Prim aver
a2 005
la
plaça
Què en pensen els ciutadans del mercat?
>>
Els mercats arriben a casa
>>
L’any de la Gastronomia, l’any dels mercats
>>
Barcelona adapta els mercats al segle XXI
>>
Cuines del Món, una trobada exquisida
>>
El Mercat del Poblenou obre les portes
>>
Un Nadal màgic
>>
>>
estudi
Institut Municipal de Mercats de Barcelona
President
Jordi Portabella i Calvete
Gerent
Jordi Torrades i Aladren
Institut Municipal de Mercats de Barcelona Av. Icària, 145-147. 4a pl
0805 Barcelona www.mercatsbcn.com Tel.: 93 402 70 00 Fax: 93 413 28 99
Edició
Director
Jordi Tolrà
Coordinació
Departament de Comunicació IMMB
Producció
Manfatta SL
Disseny i maquetació
symbol.
Impressió
Gràfiques Minerva
Dipòsit Legal
xxxxxxxx
A
Mercats de Barcelona hem volgut conèixer de primera mà què opinen, els barcelonins i barcelonines, dels Mercats i dels serveis que ofereixen. Així com també hem volgut determinar els seus hàbits de consum, amb quina freqüència hi compren i els factors que duen els no-clients a no comprar-hi.Per això, hem realitzat dos estudis, un mitjançant l’Òmnibus Municipal de l’Ajuntament de Barcelona i l’altre a través de l’Institut Àgora. En el primer cas, hem realitzat preguntes a ciutadans escollits aleatòria-ment, inclosos aquells que no són responsables de les compres i aquells que no tenen un Mercat a prop.
En el segon, hem recollit l’opinió d’aquelles persones que no són clients habituals dels Mercats, és a dir, que hi compren un cop a la setmana o amb menys freqüència i que, a més, en tenen un a menys de deu minuts de casa seva.
El mercat, espai de referència
Els resultats indiquen una primera dada significativa: el 79,1% dels ciu-tadans compren als Mercats els aliments frescos. Aquest fet suposa que
Què pensen
els barcelonins
dels Mercats?
Els ciutadans de Barcelona
valoren positivament
els Mercats municipals
Els mercats municipals de Barcelona constitueixen una xarxa única a Europa i al Món per història, vocació de servei i qualitat. El primer element de cultura que van aportar-nos els antics grecs en arribar a Catalunya va ser la creació de la ciutat d’Empúries, el nom original de la qual, Emporion, vol dir precisament mercat. La Barcelona romana, Barcino, va ser una colònia agrícola productora d’oli que va constituir un mercat al seu voltant. Així doncs, els mercats a Catalunya i a Barcelona són tan antics com les ciutats, la civilització i la cultura.
Però en el segle XXI, els mercats són molt més que espais comercials. Són espais de relació, comunicació i d’aprenentatge. Espais socials i de vida. Els mercats acumulen coneixement i experiència, i els seus dipositaris en són els comerciants que hi treballen dia rera dia.
Mantenir aquest nivell de lideratge requereix un compromís d’autoexi-gència i responsabilitat que recau en tots els qui fem Mercats cada dia, però molt especialment en l’Ajuntament de Barcelona com a ens públic responsable de vetllar per mantenir els estandards de servei i qualitat.
L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) per mitjà de la marca Mercats de Barcelona treballa per promoure entre els ciutadans la idea de que una vida que incorpora el mercat com a espai de provisió d’alimentació fresca és una vida més saludable i plena. Perquè estem convençuts que els mercats són un element clau en allò que s’ha donat en anomenar “estil de vida mediterrani”, una manera de viure que suposa destinar un temps a la visita al mercat per triar d’entre les varietats i qualitats que ofereix, i després assaborir el producte fresc entre els nostres després d’haver-lo preparat, perquè no, també en un ambient de distensió i alegria.
La nova revista La plaçaque ara encetem té la voluntat d’esdevenir un instrument útil i amè per facilitar la reflexió i l’anàlisi al voltant de la realitat econòmica, social i cultural que constitueixen els mercats. Un espai d’intercanvi de coneixements i experiències que permeti, als mercats i a tots els qui treballen al seu voltant, seguir avençant i liderant a Europa aquest projecte únic en el nou segle XXI.
Jordi Portabella
Segon Tinent d’Alcalde President de Mercats de Barcelona
més de la meitat dels barcelonins, en un moment o altre, fan les seves compres al Mercat.
L’Òmnibus descobreix que un 85,9% dels usuaris dels Mercats municipals compren, com a mínim, un o dos cops per setmana i que el 77,4% ho fan setmanalment. Aquesta dada pren més importància si es té en compte que la fre-qüència en què els joves van al mercat és menor que la de les persones majors de 34 anys.
Els estudis demostren que una de cada quatre compres es fa a la tarda. Tot i que predomina l’horari matinal, aquesta xifra indica que també s’ha de valorar l’horari de tarda, ja que cada vegada pren més rellevància.
Així doncs, en el nostre entorn és més freqüent la compra quotidiana als Mercats municipals que no a d’altres esta-bliments. Però això no vol dir que no es vagi a comprar a d'altres botigues, sinó que s’hi va, però no per comprar pro-ductes frescos. Aquesta dada reflecteix, doncs, que les compres importants en una família es realitzen, en la gran majoria dels casos, als Mercats municipals.
Qualitat i atenció personalitzada
El 83,7% dels enquestats afirmen que van quedar satisfets la darrera vegada que van anar a comprar al mercat, la qual cosa demostra que 8 de cada 10 ciutadans tenen una imatge positiva del servei dels Mercats.
Però, què és el que es valora més del Mercats? El 47,6%
d’aquells que van quedar molt o bastant satisfets l’última vegada que van anar al mercat, fou gràcies a la varietat i a la qualitat del producte.
Un altre dels factors fonamentals que més s’aprecien dels Mercats és, amb un 31,2%, el tracte personalitzat dels vene-dors i venedores de les parades.
Aquestes són les causes més destacades de la satisfacció dels clients, malgrat que se n’ha de tenir en compte d’altres molt importants i valorades, com els serveis prestats en els Mercats i la seva proximitat.
Els estudis també serveixen per mesurar el grau de satis-facció envers l’establiment on es compra. Un 87% dels clients habituals d’una parada està completament satisfet amb les compres que hi fa i no la canviaria per cap altre tipus d’establiment comercial.
I vostè, per què no va al mercat?
Un altre dels objectius d’aquests estudis és conèixer el motiu pel qual algunes persones no van al mercat habitualment, malgrat tenir-lo a prop de casa. Els estudis assenyalen que les raons principals que tenen aquells que no van al mer-cat són de caràcter estructural i urbanístic.
