Pla de s Evangèlica (I) ( ) (3) CAMÍ DE SES PENYES / CAMÍ DE S'EVANGÈLICA / CAMÍ DE CAN RICO / CAMÍ DES MOLÍ DE SON ENSENYAT

(1)

(2)

Pla de s’Evangèlica (I) (3-10-35-47-60-61-63-64)

(3) CAMÍ DE SES PENYES / CAMÍ DE

S'EVANGÈLICA / CAMÍ DE CAN RICO / CAMÍ

DES MOLÍ DE SON ENSENYAT

LOCALITZACIÓ

Municipi: Andratx.

Fulls del mapa 1: 5.000: 697-7-3 / 697-7-4 Inici: carretera Ma-1031 prop des Serralet. Final: carretera Ma-10 km. 107,2.

Longitud: 5.317 m

DOCUMENTACIÓ

- Camí públic. - Camí reial. - Camí veïnal. - Camí municipal.

- Plan Nacional de Vías Provinciales (1973).

- Pla d'Obres de construcció i millora de camins rurals del Govern Balear (1989). - Inventari general de Béns i Drets (2005).

SENYALITZACIÓ

Fites Pintades ; Indicadors

Panells - Tres de "camí de ses Penyes" un a l'inici del camí, un altre al final del tram 1 i l'altre prop de can Serral. -Dos de "camí de ses Comes" un prop de can Serral i un altre al final del camí.

DELIMITACIÓ LATERAL

; Sí

No

obert, paret i reixa.

LIMITACIÓ DE PAS

Sí

; No

OBSERVACIONS

- Camí d'interès excursionista ; Sí No

- El tram 4 del camí catalogat apareix grafiat al Plan Nacional de Vías Provinciales (1973) i al projecte de reparació amb macadam de diferents camins del terme municipal d’Andratx que havien resultat danyats pel tamporal elaborat l’any 1971 per Joan Cerdó Pons (AMA. Sign. 2926). Els trams 5, 6 i 7 apareixen grafiats al projecte de reparació de macadam (AMA Sign. 2926).

RECOMANACIONS

; Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals Obertura d'un Expedient d'investigació Protecció per interès constructiu

(3)

TRAMS

- Tram 1

Des de l'inici del camí fins a una distància de 2.770 m. Tipologia: carro

Tipus de ferm: asfalt Longitud: 2.270 m Amplada mínima: 2,4 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí ; No Elements constructius Cadena ; Paret Clavegueres Pont Escalons Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons ; Marges

- Tram 2

Continuació del camí fins a una distància de 430 metres. Tipologia: ferradura

Tipus de ferm: terra Longitud: 430 m

Amplada mínima: 1,1 m Amplada màxima: 2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular

aquest tram es troba parcialment envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí ; No Elements constructius Cadena ; Paret Clavegueres Pont Escalons Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons ; Marges

- Tram 3

Continuació del camí fins a una distància de 345 m. Tipologia: carro

Tipus de ferm: terra i formigó Longitud: 345 m

Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí ; No Elements constructius Cadena ; Paret Clavegueres Pont Escalons Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons ; Marges

(4)

- Tram 4

Continuació del camí fins a connectar amb la carretera Ma- 10. Tipologia: carro

Tipus de ferm: asfalt Longitud: 716 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí ; No Elements constructius Cadena ; Paret Clavegueres Pont Escalons Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons ; Marges

- Tram 5

Des del tram 3 fins a una distància de 578, prop de Can Rico. Tipologia: pista

Tipus de ferm: terra i formigó Longitud: 578 m

Amplada mínima: 2,8 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí ; No Elements constructius Cadena Paret Clavegueres Pont Escalons Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons Marges

- Tram 6

Continuació del camí fins a una distància de 680 metres. Tipologia: ferradura

Tipus de ferm: terra Longitud: 680 m

Amplada mínima: 1,2 m Seguiment: fàcil

Estat: regular

Es troba parcialment envaït per la vegetació i el ferm es troba en mal estat. Interès constructiu Sí ; No Elements constructius Cadena ; Paret Clavegueres Pont Escalons Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons ; Marges

(5)

- Tram 7

Continuació del camí fins a connectar amb la carretera Ma-10, prop del km.104,8. Tipologia: carro

Tipus de ferm: terra Longitud: 298 m Amplada mínima: 2,4 m Seguiment: fàcil Estat: regular Interès constructiu Sí ; No Elements constructius Cadena ; Paret Clavegueres Pont Escalons Pujadors Escopidors Ratlletes Gual empedrat Pedres passadores Paretons ; Marges

DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:

El 28 d’octubre de 1781 Pere Flexes capbrevava una peça de terra dita la Sorteta, situada a la Coma Major, que “Afronta ab cami Real qui va a las PEÑA, P.s, de altre ab lo ort de son Enseñat, de altre ab terras de los hereus de Antelm Enseñat, ab terras de Pere Alemañy del Rafal Blanch, ab terras dels hereus de Jaume Flexes, y ab terras dels hereus de Jaume Catí.” (ARM. P-109).

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 30 de març de 1874 es llegí la instància d’una sèrie de veïnats de la Coma Major “...pidiendo permiso para arreglar a sus costas el camino travesal denominado de las PEÑA, P.s acompañando a dicha instancia una suscripcion que asciende a mil sesenta y dos pesetas cincuenta céntimos destinados a dichas obras. Acordó el Ayuntamiento conceder el permiso que se solicita, y considerando que el camino de que se trata es de mucha importancia, acordó tambien conceder para las obras del mismo los sobrantes del personal que optó para los trabajos de prestacion...” (AMA. Sign. 95).

El 29 de gener de 1877 el ple de l’Ajuntament d’Andratx “...se declaró de utilidad pública la apertura del camino travesal público llamado de las PEÑA, P.s que atraviesa la Coma Mayor por el Molino de Son Enseñat...” (AMA. Sign. 98).

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 6 d’abril de 1884 es va passar a la comissió de camins la sol·licitud d’un veïnat que demanava permís per construir un marge a la seva finca anomenada Can Pep Serra, “...a la vera del camino vecinal que dirige al sitio nombrado Las PEÑA, P.s...”. El mateix passà amb una sol·licitud llegida el 7 de setembre de 1885, que demanava permís per construir una casa “...a la vera del camino de las PEÑA, P.s, y punto conocido por caserio llamado de Son Cerdà...” (AMA. Sign. 95 a).

El 26 de març de 1894 el consistori andritxol autoritzà a Jaume Enseñat per construir una paret “...al lado del camino travesal (sic) llamado de las PEÑA, P.s, cuyo camino debe tener la anchura de un metro seiscientos diez y ocho milímetros...”, i el 27 d’agost del mateix any es donava permís a un altre veïnat per construir una paret en sec “...a la vera del camino transversal de Las PEÑA, P.s en el sitio denominado "Basa de Son Enseñat" por la linea que sobre el terreno le demarcó la Comisión” (AMA. Sign. 95 c).

