El Mas Guinardó és a punt d’obrir les portes després de les obres de rehabilitació i ampliació que s’hi han fet perquè sigui seu d’entitats del barri. Aquest històric mas situat als jardins de Frederica Montseny serà, doncs, un casal d’entitats. A més, s’hi realitzaran nombroses activitats: conferèn-cies, exposicions, concerts, teatre i tallers per a gent de totes les edats –infants, joves i gent gran–, entre d’altres.
El Mas Guinardó, un edifici que data del segle XV, va ser una explo-tació agrícola. L’any 1906 va esde-venir la seu de l’Associació de Pro-pietaris del Guinardó, entitat que continua tenint-hi el seu espai després de la reforma.
El Mas Guinardó es converteix
en un casal d’entitats
La nova ronda del Guinardó
humanitza i uneix el barri
PROTAGONISTES
Enderrocat el viaducte,
la prioritat passa dels
cotxes a les persones
ACCESSIBILITAT
Els nous ascensors i
escales mecàniques
faciliten el pas
URBANITZACIÓ
S’han creat zones
verdes, de joc i
estada, i carril bici
Pàg. 3
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Emília Escuder
Presidenta del Grup Sardanista Horta“Fem una ballada
al mes en cap de
setmana a la plaça
Eivissa”
E N T I TAT S Pàg. 4
Club Voleibol Llars
Mundet
Vol augmentar el nombre de nens practicants
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Tot a punt per a una
nova edició de la
Marató de Barcelona
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 7
Casa d’acollida per a
dones que pateixen
violència masclista
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Casal Infantil l’Ànec
Aprendre mentre es jugaPàg. 5
Detall de la façana del Mas Guinardó.
JOSEP MARIA CONTEL
PEP HERRERO. INSTITUT BARCELONA ESPORTS
LUIS CLÚA
H O R TA - G U I N A R D Ó
E L B A I X G U I N A R D Ó
·
C A N B A R Ó·
E L G U I N A R D Ó·
L A F O N T D ’ E N FA R G U E S·
L A T E I XO N E R AEL CARMEL
·
SANT GENÍS DELS AGUDELLS·
MONTBAU·
LA VALL D’HEBRON·
LA CLOTA·
HORTASUPLEMENT
A. ADROVER
EXPOSICION S
Del 22 de febrer al 8 de març
Dario Sigismondo
Centre cívic Matas i Ramis (c. Feliu i Codina, 20).
Exposició de pintures amb diferents tècniques, sobre el barri d’Horta. A càrrec de María del Amor.
Fins al 25 de febrer
This and that
Centre cívic Guinardó (ronda Guinardó, 101).
Exposició de pintura a càrrec d’Usoa Mendikute.
Del 28 de febrer al 13 de març
Mirada de dona
Centre cívic Guinardó (ronda Guinardó, 101).
Exposició amb motiu del dia de la Dona Treballadora.
A partir del 5 de març
Maternitats
Centre cívic Matas i Ramis (c. Feliu i Codina, 20).
Exposició de pintures dels diferents tallers del centre.
ACT IVI TAT S
Divendres 18 de febrer
Free cabaret
22 h. Centre cívic Boca Nord (c. Agudells, 37-45).
Festival multidisciplinari de circ, clown, malabars, màgia, música, etc.
Més informació a www.bocanord.org
Divendres 25 de febrer
Anestèsia vital
19.30 h. Centre cívic Matas i Ramis (c. Feliu i Codina, 20).
Sessió participativa de teatre social, que utilitza les eines de les arts escèniques per plantejar situacions quotidianes.
Dijous 5 de març
Carnestoltes
11 h. Centre cívic Teixonera (c. Arenys, 75).
Rua infantil i espectacle d’animació amb concurs de disfresses infantils.
Divendres 11 de març
Proyecto FTM.333
21 h. Centre cívic Guinardó (rda. Guinardó, 101)
Activitat “Dansa i dona”, a càrrec de Cia. Proyecto experimental. Intèrprets: Sofia Sunsai da Cruz, Jordi Soler, Eduard Bosch i Mauro Barahona.
Direcció: Mauro Barahona.
Més informació al telèfon: 93 450 39 87.
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ignasi Cardelús, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas.Directora adjunta:Rosa Pueyo.Director editorial:José Pérez Freijo.Director de continguts:Joan Àngel Frigola.Redactora en cap:Felicia Esquinas.Redacció:Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Belén Ginart, Pere S. Paredes, Daniel Romaní, Alexandra Rubio, Beatriu Sanchís, Daniel Venteo i Jordi Domingo.Coordinació general: José Miguel Esteban.Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rufina Redondo.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clúa, Octubre Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Carolina García.Disseny:Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera i Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro.Producció:Maribel Baños.Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL.Manipulació:Societat Catalana d’Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP).Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.Administració:Ascensió García. Direcció d’Imatge i Serveis Editorials. Pg. Zona Franca, 66. 08038 Barcelona.Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
H O R TA - G U I N A R D Ó
B A R C E L O N Awww.bcn.cat/publicacions [email protected]
ATENCIÓ CIUTADANA
Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) Districte
Lepant, 387.
Telèfon d’informació 010
(0,45?IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre cívic Casa Groga 93 418 65 31 Av. Jordà, 27.
Centre cívic El Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.
Centre cívic El Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134.
Centre cívic La Teixonera 93 429 12 05 Arenys, 75.
Centre cívic Matas i Ramis 93 407 23 56 Feliu i Codina, 20.