D’aquí, se n’extreu la conclusió que hi ha gent que voldria anar més sovint als Mercats però que no pot fer-ho. Els motius principals d’aquest impediment són la falta de temps, en un 27% i, en un 12,1%, el baix consum de productes.
Les respostes dels ciutadans demostren la necessitat de seguir millorant els nostres espais comercials en la mateixa línia en què s’està treballant actualment.
Seguim millorant
Un 14,2 % dels enquestats ha respost que no canviaria res per millorar els Mercats municipals.
Entre aquells que sí canviarien coses dels Mercats, un 12,8 % fa referència a les instal·lacions, que és, precisament, on se centren la majoria d’accions de millora que Mercats de Barcelona està realitzant.
Pel que fa al coneixement que té la ciutadania sobre aques-tes millores infrastructurals, un 61% dels enquestats sap que s’estan remodelant i modernitzant els Mercats municipals. El 82,3 % opina que l’Ajuntament de Barcelona ha de conti-nuar amb aquesta política de reforma i millora dels Mercats de la ciutat, amb l’objectiu principal de captar nova clientela.
8 de cada 10 ciutadans tenen una imatge
positiva del servei dels Mercats
Factors de satisfacció
Pregunta: “Per què va quedar satisfet d’haver anat al mercat la darrera vegada?”
(espontània i només per als que van quedar molt o bastant de satisfets de la darrera vegada que va anar al mercat municipal)
Varietat / Qualitat del producte
Atenció al client
Altres
Preus
Serveis
47,6%
31,2%
8,5%
7,7%
5,0%
Els que van quedar satisfets és bàsicament per la varietat i qualitat dels productes (47,6%) i l’atenció als clients (31,2%) que ofereix el mercat.
Un dels factors fonamentals que més
s’aprecien dels Mercats és, amb un 31,2%,
el tracte personalitzat dels venedors
i venedores de les parades
>>
entrevista
• Els Mercats municipals continuen essent líders
en la provisió d’alimentació fresca dels barcelonins.
• Són usats per la majoria dels ciutadans.
• Gairebé tres quartes parts d’aquells que en poden
ser clients, els usen.
• La valoració del servei que presten és molt bona
(83,7%).
• Allò que es valora més dels mercats és la qualitat,
la varietat i l’atenció personalitzada que ofereixen (78,8%)
• La meitat de les compres al mercat que fan
els clients no habituals són al cap de setmana.
• En la comparació amb els supermercats,
els mercats són molt més valorats en relació a la qualitat i a la varietat; i menys valorats en la proximitat i la comoditat.
• D’entre els compradors que no van al mercat
habitualment, tres quartes parts hi havia comprat fa anys.
• Els factors que portarien a un major ús dels
mercats serien l’ampliació dels horaris, la proximitat i una millora de la comoditat de compra.
• Entre els motius per no compra-hi en destaca
la llunyania (36,7%) i el fet d’anar al supermercat (18,7%). Un 16,8% assenyala la manca de temps o els horari dels Mercats.
• Els ciutadans coneixen el procés de remodelació
dels Mercats (un 61% n’ha sentit a parlar) i creuen
que ha de seguir endavant (82%).
Conclusions
dels estudis
Els resultats assenyalen amb claredat les
dades següents:
L
a qualitat i els nous serveis als clients, bàsics en els projectes de remodelació integral de l’IMMBAra fa un any i mig que es va produir el relleu en la seva persona en la presidència de Mercats de Barcelona coincidint en el nou mandat municipal. Quins han estat els punts més destacats en el canvi d’orientació en la gestió que vostè ha impulsat?
El primer que hem fet és apostar per una gestió de proximi-tat. Trepitjar els mercats, parlar amb les juntes de venedors, relacionar-nos-hi. Cada setmana visitem un mercat. És la millor manera, penso, de copsar el dia a dia del que ja és la xarxa de mercats més important d’Europa. No ens hem que-dat aquí, però. Aquest nou tarannà ha anat acompanyat d’un renovat compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els
Entrevista
a
Jordi
Portabella
>>
entrevista
mercats. L’aspecte més evident és la creació del Pla de Millores. Hem aconseguit que bona part dels recursos que s’obtenen a través del cànon patrimonial es reinverteixin en els propis mercats. Un altra iniciativa molt destacada: el Pla d’Acció Municipal 2004-2007. Es destinaran 50 milions d’eu-ros en la remodelació de 7 mercats. Em sembla que l’aposta de la ciutat pels seus mercats és clara.
De quins resultats està més satisfet en aquest primer any i mig de president de Mercats?
Del que estic més satisfet és del clima de treball conjunt i del nivell de col·laboració que hem bastit tots plegats; l’Institut Municipal de Mercats i les entitats. Això ha permès resoldre les dificultats de relació que havien existit ante-riorment. També estic molt satisfet d’una altra cosa: he comprovat en primera persona que el ciutadà de Barcelona valora altíssimament els seus mercats, se’n sent orgullós. Les iniciatives que hem impulsat fins ara també ens fan ser
molt optimistes. La targeta client o els Dies Grocs, en són dos exemples.
Com definiria l’actual moment dels mercats munici-pals?
És un moment ple de reptes i d’oportunitats. Mantenir la qualitat dels mercats, que vol dir continuar sent el referent indiscutible de l’alimentació fresca dels ciutadans: aquest ha de ser el nostre principal objectiu. És per això que pro-posem intervencions a mida, mercat per mercat, que ajudin a mantenir els nivells de competitivitat comercial que ara tenen. Un mercat competitiu és la millor manera de mante-nir un barri vertebrat i per això l’Ajuntament de Barcelona ha de donar suport als mercats.
Pensem a més que ho hem de fer amb els millors instru-ments i amb les estratègies més avançades, millorant l’o-ferta de serveis complementaris i creant eines de fidelitza-ció com les targetes de client.
Cada setmana dedica tot un matí a visitar un mercat de la ciutat i a mantenir una reunió amb la seva Junta de Comerciants. Què ha descobert especialment en aquest contacte tan directe?
He copsat la diversitat dels mercats, el dinamisme, el com-promís de la gent que hi treballa. He comprovat que els comerciants creuen en el què fan.
Els estudis sociològics encarregats per Mercats de Barcelona assenyalen que els ciutadans valoren sobretot la qualitat, la diversitat i l’atenció personalit-zada que hi reben. Com es podrà mantenir aquesta valoració?