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 26 de novembre de 1894 es tractà la petició d’un veïnat per aixecar una paret “... a la vera del camino

(6)

travesal (sic) público llamado de las PEÑA, P.s en el sitio conocido por la "Basa de Son Enseñat", quedant l’assumpte en mas d’una comissió especial (AMA. Sign. 95 c).

A l’acta del 6 de març de 1899 Jaume Alemany fou autoritzat pel consistori andritxol “...para construir una paret en seco a la vera del camino transversal llamado de "S’es PEÑA, P.s" en el sitio llamado "Coma d’en Roca", acordó el Ayuntamiento conceder el permiso solicitado debiendose dar a dicho camino la anchura de tres metros seiscientos diez y ocho milímetros” (AMA. Sign. 94).

En sessió plenària celebrada el 3 de novembre de 1918 es llegí una instància d’un veïnat, propietari de diverses finques que feien partió amb el camí de ses Penyes, a la Coma Major, “...cuyo camino en el expresado punto Ses PEÑA, P.s se halla obstruido no siendo posible el tránsito de carros por él, y que el dicente tiene suma necesidad que dicho camino esté espedito desde Ca l’Amo Antoni de s’Eucaria hasta el enlace con el camino de Estallenchs para poder ir a sus fincas; suplica disponga sean quitados los obstáculos existentes en dicho camino, y ordene que por nadie sea impedido el libre tránsito por el mismo toda vez que el mencionado camino es vecinal según acuerdo del Ayuntamiento tomado en sesión celebrada día nueve de febrero de 1913” (AMA. Sign. 114).

El 7 de novembre de 1918 s’autoritzà a una veïnada que havia demanat permís per edificar una paret i un pont a la finca anomenada Sa Coveta des Prat, vora el camí veïnal de ses Penyes (AMA. Sign. 114).

En el ple del 19 de juny de 1940, “Vistas las cuentas presentadas por jornales invertidos en la construcción de un muro de sosten en el camino municipal llamado de las PEÑA, P.s, se acuerda contribuir al gasto en la mitad del importe de los referidos jornales, que alcanzan a 1.130’45 pesetas, abonándose la mitad, o sean 565’23 pesetas con cargo al Capitulo de Vias públicas y a favor de D. Juan Salvá (a) Boira” (AMA. Sign. 131).

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 3 de novembre de 1950 es donava compte de les obres dutes a terme per la brigada de treballadors municipals, en col·laboració amb els veïnats, en el camí de ses Penyes a la Coma Major, “...muy importante por los numerosos vecinos que lo utilizan...” (AMA. Sign. 135).

En sessió plenària del 18 de febrer de 1963 es va fer una relació dels danys causats pel temporal d’aigua del 25 del mes de setembre de l’any anterior, on s’inclogueren danys d’importància en els camins de s’Estret, ses Penyes i Coma Menor (AMA. Sign. 137).

El 18 d’octubre de 1971 el consistori andritxol acordà sol·licitar a la Diputació Provincial la subvenció del 75 % de les obres de recomposició dels camins danyats pel temporal de pluges del mes anterior. En la relació dels camins inclosos apareix el camí de ses Penyes fins a la Coma Major, amb un pressupost de 569.250 pts (AMA. Sign. 140).

L’any 1971 Joan Cerdó Pons, enginyer de camins, canals i ports, elaborà el projecte de reparació amb macadam de diferents camins del terme municipal d’Andratx que havien resultat danyats pel tamporal, entre ells el camí de les Penyes fins a la Coma major, amb una longitud de 3 km i una amplada de 3 m (AMA. Sign. 2926).

(7)

El gener de 1973, el Grup de Treball de Balears, encarregat directe a les illes de l'elaboració del Plan Nacional de Vías Provinciales, demanava a tots els ajuntaments la seva col·laboració per dur a terme la primera etapa de l'esmentat pla, que tenia com a objecte la catalogació de tots els camins d'ús permanent i servei públic existents a la provincia (veure. 3.1.19 Annex).

Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament d’Andratx envià per formar aquest pla, el camí de Ses Penyes és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo de Andraitx, del mateix any, amb inici a Sa Coma i final a Son Sampol, amb una longitud de 3 quilòmetres i una amplada total de 3 metres. A l’apartat d’observacions podem llegir: “Camino actualmente en reparación. Camino municipal “ (Consell de Mallorca. Vies i Obres. Sense signatura).

El 26 de juliol de 1973 el consistori andritxol, davant la convocatòria de la Diputació Provincial de subvencions per procedir a la reparació de camins municipals, acordà sol·licitar ajuda econòmica per a la pavimentació asfàltica dels següents camins: Des Coll Baix, de la Coma Freda fins a Son Sampol, de Son Ensenyat fins a la font d’en Bosc, de Ses Penyes, del Coll de la Palomera a la Punta Blanca, de Son Xina i de s’Arracó a la font d’en Bosch (AMA. Sign. 141).

El 4 de juny de 1975 el consistori andritxol aprovà la redacció dels projectes tècnics de pavimentació asfàltica dels següents camins municipals: carretera vella d’Estellencs, camí des Coll Baix i camí de ses Penyes (AMA. Sign. 141).

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 5 d’octubre de 1976 es determinà procedir a la pavimentació asfàltica dels camins de Ses Veles, Es Coll Baix, Ses Penyes, Sa Coma Freda, Coll des Cairats, Son Pericasses, en les seves dues vertents i Son Tió (AMA. Sign. 142).

En una altra sessió del 29 de maig de 1978 s’acordà sol·licitar a la Diputació Provincial la inclusió dins el pla de cooperació de l’any en curs del “...Proyecto de regularización de firme y dotación de firme asfáltico de los caminos siguientes: Ses Penyes, Font d’en Bosch y cruce camino Ses Penyes, Coma Freda, Son Xina, Se Font des Morés, Son Pericasas, Coll Baix, Ses Veles y desde Carretera Puerto al Saluet” (AMA. Sign. 142).

El 28 de setembre de 1981 el consistori andritxol acordà executar les obres d’acondicionament del camí de ses Penyes i del camí de Son Pericasses (AMA. Sign. 143).

En el ple del 22 de desembre de 1987 un dels regidors de l’Ajuntament d’Andratx dient: “...dicen que el Ayuntamiento aplica una gran diligencia en arreglar los bancales en malas condiciones del camino de Ses PEÑA, P.s. Y mis amigos de Sa Coma Freda, dicen, que no se cuida de arreglar los desperfectos de los bancales de la carretera vieja de Estellenchs, a sea, el camino que da a las fincas de Sa Coma Freda...” (AMA. Sense signatura).