Espai jove Boca Nord 93 429 91 41 Agudells, 37-45.
Centre juvenil Martí Codolar 93 429 78 37 Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 8-12.
Casal de Barri Vall Hebron 93 428 98 48 Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 45.
Casal de Barri El Pirineu 93 219 92 24 Josep Serrano, 59-71.
BIBLIOTEQUES
Bibl. El Carmel-Juan Marsé 93 407 28 70 Murtra, 135-145.
Bibl. Montbau-Albert Pérez Baró 93 427 07 47 Àngel Marquès, 4-6.
Bibl. Guinardó-Mercè Rodoreda 93 435 31 70 Camèlies, 76-80.
Bibl. Horta-Can Mariner.Vent, 1. 93 420 82 85
SERVEIS SOCIALS
C. serveis socials Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134-136.
C. serveis socials Vall d’Hebron 93 429 12 05 Arenys, 75.
C. serveis socials Horta 93 358 81 00 Santes Creus, 8.
C. serveis socials Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.
Of. benestar social del Carmel 93 357 56 30 Pl. Pastrana, 15.
GENT GRAN
Associació Nou Horitzó 93 408 54 44 Art, 18.
Associació gent gran Canigó 93 428 54 03 Canigó, 137.
El Casalet Font Castellana 93 219 67 57 Francesc Alegre, 19.
Casal gent gran Baix Guinardó 93 450 27 47 Marina, 380.
Casal gent gran Horta 93 428 78 29 Feliu i Codina, 43.
Casal gent gran Vall d’Hebron 93 428 73 37 Arquitecte Moragas, 5.
Casal gent gran Parc del Guinardó 93 433 40 08 Garriga i Roca, 62
Casal gent gran Teixonera 93 429 68 43 Besòs, 17
ALTRES SERVEIS
Arxiu Municipal de Districte 93 291 67 26 Lepant, 387.
Centre de Normalització Lingüística 93 435 96 13 Marina, 343.
Punt d’Informació i Atenció 93 420 00 08
a les Dones.Pla. Santes Creus, 8.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana Horta-Guinardó
Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 47-51.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Marina, 347.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Maragall 93 446 29 50 Pg. Maragall, 52.
CAP Horta 93 407 27 50 Lisboa, 35.
CAP Sardenya 93 567 43 80 Sardenya, 466.
CAP Sanllehy 93 285 37 92 Av. Mare de Déu de Montserrat, 16-18.
CAP El Carmel 93 357 18 53 Murtra, 130.
CAP Vall d’Hebron 93 489 41 19 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.
Hospital de Sant Pau 93 291 90 00 Mas Casanovas, 90
Hospital de la Vall d’Hebron 93 274 60 00 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.
MÚSIC A
Divendres 18 de febrer
Balkatalan Experience
22 h. Centre cívic Casa Groga (av. Jordà, 27).
Concert de música balcànica inclosa al cicle de música anual programat per La Tarima.
Dissabte 19 de febrer
Jazz a la boca
22 h. Centre cívic Boca Nord (c. Agudells, 37-45).
A les 22 h, concert i, tot seguit, Jam Session de Jazz.
Divendres 4 de març
Celebrem el carnestoltes
18 h. Centre cívic Casa Groga (av. Jordà, 27).Tallers, xocolatada infantil, cremada de carnestoltes i concurs de disfresses.
INFAN T IL S
Divendres 18 de febrer
Cuentos bufonescos
18 h. Biblioteca Horta-Can Mariner (c. Vent, 1).
Recull de contes infantils. Activitat dins del cicle Lletra petita, inclosa al cicle Sac de rondalles, a càrrec de Joan Gamba. A partir de 4 anys.
Dissabte 19 de febrer
Bon profit! Sons a la carta
11 h. Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (c. Camèlies, 76).
Activitat dins del cicle Lletra petita, inclosa al cicle Aperitius musicals, a càrrec de Laia Torres i Raquel Móra. Taller de cuina creativa i musical. A partir de 3 anys. Preu: 3,5 euros.
Diumenge 20 de febrer
Orelles fredes, contes amb caliu
12 h. Biblioteca El Carmel-Juan Marsé (c. Murtra, 145)Activitat dins del cicle Lletra petita, inclosa al cicle Sac de rondalles, a càrrec de Fred Cases. A partir de 4 anys.
Dilluns 21 de febrer
El cau dels somnis
18 h. Biblioteca El Carmel-Juan Marsé (c. Murtra, 145)
Activitat dins del cicle Lletra petita (Tallers de desco-berta), a càrrec d’Ana Elvira Garcia. De 7 a 10 anys.
Dimecres 2 de març
Per Carnestoltes, contes poca-soltes
18 h. Biblioteca El Carmel - Juan Marsé (c. Murtra, 145).Activitat dins del cicle Lletra petita (Tallers de desco-berta), a càrrec d’Àgata Miquel. De 3 a 9 anys.
Belén Ginart
S
obre el precari equilibri d’uns patins nous, un nen juga a perseguir la seva ger-mana. L’esplanada de les pis-tes de petanca de la ronda del Guinardó els serveix de camp d’esbar jo mentre, a poca distància, l’avi reparteix l’a-tenció entre els néts i el diari. Els menuts no en són cons-cients, però fins no fa gaire en aquesta zona hi havia una autopista urbana gens propí-cia als jocs infantils. El febrer del 2009, va començar l’enderrocament delsviaduc-tes del darrer tram de la ron-da del Mig i queron-dava així sa-tisfeta finalment una antiga reclamació veïnal. Dos anys més tard, aquesta àrea ha canviat totalment la seva fe-somia. L’antic nus de carrils ha quedat reduït a dos en sentit Llobregat i tres en sen-tit Besòs; en l’espai alliberat s’hi han instal·lat espais en-jardinats, àrees de joc infan-tils, zones d’estada i un carril bici. Si abans els protagonis-tes eren els vehicles, ara els papers s’han invertit i la prio-ritat és per a les persones.
