3.- L’IMPERI NAPOLEÒNIC 1799-1815
8
El 1799 Napoleó fa un cop d’Estat i pren el poder. El 1804 es va fer anomenar Emperador.
Tanmateix respectarà els principals canvis de la revolució.
N
A
P
O
L
E
Ó
Tanmateix,
el més important
del periode napoleònic
va ser l’intent
de formació
Revoltes
antifranceses
3.1.- L’Imperi Napoleònic 1812
França 1812
Satel·lits
dominats
Enemics de
França el 1812
Expansióde NapoleóDerrotes importants de Napoleó després del 1812
Principals conseqüències de l’ocupació francesa:
a) difusió de les idees liberals per Europa b) desperta els sentiments
nacionalistes contra el domini estranger Quines conseqüències
va tenir el domini napoleònic? (llegeix llibre pàgina
100, paràgraf 3.2.) Observa els gravats
Polacs Txecs Hongars Romanesos Bulgars Grecs Eslaus Italians Alemanys Belgues Irlandesos
Principals nacions sense estat el 1815
Principals nacions multiestatals
Es restableixen la monarquies tradicionals,
l’absolutisme i els privilegis a Europa
Però la burgesia europea
se sent plenament identificada
amb el liberalisme polític.
Reivindiquen:
La igualtat legal i llibertats
La Sobirania Nacional
La Divisió de poders
Però la invasió napoleònica
ha despertat els sentiments
nacionalistes de molts europeus.
Reivindiquen:
Cada nació, un estat independent.
Hi haurà:
Nacionalismes independentistes
Nacionalismes unificadors
Esclataran les anomenades
revolucions liberal nacionalistes
Recordeu el mapa?
EL 1815, Napoleó és derrotat pels exèrcits anglés, rus, austríac i prussià3.2.- La Restauració absolutista 1815-1848
5
L’època de les revolucions (1789-1848)
Les revolucions liberal nacionalistes
Revolucions
1820
Revolucions
1830
Revolucions
1848
Revolució
francesa
1789
On triomfen
les
revolucions
o els
canvis i
reformes
liberals durant
el segle XIX?
5
L’època de les revolucions (1820-1871)
Les revolucions liberal nacionalistes
Revolucions
o reformes
triomfants
1820
1830
1848
Quins altres
canvis
importants es
van produir
a Europa?
Unificacions
1870-71
Alemanya
Itàlia
Entre 1820 i 1848 les revolucions i reformes liberals triomfen a: França, Bèlgica, Holanda, EspanyaDinamarca, Piemont, Anglaterra, Portugal i alguns estats alemanys.
En resum:
Època de les revolucions
a Europa (1808-1848)
Nou art
L’esperit revolucionari es
manifesta en la temàtica
romanticisme
Front el Neoclassicisme:
Diversitat, llibertat,
L’art recupera les formes barroques
moviment, dramatisme,
detallisme, colorisme, clarobscur,...
exaltació de l’individuu,,
exaltació de l’irracional,
Gericault: El rai de la Medusa Delacroix: La llibertat guiant el poble Friedrich: Viatger davant un mar en boira Goya: Saturn devorant els fills Goya: els afussellaments del 3 de maigExercici
• Escull un dels següents temes. Elabora una redacció sobre el
tema i contesta els exercicis:
– La revolució americana i la formació dels EEUU. Exercici pàgina 92
– La independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Exercicis pàgina 138 i 139 – Goya: un artista il·lustrat. Exercicis pàgina 152.
– 10 imatges ordenades i comentades sobre l’època de les revolucions (han de sortir fets històrics i personatges) els comentaris han de ser, com a mínim de 7 línies per cada imatge. – Els grans artistes espanyols de l’època moderna (Greco, Velazquez, Goya), 3 obres
destacades de cada autor (presentades i comentades)
– Les principals innovacions tecnològiques de la revolució industrial (5 novetats tècniques, imatges comentades: inventor, any, aplicacions i utilitats o avantatges)
• Elabora un treball
– en word (màxim 5 fulls)
– en powerpoint (màxim 10 diapositives)
Les revolucions donaran lloc a dos
moviments polítics liberals diferents
Sufragi: Censatari
Dret de sufragi restringit
als més rics
-Propietat privada i lliure mercat
-Governs i lleis defensores dels
interessos de l’alta burgesia
- Drets polítics amplis
sufragi universal
-Drets col·lectius més amplis
(associació lliure, manifestació,
etc...)
Governs i lleis que defensen els
interessos populars
Partits polítics conservadors
i liberals
Partits polítics progressistes
i demòcrates
Sufragi:
L’alta burgesia
Sufragi:
Els grups polítics característics d’Europa a
la primera meitat del segle XIX (1800-1850)
ABSOLUTISTES I
TRADICIONALISTES
RADICALS
PROGRESSISTES
ESQUERRA
MODERATS I/O
CONSERVADORS
LIBERALS
DEMÒCRATES REPUBLICANSTENDÈNCIA POLÍTICA
Dreta
LIBERAL
PER QUÈ AQUESTS NOMS?
Aniran perdent força a mesura que transcorre el segle Dirigiran els nous governs
El pas de l’antic règim al liberalisme a ESPANYA (1808-1833)
1808
Invasió napoleònica d’Espanya. Josep I Bonaparte (Pepe Botella) es proclamat rei. El poble es revolta contra el domini francès.
A les colònies d’Amèrica aprofiten la situació per iniciar la seva independència
1812
A Cadis, única ciutat no ocupada per Napoleó, els revoltats celebren Corts i elaboren una Constitució liberal (coneguda popularment com la Pepa)1815
Retorna el rei legítim, el Borbó Ferran VII. Restableix l’absolutisme, els privilegis, la inquisició,...1820
Un grup de militars liberals, amb el crit Viva la pepa, fa un cop d’Estat (Pronunciament) i restableix la Constitució del 1812.1823
El rei Ferran VII, amb el suport d’un exèrcit estranger enviat per reis absolutistes, restableix de nou l’absolutisme.1823-33
ES produeixen diversos intents de “pronunciament” militar a favor del liberalisme, però fracassen. Les finances del regne estan en plena crisi (independència amèrica) El rei intenta introduir reformes fiscals que facin pagar impostos als privilegiats, però topa amb l’oposició dels privilegiats.La creació de l’estat liberal a ESPANYA (1833-1876)
1830-33
Es planteja el conflicte dinàstic: el rei no té fills mascles.
Segons les tradicions dels borbons (llei sàlica) les dones no poden regnar El germà del rei, Carles, es considera l’hereu legítim.
1833
El rei aboleix la llei sàlica i nomena la seva filla Isabel hereva. La seva dona, Maria Cristina es nomenada Regent fins a la majoria d’edat. El rei mor. Els tradicionalistes i absolutistes es neguen a reconèixer Isabel II com a Reina i proclamen rei a Carles (Carles V).1833-39
La regent, Maria Cristina no té més remei que buscar el suport delsopositors dels tradicionalistes, és a dir dels liberals, per a poder mantenir el regne. Esclata una guerra entre els isabelins (liberals) i els carlistes (tradicionalistes i absolutistes). L’any 1839 els isabelins triomfen. A partir d’aquest moment s’aniran introduint reformes liberals
a Espanya fins a consolidar una monarquia parlamentària el 1876, però no sense greus problemes:
- 3 guerres civils carlistes (1833-39; 1848-1856; 1869-1875) - 10 pronunciaments militars (moderats o progressites) amb èxit - 7 motins i revoltes populars durament reprimides