Adaptant l’oferta a les noves necessitats del consumidor. Obrir les tardes, per exemple, però també implantant les noves tecnologies o impulsar el repartiment a domicili. El 75% dels consumidors creu que el nivell comercial de la ciutat ha millorat o es manté al mateix nivell que fa cinc anys. En general, les iniciatives per impulsar els mercats són més que ben rebudes. Les dues mil primeres targes de client, que vam distribuir al Mercat del Clot, es van esgotar en menys d’una setmana.
Els mateixos estudis indiquen que els ciutadans usa-rien més els mercats si estiguessin oberts més hores i oferissin més comoditat? Quins canvis s’haurien d’impulsar i per part de qui?
Les Juntes han d’entendre que els mercats han d’obrir a les tardes. Ens hem d’adaptar als temps moderns: els mercats no en poden ser aliens. Facilitar la conciliació de la vida labo-ral i familiar ha de ser un dels nostres primers objectius.
Quin és el model de mercat de futur que impulsa?
Un mercat d’alta qualitat, però al mateix temps mantenint la diversitat de productes. Que hi hagi tots els productes i de totes les varietats. Un mercat que faci barri, que faci ciutat. Un mercat preparat tecnològicament: que sigui motor del comerç del barri.
Quin paper ha de jugar el nou Mercat de Santa Caterina?
Santa Caterina serà, com La Boqueria, un mercat excepcio-nal, per moltes raons. A banda del projecte arquitectònic,
que és molt singular, l’obertura del nou mercat suposa un nou impuls per al barri. Hem creat un nou punt de trobada, un nou espai d’intercanvi comercial, recuperant així, el paper que va tenir el mercat fa 150 anys. L’edifici disposa de dues plantes de soterrani amb 41 magatzems i nous molls de càrrega i descàrrega, aptes per a tota mena de camions. L’equipament també contribueix de manera espe-cífica al medi ambient i la sostenibilitat: sota la planta del mercat s’ha instal·lat la central de recollida pneumàtica de residus del barri. La rehabilitació del mercat no només ha servit per incorporar-hi totes les noves tecnologies de ser-vei i confort, sinó que també definirà una nova manera d’entendre les funcions que pot oferir un mercat el segle XXI.
Com valora la introducció dels autoserveis en els mercats que s’han remodelat?
En totes les remodelacions s’ha demostrat que els autoser-veis han atret clients. Han sumat, han captat públic nou. L’autoservei facilita la compra en un sol acte i permet opti-mitzar el temps. Això és indubtable. És més, els mercats que no els han introduït es troben que l’autoservei s’instal·la fora i llavors sí que els fa competència.
Un dels aspectes en els quals vostè insisteix més quan visita els mercats és la demanda als comer-ciants que facin correctament la recollida selectiva dels residus. Com estan col·laborant els mercats a la sostenibilitat ecològica?
Els mercats
arriben a casa
>>
repartiment a domicili
S
ón les 11:25 del matí d’un dimarts al Mercat d’Horta. L’Anna Cano, clienta habitual de les parades d’Horta, s’acosta al Taulell d’Informació. A la mà, hi duu una cartolina groga amb la seva comanda: només queden 5 minuts perquè l’empresa Repartim, encarregada de la domiciliació de compres del mer-cat, iniciï el primer torn de repartiments.L’Anna ens explica que prefereix els productes de mercat als de supermercat. Fa anys que pateix artritis, i per això no pot dur gaire pes. Abans, sense el servei de repartiment a domicili, havia d’anar a comprar gairebé cada dia.
“Et traiem un pes de sobre”
Sota aquest lema, els mercats d’Horta i de la Vall d’Hebron ofe-reixen un servei de domiciliació de compres als seus clients. Per fer-ho, Mercats de Barcelona compta amb la Fundació Els Tres Turons, dedicada a facilitar la inserció sociolaboral de per-sones amb transtorns de salut mental.
Mercats de Barcelona promou
el repartiment a domicili de les
compres amb un doble objectiu social
uns nivells òptims seria desitjable poder fer-ne compostat-ge pels pacompostat-gesos.
Darrerament s’observa una presència creixent de la nova immigració com a nous clients dels mercats municipals. Els mercats podrien ser factors d’integra-ció social pels immigrants?
Em satisfà molt veure com els immigrants es fan seus els mercats. Observem com a llocs molt diferents, al Mercat de Montserrat, a La Boqueria..., els nouvinguts s’integren en el teixit comercial. Hi ha una gamma de productes fins fa res oblidats, com els menuts, que tornen a tenir sortida gràcies als immigrants.
Com valora l’ús del català en els mercats municipals?
Ha millorat, però encara ho ha de fer més. En la retolació dels productes, per exemple. És un esforç que hem de renovar. A la tardor llançarem un a campanya en aquest sentit.
Quin és l’objectiu de crear l’Associació Europea de Mercats?
>>
gastronomia
L’Elisenda Valls, membre de la Fundació, ens explica que el servei de repartiment d’aquests dos mercats es realitza a través d’una empresa anomenada Repartim i observa que el servei es troba en fase de consolidació després de 4 anys d’experiència. A més, assenyala que aquest servei fa possi-ble que es trenqui una mica el tabú construït al voltant dels transtorns mentals.
A través de Repartim, la Fundació crea un entorn de treball de transició perquè les persones amb malaties mentals puguin integrar-se amb garanties al mercat laboral. La Maite Tortosa, treballadora de Repartim, explica: “Vaig començar a treballar amb el servei de domiciliació fa només dos mesos. Feia molts anys que era mestressa de casa i no creia que fos capaç de treballar fora. Ara estic molt con-tenta d’haver-me decidit i, a més, he après a parlar català!” El servei de domiciliació funciona de dimarts a dissabte al Mercat d’Horta i de dijous a dissabte al Mercat de la Vall d’Hebron. Costa 2 euros, però el mercat d’Horta ofereix aquest servei de forma gratuïta els dimarts i dimecres sem-pre que la compra sigui superior a 72 euros.
Recuperar vells clients
El servei de domiciliació ha retornat als mercats d’Horta i de la Vall d’Hebron compradors que s’havien vist obligats a recórrer als supermercats. Persones amb problemes de mobilitat o pares de família nombrosa han tornat a visitar aquests mercats.
Així la Carme Font, clienta habitual del Mercat de la Vall d’Hebron, ens comenta que amb l’arribada de l’Aniol, i sen-se el sen-servei de domiciliació, sen-se li hauria fet molt difícil
gau-dir dels productes del mercat. “Amb un cotxet, se’t fa molt difícil carregar amb moltes bosses”, comenta.