La transformació de la ronda del Guinardó, la qual és pre-vist que s’inauguri amb una gran festa popular el 20 de fe-brer, és un projecte de gran transcendència per a tota la
ciutat. Aquest és un dels punts més densos de circula-ció rodada de Barcelona, i ara la convivència entre els vehi-cles i els transeünts s’ha paci-ficat. Pel que fa al barri, té una importància vital per la unió de dues zones del Baix Gui-nardó obligades fins ara a viu-re d’esquena l’una amb l’altra. Una de les residents a la part alta, la Raquel, que hi ha vis-cut 21 dels seus 43 anys, creu que les noves rampes, ascen-sors i escales mecàniques aju-daran a cohesionar el barri. “Jo ho agraeixo molt perquè,
als meus 85 anys, em costa molt pujar a peu”, confirma el Josep que ha viscut aquí “tota la vida”. Com ell, la Raquel va-lora l’estètica de la nova
urba-nització i, sobretot, està satis-feta perquè “els veïns havien fet força durant molts anys per aconseguir l’enderroca-ment dels viaductes”.
Un dels espais d’estada de la nova ronda del Guinardó.
L’enderrocament de l’últim tram
de la ronda del Mig i la nova
urbanització, amb zones
enjardinades, d’estada i joc, ha
cohesionat el Baix Guinardó i
n’ha eliminat la condició
d’autopista urbana
La ronda del Guinardó cedeix
el protagonisme a les persones
L’obra, una vella
reclamació veïnal,
és cabdal també per
a tota la ciutat
C I U TA DA N S O P I N E N
Carme Sans
Conserge
Pinta bé, perquè hi haurà menys congestió de trànsit i perquè hi haurà espais per a la canalla i la gent gran.
Maite Rodríguez
Sense feina
Ha estat bastant bé, però no del tot, perquè davant de casa m'han deixat un mur molt alt que es podien haver estalviat. Tot i que s'ha guanyat pel que fa a llum, espai i vista.
Juan José Aguado
Jubilat
En principio bien, ha ganado mucho en ima-gen e incluso la circula-ción es menos caótica. Está mejor que antes.
Ricard Hernández
Administratiu
Molt bé, hi hem gua-nyat moltíssim, treure l'autopista d'Scalextric ha estat tota una gran cosa. Ara falta que plantin més arbres, però està bé.
Antoni Vidal
Conductor d’autocars
He vist construir el cin-turó i l'he vist desaparèi-xer. Ha guanyat en vista i la fisonomia d'ara és la mateixa que teníem els anys 60. Però no s'ha resolt el problema del trànsit i s'ha tret molt d’aparcament.
Víctor Sánchez
Estudiant
Està molt bé que s'in-novi i es millori la quali-tat de vida del barri, però les obres han estat molt llargues. A vegades el Districte no ha escol-tat tots els veïns, perquè n’hi ha que no volen el mur de la part alta.
Q u è o p i n a d e l a t r a n s f o r m a c i ó d e l a r o n d a d e l G u i n a r d ó ?
U N A A M B I C I O S A T R A N S F O R M A C I Ó
A
La ronda del Mig es va construir als anys 70 i des de mitjan dècada de 1980 es va anar remodelant i reurbanitzant. En el cas de la ronda del Guinardó, l’última intervenció que hi quedava per fer, les obres permetran la millora de la mobilitat general, amb la reordenació del trànsit de vehicles i l’ampliació de l’espai per als vianants. La trans-formació de la zona es completarà aquesta primavera quan acabin les obres de condi-cionament del parc de les Aigües.
E N T I T A T S
Beatriu Sanchís
E
l voleibol és un dels cinc esports més pràcticats arreu del món. “És un es-port que pot practicar tot-hom, divertit, que es juga a la platja també, que engan-xa, fàcil i difícil alhora, tot i que al nostre entorn som pocs els que fem volei”, afir-ma el president del Club de Voleibol AA Llars Mundet, Vicenç Puigdomènech. Se-gons el president del club, no es practica tant com al-tres esports a causa de la fal-ta de divulgació i informació que hi ha. Tot i així, el Club de Voleibol de Llars Mundet compta amb sis equips fede-rats i amb distintes modali-tats femenines i masculines com sènior, juvenil, cadet,aleví o benjamí mixt escolar. Aquestes modalitats es clas-sifiquen segons l’experiència i edat dels jugadors. A l’ac-tualitat es troben immersos de ple en la temporada, que
s’acabarà a la primavera, i el club vol mantenir els seus equips federats i ampliar els equips escolars, en especial els de la categoria infantil fe-menina i masculina, sobre-tot en aquesta última,
per-què el nombre de nens que practiquen voleibol és infe-rior al de les nenes. Per tant, i com a objectius d’aquesta temporada, “es vol ampliar la branca masculina de les categories inferiors i mante-nir la categoria a la lliga FEV (Federació Espanyola de Vo-leibol), cosa que sembla pos-sible per la bona marxa del club, tot i que el seu mante-niment és costós”. Tenim suport de l’Ajuntament de Barcelona, però ens agrada-ria tenir també suport d’al-tres institucions del país”, afirma Puigdomènech. El club és obert a tothom, als ciutadans més petits i tam-bé als ciutadans més grans, perquè existeix la possibili-tat de crear grups recreatius per a aquestes edats.
