Estudi i gestió dels quiròpters fluvials a les finques de l Obra Social de Caixa Catalunya.

Texto completo

(1)
(2)

dels quiròpters fluvials a les finques de l’Obra Social de Caixa Catalunya. Pp. 42. *c.flaquer@museugranollers.org

Realització de feina de camp: gener 2008 - octubre 2008 Anàlisi de dades : octubre - novembre 2008

Elaboració de l’informe: desembre del 2008.

Equip de treball

Coordinació i planificació: CARLES FLAQUER (Biòleg) Treball de camp:

DAVID GUIXÉ (Biòleg), ENRIC FÀBREGAS (Biòleg), ADRIÀ LÓPEZ BAUCELLS (estudiant de Biologia), XAVIER PUIG (Ambientòleg), CARLES FLAQUER (Biòleg). Col·laboració de: Fermí Sort, Jaume Soler, Anna Ponjoan, Teresa Corominas, Elena Zozaya, Ivan Bustamante, Toni Llongarriu, Xavier Sunyer, Helena Rodríguez, Quim Burrassó, David Cabarrocas i Ruth G. Ràfols.

Anàlisi de sons : DAVID GUIXÉ (Biòleg) XAVIER PUIG (Ambientòleg) RUTH G. RÀFOLS (Biòloga) Realització de mapes: XAVIER PUIG (Ambientòleg) Elaboració de l’informe: CARLES FLAQUER (Biòleg)

Assessorament tècnic i supervisió:

ANTONI ARRIZABALAGA I BLANCH (Conservador del Museu de Granollers).

Agraïments: A tota la gent que gestiona els espais naturals de l’Obra Social de la Caixa i especialment a Mariano Cebolla.

(3)

1. Resum... 2

2. Introducció... 3

3. Material i mètodes ... 4

3.1. Estacions de captura... 4

3.2. Seguiment de quiròpters aquàtics... 7

3.3. Localitzacions i estacions amb detectors d’ultrasons... 9

3.4. Mètode d’Avaluació... 11

4. Resultats i anàlisi de dades... 11

5. Conclusions i discussió ... 15 6. Avaluació i recomanacions... 18 7. Bibliografia de consulta ... 20 8. Annexes ... 22 8.1. Llistat d’espècies... 22 8.2. Fitxa de Seguiment ... 23

8.3. Fitxa de seguiment multiespecífic (Puig 2008)... 24

(4)

1. Resum

Durant l’any 2008 s’han mostrejat els quiròpters de 5 finques de l’Obra Social de la Caixa (Reserva de Mig de Dos Rius, Can Morgat, Reserva de Sot del Fuster, Reserva de l'Alt Segre i basses de Gallissar i Llacuna de l'Aufacada). En total s’han dut a terme 47 estacions de captura amb una suma de minuts de paranys muntats totals de 48.100,2 minuts. També s’ha realitzat 5 trams del seguiment QuiroRius i 113 estacions d’escolta de 5 minuts en les que s’hi han analitzat 249 seqüències d’ultrasons (s’ha considerat una seqüència cada vegada que ha passat un quiròpter durant el temps en que s’ha realitzat l’estació).

Durant la present campanya s’han capturat 81 animals de 8 espècies i s’han identificat 912 seqüències de crits d’11 espècies. Entre les 5 finques estudiades s’han citat 13 espècies de quiròpter.

De les dades en destaca els bons resultats obtinguts a les finques de la Reserva de l'Alt Segre i Reserva de Mig de Dos Rius, en aquesta última s’hi ha capturat ratapinyada de peus grans (Myotis capaccinii) que és una espècie aquàtica i cavernícola en Perill d’Extinció. Contràriament, no s’ha trobat evidències de cap quiròpter aquàtic a l’Alfacada, segurament degut a una possible acumulació de productes tòxics a l’aigua. Les finques de Can Morgat i la Reserva de Sot del Fuster han presentat resultats inferiors als esperats i es recomana fer més esforç de camp i començar a aplicar algunes mesures per recuperar l’ecosistema ripari.

En general es recomana que les finques s’incorporin a la xarxa de seguiment de quiròpters aquàtics “QuiroRius” i realitzar altres esforços per completar el catàleg i tenir més informació de l’ús dels hàbitats per part dels quiròpters.

Paraules Clau: quiròpters, ratpenats, catàleg, seguiment, QuiroRius, conservació, Reserva de Mig de Dos Rius, Can Morgat, Reserva de Sot del Fuster, Reserva de l'Alt Segre, Basses de Gallissar, Llacuna de l'Aufacada.

(5)

2. Introducció

Els ratpenats tenen el dubtós privilegi de ser el grup de vertebrats més amenaçat de la nostra fauna: de les 25 espècies conegudes al Principat una està En Perill d’Extinció, 12 són Vulnerables i de la resta tan sols 6 es consideren No Amenaçades d’acord amb la proposta actual de Catàleg de la fauna vertebrada amenaçada de Catalunya.

