Internet: http://www.bcn.es Núm. 13 / Any LXXXIX 30 d’abril de 2002 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
MUNICIPAL
SUMARI
con
sul
t ar
a
In t
ern
e t
In t
ran
e t
Tam
bé
es
po
t
con
sul
t ar
a
In t
ern
e t
In t
ran
e t
Consell Municipal
Acta sessió 15-II-2002 ... 666 Acords sessió 22-III-2002 ... 694
Disposicions generals
Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ... 699
Cartipàs
Renovació parcial dels membres del Consell
Tributari ... 705 Designació comissari general de l’Any del
Dis-seny 2003 ... 705 Designació membres de la Junta Rectora de
l’Institut Municipal de Persones amb
Dismi-nució de Barcelona ... 705
Consells Municipals de Districte
Districte 6. Gràcia. Acords
sessió 12-III-2002 ... 706
Districte 7. Horta-Guinardó. Acords
sessió 10-IV-2002 ... 707
Junta de Portaveus
Acords sessió 19-III-2002 ... 708
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 4 concursos per a la provisió de
4 llocs de treball, més vacants ... 709 Assessor/a tècnic/a d’Afers Socials ... 710 Cap de grup dels tècnics mitjans sanitaris del
SPEIS, més vacants ... 711 Suport a la gestió de sector, adscrit/a al
Sec-tor de Manteniment i Serveis ... 712 Cap del Servei Central de Recepció,
Missat-geria, Telefonia i de Neteja ... 712
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 15 de febrer de 2002 i aprovada el dia 22 de març de 2002
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia quinze de febrer de dos mil dos, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses-sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcal-de Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Mora-leda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Lourdes Muñoz i Santamaria, Magdalena Oranich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Carme Servitje i Mauri, Josep Gascón i Castillo, Santiago Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari gene-ral, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 21 de desembre de 2001, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, d’11 de gener de 2002 (S1/D/2002 6), que aplica, des de l’1 de gener de 2002, a les retribucions del personal funcionari i laboral l’in-crement genèric del 2% autoritzat per la Llei 23/2001, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2002, conforme a les previsions establertes en els vigents Acord de condicions de treball del personal funcionari i Conveni col·lectiu de treball del personal laboral; aprova les noves taules salarials; i incrementa en el mencionat percentatge el complements específics de
responsabilitats i dificultat tècnica atribuïts als dife-rents llocs de treballs, a excepció dels corresponents als llocs de tècnics d’assistència primària i dels equips d’atenció a la infància i adolescència, que pas-saran a tenir un import de 137,03 euros mensuals, a reserva del fons addicional previst per a la racionalit-zació del sistema retributiu.
2. Decret de l’Alcaldia, d’11 de gener de 2002 (S1/D/2002 5), que aplica, des de l’1 de gener de 2002, a les retribucions i indemnitzacions dels mem-bres de la Corporació l’increment genèric del 2% autoritzat per la Llei 23/2001, de Pressupostos Ge-nerals de l’Estat per a l’any 2002.
3. Decret de l’Alcaldia, de 21 de desembre de 2001 (S1/D/2001 5429), que constitueix la Comissió Inter-departamental per a la Igualtat de les Dones en les Polítiques Municipals, en designa els membres, en determina el règim de sessions, en crea la Comissió Tècnica Intersectorial i en designa els membres.
4. Decret de l’Alcaldia, de 17 de gener de 2002 (S1/D/2002 58), que designa els Ims. Srs. Joan Puig-dollers i Fargas, i Jaume Ciurana i Llevadot membres de la Junta de Govern de l’Institut Municipal d’Urba-nisme, en substitució de la Ima. Sra. Joana Ortega i Alemany i de l’Im. Sr. Josep Miró i Ardèvol.
5. Decret de l’Alcaldia, de 21 de gener de 2002 (S1/D/2002 85), que designa vocals de la Comissió Delegada del Museu Nacional d’Art de Catalunya, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda, i el Sr. Jordi Martí i Grau. 6. Decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2002 (S1/D/2002 114), que designa vocals del Consell Ge-neral del Consorci del Centre Interuniversitari del Lle-vant, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, els Ims. Srs. Xavier Casas i Masjoan i Francesc Narváez i Pazos.
7. Decret de l’Alcaldia, de 12 de febrer de 2002 (S1/D/2002 342), que designa membres de la Junta de Direcció del Consorci del Besòs, en representa-ció de l’Ajuntament de Barcelona, els Ims. Srs. Jor-di Portabella i Calvete i Eugeni Forradellas i Bom-bardó.
8. Decret de l’Alcaldia, de 12 de febrer de 2002 (S1/D/2002 364), que ratifica el Conveni signat amb la Generalitat de Catalunya i l’Entitat Metropolitana del Transport en matèria de transport públic i designa l’Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos representant de l’Ajuntament de Barcelona en el Consell de Ferrocar-rils de la Generalitat de Catalunya, i la Sra. Pilar So-lans i Huguet representant de l’Ajuntament en la Co-missió d’anàlisi constituïda en l’esmentat conveni.
b) Mesures de Govern:
1. Pla de millora energètica de Barcelona.
La presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana, Sra. Mayol, explica que aquest Pla, prèviament presentat a la Comissió de Govern i a la Comissió del Plenari que presideix, circumstància que li permet de sintetitzar la seva exposició, parteix d’una doble constatació: primera, que l’energia s’ha convertit en un recurs indispensable per al bon fun-cionament de la societat i en un dels pocs sectors tra-dicionals que, lluny de perdre pes amb el pas del temps, ha cobrat importància amb l’última revolució tecnològica; segona, que l’ús intensiu d’energia de procedència fòssil és una de les principals causes del deteriorament ambiental; conseqüentment, aquest bi-nomi fa necessària una política que permeti garantir el benestar i disminuir l’impacte ambiental negatiu.