Més informació: voleibolmundet@gmail com / Tel.: 93 428 04 12
Entrenament del Club Voleibol Llars Mundet.
És un esport
que tothom pot
practicar, que
també es juga
a la platja i que
enganxa
És un dels esports més practicats a escala
mundial, i a Catalunya el nombre d’equips
femenis supera de llarg els masculins
El Club Voleibol Llars Mundet,
un espai obert a tothom
Un grup de joves voluntaris internacionals netejant l’antiga bateria antiaèria l’any 2006. (Foto: JMC).
El Carmel i part de
la seva història
Al pla de Barcelona, s’hi aixequen diversos turons. De fet, n’hi ha set, com a Roma. Malgrat aquesta coincidència, els de Barcelona han passat més desapercebuts en el coneixe-ment general de la ciutat. Aquests turons són: Monteroles, de 121 m; el Putxet, de 181 m; el coll dels Penitents, de 170 m; la Creueta del Coll, de 249 m; el Carmel, de 267 m; la Rovira, de 261 m, i la Peira, de 133 m. D’aquests, dos tu-rons, el del Carmel i la Rovira, acullen el barri del Carmel en algun dels seus vessants.
La història del Carmel ens porta fins els ibers, assentats dalt del turó de la Rovira, magnífica talaia sobre tot el pla de Barcelona i punt estratègic. Les dues muntanyes van co-mençar a ser urbanitzades en el primer terç del segle XX com a barris residencials. En el segon terç del segle passat aquests territoris acolliren una part important de l’onada migratòria que arribà a Barcelona i que va urbanitzar les muntanyes amb moltes cases d’autoconstrucció i diferents nuclis de barraques, autèntiques barriades amb nom i ha-bitades per gent lluitadora.
El passat mes de desembre, es va presentar a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé el llibreEl Carmel, 30 anys de pro-grés. Un barri de gent lluitadora, de Rafael Pradas, publicat per l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb l’Agèn-cia de promoció del Carmel i entorns, SA. Un llibre que fa un repàs dels canvis que s’han produït els darrers trenta anys, fent una anàlisi que abraça des del fet de barri popu-lar i lluitador fins a les visions de futur, passant per la vida quotidiana, la xarxa social, els equipaments o l’esvoranc. Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 443 22 65
J. M. Contel
À L B U M H I S T Ò R I C
Hi trobem accessoris de diferents estils.
L
a botiga Segue, d’accessoris, complements i articles de viatge, que trobem a la baixa-da del Mercat, és una franquícia d’aquesta prestigiosa cadena italiana que té més de 200 botigues arreu del món. La va obrir fa sis anys la Glòria Casals i és l’única botiga Segue que hi ha a tot Espanya. La clientela és principal-ment del barri, ens coprincipal-menta la Glòria, però també té molta altra gent que coneix la marca pels viatges que han fet a Itàlia. A més d’arti-cles de la mateixa marca Segue, també en te-nen de Benetton i Sisley, i fins i tot tete-nenal-guna cosa de Disney. Maletes, bosses, bitlle-ters, paraigües i molts altres articles ens inspi-raran a l’hora de donar-nos un caprici o fer un regal. Els articles són de diferents estils, amb gammes més juvenils i informals, i d’altres més clàssiques. Això sí, sempre amb la quali-tat i el disseny que ofereixen aquestes grans marques.
Segue
Baixada del Mercat, 3
Telèfon: 93 429 84 95 / www.segue.it
E L T A U L E L L
La qualitat i el disseny de grans marques
Joan Anton Font
LUIS CLÚA
N O T Í C I E S
f
Winnipeg, el vaixell de l’esperança
El 1939, 2.500 refugiats de la Guerra Civil espanyo-la van arribar a Xile des de Bordeus a bord del Win-nipeg. El 19 de gener passat, un recital poètic i mu-sical va recordar aquell viatge a la seu del Districte. Sobre l’escenari, els actors Jaume Comas i Carles Sa-las, el cantautor Lucho Roa i el guitarrista Eulogio Dávalos. També es va emetre el documental Winni-peg, paraules d’un exili.Planetari de l’Escola del Mar
El Planetari de l’Escola del Mar (Gènova, 12) ha en-trat a formar part de Temps de barri, temps educatiu compartit.Aquest programa obrirà el planetari a les famílies del barri un cop per trimestre. Les visites al planetari es gestionaran a través de les entitats i AMPA que participen al programa. Més informació: www.planetarimunicipal.com
Inscripcions a la rua de carnaval d’Horta
Les persones que vulguin participar a la rua de carna-val d’Horta amb opció de premi es poden inscriure a l’oficina del Cor d’Horta i Mercat (93 429 07 31) o a la seva pàgina web (www.corhorta.com) fins al 23 de fe-brer. Qui vulgui desfilar sense opció a premi també ho ha de comunicar a l’organització. La desfilada es farà el 5 de març a les 18 h, i el premis consistiran en vals de compra al mercat i comerços del barri.L’art visita les botigues del Carmel
Del 22 al 26 de febrer, fer la compra serà també un moment per gaudir de l’art. En concret de l’art audio-visual, en forma de vídeos d’animació i curts de ficció que es projectaran en una desena de botigues del bar-ri del Carmel durant aquestes dates. És la proposta de la tercera edició d’OFF CaminART, que a l’abril també té previst fer una exposició fotogràfica a l’estació de metro del Carmel i unaperformancede teatre a la plaça Pastrana.El Guinardó celebra el 50è aniversari del Nen de la Rutlla
Alexandra Rubio
C
om un veí més, el Nen de la Rutlla ha presen-ciat diversos actes que han tingut lloc a la seva plaça amb motiu de seu 50è niver-sari. Anomenada anys enre-re plaça de Puig i Alfonso, va ser rebatejada més tard amb el nom amb què se la conei-xia popularment: plaça del Nen de la Rutlla. Els darrers anys, la seva imatge ha estat l’emblema de les festes delbarri del Guinardó. Segons en Joan Corbera, membre de l’Associació de Veïns Joan Maragall del Gui-nardó i guinardorenc des de fa vint anys: “El Nen de la Rutlla és una estàtua que al llarg dels anys s’ha acabat convertint en el símbol del Guinardó i en el punt neu-ràlgic de trobada entre veïns i veïnes del barri”.