El 25 d’agost de 1989 l’ajuntament andritxol donava compte de l’escrit remés per la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear, sobre el pla d’obres de construcció i millora de camins rurals de servei d’explotacions agràries. Aquest pla de camins rurals de Balears, dut a terme entre 1989 i 1992, tenia com a objectiu millorar l’estat de la xarxa de camins rurals de les Illes, i segons l’article 2n del Decret 41/1992, pel qual s’establia el marc jurídic per a regular la col·laboració entre la CAIB i els municipis i mancomunitats en matèria de camins rurals, s’entenia per camí rural la via pública de comunicació situada fora de la xarxa de carreteres i en sòl no urbanitzable,

(8)

d’amplada màxima de 4 m. més un metre de voreres, destinat a unir les explotacions agràries amb els centres urbans o les vies de comunicació generals.

L’Ajuntament acordà per unanimitat acollir-se a l’esmentat pla per financiar total o parcialment les obres dels següents camins d’Andratx: “...1º Camino Rural d’es Coll Baix y ramales. 2º Camino Rural de Sa Font d’es Bosch y de Ses Penyas. 3º Camino Rural de Sa Fon d’es Bosch (S’Arracó). 4º Camino Rural de Sa Coma a Son Moné. 5º Camino Rural d’es Coll d’En Boix (tramo). 6º Camino Rural de Son Avidala...” (AMA. Sense signatura).

L’Inventari General de Béns i Drets de l’Ajuntament d’Andratx, format per la Secretaria el 31 de desembre de 2004, i aprovada la rectificació anual en sessió plenària del 2 de novembre de 2005, inclou, sota l’epígraf I-C, la Guia de carrers del terme municipal, en la qual trobam, a la zona d’Andratx, el camí de ses Penyes, grafiat en el plànol corresponent amb la referència E, B. Aquesta documentació fa referència al tram 1.

Camí de s’Evangèlica

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 23 de gener de 1878 es passà a la comissió de camins la sol·licitud d’un veïnat demanant que s’obligàs a Maties Ensenyat Bialona “...a reponer el camino conocido con el nombre de la Evangelica que ha obstruido en el sitio llamado las PEÑA, P.s...” (AMA. Sign. 95 a).

En una altra sessió del 21 de maig de 1888, es tractà la instància d’un veïnat i s’acordà “...no se permita se obstruya el camlino travesal (sic) público que ha interceptado el vecino de esta villa Matias Enseñat, llamado de "La Evangelica" en el sitio denominado las PEÑA, P.s” (AMA. Sign. 95 b).

Camí de Can Rico

En sessió celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 20 d’agost de 1888 s’autoritzà la sol·licitud de diversos veïnats demanant permís per construir una paret “...lindante con camino travesal público llamado de Can Rico en el sitio conocido por Can Masot. Enterado el Ayuntamiento acordó conceder el permiso que se solicita debiendo dejar al camino de referencia veinte palmos de anchura”. En la mateixa sessió també es passà a la comissió de camins una instància “...pidiendo permiso para construir un muro en terreno de su propiedad lindante con el camino travesal público llamado de "Can Rico" en el sitio conocido por "Can Franc"...” (AMA. Sign. 95 b).

Camí des molí de Son Ensenyat

L’any 1915 l’Ajuntament d’Andratx formà un expedient relatiu a la construcció d’un pont en el lloc conegut com a molí de Son Ensenyat, en el camí de ses Penyes, on podem llegir: “...El camino de Son Enseñat esta entorpecido por un torrente que si bien de poca importancia en dia de lluvia es suficiente para entorpecer el transito y la acertada iniciativa de construir un pontón que salvara esos inconvenientes redunda en beneficio de todos los vecinos de Andratx...” (AMA. Sign. 2955).

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 17 de gener de 1921 la comissió de camins i torrents marcava l’alineació de les obres de construcció d’una casa que feia partió amb el camí del Molí de Son Ensenyat: “...procede que las obras solicitadas sigan la alineación del muro que limita el citado camino con la obligación de dejar el recurrente expedita la servidumbre de paso a que tiene derecho el vecindario de aquel caserio” (AMA. Sign. 116).

(9)

Camí des Pla a Can Rico (trams 5, 6 i 7)

El camí des Pla a Can Rico està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993) dins el terme municipal d’Andratx : “Comunica l’indret conegut com es Pla (carretera Andratx-Estellencs poc després del Coll de Sa Gramola) amb la zona de Can Rico pel Coll des Coloms. Mal de trobar a l’inici, es creuat constantment per multitud de tiranys de caçadors fins arribar al coll. Durant un tram curt, el camí continua fins que es perd per entre marjades d’olivar, encara que no es difícil arribar a la pista que comunica les cases de Can Rico amb la carretera Andratx-Estellencs. L’empedrat es limita als voltants del Coll des Coloms i l’estat es pot qualificar de regular.” (Pàg. 61).

Camí de ses Comes (trams 2, 3 i 4)

A l’octubre de 2004 els tècnics de l’Ajuntament d’Andratx elaboraren el projecte de pavimentació del camí de ses Comes, amb un pressupost de 27.463, 20 euros. També el mes d’octubre de 2005 es tornà a formar un altre projecte de pavimentació del camí, amb un pressupost de 56.076,33 euros (AMA. Sense signatura).

L’Inventari General de Béns i Drets de l’Ajuntament d’Andratx, format per la Secretaria el 31 de desembre de 2004, i aprovada la rectificació anual en sessió plenària del 2 de novembre de 2005, inclou, sota l’epígraf I-C, la Guia de carrers del terme municipal, en la qual trobam, a la zona d’Andratx, el camí de ses Comes, grafiat en el plànol corresponent amb la referència E, B, F. Aquesta documentació fa referència als trams 2, 3 i 4.

DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:

- AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d.) El tram 1 està inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx amb el nom de camí de ses Penyes, amb una amplària de 3 metres i un estat de conservació bo i els trams 2 i 3 estan inclosos amb el nom de camí de ses Comes, amb una amplària de 2’30-2’50 metres i un estat de conservació regular.

- HABSBURG-LORENA, LL, S. (1869-91), tom V, pàg 45-86, fa referència al camí catalogat on diu:

“Hom deixa Son Juvera a l’esquerra i travessa per un pont nou d’un arc, ben construït, el torrent des Pas d’en Parell [...].

A l’esquerra deixam un camí que condueix a Can Rico i continua pel peu de l’abrupta muntanya rocosa de ses Planes d’En Verd”.

- HEINRICH, H. (1991). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 2. a l’excursió 5 (Sa Coma Freda / Sa Coma Calenta von Andraxt). (pàg 64-68).

- HEINRICH, H. (2000). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 2. a l’excursió 5 (Sa Coma Freda / Sa Coma Calenta von Andraxt). (pàg 73-77).

(10)

CARTOGRAFIA ON APAREIX:

- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor (realitzat aproximadament entre 1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix majoritàriament.

- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (realitzat aproximadament al 1930-31, 2a edició). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1948). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (II-IV). Apareix aproximadament.

- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1958). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1 amb el nom de “Camino de las Planas” i el tram 2, 3 i 4.

- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix el tram 1.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (I-IV). Apareix aproximadament.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Full 697- II.