Fa avinent que, a nivell mundial, el 75% de l’ener-gia es destina a mantenir la complexa organització de les ciutats i en aquestes circumstàncies les polítiques locals han de tenir un paper innovador destacat; que a Barcelona el consum energètic té, com arreu del món, una tendència a l’increment i la demanda ener-gètica correspon en un 37% al sector comercial i in-dustrial, en un 33% al sector del transport i en el 30% al consum domèstic; que la nostra és una de les ciu-tats europees, de grandària similar, amb menor per-centatge d’emissió de diòxid de carbònic per càpita (3,14 tones) cosa que, a part de factors climàtics, es deu a la poca implicació dels combustibles fòssils en la producció de l’energia elèctrica i al fet que és una ciutat compacta amb molta població i activitat per uni-tat de territori i a l’extens ús del gas natural. Afegeix que el Pla s’ha elaborat perquè, a pesar de els actua-cions d’estalvi energètic i de potenciació de les ener-gies renovables desenvolupades per aquest Ajunta-ment per garantir un millor funcionaAjunta-ment de la xarxa, val la pena tenir una bona diagnosi, aprofundida per sectors, de la realitat i dissenyar una política a llarg termini; i que d’aquesta diagnosi rigorosa i aprofundi-da es desprenen dos plans d’acció, l’un, presentat avui, per a l’estalvi d’energia i la reducció de les emis-sions i l’altre, per a la millora de les infraestructures i de la qualitat del servei elèctric, que el Sr. Cuervo està negociant amb les empreses elèctriques.
Informa que el Pla pretén aquests tres objectius: estimular l’estalvi d’energia incidint sobre la tendència vigent en tot el món, a fi que el consum no es desbo-qui; reduir l’impacte ambiental del consum i de la transformació d’energia, és a dir, les emissions de gasos amb efectes hivernacle; i garantir la qualitat del subministrament energètic. Agrega que per aconse-guir aquests tres objectius, el Pla preveu: la promoció d’energies més eficients que permetin aconseguir un rendiment més alt amb un consum més baix (terreny en el qual els propers deu anys es poden produir can-vis espectaculars); la promoció de bones pràctiques en el consum domèstic, des de la substitució de bom-betes fins a l’arquitectura bioclimàtica; l’aprofitament de l’energia residual per produir energia com, per exemple, amb l’aprofitament del calor residual de la Planta de tractament de residus del Besòs per fer energia; l’apropament de la producció de l’energia al lloc de consum per reduir costos i evitar pèrdues en el transport; la concentració de la producció, també per raons d’eficiència; la promoció de les energies
reno-vables, especialment, a Barcelona, el biogàs i l’ener-gia solar, terreny aquest en el qual la nostra, amb les actuacions que es pensen dur a terme, pot esdevenir una de les principals ciutats pel que fa a l’aprofita-ment de l’energia solar.
Concreta que el Pla d’estalvi de reducció d’emis-sions comprèn cinquanta-quatre programes que inci-deixen en el sector residencial, els edificis i instal·la-cions públiques, les xarxes de distribució, els serveis, el comerç, les oficines, els transports i els procedi-ments; i que s’hi valora l’impacte energètic del Pla metropolità de gestió de residus i del Pla director d’infraestructures del transport, donada la incidència que tenen en el camp energètic.
Tocant a les expectatives de resultats del Pla, esti-ma que pot reduir en un 17% la tendència al creixe-ment del consum energètic el 2010, amb un estalvi equivalent al consum d’una ciutat de 80.000 habi-tants, de manera que la tendència d’increment del consum, que és del 31%, quedi per efectes de tal Pla en el 25%; i que l’emissió de gasos amb efectes hi-vernacle es reduirà en un 20% respecte de l’escenari tendencial previst, malgrat l’increment del consum energètic.
Comenta que el Pla presentat recull i aprofita expe-riències desconegudes a casa nostra però que estan en funcionament en altres llocs del món, i aplica cri-teris que properament es convertiran en directives europees, especialment en matèria de cogeneració; que es produeix en un context tecnològic canviant, en el qual es poden produir en poc temps millores signifi-catives, com ara la pila de combustible, i estimularà el mercat i fa necessari arribar a acords amb l’Associa-ció de Promotors d’Energia Renovables, perquè doni ajuts per a la implantació de l’energia fotovoltaica.
Destaca, finalment, que el Pla presentat requereix consens i complicitat política, institucional i social i, per això, s’ha produït prèviament un diàleg amb els professionals, un diàleg polític i institucional amb l’Instituto para la Diversificación y Ahorro Energético (IDAE) i amb l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) i un diàleg amb el sector que s’aprofundirà en la fase d’informació pública que s’enceta, a partir d’ara, per a la presentació de suggeriments; i que amb el mateix objectiu en un altre punt de l’ordre del dia d’aquesta sessió, es preveu la constitució del Consorci de l’Agència Local de l’Energia que neix amb el suport i el lideratge d’aquest Ajuntament, i la implicació de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus, l’IDAE, l’ICAEN, la Universi-tat de Barcelona i la UniversiUniversi-tat Politècnica.
El Sr. Miró expressa la seva satisfacció per poder valorar positivament la mesura de govern presentada amb un capteniment que el seu Grup, tot i ésser opo-sició, prefereix al d’haver de criticar coses mal realit-zades, objectius utòpics i formes de procedir inade-quades.
Considera que el Pla fa una diagnosi rigorosa i tècnicament inèdita, ja que des del punt de vista es-trictament tècnic l’Ajuntament fa una aportació nota-bilíssima; i que es tracta d’un document sòlid, que combina, en dosis suficients, ambició i prudència i al qual el seu Grup donarà suport i, per tant en reclama-rà el compliment.
15% que manca; i anuncia que en la fase d’informa-ció pública el seu Grup pensa formular aportacions sobre l’ús de l’urbanisme en la millora energètica dels habitatges, sobre el transport i sobre l’habitatge de baix impacte ambiental, al·legacions que, en tot cas, no alteren la valoració que acaba de fer.
Fa referència a les diferències de procediment a què seran sotmeses dues mesures de govern ben pròximes en el temps, el Pla de Portal del Coneixe-ment, presentat la darrera sessió, i el Pla de millora energètica, presentat avui, posant en relleu que men-tre la Sra. Mayol ha indicat que les al·legacions que es rebin a aquest darrer seran conegudes i contesta-des, els responsables dels primer comunicaren que les al·legacions que s’hi formulin no es donaran a co-nèixer a posteriori i no seran contestades específica-ment, sinó a mesura que es tirin endavant els aspec-tes concrets que guardin relació amb cada al·legació. Creu que la Ciutat no entendrà que en un cas hi hagi transparència absoluta i possibilitat de participa-ció i en l’altre, en canvi, es desconeguin les opinions dels al·legants: per tant, demana a l’Alcaldia que ho-mogeneïtzi els procediments per tal que també en el cas del Pla del Portal del Coneixement les al·lega-cions puguin ésser conegudes i contestades en el ter-mini habitual.