La història d’aquest emble-màtic monument comença
l’any 1960, quan l'Ajunta-ment de Barcelona i el Servei Municipal de Parcs i Jardins van convocar un concurs per seleccionar vuit escultures assignades a diverses places amb la intenció de rejovenir la ciutat. Una de les peces guanyadores va ser l’obra “Rotllana”,de l’escultor Joa-quim Ros i Bofarull. Amb el pas dels anys aquesta estàtua va acabar essent coneguda com “El Nen de la Rutlla”.
“El Nen de la Rutlla” és obra de Joaquim Ros i Bofarull. Daniel Romaní
E
l Mas Guinardó és a punt d’obrir les portes després de la rehabilitació i ampliació que s’hi ha fet perquè sigui seu d’entitats del barri. Aquest històric mas situat als jardins de Frederica Montseny serà, doncs, un casal d’entitats, un casal municipal en el qual poden tenir el seu espai –de manera gratuïta– les entitats del barri, que hi podran fer reunions i activitats. Les en-titats que tinguin un espai al Mas Guinardó hi tindran ac-cés directe. Al Mas Guinardó, s’hi faran nombroses activi-tats: conferències, exposi-cions, concerts (de música clàssica i de música moderna, de cant coral...), teatre i ta-llers per a gent de totes les edats –infants, joves i gent gran–, entre d’altres. La pro-gramació ja s’ha començat a preparar. Aquestes activitats estaran organitzades per les mateixes entitats o bé per grups informals –que no for-men par t d’una entitat–, també de manera conjunta entre diverses entitats –per exemple: els agrupaments i els esplais de la zona poden posar-se d’acord perorganit-zar-hi espectacles infantils i juvenils. L’Ajuntament de Barcelona n’organitzarà tam-bé unes quantes. A més, al Mas Guinardó hi haurà un hort urbà. L’ús que ha de te-nir el Mas Guinardó ha estat debatut a fons i de manera
conjunta per l’Associació de veïns i veïnes Joan Maragall del Guinardó, la Coordinado-ra d’entitats del Guinardó i l’Associació de propietaris i veïns del Mas Guinardó. El nou casal té una sala d’ac-tes (amb capacitat per a 200 persones), una sala polivalent (per a 100 persones), també
sales de tallers, de reunions, despatxos i magatzems per a les entitats, i pistes de petan-ca, ara renovades, als jardins de Frederica Montseny. El Mas Guinardó (segle XV) va ser el centre d’una explo-tació agrícola. Situat en un turó amb vistes privilegia-des, durant segles als seus voltants tan sols hi havia camps. L’any 1906, va esde-venir la seu de l’Associació de propietaris del Guinardó –la qual continua tenint el seu espai al Mas Guinardó després de la reforma– i a fi-nals dels anys 80 va ser ad-quirit per l’Ajuntament de Barcelona. Segons es diu, aquest mas ha donat nom a tot el barri. Ben a prop hi passava el torrent de la Gui-neu, que en català medieval s’anomenava Guinarda, mot que probablement va derivar en Guinardó.
Un cop acabades les
obres de
rehabilita-ció i ampliarehabilita-ció que
s’hi han realitzat, el
Mas Guinardó és a
punt per acollir les
entitats que hi
tindran la seva seu
El renovat Mas Guinardó ja és a punt per acollir activitats.
El Mas Guinardó,
edifici datat el
segle XV, va ser
una explotació
agrícola
LUIS CLÚA
JULIO PARRALO
ARXIU
Joan Anton Font
E
ducar en el lleure, és a dir, apren-dre mentre es juga, s’inventa, s’ex-perimenta, es comparteix i es gaudeix. Això és el que ofereix el casal infantil l’Ànec de Can Baró a nens i nenes de 4 a 12 anys. Compten actualment amb dos educadors, el Josep i la Verónica,els quals comenten que el més impor-tant és que els infants s’acostumin a socialitzar-se i a compartir, i que les ac-tivitats els serveixin per aprendre men-tre es diverteixen, d’una manera més amena i relaxada que quan van a esco-la. Fan jocs de sobretaula, esport, jocs en grup, contacontes, tallers creatius...
