Internet: http://www.bcn.es Núm. 20 / Any LXXXVIII 30 de juny de 2001 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessió 27-IV-2001 ... 1146 Acords sessió 1-VI-2001 ... 1167
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Modificació funcions de la Direcció
d’Adminis-tració Econòmica ... 1172 Assignació funcions de gestió de la informació
patrimonial a la Gerència del Sector de
Ser-veis Generals ... 1172 Constitució Direcció de Serveis de Producció
i Administració del Sector de Serveis
Per-sonals ... 1172 Estructura organitzativa i funcions de la
Gerèn-cia Delegada de Finançament, Empreses i
Patrimoni ... 1173 Creació de la Comissió Tècnica Municipal de
Seguretat Viària ... 1175 Modificacions de crèdit ... 1176
Instruccions
Tramitació dels projectes d’obres a la xarxa
viària ... 1177
Cartipàs
Nomenament membre del Consell Municipal
del Districte de Sant Andreu ... 1179 Nomenament membre del Consell Municipal
del Districte de Sarrià-Sant Gervasi ... 1179 Nomenament membre del Consell Municipal
del Districte de Gràcia ... 1179
Consells Municipals de Districte Districte 1. Ciutat Vella. Acords
sessió 8-V-2001 ... 1180 Districte 4. Les Corts. Acords sessió 13-II-2001
i 4-IV-2001 ... 1181 Districte 6. Gràcia. Acords sessió 22-V-2001 .. 1188 Districte 9. Sant Andreu. Acords
sessió 8-V-2001 ... 1189 Districte 10. Sant Martí. Acords
sessió 15-V-2001 ... 1189
Comissions del Consell Municipal
Acords de març, abril i maig ... 1191
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 27 d’abril de 2001 i aprovada el dia 1 de juny de 2001
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-set d’abril de dos mil u, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió or-dinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Porta-bella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Ma-rina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, José Ignacio Cuervo i Argudín, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Mi-guel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Mag-dalena Oranich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joa-na M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Carme Servitje i Mauri, Josep Gascón i Castillo, Santiago Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Car-reiras, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secreta-ri general, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i deu minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 30 de març de 2001, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aprova.
Part informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. La credencial expedida per la Junta Electoral Central, el 10 d’abril de 2001, expressiva de la desig-nació de l’Im. Sr. Josep Gascón i Castillo com a regi-dor d’aquest Ajuntament en substitució del Sr. Joa-quim Molins i Amat; i l’acte de presa de possessió del nou regidor que tingué lloc a l’Alcaldia el dia 18 d’abril de 2001.
El Sr. Alcalde dóna la benvinguda al Consistori a l’Im. Sr. Josep Gascón i Castillo, que avui assisteix per primera vegada a una sessió d’aquest Plenari, tot
desitjant-li que pugui desenvolupar la seva tasca d’una manera plenament satisfactòria.
2. Decret de l’Alcaldia, de 6 d’abril de 2001 (S1/D/2001 1433), que comunica al Plenari del Consell Municipal, l’escrit del Grup Municipal de Convergència i Unió en què es designa president de l’esmentat Grup l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, i portaveu l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot; i assigna el rang de tinent d’alcal-de a l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas.
3. Decrets de l’Alcaldia, de 28 de març de 2001 (S1/D/2001), que nomenen membres del Consell Mu-nicipal dels Districtes: d’Horta-Guinardó el Sr. Antoni Millet i Bastús, en substitució del Sr. Francesc Molinas i Roca; i de Sant Martí la Sra. Meritxell Caralt i Sánchez, en substitució de la Sra. Montserrat Radigales i Jové.
4. Decret de l’Alcaldia, de 30 de març de 2001 (S1/D/2001), que nomena el Sr. Joan Tàpia i Nieto director de la Societat Informació i Comunicació de Barcelona, SA.
5. Decret de l’Alcaldia, de 28 de febrer de 2001 (S1/D/2001), que aprova la liquidació del Pressupost de 2000 corresponent a l’Ajuntament de Barcelona.
6. Decret de l’Alcaldia, de 28 de febrer de 2001 (S1/D/2001 1472), que aprova la liquidació dels Pres-supostos de 2000 corresponents a: Patronat Munici-pal de l’Habitatge, Institut MuniciMunici-pal de Persones amb Disminució, Fundació Mies Van der Rohe, Institut Mu-nicipal d’Informàtica, Institut MuMu-nicipal d’Urbanisme, Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona, Institut Mu-nicipal de Parcs i Jardins, Institut MuMu-nicipal de Mer-cats, Institut Municipal d’Educació, Institut de Cultura de Barcelona, Institut Municipal de Salut Pública, i Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida. 7. Decret de l’Alcaldia, de 6 d’abril de 2001 (S1/D/2001 1427), que nomena, segons consta en l’acord de la Junta Rectora de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució de 4 d’abril de 2001, la Sra. Roser Torrentó i Sanjust gerent de l’esmentat Institut.
8. Decrets de l’Alcaldia, de 6 i 18 d’abril de 2001 (S1/D/2001 1429 i 1471), que nomenen membres del Consell Municipal del Districte de les Corts: la Sra. Encarna Leal i Farreras i el Sr. Victor Camprubí i Teco, en substitució del Sr. Yamandú Rodríguez i Caorsi i de la Sra. Irene Morales i Morales; i el Sr. Lluís Manzanal i Ortega, en substitució de la Sra. Francesca Llopis i Caldero.
9. Decret de l’Alcaldia, de 6 d’abril de 2001 (S1/D/2001 1432), que designa representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General del Consorci Orga-nitzador del Fòrum Universal de les Cultures de Bar-celona 2004, en substitució del Sr. Joaquim Molins i Amat, l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, president del Grup Municipal de Convergència i Unió, el qual delega aquesta responsabilitat en la Ima. Sra. Joana Ortega i Alemany, portaveu adjunta de l’esmentat Grup.
Gas-cón i Castillo regidor adscrit al Districte de Nou Bar-ris, en substitució del Sr. Joaquim Molins i Amat.
11. Decrets de l’Alcaldia, de 18 d’abril de 2001 (S1/D/2001 1462 i 1470), que modifiquen la composi-ció de les Comissions del Consell Municipal nome-nant membre de la:
Comissió de Benestar Social: Im. Sr. Josep Gas-cón i Castillo.
Comissió d’Educació i Cultura: Im. Sr. Josep Gas-cón i Castillo.
Comissió de Joventut i Drets Civils: Im. Sr. Josep Gascón i Castillo.
Comissió de Serveis Urbans i Manteniment: Im. Sr. Josep Gascón i Castillo, en substitució de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas.
Comissió de Presidència i Hisenda: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, en substitució de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas.
Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana: Im. Sr. Josep Miró i Ardèvol, en substitució de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas.
Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació, Tu-risme i Comerç: Im. Sr. Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, en substitució de l’Im. Sr. Santiago Fisas i Ayxelà.
Comissió d’Educació i Cultura: Ima. Sra. M. Àngels Treserra i Soler, en substitució de l’Im. Sr. Santiago Fisas i Ayxelà.
12. Decret de l’Alcaldia, de 18 d’abril de 2001 (S1/D/2001 1448), que designa l’Im. Sr. Josep Gas-cón i Castillo membre del Consell d’Administra-ció de l’Institut Municipal d’Educad’Administra-ció de Barcelona, en substitució de l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Lle-vadot.
13. Decret de l’Alcaldia, de 18 d’abril de 2001 (S1/D/2001 1468), que designa la Ima. Sra. Joana Ortega i Alemany membre de la Junta de Govern de l’Institut Municipal d’Urbanisme, en substitució de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas.
14. Decret de l’Alcaldia, de 24 d’abril de 2001 (S1/D/2001 1537), que aprova provisionalment el resum numèric del Padró municipal d’habitants amb referència a l’1 de gener de 2000 i del qual re-sulta una població de dret d’1.498.552 habitants, sense perjudici de les variacions originades per les tasques de control pròpies de l’Instituto Nacional de Estadística.