El Sr. Cornet manifesta que el paper de l’oposició ha d’ésser constructiu i, alhora, responsable, i conse-qüentment ell ha de reconèixer que el Pla presentat és fruit d’un treball tècnic important que ha comportat un estudi de base, el qual ha permès conèixer el ni-vell energètic de la Ciutat i prendre les mesures es-caients, però ha de discrepar quant a l’assoliment dels objectius fixats, que són molt ambiciosos i rigoro-sos, tot assenyalant les necessitats de coherència i coordinació amb el Pla energètic que està preparant la Generalitat amb el mateix horitzó temporal, de ma-nera que si bé es compta amb un estudi tècnic que constitueix una important base per a començar a tre-ballar, encara estan per veure els principis polítics.
Insisteix en la conveniència que el Pla presentat si-gui sotmès a una fase d’informació pública amb àm-plia participació no solament dels tècnics, sinó també dels polítics i del teixit associatiu, per a optimitzar-ne els resultats.
Respecte als objectius fixats en el Pla presentat, expressa la seva preocupació perquè la reducció de l’efecte hivernacle està molt lligada amb el tancament de l’abocador del Garraf i tanmateix no s’estan com-plint els terminis fixats en el Pla metropolità de gestió de residus per al seu tancament.
Comparteix la conveniència d’estimular l’estalvi energètic i de fer de Barcelona una ciutat capdavan-tera en l’aprofitament de l’energia fotovoltaica, però fa notar que la producció de 14 megawatts exigeix co-brir amb plaques voltaiques una superfície equivalent a 70 illes de l’Eixample i que el 2010 Barcelona ne-cessitarà com a mínim uns 1.400 megawatts: conse-qüentment, cal apostar també per altres procedi-ments com fa el Govern de l’Estat en promoure l’aprofitament de l’energia eòlica, en el qual el nostre és un dels països capdavanters.
El Sr. Portabella valora positivament el document presentat dient que s’hi fa una anàlisi de la situació i s’hi fixen unes estratègies de producció i consum de l’energia a la nostra Ciutat en un moment en què el 47% de la població mundial viu en ciutats i a
Cata-lunya aquest percentatge puja fins al 75% i, conse-qüentment, les ciutats s’han convertit en l’indret on es consumeixen més matèries primeres i més energia: per tant, un pla que intenti aconseguir una reducció del consum en una gran ciutat com Barcelona repre-senta un gran avenç, ja que és a les ciutats on es produeix, i es produirà encara més en el futur, la con-centració de més despesa energètica supèrflua.
Subratlla que el document denota una gran preocu-pació pel canvi climàtic, ja que posa l’accent en la re-ducció rellevant del diòxid de carboni i aquest enfoca-ment, a pesar que s’havien de tenir present altres factors com els metà i els òxids de nitrògen, està jus-tificat perquè a Catalunya el 65% de l’energia consu-mida s’ha produït a partir de combustibles fòssils que generen emissions de diòxid de carboni; tanmateix pensa que dintre de la contaminació atmosfèrica no s’ha d’oblidar la causada per les irradiacions amb ra-dioisòtops, generades per la producció d’energia nu-clear.
Troba molt ben enfocada la part del Pla relativa a la millora de l’eficiència energètica, donat que, a escala planetària, de cada 100 unitats d’energia que entren en el sistema energètic, només 52 acaben traduint-se en consum; i entén que aquest esforç hauria d’estruc-turar-se en dos eixos: l’un, l’ús racional de l’energia i l’altre, la descentralització de la generació d’energia per tal com el grau d’eficiència és més alt a mesura que la grandària del productor d’energia és menor, i conseqüentment l’aposta per la cogeneració, pel cicle combinat i pel cicle de les minielèctriques, permet ob-tenir una eficiència més alta en l’ús racional de l’ener-gia i una disminució de la contaminació atmosfèrica. Afegeix que tot això, acompanyat d’altres elements com el bioclimatisme i la domòtica, i de l’anunci d’un nou pla energètic per al sector industrial pot convertir Barcelona en una de les ciutats pioneres en l’ecologia urbana.
El Sr. Cuervo se suma a les lloances que s’han fet a la qualitat del document presentat i puntualitza, pel que fa a l’emissió de diòxid de carboni i de metà a l’atmosfera, que l’adjudicació del procés de desgasifi-cació de les distintes zones de l’abocador del Garraf fa compatible la continuació del funcionament d’a-questa instal·lació.
Subratlla que si bé segons el Reial Decret de 29 de gener de 2002, que regula, d’acord amb una directiva europea de 1999, l’eliminació de residus mitjançant dipòsits abocadors, el 16 de juliol de 2006, a tot esti-rar, els residus urbans no podran superar el 75% de la quantitat total aportada el 1995, aquí la implantació dels ecoparcs farà que les aportacions a l’abocador esmentat estiguin per dessota de tal percentatge, igual com passarà amb els percentatges que la dis-posició esmentada fixa per al 16 de juliol dels anys 2009 i 2016.
Assegura, finalment, que la política de residus complirà tots els objectius fixats en el Pla de millora energètica.
La Sra. Mayol destaca la importància de l’afirmació que acaba de fer el Sr. Cuervo, donat que el Pla pre-sentat requereix la complicitat de l’Entitat Metropolita-na dels Serveis Hidràulics i de Tractament de Resi-dus i l’acord amb els seus programes i amb el Pla director d’infraestructures.
precisa que l’aprofitament de l’energia eòlica s’ha tractat amb prudència, perquè a les ciutats resulta més complicat i per això s’ha d’estudiar amb cura; que si bé el govern municipal ha desestimat implantar aquestes instal·lacions en el Parc de Collserola, no descarta poder-ho fer en altres indrets, més i quan les millores tecnològiques en permeten el funciona-ment amb poc vent; que l’energia fotovoltaica que es pensa poder generar d’aquí a deu anys només exi-geix una superfície equivalent a quinze illes de l’Ei-xample, i no pas de setanta com ha dit el Sr. Cornet, i, a més, es mirarà d’arribar a acords amb l’Associa-ció Europea d’Indústries Fotovoltaiques per abaratir els costos.
