Númm. 20 / Any XC
M
G
Consell M Acta se Acords Comissió Acta se Acta se Acords Acords Disposic Acords de Modific Decrets d Creació Secr tat V Nomen CIXMU
GA
Municipal essió 25/5/20 s sessió 29/6/2ó de Govern
essió 20/6/20 essió 27/6/20 s sessió 27/6/2 s sessió 4/7/20
cions genera
els òrgans de cacions de crè de l’Alcaldia
ó de la Direcc retaria delega Vella ... nament directo
UN
A
12 ... 2012 ... 12 ... 12 ... 2012 ... 012 ... ls govern èdit Pressuposió de Serveis da del District ... ora de Progra
N
AS
S
... ... ... ... ... ...st 2012 ...
Jurídics i te de Ciu- ... ma de
NIC
SE
SUMA
3123 3176 3182 3187 3193 3198 3202 3204CI
E
ARI
Control Nomenam Consorc Delegar la respons de Recu Nomenam Serveis Altres disposAcord de l l’acord d pleats p lona sob Criteris co borses d
Cartipàs
Fe d’errate
P
ET
de Gestió ... ment directora cis i Fundacion resolució de sabilitat patrim ursos ... ment director d Jurídics i Sec sicions
a Comissió de de condicions públics de l’Aju
bre les borses omplementaris de treball ...
es ...
PA
TA
... de Programa ns ... reclamacions monial en el ge... de la direcció d cretaria delega
e seguiment d de treball del untament de B s de treball .... s de gestió de ...
...
10 de julio
AL
A
... 3 de
... 3 de
erent ... 3 de
ada ... 3
de ls em- Barce-
... 3 les
... 3
... 3
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convo- catòria d’un concurs per a la provisió d’un
lloc de treball de l’IMD ... 3214 Responsable del Servei de suport i assesso-
rament especialitzat ... 3216
Nomenaments concursos
Concurs 1422/12. Responsable d’Audiovisuals 3219 Concurs 1425/12. Supervisor equip d’aten-
ció ciutadana ... 3219
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió celebrada el dia 25 de maig de 2012, aprovada el dia 29 de juny de 2012
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-cinc de maig de dos mil dotze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Maria Elisa Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 27 d’abril de 2012, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 25 d’abril de 2012 (S1/D/2012 1441), que modifica les denominacions, nivells i funcions de diversos òrgans i llocs de treball de la Gerència d’Economia, Empresa i Ocupació.
2. Decret de l’Alcaldia, de 2 de maig de 2012 (S1/D/2012 1533), que nomena la Ima. Sra. Pilar Díaz López regidora adscrita al Districte de les Corts.
4. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2012 (S1/D/2012 1540), que modifica el Decret d’Alcaldia d’1 de juliol de 2011 sobre organització de la direcció política i administrativa de l’administració municipal, en l’únic sentit que l’“Àrea d’Urbanisme, Infraestructures, Habitatge, Medi Ambient i Sistemes d’Informació i Telecomunicacions” passa a denominar-se: “Àrea d’Hàbitat Urbà”; i estableix que les modificacions que s’estableixen en el present Decret seran efectives des del mateix dia de la seva signatura, sens perjudici de la publicació a la Gaseta Municipal.
5. Decret de l’Alcaldia, de 4 de maig de 2012 (S1/D/2012 1537), que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona a la Comissió de Seguiment que s’especifica en el pacte cinquè del conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Economia i Coneixement, per a la promoció econòmica i consolidació de Barcelona i la seva àrea d’influència com una destinació de referència en turisme, les persones següents: Sr. Constantí Serrallonga i Tintoré, Gerent Municipal i Sr. Ramon Massaguer i Meléndez, Gerent Adjunt de Coordinació d’Empreses i Entitats Municipals.
6. Decret de l’Alcaldia, de 7 de maig de 2012 (S1/D/2012 1590), que proposa a l’Assemblea general del Consorci Localret la designació dels representants de l’Ajuntament de Barcelona en la Comissió Delegada i en el Consell d’Administració de l’esmentat Consorci.
7. Decret de l’Alcaldia, de 7 de maig de 2012 (S1/D/2012 1594), que proposa a l’òrgan competent de Barcelona d’Infraestructures Municipals, S.A. la designació de la Sra. Anna Mir Acebrón com a membre del Consell d’Administració de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, S.A., en substitució de la Ima. Sra. Elsa Blasco Riera.
8. Decret de l’Alcaldia, de 9 de maig de 2012 (S1/D/2012 1584), que modifica les funcions de la Direcció de Serveis de Família i Serveis Socials, del Departament de Família i Infància, i del Departament de Gent Gran.
9. Decret de l’Alcaldia, de 9 de maig de 2012 (S1/D/2012 1579), que trasllada els llocs de treball i les persones que els ocupen de la Comissió Interdepartamental Barcelona Ciutat Educadora de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona a la Direcció de Relacions Internacionals i Cooperació de la Gerència de Recursos.
10. Decret de l’Alcaldia, de 10 de maig de 2012 (S1/D/2012), que aprova el sistema que suporta les ordres electròniques de pagament que realitza l’Ajuntament de Barcelona i la seva comunicació electrònica a les entitats financeres.
11. Decret de l’Alcaldia, de 11 de maig de 2012 (S1/D/2012 1775), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi el Sr. Oriol Bertran i Ferrer en substitució del Sr. Manel Sardà i Estren.
12. Decret de l’Alcaldia, de 14 de maig de 2012 (S1/D/2012 1765), que delega en el Cinquè Tinent d’Alcalde i president de la Comissió Executiva del Consorci de Biblioteques, Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, la competència per imposar sancions derivades de l’aplicació de la Normativa d’ús de les Biblioteques del Consorci de Biblioteques de Barcelona.
13. Decret de l’Alcaldia, de 17 de maig de 2012 (S1/D/2012 1777), que designa membre de la Comissió d’Ordenances Fiscals el Sr. Romà Llagostera i Pujol en substitució del Sr. Jordi Campillo i Gàmez.
b) Mesures de govern
La Sra. Fandos presenta la mesura de govern destacant la importància de Barcelona com a referent internacional en l'àmbit esportiu, un fet que ha de revertir en la ciutadania i, especialment, en aquells col·lectius que puguin tenir més dificultats per accedir a la pràctica esportiva.
Addueix que l'esport no és només un producte mediàtic, sinó una forma de vida i una font de valors; d'altra banda, la pràctica continuada d'un esport aporta millor qualitat de vida i forma part del model de ciutat saludable que volen.
Feta aquesta introducció, fa avinent que el govern municipal vol que la pràctica de l'esport sigui un fet en la vida de tothom qui ho vulgui, per la qual cosa presenten aquesta mesura que té l'objectiu de posar a l'abast de les persones que tenen més dificultats les eines necessàries perquè puguin gaudir dels beneficis de l'esport.
Tot seguit, agraeix la feina de totes les persones que han treballat en l'elaboració del document i, entrant en el seu contingut, assenyala que, des d'un vessant transversal, pretén la inclusió de les persones amb discapacitats en el món de l'esport. Aprofita per reconèixer la feina feta amb anterioritat amb el el programa "Esport sense barreres", i ara fan un pas més enllà per arribar a una societat normalitzada, inclusiva i saludable que no deixi de banda cap col·lectiu, amb la voluntat que Barcelona esdevingui referent en aquest aspecte.
En aquesta línia, presenten un programa extens que cita breument; així, destaca que allò que pretenen és la inclusió de les persones amb discapacitats a la pràctica d'activitat esportiva en els centres esportius municipals –CEM– propers al seu entorn social i familiar; això ho volen aconseguir promovent la figura del monitor de suport docent, que col·laborarà pedagògicament amb el tècnic esportiu en el disseny d'estratègies inclusives, en l'adaptació de tasques motrius i en l'organització i el desenvolupament de les sessions. Igualment, es comptarà amb la presència en els centres esportius municipals dels auxiliars de suport als vestidors per a les persones usuàries que tenen alguna dificultat en el canvi d'indumentària.