L’espècie sobre la qual pesa el major grau d’amenaça és el ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii), estretament lligada al medi aquàtic, molt escassa i en regressió en tota la seva àrea de distribució. La salvaguarda de les poblacions d’aquest ratpenat així com de la resta d’espècies associades als medis aquàtics i boscos de ribera passa ineludiblement per un millor coneixement de les seves poblacions i pel seu seguiment. Aquesta és la única via per a comprendre’n les tendències i respostes futures a les actuacions de conservació.

A Catalunya hi ha dues espècies aquàtiques: el ratpenat d’aigua M. daubentonii i el ratpenat de peus grans M. capaccinii i ambdues bàsicament s’alimenten d’insectes (Vaughan et al. 1997) tot i que poden pescar peixos de petita mida (Biscardi et al. 2007; Siemers et al. 2001; Aihartza et al. 2003). M. daubentonii és una espècie que s’adapta fàcilment a criar en infrastructures humanes i a més a més és capaç d’anar a caçar molt lluny del refugi, fins a 10km (Speakman 1991). La manca d’aquesta espècie rarament pot ser deguda a la manca de refugi sinó a la manca d’un hàbitat de caça adequat. A més a més, alguns estudis demostren que les poblacions de M. daubentonii es veuen afectades negativament per la qualitat de l’aigua i la concentració que aquesta pugi portar de productes químics (Speakman 1991; Wickramasinghe et al. 2003).

L’Obra Social de la Caixa (OSC) té en propietat al llarg de Catalunya diverses finques que protegeixen medis aquàtics. A fi d’harmonitzar la conservació i gestió d’aquests espais amb la preservació d’aquests vulnerables i desconeguts animals es recomanem recollir informació de base i establir protocols de seguiment que ens permetin conèixer l’evolució del seu poblament. En aquest sentit el present estudi pretén realitzar un catàleg dels quiròpters dels següents i començar a aplicar un protocol de seguiment de quiròpters aquàtics de Catalunya (QuiroRius).

(6)

3. Material i mètodes

L’àrea d’estudi ha estat seleccionada entre els diferents espais fluvials i palustres propietat de l’Obra Social de la Caixa dels quals finalment s’han seleccionat 5 espais: Reserva de Mig de Dos Rius (que en un principi havia de ser el Ter Vell), Can Morgat, Reserva de Sot del Fuster, Reserva de l'Alt Segre i les basses de Gallissar) i Llacuna de l'Aufacada. D’acord amb Flaquer et al 2007 per tal de tenir dades de la màxima diversitat d’espècies durant la campanya s’ha combinat varies metodologies d’estudi.

3.1. Estacions de captura

Per tal de capturar quiròpters en el seu hàbitat s’han col·locat paranys d’arpa i xarxes en punts d’aigua i bosc, en canvi, per capturar quiròpters quan sortien de refugis només s’han utilitzat paranys d’arpa, els quals no provoquen tant estrès als animals. Les captures s’han realitzat des de la posta de sol fins que s’ha observat una baixada de l’activitat de quiròpters.

Durant l’any 2008 s’han realitzat un total de 47 estacions de captura durant un total de 3.302,4 minuts, amb una mitjana de 660,48 minuts per finca i un rang de 201,6 a 1806 minuts. La suma de minuts de paranys muntats és de 48.100,2 minuts (Taula 1).

Nom Dates Temps

(min) xarxes Metres xarxa arpes Minuts de paranys muntats Alfacada 11-jun-08 201,6 4 58 2 1.209,60

Can Morgat 16 i 17 jul-08 669 11 126 0 7.359

Reserva de Dos Rius 25-jul-08 265,8 1 10 1 531,6

Reserva de l'Alt Segre 18 jul i 15 ago 1806 19 173 1 3.6120

Reserva de Sot del

Fuster 27-jul-08 360 6 18 2 2.880

Taula 1.- Esforç de captura realitzat durant la campanya del 2008 a les 5 finques de l’Obra Social de la Caixa.

(7)

Figura 1.- Parany d’arpa col·locat al riu Fluvià.

Figura 2.- Xarxes col·locades sobre l’aigua a Can Morgat (Banyoles).

(8)

Figura 3.- Col·locació de xarxes sobre l’aigua a Can Morgat (Banyoles).

Figura 4.- Col·locació de parany d’arpa en un pas de la finca del Sot del Fuster (riu Segre).

(9)

3.2. Seguiment de quiròpters aquàtics.

Per aplicar el protocol només cal un termòmetre, un detector heterodí (imatge de sota) i una llanterna (subministrats per l’organització del QuiroRius). L’investigador només cal que porti un frontal i la fitxa per anotar les dades.

