCIAL TEMPS ATENCIO DIVERSITAT AVALUACIÓ CRITERI EXPLORACIÓ INTRODUCCIÓ ESTRUCTURACIÓ APLICACIÓ SÍNTESI
Avaluació de competències
Tasques competencials
• Contextualitzades
• Productives
• Complexes
Avaluació qualificadora
En finalitzar un procés d’ens-aprenentatge
•
Tipus de tasques i activitats
• Relació entre els objectius d’aprenentatge
competencial i els criteris d’avaluació
• Grau de competència i atenció a la diversitat
• Compartir els resultats de l’avaluació amb les
famílies
Avaluació del currículum i avaluació externa
Proves externes
• Avaluació Educació primària: 6è (maig)
Què ens diu la prova
Àmbits de la competència lingüística avaluats
• Comprensió lectora
• Obtenció d’informació • Interpretació
• Reflexió i avaluació
• Expressió escrita
• Organització del text
• Correcció lingüística (lèxic, morfosintaxi, ortografia) • Aspectes formals
Què ens diu la prova
Àmbits de la competència matemàtica avaluats
• Numeració i càlcul • Relacions i canvi
• Espai, forma i mesura
• Processos:
Activitat 7.1 -quadern matemàtiques-2 Competència matemàtica
• Numeració i càlcul
• Descomposició de nombres en suma de sumands iguals.
• Càlculs amb monedes. Conèixer les monedes, valors i equivalències.
• Processos. Resolució de problemes
• Estratègia d’assaig-error. Reconeixement que hi ha diverses solucions.
Què ens poden aportar les proves
• Treballem les Cb que proposa la prova? • Revisió de les programacions.
• Revisió del PCC. • Com ho treballem?
• Enfocament competencial.
• Disseny de les activitats: metodologia i recursos. • Com ho avaluem?
• Enfocament regulador de l’avaluació.
Com podem aprofitar les proves per millorar
• Anàlisi (qualitativa i quantitativa) i reflexió sobre els resultats.
• Per alumnes.
• Per competències.
• Partir del que saben fer o no i de com ho fan
• Contrast amb altres dades que disposa el centre.
Com podem aprofitar les proves per millorar
• Introduir canvis i millores en ... • Activitats (i avaluació).
• Metodologia. • Programació.
• Atenció a la diversitat: reforç i suports. • Compartir.
• Dins del centre.
• Amb altres centres [i etapes].
Avaluar per aprendre. Conclusions provisionals
Tota avaluació ha de servir per aprendre.
Cal distingir les finalitats qualificadores, certificadores o selectives de l’avaluació sumativa, de la seva funció formativa.
Dissenyar conjuntament activitats d’ensenyament-aprenentatge i activitats d’avaluació.
Canviar els exàmens i les proves.
Evitar les tendències burocratitzadores, rígides i simplificadores.
L’avaluació és un procés de diàleg social, cooperatiu i no competitiu.
L’autoavaluació i la coavaluació són competències bàsiques; formen part de l’aprendre a aprendre.
Aprendre de les errades.
L’avaluació té implicacions per a l’alumnat, les famílies, el professorat, els centres i ... l’Administració.
Cercar l’èxit de tot l’alumnat.
Documentació Curriculum i organització www.xtec.cat/edubib Cesire Creamat phobos.xtec.cat/creamat/joomla/ Cesire CEDEC www.xtec.cat/cdec/portada.htm