Indica que també volen fer un protocol d'atenció a les persones amb discapacitats amb l'objectiu de millorar la qualitat del servei i assegurar el treball en equip, la transversalitat i la coordinació entre el personal. Volen que sempre hi hagi material adaptat als equipaments esportius municipals a fi d'atendre les necessitats que genera la pràctica esportiva adaptada; promoure la inclusió de persones amb discapacitats a les activitats dirigides que organitzen els centres esportius municipals en col·laboració amb les institucions implicades en cada tipus de discapacitat, amb l'objectiu de demostrar la seva viabilitat. Igualment, indica que volen donar un suport més gran al programa de promoció esportiva "Sortides setmanals del Guttmann" als CEM; igualment, volen introduir les jornades de portes obertes "Uns centres esportius municipals acollidors", amb què es pretén que diverses persones de cada districte amb discapacitat física, visual o intel·lectual puguin desplaçar-se gratuïtament durant uns dies als CEM a practicar esport.
Afegeix que també han elaborat un document que recull propostes de mesures organitzades per a la inclusió de persones amb discapacitat usuàries d'aquests centres, alhora que volen garantir la divulgació de l'oferta de promoció esportiva.
A més, també presenten en aquesta mesura un pla de promoció per a l'activitat física i esportiva en horari lectiu, el pla de l'esport en edat escolar i de l'esport organitzat, a la vegada que s'ampliaran tots els canals d'informació i d'animació per aconseguir incrementar el nombre de participants a través del web municipal .
Destaca que també posaran en marxa mesures d'acció afirmatives per als usuaris amb discapacitats, eliminant la reducció d'horari de la targeta rosa, entre altres opcions.
D'altra banda, remarca la importància que els equipaments siguin accessibles i, per això, presenten la proposta d'una guia, amb la participació de tots els sectors implicats, que inclou tots els requeriments per als CEM de nova planta i l'adaptació dels existents pel que fa a l'accessibilitat.
persones expertes i representants de les federacions esportives de persones amb discapacitat.
Així doncs, demana als membres del consistori que es mirin amb bons ulls aquesta mesura, i els fa avinent la bona disposició del govern municipal en cas que vulguin introduir-hi qualsevol esmena o suggeriment.
Abans d'acabar la seva primera intervenció, aprofita per saludar el president de la Federació Esportiva Catalana de Persones amb Discapacitats Físiques, els representants de la Federació Catalana de persones amb malalties mentals, de la Federació Catalana de persones afectades per paràlisi cerebral, de l'Associació Joc Viu, de l'Associació esportiva Ciutat Vella, de la Fundació Ecom, i també a Merche Rios, professora universitària que està portant la coordinació del programa, així com als responsables de l'Institut Barcelona Esports, tots presents avui en aquesta cambra.
Significa que el programa és ambiciós i que no serà senzill d'aplicar, però assegura que hi posen tota la voluntat a fi que aquesta ciutat sigui inclusiva per a tothom.
El Sr. Escudé agraeix la presentació d'aquesta mesura a la tinenta d'Alcalde, i també als serveis tècnics de l'Institut Barcelona Esports i l'Institut de Persones amb Discapacitat l'elaboració del text i la feina feta fins ara.
Destaca l'extensió de la mesura, pel seu volum i pels seus objectius, i confia que no s'hagin precipitat en fer-ne l'encàrrec, de manera que hagin pogut generar unes expectatives a un col·lectiu que, després, per manca de temps o de pressupost, quedin només en una mera declaració d'intencions.
Fa avinent que en la mesura es reconeix l'absència de dades estadístiques referents als hàbits esportius de la població amb discapacitats, i que estan esperant de completar el pressupost, que actualment és de 256.000 euros.
Consideren, per tant, que hauria estat més encertat presentar aquesta mesura més endavant per evitar precipitacions.
Confirma, tanmateix, que el seu Grup comparteix al cent per cent la filosofia expressada per la mesura, que també ha estat un objectiu per a tots els governs anteriors. Així, observa que la mesura comença dient que pretenen materialitzar el compromís de l'Ajuntament amb l'equiparació de drets de tots els ciutadans i la ferma voluntat de fer realitat que Barcelona sigui una ciutat inclusiva en tots els aspectes.
Fa notar, tanmateix, que sembla que per primera vegada, arran d'aquesta mesura, es garanteixi el dret a la pràctica de l'esport al col·lectiu de persones amb discapacitat, quan això ha estat una constants, i la mesura no és més que la continuació necessària de les polítiques que, en aquest àmbit, són un referent. Així, observa que hi expressen la voluntat que Barcelona esdevingui un referent, i puntualitza que, en tot cas, ho ha de continuar sent, perquè ja ho és pel que fa al nombre de persones amb discapacitat que practiquen l'esport, com pel d'equipaments adaptats, de fitxes federatives, de personal tècnic a les instal·lacions, d'esdeveniments esportius i de nombre de medalles assolides pels atletes.
Posa en relleu que encara es mantenen vius en l'ideari col·lectiu els Jocs Paralímpics del 1992, tant pel que fa a l'organització, la participació, les instal·lacions i l'assistència de públic a les proves; constata que va ser un èxit, entre altres coses, per la feina prèvia que s'hi havia esmerçat.
Així, assenyala que des del 1982, amb la creació de la primera plaça de tècnic auxiliar en serveis socials per treballar als districtes en la promoció de la integració de les persones amb discapacitat, també en l'àmbit de l'esport, l'ajuntament de Barcelona ha treballat solidàriament amb els diferents col·lectius de discapacitats per anar avançant.
marxa el programa "Esport sense barreres" amb l'objectiu de promoure la pràctica esportiva entre les persones amb discapacitat, de formació del personal tècnic, facilitar l'accés a les activitats i de sensibilització.
Celebra, per tant, que siguin els objectius de tots els programes que acaba de citar, els que s'actualitzen i es posen al dia en la mesura de govern que avui els presenten, però no creu que sigui just que ho facin com si ara es comencés la tasca per fer de Barcelona una ciutat inclusiva.
Agraeix, però, l'elaboració de la mesura que incideix en la sensibilització envers un col·lectiu que ha treballat colze amb colze amb l'Ajuntament per a la millora de la ciutat. I, finalment, felicita la tinenta d'Alcalde per l'aposta per un llenguatge i uns valors en favor de col·laborar en l'eliminació de les desigualtats i en l'evitació de l'exclusió, promovent la justícia social i la igualtat d'oportunitat, o la democràcia participativa, i ho fa allunyant-ho de maratons caritatives d'alguna televisió pública i l'apropen a un programa socialdemocrata com el el del PSC.
La Sra. Martín remarca que actualment l'esport, en les seves múltiples manifestacions, s'ha convertit en una de les activitats socials amb més arrelament i capacitat de mobilització i convocatòria. Així, el dret al lliure accés a l'activitat física i a l'esport és una garantia de qualitat de vida per a les persones amb alguna discapacitat; i l'esport adaptat té dret a què se li reconegui la igualtat de tracte esportiu, institucional i social.
Apunta que el seu Grup defensa l'accés universal a una pràctica esportiva, de qualitat i sense barreres, com un dret bàsic de ciutadania i, en aquest sentit, donen suport a la mesura de govern per encertada i per necessària. Tanmateix, observa que l'equip de govern s'ha de marcar com a objectiu principal que, amb l'eliminació de qualsevol mena de barrera, es faciliti i s'estengui la pràctica esportiva entre tota la població de Barcelona, sense distinció per causa de l'edat, discapacitats, condició social o lloc de procedència.
Incideix, tal i com recull la mesura, en la necessitat formativa en l'àmbit de la inclusió de persones amb discapacitat als centres esportius, i consideren imprescindible dotar les persones que treballen en aquests equipaments amb la formació i els recursos necessaris per garantir l'atenció adequada i l'accés a la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat i fer l'esport accessible i de proximitat a totes aquestes persones.
Creu, també, en la necessitat de proporcionar models de bones pràctiques inclusives en l'àmbit dels centres esportius públics, sense oblidar els privats. Cal fer conèixer els recursos que afavoreixen la inclusió de persones amb discapacitats motrius, sensorials i intel·lectuals, així com oferir un marc de reflexió sobre la inclusió i la normalització social mitjançant l'esport.
Destaca que en la mesura s'hi diu que el col·lectiu de persones amb discapacitat ha de poder accedir a tots els equipaments esportius, els vestidors i als serveis complementaris, i garantir el compliment de la normativa d'accessibilitat. En aquest sentit, insisteix una vegada més en la necessitat d'aprovar tant el nou Codi d'accessibilitat de Catalunya com el Pla d'accessibilitat de Barcelona en el termini de temps més curt possible.
