• No se han encontrado resultados

Llicenciada en Història de l Art per la Universitat de Barcelona

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Llicenciada en Història de l Art per la Universitat de Barcelona"

Copied!
6
0
0

Texto completo

(1)

CARME PORTACELI

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona Professora de Direcció i d'Interpretació a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

Des de l’any 2004 és la Directora artística de la FEI – Factoria Escènica Internacional

(2)

Treballs més destacats com a directora d’escena:

Conte d’Hivern de W. Shakespeare.

Festival de Temporada Alta 2010. 5 Novembre. Girona. Teatre Romea. 17 Febrer 2011. Barcelona

Prometeu d’Èsquil / Heiner Müller.

Inauguració Festival Grec 2010. 12 Juny. Barcelona. Festival Clásico de Mérida. 23 Juliol. Mérida.

Teatro Valle Inclan. CDN ( Centro Dramático Nacional). Desembre-Gener 2011 Madrid.

L’Auca del Senyor Esteve de Rusiñol.

Teatre Nacional de Catalunya. 4 Febrer 2010. Barcelona Te doy mis ojos d’Iciar Bollain i Alicia Luna.

Teatre Dramàtic de Vietnam – FEI. Opera House. 5 Novembre 2009. Hanoi. Ricard II de William Shakespeare.

FEI – Factoria Escènica Internacional.Nau Ivanow. Març 2009. Barcelona. Así que pasen cinco años de Federico Garcia Lorca.

TET (Taller Experimental de Teatro de Caracas. Venezuela) – FEI (Factoria Escènica Internacional de Barcelona).

Asociación Humboldt. 27 de Noviembre 2008. Caracas.

Cants d’amor, furor i llàgrimes de Monteverdi, Mazzocchi, ... Palau de la Música. Festival Grec 2008. Barcelona.

Què va passar amb Nora quan va deixar el seu home d’Elfriede Jelinek. CAER (Centre d’Arts Escèniques de Reus) i TNC (Teatre

Nacional de Catalunya. 24 Abril 2008 Teatre Bartrina. Reus. 8 de Maig de 2008. Teatre Nacional de Catalunya.

Premi de la crítica 2009 al millor espectacle. Ante la jubilación de Thomas Bernhard.

Centro Dramático Nacional. Sala Francisco Nieva. Teatro Valle Inclán. 21 Febrer 2008. Madrid.

Josep i Maria” de Peter Turrini. Festival Temporada Alta de Girona,

CAET (Centre d’Arts Escèniques de Terrassa), Teatre Ponent de Granollers, FEI (Factoria Escènica Internacional). Novembre 2007

(3)

Fairy de Toni Martin i Carme Portaceli. Festival Grec. Nau Ivanow.

Juliol 2007. Barcelona. FEI (Factoria Escènica Internacional). Un lloc conegut” de Daniela Feixas.

Sala Muntaner. Barcelona Maig 2007.

La suïcida (Zena bomba) d’Ivana Sajko. Gira per Espanya. Desembre 2006.

L’agressor de Thomas Jonigk.

Nau Ivanow. Juliol 2006 FEI (Factoria Escènica Internacional) Codirecció de “J’arrive...!” de Marta Carrasco.

Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona. Juny 2006. La finestra tancada d’Agustí Vila.

Espai Lliure.Teatre Lliure. Barcelona. Febrer 2006. Aguantando la vela de Fabrice Melquiot.

Circulo de Bellas Artes. Festival de Otoño. Madrid. 2005. La casa de Bernarda Alba de Garcia Lorca.

Teatro Gayarre de Pamplona. Octubre 2005. La pell en flames de Guillem Clua. Grec 05 –

Teatres de la Generalitat valenciana – Sala Villarroel. Maig 2005. Raccord de Rodolf Sirera.

Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Abril 2005. Sopa de pollastre amb ordi d'Arnold Wesker.

Teatres de la Generalitat Valenciana. Sala Rialto. Novembre 2004. Teatro Español. Març 2005. Madrid.

Premi ADE 2005 a la millor direcció.

Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat valenciana 2005: Millor direcció escènica

Millor actriu

Millor escenografia Millor il.luminació

Premi de la crítica del Levante al millor espectacle. The rape of Lucretia de Benjamin Britten.

Festival Shakespeare de Santa Susanna. Agost 2004. Genova 01 de Fausto Paravidino.

(4)

Cançons dedicades de F.X. Kroetz. Festival de Sitges.

Sala Muntaner. Juliol. Barcelona. 2004

Hamlet màquina de Heiner Müller.

Festival Shakespeare. Santa Susanna. Agost 2003. Lear de Edward Bond.

Festival Grec de Barcelona 2003. Teatre Lliure 2003. Un enemic del poble de H. Ibsen.

Teatres de la Generalitat Valenciana. Febrer 2003. València. Teatre Romea. Novembre 2003. Barcelona.