El mètode es basa en el NBMP (National Bat Monitoring Program) que s’aplica al Regne Unit des de mitjans dels 90. Per aplicar el protocol cal:

Posició del observador per fer el QuiroRius.

a) Seleccionar un tram d’1Km de riu en el qual hi passi aigua durant tot l’any (com a mínim als llocs fixes seleccionats com a estacions).

b) Dividir el tram en 4 estacions el màxim d’equidistants possible. Les estacions s’hauran de fer en curs d’aigua laminar (aigües tranquil·les) sense caients. L’aigua ha d’estar neta de vegetació aquàtica, brancam, etc. que pugin destorbar l’activitat de cacera dels ratpenats.

c) Prèviament o a posteriori s’ha de realitzar una campanya de captures que s’haurà de repetir aproximadament cada 3 anys (només realitzable per especialistes).

d) 60 minuts després de que es faci de nit caldrà anar al punt de partida del transsecte, l’estació 1, i prendre la temperatura ambient i a poder ser la humitat relativa i el vent (annex 1). Si plou o fa vent (escala “Beaufort” superior 4) es farà un altre dia. La temperatura també ha de ser per sobre de 10ºC.

e) El primer seguiment es realitzarà entre el 1 i 15 d’agost. A cada estació l’observador estarà 10 min. amb la llanterna encarada a 45º en diagonal respecte l’eix del riu, i preferentment a favor de corrent, simultàniament es situarà el detector de la mateixa manera i sintonitzat a 40kHz. Es comptaran els ratpenats que creuin el camp de visió, procurant no moure la llanterna més de 45º a banda i banda. El detector servirà com a instrument de suport per a detectar ratpenats que hagin passat per alt en el recompte visual: al sentir algun ratpenat suposadament aquàtic

(10)

es cercarà amb la llanterna, en cas de no localitzar-se visualment es comptarà com a possible contacte a la casella corresponent de la fitxa.

f) Durant les estacions, cada cop que s’escolti un ratpenat d’aigua serà comptabilitzat com una passada però caldrà diferenciar els que s’ha pogut confirmar mitjançant l’observació de l’individu en vol dels que no. D’aquesta manera el recompte final es dividirà en passades segures i sospitoses.

g) El seguiment es donarà per acabat quan s’hagi finalitzat el recorregut fent les 4 parades de 10 min. En total s’haurà estat fent recompte durant 40 minuts i s’obtindrà un índex de passades/min.

h) El mateix protocol s’haurà de repetir entre el 16 i el 30 d’agost procurant que hagin passat un mínim de 10 dies entre rèpliques.

Durant la present campanya s’han realitzat 5 trams de QuiroRius amb les seves rèpliques (un total de 400 minuts de recompte de quiròpters aquàtics).

Nom dates

Alfacada (Ebre) 8 i 25 agost 2008

Basses de Gallissar (Segre) 13 i 30 agost 2008 Sot del Fuster (Segre) 12 i 26 agost 2008 Can Morgat (Banyoles) 7 i 20 agost 2008

Mig Dos Rius 14 i 28 agost 2008

Taula 2.- Seguiment de quiròpters aquàtics (QuiroRius) realitzat a les 5 finques de l’Obra Social de la Caixa.

(11)

Figura 5.- Exemple de posició per realitzar el seguiment de quiròpters aquàtics. En una mà el detector i en l’altre una llanterna.

3.3. Localitzacions i estacions amb detectors d’ultrasons.

Per a la identificació de crits de quiròpters en llibertat s’han utilitzat detectors de sons d’alta freqüència (Pettersson Elektronics models D240, D230, D240x i D980), amb 3 sistemes de captació del so:

1) heterodí, o de banda curta, que permet identificar in situ aquelles espècies que emeten sons propers a la freqüència seleccionada en el detector.

2) temps expandit o de banda ample, que permet identificar tot els crits emesos des de 10 fins a 200 kHz amb gran finesa per l’anàlisi. En tots els casos els enregistraments han estat emmagatzemats en una enregistradora digital (models Archos Gmini 200 i/o Edirol R9) i analitzats mitjançant un ordinador amb targeta de

so professional i software específic (BatSound 3.1). Els criteris d’identificació específica dels

(12)

ultrasons han estat basats en els següents paràmetres: tipus de crits (freqüència modulada, constant o variable entre ambdues), crits socials, freqüències de màxima energia, duració de cada crit i separació entre crits. També s’han tingut en compte aspectes relatius a la forma i velocitat de vol (utilització de focus) com a criteris d’identificació.

3)Divisió de freqüència, que permet capturar sons en tot l’ample de la banda “in situ”, però que no manté un qualitat suficient del so com per analitzar-lo amb alta fiabilitat.

Si bé cap de les tècniques permet identificar totes les espècies de quiròpters presents a Catalunya, la identificació acústica és la tècnica més eficient (Flaquer et al. 2007) i no provoca estrès als animals.