Quant a les obres que s'hauran de dur a terme per adequar els diferents CEM a les necessitats de les persones amb alguna discapacitat, destaca el gran nombre que n'hi ha, aproximadament uns 140, i demana un calendari d'execució més definit tan aviat com es materialitzi el Pla d'inversions; així com quines són les aportacions previstes per part de l'Ajuntament.
Igualment, manifesta que voldrien saber quin és el nombre de persones amb discapacitat que participen d'activitats esportives en els centres municipals perquè, tot i que se'n parla en la mesura, s'obvia una xifra concreta al·legant manca de fiabilitat de les dades. En aquest sentit, adverteix a la Sra. Fandos que per poder avaluar correctament l'aplicació de la mesura és essencial disposar d'aquesta informació a fi de valorar com evoluciona.
Finalment, destaca el paper de la societat envers la realitat de les persones amb discapacitat; reconeix el treball diari de les entitats que es dediquen a aquest col·lectiu, i a les quals l'administració ha de donar suport; reivindica el paper de l'escola com a espai normalitzador i d'igualtat d'oportunitats per a tothom; i posa de manifest que a través de la pràctica esportiva inclusiva es poden crear camins de coneixement i aprenentatge mutu.
La Sra. Ribas ratifica que l'esport i l'activitat física són eines importants per al foment de la salut, per potenciar l'ús creatiu del temps d'oci, i també com a espai de relació social i, tal i com han dit en ocasions anteriors, és un element essencial per al desenvolupament personal, tant físic com mental, per a la cohesió social, i com a element protector en grups de població en situació de vulnerabilitat o de risc, i s'utilitza l'esport amb infants, i sobretot joves, per la lluita contra l'obesitat, la prevenció de drogodependències, i per fomentar actituds solidàries o de grup que ajudin a superar les barreres tant culturals com socioeconòmiques.
Així, si l'esport i l'activitat física ajuden a la salut i la cohesió, els efectes positius d'aquesta activitat han de ser accessibles a tota la població de la ciutat. Remarca, en aquest sentit, que el 26 de novembre de 2009, en un acte solemne al Saló de Cent, van celebrar el trentè aniversari de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i, en aquell moment, reconeixen i es felicitaven pels resultats de trenta anys de polítiques adreçades a les persones amb discapacitat. Destaca que, llavors i ara, resulta evident que tot plegat ha estat possible i ho continua sent perquè l'Ajuntament, les entitats i les persones amb discapacitat hi han dedicat molts esforços, molts recursos, molt de temps i, també, arran de l'aplicació dels avenços tecnològics que faciliten el camí i han simplificat les solucions.
No obstant això, remarca que el camí recorregut per la ciutat va molt més enllà d'aquestes mesures concretes, perquè també ha significat canvis de concepte, de valors i d'actituds, de reconeixement i de respecte per les discapacitats i els drets. Han treballat per una Barcelona accessible a les activitats i els serveis, però sobretot per una ciutat compromesa amb la integració i el benestar solidari amb les persones vulnerables, activa i creativa a l'hora de cercar solucions als problemes i als dèficits.
Admet que queda molta feina per fer, també en àmbits que no són estrictament el de l'esport com ara la inclusió laboral, el pla de l'habitatge, la cobertura dels serveis especialitzats, la lluita contra l'estigma d'algunes discapacitats, l'impuls del model de vida independent, així com garantir l'escolarització en bones condicions i, també, com en cas que els ocupa, avançar més en l'accés al lleure, la cultura i l'esport.
Per tot plegat, es feliciten per la presentació d'aquesta mesura de govern i agraeixen la participació de totes aquelles persones que han fet possible el camí recorregut fins ara, i les que faran possible el camí que marca la mesura, que significa un pas més en la ruta iniciada ja fa molts anys, i suposa un aprofundiment i una sistematització en la multiplicitat d'iniciatives que es programen a la ciutat, també el compromís del govern municipal per continuar apostant, quan se celebra el vintè aniversari del Jocs Paralímpics del 1992, per la consolidació del model inclusiu de les persones amb discapacitat en les ofertes i esdeveniments esportius de Barcelona.
Remarca que l'objectiu és fer de Barcelona una ciutat oberta a tothom, on l'esport hi té un gran paper i, per això, volen que el gran nombre de persones que fan esport a la ciutat abraci tots els col·lectius, també el de les persones amb diversitat funcional. Expressa la voluntat que les instal·lacions esportives no barrin el pas a ningú, però també que aquests equipaments i els nombrosos clubs barcelonins facin de la diversitat dels seus membres i usuaris un valor d'orgull i un projecte col·lectiu. Volen que aquesta línia de l'esport per a tothom sigui una línia estratègica que travessi totes les polítiques municipals.
Per tot plegat, confirma que seguiran amb interès els resultats de l'aplicació i l'avaluació d'aquesta mesura pel que significa en la normalització de la pràctica esportiva.
Dit això, remarca que per al Grup d'UpB l'esport significa un motor de canvi a escala individual, atès que la seva incorporació a l'estil de vida de les persones permet gaudir de millor qualitat de vida; també és un motor de canvi social perquè permet aprofundir en la cohesió social a través de la incorporació del projecte esportiu als projectes educatius dels centres docents, i incorporant-lo en la millora de les polítiques de salut i als nous catalans que poden trobar en l'esport un instrument per accedir a la plena ciutadania.
Apunta que, en aquest sentit, el seu Grup defensa que Barcelona esdevingui un exemple europeu d'integració amb projectes esportius de col·lectius formats per persones que tenen alguna discapacitat. Igualment, recorda que en el seu programa electoral proposaven per a la millora de l'accessibilitat a la pràctica esportiva de persones amb algun grau de discapacitat establir convenis amb les federacions, modificar els plecs de condicions per a la gestió d'equipaments esportius, crear una partida econòmica específica, i exigir personal qualificat i format en l'atenció a persones discapacitades; també, incorporant uns paràmetres d'avaluació d'excel·lència en la gestió dels equipaments.
Fa notar que la mesura que avui presenten està vinculada a una proposició aprovada en la comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports, en la sessió del febrer passat, a instàncies d'UpB. Precisa que amb aquella proposició es va acordar la revisió del model de gestió dels centres esportius municipals per tal d'aprofundir la pràctica esportiva de qualitat de la ciutat reconegut internacionalment; alhora que també s'hi va aprovar la millora de la promoció esportiva i, sobretot, garantir la qualitat de l'activitat esportiva en el dia a dia i l'accessibilitat a la pràctica esportiva de persones amb discapacitat.
Així, com no pot ser d'altra manera, diu que valoren molt positivament la mesura i n'agreixen la presentació a la Sra. Fandos, sobretot perquè entenen que aquesta iniciativa té voluntat pràctica, ja que no només es mou en el terreny teòric, sinó que s'hi aprecien plantejaments clars i objectius perfectament definits. En aquest sentit, constaten que s'aposta decididament pel foment de la pràctica d'activitat físico-esportiva de persones amb discapacitat, de manera que puguin fer-la en les mateixes condicions que la resta de la ciutadania.
Celebra, també, que arrenqui amb un pressupost de 256.508 euros, que es pot incrementar una vegada s'aprovi el pla d'inversions municipal. I afegeix que agrairan al govern que els mantingui informats de les primeres avaluacions que faci de la mesura; alhora que també remarca la importància de generar un diàleg constant amb convenis estables amb les federacions esportives corresponents i assegurar l'exigència del personal qualificat en els centres esportius.
La Sra. Fandos agraeix les intervencions dels grups municipals, tot i que fa notar al Sr. Escudé que reconeix el que han fet els equips de govern que els han precedit, així ho ha dit i també està escrit. Li recorda que ha admès que això no comença avui i que Barcelona és una citat referent en l'esport adreçat a persones amb discapacitat; i afegeix que en la pàgina primer del document, s'hi citen els antecedents del programa "L'esport inclou".
No obstant això, reitera que continuen una feina feta, cenyint-se a la filosofia de continuar amb tot allò que consideren que s'ha fet bé però introduint-hi millores. En aquest sentit, subscriu les paraules de la Sra. Ribas qui ha admès que queda molta feina per fer, i el govern municipal vol, amb aquesta mesura, fer un pas més de la mà dels col·lectius que el reclamen.