15. Decret de l’Alcaldia, de 24 d’abril de 2001 (S1/D/2001 1538), que aprova provisionalment el resum numèric del Padró municipal d’habitants amb referència a l’1 de gener de 2001 i del qual re-sulta una població de dret d’1.510.725 habitants, sense perjudici de les variacions originades per les tasques de control pròpies de l’Instituto Nacional de Estadística.
El Sr. Ciurana, referint-se als dos punts anteriors, considera que la tramitació d’aquests expedients no pot mostrar-se pas a un exemple tot adduint: a) que inicialment es presentaren com a proposta d’acord i en el moment de començar la sessió de la Comissió de Presidència i Hisenda s’aportà un informe jurídic que atribuïa la competència decisòria a l’Alcaldia; b) que l’aprovació del resum numèric del Padró corres-ponent a l’any 2000 s’ha fet clarament fora de termi-ni i aquest incompliment s’ha produït, curiosament, en un any en què la població barcelonina quedava per dessota del 1.500.000 habitants i tanmateix això no s’ha fet públic fins al moment que s’ha presentat
el resum corresponent al 2001, en què la població torna a sobrepassar l’esmentada xifra d’1.500.000 habitants gràcies a les altes per omissió, les quals han tingut un increment del 100% respecte de l’any anterior.
Renuncia a obrir un debat sobre la població barcelonina i els criteris de comptabilització de les al-tes per omissió, però creu que haver trigat dotze me-sos a fer conèixer els habitants que tenia la Ciutat a 1 de gener de 2000 no és pas bon exemple d’una ad-ministració eficaç i transparent.
El Sr. Álvarez manifesta que malgrat les explica-cions donades a la sessió de la Comissió de Presi-dència i Hisenda pel seu president, el Sr. Maragall, li sembla irregular haver portat conjuntament els re-sums numèrics del Padró corresponents als anys 2000 i 2001; que la xifra de la població barcelonina és molt baixa i li fa la sensació que amb les altes per omissió s’han estat cercant habitants sota les pedres perquè no quedi per dessota del 1.500.000 persones, fet que comportaria la pèrdua de dos escons d’aquest Consistori; i que de 1980 ençà Barcelona ha perdut 250.000 habitants, és a dir, un volum de població equivalent al de la ciutat d’Hospitalet i aquesta pèr-dua de població hauria de portar l’equip de govern a revisar la seva política fiscal i la seva política d’habi-tatge, les quals, en opinió del Grup del Partit Popular de Catalunya, en són la causa.
El Sr. Maragall declina repetir les explicacions ja donades en la sessió de la Comissió de Presidència i Hisenda sobre les qüestions que han tornat a plante-jar ara les dues intervencions precedents; però desta-ca que les xifres de població s’estan consolidant i su-peren les de 1996.
16. Decret de l’Alcaldia, de 23 d’abril de 2001 (S1/D/2001 1500), que designa membres: del Ple del Fòrum Ciutat i Comerç, el Sr. Alejandro Goñi i Febrer, en substitució de la Sra. Àngela Pujol i Carniago, el Sr. Carlos Sanahuja i Bagues, en substitució del Sr. Martí Martí i Llobet, i el Sr. Jordi Farell i Orpí, en substitució del Sr. Ramón Regada i Simó; i del Con-sell Ciutat i Comerç, el Sr. Alejandro Goñi i Febrer, en substitució de la Sra. Àngela Pujol i Carniago.
S’inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclo-sos a l’ordre del dia:
b) Mesures de govern
1. Impulsar la participació i el debat ciutadà en l’Agenda 21 de Barcelona.
l’acord entre interessos diversos, a partir del qual l’Ajuntament redactarà el seu propi pla d’acció.
Vol, doncs, deixar constància d’aquest procés i in-vita tot els membres del Consistori a participar-hi.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions
1. Donar conformitat al Conveni col·lectiu de treball del personal laboral de l’Ajuntament per al període 2000-2003, subscrit el 27 de març de 2001 pels re-presentants de la Corporació i les organitzacions sin-dicals Unió General de Treballadors (UGT) i Agrupa-ció d’Independents (AI).
2. Donar conformitat a l’Acord de condicions labo-rals del personal funcionari de l’Ajuntament per al pe-ríode 2000-2003 subscrit el 27 de març de 2001 pels representants de la Corporació i les organitzacions sindicals Unió General de Treballadors (UGT), Sindi-cat Professional de Policies Municipals d’Espanya (SPPME), Associació Sindical de Policies Locals de Catalunya (ASPLC) i Agrupació d’Independents (AI).
El Sr. Ciurana, després de recordar el compromís adoptat a la Junta de Portaveus en el sentit que les ratificacions també siguin objecte d’informe per part de la Comissió corresponent, justifica l’abstenció dels membres del Grup de Convergència i Unió a les dues ratificacions precedents dient que per al seu Grup un conveni col·lectiu implica un acord global de tots i, tanmateix, els documents que es porten a ratificació no compleixen aquest requisit, com quedà ben palès en el referèndum fet entre el personal municipal.
El Sr. Cornet manifesta que el seu Grup no té altre remei que abstenir-se, perquè després de tot el temps esmerçat en la negociació, gairebé la meitat dels tre-balladors municipals no ha signat els documents que es porten a ratificació en no haver-se atès les seves peticions sobre el catàleg dels llocs de treball o, si més no, sobre el procediment per a elaborar-lo.
El president de la Comissió de Presidència i Hisen-da, Sr. Maragall, explica que els documents sotme-sos a ratificació són veritables acords, els quals han estat difícils de negociar perquè ha calgut conciliar posicions legítimament diverses; i que tindran molt bons resultats per als treballadors i funcionaris muni-cipals i també per al conjunt de l’Administració en ter-mes d’eficiència, de millora del seu funcionament i de modernització, com es podrà comprovar els propers mesos.
Puntualitza que en el món de les relacions laborals un conveni col·lectiu no requereix pas la conformitat de tots els treballadors afectats, com reclama el Sr. Ciurana, sinó d’una majoria legalment suficient, però, a més, els documents en debat compten amb una majoria social més àmplia que la reflectida en l’acte formal de la signatura de l’acord; i que els signants estigueren d’acord amb el mètode per a elaborar el catàleg dels llocs de treball.
S’aproven els dos punts anteriors amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Ser-vitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, Cornet, i les Sres. Treserra i Balseiro.
3. Ratificar el Protocol de cooperació entre el Mi-nisterio de Fomento i l’Ajuntament de Barcelona per
al desenvolupament de les infraestructures ferrovià-ries d’alta velocitat.
El Sr. Puigdollers valora positivament aquest Proto-col, que considera que recull les posicions del seu Grup sobre el traçat de les línies ferroviàries d’alta velocitat al seu pas per la ciutat de Barcelona, ja que s’hi confirma que tal tren arribarà per l’estació de Sants i passarà pel túnel del carrer d’Aragó i que es farà la gran estació de la Sagrera; tanmateix significa que la lletra menuda deixa pendents dues qüestions que s’haurien d’aclarir: la primera, relativa al calenda-ri, és a dir, a quan arribarà el tren d’alta velocitat a Barcelona i passarà per l’Eixample, i a quan entrarà en funcionament l’estació de la Sagrera; la segona, relativa als costos que l’Ajuntament haurà d’assumir pel que fa les expropiacions i obres de clavegueram a la zona de Sants i als ajustaments urbanístics i eco-nòmics.
El Sr. Fisas expressa la satisfacció del seu Grup per l’acord assolit per l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Foment sobre el traçat de la línia ferrovià-ria d’alta velocitat a través de la Ciutat, perquè, en la seva opinió, comporta l’acceptació dels criteris del seu Grup i del Ministeri amb dues estacions una a Sants i l’altra a la Sagrera i no pas els del projecte que feia passar aquesta línia pel Port, reserva el nou túnel del carrer de Mallorca als trens de rodalies i el del carrer d’Aragó als trens d’alta velocitat, i preveu el soterrament de les vies a la zona de Sants.
Creu que l’acord assolit és enormement positiu i ha estat possible gràcies a un esperit de diàleg ben dife-rent del que manté l’alcalde de Lleida, Sr. Ciurana; i mostra la seva estranyesa pel fet que s’hagi publicat en els diaris que tal acord comporta l’acceptació per part del Ministeri de Foment de les principals propos-tes de l’Ajuntament, quan realment comporta l’accep-tació per part del govern municipal de les principals propostes del Ministeri.