Un servei als comerciants
De les 150 comandes setmanals que es domicilien al Mercat d’Horta, les parades on més s’utilitza el servei són les fruiteries, els comerços on les compres solen ser més voluminoses. De fet, i de manera més informal, fruiteries com Fruites Díaz del Mercat d’Horta, feia anys que realitza-ven el repartiment amb la seva pròpia furgoneta. Ara, i grà-cies a la implantació del servei “Et traiem un pes de sobre”, no necessiten fer hores extres visitant els seus clients. Així doncs, podem concloure que el servei de domiciliació implantat als mercats d’Horta i de la Vall d’Hebron, realitza una triple funció: facilita la inserció laboral de persones amb transtorns mentals, porta els productes frescos i de qualitat dels mercats a les cases dels compradors amb mobilitat reduïda i permet que els comerciants no hagin de dedicar un temps extra a portar les compres a casa dels seu clients.
El servei de domiciliació
ha retornat als mercats
compradors que s’havien
vist obligats a recórrer
als supermercats
L’Any de la Gastronomia
L
a restauració ha esdevingut una part fonamental del desenvolupa-ment de la cultura catalana. En els últims anys, la cuina mediterrània ha adquirit una popularitat creixent i s’ha convertit en una de les tradi-cions culinàries més atractives del món.Actualment, vivim un renaixement culinari i, gràcies a això, protagonitzem un dels moments més esplèndids de la història gastronòmica de Catalunya. Cada dia, la cuina catalana inventa nous plats i noves tècniques sense oblidar les seves arrels més profundes.
Aprofitant aquest ressorgiment, l’Ajuntament de Barcelona, amb la parti-cipació activa de Mercats de Barcelona, organitza l’Any de l’Alimentació, la Cuina i la Gastronomia 2005-2006 amb l’objectiu d’apropar la gastro-nomia de qualitat a tots els ciutadans i ciutadanes.
Amb aquesta iniciativa innovadora, que acull 150 actes de tot tipus (con-ferències, exposicions, fires, tasts i itineraris), Barcelona mostra la diversi-tat cultural dins del món de l’art culinari i alhora promou la gastronomia catalana.
Barcelona serà
la Capital Mundial
de l’Alimentació
durant dotze mesos
L’Any de la
Gastronomia,
l’any dels
>>
Mercats s. XXI
Els actes de l’Any de la Gastronomia ens descobreixen les arrels culinàries de Catalunya, les noves tècniques gastro-nòmiques i els productes més exòtics.
Aquesta proposta és fruit de l’èxit d’experiències anteriors i de la prosperitat que experimenta el món culinari català.
L’any dels Mercats
Els mercats de Barcelona són els protagonistes de l’any 2005. La implicació amb el seu entorn, el compromís cívic i amb la salut mediambiental converteixen els mercats en un element imprescindible en els actes previstos per a l’Any de la Gastronomia. Així, els mercats hi són presents per edu-car els paladars dels ciutadans i promoure els productes frescos, variats i de qualitat.
L’Ajuntament de Barcelona
invertirà 1,5 milions d’euros
en l’Any de la Gastronomia
• Cuines del Territori als Mercats. Onze jornades centrades en la promoció dels productes autòctons d’onze zones de Catalunya. Cada jornada, organitzada en un mercat diferent, inclou una mostra de cuina i un tast dels productes.
• Cuines del Món. Presentació de les tradicions culinàries internacionals que conviuen a Barcelona, de la mà dels seus millors restaurants. Una iniciativa de Mercats de Barcelona per apropar la cultura dels nous catalans
a la dels de sempre.
• Cuina al mercat. Jornades on els cuiners més reconeguts promouen els productes de qualitat als Mercats i ens descobreixen la millor manera de cuinar-los.
• Coneguem el mercat i els seus productes. Activitats pedagògiques adreçades als estudiants d’ensenyament secundari per promoure l’alimentació sana, equilibrada i nutritiva.
• La Ruta dels mercats. Una nova ruta ciutadana per conèixer millor la història, l’arquitectura i les aportacions socials dels mercats a la ciutat de Barcelona.
Mercats de Barcelona participa,
com a soci destacat,
en la programació
de l’Any de la Gastronomia.
Alguns dels actes que organitza són:
Barcelona
adapta els
mercats
>>
mercats s. XXI
E
l ritme de vida de la nostra societat és cada dia més acce-lerat. Això es tradueix en un canvi dels hàbits de consum, fet que altera la salut i la convivència social. El menjar ràpid, els productes envasats, les compres en grans superfícies o la massificació formen part del paisatge urbà actual. Als mercats, on continua comprant la clientela de tota la vida, s’hi manté el model heretat pels nostres pares. Aquest patró conserva l’esperit de la cultura mediterrània, promou la convivència entre els veïns i vetlla per la salut del consu-midor gràcies a la qualitat dels seus productes i al tracte personalitzat que s’hi dispensa.El mercat és un parèntesi en la vida quotidiana frenètica: un espai de reunió i salut que afavoreix el consum responsa-ble i que fa de Barcelona una ciutat més sosteniresponsa-ble. Ara bé, els canvis en els hàbits de consum causats per l’a-parició de fórmules comercials alternatives, la irrupció de les noves tecnologies aplicades al comerç, l’augment del temps destinat a l’oci i les noves formes de relació social, no són compatibles amb el paisatge actual dels mercats. Un paisat-ge que ha quedat endarrerit.
Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat el PAM 2004/2007 amb el propòsit ferm de continuar la reno-vació dels mercats.
Un nou model de mercat
El Pla d’Actuació Municipal de Mercats, inclòs al PAM 2004/2007, preveu una inversió de 50 milions d’euros per millorar els mercats de Barcelona. El Pla s’inicia pels set mercats amb una necessitat de reforma més urgent: La
Barceloneta, Poblenou, La Llibertat, Les Corts, Sarrià, el Ninot i el de Sant Antoni.
Mercats de Barcelona creu en la urgència de reformar aquests espais comercials tan significatius. Amb la moder-nització dels edificis i la introducció de nous serveis, s’espe-ra ats’espe-raure nous clients i fidelitzar-ne els actuals.
A Barcelona, els mercats són molt estimats ja que repre-senten un costum molt nostre. També són un espai molt valorat perquè ofereixen productes frescos i de qualitat i perquè afavoreixen les relacions socials. Malgrat això, molts ciutadans no hi acudeixen habitualment per incompatibili-tat d’horaris i perquè hi troben a faltar serveis com ara el repartiment a domicili.