Respon la intervenció de la Sra. Martín remarcant que és un procés difícil, sobretot atenent la conjuntura actual, però tot i amb això, entén que han d'assumir el compromís d'anar avançant i tenir present i clara la línia a seguir on el que és més important és el canvi de valors.
Al Sr. Laporta, li fa avinent que intenten donar resposta a totes les propostes que fan els Grups, i la que ell ha esmentat també forma part dels seus compliments.
2. Candidatura de Barcelona per crear i ser la seu del Tribunal Arbitral de la Mediterrània.
El Sr. Martí Galbis presenta la mesura de govern, que justifica com la reafirmació de la ciutat i de l'Ajuntament en l'aposta per la capitalitat mediterrània de Barcelona.
Assenyala que la creació del Tribunal Arbitral de la Mediterrània (TAMed en endavant) és una aposta clara per la dinamització d'aquesta àrea, un espai econòmic, social i cultural que cada vegada és més rellevant. Significa que la creació i la ubicació de l'esmentat tribunal a Barcelona és clau per millorar la projecció econòmica de l'àrea mediterrània i per donar seguretat jurídica a les transaccions econòmiques i comercials, fent-les més àgils i més fàcils, especialment per a les PIME i els emprenedors, que són els qui confegeixen essencialment el teixit comercial a Barcelona i a Catalunya.
Seguidament, indica que en la declaració final de la conferència ministerial "Procés de Barcelona: Unió pel Mediterrani", que es va fer a Marsella l'abril del 2008, els ministres d'afers exteriors dels 43 països que la composen van coincidir en la necessitat de promoure les inversions en la zona mediterrània i d’iniciar accions per millorar els procediments d’arbitratge en la regió.
Així, assenyala que a partir d’aquella declaració, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona –ICAB– juntament amb l’Associació pel Foment de l’Arbitratge van gestar, l’any 2009, el projecte per obtenir la designació de Barcelona com a seu del TAMed, que van traslladar als representants de l’Ajuntament de Barcelona per demanar la seva implicació, procés que va culminar amb la signatura d'un conveni de col·laboració, el juny de 2010, entre l’Ajuntament de Barcelona, els Col·legis d’Advocats de Catalunya, el Col·legi de Registradors de Catalunya, l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya, l’Associació pel Foment de l’Arbitratge i l’ICAB.
Precisa que l'esmentat conveni tenia com a objecte únic i principal, promoure, difondre i fomentar la candidatura de la ciutat de Barcelona per a la seva designació com a seu del TAMed i, de forma consensuada per tots els signants, l’ICAB va assumir el lideratge del projecte.
Fa avinent que els darrers mesos la iniciativa ha estat presentada, entre d’altres, a la Consellera de Justícia, al President de la Generalitat i al Ministre d’Afers Exteriors, que han expressat el seu interès.
Afegeix que el juny de 2011, l'ICAB va constituir un grup de treball de professionals especialistes en matèria arbitral que ha elaborat el document jurídic i de continguts anomenat “Barcelona International Arbitration centre Table of Contents of the information for the project”, que dóna suport i justifica la designació de Barcelona com a seu del TAMed.
Per tant, arribats a aquest estat del procés es va considerar que era el moment d’enfortir la candidatura incorporant totes les institucions involucrades en el projecte, i el 17 de maig d'enguany es va fer la reunió entre representants de la Cambra de Comerç, Foment del Treball, PIMEC, el Tribunal Arbitral de Barcelona, el Col·legi de Notaris, totes les entitats a què s'ha referit abans i, també, l'Ajuntament, amb el lideratge del seu alcalde, a fi d'oficialitzar la candidatura.
Expressa, amb paraules de l'Alcalde Trias en aquella reunió, que Barcelona assumeix el lideratge institucional d'un projecte que ha de servir per a què la capital de Catalunya sigui un pont entre Europa i el món àrab, en plena renovació política. Adverteix que no es pot oblidar, tanmateix, que hi ha altres ciutats de les dues ribes de la mediterrània que aspiren a acollir aquest organisme i, per aquest motiu, encara és més necessari disposar d'un projecte sòlid i d'un suport ampli per part de les institucions vinculades al món empresarial i jurídic.
l'organització d'activitats internacionals sobre arbitratge a Barcelona per donar a conèixer la candidatura i el compromís de la ciutat en aquest assumpte. En quart lloc, es farà la presentació de la candidatura de Barcelona al secretari general de la Unió per la Mediterrània –UpM–. I, finalment, se sol·licitarà el suport i l'acompanyament de l'estat a la candidatura per tal de donar-la a conèixer entre els altres 42 estats membres de la UpM i aconseguir els necessaris suports internacionals.
Remarca que, d'aquesta manera, l'ajuntament de Barcelona vol afermar la confiança i el compromís de la ciutat amb el futur de la regió euromediterrània, i treballar de manera coordinada i unitària amb la societat civil, els grups municipals, i les formacions polítiques del país a fi de tirar endavant la candidatura.
Finalment, expressa, en nom de l'Ajuntament, l'agraïment per l'esforç, la feina i l'impuls, especialment del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que han portat al punt on són avui.
El Sr. Colomé felicita la iniciativa d'impuls a la creació d'aquest tribunal, atès que la resolució de conflictes constitueix un element essencial per al comerç i les inversions de caire general. Així doncs, entén que impulsar la creació d'aquest òrgan és una aposta per la construcció d'un espai cultural, social i econòmic en l'àmbit de la mediterrània.
Tot seguit, felicita també les entitats jurídiques, econòmiques i comercials, protagonistes conjuntament amb l'Ajuntament d'aquesta iniciativa. Igualment, es congratula per la candidatura de Barcelona com una de les seus del TAMed.
Concloses les felicitacions, entra en la valoració del contingut de la mesura, que considera que no aporta res de nou a la feina que s'ha fet fins ara, alhora que és incompleta. Així, el document dedica força espai a parlar dels antecedents de la iniciativa, que arrenca el 2008 amb la designació de Barcelona com a seu del Secretariat Permanent de la Unió per la Mediterrània, passant per la declaració finals del Procés de Barcelona i el conveni signat entre l'Ajuntament i institucions de l'advocacia i arbitratge el 2010. Remarca que tot això es va fer sense presentar mai una mesura de govern en aquest ajuntament; per tant, els demana que siguin una mica més respectuosos amb la visualització de la importància dels fets.
Afegeix que, sense arribar a la reivindicació dels antics Consolats de Mar, s'ha de posar cada cosa en el seu lloc; així, entén que la mesura sorgeix amb la voluntat de donar continuïtat i un nou impuls, però creu que l'expressió d'aquesta voluntat hauria d'haver partit de la base de què és allò que poden aportar de nou a la feina feta.
Reitera, doncs, que de fets nous n'hi ha ben pocs, i els que hi ha no tenen entitat suficient per generar un debat en aquesta cambra, atès que l'element important, la candidatura per a la creació del TAMed, ja estava en marxa.
En aquest sentit, fa notar que en la mesura es diu que s'ha d'enfortir la candidatura, que no és el mateix que crear-la; i, més endavant, s'hi parla d'oficialitzar-la, cosa que no acaba d'entendre atès que l'entitat encara no existeix.
Pregunta, per tant, què vol dir exactament lideratge institucional enfront al lideratge en cooperació existent fins ara; igualment, si es renovarà o s'ampliarà el conveni existent; quin és el calendari previst per a les activitats de difusió i comunicació; quin és el pressupost; i, finalment, pregunta si es treballa amb la possibilitat que hi hagi més d'una capital com deia la Declaració del Procés Barcelona que contemplava la possibilitat entre Barcelona i Beirut.
Conclou la seva intervenció reiterant la seva satisfacció perquè el govern municipal continuï la feina endegada, que li doni un impuls nou, i que hi aporti millores, tal i com correspon a la tasca de govern.
Així, destaca que el fet de promoure la creació del TAMed i fer-ne la seu a Barcelona significa una oportunitat a l'hora de contribuir tot aquest àmbit de relacions. Afegeix que el projecte afavoriria la resolució de conflictes en l'esfera comercial, cosa que és molt positiva tenint en compte que els procediments judicials convencionals són lents i costosos, alhora que generen una certa inseguretat a moltes petites i mitjanes empreses que pateixen uns procediments que es dilaten molt en el temps, cosa que perjudica el tràfic mercantil; així, l'agilitat jurídica les beneficiaria.