Les espècies han estat identificades amb detector només quan la fiabilitat era del 100%, en cas contrari les dades recollides s’han deixat com a gènere o grup acústic. Per tal de completar l’inventari també han estat preses localitzacions puntuals d’individus mitjançant la utilització del GPS. Igualment, s’han tingut en compte les condicions ambientals (temperatura, humitat, vent, etc.) durant l’enregistrament ja que condicionen l’activitat dels quiròpters (Russo i Jones, 2003).

Durant la present campanya s’han realitzat estacions d’enregistrament d’ultrasons en les 5 finques de l’OSC i en total s’han fet 113 estacions d’escolta de 5 minuts i s’han enregistrat i analitzat 249 seqüències de sons (taula 3).

Lloc Dates nº estacions

(5min) enregistraments Reserva de l’Alt Segre i Basses de Gallissar 27/06/2008; 12/08/2008; 26/08/2008 24 41

Sot del Fuster 17/07/2008; 13/08/2008; 30/08/2008 25 85

Can Morgat 7/08/2008; 20/08/2008 28 56

Dos Rius 29/08/2008 12 37

Alfacada 8/08/2008; 25/08/08 24 30

Taula 3.- Estacions d’escolta realitzades a les 5 finques de l’Obra Social de la Caixa.

(13)

3.4. Mètode d’Avaluació

Seguint les directrius d’altres seguiments realitzats per l’OSC s’ha adaptat el sistema d’avaluació de semàfor amb tres categories pel seguiment de quiròpters aquàtics. Pel fet de ser el primer any de realització, durant la present campanya només es podrà establir una situació d’inici i fer una comparació entre les finques estudiades. Les tres categories del sistema de semàfor són les següents:

Verd

Aquesta categoria indica que l’estat de conservació de l’espai és bo. Els resultats obtinguts per la primera fase del programa de seguiment indiquen que el nivell de contactes amb quiròpters aquàtics és elevat.

Taronja

Aquesta categoria indica que s’ha detectat un nivell per sota de l’esperat de nombre de contactes amb quiròpters aquàtics i s’ha de fer més esforç per veure si cal prendre mesures per millorar l’estat de conservació de l’espai.

Vermell

Indica que s’ha detectat un nivell mínim o negatiu de quiròpters aquàtics. S’han de prendre urgentment les mesures necessàries per tal de millorar l’estat de conservació de l’espai de l’OSC.

4. Resultats i anàlisi de dades

En total durant la present campanya s’han citat 13 espècies de quiròpters (annex 8.1) i s’han capturat 81 animals de 8 espècies (taula 4; figura 6). La finca on s’ha obtingut millor eficiència de captura i major riquesa ha estat la reserva de Dos Rius (taula 4).

Nom Abundancia (nº individus) Riquesa (nº espècies) eficiència de captura (indiv./min) Alfacada 19 1 0,0157 Can Morgat 8 4 0,0011

Reserva de Dos Rius 32 5 0,0602

Reserva de l'Alt Segre 22 4 0,0006

Reserva de Sot del Fuster 0 0 0,0000

Taula 4.- Resultat de l’esforç de captura realitzat a les 5 finques de l’Obra Social de la Caixa.

(14)

Nom Mitjana contactes visuals % estacions positives

Alfacada (Ebre) 0 0

Reserva de l’Alt Segre (Gallissar) 16,75 75

Sot del Fuster (Segre) 2,75 25

Can Morgat (Banyoles) 1,5 37,5

Mig Dos Rius 12,63 100

Taula 5.- Resultat del seguiment de quiròpters aquàtics a les 5 finques de l’Obra Social de la Caixa.

Captures finques FTP 2008 P. pipistrellus 23% P. pygmaeus 38% M. capaccinii 1% M. emarginatus 9% E. serotinus 1% Mes/Msp 2% P. kuhlii 2% M. daubentonii 24%

Figura 6.- Percentatge de captures obtingudes al global de les finques de l’OSC estudiades durant el 2008. Mes/Msp = Myotis escalerai/Myotis sp1.

(15)

El seguiment de quiròpters aquàtics realitzat durant el 2008 ha mostrat que la Reserva de Dos Rius i la Reserva de l’Alt Segre són les que presenten més activitat de quiròpters aquàtics. Contràriament a l’Alfacada no s’ha tingut cap contacte (Taula 5).

Respecte les estacions realitzades amb detectors d’ultrasons, en total s’han identificat 912 seqüències de crits (passades) d’11 espècies (Annex 8.1). A la Reserva de l’Alt Segre i la del Sot del Fuster s’hi ha detectat un nombre major de contactes (passades de quiròpters) que a la resta (taula 6).

Lloc Total contactes Eficiència Riquesa

Reserva de l'Alt Segre 230 9,58 9

Sot del Fuster 468 18,70 7

Can Morgat 92 3,29 7

Dos Rius 82 6,83 7

Alfacada 40 1,67 2

Taula 6.- Resultat de les estacions amb detectors realitzades a les 5 finques de l’Obra Social de la Caixa.