Afirma que els objectius marcats en el Pla són am-biciosos i realistes i es procurarà assolir-los en pa-ral·lel amb el Pla de la Generalitat, del qual per ara només es disposa d’un resum.
Concreta, per ajudar el Sr. Cornet a superar el seu escepticisme, que ja estan iniciats setze dels cin-quanta-quatre programes previstos en el Pla avui pre-sentat i estan també ja compromesos 9.338 milions de pessetes dels 20.000 que l’Ajuntament ha d’apli-car en deu anys per a complir-lo, dades que demos-tren la voluntat del govern municipal de complir-ne les previsions.
Acaba expressant el seu reconeixement a les per-sones que han col·laborat en la redacció del Pla i agraint el suport polític que tal Pla ha rebut en aquest moment.
El Sr. Cornet observa que, avui per avui, per a produir una mitjana de 20 volts d’energia fotovoltaica cal una placa d’un metre quadrat i, conseqüentment, les estimacions seves i de la Sra. Mayol deuen partir d’una diferent superfície de les illes de l’Eixample; que la recuperació de l’energia generada per metanit-zació s’ha adjudicat quan l’abocador del Garraf ja ha-via d’estar actualment clausurat en compliment del Pla metropolità de gestió de residus, aprovat amb el consens de tots els Grups polítics, el qual no s’ha complert. Afegeix que el Reial Decret esmentat pel Sr. Cuervo fixa una data límit màxima per a tots els abocadors que hi ha escampats arreu d’Espanya i tanmateix ara s’ha invocat per a eludir els compromi-sos en un camp en el qual aquesta ciutat hauria d’és-ser capdavantera.
El Sr. Cuervo puntualitza que s’està discutint el Pla de millora energètica i l’emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera com a conseqüència de la fermentació de productes biodegradables es corregeix mitjançant l’extracció del gas i l’aprofitament del metà; que l’abo-cador controlat del Garraf té una pròrroga fins a l’any 2005 i, gràcies a les ajudes del Ministeri, de la Junta de Residus i de l’Ajuntament, s’hi han introduït mesu-res ambientals correctomesu-res de primer ordre.
c) Informes:
El Sr. Ciurana significa que la pràctica de lliurar al començament de la sessió uns documents que am-plien considerablement els repartits a la Junta de Por-taveus, dificulta els comentaris per part dels Grups de l’oposició: per tant, demana que els informes que es distribueixen a la Junta esmentada siguin els mateixos que després es repartiran en el Plenari, altrament es li-mita la capacitat de debat dels Grups de l’oposició.
El Sr. Alcalde respon que el debat dels informes no té pas la mateixa trascendència que el de les propos-tes decisòries i, per tant, tota ampliació de la informa-ció s’ha de considerar benvinguda.
Del Primer Tinent d’Alcalde, sobre:
2. Les actuacions d’inversió en el sector de Ciutat Vella.
La Sra. Carreras-Moysi, en la seva condició de re-gidora del Districte de Ciutat Vella, comença dient que la regeneració urbana produïda en el Districte de Ciutat Vella és una de les majors transformacions vis-cudes per la Ciutat des de la restauració democràtica i posa de manifest una decidida aposta per la renova-ció del centre històric de la Ciutat mitjançant uns pro-cessos que combinen les actuacions urbanístiques, la renovació del parc d’habitatges, la creació d’infra-estructures públiques, la promoció econòmica i els programes de benestar social, i han permès una evo-lució positiva i paral·lela durant aquests anys en as-pectes que són vitals per a la qualitat de vida en el Districte.
Explica que mentre en la segona meitat de la dèca-da dels anys 80 i en els anys 90 les accions sobre el centre històric s’adreçaven a regenerar residencial-ment i econòmicaresidencial-ment un territori en franca decadèn-cia, ara es tracta de completar el procés amb unes actuacions més de detall, de culminar les grans ac-tuacions, com la rambla del Raval i el Mercat de San-ta Caterina, i combinar-les amb altres, d’abast més petit, que giren entorn dos eixos: les inversions en millora de l’espai públic, i les inversions destinades a incrementar els serveis a les persones.
Concreta que actualment hi ha en marxa una sei-xantena d’actuacions repartides en els quatre grans barris que formen el Districte, les quals representen el 80% de les previstes en el Programa d’actuació del Districte: les actuacions de millora de l’espai públic, amb la urbanització i “peatonalització” de carrers, la instal·lació de noves xarxes de serveis i recollida neu-màtica d’escombraries, la millora de l’enllumenat i del mobiliari urbà i l’adequació de l’espai públic, entre les quals destaca la continuació del passeig Marítim a la Barceloneta; la construcció i rehabilitació d’equipa-ments culturals, educatius, esportius i socials, com ara les actuacions fetes a la Biblioteca de la Barce-loneta, al Poliesportiu Milà i Fontanals, les noves es-coles bressol del Raval i del Casc Antic, l’ampliació de Centre Cívic de Sant Agustí, la remodelació del Centre Cívic de les Drassanes, la construcció de la residència assistida del carrer de Ginebra o els apar-taments tutelats dels carrers de Balboa i dels Pinzón, els projectats a l’entorn del Mercat de Santa Caterina, la remodelació d’aquest mercat i dels de la Boqueria i de la Barceloneta; les actuacions d’habitatge públic amb intervenció de diversos operadors com l’Incasol, el Patronat Municipal de l’Habitatge, la Federació d’Associacions de Veïns, les cooperatives veïnals i Foment de Ciutat Vella, SA, en el desenvolupament de projectes com els de l’obertura de l’avinguda de Cambó i dels carrers de Sant Oleguer i de Valldon-zella.
Born, l’ampliació de l’edifici Bonnemaison i la rehabili-tació de les Drassanes, a càrrec de la Dipurehabili-tació de Barcelona, i la construcció del Parc de Recerca Bio-mèdica.