Reconeix la feina que fa l'ICAB, el Consell de Col·legis d'Advocats, les entitats empresarials i l'àmbit de la petita empresa i la mitjana, que estan donant un gran suport al projecte.
Dit això, demana informació sobre el calendari, atès que en el Congrés internacional d'Arbitratge, amb la cooperació de l'Associació Europea d'Arbitratge, és on s'han de prendre les decisions sobre la creació del TAMed i en quines condicions, i on es valorarà si Barcelona té capacitat de ser aquesta seu; i finalment, diu que també voldrien saber quin és el calendari de procediment d'aquesta possible creació, així com la defensa que Barcelona sigui seu del TAMed.
La Sra. Sanz posa en relleu que, des de fa uns anys, s'està implantant l'arbitratge com a mètode alternatiu per a la resolució dels conflictes; així, a Catalunya moltes petites i mitjanes empreses, i treballadors autònoms també, han hagut d'acudir a algun tribunal per solucionar algun conflicte, normalment d'índole econòmica; i són molts els motius que fan que, cada vegada més, un percentatge més elevat d'empreses i persones jurídiques prefereixin preveure els possibles conflictes per la via de resolució de l'arbitratge.
Destaca que la Unió Europea i també l'estat espanyol fa anys que estimulen la utilització d'aquest mitjà pels múltiples avantatges i incentius que atorga. Considera que ara es pot fer un pas més enllà en el lideratge de la realitat sociopolítica i econòmica del mediterrani creant espais de seguretat jurídica per refermar les relacions de convivència entre les societats de tota aquesta àrea i enfortir la confiança necessària.
Per tot plegat, el Grup d'ICV-EUiA agraeix la presentació d'aquesta mesura i dóna ple suport a què la ciutat, des de la feina feta des d'aquest ajuntament però també tota la que ha liderat la societat civil, lideri la candidatura per esdevenir seu del TAMed; en primer lloc, pel significat d'aquest òrgan, atès que aquesta mesura significa una aposta clara per la dinamització d'aquesta àrea com a espai econòmic, social i cultural. En aquest sentit, destaca que el Mediterrani és l'espai de referència de Barcelona, que sempre ha tingut vocació d'esdevenir capital institucional d'aquest àmbit, de manera que aquesta candidatura enforteix i consolida el que es va materialitzar amb la ubicació a Barcelona del Secretariat Permanent de la Unió per la Mediterrània. A més, amb l'arribada del nou secretari, entenen que l'Ajuntament ha de mostrar tot el suport i tota la confiança amb la secretaria i treballar conjuntament per dotar de contingut els projectes d'aquesta organització. Així, consideren que una bona manera de fer-ho és començar amb aquesta proposta.
Destaca que la creació d'aquest tribunal arbitral a Barcelona suposarà un impuls a l'arbitratge com a mecanisme alternatiu de resolució de conflictes, no només en l'àmbit econòmic, sinó en d'altres.
El Sr. Laporta agreix la presentació de la mesura, alhora que recorda que el desembre passat es va presentar en la Comissió de Presidència i Règim Interior la mesura de govern de potenciar Barcelona com a capital de la regió euromediterrània. Precisa que s'hi apuntaven quatre eixos: Barcelona capital institucional, capital de pau i diàleg, capital econòmica i referent dels poders locals. Igualment, es fixaven set objectius, entre els quals consolidar Barcelona com a capital de la regió euromediterrània, reforçar el diàleg entre ciutats de l'àmbit, la consolidació democràtica i impuls de la mediació i arbitratge en la resolució de conflictes, donar suport a les iniciatives ciutadanes i empresarials, impulsar nous organismes internacionals a Barcelona, fomentar-ne el lideratge davant d'institucions internacionals i reforçar el secretarial de la UpM.
Barcelona i, també, reforçar el secretariat de la UpM. Així doncs, entenen que amb aquesta mesura, el govern municipal els posa al dia de com continua el projecte, iniciat el 2009 amb l'impuls de l'ICAB i l'Associació de Foment de l'Arbitratge.
Afirma que el seu Grup comparteix els objectius de dinamització de la regió mediterrània, millorar-ne la protecció econòmica, i donar seguretat jurídica a els transaccions econòmiques i comercials.
Es refereix, tot seguit, a les accions que ha esmentat el Sr. Martí Galbis que pensa dur a terme aquest ajuntament a l'hora de liderar el procés, entre les quals el grup de treball, les adhesions, les activitats internacionals sobre arbitratge a Barcelona, la presentació de la candidatura a Secretaria General o la sol·licitud del suport de l'estat. En aquest sentit, recorda que en la sessió de Plenari del desembre passat es va acordar tirar endavant polítiques a fi de vincular la marca Barcelona a la marca Catalunya, reforçant la capitalitat de la ciutat, potenciant la llengua i la cultura catalana a Barcelona, identificant i posicionant internacionalment Barcelona com a capital econòmica, del coneixement, de l'emprenedoria, i refermant la marca Barcelona amb els valors propis de catalanitat i capitalitat catalanes, desvinculant-la dels conceptes que l'afebleixen.
Justifica aquest esment, atès que consideren essencial que en el projecte que avui els ocupa es posés en pràctica allò que van acordar en aquella sessió. Igualment, creu que han de fer mans i mànigues per desvincular la marca Barcelona de la marca Espanya, que neutralitza en part els esforços de la ciutat per despuntar, i que s'expressaven en els estudis que el seu Grup va aportar a la sessió del desembre, on es destacaven les sinergies positives de l'associació de les marques Barcelona i Catalunya quant a la projecció internacional de Catalunya, vinculada a conceptes molt més propers als que vol i representa Barcelona.
Dit això, confia que tinguin en compte la necessitat de vincular la ciutat al país i no tant a la imatge internacional d'un estat que en aquest cas no suma prou.
El Sr. Martí Galbis agraeix a tots els portaveus dels grups municipals el suport a la mesura de govern, que vol potenciar i donar continuïtat a un conjunt d'accions, pas a pas; i, en conseqüència, interpreta que la intervenció del Sr. Colomé també dóna suport a la mesura. En aquest sentit, puntualitza que l'impuls polític emmarca la demanda, per part les institucions que hi han treballat en l'àmbit tècnico-jurídic, que l'Ajuntament assumeixi protagonisme i lideratge en el procés de negociació política, primer amb el govern de l'estat i, posteriorment, amb el nou secretari de la UpM a Barcelona. Precisa, per tant, que estan acabant de fonamentar el lideratge polític perquè, subratlla, se'ls ha demanat i existeix.
Quant a la qüestió si la mesura aporta res de nou, respon que encara han de demostrar-ho, però assegura que la voluntat del govern municipal és tirar endavant el encàrrec que se'ls fa, d'acord també amb el govern de Catalunya.
Pel que fa al calendari, indica que comença el juny, quan es faran les primeres accions que formen part del desplegament de la mesura de govern, i confia que els propers mesos tindran novetats. Altrament, diu que encara no pot donar-los la concreció pressupostària de tot plegat, però diu que les properes setmanes n'informaran als grups municipals.
Per acabar, agraeix al Sr. Laporta les seves observacions sobre la marca, alhora que reitera que el govern municipal potenciarà tot allò que siguin actius a favor de la ciutat com a capital de Catalunya i, sense posar-se en contra de ningú, obviaran tot allò que els pugui hipotecar de cara al futur.
3. Compromís municipal per l'èxit escolar. Espais de suport educatiu. Promoció de la lectura i activitats formatives.
la nova biblioteca del carrer d'Urgell, al qual li confereixen una dimensió de col·laboració social, amb més de vint entitats participants, i de col·laboració amb els centres educatius de l'entorn i les famílies dels alumnes, que tenen la voluntat de treballar i fer útil un espai per a la ciutat que serveix per dur a terme la prova pilot.
Precisa que les activitats en aquest espai s'han configurat en quatre línies de treball. En primer lloc, el projecte de promoció de lectures i activitats formatives, que suposa emprar el recurs de la lectura en la franja d'edat de set a nou anys, possiblement la franja més sensible on cal començar a treballar per donar resposta contra el fracàs escolar, utilitzant-la no només des de la perspectiva de la lectoescriptura, sinó per incentivar-ne el gust i l'hàbit mitjançant un treball tutoritzat, personalitzat i juntament amb les famílies dels alumnes, a fi d'aprofitar la lectura com a eina per enfortir les competències en altres matèries com les matemàtiques i les ciències, que segons l'informe Pisa són les que tenen una resposta menys eficaç en el sistema educatiu.