La comunicació amb les famílies i la seva implicació també és un aspecte fo-namental per als educadors del casal. L’Ànec té uns orígens veïnals. El casal va començar a funcionar l’any 1993 per iniciativa de l’associació de veïns del ca-sal Raimon Casellas, que va decidir ha-bilitar un espai al costat del bar i con-tractar un educador. El 1997, el casal va passar a ser municipal i entrà a for-mar part de la xarxa d’equipaments. L’any 2005 van canviar de local i es van traslladar a l’actual, amb més espai i unes condicions adaptades a les neces-sitats. Fa dos anys van iniciar el progra-ma de dinamització comunitària del barri en cooperació amb el casal de bar-ri El Pibar-rineu, amb el qual comparteixen moltes activitats i recursos. És un pro-jecte engrescador que vol potenciar la consciència de barri, fer que les activi-tats arribin a més gent i fomentar la participació. Amb aquest objectiu pro-gramen un seguit d’activitats, les ano-menades dinamitzacions obertes, que s’adrecen a tothom que ho desitgi.
Més informació: Casal infantil L’Ànec Pl. Raimon Casellas, 7 Telèfon: 93 284 74 96
L’Ànec, un casal infantil amb la
voluntat de dinamitzar Can Baró
E Q U I P A M E N T S
Activitats al casal infantil L’Ànec.
LUIS CLÚA
E L S G R U P S M U N I C I P A L S O P I N E N
O
G R U P S M U N I C I PA L S
Aquest és el títold’un llibre que vam presentar el passat 22 de de-sembre davant de molts dels protagonistes que, treballant amb l’Ajunta-ment i el Districte, han fet possible durant la recent etapa democràtica la transformació d’un barri de gent treballadora i lluitadora. Una transforma-ció que ha de continuar, que no s’atura amb l’arribada del metro, l’ascensor d’Alguer o la nova plaça Pastrana i els nous carrers del seu entorn. Un bar-ri on ja s’està construint una nova escola bressol i el nou aparcament de Salvador Allen-de. Un barri que aspira, des de l’ambició col·lectiva i el realis-me, a seguir progressant i millorant. A millorar l’espai públic, la mobilitat i l’accessi-bilitat, els equipaments i els serveis. A millorar la qualitat de vida de la gent i a treballar per les persones. Més cohesió social, més equilibri territo-rial, més equitat als barris i la ciutat: aquesta és la il·lusió dels i les socialistes també per a 2011.
El Carmel, 30 anys de progrés
PSC. Montserrat Ballarín
Avui vull fer un reconeixement a la feina que fan moltes entitats del nostre dis-tricte per ajudar persones que passen un moment difícil. L’al-tre dia coneixíem la iniciativa solidària de l’eix comercial del Cor d’Horta i del mercat, de fer un calendari per recollir fons per al menjador social “El Caliu” de la Parròquia Sant Joan d’Horta, que fa un tre-ball magnífic donant menjar a persones necessitades. Recordo també el Concert de Corals del districte que va fer el Club Esportiu Martinenc per recollir fons per a una altra entitat increïble com és Gre-sol. És fantàstic tenir associa-cions que fan aquesta tasca. Són uns exemples, com molts d’altres, de com ajudar a fer més amable la vida dels nos-tres ciutadans. Crec que és just reconèixer el que fan, i també fer una reflexió: aques-ta feina hauria de tenir molt més suport de l’Ajuntament, ja que és qui té la responsabilitat real d’assegurar el benestar dels nostres ciutadans.
Entitats solidàries
CiU. Maite Fandos
Horta-Guinardó pateix una manca d’equipaments clara que el Go-vern Municipal no ha sabut solucionar durant aquests quatre anys de mandat. La ciutat necessita garantir 1.000 places noves d’escola bressol concertades i crear 5.000 noves places públiques. A més, cal millorar l’atenció a la tercera edat i als discapacitats al nostre districte amb més equi-paments. Portem anys esperant els equipaments projectats a La Llosa i durant aquests quatre anys no s’ha construït res en aquest espai. Els 30.829 m2de
La Llosa han de descongestio-nar els serveis socials col·lap-sats de La Taxonera. Horta-Guinardó ha de centrar sus esfuerzos en prioridades como salir de la crisis, crear ocupación, la atención a las per-sonas, firmeza contra la delin-cuencia, una inmigración inte-grada que cumpla la ley, menos administración y más sociedad apoyando a los emprendedores. En definitiva, recuperar la me-jor Barcelona, la ciudad de la que nos sentimos orgullosos.
Més equipaments socials per a Horta-Guinardó
PPC. Alberto Fernández
Horta-Guinardó viu un moment d’il·lusió amb la finalització de moltes actuacions dels darrers anys. Estic con-vençuda que estem fent una important millora del districte, amb obres i equipaments a tots els barris, tot i que encara que-da feina per fer. Aquest és un bon moment per fer un reco-neixement a tota la gent que ha lluitat per la millora dels seus barris. Ara volem recordar que darrere d’aquestes fites hi ha el compromís municipal però també, i de forma decisiva, el compromís de persones i enti-tats. Si hem enderrocat el via-ducte de la ronda del Guinardó, hem instal·lat ascensors al Car-mel o al carrer Telègraf, hem es-trenat la nova escola bressol a Montbau, obrim el Casal de la Font d’en Fargues o el Mas Gui-nardó, recuperem el Turó de la Rovira o adquirim la Masia de Can Fargues és pel compromís d’homes i dones dels nostres barris. Des d’ICV-EUiA no vo-lem deixar de reconèixer la seva tasca i seguirem fidels a aquest compromís.