Acaba posant en relleu que la inversió en el Distric-te de Ciutat Vella durant el present mandat suma 103 milions d’euros.
El Sr. Forn considera que, una vegada més, amb aquest informe s’ha posat de manifest la tàctica d’em-mascarament de la realitat que pràctica el govern mu-nicipal, perquè la regidora s’ha descuidat de parlar d’alguns aspectes cabdals per al Districte de Ciutat Vella.
Després d’advertir que el seu Grup valora molt po-sitivament els inversions que l’Ajuntament i les altres Administracions estan portant a terme en tal Districte, especialment les actuacions primer de Promoció de Ciutat Vella, SA i després de Foment de Ciutat Vella, SA, moltes de les quals han comptat amb el suport del seu Grup a través dels seus representants en els Consell d’Administració en aquestes empreses, con-sidera que no es poden ignorar molts dels problemes que tenen els ciutadans del Districte i que cal reco-nèixer que el gran esforç inversor no ha comportat, en molts casos, una millora en la qualitat de vida per als veïns, aspecte que és fonamental, perquè la in-versió no és una finalitat en sí mateixa, sinó que ha d’implicar una millora de les condicions de vida de la ciutadania, cosa que no sempre s’ha produït a Ciutat Vella: per tant, la regidora ho havia d’esmentar com un dels grans reptes pendents.
Per justificar aquesta opinió cita un estudi dels ín-dex de desigualtat social en 38 barris de la Ciutat pu-blicat a la revista Barcelona Societat, editada per aquest Ajuntament, tot adduint que en els darrers cinc anys hi ha hagut una lleugera millora, perquè la mitjana ha pujat un 1%, però la distància de desigual-tat entre el primer barri i el darrer ha crescut conside-rablement i la diferència entre un i altre és ara de 73 punts; que entre els disset barris que estan per des-sota de la mitjana hi ha els quatre de Ciutat Vella: el Parc, el Gòtic, el Raval i la Barceloneta; que les desi-gualtats socials tendeixen a reduir-se en els barris més benestants i augmenten, en canvi, de manera preocupant en els barris que tenen pitjor situació; que l’últim barri de l’índex i un dels que retrocedeix més és, precisament, el del Raval a pesar que, curiosa-ment, és un dels pocs llocs on s’ha avançat en l’exe-cució del Pla de reforma interior, i la Barceloneta és el segon barri per la cua de l’índex de desigualtats so-cials i tot això demostra que la política urbanística municipal és absolutament epidèrmica i incapaç de millorar els aspectes socials i econòmics del veïnat del barri, encara que els visitants i els turistes hi pu-guin trobar unes reformes magnífiques que, en molts casos, no resolen els problemes dels ciutadans.
Opina que totes aquestes dades posen en evidèn-cia tres aspectes de la política municipal: la priorit-zació de les obres que els ciutadans poden apreciar ràpidament com a millores, en detriment dels serveis a les persones i altres actuacions de major incidència social i econòmica, com les polítiques de desenvolu-pament comunitari; la política de sòl i habitatge con-cebuda com un element de finançament d’obres a in-augurar en comptes d’anar dirigida a atorgar prioritat a l’habitatge social o de promoció pública, opció que pot ésser legítima i viable, però això no significa que
sigui socialment justa; la desaforada política de fo-ment de serveis de baixa qualificació laboral, com bars i sales de festes, que culmina en desastroses concentracions de centres lúdics: en aquesta línia la regidora hauria hagut de parlar de la situació que es dóna en el barri de la Ribera, on els veïns han de su-portar les molèsties constants d’unes activitats que han crescut sense cap mena de mesura i han substi-tuït un teixit risc i diversificat.
També troba a faltar a l’informe una referència a la problemàtica generada per determinades actuacions, com les que es fan en el barri de Santa Caterina, on la inversió pública no ha comportat un increment de la riquesa, ans al contrari en el període 1998-2001 s’hi han tancat més d’un centenar de botigues.
Comenta, finalment, que en un any la població im-migrada ha crescut un 2,6% passant oficialment del 6,1 al 7,5 per 100 del total, però en el Districte de Ciu-tat Vella aquest percenCiu-tatge és del 21% i en determi-nats barris supera el 30%, concentració que no facili-ta la integració ciufacili-tadana, ans provoca un fenomen de guetització de determinats barris: per tant, tot i ad-metre la dificultat d’evitar la concentració, per raons òbvies, dels emigrants acabats d’arribar en determi-nats barris, pregunta què fa el govern municipal per reequilibrar la distribució de la població nouvinguda i evitar que es repeteixin experiències que no ajuden a la cohesió social.
El Sr. Cornet reconeix l’esforç d’inversió que s’ha fet en el Districte de Ciutat Vella, però pensa que no s’ha aconseguit revitalitzar els barris que el formen, perquè, a pesar de les importants millores urbanísti-ques, no s’han resolt les demandes dels veïns en els aspectes relatius al benestar social, perquè les actuacions s’executen sense atendre la planificació aprovada o amb improvisacions: així tothom coneix la problemàtica, que, en no fer complir el Pla d’usos prèviament aprovat, s’ha generat en la zona de Born i al barri de la Ribera, on a pesar de la urbanització del passeig, els veïns estan pitjor que abans, com ho palesen les pancartes existents i, per altra ban-da, en la recuperació d’un espai emblemàtic, com era el de la Bodega Bohèmia, tampoc les coses han sortir com havien de sortir i s’havia negociat amb l’oposició.
Fa referència, també, a les reformes dels mercats, qüestió que també ha resultat molt costosa, tot fent notar que, a vegades, la planificació de les inversions no acaba de quadrar entre elles, perquè cada àrea porta les coses pel seu costat i que, per arribar a so-lucions, cal una integració dels mercats amb el barri, amb els veïns, amb els seus comerços i amb el pla d’usos, altrament, malgrat les inversions, es produi-ran conflictes.
Diu, en conclusió, que si el govern municipal coor-dinés els recursos de què disposa, les coses sortirien millor i si, a més, escoltés els afectats, els veïns i els Grups de l’oposició, aleshores tothom estaria d’acord, mentre que ara, a pesar de les importantíssimes in-versions que s’han fet, les coses no han sortit com tothom desitjava i això té un nom: malbaratament de recursos i mala gestió, i fa recomanable que els Grups que governen la Ciutat passin un temps a l’oposició.