En segon lloc, aquest espai també servirà per dur a terme activitats formatives en l'àmbit del suport social de la infància en risc, vinculats amb els programes educatius dels serveis socials. Igualment, també serà un espai d'estudi permanent, restant obert als alumnes a partir dels tres anys en endavant, on hi podran fer els deures, la preparació dels exàmens i com a espai d'estudi. A banda d'això, també es planteja com un espai de lleure entès com a valor educatiu, i una part d'aquest espai està cedit a través de conveni a un esplai que ajudarà a incorporar l'educació no formal al teixit educatiu.
Remarca que aquest projecte té en la participació el seu eix vertebrador, on hi estan implicades vint entitats de l'entorn, amb un vessant molt important de voluntariat, i també de professionalitat i coneixement de l'entorn.
Posa en relleu la visió de futur de la mesura que, com qualsevol prova pilot, té un punt de partida, però amb vocació de continuïtat; de manera que, posteriorment als resultats que en trauran, que els primers dies de funcionament és plenament positiu en tots els aspectes, tenen la voluntat de consolidar aquesta prova pilot, per a la qual cosa tenen prevista la possibilitat de fer-ho inicialment en els districtes de Nou Barris i Sants-Montjuïc, cosa que fa evident que no és una prova pilot aïllada, sinó la punta de llança d'un seguit de mesures que l'Ajuntament es compromet a liderar per lluitar frontalment contra el fracàs escolar i apostar per l'èxit educatiu a la ciutat.
La Sra. Andrés expressa que el seu Grup comparteix i valora positivament aquesta iniciativa, atès que tenen clar que actualment cal prioritzar polítiques públiques com l'educació. Afegeix que, tal com diu la mesura, en la lluita contra el fracàs escolar, és preeminent el paper dels governs locals, fent-ho des de l'entorn de proximitat de l'alumne.
Tanmateix, addueix que la mesura és poc programàtica; expressa els principis sobre els quals s'articula, els reptes, i un programa en línies generals; entenen, però, que li manca concreció, atès que més enllà dels districtes de Sants-Montjuïc i Nou Barris no esmenta en quins altres territoris es pot estendre, ni de quina manera es farà aquesta extensió, així com tampoc si es farà en funció del diagnòstic de l'èxit escolar d'un territori concret, o si dependrà de la disponibilitat d'espais per desenvolupar el programa. Igualment, no s'hi quantifica el pressupost que s'hi dedicarà, de manera que com a mesura de govern la consideren força inconcreta.
Quant al programa pilot a l'Eixample, recorda que el seu Grup va formular una pregunta, el gener d'enguany, sobre l'espai Lola Anglada, la resposta escrita a la qual va ser que el programa pilot s'hi posaria en marxa l'últim trimestre d'aquest curs escolar, i establia un període de valoració d'un any. Així doncs, mentre esperen conèixer els resultats d'aquest programa pilot i l'extensió que se'n farà en el territori de la ciutat, reitera que valoren molt positivament aquesta mesura, ja que s'encamina a acarar els reptes de l'abandonament escolar i millorar la qualitat del sistema educatiu.
tot i que no es vol estar d'apuntar un parell d'aspectes que, al seu parer, serveixen per situar la mesura.
En primer lloc, defineix la lectura com una eina fonamental per al desenvolupament de la personalitat, i una de les pràctiques més imprescindibles per a les persones; així, la iniciació primerenca a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en l'etapa de l'educació infantil fa que els resultats siguin molt positius. Remarca, tanmateix, que el fracàs escolar a Catalunya està entorn del 29%, quan la mitjana europea amb prou feines supera el 14%, alhora que la taxa d'èxit escolar ha avançat molt lentament. Per tot plegat, celebren que es consideri la implicació de les administracions, i són del parer que no s'han d'estalviar esforços per fomentar la lectura.
Diu que coincideixen, doncs, amb els objectius i continguts de la mesura per al foment de la lectura, alhora que troben encertades les accions de suport dels diferents àmbits implicats com el familiar i els centres educatius. Observa, també, que la prova pilot prevista per al curs 2012-2013 es farà al districte de l'Eixample, i servirà per avaluar els resultats del projecte, entenen, doncs, que a partir d'aquí valoraran la possibilitat d'estendre-la a tots els districtes de la ciutat els cursos venidors a fi de no deixar de banda els infants que ho necessiten.
Per aquest motiu, demana si la comissió de seguiment que es crearà elaborarà algun tipus d'informe d'avaluació del programa pilot per conèixer quin ha estat el grau de compliment del projectes i, també, si és convenient estendre'l a altres districtes, atès que el seu Grup té alguns dubtes en aquest sentit, com ara si el programa està adreçat a nens que necessiten millorar els resultats escolars o a alumnes que ja destaquen en l'aprenentatge i, amb aquest programa, impulsar la millora de la lectura. En aquest sentit, entenen que la mesura està pensada per lluitar contra el fracàs escolar, tot i que parla d'impulsar la lectura en alumnes que ja destaquen en aquesta competència.
Igualment, apunta que no s'hi concreta amb quins criteris escolliran els alumnes que es beneficaran del programa, ni del nombre. Afegeix, que un altre aspecte molt important és que el programa resulti atractiu als infants entre 7 i 9 anys.
Es pregunta si no es podrien haver trobat altres mitjans per posar en marxa el programa, atesa la inversió de 45.000 euros, i tenint en compte que Barcelona té deu districtes, de manera que consideren que s'hauria d'haver avaluat una altra manera d'implicar les escoles en el projecte, cosa que permetria un estalvi.
Per acabar, demana que una vegada s'hagin avaluat els resultats de la prova pilot 2012-2013, n’informin els grups municipals a fi de participar en la presa de decisions de si és convenient o no traslladar la prova a altres districtes.
El Sr. Gomà, en nom del seu Grup, agraeix al Sr. Ardanuy la presentació d'aquesta mesura de govern, malgrat que fa avinent que els ha generat una certa decepció. En aquest sentit, argumenta que no és tant pel que expressa com per les insuficiències que explicitat, així com per una certa relació contradictòria amb el context en què s'inscriu.
Afirma que estan convençuts que el primer factor d'èxit escolar és defensar i enfortir l'educació pública en totes les seves etapes en contra de les dinàmiques de desmantellament, de retallades, de privatització i de degradació de la qualitat de les polítiques educatives. Diu que estan convençuts que el primer factor d'èxit passa per defensar les ràtios actuals i no incrementar-les, pel restabliment de la sisena hora, per no trencar el principi de xarxa única, o per mantenir les àrees de proximitat, només per posar alguns exemples.
Al·ludeix a què ara mateix, a la plaça de Sant Jaume, s'hi han concentrat els professionals de les escoles municipals adscrites al Consorci d'Educació, que palesen, d'una banda, la desatenció a l'escola pública que està posant en risc els avenços aconseguits durant molts anys, que han fet de l'escola pública municipal, una institució de referència que ultrapassa la ciutat. I, d'altra banda, la concentració posa de manifest que no renuncien a la il·lusió i a la professionalitat per continuar endavant, però reclamen diàleg, interlocutors i que hi hagi un gir de debò en les polítiques educatives actuals.
Admet que els hauria agradat una mesura de govern que plantegés, d'entrada, els reptes i els objectius globals, de quina manera s'aconseguiran unes mitjanes de fracàs escolar semblants a les de països de l'entorn, que tenen unes polítiques d'acció per a l'èxit més avançades. Sap que això no es pot fer amb quaranta-cinc mil euros, i que aquest no és l'objectiu que marca la mesura de govern, tanmateix haurien volgut que s'emmarqués en un objectiu global i amb un calendari per anar aconseguint objectius més estratègics.
Consideren, també, que els objectius requereixen un pla integral de lluita per l'èxit educatiu i contra el fracàs escolar. Per tot plegat, confien en el pla integral que ha de seguir a l'avaluació del conjunt de mesures que s'han tirat endavant fins ara, entre les quals la que avui presenten amb aquesta mesura de govern.