Les espècies més abundants i ben distribuïdes a totes les finques estudiades han estat P. pygmaeus, P. pipistrellus, E. serotinus P. kuhlii i M. daubentonii (figura 7; Taula).

En general la reserva de Mig de Dos Rius és la finca que mostra uns resultats més equilibrats respecte la comparació de mètodes. Per altra banda de la Reserva de l’Alt Segre sorprèn la baixa eficiència de les captures comparada amb la resta de mètodes. Així mateix a la reserva del Sot del Fuster presenta una elevada activitat en estacions mentre que amb la resta de mètodes presenta resultats força més baixos (figura 8).

(16)

Espècies detectades (>5%) Ppy; 35,96 Ppi; 27,74 Pku/Pna; 7,35 Mda/Mca; 9,98 Ppi/Ppy; 5,37

Figura 7.- Percentatge de contactes enregistrats a les finques de la’OSC segons espècies o parelles acústiques (només s’han considerat els que representaven més d’un 5% dels contactes totals). Ppi= P. pipistrellus; Ppy= P. pygmaeus; Pku= P. kuhlii; Pna= P. nathusii; Mda= M. daubentonii; Mca= M. capaccinii.

Eficiència 0 5 10 15 20

Alfacada Can Morgat Mig Dos Rius Reserva de l'Alt Segre

Sot del Fuster Estacions detectors

QuiroRius (x100) Captures (x100) Riquesa total

Figura 8.- Resultats obtinguts respecte esforç realitzat (eficiència) segons les 3 metodologies d’estudi utilitzades a les 5 finques de l’OSC. Riquesa de quiròpters obtinguda a cada finca amb la suma d’esforços realitzats el 2008.

(17)

Can Morgat Mig de Dos Rius Reserva de l’Alt Segre Alfacada Sot del Fuster

Ppi Ppi Ppi Ppi Ppi

Ppy Ppy Ppy Ppy Ppy

Pku Pku/Pna Pku Pku/Pna

Mda Mda Mda Mda/Mca

Ese Ese Ese Ese

Hsa Hsa Hsa Plecotus sp.

Nle Mem Rhi Rfe

Mes Nyctalus sp Tte

Plecotus sp. Mca Plecotus sp.

Nle*

Taula 7.- Espècies o parelles acústiques trobades a les 5 finques de l’Obra Social de la Caixa durant la campanya del 2008. Ppi= P. pipistrellus; Ppy= P. pygmaeus; Pku= P. kuhlii; Pna= P. nathusii; Mda= M. daubentonii; Mca= M.

capaccinii; Ese= E. serotinus; Nle= N. leisleri; Hsa= H. savii; Mes= M. escalerai; Rhi= R. hipposideros; Rfe= R. ferrumequinum; Tte= T. teniotis.*Cal confirmar amb captura.

5. Conclusions i discussió

Malgrat l’important esforç de camp realitzat (48.100,2 minuts d’esforç de camp) i la combinació de 3 metodologies de treball, la presència de 13 espècies de quiròpters (Annex 8.1) en un únic any de campanya mostra la riquesa de les finques estudiades. Les dades, però, indiquen diferències segons la finca.

5.1 Llacuna de l'Aufacada

L’Alfacada ha estat la finca que ha presentat una riquesa més baixa i de la qual s’han obtingut els resultats més pobres en la major part dels mètodes utilitzats (figura 8; taula 7). Destaca la manca de quiròpters aquàtics que molt probablement és deguda a la qualitat de l’aigua i la possible acumulació de productes químics i metalls pesats (Flaquer et al 2008).

Igualment com passa a la resta del delta de l’Ebre a l’Alfacada hi ha poca diversitat d’espècies degut a la homogeneïtat i grau d’humanització de l’entorn. L’única espècie abundant és una espècie fissurícola, antròpica i força aquàtica com P. pygmaeus (Flaquer et al 2006). Durant la campanya no s’ha trobat evidències de presència de ratapinyada pipistrel·la falsa (Pipistrellus nathusii), una espècie de la qual al delta n’hi ha l’única població d’aparellament de la península Ibérica (Flaquer et al 2005; Flaquer 2007).

(18)

Espècies citades a la llacuna de l’Aufacada:

Ratapinyada pipistrel·la comú (Pipistrellus pipistrellus) Ratapinyada pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus).

5.2 Can Morgat

La proximitat de l’estany de Banyoles segurament ha provocat que els resultats dels seguiments obtinguts a Can Morgat siguin menors que els que reflecteix la riquesa observada (figura 8; taula 7). Com a gran punt d’aigua que és, l’estany actua com a centre d’atracció de les poblacions de quiròpters de la zona, on poden anar-hi a beure amb facilitat i seguretat. Segurament degut a aquest fet ha estat complicat capturar quiròpters i l’eficiència de mostreig en general ha estat baixa (figura 8). En canvi s’ha detectat la presència de moltes espècies (taula 7) fet que reforça la hipòtesi de que la zona atrau a diferents poblacions de quiròpters.