D’acord amb els fets anteriors, el PAM 2004/2007 obre un ampli ventall de possibilitats per a aquestes àrees distribuïdes estratègicament a Barcelona. Amb el PAM 2004/2007, els mer-cats municipals passen a ser una prioritat immediata i són objecte d’accions de promoció i de plans d’inversions. El PAM 2004/2007 es compromet a millorar els mercats en tots els seus àmbits: des de la formació dels comerciants, passant per la remodelació dels espais més característics i arribant fins a la incentivació de la responsabilitat ambiental.
La renovació dels mercats de Barcelona que s’ha planejat amb el PAM 2004/2007 augmentarà l’afluència de públic i recuperarà els mercats com al motor econòmic que foren temps enrere.
El Pla de Millores a Mercats, un nou programa proposat
per Jordi Portabella en accedir a la presidència de Mercats
de Barcelona, està fent possible que el cànon patrimonial es
reinverteixi en el manteniment i la renovació dels mercats. Aquesta
iniciativa suposa la inversió de gairebé 1 milió d’euros cada any
en actuacions de manteniment al conjunt de la xarxa de mercats
Poques ciutats del món gaudeixen d’una xarxa de mercats municipals com la de Barcelona: 40 mercats alimentaris i 6 de no-alimentaris amb un total de 36.000 m de superfí-cie comercial, 3.600 establiments i un col·lectiu de 3.500 comerciants.
A més, els ciutadans de Barcelona consideren que els mer-cats són un referent de qualitat en la compra de productes frescos, en reconeixen la posició de lideratge i els conside-ren uns espais oberts i càlids que reflecteixen el tarannà del territori on estan ubicats.
Els mercats vertebren la vida dels barris, la canalitzen i la cohesionen. Conscients d’aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona, a través de Mercats de Barcelona, impulsa el PAM 2004/2007.
El PAM 2004/2007 convertirà els mercats en comerços més competitius, capaços de combinar les característiques tra-dicionals amb una oferta d’oci atractiva, així com també els permetrà disposar d’instal·lacions capdavanteres per aten-dre millor al consumidor.
Compromís
absolut: el PAM
2004/2007
Quines accions inclou el
PAM 2004/2007
• La remodelació intensiva dels mercats de la Llibertat (Gràcia), Poblenou, el Ninot (Eixample), Sarrià,
Les Corts i Sant Antoni i la continuació de les remodelacions dels Mercats de Santa Caterina i la Barceloneta.
• L’elaboració d’una nova campanya de promoció del comerç i d’un Pla Director de Modernització dels mercats.
• La Modificació de l’Ordenança Municipal dels Mercats per permetre la mobilitat interna i la concentració comercial als mercats.
• L’Increment de les zones de vianants per tal que no hi hagi tanta afluència de trànsit i la creació d’una xarxa de recollida selectiva de deixalles.
• La implementació de mesures per al foment del consum responsable i sostenible.
>>
mercats s. XXI
A l’hora de renovar en profunditat les infrastructures dels mercats, el PAM 2004/2007 crea i promou nous serveis a l’interior dels mercats per adaptar-los a les noves tecnolo-gies. A nivell d’accessibilitat, s’incrementaran les zones de vianants; també, es crearà una xarxa de recollida selectiva de deixalles i es fomentarà el consum responsable i soste-nible. Finalment, s’oferiran cursos i accions formatives i de reciclatge per als comerciants.
A més, el PAM 2004/2007 preveu el disseny d’una nova campanya de promoció, l’elaboració d’un Pla Director de Modernització i la modificació de l’Ordenança Municipal de Mercats.
Amb el PAM 2004/2007, Barcelona dóna el seu suport als mercats per tal que incrementin la seva quota comercial i augmentin el seu pes específic en el volum de negoci de la ciutat.
Tres grans projectes en marxa comencen a dibuixar el nou concepte de mercat de la ciutat: el Mercat de Poblenou, el de la Marina i el del Fort Pienc. Aquests projectes, en fases d’evolució diferents, són els models a seguir per la resta de mercats, amb unes instal·lacions més còmodes i accessibles, una oferta comercial actua-litzada i de qualitat, i amb nous i millors serveis per a tots els ciutadans.
Mercat Municipal del Fort Pienc
El Mercat del Fort Pienc s’ha construït per portar al barri una oferta de productes frescos i de qualitat.
Aprofitant la necessitat d’alçar un edifici nou, aquest mer-cat ha estat concebut com a prova pilot per representar el nou model de mercat del s. XXI a la ciutat de Barcelona. El Mercat incorpora serveis fins ara inèdits en els mercats municipals i que el PAM 2004/2007 té previst implantar en la resta de mercats de manera gradual.
El Mercat del Fort Pienc té quatre plantes: la planta baixa destinada al mercat, la planta del subterrani on hi ha el
supermercat, una segona planta subterrània al servei de les parades on trobem els vestidors i la zona de càrrega i des-càrrega de vehicles i una altra planta destinada a la galeria de les instal·lacions.
Com a principals innovacions, aquest mercat ofereix els serveis següents: la compra on-line, el servei a domicili i la caixa centralitzada. De la seva estructura, en destaquen la zona de consigna i informació i la zona lúdica.
Mercat Municipal de la Marina
Des del mes de setembre del 2002, s’està remodelant la Plaça Central de la Marina separant-la en dos espais: el Mercat municipal i la zona de descans.
La rehabilitació del Mercat de la Marina té en compte la necessitat de modernitzar i fer més competitiu un mercat amb un excedent d’oferta comercial.
Les principals tasques de remodelació consistexien en la implementació d’un sistema de recollida de brossa soterra-da per evitar molèsties al veïnat i en la creació d’un super-mercat. Per millorar l‘accessibilitat de l’aparcament, s’ha
establert un acord amb una empresa immobiliària perquè els clients del supermercat tinguin unes places reservades. A més, l’aparcament comptarà amb un sistema de climatit-zació, ascensors i rampes.
Mercat Municipal de Poblenou
En el Mercat de Poblenou, dins del districte de Sant Martí, hi trobem un bon exemple de mercat que requereix una remodelació urgent. En aquest Mercat s’intervindrà tant en les instal·lacions com en les activitats comercials.
Pel que fa a les instal·lacions, es reformarà i es recuperarà el tancament exterior. Alhora, es rehabilitaran les façanes i els seus elements històrics per recuperar-ne el seu estat original. A l’interior es construirà una planta altell, es remo-delaran tots els espais (establiments, serveis, oficines, magatzems i sala de màquines) i es treballarà en la instal·lació elèctrica, la pavimentació, l’adaptació dels accessos i la implementació d’un sistema de recollida de residus.