En definitiva, demanen al Sr. Ardanuy que, d'una banda, atengui les demandes justes i legítimes dels professionals de la comunitat educativa de la ciutat; i, d'altra banda, que aquesta mesura s'inscrigui en una estratègia de caràcter global i audaç per fer de Barcelona una ciutat capdavantera en la lluita per l'èxit escolar; que desenvolupi totes les dimensions preventives en relació al fracàs escolar, però que també incorpori dinàmiques d'intervenció quan s'ha produït aquest fracàs i, per tant, estratègies de reinserció educativa i ponts a la inserció laboral en ocupacions dignes i de qualitat.
El Sr. Portabella expressa el suport del seu Grup a la mesura de govern, atès que la troben útil i efectiva per reduir el fracàs escolar; consideren que els estudis dels qui en saben, l’informe Pisa o la Fundació Bofill, entre altres, insisteixen molt en la rellevància de la comprensió lectora en totes les matèries. Per tant, troben adequat que es vulgui fer un esforç en aquest terreny.
Centrant-se estrictament en el contingut de la mesura de govern, fa avinent que poden qualificar el pla de magre, malgrat que són conscients que es tracta d'una prova pilot amb possibilitats d'ampliació. De tota manera, sent com és l'educació una faceta tan important per a l'èxit del conjunt de la societat, creu que paga la pena contextualitzar-la correctament.
En aquest sentit, pregunta per quin motiu no inclouen aquesta mesura en el programa Èxit, que està ben dotat per a la lluita contra el fracàs escolar i està implementat en set dels deu districtes de la ciutat, tret de l'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts; entenen que sumant els quaranta-cinc mil euros que s'esmercen a la prova pilot al pressupost del programa esmentat es podria generar una economia d'escala que permetria complir els objectius de la mesura i, alhora, arribar a més gent. Fa avinent que s'han permès fer un càlcul en aquest sentit basat en el pressupost del programa Èxit de l'any passat, comprovant que significa un augment del 17%, que permetria arribar a quinze centres de la ciutat i a 286 alumnes amb dificultats d'aprenentatge.
Així doncs, els sembla que la finalitat lloable d'aquesta mesura de govern, podria augmentar el seu radi d'actuació si s'inclogués en el programa Èxit.
Finalment, posa de manifest que les polítiques, que consideren encertades per la matèria i per la voluntat que hi ha al darrere, tenen un context més general, i la seva incardinació en aquest context i la seva relació amb els diversos programes existents en l'àmbit educatiu suposaria treure'n un rendiment millor.
El Sr. Ardanuy respon les qüestions que han sorgit arran de les intervencions dels grups municipals, especialment la del Grup d'ICV-EUiA, el portaveu de la qual té el costum d'obrir debats sobre altres assumptes.
En aquest sentit, referint-se a les reivindicacions del les persones que s'estan manifestant a la plaça de Sant Jaume, remarca que tenen uns fonaments que el Sr. Gomà hauria de conèixer molt bé, tot i que ha pogut constatar que té un desconeixement profund de la relació laboral dels docents municipals amb l'Ajuntament, la Generalitat i el Consorci d'Educació.
Així doncs, com tota prova pilot, aquesta té un pressupost que pot semblar magre, però molt ben invertit; un capital-llavor que pot ajudar a construir estratègia.
Quant a l'avaluació, subratlla que el seu afany és treure conclusions a fi d'implementar aquest projecte a tota la ciutat.
Referint-se a la complementarietat amb el programa Èxit que ha apuntat el Sr. Portabella, precisa que tenen objectius diferents; d'una banda, els programes Èxit estan dissenyats per al pas de la primària a la secundària, i treballen amb una franja d'edat que requereix unes accions molt concretes; mentre que la que avui presenten és una prova pilot que pretén treballar la fase inicial de l'adquisició de les competències lectores.
Afirma, però, que coincideix plenament amb la concepció que defensen l’informe Pisa i la Fundació Bofill, que el treball en la lectura reverteix ràpidament en la millora competencial en l'àrea de les matemàtiques i les ciències i, des d'aquest punt de vista, la prova pilot esdevindrà referent, com ho han estat altres actuacions de les que desenvolupa en Consorci, moltes de les qual són fruit d'iniciatives municipals.
En aquest cas, confirma que podran seguir l'evolució d'aquesta prova pilot en el Plenari, i que tot i que actualment té unes dimensions molt acotades en l'espai territorial, han rebut una percepció molt positiva de tots els participants, entre els quals, els alumnes, les famílies i els equips docents.
La Sra. Andrés reitera el convenciment que l'Ajuntament ha de tenir iniciatives en el camp educatiu per garantir allò que actualment costa molts esforços al Consorci d'Educació; alhora que fa avinent al Sr. Ardanuy que estaran molt atents a l'avaluació d'aquesta primera prova pilot a fi de poder reclamar un calendari i un pressupost per ampliar-la a tota la ciutat, prioritzant els espais on hi hagi més risc d'abandonament escolar, atès que consideren que perill rau, més que en els casos detectats de fracàs i que poden respondre a mesures concretes, en l'evitació de l'abandonament escolar que és el que realment marca la vida d'una persona, personalment i professionalment.
El Sr. Portbella reitera que troben encertada aquesta mesura de govern pel que significa d'incidència en un dels aspectes clau per al bon aprenentatge i, per tant, que repercuteixi en una millor dinàmica de la societat.
Admet que el programa Èxit, que coneixen prou bé, no abraça els mateixos grups d'edat, però si fóra així no tindria sentit fer un pla pilot per a un programa consolidat; precisa que allò que ha volgut formular és el desig que reflexionin si la seva inclusió en el programa Èxit pot generar una economia d'escala pel que fa a recursos humans i econòmics que pugui reforçar el combat contra el fracàs escolar.
c) Informes
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA
a) Ratificacions
b) Propostes d'acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR
1. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 26 d'abril de 2012, que designa el Sr. Carles Esquerra i Corominas membre del Patronat de la Fundació Privada Julio Muñoz Ramonet, complementant, en els termes esmentats, el Decret d’Alcaldia S1/D/2011-03716 de 26 de juliol de 2011, ratificat pel Plenari del Consell Municipal de 30 de setembre de 2011.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent.
SA, els acords següents: 1r) Designar la Ima. Sra. Janet Sanz Cid, membre del Consell d’Administració de l’esmentada Societat, en substitució de la Ima. Sra. Elsa Blasco Riera. 2n) Establir que el termini de designació de la consellera que es nomena serà l'establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facultar indistintament el President i el Secretari del Consell d'Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també la correcció d'errors materials en cas necessari.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent.
Tot seguit, es dóna per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que estrictament fa referència a l’adopció d’aquest acord, per tal d’agilitar-ne la inscripció en el Registre Mercantil.
COMISSIÓ D'ECONOMIA, EMPRESA I OCUPACIÓ
3. Aprovar, en compliment de l’acord del Plenari del Consell Municipal, de 27 d’abril de 2012, la revisió del Pla Econòmic i Financer Consolidat 2010-2013 que implica la modificació del seu període de vigència i, en conseqüència, passa a anomenar-se “Pla Econòmic i Financer Consolidat 2010-2012 de l’Ajuntament de Barcelona”, donant ple compliment als objectius d’estabilitat pressupostària, del límit d’endeutament i dels terminis de pagament que regula la llei 3/2004, de 29 de desembre.
La Sra. Recasens posa en relleu que aquesta aprovació és el final d'un recorregut; en aquest sentit, recorda que el desembre de 2009 es va aprovar un Pla econòmic i Financer –PEF– per al període 2010-2013 amb l'objectiu d'aconseguir l'estabilitat pressupostària el 2013. Des de llavors ençà, el PEF ha estat revisat el juliol de 2010 que, conjuntament amb altres fets ha provocat un canvi de pla.
Precisa que alguns d'aquests canvis atenyen a magnituds macroeconòmiques, atès que les variacions de PIB previstes no s'han complert i, per tant, han fet variar les previsions inicials. Igualment, es refereix al tancament de l'exercici 2011, tancat amb un dèficit de 398 milions que no coincideix amb l'anualitat de superàvit prevista.
D'una banda, destaca que l'ingrés en el pressupostos dels 117 milions d'euros arran de la liquidació de les PIE positives es poden destinar a necessitats reals de la ciutat i, per tant, s'ha guanyat autonomia financera. D'altra banda, possibilita que el pressupost 2012 no necessiti cap pla d'ajust i, per tant, té plena estabilitat pressupostària.