Espècies citades a Can Morgat:

Ratapinyada pipistrel·la comú (Pipistrellus pipistrellus) Ratapinyada pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus). Ratapinyada pipistrel·la de vores clares (Pipistrellus kuhlii). Ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii)

Ratapinyada dels graners (Eptesicus serotinus) Ratapinyada muntanyenca (Hypsugo savii) Ratpenat nòctul petit (Nyctalus leisleri) Ratapinyada gris Ibèrica (Myotis escalerai)

Ratpenat orellut (Plecotus sp) *cal captura per saber l’espècie

5.3 Reserva del Sot del Fuster

Els resultats obtinguts mostren que a la Reserva del Sot del Fuster hi ha una elevada activitat de quiròpters, sobretot no aquàtics (figura 8) i majoritàriament d’espècies comuns i típiques d’entorns humanitzats (taula 7).

Considerant que l’efecte del riu Segre en mig dels conreus hauria de fer incrementar la riquesa de la mostra, sembla que la conservació de l’hàbitat ripari no és la més adequada. El cabal del riu ha fet difícil la captura de quiròpters aquàtics. Per altra banda el QuiroRius no ha mostrat una activitat massa elevada per ser un riu de les característiques del Segre (figura 8). Aquest fet podria ser

(19)

(Biscardi et al. 2007), en tot cas caldria més esforç de camp per confirmar aquesta hipòtesi i fer més esforç en els canals propers al riu.

Espècies citades al Sot del Fuster:

Ratapinyada pipistrel·la comú (Pipistrellus pipistrellus) Ratapinyada pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus) Ratapinyada pipistrel·la de vores clares (Pipistrellus kuhlii) Ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii)

Ratapinyada dels graners (Eptesicus serotinus)

Ratapinyada de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum) Ratpenat orellut (Plecotus sp) *cal captura per saber l’espècie.

5.4 Reserva de l’Alt Segre

Aquesta reserva s’ha mostrat com la més rica en quiròpters de totes les estudiades durant la present campanya. Aquest fet segurament és degut a la preservació del bosc de ribera i al mosaic d’hàbitats forestals, agrícoles i ramaders de l’entorn. L’elevada activitat de quiròpters aquàtics també és indicativa d’una bona qualitat de l’aigua (Flaquer et al 2008 i bibliografia allí citada). La baixa eficiència de captures pot venir donada perquè els mètodes de captura en hàbitat presenten una eficiència molt baixa (Flaquer et al 2007), de fet a la reserva de Mig de Dos Rius és on hi ha hagut l’eficiència de captura més elevada (0,06 individus per minut de parany muntat). Per altra banda s’ha capturat força animals (22 individus).

Espècies citades a la Reserva de l’Alt Segre:

Ratapinyada pipistrel·la comú (Pipistrellus pipistrellus) Ratapinyada pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus) Ratapinyada pipistrel·la de vores clares (Pipistrellus kuhlii) Ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii)

Ratapinyada dels graners (Eptesicus serotinus) Ratapinyada muntanyenca (Hypsugo savii)

Ratpenat nòctul petit (Nyctalus leisleri) *cal captura per confirmar.

Ratpenat orellut (Plecotus sp) *cal captura per saber l’espècie.

Ratapinyada de ferradura petita (Rhinolophus hipposideros) Ratapinyada de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum)

(20)

Ratapinyada de cua llarga (Tadarida teniotis)

5.4 Reserva de Mig de Dos Rius

La dada més destacada ha estat la captura de M. capaccinii, espècie aquàtica i cavernícola considerada en Perill d’Extinció. Aquesta dada més els bons resultats obtinguts en el seguiment del QuiroRius (taula 5) i la captura de M. daubentonii confirma que el Fluvià i la reserva de Mig de Dos Rius representen un hàbitat molt adequat pels quiròpters aquàtics.

Espècies citades a la Reserva de Mig de Dos Rius:

Ratapinyada pipistrel·la comú (Pipistrellus pipistrellus) Ratapinyada pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus) Ratapinyada pipistrel·la de vores clares (Pipistrellus kuhlii) Ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii)

Ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii)

Ratapinyada d’orella escapçada (Myotis emarginatus) Ratapinyada dels graners (Eptesicus serotinus)

Ratapinyada muntanyenca (Hypsugo savii)

Ratpenat nòctul (Nyctalus sp) *cal captura per confirmar.

6. Avaluació i recomanacions

Seguint el criteri de colors del semàfor ja esmentat (veure material i mètodes) s’ha atorgat una categoria de preservació de quiròpters aquàtics a les 5 finques estudiades. Aquesta categoria s’ha escollit a partir de dades d’un únic any i podria variar si es tinguessin dades de més anys. Sigui com sigui tant a la Reserva del Sot de Fuster com a Can Morgat cal fer-hi més esforç de camp per avaluar l’estat real de les poblacions de quiròpters. Amb les dades actuals, però, caldria considerar la recuperació del bosc de ribera autòcton (col·locar caixes mentre no hi ha arbres madurs) i fer un control periòdic de la qualitat de l’aigua.