- Plànol de Carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del ayuntamiento de Andraxt (Plan Nacional de Vías Provinciales, 1973). Escala 1:25.000. Apareix aproximadament. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4 aproximadament.

- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andraxt-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Fulls 697 (2-4). Apareix majoritàriament.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). Apareixen els trams 1, 2, 3, 4 i 5.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). Apareixen els trams 1, 2, 3, 4 i 5.

- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. El tram 1 apareix amb el nom de “camí de ses Penyes”. Apareixen els trams 1, 2, 3, 4 i 5.

- Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria (1995). Término de Andratx. Provincia de Baleares. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3 i el tram 4 parcialment.

- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II. Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4.

- VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000.

(11)

(12)

(10) CAMÍ QUE VA A SES BASSES / CAMÍ DE

SES ROTES / CAMÍ DE SES BASSES / CAMÍ

DES CAMPÀS

LOCALITZACIÓ

Municipi: Andratx.

Fulls del mapa 1: 5.000: 697-7-4 / 697-7-3 / 697-6-4 / 697-6-3.

Inici: carretera de Pollença a Andratx, Ma-10 al coll de sa Gramola.

Final: cases de ses Basses.

Longitud: 3.375 m.

DOCUMENTACIÓ

- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.

- Plan Nacional de Vías Provinciales (1973).

- Inventari general de Béns i Drets (2005).

- Pla Territorial de Mallorca.

SENYALITZACIÓ

; Fites

; Pintades

; Indicadors

Panells

Un cartell "Camí des Campàs" a l´inici del camí.

DELIMITACIÓ LATERAL ; Sí

No

obert i reixa.

LIMITACIÓ DE PAS

; Sí

No

- Una cadena amb un pany prop de ses

Pedrisses.

OBSERVACIONS

- Camí d'interès excursionista ; Sí No

RECOMANACIONS

; Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals

Obertura d'un Expedient d'investigació

Protecció per interès constructiu

(13)

TRAMS

- Tram 1

Des de l'inici del camí fins prop de Can Pep de Son Viguet.

Tipologia: carro/pista

Tipus de ferm: terra

Longitud: 3.375 m

Amplada mínima: 2,7 m

Seguiment: sense problemes

Estat: regular

El ferm es troba en mal estat.

Interès constructiu Sí ; No

Elements constructius

Cadena

Paret

Clavegueres

Pont

Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

; Marges

El 7 de gener de 1753 Guillem Pujol capbrevava una peça de terra de pertinències del Campàs. “Afronta la integra terra de una part ab terras de Guillem Terrades Perxota, de altre ab terras de Guillem Pujol de Son Moner, de altre ab terras de las matexas pertinencias del dit denunciant, y altre ab terras que tambe foren de les matexas pertinentias de Macia Pujol fill de Balthazar, mediant las fitas y designacions siguents: ço es demun el camí qui va al lloch de las Bassas se troba una fita, y de aquí tira capamunt a una fita se troba circa 200 passas mes amunt, y de aquí va dret a un forat negra que hy ha en el tall del camp, y de aquí tira a confrontar ab terras de las Bassetas, y la altre part que es prop de la paret al capdevall se troba una retxa sobre un fiter, y de aquí tira dret circa 200 passas mes amunt a una altre fita ahont se troba una altre retxa, o, dret, y de aquí torna a confrontart ab las terras de las Bassetas.” (ARM. P-104).

El 2 de març de 1763 Guillem Pujol capbrevava una peça de terra del Campàs, que “Affronta la integra terra de una part ab terras de Guillem Terrades Perxota, de altre ab terras de las matexas pertinencias de Macia Pujol fill de Balthazar mediant las fitas, y designacions siguens ço es que demunt el cami qui va al lloch de las Bassas se troba una fita...” (ARM. P-110).

Segons la norma 50 del Pla Territorial de Mallorca, aprovat definitivament pel Ple del Consell de Mallorca en sessió de 13 de desembre de 2004. BOIB núm. 188 Ext. de 31 de desembre de 2004, s’han creat les rutes d’interès naturalísitic, entre les quals hi ha la Ruta Pedra Seca. Segons aquesta norma els traçats de les rutes esmentades s’hauran d’incloure en el planejament municipal i seran vinculants a l’hora de redactar les adaptacions, revisions o els nous planejaments urbanístics. S’haurà de preveure una zona de protecció al voltant de cada un dels elements que la constitueixen on es prohibeixin actuacions que puguin malmetre o perjudicar el patrimoni catalogat, les visulas, l’entorn o la qualitat paisatgística de la ruta i, a la vegada, mantenir-es en condicions de ser transitades i obertes al públic. A l’annex cartogràfic d’aquest Pla apareix cartografiat aquest camí com a part de la Ruta Pedra Seca.

(14)

El gener de 1973, el Grup de Treball de Balears, encarregat directe a les illes de l'elaboració del Plan Nacional de Vías Provinciales, demanava a tots els ajuntaments la seva col·laboració per dur a terme la primera etapa de l'esmentat pla, que tenia com a objecte la

catalogació de tots els camins d'ús permanent i servei públic existents a la provincia (veure. 3.1.19 Annex).

Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament d’Andratx envià per formar aquest pla, el camí de ses Rotes és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo de Andraitx, del mateix any, amb inici a Son Benet i final al Coll de sa Gramola, amb una longitud de 6 quilòmetres i una amplada total de 3 metres (Consell de Mallorca. Vies i Obres. Sense signatura). Aquesta documentació també fa referència al camí de ses Basses de s’Hereu, núm 38.

Camí de ses Basses

El camí de ses Basses està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993). Dins el terme municipal d’Andratx, a l’apartat “Altres Camins del terme” diu: “ Vell camí de carro fins a ses Basses des del Coll de sa Gramola. És el primer tram del camí a la Trapa per aquest indret.”, més envant també diu “camí de carro ampliat per poder passar-hi cotxes“. (Pàg. 64).

Camí des Campàs

En el ple del 29 de febrer de 1996 el consistori andritxol va tractar la proposta de posar nom als disseminats i alguns carrers dels nuclis de població del terme, entre el quals apareixia, en els disseminats del barri primer, “Camí de Ses Rotes de S’Hereu (nueva rotulación, camino que llega al Campas); també apareix en els disseminats d’Andratx, el “Camí des Campàs (camino nueva rotulación sito en Carretera Estellenchs” (AMA. Sense signatura).

L’Inventari General de Béns i Drets de l’Ajuntament d’Andratx, format per la Secretaria el 31 de desembre de 2004, i aprovada la rectificació anual en sessió plenària del 2 de novembre de 2005, inclou, sota l’epígraf I-C, la Guia de carrers del terme municipal, en la qual trobam, a la zona d’Andratx, el camí des Campàs, grafiat en el plànol corresponent amb la referència C.

- AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d). En el futlletó dedicat a excursions pel terme apareix un itinerari que va a la Trapa pel Cap Fabioler, amb una longitud aproximada de 15 km.

- AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d.) El camí des Campàs està inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, elaborat per l’Ajuntament, amb una amplària de 2’90 metres i un estat de conservació molt dolent.

- ANDRAITX. Núm. 2547. Any XXXIV. El 15 de maig de 1954 apareix una descripció de l’excursió a la Trapa: “...proseguir después hasta esta villa y "Coll de Sa Gramola" donde se iniciará la marcha a pié por "Es Campás". Mirador del "Cap Fobiolé", estribaciones costeras, Mirador de "Sa Escaleta" y predio "La Trapa", y después [...] se continuará por el sendero sobre la "Cala Ambaset" hasta Sant Telmo...” (pàg. 2).

(15)

- HABSBURG-LORENA, LL, S. (1869-91), tom V, pàg 45-86. L’arxiduc fa referència al camí catalogat on diu:

“. A partir del coll de sa Gramola el camí tomba en el pendís esquerra, abandonant a l’esquerra el sender que va muntanya avall a la vall de s’Arracó. Hom arriba a petites marjades, protegides per un pinaret de pins. Hom travessa la vall i arriba llavors a una segona clotada, a la qual en segueix encara una altra, que desemboca a la coma de sa Gramola, separada per la coma d’en Campàs i conreada parcialment en marjades. Hom arriba al pendís suau anomenat es Campàs, [...]. El viarany continua anguilejant amunt per un turó rocós tan sols cobert de mates. [...]. Llavors hom baixa entre pins a una valleta solitària, albirant l’ample mar per damunt la cresta dentada. Hom continua caminant pel pendís del turó [...]. Ultrapassant la darrera avançada, hom arriba a la caseta de ses Basses per un terreny friable de marga blanquinosa. Més avall, sota aquest pendís conreat, hi ha una altra caseta, a la qual hom arriba passant per la petita font de ses Basses.”

- FONT I MARTORELL (1964). A “Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca”, cita l’itinerari a la trapa pel Coll de Sa Gramola: “Al terminar de subir el “Coll de sa Gran Mola” se verá, a mano izquierda, una especie de planicie, arrancando de ella dos caminos leñadores casi juntos, uno de ellos en ascenso y el otro llano (izquierda y derecha respectivamente). En este lugar se inicia la marcha tomando el de la derecha o sea por el de terreno llano. Pronto discurre el camino en una pronunciada pendiente ascendente, llegándose a un pequeño “coll”( puerto). Una vez subido puede efectuarse el descenso por un sendero bien visible, que salva una serie de virajes. Se prosigue siempre por el mismo camino[...]. Después de un rato de marchar por el camino llano se inicia una subida en pronunciado repecho, dejandose a mano izquierda un camino descendente. A poco rato se verán enfrente una pequeñas casas[...]” (Pàg. 65-68.) - GRUP BALEAR D’ORNITOLOGIA I DEFENSA DE LA NATURALESA (GOB) (1998), a la guia de passeig de La Trapa anomena diverses rutes d’accés:” 3-Pel camí del coll de Sa Gramola, en el punt quilomètric 106 de la carretera Andratx-Estellencs.”

- A la Guia dels pobles de Mallorca corresponent al poble d’Andratx (2002) es dedica un apartat a la Trapa, on podem llegir: “...Per arribar a la Trapa hi ha diverses opcions: la més llarga partint del coll de la Gramola, al quilòmetre 106 de la carretera Pollença-Andratx. El camí parteix d’alguns metres abans de la fita quilomètrica. A l’esquerra de la carretera, cal davallar un petit desnivell i passar una esplanada; a l’altra banda hi ha un entreforc de dos camins; agafarem el de la dreta. Per aquest vial arribarem al conjunt de cases conegut com ses Basses. El camí acaba en una casa rústica.” (pàg. 23).

- HEINRICH, H. (1989). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. a l’excursió 11 (Bequeme Wanderung nach La Trapa ab Kilometerstein 106 der Autostrabe C-710, Abstieg nach Sant Telm). (pàg 79-88).

- HEINRICH, H. (1989). Fa referència a part del camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. a l’excursió 12 (Mit guter Kondition und Abenteurergeist durch das Gebiet der wilden Bergziegen nach La Trapa). (pàg 89-93).

- HEINRICH, H. (2000). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 2. a l’excursió 12 (Felswanderung über die phantastischen Küstenklippen von Ses Serres. (pàg 129-136).

- HEINRICH, H. (2003). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 1. a l’excursió 11 (Bequeme Wanderung nach La Trapa ab Kilometerstein 106 der Autostrabe C-710, Abstieg nach Sant Elm (San Telmo)). (pàg 91-100).

(16)

- LLOFRIU, P. (1989). A la seva obra “Caminant per Mallorca” descriu l’itinerari des d’Andratx fins a la Trapa pel coll de Sa Gramola, on diu: “[...] Del coll estant, veurem dos camins de carro-de cotxe- que arranquen paral·lels: agafarem elde la dreta. Seguirme sempre el camí principal fins a ses Basses; deixam aviat a la dreta el camí des Ratjolí, i després d’altres, que hem de cuidar de no prendre.[...] Tenim l’Esclop a l’esquena [...], i a l’esquerra els puigs des Voltor, des Campàs i sa Paret des Moro.[...] El camí passa, com hem dit, per davant les cases de ses Basses”. (pàg 17-21)

- SASTRE, J. & SASTRE, V. (2002). Al seu llibre Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana I. Excursió 3: La Marina de Ses Basses ( Morro d’en Fabioler – Ses Basses – es Campàs – es Ratjolí) Ens toca seguir el nostre camí, orientat ara cap a l’est, en direcció al coll de sa Gramola. [...] El camí principal passa el collet del puig de Cas Guixers, [...] i i s’arrambla al puig d’en Macià Andreu [...] Ara, de baixada, ja entram a la contrada des Campàs”. (pàgs 57-58).

- VALERO, G. (1993), el camí apareix parcialment descrit per a la seva obra Camins i

paisatges. Itineraris culturals per l’illa de Mallorca (I), on descriu l’itinerari des de el coll de la Gramola fins a la Trapa: “[...] El nostre camí parteix d’uns seixanta o setanta metres abans de la fita quilomètrica.[...] A l’altra banda del planiol trobam l’entreforc de dos amples camins de carro. Ens hem de decantar cap al camí de la dreta, que és la via que condueix a les Basses. [...] El camí es manté molt uniforme, serpentejant suaument i amb petits i lleugers desnivells.[...] arribam a la zona de les Basses, on existeixen diversos habitatges. El camí ample acaba en una rústica i petita casa.[...]” (pàg 17-35).

- VELA LOZANO, A. (1994), el camí catalogat apareix descrit al seu llibre Andar por las sierras de Mallorca, a l’itinerari núm. 1 (La Trapa) (pàg. 79-86).

- VELA LOZANO, A. (2000), el camí catalogat apareix descrit al seu llibre Mallorca. Por la sierra de Tramuntana, a l’itinerari núm. 1 (Sa Trapa) (pàg. 75-83).

- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor (realitzat aproximadament entre 1913-1921). Escala 1/100.000.

- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (realitzat aproximadament al 1930-31, 2a edició). Escala 1/100.000.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1948). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697- II.

- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1958). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/10.000. Apareix amb el nom de “Camino de sas Basas”.

- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (I-IV). Apareix amb el nom de “camí de ses Basses”.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Fulls 697 (I -IV).

(17)

- Plànol de Carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del ayuntamiento de Andraxt (Plan Nacional de Vías Provinciales, 1973). Escala 1:25.000.

- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Fulls 697 (2-3).

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697 (37-27).

- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix amb el nom de “camí de ses Basses”. - Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria (1995). Término de Andratx. Provincia de Baleares. Escala 1/5.000.

- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II. Apareix amb el nom de “camí de ses Basses”.

- AJUNTAMENT D’ANDRATX (1998). Parcelario de rústica Andratx. Escala 1/10.000. Apareix amb el nom de “camí des Campàs”.

- VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000.

(18)

(19)

(35) CAMÍ DE SA COMA DES CELLERS / PAS

GRAN

LOCALITZACIÓ

Municipi: Andratx

Fulls del mapa 1: 5.000: 697-7-3

Inici: carretera Ma-1, km. 104,6.

Final: pas Gran.

Longitud: 1664 m

DOCUMENTACIÓ

- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.

- Pla Territorial de Mallorca.

SENYALITZACIÓ

Fites

Pintades

; Indicadors

Panells

- Un de "camí de la coma de ses Selles" a l'inici del camí.

DELIMITACIÓ LATERAL ; Sí

No

paret i obert el tram 1 i obert a la resta.

LIMITACIÓ DE PAS

Sí

; No

OBSERVACIONS

- Camí d'interès excursionista ; Sí No

RECOMANACIONS

Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals

Obertura d'un Expedient d'investigació

Protecció per interès constructiu

(20)

TRAMS

- Tram 1

Des de l'inici del camí fins a una distància de 618 metres.

Tipologia: carro

Tipus de ferm: asfalt

Longitud: 618 m

Amplada mínima: 3 m

Seguiment: sense problemes

Estat: bo

Interès constructiu Sí ; No

Cadena

; Paret

Clavegueres

Pont

Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

; Marges

- Tram 2

Continuació del camí fins a una distància de 822 metres.

Tipologia: carro/pista

Tipus de ferm: terra

Longitud: 822 m

Amplada mínima: 3,5 m

Seguiment: sense problemes

Estat: regular

El ferm es troba puntualment en mal estat.

Interès constructiu Sí ; No

Cadena

Paret

Clavegueres

Pont

Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

; Marges

- Tram 3

Tipologia: ferradura

Tipus de ferm: terra

Longitud: 224 m

Amplada mínima: 1,1 m

Seguiment: fàcil

Estat: regular

Interès constructiu Sí ; No

Cadena

Paret

Clavegueres

Pont

Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

; Marges

(21)

El camí de sa Coma des Cellers està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993) dins el terme municipal d’Andratx : Comença a ses Fontanelles prop del quilòmetre 109 de la carretera

Pollença-Andratx i acaba a mitjan pujada de la Coma des Cellers, on trobam una rota amb amb una era on s’inicia el Pas Gran. És un camí de carro que ha sofert algunes modificacions (Pàg. 57).

Pas Gran

El Pas Gran està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993) dins el terme municipal d’Andratx : “S’inicia al final del Camí de sa Coma des Cellers on trobam una rota amb una era. Després s’enfila pel penyal (Pas Gran) i continua per la carena fins a les cases de ses Alquerioles. Majoritariament es tracta d’un tirany de molt difícil seguiment, envaït per la vegetació.” ( Pàg.59).

- AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d.). El camí de sa coma des Cellers està inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, amb una amplària de 2’70 metres i un estat de conservació bo.

- HABSBURG-LORENA, LL, S. (1869-91), tom V, pàg 45-86, L’arxiduc fa referència al camí catalogat on diu:

“Si pensam ara que som tornats al coll de sa Gramola, el camí volta a la dreta al peu del pendís rocós del turó cap a un bosquet de pins. [...]. A mà dreta parteix una vall, al vessant dret de la qual el viarany continua conduint-nos cap a l’altra muntanya de la mola de s’Esclop per un terreny molt rogenc. [...].

- HEINRICH, H. (1991). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 2. a l’excursió 14 (Durch die Felsschlucht Sa Coma Clova über den Gipfel des Esclop (927 m)). (pàg 124-132).

- HEINRICH, H. (2000). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 2. a l’excursió 15 (Wanderung über den Esclop-Gipfel (927 m) von der Hochebene Pla de S’Evangèlica durch die Coma de Selles nach Es Grau). (pàg 155-163).

- PALOS, B. (1984). Dedica un dels seus Itineraris de Muntanya a la Mola de S’Esclop, on apareix el camí catalogat on diu :“El nostre punt de sortida serà un camí de carro que es troba a la dreta de la carretera (direcció Estellencs) i al final de la vall que forma Es Pla de

(22)

conduir-nos cap a Sa Coma des Sellés.[...] Es troba un portell [...] i de front es veurà una caseta. Aquí es produeix una bifurcació del camí [...]. Optarem per la desviació de la dreta. El camí de carro que seguim ens ha duit amb suau puja-i-davalla a l’entrada de Sa Coma des Sellers. [...] Es veurà a l’esquerra una desviació que s’estreny rapidament [...]. Aquest caminoi puja cap al penyalar passant per davora una caseta que es deixarà a la dreta. Tot seguit i ja aferrat al penyalar, tomba cap a l’esquerra per trobar el “Pas Gran” (Pàgs. 9-12).

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (I-IV). Apareix el tram 1.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Full 697-I. Apareix el tram 1.

- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Fulls 697 (2-4). Apareix Apareix el tram 1.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697 (37-27). Apareixen els trams 1 i 2 parcialment.

- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1 i el tram 3 majoritàriament i com a camí de ferradura.

- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II. Apareix el tram 1.

- VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000.

(23)

(24)

(47) CAMÍ DE SA COMA CLOVA

LOCALITZACIÓ

Municipi: Andratx.

Fulls del mapa 1: 5.000: 697-7-3 / 697-8-3.

Inici: camí de ses Alquerioles, núm. 61, prop de s'Alqueria.

Final: camí de ses Alquerioles, núm. 61, a l´olla de sa Coma Clova.

Longitud: 4853 m.

DOCUMENTACIÓ

- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.

SENYALITZACIÓ

; Fites

Pintades

Indicadors

Panells

- apareixen als trams 6 i 7 del camí.

DELIMITACIÓ LATERAL Sí

; No

LIMITACIÓ DE PAS

; Sí

No

- Al 3 tram hi ha una barrera semse pany

amb un cartell de "propiedad privada,

prohibido el paso".

OBSERVACIONS

- El tram 7 prop de sa Bassota està puntualment empedrat.