El Sr. Forradellas reconeix que la línia del tren d’al-ta velocid’al-tat té un caràcter estratègic innegable, a pe-sar que, per al seu Grup, hi ha altres alternatives molt més sostenibles ecològicament; i destaca que si el Protocol recull unes propostes que són radicalment diferents a les que contenia l’estudi inicial, no és pas gràcies a la sensibilitat del Ministeri, sinó gràcies a l’allau d’al·legacions que formularen l’Ajuntament, els moviments veïnals, la Federació d’Associacions de Veïns, el Consell Econòmic i Social i la Cambra Ofi-cial de Comerç, Indústria i Navegació.
zona de Sants per una edificabilitat excessiva que qüestioni el planejament vigent en aquest moment, el reallotjament d’antics treballadors de la Renfe.
Apunta, també, que el fet que quedi lliure el túnel del passeig de Fabra i Puig permetria incrementar el transport públic amb una connexió dels Ferrocarrils de la Generalitat entre la zona del Llobregat i del Vallès que faria innecessari el túnel d’Horta.
El Sr. Portabella significa que el seu Grup valora positivament el Protocol de cooperació i en votarà fa-vorablement la ratificació, a pesar d’haver defensat que hi havia altres possibilitat millors per a l’entrada del tren d’alta velocitat a Barcelona. Agrega que s’hi recull bona part de les al·legacions d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya, i especialment les relatives a la connexió de les zones de Sants i de la Sagrera; a la millora de la connectivitat, la permeabilitat i la integra-ció urbana de Sants, és a dir, al soterrament de les vies, aspecte que no recollia la proposta inicial del Mi-nisteri de Foment; a la supressió del tram del túnel que passava per dessota del carrer de Provença, cosa que afectava el mercat del Ninot; a la remo-delació de l’estació de Sants; a la gran estació de la Sagrera; i al cobriment de les vies d’esta zona de ma-nera que es respecti el planejament vigent i faci pos-sible un corredor verd.
Subratlla que el seu Grup ha defensat sempre la doble centralitat ferroviària basada en les estacions de Sants i de la Sagrera i el Protocol configura aquesta darrera com una estació central, però cal pa-rar atenció als punts següents: a) el pla de rodalies, ja que si bé el Protocol no en parla explícitament, in-clou un seguit d’elements que tendeixen a fer-ho; b) la vinculació de la nova xarxa d’amplada europea, a més dels trens d’alta velocitat, als trens de llarg recor-regut, als regionals i part dels de mercaderies; c) la reordenació del sistema ferroviari a les parts nord i central de la Ciutat; d) el taller de manteniment i ma-terial del tren d’alta velocitat, qüestió en la qual el seu Grup reclama la mateixa solució que s’ha donat a l’estació d’Atocha de Madrid, la qual compta amb un centre de tractament de primer nivell situat a dos qui-lòmetres (Cerro Negro) i un centre de revisió de se-gon nivell a setanta quilòmetres (La Sagra), ja que una solució similar permetria salvar la zona verda i el planejament a Sant Andreu sense que el Ministeri hagi de pagar ni un duro, perquè a la zona de la Sa-grera hi ha un total de 348.815 metres quadrats de sostre, dels quals 304.000 són a preu lliure i valen al voltant d’uns 100.000 milions de pessetes, mentre que el cost de la nova estació estarà entre els 30.000 o 40.000 milions, de manera que hi ha un diferencial econòmic amb el qual el Ministeri actuarà com un promotor més.
El president de la Comissió d’Infraestructures i Ur-banisme, Sr. Casas, declina encetar un debat sobre les posicions defensades respectivament per cada Grup, perquè ja són prou conegudes les votacions que s’han tingut en aquest Saló sobre el planejament de Sant Andreu-la Sagrera, i també els recorreguts que es reservaven en el Vallès al tren d’alta velocitat. Comenta que l’acord assolit en unes negociacions que implicaven dir si o no a la gran estació central i intermodal de la Sagrera en la qual es connectessin metro, autobusos, taxis, trens regionals, trens de ro-dalies i trens d’alta velocitat en dos nivells ferroviaris, i tots als serveis complementaris (hotels, oficines i
es-pais comercials) no difereix gaire del que es podia haver signat amb l’anterior ministre de Foment; i que després d’un procés d’informació pública interessant, en el qual hi ha hagut aportacions molt diverses de moltes entitats i associacions i un posicionament con-junt dels acon-juntaments metropolitans afectats pel tra-çat de la línia d’alta velocitat, s’ha aconseguit fer en-tendre que el futur ferroviari de la Ciutat i de l’àmbit metropolità depenia del fet de tenir a la Sagrera una estació intermodal correcta i potent i, no obstant això, l’Estudi informatiu inicial sotmès a informació pública només hi preveia una estació en un sol nivell que po-dia costar entre 6.500 i 7.500 milions de pessetes.
Fa avinent que un dels grans punts de la discussió ha estat, també, el soterrament de les sis vies de ro-dalies de Sants, qüestió que ha exigit hores i hores de treball perquè tècnicament no era gens fàcil reduir un pendent del 3,5 al 3%, però l’Ajuntament hi ha aportat una solució, que comenta amb tot detall, con-sistent a introduir les modificacions necessàries en els col·lectors i dipòsits subterranis de laminació d’ai-gües pluvials en cas de grans aiguats, obres que po-den tenir un cost entre 2.500 i 3.000 milions de pes-setes que assumirà aquest Ajuntament, el qual també s’encarregarà de les expropiacions, que podrien afec-tar entre cinc i dotze unitats, amb un cost que calcula no superior als 200 o 300 milions, encara que el pa-gament anirà amb el conjunt de les obres.
Concreta que les noves vies del tren d’alta velocitat aniran pràcticament soterrades des de la Torrassa fins a Montcada i també es podran cobrir les quatre vies que quedaran afectades en el servei de rodalies. Posa en relleu que el motiu de discussió més im-portant ha estat l’estació de la Sagrera, però va que-dar desbloquejat a partir del moment en què el Minis-teri va assumir que no podia fer el que pretenia a l’estació de Sants i que l’espai lliure de que disposava la Sagrera era el lloc idoni per fer-hi l’estació inter-modal que Barcelona necessita: conseqüentment, la inversió que el Ministeri projecta en aquesta zona s’eleva dels 7.500 milions de pessetes inicials fins al voltant de 75.000, i es preveu la constitució d’un con-sorci amb l’objectiu de coordinar i optimitzar tots els processos de planificació, construcció i finançament de les infraestructures viàries en l’àrea de Sant An-dreu-la Sagrera.
Explicita més endavant que, un cop concretat l’ac-cés del tren d’alta velocitat a la Ciutat i descartat el nou túnel a través del carrer de Provença, que afecta-va el mercat del Ninot i la Caserna Central dels Bom-bers, s’ha optat per construir el nou túnel de les línies de rodalies per dessota del carrer de Mallorca, amb l’estació al passeig de Gràcia i no pas a la rambla de Catalunya.
Remarca que l’acord assolit permet concentrar a la Sagrera tots els serveis de rodalies provinents del nord i, consegüentment, la intermodalitat de totes les línies de rodalies amb la resta de serveis ferroviaris i de transport; i confia que el Pla director d’infraes-tructures prevegi una nova línia que, aprofitant els tú-nels que deixi lliure el nou túnel de connexió ràpida entre el Vallès i la Sagrera, resolgui, amb una inver-sió relativament petita, el problema del metro a tota la zona de la Meridiana: Can Dragó, la Trinitat Nova i Ciutat Meridiana.
tren d’alta velocitat a Sants i el nou túnel al qual es traslladaran les línies de rodalies, puguin quedar en-llestits el 2004, any en el qual espera que es pugui utilitzar ferroviàriament, encara que sigui de manera provisional, l’estació de la Sagrera, tot i que no esti-guin encara acabats l’hotel i les oficines.