El cas de la llacuna de l’Alfacada és força clar ja que la manca de bosc de ribera i l’excés de productes químics i metalls pesats emesos durant anys fa molt difícil la recuperació de les poblacions de quiròpters aquàtics (Flaquer et al. 2008).

(21)

aquàtics “QuiroRius”

www.museugranollersciencies.org/quiropters/ca/seguiments.html

o

www.asgalanthus.org/CAT/recerca_ratpenats.php

.

Per altra banda també es recomana fer un seguiment “Multiespecífic” amb detectors (Puig, 2008) a totes les finques de l’Obra Social de la Caixa i una avaluació de possibles refugis per quiròpters cavernícoles propers o dins les finques.

Finca Avaluació

Reserva de l'Alt Segre

Reserva del Sot del Fuster

Can Morgat

Reserva de Mig de Dos Rius

Llacuna de l’Alfacada

Figura 9.- Categoria de seguiment de quiròpters aquàtics a les 5 finques de la OSC estudiades durant el 2008.

(22)

7. Bibliografia de consulta

Aihartza, J. R., U. Goiti, D. Almenar i I. Garin (2003). Evidences of piscivory by Myotis capaccinii (Bonaparte, 1837) in southern Iberian Peninsula. Acta Chiropterologica 5(2): 193-198.

Biscardi, S., D. Russo, V. Casciani , D. Cesarini , M. Mei i L. Boitani (2007). Foraging requirements of the endangered long-fingered bat: the influence of micro-habitat structure, water quality and prey type. Journal of Zoology 273(4): 372-381.

Flaquer C., R. Jarillo, i A. Arrizabalaga. (2004). Aportación de nuevas citas a la fauna quiropterológica de Cataluña. Galemys 16(2): 39-55.

Flaquer C., R. Jarillo, I. Torre i A. Arrizabalaga (2005). First resident population of Pipistrellus nathusii (Keyserling and Blasius, 1839) in the Iberian Peninsula. Acta Chiropterologica. (7)1:183-188.

Flaquer C., I. Torre i R. Jarillo (2006). The value of bat boxes in the conservation of Pipistrellus pygmaeus in wetland rice paddies. Biological Conservation. 128:223-230.

Flaquer C. (2007). Pipistrellus nathusii (Keyserling i Blasius, 1839). Ficha Libro Rojo. Pp. 209-210. En: Palomo, L. J., J.G. Gisbert i J. Blanco (eds). Atlas y Libro Rojo de los Mamíferos Terrestres de España. Dirección General para la Biodiversidad –SECEM-SECEMU, Madrid. Pp. 588.

Flaquer, C., Torre, I., i A. Arrizabalaga (2007). Comparison of sampling methods for inventory of bat communities. Journal of Mammalogy. 88 (2): 526-533.

Flaquer C., X. Puig; R. G. Ràfols; L. Freixas i A. Arrizabalaga (2008). Aplicació del Quiro-rius com a monitoratge de quiròpters aquàtics del PN del delta de l’Ebre: recerca d’evidències de presència de Myotis capaccinii (espècie catalogada en perill d’extinció).Pp. 26. Inèdit.

Ibáñez, C., J. L. Garcia-Mudarra, et al. (2006). The Iberian contribution to cryptic diversity in European bats. Acta Chiropterologica 8(2): 277-297.

Obrist, M; Boesch, R; Flückiger,P. (2004): "Variability in echolocation call design of 26 Swiss bat species: consequences, limits and options for automated field identification with a synergetic pattern recognition approach", dins Mammalia, núm. 68(4); pàg. 307-322.

Palomo, L. J., J.G. Gisbert i J. Blanco. (2007). Atlas de los Mamíferos Terrestres de España. Madrid. Pp. 564.

Puig. X (2008). Propuesta de protocolos para el monitoreo de murciélagos en España. Ministerio de Medio Ambiente i Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos (SECEM). Inèdit. Pp. 72.

(23)

by acoustic surveys: conservation implications. Ecography 26(2): 197-209.

Siemers, B. M., C. Dietz, D. Nill i H. Schnitzler (2001). Myotis daubentonii is able to catch small fish. Acta Chiropterologica 3(1): 71-75.

Speakman, J. R. 1991. Daubenton's bat. In: The Handbook of British Mammals (Ed. by G. B. Corbet & S. Harris), pp. 108-111. Oxford : Blackwell.

Wickramasinghe, L. P., Harris, S., Jones, G., Vaughan N. (2003). Bat activity and species richness on organic and conventional farms: impact of agricultural intensification. Journal of Applied Ecology, 40, 984-993.