Premi a la millor direcció de Teatres de la Generalitat de València.

Premi a la millor direcció de la Universitat del Pais Valencià. El retorn al desert de B.M. Koltês.

Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure. Gener 2003.Barcelona. Sallinger de B.M. Koltès.

Mercat de les flors. Maig 2002. Barcelona. Cara de foc de Marius von Mayemburg. Festival Internacional de Sitges. Juny 2001. Teatre Lliure de Gràcia. Barcelona. Febrer 2002.

Premi BUTACA a la Millor direcció. Ball trampa de X. Durringer.

Teatre Nou Tantarantana. Barcelona. Grec 2001. Jubileum de G. Tabori.

Teatre Micalet. Abril 2001. València. Solness, el constructor de H. Ibsen.

Teatre Nacional de Catalunya. Octubre 2000. Barcelona. Premi ADE 2001 a la millor direcció.

Premi ADE 2001 a la millor escenografia. Por menjar-se ànima de R.W. Fassbinder. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona. Grec 2000. Contra l’oblit. Diversos autors.

Teatre Nou Tantarantana. Maig 2000. Barcelona. El banquete de Chema Cardeña.

(5)

Els vells temps de Harold Pinter.

Cia. Artenbrut. Teatre Artenbrut. Desembre 1999. Barcelona. Mein Kampf de George Tabori.

Teatre Nou Tantarantana. Grec 1999. Barcelona. Premis BUTACA : Millor espectacle Millor direcció.

Millor actor.

Millor actriu de repertori. Millor actor de repertori. El idiota en Versalles” de Chema Cardeña. Cia. Arden Producciones. València. 1998/99 La bohèmia d’Enric Arredondo.

Luz de gas. Setembre 1998. Barcelona. Les presidentes de Werner Schwab. Teatre lliure. Grec 1998. Barcelona. Pat’s room de Núria Amat.

Sala Beckett. Grec 1997. Barcelona. El triunfo del amor de Marivaux.

Mercat de les Flors. Novembre 1995. Barcelona.

Queridos míos: es preciso contaros ciertas cosas d’Agustín Gómez-Arcos. Centro Dramático Nacional. Teatro María Guerrero de Madrid. Desembre 1994. Les alegres casades de Windsor” de William Shakespeare.

Grec 1994 Barcelona.

Muelle Oeste de Bernard-Marie Koltès.

Coproducció del Ministerio de Cultura i el Festival de Otoño de Madrid. Teatro Albéniz. Novembre 1993.

Los gatos d’Agustín Gómez-Arcos.

Coproducció del Ministerio de Cultura i el Festival de Otoño de Madrid. Teatro María Guerrero. Novembre 1992.

Gira per l’estat espanyol Desembre-Juny. Temporada a Buenos Aires (Juliol-Agost). El parc de Botho Strauss.

(6)

La Missió de Heiner Müller. Mercat de les Flors. Març 1990.

Premi Serra d’Or al millor espectacle de 1990 El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla.

Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. Juny 1989. Auditorio de Granada. Combat de negre i de gossos de Bernard-Marie Koltès.

Mercat de les Flors. Setembre 1988. Barcelona. El muntaplats de Harold Pinter.

Teatre Lliure. Maig 1987. Barcelona. Els fills del sol de M. Gorki.

Teatre Lliure. Febrer 1984. Barcelona.

Món, dimoni i carn de Maria Aurèlia Capmany.

Producció de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de València i el Centre Dramàtic de la Generalitat.

Teatre Lliure. Octubre 1982. Barcelona.

• Entre 1981 i 1985 fa d’ajudant de direcció en diversos muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual (Fulgor i mort

de Joaquim Murieta, El Misantrop, L’Hèroe, Al vostre gust, La flauta màgica, Un dels últims vespres de carnaval).

• L'any 1986 entra al Thèatre Chaillot d'assistent amb Antoine Vitez amb

Referencias

Documento similar

Esta U.D.A. de Podología nace con la voluntad de dar respuesta a la necesidad de contribuir a la integración de conocimiento, actitudes y habilidades en la formación de

De la Salud de la Universidad de Málaga y comienza el primer curso de Grado en Podología, el cual ofrece una formación generalista y profesionalizadora que contempla

Aquestes posicions són definides objectivament en la seva existència i en les determinacions que imposen als seus ocupants, agents o institucions, per la seva situació (situs)

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..

Y tendiendo ellos la vista vieron cuanto en el mundo había y dieron las gracias al Criador diciendo: Repetidas gracias os damos porque nos habéis criado hombres, nos

d) que haya «identidad de órgano» (con identidad de Sala y Sección); e) que haya alteridad, es decir, que las sentencias aportadas sean de persona distinta a la recurrente, e) que

La siguiente y última ampliación en la Sala de Millones fue a finales de los años sesenta cuando Carlos III habilitó la sexta plaza para las ciudades con voto en Cortes de