Tocant als ajustaments urbanístics, puntualitza que l’Ajuntament sempre s’ha mostrat disposat a analitzar, sobre la justificació de les càrregues que els projectes de Sants i la Sagrera poguessin representar, si les pre-visions globals del planejament eren correctes o no i per això es parla d’ajustos: per aquest motiu està feta l’aprovació inicial, però no pas la definitiva, del docu-ment corresponent a l’estació de Sants, on s’hauran d’invertir no menys de 7.500 o 8.000 milions de pesse-tes; mentre que, per altra banda, resten per veure els requeriments de la nova estació de la Sagrera, ja que pot acumular entre 2.000 i 3.000 persones que treba-llin al seu voltant, les quals necessitaran equipaments, petites dotacions comercials i espais d’oficines, i pel seu caràcter intermodal, pot requerir hotels i potser sa-les de reunió i, cosegüentment tot això determinarà l’abast dels ajustos urbanístics que s’hagin de fer en la zona, els quals en el seu moment se sotmetran a l’aprovació d’aquest Plenari.
El Sr. Puigdollers, després d’advertir que si s’ha-gués de parlar del passat, l’actuació dels socialistes donaria molt per a discutir i, per tant, val més parlar del futur, observa que els Grups d’Iniciativa-Verds i Esquerra Republicana de Catalunya-Verds han d’ac-ceptar que el Protocol assolit és un acord a la baixa: a) perquè no s’hi garanteix la integració urbana en l’accés per Sants i es parla únicament de la imple-mentació de tècniques especials per reduir l’impacte sònic de les vies d’ampla ibèric i, per tant, ofereix el suport del seu Grup a fi que aquestes tècniques es-pecials comportin el soterrament; i b) perquè s’ha ce-dit també en admetre que el projecte de l’estació de la Sagrera el faci la Gerència d’Infraestructures Ferro-viàries; ara bé, a pesar d’ésser un acord a la baixa, el Grup de Convergència i Unió li dóna suport, perquè es tracta d’una qüestió estratègica per a la Ciutat.
Puntualitza que, segons les informacions al seu abast, el túnel de les línies de rodalies passava pel carrer de Mallorca des de l’octubre de 1998.
El Sr. Fisas opina que l’acord, que tothom vol ven-dre a la seva manera, és important per a la Ciutat; i que el canvi més significatiu que conté, és que el go-vern municipal hagi acceptat que les línies de rodali-es passin pel carrer de Mallorca i lrodali-es d’alta velocitat pel carrer d’Aragó, com sostenien el Ministeri i el Grup del Partit Popular de Catalunya no per caprici, sinó per a evitar encreuaments de trens a l’estació de Sants i, consegüentment, permetre una freqüència més alta en els trens de rodalies.
Fa notar que la primera proposta de l’Ajuntament feia passar la línia d’alta velocitat pel Port i, per tant, no donava l’oportunitat de cobrir les vies de Sants; re-coneix la importància que té per a la Ciutat l’estació de la Sagrera, però creu convenient que el tren d’alta velocitat tingui a Barcelona dues estacions: la de Sants i la de la Sagrera, en la qual es farà una inver-sió molt important, finançada mitjançant la requalifi-cació dels terrenys que la Renfe té en aquella zona.
Destaca que les inversions que farà el Ministeri en els accessos del tren d’alta velocitat a Barcelona re-presenten a prop de 200.000 milions de pessetes,
mentre que les previstes quan els socialistes gover-naven l’Estat eren d’uns 30.000, encara que potser el Sr. Portabella preferiria que el tren d’alta velocitat ar-ribés primer a Valladolid, a A Coruña o a València per tenir motius per a criticar el Govern de l’Estat.
El Sr. Portabella replica que ell no prefereix pas que el tren d’alta velocitat arribi a altres ciutats abans que a Barcelona, i, a més, espera que Barcelona no sigui final de trajecte, sinó que es faci aviat la conne-xió amb la resta d’Europa.
Quant a la intenció que se li ha imputat de criticar sistemàticament tot el que fa a l’Estat, matisa que s’ha limitat a posar damunt la taula les plusvàlues ex-traordinàries que poden generar els 348.000 metres quadrats de sostre que Renfe té a la Sagrera, dels quals 304.000 són a preu lliure, de manera que multi-plicant-los per les 318.328 pessetes en què la Gene-ralitat estimava el preu de cada metre quadrat el 1999, resulten uns recursos que s’han d’aplicar a dig-nificar la Ciutat.
El Sr. Alcalde es congratula de l’acord assolit, ja que no comparteix la valoració a la baixa que n’ha fet el Sr. Puigdollers, ans vol remarcar-ne la magnitud i la transcendència que té per al futur de Barcelona.
S’aprova, per unanimitat, el punt en debat.
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 6 d’abril de 2001 (S1/D/2001 1434), que designa el Sr. Miguel Ra-fael Álvarez i Guarnido representant d’aquest Ajunta-ment a l’Assemblea General de la Caja General de Ahorros de Granada.
S’aprova, per unanimitat, aquest punt.
5. Ratificar els decrets de l’Alcaldia, de 4 i 18 d’abril de 2001 (S1/D/2001), que estableixen les retribucions íntegres anuals del personal de l’estructura directiva de l’Administració municipal que es detalla en les res-pectives relacions adjuntes.
S’aprova aquest punt amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón, i i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje.
b) Acords de Cartipàs
6. Designar l’Im. Sr. Josep Gascón i Castillo repre-sentant d’aquest Ajuntament a l’Entitat Metropolitana del Transport, en substitució de l’Im. Sr. Joan Puigdo-llers i Fargas.
S’aprova, per unanimitat, aquest punt.
7. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-vades a l’Ajuntament com a soci únic de les societats privades municipals que s’esmenten, els acords se-güents.
1r. Designar membres dels Consells d’Administra-ció de:
Infrastructuras 2004, SA: la Ima. Sra. Joana Ortega i Alemany, en substitució de l’Im. Sr. Josep Miró i Ardèvol.
SM Barcelona Gestió Urbanística, SA: la Ima. Sra. Joana Ortega i Alemany, en substitució de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas.
SPM Pro Nou Barris, SA: el Sr. José Méndez i Ro-meo, en substitució de l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra.
3r. Facultar indistintament els presidents i els se-cretaris dels Consells d’Administració per comparèi-xer davant notari i elevar a escriptura pública els no-menaments anteriors, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Re-gistre Mercantil i també la correcció d’errors materials en cas necessari.
S’aprova, per unanimitat, el punt precedent i es dóna per aprovada per unanimitat aquesta acta, en la part que estrictament l’afecta, per tal d’agilitar-ne els tràmits de formalització en escriptura pública i inscrip-ció en el Registre Mercantil.
c) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
8. Aprovar provisionalment l’Ordenança fiscal de l’impost de béns immobles per a l’any 2002 i se-güents. Sotmetre-la a informació pública pel termini de trenta dies, a fi que puguin presentar-s’hi al·le-gacions o suggeriments.
El Sr. Maragall informa que aquest dictamen, àm-pliament debatut a les dues darreres sessions de la Comissió de Presidència i Hisenda, és conseqüència de la decisió, presa pel Govern de l’Estat, de procedir a la revisió dels valors cadastrals a la nostra Ciutat, cosa que comporta haver de prendre decisions sobre el tipus aplicable l’any vinent en l’impost sobre els béns immobles amb temps suficient perquè les quo-tes puguin ésser conegudes simultàniament amb els nous valors cadastrals; per tant, ara es porta a apro-vació el tipus aplicable, que es rebaixa del 0,89% al 0,86%, i altres mesures complementàries per gestio-nar millor el procés d’implantació dels nous valors, amb l’establiment d’uns límits per a determinats trams de valors i usos, possibilitat de la qual s’ha fet un ús absolut en compliment del compromís, assumit en el Programa de govern, de mantenir la fiscalitat en de-terminades condicions i a un ritme de reducció pro-gressiva en relació al producte interior brut i a l’índex de preus al consum: conseqüentment, s’ha establert un total màxim d’increment del 3% per a totes les unitats cadastrals que figuren en el Padró sota els conceptes d’habitatge, d’aparcament residencial i també d’activitat econòmica fins al valor màxim de 10.000.000 de pessetes, és a dir, per al 95% de les unitats del Padró.