(24)

8. Annexes

8.1. Llistat d’espècies

Nom científic Nom comú Mètode

1 Rhinolophus ferrumequinum Ratpenat gran de ferradura Detector 2 Rhinolophus hipposideros Ratpenat petit de ferradura Detector 3 Myotis emarginatus Ratpenat d’orelles dentades Captura

4 Myotis escalerai* Ratpenat gris Ibèric Captura

5 Myotis daubentonii Ratpenat d’aigua Captura

6 Myotis capaccinii Ratpenat de peus grans Captura

7 Pipistrellus pygmaeus Ratapinyada pipistrel·la nana Captura

8 Pipistrellus pipistrellus Ratpenat comú Captura

9 Pipistrellus kuhlii Ratpenat de vores clares Captura

10 Hypsugo savii Ratpenat muntanyenc detector

11 Eptesicus serotinus Ratpenat dels graners Captura

12 Nyctalus leisleri** Ratpenat nòctul petit Detector

13 Tadarida teniotis Ratpenat cuallarg Detector

Taula .- Llistat d’espècies citades durant la campanya del 2008 a les 5 finques de l’Obra Social de la Caixa. *Caldria confirmar mitjançant anàlisi genètic l’espècie de la que es tracta (Ibáñez et al. 2006).** Caldria confirmar la cita mitjançant la captura d’un individu. Per tenir més informació sobre les espècies: www.ratpenats.org. o bé Palomo, L. J., J.G. Gisbert i J. Blanco. (2007). Atlas de los Mamíferos Terrestres de España. Madrid. Pp. 564.

(25)

8.2. Fitxa de Seguiment

Observador (nom i cognoms): ... Data: ... Curs fluvial: …………...

Població més propera: ……… Província: ………

Contacte (E-mail, tlf; ...): ...

Temperatura inicial: ... HR inicial: ... Nuvolositat *: ... Hora inicial**: ... Intensitat inicial del vent*: ...

Hora final: ... Marca i model de detector: ... ... ... ... ... ... * Segons codis adjunts

** S’adjunta direcció on trobar la hora de posta del sol. Ha d’iniciar-se la primera estació 60 minuts després de la posta.

Número de rèplica (subratllar): 1 / 2

ESTACIÓ Nº contactes només amb heterodí Nº de passades visualitzades Observacions 1 2 Altres observacions:

(canvis al llarg de l’itinerari en relació a l’any anterior, problemes amb el detector, o qualsevol altre tipus d’incidència):

(26)

8.3. Fitxa de seguiment multiespecífic

(Puig 2008)

Observador (nombre y apellidos): ... Fecha: ... Nombre del transecto: ... Población: ……… Província: ……… Contacto (E-mail, tlf; ...): ... Temperatura inicial: ... HR inicial: ... Nubosidad *: ... Hora inicial**: ... Intensidad inicial del viento*: ... Hora final: ... Marca y modelo de detector: ...

Marca y modelo de la grabadora:... * Según códigos adjuntos

** Se adjunta dirección dónde encontrar la hora de puesta del sol. Debe iniciarse la primera estación 45 minutos después de la puesta.

Número de réplica (subrayar): 1 / 2

ESTACIÓN

contactos

secuencias

caza Número pista Observaciones 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Otras observaciones: 24

(27)

CODIS I HORA POSTA DEL SOL

Codi nuvolusitat Descripció 1 Sense núvols

2 Núvols dispersos (< 50 % cobertura) 3 Núvols dispersos (> 50 % cobertura) 4 Núvols continus (100 % cobertura)

Codi vent Tipus de vent Velocitat Descripció

0 Calma <1 km/h El fum puja verticalment 1 Ventolina 1-5 km/h El fum es desvia

2 Brisa molt dèbil 6-11 km/h Fa tremolar les fulles dels arbres 3 Brisa dèbil 12-19 km/h Les fulles es mouen contínuament 4 Brisa moderada 20-28 km/h Mou branques

5 Brisa fresca 29-38 km/h Mou arbres petits 6 Brisa forta 39-49 km/h Mou branques grosses 7 Vent fort 50-61 km/h Mou arbres sencers

8 Dur 62-74 km/h Trenca branques dels arbres 9 Molt dur 75-88 km/h Lleugers danys a a les cases 10 Temporal 89-102 km/h Arrenca arbres

11 Borrasca 103-117 km/h Grans danys 12 Huracà >117 km/h Danys catastròfics

99 Desconegut

Hora de posta del sol:

http://www.catmoto.com/sol/

Hores de sortida i posta del sol a Barcelona en Temps Universal (TU). Per a convertir-ho a Temps Oficial, cal sumarhi una hora si estem en horari d’hivern i dues hores si estem en horari d’estiu. Mentre realitzem el SRCC sempre haurem de sumar 2 hores.

(28)

8.4. Mapes

(29)
(30)
(31)
(32)
(33)
(34)
(35)
(36)
(37)
(38)
(39)
(40)
(41)
(42)

Figure

Actualización...

Related subjects :