- El tram 2 discorre pel jaç del torrent.

- Camí d'interès excursionista ; Sí No

RECOMANACIONS

Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals

Obertura d'un Expedient d'investigació

; Protecció per interès constructiu

(25)

TRAMS

- Tram 1

Des de l'inici del camí fins el pla des Garrover Gros.

Tipologia: carro

Tipus de ferm: terra

Longitud: 435 m

Amplada mínima: 3 m

Seguiment: sense problemes

Estat: regular

Interès constructiu Sí ; No

Cadena

Paret

Clavegueres

Pont

Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

Marges

- Tram 2

Continuació del camí fins a Can Tem Negre.

Tipologia: carro/pista

Tipus de ferm: terra

Longitud: 493 m

Amplada mínima: 3 m

Seguiment: sense problemes

Estat: regular

Interès constructiu Sí ; No

Cadena

Paret

Clavegueres

Pont

Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

Marges

- Tram 3

Continuació del camí fins al coll de sa coma Clova fins al torrent de sa coma Clova.

Tipologia: carro/pista

Tipus de ferm: asfalt

Longitud: 1.382 m

Amplada mínima: 3 m

Seguiment: sense problemes

Estat: regular

Interès constructiu Sí ; No

Cadena

Paret

Clavegueres

Pont

Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

; Marges

(26)

- Tram 4

Del coll de sa coma clova fins a una distància de 533 metres.

Tipologia: carro/pista

Tipus de ferm: terra

Longitud: 533 m

Amplada mínima: 3,4 m

Seguiment: sense problemes

Estat: regular

Interès constructiu Sí ; No

Cadena

Paret

Clavegueres

Pont

Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

; Marges

- Tram 5

Continuació del camí fins a una distància de 567 metres.

Tipologia: carro/pista

Tipus de ferm: terra

Longitud: 567 m

Amplada mínima: 2,5 m

Seguiment: sense problemes

Estat: regular

Interès constructiu Sí ; No

Cadena

Paret

Clavegueres

Pont

Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

; Marges

- Tram 6

Continuació del camí fins a una distància de 231 metres.

Tipologia: pista

Tipus de ferm: terra

Longitud: 231 m

Amplada mínima: 1,9 m

Seguiment: sense problemes

Estat: regular

Interès constructiu Sí ; No

Cadena

Paret

Clavegueres

Pont

Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

Marges

(27)

- Tram 7

Continuació del camí fins al camí de ses Alquerioles.

Tipologia: ferradura

Tipus de ferm: terra

Longitud: 1.212 m

Amplada mínima: 0,9 m

Amplada màxima: 1,2 m

Seguiment: fàcil

Estat: regular

Interès constructiu ; Sí No

Cadena

Paret

Clavegueres

Pont

; Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

; Marges

El camí de sa coma Clova està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993) dins el terme municipal

d’Andratx: “Neix a les cases de s’Alqueria i puja fins a la part superior de la Coma Clova. La major part d’aquest camí resta convertit en una pista forestal. Es poden veure en algun punt restes d’un camí antic, no empedrat, que pareix que aprofitava igual que el camí actual, un bon tram del llit del torrent. A la part final de la coma, després de la font, el camí es converteix en camí de ferradura fins a juntar-se amb la pista de ses Alquerioles.” (Pàg. 56).

- HEINRICH, H. (2002). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 2. a l’excursió 14 (Durch die Felsschlucht Sa Coma Clova über den Gipfel des Esclop (927 m)). (pàg 145-154). - VIBOT, T. (2006). A les actes de les I Jornades d’Estudis Locals d’Andratx apareix una comunicació titulada Elements etnològics d’interès de s’Alqueria. A l’apartat dedicat als elements viaris apareix, catalogat com a camí de ferradura, el camí de sa coma Clova al pou d’en Rotget, del que diu: “Interesant via que connecta la zona de sa coma Clova amb el pou d’en Rotget, i des d’aquí fins a ses Alquerioles. El primer tram és de carro, ja que a ambdós costats hi ha restes d’explotació carbonera. Més amunt, ja de ferradura, el camí puja pel costat dret (E) del comellar, travessa el xaragall i s’enfila fins a peus de l’Olla de sa coma Clova, a la que supera pel costat de ponent.

Des de la Bassota fins al pou d’en Rotget és actualment un tirany que voreja les timbes. Des que neix el ferm de ferradura el camí presenta un marget lateral molt irregular, quasi constant, amb un traçat sinuós per tal de superar el gran rost i l’asperesa de l’indret.” (pàg. 140).

- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor (realitzat aproximadament entre 1913-1921). Escala 1/100.000.

- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (realitzat aproximadament al 1930-31, 2a edició). Escala 1/100.000.

(28)

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1948). Cartografía Militar de España. Fulls 697 (II-IV). Escala 1/50.000.

- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (II-II) i (I-IV).

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Full 697- I.

- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Fulls 697 (1-4), (2-3), (3-3) i (2-4). Apareix majoritàriament.

- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix majoritàriament, llevat del tram 5. - Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria (1995). Término de Andratx. Provincia de Baleares. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1 i 2 i el 3 parcialment.

- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II.

- VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareix majoritàriament.

(29)

(30)

(60) CAMÍ DE CALA EGOS A SANT ELM

LOCALITZACIÓ

Municipi: Andratx.

Fulls del mapa 1: 5.000: 697-6-5 / 697-5-5.

Inici: camí de cala en Tió, núm. 115.

Final: nucli urbà de Sant Elm.

Longitud: 2131 m.

DOCUMENTACIÓ

- Inventari general de Béns i Drets (2005).

- Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana.

- Pla Territorial de Mallorca.

SENYALITZACIÓ

Fites

; Pintades

Indicadors

Panells

DELIMITACIÓ LATERAL ; Sí

No

paret i obert els trams 2 i 4 i obert a la resta.

LIMITACIÓ DE PAS

; Sí

No

- Un cartell de "camino privado. Prohibido el

paso a todo vehículo" prop del pla des

Salobre.

- Una cadena tancada amb pany al tram 2.

OBSERVACIONS

- El darrers metres del tram 4 fan partió amb la zona urbana de Sant Elm.

- Camí d'interès excursionista ; Sí No

RECOMANACIONS

Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals

; Obertura d'un Expedient d'investigació

Protecció per interès constructiu

(31)

TRAMS

- Tram 1

Des de l'inici del camí fins al pla des Salobre.

Tipologia: carro/pista

Tipus de ferm: terra

Longitud: 919 m

Amplada mínima: 2,7 m

Seguiment: sense problemes

Estat: regular

Interès constructiu Sí ; No

Cadena

Paret

Clavegueres

Pont

Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

; Marges

- Tram 2

Continuació del camí fins al Pla de can Dames.

Tipologia: carro/pista

Tipus de ferm: terra i formigó

Longitud: 781 m

Amplada mínima: 2,5 m

Seguiment: sense problemes

Estat: regular

el fem es troba puntualment en mal estat.