El Sr. Ciurana significa que fa uns mesos el seu Grup presentà una proposició que tenia per objecte garantir la neutralitat de la revisió cadastral que en-guany s’està duent a terme, en totes les figures tribu-tàries, mentre que la proposta ara sotmesa a l’apro-vació fa un gest en la mateixa direcció, però no deixa veure quin serà el moviment sencer en el conjunt de la fiscalitat local: conseqüentment, avui el seu Grup no pot tenir la certesa de la neutralitat fiscal de la revi-sió cadastral en curs, perquè no coneix la incidència que tindrà en les restants figures tributàries locals.
Addueix, també, que entre les observacions que formula el Consell Tributari en el seu i informe que han estat recollides en part, no figura pas la relativa a la competència per a la fixació de la base liquidable, cosa que pot provocar inseguretat jurídica.
Diu, en conclusió, que pels motius exposats, el vot dels membres del seu Grup serà negatiu.
El Sr. Álvarez admet la conveniència de revisar uns valors cadastrals fixats fa quinze anys, però sosté que, en tot cas, s’ha de garantir, com demanava una proposició del seu Grup presentada a la Comissió de Presidència i Hisenda, la neutralitat fiscal de tal revi-sió, és a dir, que l’augment de la base és compensi amb una reducció dels tipus de gravàmens, de mane-ra que les quotes no tinguin un augment superior al de la inflació.
Opina que tal neutralitat no s’ha aconseguit total-ment, perquè hi ha un topall d’increment per als habi-tatges, els aparcaments residencials i els locals de negoci fins a 10.000.000 de pessetes de valor cadas-tral, però no pas per a la resta d’unitats, com oficines, o locals comercials que, en alguns casos, poden ex-perimentar increments del 9% o fins i tot més, i així concretament un local de 90 metres quadrats pot te-nir un augment del 8%, perquè per als locals comer-cials i oficines amb valors cadastrals compresos entre els 10.000.000 i 25.000.000 de pessetes el topall mà-xim és del 9%, i els que superen els 25.000.000 de pessetes no tenen cap topall.
Observa que la revisió de valors cadastrals inci-deix, també, en altres impostos municipals, com ara el de l’increment del valor dels terrenys, conegut po-pularment com plusvàlua, que grava les transmis-sions d’immobles urbans i pel qual l’any passat es re-captaren uns 10.000 milions de pessetes i, tanmateix, avui no s’adopta cap mesura per garantir-hi la neutra-litat de la revisió cadastral en curs i, conseqüentment, la disminució de la pressió fiscal promesa en els pro-grames electorals.
El Sr. Forradellas expressa el posicionament favo-rable dels membres del seu Grup, ja que després de les explicacions donades a la Comissió de Presidèn-cia i Hisenda, creu que no es produirà un augment de la pressió fiscal, sens perjudici que durant la resta de l’any s’hagin de prendre encara algunes decisions més en tal sentit, amb independència de les que avui es prenen sobre l’impost sobre els béns immobles.
Confia que la informació exhaustiva que s’ha facili-tat sobre una qüestió, que és realment complicada, permeti transmetre a la ciutadania, que rebrà les noti-ficacions en euros i pessetes, la idea que es tracta d’una simple actualització que no canviarà gaire les coses i que les millores urbanes fetes en els barris perifèrics han revaloritzat els seus immobles.
El Sr. Maestro justifica també el vot favorable dels membres del seu Grup dient que la revisió cadastral comportarà un increment de la tributació que estarà per sota de la inflació, la qual està actualment força descontrolada, i així el 94,4% per les unitats urbanes tindran un increment inferior al 3% perquè, en compli-ment dels compromisos assumits en el pacte de go-vern, la ciutadania no vegi incrementada en termes reals la seva contribució.
Troba progressiu que s’intenti reequilibrar una mica el territori a efectes fiscals, perquè actualment hi ha-via massa desequilibris entre els diferents Districtes, i encertat l’ús dels mecanismes previstos en les lleis fiscals per esmorteir en el temps els efectes de la re-visió cadastral que s’està produint.
Creu que la progressivitat queda garantida, encara que determinats grups socials, que estan represen-tats en els Partits de la dreta plural, voldrien que els topalls fossin per a totes les unitats cadastrals amb independència de quin sigui el seu valor; i que, en de-finitiva, l’actualització és progressiva i té en compte els interessos de les classes populars.
El Sr. Maragall assegura que la fiscalitat s’està re-duint, perquè el 2000 l’increment de valors i de quo-tes establert en la Llei de pressupostos fou del 2% i la inflació arribà gairebé al 4%, i el 2001 l’increment de valors i quotes derivat de la Llei de pressupostos també ha estat del 2% i, en canvi, la inflació prevista és d’un 3,5% aproximadament. Afegeix que el pitjor impost que pesa sobre els ciutadans és, precisa-ment, la inflació i així hauria de tenir-lo present qui té la responsabilitat de controlar-la; que en la dis-cussió sobre les Ordenances fiscals, que es tindrà d’aquí uns mesos, hi haurà ocasió d’aplicar la neu-tralitat fiscal de la revisió cadastral que s’està ope-rant, a la resta de conceptes de la fiscalitat local i d’analitzar les decisions que s’hagin pres en els àm-bits estatal i autonòmic per a garantir-la també en els respectius impostos ja que, concretament, a Bar-celona és més important la recaptació obtinguda a través de l’impost de transmissions patrimonials que no pas l’obtinguda a través de l’impost sobre els béns immobles.
Insisteix que el govern municipal ha complert el seu compromís de reduir la pressió fiscal, ho fa tam-bé en l’Ordenança en debat i continuarà fent-ho en el futur tant en relació a la creació de riquesa, és a dir, a l’evolució del producte interior brut, com en relació a la inflació, és a dir, a l’índex de preus al consum.
Puntualitza que no hi ha cap incertesa quant a la determinació de la base liquidable, perquè s’apliquen estrictament els conceptes que la llei estableix; per tant, hi ha una seguretat jurídica absoluta.
El Sr. Ciurana considera una tècnica legislativa pèssima fossilitzar en el text de l’Ordenaça la manera de calcular la base liquidable, quan és competència d’un altre òrgan.
Admet que la inflació és, com ha dit el Sr. Maragall, el pitjor impost de tots, però demana que es repassin els percentatges d’inflació existents quan els socialis-tes governaven l’Estat; i matisa que només en els dos últims exercicis l’increment de les bases ha estat infe-rior a la inflació, en els anteinfe-riors els percentatges eren sempre equivalents.
El Sr. Álvarez observa que la Ponència es limita a revisar els valors cadastrals, sense entrar el contingut de les ordenances, en la determinació del qual aquest Ajuntament té plena autonomia; que l’impost de transmissions patrimonials cedit a la Generalitat només es paga quan es produeix una transmissió, i, en canvi, l’impost sobre els béns immobles es paga cada any; que els locals comercials amb una superfí-cie compresa entre els 90 i els 200 metres quadrats, condicions que compleixen unes 10.000 unitats ca-dastrals, tindran un augment mitjà del 6,8%, en el qual no hi veu cap progressisme, sinó afany recap-tatori per poder esmerçar després els diners en ope-racions de màrqueting electoral; i que no se li ha do-nat cap argument convincent per justificar que no s’aprofiti l’ocasió per modificar ja ara també l’impost de plusvàlua i que s’ajorni aquesta decisió fins a l’oc-tubre.
El Sr. Maragall reitera que el moment oportú per a prendre les decisions pertinents sobre l’impost de plusvàlua serà quan es discuteixi el conjunt de previ-sions econòmiques per a l’any vinent en funció de l’evolució de les diferents magnituds econòmiques de l’Estat i de la Ciutat, i la seva incidència dins les dife-rents figures locals.
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, i Gascon i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Ser-vitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, Cornet, i les Sres. Treserra i Balseiro.
9. Aprovar inicialment l’actualització de les Normes reguladores del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona; sotmetre-les a informació pública pel ter-mini de trenta dies; i per al cas que no s’hi formulin al·legacions que facin palesa la necessitat d’intro-duir-hi rectificacions, tenir per elevat automàticament aquest acord d’aprovació inicial a aprovació definitiva.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. La Presidència disposa el debat conjunt dels dos dictàmens següents de l’ordre del dia.