Remarca que el Pla Econòmic i Financer Consolidat 2010-2012 que presenta el govern municipal també permet acollir-se a la pròrroga de cinc anys –de cinc a deu anys– en les devolucions de les PIE negatives, cosa que fa que es recuperin quaranta milions d'euros anuals.
Afegeix que han pres la decisió, amb el suport dels grups municipals, de tancar definitivament el PEF un any abans del que estava previst, atès que no té sentit allargar-lo un any més havent arribat a l'estabilitat pressupostària enguany.
Conclou que la projecció d'aquestes variables que acaba d'apuntar, a més de l'estimació de l'execució del pressupost amb diferents ràtios, porta a una situació d'estabilitat pressupostària, de dèficit zero en l'exercici 2012 i, per aquest motiu, sotmeten a la consideració dels Grups el nou PEF.
El Sr. Carnes avança el vot afirmatiu del Grup Socialista a aquest nou PEF, bàsicament per l'existència d'un nou marc legal.
Assenyala que els satisfà que, podent haver reduir l'estoc d'endeutament, el govern no ho faci i, per tant, es generin uns marges per a polítiques de creixement, més inversió i més despesa corrent.
gestió i control de l'estalvi de la despesa corrent, de manera que es pugui assolir aquest 21%, que és el que dóna capacitat de maniobra.
Finalment, posa en relleu que a partir d'aquesta aprovació podran discutir amb el conjunt de grups de la corporació quines són les inversions que l'escreix permetrà fer.
El Sr. Mulleras considera que el nou PEF reflecteix, bàsicament, dues qüestions importants. D'una banda, un increment de 177 milions d'euros d'ingressos extraordinaris provinents dels pressupostos generals de l'estat, que s'incorporen a final d'any. D'altra banda, destaca l'objectiu del dèficit zero en els pressupostos municipals d'enguany.
Afirma que el seu Grup està convençut de la necessitat de disminució del dèficit com a base dels fonaments del que ha de ser el creixement econòmic. Així, el dèficit zero generarà credibilitat i confiança, molt necessàries per atreure inversió i per estimular el consum i, en conseqüència, per a què Barcelona iniciï el camí del creixement.
Per tot plegat, confirma que el Grup del PP troba encertat aquest nou PEF. El Sr. Mestre es ratifica en els arguments que el seu Grup va exposar en la sessió de Plenari de l'abril, en el punt setè de l'ordre del dia, i que dóna per reproduïts. Així doncs, es limita a avançar l'abstenció del Grup d'ICV-EUiA en aquest punt.
El Sr. Portabella recorda que la funció del PEF actual és assolir l'equilibri pressupostari el 2013, tot i que l'evolució prevista no s'està complint per diversos motius, entre els quals la previsió d'un creixement del PIB, durant el 2012 i el 2013, del 2,5% i del 2,7% respectivament, que no tan sols no es produirà, sinó que està en recessió, i per a l'any vinent es manté l'esperança que s'apugi unes dècimes, cosa que està per veure.
Per tot plegat, els sembla absolutament lògic que es modifiqui el PEF actual, atès que les condicions originals no s'estan complint.
Assenyala que en el nou PEF es preveu un increment de l'estalvi brut de 189 milions d'euros, cosa que permet incrementar la inversió de 118 milions d'euros, de manera que s'acaba amb un superàvit de 38 milions. Tanmateix, considera que només són previsions, com ho són els mateixos pressupostos, i només cal posar com a exemple que el mateix dia que es van aprovar els pressupostos d'enguany, el punt següent de l'ordre dia ja els modificava.
De tota manera, destaca que l'indicador que ha de ser el pressupost, enguany té superàvit de 38 milions d'euros, mentre que s'avança el dèficit zero un any.
La Sra. Recasens enceta la seva segona intervenció agraint les votacions favorables al nou PEF, que tira endavant amb un suport ampli.
Puntualitza que amb el nou PEF mantenen la confiança i la credibilitat d'aquesta institució en uns entorns econòmics molt complicats; el PEF els permet donar un missatge de transparència, rigor i credibilitat i confirmar, a hores d'ara, que ja tenen totes les pòlisses de crèdit per al 2012 firmades, cosa que fa que puguin acarar les inversions amb la confiança que les podran tirar endavant.
Quant a alguns aspectes sobre l'estalvi brut que aquí han sorgit, aclareix que s'hi aplica la comptabilitat SEC, i per tant, s'ha de parlar de recuperar l'estalvi brut del 18% tal com consta en el PEF.
Posa en relleu que aquest estalvi brut és el bé més preuat per acarar les inversions, i actualment permet des que les agències de ràting qualifiquin d'una manera determinada fins a demanar crèdit als bancs amb garantia de poder fer-hi front.
Puntualitza que estan fent tot això justament per preservar l'estalvi brut, els permet pagar a trenta dies, i aplicar totes aquelles mesures que consideren que generaran creixement econòmic.
Conclou, doncs, que amb aquest nou PEF donen compliment a la llei, guanyen autonomia financera i, en definitiva, Barcelona surt guanyat per assumir els reptes de futur, d'inversió i per donar resposta a les necessitats de les persones.
confonguin dèficit amb endeutament, perquè allò realment important és la capacitat de retorn sobre l'estoc del deute.
Per acabar, demana al govern municipal que expliqui, les properes setmanes, a què pensen destinar els majors ingressos.
El Sr. Mulleras observa que, de vegades, es confronten les polítiques d'ajust i les de creixement, i entén que es tracta d'un debat fals perquè ambdues són necessàries i complementàries, atès que no és possible el creixement si prèviament no es fa un ajust.
En aquest sentit, els recorda que l'economia d'Espanya està ofegada per l'endeutament; en l'herència que s'han trobat, només per posar un exemple, la primera partida dels pressupostos es destina als subsidis d'atur, i la segona són trenta mil milions d'euros per pagar el deute, interessos financers i, en conseqüència, no es poden gastar en polítiques socials o educatives. Per tot plegat, el primer que cal és reduir l'endeutament i el dèficit i només després podran acarar les polítiques de creixement.
En definitiva, diu que allò que demana el Grup del PP és fer complementàries ambdues polítiques, però necessàriament aplicar primer les d'ajustament.
El Sr. Portabella justifica l'abstenció d'UpB per dos motius concrets; en primer lloc, perquè amb el canvi de PEF el govern s'acull a la disposició addicional desena dels pressupostos generals de l'estat, on s'hi explicita la possibilitat real d'intervenció directa de l'estat en els comptes de l'ajuntament de Barcelona i, això, ho ha d'interpretar el govern central i no pas aquest ajuntament, i fer-ho per un període de deu anys, cosa que suposa un risc molt important.
En segon lloc, remarca que hi ha un cost d'oportunitat arran d'avançar un any el dèficit zero que, al seu parer, es contradiu amb el discurs que acaba de fer el Sr. Mulleras en nom del PP. Altrament, consideren que assolint aquest dèficit zero el 2012 en comptes de mig any després, el cost d'oportunitat és elevat i no coincideix amb la manera com el seu Grup entén que s'ha de sortir de la crisi, no només amb polítiques d'austeritat, sinó també augmentant la inversió.
La Sra. Recasens tanca els torns d'intervenció fent avinent que en una altra ocasió podran fer un debat més acurat sobre el tema, però confirma que les tesis del govern municipal són que, només des d'una posició econòmica solvent, podran assumir polítiques de creixement econòmic, i precisament això és el que fan.
Acaba preguntant-los si els poden dir quina administració pública està pagant a trenta dies, no té deutes amb els proveïdors, té totes les pòlisses de crèdit per al 2012 signades, fa dèficit zero enguany i té el deute al 48%.
Insisteix que és precisament aquesta fortalesa econòmica el que els permet demostrar als agents econòmics la solvència municipal, escometent polítiques de creixement econòmic i donant resposta a les necessitats socials.
Rebat les tesis que acaba d'apuntar el Sr. Portabella, i assegura que, actuant així, estan garantint que no se sotmeten a cap pla d'ajust de l'estat.
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Gomà i Mestre i les Sres. Sanz i Ribas, i també dels Srs. Laporta i Portabella.
COMISSIÓ D'HÀBITAT URBÀ I MEDI AMBIENT