El Sr. Maestro, davant les opinions expressades pels Grups de l’oposició, vol precisar que en el pre-sent mandat la política en el Districte de Ciutat Vella, bressol de la ciutat i cor polític de Catalunya, ha can-viat, perquè s’ha passat de les grans reformes estruc-turals i operacions d’esponjament, a actuacions de microcirurgia que tenen més en compte la voluntat del veïnat i aquesta és la manera de fer les coses, especialment en un moment en què el Districte està patint uns canvis socials i demogràfics ben evidents per a tothom. Afegeix que darrera de les política d’in-versions basada en les pedres, hi ha polítiques so-cials ben clares, com l’urbanisme de gènere; que les inversions són òbviament opinables, però qui fa co-ses s’equivoca i només qui no en fa no s’equivoca mai; que la política d’inversions que es fa a Ciutat Ve-lla pretén revitalitzar el teixit social, cohesionar social-ment el Districte, equilibrar cadascun dels seus barris i fer-hi la vida molt més fàcil.
Recorda que el Partit d’Esquerra Republicana de Catalunya formulà, amb l’èxit que era previsible, unes esmenes als Pressupostos de la Generalitat, perquè es poguessin rehabilitar els habitatges de l’edifici on estava la Bodega Bohèmia; i que tals cases no han estat enderrocades per decisió d’aquest Ajuntament, sinó pel Govern de la Generalitat, al qual el Partit Po-pular de Catalunya dóna suport.
Puntualitza que la política de remodelació dels mer-cats municipals és positiva i les obres en el Mercat de Santa Caterina han estat condicionades per unes tro-balles arqueològiques imprevisibles que no es podien arrasar amb un dumper, a fi que les obres seguissin el ritme previst; que de la problemàtica de la immigració, val més no parlar-ne; que les actuacions públiques que s’han fet en el barri de la Ribera, encara que hi hagi al-gun punt a discutir amb els veïns, són positives i, en tot cas, no s’ha de caure en la demagògia fàcil de dir que abans de les actuacions municipals, el barri estava cohesionat i s’hi vivia millor.
El Sr. Forradellas, després d’advertir que algunes de les intervencions han anat més enllà de l’abast de l’informe, destaca que el Districte de Ciutat Vella, que té una complexitat considerable i on s’han produït unes inversions d’una quantia realment molt significa-tiva, sol ésser vist en determinats articles amb una certa nostàlgia per la desaparició del Barri Xino, el qual podia ésser meravellós per a visitants i turistes, però era complicat per a la gent que hi vivia, perquè patia notables dèficits de salubritat, de sòl, d’aire i de llum: per tant, cal reconèixer que Ciutat Vella està ara molt millor que abans, fins al punt que ha atret gent d’altres indrets, i que, per altra banda, el Districte té un dinamisme i una activitat que cal regularitzar en qualsevol ciutat moderna, sobretot pel que fa al tràn-sit i al soroll.
Recalca que avui ens trobem amb un Districte de Ciutat Vella, renovat, amb nous problemes certament,
però també amb tot un seguit d’oportunitats i reptes. Agrega que, per altra banda, hi van a parar inicial-ment persones nouvingudes al país i actua després com a zona distribuïdora d’aquestes persones cap a altres indrets de l’Àrea metropolitana i de la resta del país, funció aquesta que portaria a analitzar les con-seqüències de l’aplicació de la Llei d’estrangeria, però s’abstindrà de fer-ho donat que hi ha comissions constituïdes per a tractar aquesta temàtica.
Expressa la seva preocupació perquè es mantingui la cohesió social i la coherència en el Districte, sentit en el qual ja s’està treballant amb unes dificultats ben evidents, perquè sempre que s’emprèn una obra, hi ha el risc de trobar restes arqueològiques que en condicionin el ritme d’execució.
Creu, en resum, que cal valorar les inversions fetes a Ciutat Vella i reconèixer els reptes que comporten els nuclis històrics de totes les ciutats, també a Bar-celona, i els canvis que s’han introduït en la qualitat de vida del Districte i en el confort dels habitatges, els ocupants dels quals no enyoren, ben segur, les con-dicions del vell Barri Xino.
La Sra. Carreras-Moysi contesta les intervencions anteriors dient que per valorar els índexs esmentats pel Sr. Forn, el qual, per cert, devia portar ja prepara-da la seva intervenció perquè, a pesar d’haver-li arri-bat tard la documentació, ha estat molt explícit, cal-dria analitzar com ha millorat la situació dels barris que formen Ciutat Vella, en relació a quatre anys en-rere; que l’arribada d’una nombrosa població immi-grant comporta dificultats addicionals per al reequilibri social, si no s’hi apliquen uns recursos més grans; que totes les obres que s’han fet al Raval contribuei-xen a reequilibrar-lo i a millorar-hi la qualitat de vida; i que, concretament, en el present mandat en els bar-ris del Districte s’han fet, o estan en curs d’execució, disset grans equipaments comptant els escolars, els educatius, els culturals, els cívics i els comercials (mercats).
En relació a les polítiques d’immigració, confia que la Generalitat, que és l’Administració competent, pu-gui aportar-hi més recursos econòmics, tot precisant que l’acció municipal se centra en aquells aspectes que es consideren prioritaris; que la manca de places en els centres de normalització lingüística ha impossi-bilitat l’assistència d’unes 300 persones a cursos; i esmenta les polítiques d’educació, habitatge, i equi-paments que necessita aquest col·lectiu.
Quant a les consideracions que s’han fet sobre la remodelació del passeig del Born, destaca que el bar-ri de la Rivera ha canviat i la gent aposta per anar-hi a viure; i que la seva activitat econòmica s’ha regene-rat, cosa a la qual contribuirà també la nova Bibliote-ca Provincial, la qual atraurà al barri un nombre im-portant d’usuaris.
d’enderro-caments va tan de pressa com pot, però quan, a pe-sar d’haver-se pres totes les mesures preventives adequades com la vigilància i aparedament d’obertu-res, s’ha produït una ocupació il·legal, cal obtenir la prèvia autorització judicial abans de procedir a l’en-derrocament.