El primers
ja són aquí
El Mercat de Poblenou, el de la Marina
i el del Fort Pienc comencen a dibuixar el
Entrevista
a
Manel
Ripoll
>>
entrevista
Amb relació a les activitats comercials, s’introduirà l’autoser-vei per afavorir la compra en un sol acte. En segon lloc, s’a-dequarà la mida dels establiments i s’optimitzarà el circuit comercial a la sala de vendes i així eliminar els punts morts comercialment. Per acabar, s’adaptaran els horaris als nous hàbits de consum i s’introduiran serveis complementaris.
El Pla anual de Millores dels Mercats, que va iniciar Jordi Portabella el 2004 en prendre possessió de la presidència de Mercats de Barcelona, ha dut a terme 46 actuacions en 23 mercats en 6 mesos i amb una inversió de gairebé 700.000 euros.
Les actuacions que contempla el Pla de Millores són molt variades: des de la renovació de cobertes i la remodelació de molls de càrrega, passant per l’actuació sobre la brossa o la instal·lació de sistemes anti-coloms fins arribar a la renovació de lavabos i d’oficines.
Mitjançant aquestes millores, no només es contribueix a conservar i reparar una part del patrimoni de la nostra ciu-tat, sinó que, a més, es potencia el consum d’aliments fres-cos i de qualitat.
Millores
per a tots
El nou model de mercat
Els nous mercats de Barcelona es caracteritzaran per:
• La venda de productes frescos i de qualitat.
• La higiene i el respecte vers les normatives alimentàries i de consum.
• L’atenció personalitzada al client.
• La modernització i la qualitat dels serveis que ofereixen.
• La gestió eficient i eficaç dels equipaments i les infrastructures.
• El compromís amb la sostenibilitat ambiental.
• La interrelació amb el barri i les seves iniciatives cíviques i solidàries.
• La incorporació de nous operadors comercials.
• Les sinèrgies amb altres eixos comercials.
El Pla anual de Millores dels Mercats
ha dut a terme 46 actuacions
en 23 mercats en 6 mesos
E
l Mercat de la Boqueria, a dos quarts d’onze del matí, és un centre neuràlgic de llum i colors. La cultura de mercat és la cultura del dia a dia, de la barreja de costums, històries i produc-tes que uneixen vides diferents, com passa a la parada de peix Ripoll i Estera.Com va començar la seva família al mercat?
“La meva família estava predestinada a vendre peix”.
El senyor Ripoll ens explica que els seus besavis, d’una banda, eren de Roses i Cadaqués, i de l’altra, del Serralló de Tarragona, i que els seus avis eren de la Barceloneta. Però la veritable pionera de la dedicació a la vida del mercat, fou la seva àvia Teresa, qui va posar una parada de peix a la Barceloneta que li va costar 11 pessetes a una subhasta i 7 pessetes de despeses municipals.
“Amb l’última reforma que es va fer al Mercat de la Boqueria, l’àvia s’hi va traslladar sense traspassar la botiga de la Barceloneta, que va regen-tar mentre va viure”.
La botiga Ripoll i Estera fa, doncs, 135 anys que és oberta i s’ha anat tras-passant de generació en generació: primer amb el seu avi, després el seu pare i ara ell i el seu fill.
Manel Ripoll
és una veritable
icona a la Boqueria,
un home que
>>
cuines del món
És per aquest motiu que l’Ajuntament de Barcelona li ha concedit una placa honorífica en ser un establiment amb més de 100 anys de vida.
Com va ser la seva experiència com a venedor?
“Ui... jo sóc una persona molt nerviosa i si estigués massa estona a la parada acabaríem la senyora, el peix, el ganivet i jo, a comissaria. S’ha de tenir molta paciència i jo no en tinc”. La veritat és que el senyor Ripoll portava la feina més pesa-da. “Els homes es llevaven molt aviat per anar al Mercat central a buscar el gènere. Les dones eren qui preparaven la parada. Un cop descarregat el peix anàvem a esmorzar i a fer unes partides de dòmino”.
Actualment, és la seva senyora qui porta la parada?
“Sí, la meva dona i un dels meus fills són qui atenen la para-da; una de les meves filles és l’encarregada de portar el números.
La meva dona era filla d’un metge i s’estava a casa. Una vigília del pont del Pilar de l’any 62 vaig tenir un problema a la parada i vaig demanar a la meva dona que vingués a ajudar-me... i encara hi és”.
El jovent d’avui en dia continua el negoci familiar?
“Ara estan més motivats que abans. Treballar al mercat és una feina molt dura i, temps enrera, la majoria de comer-ciants no havien invertit en la millora de les seves parades. Les condicions de treball no eren adequades i la feina era incòmoda. Els fills no tenien ànsia per anar-hi a treballar. De mica en mica, van anar invertint en canviar els materials de fusta per acer inoxidable, en renovar la il·luminació, etc. Aquestes millores han fet que els fills continuessin amb el negoci familiar. La motivació és un punt molt important per a tot aquells que formem part d’aquest entorn. Gràcies a aquesta motivació hem arribat fins aquí”.
Recorda el dia que va cobrar el seu primer sou?
“Aquesta pregunta és molt curiosa i no me l’havien feta mai. Ho recordo perfectament. Nosaltres abans cobràvem per setmanes i just la primera setmana que em tocava cobrar a mi, l’encarregat de repartir els sous estava de vacances, així que el meu pare va pagar-me 325 pessetes, una veritable fortuna. La setmana següent ja havia tornat l’encarregat i em va pagar 290 pessetes. Així que el meu pare, generós, va donar-me 35 pessetes de més”.
Com es va gastar el primer sou?
“Vaig poder convidar la meva xicota a una bossa de pata-tes fregides i xurros, un diumenge a la tarda, mentre està-vem asseguts als bancs de la Diagonal”.
Expliqui’m alguna anècdota...
“Aquesta és una anècdota molt divertida i bastant recent. Un dia em vaig trobar, pel passadís central del mercat, una parella que em va preguntar si sabia on podien trobar tomàquets d’arbre. Jo els vaig dir que no sabia què eren i em van explicar que els tomàquets eren de Colòmbia, que creixien als arbres i que eren dolços. Els vaig dur a la para-da d’un bon amic meu, un professional de cap a peus i li vaig dir: “escolta tens tomàquets d’arbre?” i ell em va res-pondre: “sí, són de Colòmbia, creixen als arbres, són dolços, me’n porten dos cops per setmana. Quants en vols?”. A la senyora, colombiana, se li van posar el ulls plens de llàgri-mes... amb això no cal dir res més”.