Gent compromesa amb les millores dels barris
ICV-EUiA. Elsa Blasco
A Esquerra ens preocupen les persones. Durant aquest mandat Esquerra ha forçat el govern municipal del PSC i ICV a aplicar les nostres propostes a través dels Pressu-postos; el resultat han estat 242 milions d’euros –decidits per ERC– que han servit per pal·liar els efectes de la crisi, per potenciar la capitalitat de Barcelona i per fer una Barce-lona millor. Des de l’oposició hem fet passes per defensar el manteniment de l’Estat del Benestar i cap a la consolida-ció de Barcelona com a capital de Catalunya a escala interna-cional. Algunes d’aquestes me-sures són: ampliació de les partides per a beques de men-jador escolar, increment de les bonificacions de l’IBI a les fa-mílies monoparentals i famí-lies nombroses, congelació d’impostos i taxes durant els anys 2010 i 2011, gratuïtat dels equipaments esportius municipals per a les persones aturades, duplicació de les aju-des per a la rehabilitació, etc.
Suport a les persones
ERC. Ester Capella
Esport des
del segle XIX
Un viatge fotogràfic a la vocació esportiva de Barcelona i dels barcelonins des del final del se-gle XIX, on no falta el record dels Jocs Olímpics de 1992. Amb textos de Carles Santaca-na, professor d’Història Con-temporània de la Universitat de Barcelona.Barcelona Esport
Edita: Ajuntament de Barcelona PVP: 20 euros
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
BTV
“Connexió Barcelona”.
De dilluns a divendres, de 18 a 19.45 h “Info Barris”. Dijous, a les 13,05 h. Canal 26 TDT
www.btv.cat www.btvnoticies.cat
TV Horta-Guinardó
www.tvhortaguinardo.com
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
Boca-Ràdio - 90.1 FM
Agudells, 37-45. Tel. 93 429 91 41
Ràdio Horta-Guinardó - 91.6 FM
www.rhg.cat
Av. Mare de Déu de Montserrat, 78. Tel. 93 456 04 58.
Radio Carmelo
www.radiocarmelo.es Calderón de la Barca, 99. Tel. 93 420 08 05
INTERNET
Web de vacances d’hivern
En aquest espai trobareu tota la infor-mació sobre les activitats que ofereix l’Ajuntament durant les vacances d’hi-vern dels nens i les nenes.
www.bcn.cat/vacanceshivern Facebook d’Horta-Guinardó
Més de 300 persones i entitats ja s’hi han fet seguidors. També s’hi pot accedir des del web del Districte.
www.bcn.cat/horta-guinardo/ facebook
Web d’Horta-Guinardó
Presenta nous continguts, com ara audiovisuals que complementen les informacions diàries.
www.bcn.cat/horta-guinardo/
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S.Paredes
L
a Marató de Barcelona 2011 tornarà a reunir milers d’atletes de tot el món, el proper 6 de març, en aquesta prova reconeguda mun-dialment i que transcorrerà pels principals carrers de Barcelona. L’èxit de l’edició 2010, en la qual la prova es va convertir en la més multitudinària de la història, amb 12.211 atletes participants, fa que l’organització esperi superar aquest any el rècord del passat, i anima de nou els ciutadans a participar-hi com a corredors o com a especta-dors.La Marató de Barcelona, que tindrà el punt de sortida a l’avinguda de Maria Cristina a les 8.30 hores, està dividida en diverses categories: Sub 23, de 18 a 22 anys; Sènior, de 23 a 34 anys; Veterans A, de 35 a 44 anys; Veterans B, de 45 a 54 anys; Vete-rans C, de 55 a 64 anys, i, finalment, Veterans D, de més de 65 anys.
El període d’inscripcions es tancarà el 20 de febrer de 2011. El preu de la inscripció, entre el 31 de gener i el 20 de febrer, és de 70 euros. Les inscripcions poden fer-se a través de la pàgina web oficial.
El dia de la Marató hi haurà 12 punts d'animació al llarg del recor-regut de la cursa, que transcorrerà per diferents carrers i avingudes de Barcelona com: carrer de Sants, av. Diagonal, Camp Nou, Gran Via de les Corts Catalanes, passeig de Grà-cia, av. Meridiana, rambla Prim, Fò-rum, av. Litoral, Arc del Triomf, la Rambla i av. Paral·lel, entre d’altres.
Més informació: www.barcelonamarato.es
Queden pocs dies perquè
Barcelona tremoli amb
les petjades dels atletes
que recorreran els seus
principals carrers durant
la Marató de Barcelona
El preu de la inscripció
en la Marató de
Barcelona és, fins al 20
de febrer, de 70 euros
Participants a la Marató del 2010.
Tot preparat per a l’edició 2011
de la Marató de Barcelona
PEP HERRERO. INSTITUT BARCELONA ESPORTS
D. R.
L’Ajuntament ha obert una casa d’acollida d’urgències per a les do-nes que pateixen violència masclis-ta i per als seus fills i filles. El cen-tre té deu habitacions i pot acollir fins a 27 persones. És per a una es-tada curta –no més de dues setma-nes. Té per objectiu proporcionar un espai de seguretat i suport a la dona, per tal que pugui reflexionar sobre la seva situació i sobre les di-ferents alternatives possibles, aju-dar-la perquè pugui explicar-la als seus fills i filles, si en té, i assegurar la cobertura de les seves necessi-tats bàsiques d’allotjament, manu-tenció i salut. A més, té la funció de
proporcionar-li atenció educativa i psicològica mentre dura l’acolli-ment d’urgència, de manera com-plementària amb l’atenció social i jurídica que proporciona l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD). L’acolliment d’urgència és un servei per a la dona maltractada que ha decidit abandonar d’immediat la seva llar i hi ha risc que la persona agressora la pugui localitzar i ame-naçar o agredir a ella, als seus fills o a les persones del seu entorn dis-posades a acollir-la.