Acaba dient que la política de reequilibri del Distric-te que desenvolupen l’Ajuntament i altres institucions respecta tot allò que es troba en un subsòl que és d’una gran riquesa arqueològica i això, encara que pugui endarrerir les obres, enriquirà el reconeixement de la història de la Ciutat en les diverses èpoques; i que la gent torna a anar a viure al Districte i s’hi està renovant l’activitat econòmica, de manera que encara que es perdin activitats artesanals tradicionals de gent que deixa d’exercir el seu ofici per causa de la seva edat, hi estan emergint unes noves activitats de la gent que arriba al Districte, i dels equipaments uni-versitaris que s’hi instal·laran.
El Sr. Forn replica que evidentment tenia prepara-da la seva intervenció, perquè era previsible que el govern municipal se serviria, com ha fet, de la gran inversió feta, per amagar la realitat i els problemes socials que hi ha en el Districte de Ciutat Vella; que el seu Grup no parla des de la nostàlgia, reconeix l’es-forç d’inversió que s’està fent, i es limita a posar da-munt la taula el fet que aquesta gran inversió pública no reverteix en millores socials, com demostren les dades que ha esmentat; i que efectivament qui fa co-ses s’equivoca i qui no fa no, però a vegades valdria més meditar les actuacions que es fan.
Pregunta: si la notícia que publica avui El Periódico en el sentit que una làmina d’aigua aïllarà les Drassa-nes dels indigents, és una mostra de la política social que es vol fer; si realment es viu millor avui que no pas cinc anys enrere, a la vista de les queixes dels veïns de Ciutat Vella, entre elles les d’un veí il·lustre que és assessor del Sr. Alcalde, el Sr. Bohigas, el qual constantment escriu articles als diaris, parlant de la situació de degradació del Districte, de la brutícia, de la inseguretat ciutadana i de les bosses de margi-nació; si denoten cap millora el fet d’haver instal·lat càmeres a la plaça d’Orwell per la inseguretat que hi ha, o les demandes de més càmeres que fan els ve-ïns del barri Gòtic per mirar d’aturar la delinqüència.
El Sr. Cornet celebra que una part de l’equip de govern hagi admès que pot equivocar-se, perquè el Sr. Casas no ho admet mai i, conseqüentment, no veu mai la necessitat de rectificar.
Observa que l’enderrocament de l’edifici de la Bo-dega Bohèmia el féu la Generalitat, on el seu Grup no governa, comptant amb els permisos de l’Ajuntament; que, en opinió del seu Grup, quan es pretén fer obres en llocs on presumiblement poden trobar-se restes arqueològiques, caldria fer prèviament els estudis ne-cessaris i atorgar incentius als comerços; que, a més, en el cas del Mercat de Santa Caterina cal tenir pre-sent que el projecte s’ha revisat tres o quatre vega-des i s’arrossega vega-des de fa set anys; que en aplicació de la Llei d’estrangeria s’han tret de Ciutat Vella uns 250 reincidents que campaven per tal Districte; que el seu Grup vol que la zona del Born sigui un barri equi-librat on puguin viure els veïns, i un indret per a la gent de fora que hi vagi a passar el dia i, en canvi, el govern municipal ha permès que s’incompleixi el Pla d’usos, que hi hagi bars nocturns que fan insuporta-ble viure-hi i fins i tot dormir-hi, i que dintre del mateix
barri, que té dos tipus de veïns, els de tota la vida i els nous que s’hi desplacen havent pagat uns preus considerables, tots ells pateixin la problemàtica del soroll.
La Sra. Carreras-Moysi significa que el mateix diari que porta la notícia esmentada pel Sr. Forn parla de l’incendi produït ahir al Departament de Benestar So-cial de la Generalitat, el qual no reunia totes les con-dicions contra incendis exigibles; que a vegades els titulars dels diaris no plasmen bé el contingut de les notícies i, concretament, el que es dedica al projecte de reforma de les Drassanes, important per la inver-sió que comportarà i per motius estètics, respon a una intencionalitat política d’encetar una polèmica; que el Sr. Forn deu haver llegit també l’escrit “Ciutat Vella neta i segura”, en què ella donava resposta a totes les qüestions que plantejava el Sr. Bohigas, el qual li agraí aquesta resposta en una carta manus-crita; que es mantenen contactes amb l’associació d’afectats per les obres del Mercat de Santa Caterina i s’estan fent estudis de revitalització del teixit econò-mic d’aquesta zona quan les obres estiguin més avançades; que el Pla d’usos determina la trama compresa entre els carrers del Comerç i la Via Laieta-na i separa molt bé els carrers de la Princesa, de la Fusina i el passeig de Picasso, on s’acumulen més lli-cències; i que el Districte té oberts expedients sancionadors de quatre locals per incompliment d’ho-raris o per l’exercici d’activitats diferents de les auto-ritzades.
Del Segon Tinent d’Alcalde:
3. Les actuacions d’inversió en infraestructures de sanejament.
El president de la Comissió de Serveis Urbans i Manteniment, Sr. Cuervo, comença explicant que les inversions en infraestructures de sanejament tenen llargs antecedents en aquest Ajuntament fins al punt que al 1997 s’aprovà la cinquena revisió del Pla es-pecial de clavegueram de Barcelona, tenen un gran impacte ecològic, comporten un alt grau d’innovació tecnològica i representen un gran esforç econòmic; que les característiques del Pla esmentat estan molt lligades al clima i al règim pluvial mediterrani i la si-tuació topogràfica de la Ciutat, perquè tot això fa ne-cessari, des de molts anys enrera, la regulació dels cabals de la xarxa de sanejament, la qual s’ha fet buscant l’eliminació, o si més no la reducció, dels desbordaments per pluges molt intenses, cosa que n’ha estat el primer objectiu, mentre que el segon, més nou, ha estat la millora ambiental controlant les conseqüències dels abocaments de la xarxa de cla-vegueram en temps de pluges intenses sobre els me-dis receptors (el riu Besòs i la línia costanera) com-plementant i ajudant l’acció quotidiana amb els dipòsits antidescàrrega del sistema unitari que evitin que l’acció de les depuradores es pugui malmetre en els dies de pluja molt intensa, i el tercer objectiu ha cercat l’aprofitament de les aigües freàtiques de la Ciutat, ateses les característiques del règim pluvial mediterrani, que combina períodes d’escassetat de pluja amb pluges torrencials.