10. Resoldre les al·legacions presentades durant el termini d’informació pública a la proposta de modifica-ció de l’article 2 dels Estatuts de la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, aprovar definitivament, la modificació de l’article 2 dels Estatuts de la Socie-tat Municipal Aparcaments i Serveis, SA; i facultar a l’Alcaldia perquè realitzi les actuacions necessàries per a l’efectivitat d’aquests acords.
aporta-da per qui en resulti adjudicatari; aprovar-ne els Es-tatuts socials; i facultar indistintament l’Alcaldia i al Consell d’Administració de la societat per a la realit-zació de totes les actuacions encaminades a l’execu-ció d’aquest acord.
Es dóna compte d’una esmena que dóna a la lletra c) del dictamen anterior el redactat següent:
c) “Tramitat per la Societat, com a ens instrumental de l’Ajuntament, l’expedient de contractació, aquest serà aprovat pel Consell Municipal, que es reserva, així mateix, la facultat d’adjudicar el concurs;”
El Sr. Ciurana agraeix que s’hagin atès les obser-vacions formulades pel seu Grup a la Comissió cor-responent que feien referència a la denominació i do-micili social de la societat mixta que es pensa crear en el futur, a la traducció dels Estatuts socials al cata-là, a la incorporació a l’expedient d’un informe dels Serveis Jurídics –encara que no pas també de sen-gles informes de la Secretaria General i de la Inter-venció, els quals, a juí seu, també són necessaris– i a la devolució a aquest Plenari de la capacitat per a aprovar l’expedient de contractació i adjudicar el cor-responent concurs, però anuncia que el seu Grup no pot canviar el sentit del seu vot en uns expedients que, a parer seu, s’han tramitat amb una certa preci-pitació, com desmostren els canvis de redactat que s’han produït a última hora.
Justifica el vot negatiu que emetran els membres del seu Grup en els dos dictàmens en debat dient que no creu que l’objecte social de la Societat Munici-pal d’Aparcaments i Serveis, SA, hagi d’ésser gestio-nar parcs d’atracions i hotels de luxe; que no es fixa la participació d’aquest empresa municipal tindrà en la futura societat mixta; i que li sembla contradictori que fa unes setmanes la majoria és negués a crear una societat mixta per gestionar el centre de conven-cions i ara, en canvi, se’n creï una per gestionar un hotel de luxe.
Recorda que quan el seu Grup presentà una pro-posició sobre el Museu Militar i el Castell de Montjuïc, el Sr. Maragall s’hi oposà assenyalant la necessitat d’haver redactat prèviament un pla sobre les cotes al-tes de Montjuïc que doni sentit, ús i resposta a tota la zona, però ara aquest criteri no es té present per al recinte de Miramar, el qual fa molts anys que està en un estat d’abandó que ara es vol resoldre d’una ma-nera precipitada, quan encara no s’han acabat els tràmits urbanístics escaients. Afegeix que en la ma-teixa sessió el Sr. Mascarell declarà que l’ús de l’edi-fici de Miramar havia de quedar emmarcat en el con-text de la cultura, la natura i l’esport: i per tant, no veu com tot això pot lligar amb un hotel de luxe.
Inquireix, per acabar, reiterant una pregunta ja for-mulada en la sessió de la Comissió de Presidència i Hisenda, si l’Ajuntament ja ha cobrat la indemnització que havia de percebre de l’anterior adjudicatari en haver resolt la concessió.
El Sr. Álvarez anticipa el vot negatiu dels membres del seu Grup als dos dictàmens precedents, tot de-manant als Grups de l’esquerra que s’imaginin què dirien si el Grup del Partit Popular de Catalunya els formulés unes propostes com les que s’estan deba-tent per tal d’arribar a construir i explotar a Miramar un hotel de luxe amb seixanta suites, en comptes de dedicar-se a resoldre els problemes reals de la Ciu-tat, com, per exemple, la construcció d’un nou dipòsit municipal per als vehicles abandonats a la via
públi-ca, actuació que cau plenament dins l’objecte social de la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA. Indica que, seguint una mateixa línia d’actuació, primer es va encarregar a la societat esmentada la gestió del Parc d’atraccions del Tibidabo, la qual ha-via de tenir caràcter provisional, però avui ja queda clar que tindrà caràcter definitiu; després es va deci-dir produir vi amb la marca Barcelona; més endavant es llançà la idea que la Societat Municipal d’Aparca-ments i Serveis, SA, gestionés un heliport; avui se li encarrega un hotel de luxe; i potser demà se li encar-regarà una discoteca o un casino.
Matisa que seu Grup, que és partidari de la rehabi-litació de l’edifici de Miramar fins i tot instalant-hi un hotel, no pot pas compartir la visió del govern munici-pal i es pregunta quin interès poden tenir els partits de l’esquerra a crear una societat mixta per explotar un hotel de luxe, quan hi ha més de vint operadors disposats a fer-ho.
Expressa, doncs, la disconformitat del seu Grup amb la modificació dels Estatuts socials de la Socie-tat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, perquè, en la seva opinió, la finalitat d’aquesta societat ha d’és-ser millorar la mobilitat urbana construint aparca-ments en les zones on fan falta, perquè no resulten rendibles per al sector privat, i gestionar la grua muni-cipal i la zona blava, però no pas explotar activitats lúdiques o hotels de luxe. Agrega que la modificació estatutària que es proposa dóna caràcter definitiu a la gestió del Parc d’atraccions del Tibidabo encarregada provisionalment a la Societat Municipal d’Aparca-ments i Serveis, SA, quan, en opinió del seu Grup, un cop salvada la situació, l’explotació de tal instal·lació hauria de retornar al sector privat mitjançant el cor-responent concurs per adjudicar-la a una empresa especialitzada.
Reitera que el seu Grup veu bé que es vulgui resol-dre el lamentable estat en què actualment es troba l’edifici de Miramar, però no sap veure l’interès gene-ral que justifiqui la participació de l’Ajuntament en la seva explotació, establint així un precedent en base al qual el dia de demà l’Ajuntament podrà explotar un hotel en el passeig de Gràcia, una discoteca o un ca-sino; i que la Societat Municipal d’Aparcaments i Ser-veis, SA, ja té prou feina a coadjuvar a resoldre el problema de la mobilitat urbana per ficar-se ara a construir i explotar un hotel de luxe, més i quan hi ha un sector privat que té prou experiència en aquest camp.
paisatge de Barcelona. Hi afegeix que aquesta defini-ció del Programa d’actuadefini-ció municipal i les idees que exposà la presidenta del seu Grup en una sessió an-terior emmarquen el seu posicionament sobre la qüestió en debat i, per tant, tot i ésser necessari i ur-gent prendre decisions sobre un problema que s’ar-rossega des de fa molts anys, el seu Grup no pot es-tar pas d’acord amb la decisió de destinar sòl públic a una activitat de tipus privat, en aquest cas hotelera, més i quan no fa falta fer un hotel en aquest espai, perquè la dinàmica hotelera de la Ciutat és molt gran i té prou capacitat econòmica i, conseqüentment, no cal perdre un espai situat geogràficament en un lloc molt significatiu on s’hauria de fer una realització pú-blica per tal d’aconseguir que tothom pugui gaudir d’aquest bé públic: per això, el seu Grup ha formulat tot un seguit de propostes, algunes de les quals estan en estudi, que evitarien que es particularitzés l’ús dels jardins.
Planteja la necessitat: a) de posar en marxa el Pla director de la muntanya de Montjuïc ampliant el marc de referència amb la inclusió del Parc d’atraccions i del Tir al plat i procurant que hi hagi uns lligams entre les diverses activitats que es desenvolupin a la muntanya; b) d’elaborar també uns estudis de mobilitat i accessi-bilitat que hi incrementin la presència del transport pú-blic; i c) de trobar per a l’edifici del Miramar uns usos alternatius a la instal·lació d’un hotel de luxe en una zona que és espai públic, usos que es podrien buscar tant en els esdeveniments de 2004 com en organis-mes internacionals.