Interès constructiu Sí ; No

Cadena

Paret

Clavegueres

Pont

Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

; Marges

- Tram 3

Continuació del camí fins a una distància de 144 metres.

Tipologia: carro

Tipus de ferm: terra

Longitud: 144 m

Amplada mínima: 2 m

Seguiment: sense problemes

Estat: regular

Interès constructiu Sí ; No

Cadena

Paret

Clavegueres

Pont

Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

Marges

(32)

- Tram 4

Tipologia: carro/pista

Tipus de ferm: asfalt

Longitud: 287 m

Amplada mínima: 6,2 m

Seguiment: sense problemes

Estat: bo

Interès constructiu Sí ; No

Cadena

; Paret

Clavegueres

Pont

Escalons

Pujadors

Escopidors

Ratlletes

Gual empedrat

Pedres passadores

Paretons

Marges

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 6 de juny de 1869 es va tractar la instància presentada a la Diputació Provincial per uns veïnats “...pidiendo se declarase nula y de ningun valor la nueva demarcacion que se habia practicado en el camino que los solicitantes dicen se supone vecinal situado en el punto conocido por la Arraco de Avall fundandose en que el camino de que se trata no es ni puede ser vecinal titulandolo camino rustico de propiedad particular, lo que lo demuestra el terminar en la propiedad de Guillermo Alemañy alias Dametas...”, a la qual cosa respongué l’ajuntament dient: “...1º Que es completamente falso cuanto espresan los solicitantes en su mayor parte, pues el Ayuntamiento de esta villa, jamas ha supuesto que el camino de que se trata sea vecinal, ni menos le ha dado tal denominacion, como tampoco se le puede titular simple servidumbre particular, puesto que dicho camino no termina en la propiedad del mentado Guillermo Alemañy Damas, como dicen los solicitantes, sino que atravesando dicha propiedad conduce hasta el punto conocido por el embarcadero de Cala Degos, estendiendose antes varios ramales que se dirigen a los puntos nombrados la Atalaya, playa de San Telmo y Cala Antió...”, i que s’havia fet una demarcació del camí en qüestió per la reclamació feta pels veïnats , alegant a més que la conservació i millora d’aquests camins corresponia a l’ajuntament segons la llei municipal vigent (AMA. Sign. 91).

El 12 de desembre de 1978 el consistori andritxol donava compte d’una instància presentada per Bartomeu Vich Alemany “... en solicitud de una ayuda económica municipal para el asfaltado de la carretera vecinal que va desde Sant Telmo a Cala en Tió; esta Corporación acordó por unanimidad requerir al solicitante la previa presentación del Pertinente Proyecto y Presupuesto de la obra que se trata de realizar, para su posterior estudio por este Ayuntamiento” (AMA. Sign. 143).

El camí de cala Egos està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993), dins el terme municipal d’Andratx: “El camí parteix de Sant Elm en direcció sud, dona accés a una sèrie de rotes i s’endinsa en el pinar. A la sortida del bosc ens trobam amb diverses desviacions cap a Cala en Tió i el Coll de sa Palomera, i el nostre camí continua fins al Coll d’en Tió. Finalment el camí baixa fins a Cala Egos encara que es fa difícil distinguir-ne el traçat.

Inicialment és un camí de carro, que després de l’indret conegut com sa Pineta es converteix en camí de ferradura que va perdent definició a mesura que ens apropam a la cala.” (Pàg. 55).

(33)

Camí de sa Torre (tram 4)

L’Inventari General de Béns i Drets de l’Ajuntament d’Andratx, format per la Secretaria el 31 de desembre de 2004, i aprovada la rectificació anual en sessió plenària del 2 de novembre de 2005, inclou, sota l’epígraf I-C, la Guia de carrers del terme municipal, en la qual trobam, a la zona de Sant Elm, el camí de sa Torre, grafiat en el plànol corresponent amb la referència I, 3.

Camí de sa Pineta (trams 1 i 2)

L’Inventari General de Béns i Drets de l’Ajuntament d’Andratx, format per la Secretaria el 31 de desembre de 2004, i aprovada la rectificació anual en sessió plenària del 2 de novembre de 2005, inclou, sota l’epígraf I-C, la Guia de carrers del terme municipal, en la qual trobam, a la zona de Sant Elm, el camí de sa Pineta, grafiat en el plànol corresponent amb la referència J.

- AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d.). El tram 1 i part del tram 2 apareixen grafiats com el camí de sa Pineta, que està inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, amb una amplària de 2’50 metres i un estat de conservació dolent. La resta del tram 2 apareix grafiat amb el nom de camí de sa Torre, també inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, amb una amplària de 3-5 metres i un estat de conservació regular.

- HEINRICH, H. (1989). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. a l’excursió 6 (Wanderung von Port d’Andraxt über die Küstenberge des Puig d’En Ric nach S’Arracó oder Sant Telm) (pàg 38-45).

- HEINRICH, H. (1989). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1 a l’excursió 12 (Mit guter Kondition und Abenteurergeist durch das Gebiet der wilden Bergziegen nach La Trapa). (pàg 89-93).

- HEINRICH, H. (1997). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Südwest, a l’excursió 9 (Auf dem “Seeräuber-Weg” von S’Arracó nach San Telm, zurüch über Es tres Picons). (pàg 97-107).

- HEINRICH, H. (2003). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 1. a l’excursió 6 (Wanderung von Port d’Andraxt über die Küstenberge des Puig d’En Ric nach S’Arracó oder Sant Telm). (pàg 42-49).

(34)

- HEINRICH, H. (2003). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 1. a l’excursió 12 (Mit guter Kondition und Abenteuergeist durch das Gebiet der wilden Bergziegen nach La Trapa). (pàg 101-105).

- GÓMEZ ÍMAZ (1895). Plano de los canales entre las islas Dragonera y Mallorca. Escala 1:13.700. Madrid. Apareixen els trams 2, 3 i 4.

- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor (realitzat aproximadament entre 1913-1921). Escala 1/100.000. Apareixen els trams 2, 3 i 4.

- Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (realitzat aproximadament al 1930-31, 2a edició). Escala 1/100.000. Apareixen els trams 2, 3 i 4.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1948). Cartografía Militar de España. Fulls 697 (II-IV). Escala 1/50.000. Apareixen els trams 2, 3, 4 i l’inici del tram 1.

- MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament el tram 4.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (II-III). Apareixen els trams 1 parcialment, 2, 3 i 4.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Fulls 697 (II-III).

- CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Fulls 697 (3-3). Apareixen els trams 1 parcialment, 2, 3 i 4.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27).

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27).

- CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000.

- Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria (1995). Término de Andratx. Provincia de Baleares. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1 majoritàriament, 2 i 4.

- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II. Apareixen els trams 2, 3 i 4.

- AJUNTAMENT D’ANDRATX (1998). Parcelario de rústica Andratx. Escala 1/10.000. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000. Apareixen els trams 1, 2 i 3.

(35)