Manel Ripoll és un afeccionat a beure orxata i jugar al dòmino, un home astut, ple de vida i d’experiències: mil his-tòries inoblidables plenes de sentiments.
Si algun dia aneu al Mercat de la Boqueria pregunteu per l’Estera i segur que us diran on trobar-lo.
Cuines del Món,
una trobada exquisida
Cuines del Món apropa la cultura
gastronòmica extraeuropea als
mercats de Barcelona
C
uines del Món és un projecte que presenta, als mercats de Barcelona, les tradicions culinàries de països no-europeus. Aquest projecte es realitza amb un objectiu doble: donar a conèixer la cul-tura culinària extraeuropea a Barcelona i, alhora, apropar la nostra cultura de mer-cat a les persones immigrades.Aquest punt d’encontre ofereix una oportunitat per descobrir les cuines de mercat d’altres continents i és una bona ocasió perquè els barcelonins puguem conèixer les textures, sabors i olors dels plats no-europeus.
El joc d’intercanviar
receptes en un espai únic.
Cuines del món presenta en viu tradi-cions culinàries de països d’altres
conti-nents, de tal manera que els assistents poden aprendre com realitzar les dife-rents receptes. Aquesta iniciativa, a més, promou un coneixement més profund de les cultures culinàries objecte de les jornades.
Així, amb aquests actes es fomenta el coneixement mutu entre el mercat, les persones immigrades i els barcelonins. Alhora, es presenten els mercats com a espais de convivència on es generen relacions plurals a l’entorn del món de l’alimentació i del fet culinari.
Els espais que els mercats dediquen a Cuines del Món reprodueixen les para-des de venda de menjar cuinat dels mercats orientals i centreamericans. Els restauradors cuinen en directe els seus plats mentre expliquen al públic les tèc-niques i trucs per fer-ho.
Al llarg del 2004, i dins del marc de Cuines del Món, es van representar 15
>>
nadal
Noves instal·lacions
per al Mercat
del Poblenou
Un Nadal
màgic
El nou Mercat del Poblenou estrena uns
equipaments modernitzats i una activitat
comercial renovada
La remodelació
J
ordi Portabella va inaugurar, el dia 14 de gener, les noves instal·lacions del Mercat del Poblenou després que en conclogués la primera etapa de remodelació. Durant les obres, s’han realitzat tasques de renovació integral per garantir l’estabilitat estructural i l’habitabilitat del Mercat.Aquestes obres han consistit en la rehabilitació de la coberta, la recupe-ració dels tancaments exteriors, la renovació dels accessos amb portes automàtiques i la construcció de nous establiments.
Parades d’avantguarda
De les tasques de modernització del Mercat, destaca la creació d’unes para-des espaioses, amb un disseny acurat i avantguardista.
Per tal d’adequar l’oferta comercial de l’antic mercat a la demanda de l’entorn actual, durant el projecte de remodelació es va reduir el nombre d’establiments comercials: en l’actualitat, el nombre de parades és de vint-i-dues. D’aquesta manera ha estat possible que tots els comerços tinguin una fondària mínima
de 2,5 m. i que s’hagi ampliat la zona de presentació dels productes.
En paral·lel amb aquesta mesura, Mer-cats de Barcelona ha promogut l’espe-cialització de les parades per tal que, disposant de més espai, puguin organit-zar activitats com degustacions o oferir serveis de menjar pre-cuinat.
També s’ha uniformitzat el recorregut dels passadissos i s’ha establert una amplada de 3 m. Així, s’han eliminat els punts comercialment morts i s’ha optimit-zat la comoditat en el procés de compra.
Una activitat comercial
renovada
La modernització de les accions comer-cials del Mercat del Poblenou ha inclòs, per primera vegada als Mercats munici-pals, la introducció de models de comer-ços de productes frescos on es combina la venda assistida i la venda en règim d’autoservei.
També s’han ampliat els horaris de les parades als nous hàbits de consum: el Mercat del Poblenou obrirà les tardes, de dimarts a dissabte, de les 17.30 a les 20 h.
S’inicia la segona fase
La continuació de la renovació del Mercat tindrà una durada de 8 mesos i suposarà la creació d’una planta altell amb una superfície de 1.300 m_. D’aquesta manera, el Mercat incre-mentarà la seva superfície comercial per dotar-lo de nous serveis i activitats complementàries.
Un d’aquests nous serveis serà la posada en marxa d’un supermercat que complementarà l’oferta tradicional del Mercat.
D
urant les festes de Nadal, el mer-cat és una parada obligatòria, abans d’asseure’s a taula a compartir el tradicional àpat familiar, s’ha d’anar a comprar! Com cada any, milers de persones van escollir la qualitat dels productes i l’atenció personalitzada que ofereix el mercat.El mercat és sinònim de festa i d’am-bient familiar, sobretot per Nadal. Les passades festes, tots els mercats es van bolcar en l’organització d’activi-tats, posant un èmfasi especial en la solidaritat i les activitats per entretenir petits i grans.
Un any més, els mercats se les van enginyar per fer més lleugera i diverti-da la compra: van guarnir les parades i va haver-hi degustacions, actuacions musicals, espectacles d’animació i desenes de sorpreses més.
Mercats solidaris
La campanya amb més èxit fou la tradi-cional “Bossa Solidària”, organitzada jun-tament amb l’Acció Escolta de Catalunya, que va recollir milers de joguines i 6.500 kg d’aliments enviats a 14 entitats
d’ini-ciativa social. Així, es promou el respecte pel medi ambient, el consum responsa-ble, el foment del civisme i sensibilitza la ciutadania de les desigualtats existents a la nostra societat.
La iniciativa va comptar amb la participa-ció d’onze Mercats on s’ubicaren dife-rents punts de recollida.
Mercats de Barcelona també va col·labo-rar amb organitzacions sense ànim de lucre cedint-los un espai per a la seva promoció: el Casal d'Infants del Raval va donar a conèixer la seva campanya “Fer possibles molts somnis petits”, el mercat de Sant Andreu en col·laboració amb l’Associació Sahandreu, el mercat de l’Abaceria va col·laborar amb la comunitat de Sant Egidi i la Marató de TV3 dedica-da al càncer.
Per un món amb il·lusió
Com ja és tradicional, els patges reials van acudir a alguns mercat per recollir les cartes dels més petits.
El Mercat del Ninot organitzava un pessebre vivent i els Mercats de Sant Antoni i de l’Abaceria atreien els
som-riures del més menuts amb xocolata-des i festes infantils.
A La Boqueria, amb les mans plenes de farina, la mainada es divertia aprenent a cuinar en tallers especialment preparats per ells.