El Sr. Portabella fa avinent que els Projectes sobre Miramar han estat aturats durant més de vuit anys, en els quals el seu Partit no formava part del Consis-tori; que quan l’any passat es discutí la resolució de l’anterior concessió de l’edifici de Miramar adjudicada a Barcelona Inn, els Grups de l’oposició criticaren l’equip de govern per haver tingut massa paciència i ara, en canvi, aquests mateixos Grups el tornen a cri-ticar perquè actua amb precipitació i pressa; i que amb l’encàrrec a la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, el govern municipal s’està preocupant per un espai que s’ha anat degradant amb el temps sense que els projectes endegats fins ara hagin po-gut recuperar-lo: per tant, té sentit que l’esmentada Societat intervingui en un primer moment per resoldre una qüestió que està encallada des de fa molt temps, i després es vagi retirant a mesura que el problema es vagi resolent.
Li sembla que la implantació d’un hotel de luxe amb una sostenibilitat molt alta o potser un balneari s’adiu amb la muntanya de Montjuïc, ja que des de primers d’any fins ara a la Ciutat s’han creat dues mil noves places hoteleres, cap de les quals correspon a un hotel de cinc estrelles i, tanmateix, Barcelona ha de comptar amb una oferta hotelera diversificada que vagi des de l’alberg fins a l’hotel de luxe, utilització aquesta que no queda pas tan allunyada de la de res-taurant que tenia l’edifici de Miramar abans que s’hi instal·lés el primer centre de televisió que va fer pro-grames en català.
Creu, doncs, que l’operació projectada fa possible resoldre la degradació d’un espai emblemàtic que dóna una mala imatge de la Ciutat, i garanteix la pos-sibilitat que els ciutadans puguin passejar per uns jar-dins recuperats i per un finestral des d’on es pot con-templar la part marina de la Ciutat: per tant, permet
obtenir un benefici comú per a tots els que tenim la sort de viure a Barcelona.
El Sr. Maragall considera que les intervencions dels Srs. Ciurana i Álvarez revelen, més enllà de les paraules, una concepció de fons comuna sobre el fet urbà i sobre els rols del sector públic i privat.
Celebra que el primer dels regidors esmentats hagi reconegut l’esforç que s’ha fet per perfeccionar for-malment l’expedient, perquè, en tot cas, ha deixat clar que la disconformitat del Grup de Convergència i Unió amb l’encàrrec a la Societat Municipal d’Aparca-ments i Serveis, SA, no està motivada per aspectes formals, sinó per la qüestió de fons abans esmenta-da, com s’ha fet ben evident en la passió amb què tal Grup ha criticat que els Estatuts socials reconeguin a aquesta societat determinades vocacions i la possibi-litat d’actuar en diversos camps econòmics. Agrega que els Grups de l’oposició estan en contra de la uti-lització de les eines i capacitats que tenen les institu-cions representatives del conjunt de la ciutadania, quan s’està proposant en aquest cas per protegir l’in-terès general i no pas per contrariar el mercat substi-tuint la capacitat econòmica de l’oferta privada, sinó per aprofitar-la amb tota la seva potència.
Argumenta que a Barcelona fan falta hotels de luxe i difícilment es poden trobar emplaçaments millors que el que ara es proposa, per al qual no han acabat de aparèixer usos alternatius; que l’objecte de la con-cessió anterior era també la construcció i explotació d’un hotel i potser fracassà per la manca d’una inter-venció pública més decidida i compromesa; que li sembla una mostra de bona gestió fer ús d’una em-presa ja creada en comptes de crear-ne una de nova; que ni en el cas del Tibidabo ni en el cas de Miramar l’Ajuntament vol quedar-se amb un paper que no li pertoca i només ha assumit l’obligació de fer possible la millor gestió del Parc d’atraccions del Tibidabo i la construcció i explotació de l’hotel de Miramar a través d’una eina potent com és la Societat Municipal d’A-parcaments i Serveis, SA, amb capacitat per buscar, en un cas i en l’altre, el millor operador en defensa de l’interès general.
Nega que la decisió que es proposa per a l’edifici de Miramar pugui entrar en contradicció amb la resta de decisions que s’han de prendre sobre la zona, ans al contrari pensa: que pot constituir un element posi-tiu de dinamització i d’impuls al conjunt de la planifi-cació; que un establiment hoteler de seixanta habita-cions no es pot comparar ni amb el Castell de Montjuïc amb tota la seva envergadura de complexi-tat de relacions institucionals, la seva multiplicicomplexi-tat d’usos i les seves capacitats de futur, ni tampoc amb el conjunt de peces incloses dins la muntanya de Montjuïc; i que ha arribat el moment de prendre una decisió que doni un empenta definitiva a la utilització de l’edifici de Miramar per tal que, de la mà de la So-cietat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, com-pleixi les funcions que pot fer dins la muntanya de Montjuïc i dins la política turística de la Ciutat, ja que aquest Ajuntament en sap molt de fer d’empresari i en aquest cas també en farà aprofitant de la millor manera les capacitats de cooperació entre el sector públic i el sector privat a través de la tècnica d’una societat mixta, que permet la legislació vigent.
dedicar-lo a resoldre el problema de la circulació ur-bana; que el debat ha posat de manifest que la Ciutat és governada per una esquerra plural, però també di-vidida; i que on l’equip de govern hi veu paciència i urgència, el seu Grup hi veu ineficàcia i precipitació.
Demana que es concreti si realment la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, en un deter-minat moment es retirarà de l’operació; i nega que cap Grup municipal, i especialment el seu, vagi en contra de l’actuació del sector públic.
Agraeix que el Sr. Maragall hagi reconegut la con-tribució del seu Grup a millorar formalment l’expe-dient, tot puntualitzant que per al seu Grup és essen-cial que les coses es facin bé.
També observa que mentre no es disposi del pla de les cotes altes de Montjuïc, difícilment es podrà saber si la construcció i explotació d’un hotel hi entra en contradicció o no.
El Sr. Álvarez considera que en la discussió hi ha efectivament un problema conceptual, perquè el go-vern municipal té una idea de l’interès general abso-lutament diferent de la del Grup del Partit Popular de Catalunya, per al qual la voluntat de servir l’interès general hauria de portar la Societat Municipal d’Apar-caments i Serveis, SA, a solucionar el problema de l’aparcament i no pas a construir i explotar un hotel de luxe, actuació que, per altra banda, pot comportar problemes amb el sector hoteler havent-hi com hi ha molts operadors destinats a assumir-la.
El Sr. Maragall significa que el dictamen pretén, precisament, comptar amb tals operadors, ja que es tracta d’un bé de domini públic situat en mig d’una zona d’us públic, on hi ha un interès general a prote-gir amb la presència permanent de l’Ajuntament, la qual però, no impedirà que els millors operadors facin el millor hotel. Afegeix que la construcció i explotació d’un hotel a Miramar té sentit perquè l’edifici es troba molt a prop del Museu Nacional d’Art de Catalunya, de la Fundació Miró i de l’Estadi de Montjuïc i tal ús no és incompatible amb les orientacions en els àm-bits cultural i esportiu, de respecte a la natura, que pugui contenir el Pla director de la muntanya de Montjuïc.
Remarca que la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, té prou capacitat per no haver d’encai-xonar la seva actuació al terreny de l’aparcament i per poder fer altres coses: per això, ara se li dóna un objectiu més ampli, que tindrà beneficis per a la Ciu-tat, però en tot cas la seva participació serà estrictament en defensa de l’interès general, perquè no es vol pas fer d’hoteler, sinó fer possible que els hotelers vinguin a Miramar.
El Sr. Alcalde comenta que amb aquesta proposta es fa un pas molt important per a la recuperació de l’edifici de Miramar, després d’haver fracassat les dues concessions directes adjudicades anteriorment perquè l’Ajuntament i els concessionaris tenien una visió diferent d’allò que s’hi podia fer, ja que per al go-vern municipal Montjuïc ha de tenir una dignitat que es correspongui amb el seu rol en el paisatge de la Ciutat i, per tant, no s’hi pot fer el gran hotel que els concessionaris consideraven necessari per a rendi-bilitzar la seva inversió i, per això, ara s’assaja la via de constituir una societat mixta. Recalca que l’Ajunta-ment no té cap vocació de gestionar hotels –el Pla d’hotels, fet sobre terrenys de titularitat municipal, ho demostra– encara que en algun cas hagi estat soci
temporal d’algun hotel, i només pretén anar de la mà dels operadors, perquè el projecte aquesta vegada no falli.