Més informació: Telèfon d’urgències: 900 900 120 A partir de març:
Equip d'Atenció a les Dones C. Garcilaso, 23-27 Tel. 93 243 37 10 www.bcn.cat/dones
Casa d’acollida d’urgències
per a les dones maltractades
S E R V E I P Ú B L I C
Quan es va crear l’entitat?
El 1923, per un grup de gent d’Horta en el qual hi havia els senyors Bel, Ca-sas Devesa, Castells, Estrada, Mon-teys i Morros.
I després?
L’entitat va durar fins a la Guerra Ci-vil i, un cop acabada, va deixar de fer activitats.
Va estar molts anys inactiva?
Fins al 1950, quan diferents persones vinculades amb la seva fundació i que tenien ganes de reprendre les ballades de sardanes la van tornar a engegar. Tot i les dificultats de l’època van poder anar fent-ne amb certa periodicitat.
Com arriben al moment actual?
L’entitat va tornar a fer una aturada i al final dels anys noranta les úniques ba-llades que es feien eren les de la Coor-dinadora d’entitats d’Horta, l’Ateneu Hortenc i el Foment Hortenc. Alesho-res, un grup de persones del barri va voler recuperar l’entitat i em van pro-posar si volia prendre part del projecte.
I va acceptar?
Sí, vaig acceptar. I quan es va consti-tuir la nova Junta, com que hi havia molta gent nova, va sorgir tot un se-guit de noves idees. Una de les prime-res coses que vam fer fou constituir-nos com a entitat jurídica amb seu a l’Ateneu Hortenc.
Quan arriba a la presidència de l’entitat?
Primer vaig entrar com a vocal i el 1999 vaig arribar a la presidència per rellevar el senyor Joan Puig. I ara a la Junta hi ha la Sra. Camil·la Rius i els Srs. Casas, Grau, Monereo i Terrades.
Com ha evolucionat l’entitat en aquesta darrera etapa?
Amb una millora d’audicions, incre-mentant-ne el nombre i també amb una millora pel que fa a qualitat de les cobles contractades. Això ha fet que vingui més gent a les ballades. I millo-rant-ne també la difusió. Abans més es feien fullets i ara amb les no-ves tecnologies diversifiquem més aquesta informació a través del nostre bloc http://grupsardanistahorta.blogs-pot.com i de la pàgina de la Federació sardanista, on anunciem totes les nostres ballades.
On les fan?
Fem una ballada al mes en cap de set-mana a la plaça Eivissa, que varia per no coincidir amb les altres de la ciu-tat. Està integrada en una programa-ció conjunta de diferents entitats de Barcelona, perquè cada diumenge hi hagi sardanes en algun punt de la ciu-tat, a banda de les que es fan cada diumenge a la plaça de la Catedral.
Quina és la situació de les sardanes a Horta?
En aquest moment tenen molt bona sa-lut, en totes les ballades que fem s’om-ple la plaça i hi ve gent de tot arreu.
Què li ha semblat guanyar aquest premi?
Ha estat fantàstic. Va ser una sorpresa molt agradable. Que et donin un premi per una cosa que fas i que t’agrada és el màxim a què es pot aspirar.
Com arriba vostè a les sardanes?
Les sardanes sempre m’havien agra-dat molt, i tot va començar quan vaig apuntar el meu fill a un curset de sar-danes; tot seguit m’hi vaig afegir per anar a ballar amb ell. Un temps des-prés vaig entrar a la colla Maig i vaig continuar aquest procés ensenyant a ballar sardanes a les escoles dins del programa del Congrés de Cultura Ca-talana “El País a l’escola”...
Sí...
Encara dono cursets de sardanes tots el divendres de 18.30 a 19.30 h al centre cívic Matas i Ramis del carrer Feliu i Codina. Unes classes que estan obertes a tothom i a totes les edats. Les persones interessades només cal que hi passin.
Organitzen sardanes amb les altres entitats d’Horta?
Sí, la ballada de sardanes de la Casta-nyada amb l’Ateneu, la Festa de Mans Unides amb la parròquia de Sant Joan d’Horta, la Festa del comerç amb el Cor d’Horta i la Festa Major, on a banda de les sardanes fem alguna altra petita col·laboració, com ara un ball de bas-tons o altres danses catalanes que tam-bé podem oferir les entitats.
E N T R E V I S T A
E m í l i a E s c u d e r
, p re s i d e n t a d e l G r u p S a rd a n i s t a Ho r t a
L’Emília Escuder amb el seu premi Horta-Guinardó 2010.
Per la seva dedicació a la promoció i
organització de ballades de sardanes,
Emília Escuder va rebre un dels premis
d’Horta-Guinardó 2010. Hem parlat amb ella del Grup
Sardanista d’Horta
“Que et donin un premi
per una cosa que fas i que
t’agrada és el màxim a
què es pot aspirar”
“Fem una ballada al
mes en cap de setmana
a la plaça Eivissa”
JOSEP MARIA CONTEL