Perquè els més grans
també es diverteixin
Les tradicionals promocions i sortejos van tenir un èxit especial: es van sortejar cot-xes, creuers i lots de productes. Els Mercats de Sants, d’Hostafrancs i de l’Abaceria van regalar als seus clients entrades per a l’espectacle “Poema de Nadal”.
Ronda de Dalt
Ronda del Mig Ronda d
e Dalt
Av. Roma
C. Aragó
La Rambla
Ronda Litoral
Ron da d
el M ig
Av. M eridian
a
Av. Meridiana
Av. D iagonal Av. D
iagonal
Pg. Colom Ronda Litoral
Gran Via de les Corts Catalanes
Pg. St. Joan Pg. de Gràcia 6 17 16 7 23 22 30 12 15 28 10 46 41 5 31 24 19 14 21 1 11 20 32 36 35 34 26 18 29 2 13 9 45 38 27 3 33 4 37 39 40 25 8 CIUTAT VELLA EIXAMPLE SANTS-MONTJUÏC LES CORTS SARRIÀ-SANT GERVASI GRÀCIA HORTA-GUINARDÓ NOU BARRIS SANT ANDREU SANT MARTÍ 42 43 44 L’Abaceria Central
Trav. Gràcia, 186 93 213 62 86
La Barceloneta
Pl. Font, 1 93 221 64 71
El Besòs
Cristóbal de Moura, 259 93 305 42 02
El Bon Pastor
Sant Adrià, 154-156 93 313 95 96
La Boqueria
La Rambla, 89 bis 93 318 25 84
El Carmel
Pl. Font, 1 93 221 64 71
Canyelles
Antonio Machado, 10 93 427 71 86
Ciutat Meridiana
Costabona, 4-6 93 354 96 29
El Clot
Pl. Mercat, 26 93 231 86 04
La Concepció
Felip II, 118 93 457 53 29 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 L’Estrella
Pi i Margall, 73-75 93 284 20 53
Felip II
Felip II, 118 93 340 88 80
El Fort Pienc
Ribes, 12 93 265 53 71
Galvany
Santaló, 65 93 414 09 94
El Guinardó
Ptge. Llívia, 34 93 435 58 88
La Guineueta
Pg. Valldaura, 186-190 93 354 12 27
Horta
Tajo, 75 93 429 51 40
Hostafrancs
Creu Coberta, 93 93 431 86 06
Les Corts
Trav. Corts, 215 93 330 97 02
Lesseps
Verdi, 200 93 219 72 96 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 La Llibertat
Pl. Llibertat, 27 93 217 09 95
La Mercè
Pg. Fabra i Puig, 270-272 93 429 41 92
Montserrat
Via Favència, 241 93 354 72 39
El Ninot
Mallorca, 133 93 453 65 12
Núria
Av. Rasos de Peguera, 186 93 353 96 03
La Marina
Pg. Zona Franca, 178-180 93 332 53 47
Provençals
Menorca, 19 93 313 71 95
La Sagrada Família
Padilla, 255 93 436 34 52
Santa Caterina
Av. Francesc Cambó, 16 93 319 57 40
Sant Andreu
Pl. Mercadal, 41 93 345 11 48 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Sant Antoni
Compte d’Urgell, 1 bis 93 423 42 87
Sant Gervasi
Pl. Joaquim Folguera, 6 93 417 78 74
Sant Martí
Puigcerdà, 206-212 93 313 34 49
Sants
Sant Jordi, 6 93 339 55 53
Sarrià
Pg. Reina Elisenda Montcada, 8 93 203 02 91
Les Tres Torres
Vergós, 2 93 417 58 40
La Trinitat
Pedrosa, 21 93 350 32 62
Poblenou
Pl. Unió, 25 93 225 29 37
La Vall d’Hebron
Trueba, 1 93 428 31 84
Vallvidrera
Reis Catòlics, 2 93 406 84 10 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 MERCATS ESPECIALS
Flors de la Rambla
La Rambla 93 318 25 84
Ocells de la Rambla
La Rambla 93 318 25 84
Encants de Sant Antoni
Compte d’Urgell, 1 bis 93 423 42 87
Dominical de Sant Antoni
Compte d’Urgell, 1 bis 93 423 42 87
Fira de Bellcaire
Pl. Glòries Catalanes, 8 93 246 30 30
Llibres del carrer Diputació
Diputació entre Balmes i Aribau 93 318 25 84
41 42 43 44 45 46
Directori dels mercats de Barcelona
Entrevista a Maria Molina
de “La Rosa d’abril”
La Maria Molina fa 45 anys que és venedora al Mercat de Sant Antoni. La formatgeria que regenta, La Rosa d’Abril, és famosa per les seves plates de formatges i embotits: mai repeteix una decoració.
Després de tants anys, quin és el secret per continuar treballant amb tanta il·lusió?
Treballar al mercat és molt bonic: hi passa tanta gent! Fa més de quaranta anys que treballo a la mateixa botiga i estic molt contenta de veure que venen a comprar fins a tres generacions de la mateixa família.
Quina capacitat de fidelització!
A vegades passen coses molt agradables! El dia de Reis va venir a la parada un noi i em va dir que li feia molta il·lusió tornar-me a veure. Jo no sabia pas de què em parlava... Deu anys després encara recordava que jo sempre li donava un tall de formatge quan venia a comprar amb la seva àvia!.
La Rosa d’Abril va començar essent una botiga de comestibles. Per què ha anat especialitzant-se amb el temps?
Perquè aquesta especialització m’ha permès no entrar en competència amb la resta de parades. Això sí, per poder-ho fer m’he hagut de llegir molts llibres i fer un munt de degustacions!.
Així, doncs, el món del mercat és més dur del què ens pensem?
A nivell d’horaris no ens podem queixar, tot i que de vega-des fa mandra llevar-se tant aviat. El pitjor és la fred. La meva parada està davant de l’entrada del Mercat, que no té porta, i els dies d’hivern sembla que estiguis a Sibèria.
Com ha canviat el Mercat al llarg dels anys?
Abans les parades estaven separades pel nivell adquisitiu: hi havia un sector que en deien el Barri Xino! Avui tot està més repartit, has de conèixer el Mercat i haver-hi voltat unes quantes vegades per saber on comprar segons què.
I els compradors, són diferents els d’ara amb els d’a-bans?
Avui la clientela és més anònima. Això ho pots veure en el fet que s’ha perdut la costum de fiar, per exemple. Però sol ser més educada que abans: els més joves no es queixen si han de fer cua –fins i tot quan fa tanta fred.
I per acabar, quin consell ens dóna com a clients?