S’aprova el dictamen núm 10 de l’ordre del dia re-latiu a la modificació dels Estatuts de Societat Munici-pal d’Aparcaments i Serveis, SA, amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Ser-vitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, Cornet, i les Sres. Treserra i Balseiro.
Tot seguit es dóna per aprovada per unanimitat aquesta acta, en la part que estrictament afecta l’aprovació d’aquest acord, per tal d’agilitar-ne els trà-mits d’inscripció en el Registre Mercantil.
S’aprova, en els termes resultants de l’esmena que s’ha transcrit, el dictamen núm 11 de l’ordre del dia relatiu l’encàrrec que es fa a la Societat Munici-pal d’Aparcaments i Serveis, SA, en relació a l’edifici de Miramar, amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i tam-bé dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, Cornet, i les Sres. Treserra i Balseiro i amb l’abstenció de la Sra. Mayol i el Sr. Forradellas.
12. Adoptar, en l’exercici de les competències re-servades a l’Ajuntament com a soci únic de les socie-tats privades municipals Societat Municipal d’Aparca-ments i Serveis, SA, Parc Zoològic de Barcelona, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelo-na Activa, SA, BarceloBarcelo-na Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA, Pro Nou Barris, SA, Foment de Ciu-tat Vella, SA, Infrastructuras 2004, SA, 22 Arroba Bcn, SA i Societat Municipal Barcelona Gestió Urba-nística, SA, els acords següents:
Aprovar els comptes anuals de cada societat, tan-cats a 31 de desembre de 2000.
Aprovar els corresponents informes de gestió. Aprovar la gestió realitzada en l’exercici 2000 pels administradors respectius.
Aprovar, per a cada societat, la següent distribució de resultats de l’exercici tancat a 31 de desembre de 2000, segons consta en document annex.
Es dóna compte que, de conformitat amb el docu-ment annex, la distribució de resultats per a les dife-rents societats és la següent:
a) Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA: el benefici obtingut, 492.311.578 pessetes, es destina íntegrament a reserva voluntària.
b) Parc Zoològic de Barcelona, SA: del benefici ob-tingut, 4.044.265 pessetes, es destinen a reserva le-gal 404.427 pessetes i la resta, 3.639.838 pessetes, a compensar resultats negatius d’exercicis anteriors.
c) Informació i Comunicació de Barcelona, SA: el resultat obtingut de 238.456 pessetes, s’aplica ínte-grament a compensar resultats negatius d’exercicis anteriors.
d) Barcelona Activa, SA: el resultat negatiu obtin-gut, 119.154.770 pessetes, s’aplica íntegrament a re-sultats negatius d’exercicis anteriors.
e) Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA: el benefici obtingut, 44.569.262 pessetes, es des-tina íntegrament a reserva voluntària.
h) Infrastructuras 2004, SA: del benefici obtingut, 4.198.313 pessetes, es destinen a reserva legal 419.831 pessetes i la resta, 3.778.482 pessetes, a re-serva voluntària.
i) 22 Arroba Bcn, SA: el benefici obtingut, 704 pes-setes, es destina íntegrament a reserva legal.
j) Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA: el benefici obtingut, 58 pessetes, es destina ínte-grament a reserva legal.
El Sr. Ciurana deixa constància que s’ha convingut posposar el debat d’aquest dictamen per a una ses-sió posterior.
S’aprova el dictamen, amb l’aplicació de resultats de què s’ha donat compte:
a) Pel que fa a la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA i Parc Zoològic de Barcelona, SA: amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, Gas-cón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, Cor-net, i les Sres. Treserra i Balseiro.
b) Pel que fa a Barcelona Activa, SA, Barcelona Promoció d’Instal·lacions Olímpiques, SA, i Pro Nou Barris, SA: amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón, i les Sres. Ora-nich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i amb l’abstenció dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, Cornet, i les Sres. Treserra i Balseiro.
c) Pel que fa a Infrastructuras 2004, SA: amb l’abs-tenció dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana, Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Reca-sens i Servitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, Cornet, i les Sres. Treserra i Balseiro.
d) Pel que fa a Foment de Ciutat Vella, SA, 22 Arroba Bcn, SA, i Societat Municipal de Gestió Urba-nística, SA: amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puig-dollers, Forn, Ciurana, Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje.
Tot seguit es dóna per aprovada per unanimitat aquesta acta, en la part que estrictament afecta l’aprovació del dictamen precedent, per tal d’agilitar-ne els tràmits d’inscripció en el Registre Mercantil.
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
Districte de l’Eixample
13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial d’ordenació a la finca del carrer del Marquès de Campo Sagrado, núms. 31 i 33-35, promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-cació del Pla especial d’ordenació del sector de les Hermanitas de los Pobres i transferència d’edifica-bilitat a l’àmbit discontinu conformat per les finques dels carrers de Provença, núms. 195 i 282-284, i de París, núm. 152, i de Rosselló, núms. 265-267-269, promoguda per Proeixample, SA, que s’ajusta a les precisions de l’aprovació inicial; i resoldre les al·le-gacions presentades per la Ima. Sra. Joana Ortega i Alemany i la Ima. Sra. Magda Oranich i Solagran, en nom i representació del Grup Municipal de Conver-gència i Unió, de conformitat amb l’informe del
Depar-tament de Planejament de Desenvolupament de 23 de març de 2001.
La Sra. Ortega justifica el vot contrari dels mem-bres del seu Grup, perquè consideren que en dues finques s’augmenta l’edificabilitat d’habitatge i, con-seqüentment, la densitat urbana, i que la millora del paisatge urbà no es pot aconseguir per la via d’una infracció urbanística, ja que, segons la normativa vi-gent, a l’Eixample, en els carrers de vint metres d’amplada, l’alçada màxima és de planta baixa i sis plantes i, no obstant això, per a una de les finques d’aquest expedient s’accepta la de planta baixa i set plantes.
La Sra. Balseiro manifesta que el seu Grup com-parteix l’objectiu de crear i recuperar zones verdes a la Ciutat, especialment a l’Eixample, i els motius que justifiquen la modificació en debat, ara bé la sorprèn que la renúncia d’edificabilitat que fa Proeixample, SA, li comporti un suculent ingrés i es faci mitjançant la signatura d’un contracte que incompleix les com-petències establertes en els Estatuts socials; i tam-bé que es faci a tal empresa un reconeixement de superfície edificable que incompleix les normes ur-banístiques.
No troba ètic que una societat mixta especuli, a juí seu, amb el patrimoni municipal, ni tampoc que la Co-missió Tècnica de Manteniment i Millora de l’Eixam-ple adrecés a Proeixaml’Eixam-ple, SA, un ciutadà que pre-sentava un projecte sobre el qual tenia determinades reserves. Mostra també la seva estranyesa pel fet que, tenint finques de propietat municipal amb la qua-lificació 13-a, el govern municipal hagi de recórrer a modificar el Pla General Metropolità per poder fer ha-bitatges per a joves.
El Sr. Casas contesta que la qüestió d’habitatges per a joves ja fou discutida a bastament en la sessió anterior; que no s’augmenta la densitat urbana, per-què les finques on s’opera la transferència d’edifi-cabilitat no tenen la clau 13-a, sinó la clau 13-e, la qual permet usos terciaris, d’habitatge i d’hotel, i, consegüentment, tals finques poden dedicar-se to-talment a habitatge; que la normativa vigent es com-pleix, perquè s’estan aplicant els mecanismes i crite-ris per fixar les alçades aprovats en el seu dia i establerts en les funcions de la Comissió Tècnica de l’Eixample, com s’ha fet en altres ocasions quan la Sra. Ortega era Regidora d’aquest Districte i, a més, s’està fent una modificació de pla especial per trans-ferir l’edificabilitat.
Recorda que la finalitat de Proeixample, SA, és executar un programa de rehabilitació de l’espai de l’Eixample, els seus edificis siguin habitatges o no, els interiors d’illa i els seus espais públics i adquirir propietats perquè l’Ajuntament hi faci equipaments: per això, ha d’adquirir propietats a preu d’edificació lliure que ara ven també a preu d’edificació lliure.