Informa, a continuació, que durant el present man-dat han entrat en funcionament el dipòsit del carrer de Bori i Fontestà i el de la Zona Universitària, el col·lector de la Maquinista; que estan en fase d’exe-cució d’obres el dipòsit del carrer de Vilalba dels Arcs, el dels jardins dels Doctors Dolsa, i el del parc Joan Miró, el col·lector dels carrers dels Enamorats i d’Aragó, del Clot-Navas, les comportes de la Dia-gonal-Barceloneta, els col·lectors i dipòsits antides-càrrega del sistema unitari del carrer del Taulat, i l’aprofitament de les aigües freàtiques, tots els quals entraran en servei dintre d’aquest any o del primer tri-mestre del següent, excepte els col·lectors o dipòsits del Fòrum Universal de les Cultures que s’acabaran en el segon; que les inversions en infraestructures de sanejament fetes en el present mandat sumen més de 15.000 milions de pessetes, dels quals uns 9.000 es financen en el seu 80% amb fons de la Unió Euro-pea, que ha acceptat tots els projectes que aquest Ajuntament li ha presentat, la qual cosa demostra el rigor de projecció d’aquest Ajuntament; i que la coor-dinació entre la iniciativa pública i la privada ha per-mès aplicar els criteris dels Pla especial de cla-vegueram, a les zones de la Maquinista i de la Diagonal Mar i també a l’àrea del Fòrum Universal de les Cultures.
Subratlla que actualment la xarxa de clavegueram té un grau de seguretat més alt i s’apropa a l’objectiu establert en el Pla d’un temps de retorn de deu anys; que la revisió de tal Pla al començament del mandat ha ampliat aquest període de retorn entre els 25 i els 50 anys en determinats punts crítics per a la vialitat i el funcionament de la Ciutat on ha estat possible fer-ho; i que tot això complementat amb les grans obres a les depuradores fa que a Barcelona la protecció del medi ambient del riu i del mar i la seguretat de la ciu-tat davant d’eventuals inundacions siguin molt altes.
Acaba destacant que si bé el Pla aprovat el 1997 preveia un període d’execució de vint-i-cinc anys, a fi-nals dels anys 2007 o 2008 el grau d’execució pot ar-ribar ja al 90%; i que encara que no s’hagin produït pluges en períodes de retorn superior al deu anys, en els set o vuit episodis que s’han produït els dipòsits han funcionat normalment i això ha permès evitar descàrregues intenses del sistema unitari al medi i prova l’eficàcia dels sistemes tecnològics triats.
El Sr. Puigdollers troba oportú que per primer cop, exceptuant l’aprovació dels plans especials correspo-nents, es parli en aquest Plenari del clavegueram sense la pressió resultant del fet d’haver-se produït una incidència greu en el clavegueram urbà.
Valora positivament el fet que per primera vegada sembla que s’està complint el Pla especial del clave-gueram, en bona part gràcies als fons de cohesió de la Unió Europea, aspecte aquest que s’ha de fer veu-re a l’opinió pública.
Recorda en el debat tingut en aquest Plenari el se-tembre de 1999, en ocasió de l’episodi que s’havia produït a la plaça de Cerdà, el Sr. Cuervo lligà els problemes que aleshores es produïren, al fet d’haver superat la intensitat dels aiguats el període de retorn de deu anys i, conseqüentment, proposà revisar aquest període de retorn, proposta que després no s’ha tirat endavant: pregunta, doncs, per què està aturada aquesta qüestió i apunta que valdria la pena que es revisi el període de retorn establert en el Pla especial de clavegueram.
Entén que els episodis de desbordament que pa-teix la Ciutat estan relacionats efectivament amb el règim climàtic mediterrani, però també amb la imper-meabilització del sòl urbà; i, conseqüentment, sugge-reix que el disseny dels espais urbans procuri la mà-xima permeabilitat del terreny evitant els asfalts i les places dures i assegurant la filtració.
Pregunta si està feta realment l’actuació de la zona de l’avinguda de la Diagonal-Travessera de Gràcia, prevista en el Pla especial de clavegueram per al pe-ríode 1997-1999.
Quant al període 2000-2003, troba a faltar en l’informe les actuacions previstes a la riera d’Horta i torrent d’Estadella, al Poble-sec, concretament el col-lector del carrer de Blai, i també el dipòsit del carrer de Mallorca; i recomana que s’avanci l’execució del di-pòsit dels carrers del Clot i de Las Navas de Tolosa, perquè és un punt molt sensible en cas de pluges tor-rencials.
El Sr. Cornet confia, d’antuvi, que la inclusió d’a-quests punts a l’ordre del dia d’avui no es degui a la pregunta que ha formulat el seu Grup sobre els recur-sos hídrics de l’Ajuntament.
Reconeix que el Pla especial de clavegueram, rec-tificat com a conseqüència de les inundacions produï-des a la plaça de Cerdà i a la ronda del Mig el 1999 preveu unes inversions importants fins al 2003, sobre les quals al començament de la sessió s’ha lliurat una documentació important, que agraeix, on es concre-ten les fases de projecte, licitació, execució d’obra i explotació, però recorda que, segons els diaris del 30 de setembre de 1999, l’equip de govern, per prevenir inundacions, havia previst fer unes inversions d’ur-gència per 5.400 milions de pessetes, entre les quals hi havia els dipòsits dels jardins dels Doctors Dolsa i del parc Joan Miró, que encara no estan acabats.
Fa notar que a l’informe no es parla del dipòsit de l’avinguda de l’Estatut, que també hauria d’estar, ni tampoc de l’interceptor del Poble-sec ni del dipòsit del carrer de Mallorca, encara que, en aquest darrer cas, l’espera potser es deu a la necessitat de lligar les obres amb les del tren d’alta velocitat; que el desdo-blament del col·lector de la Diagonal, i el del passeig de Sant Joan entre la travessera de Gràcia i la Diago-nal i el col·lector de la zona d’Eduard Aunós s’havien d’executar entre els anys 1999 i 2003 i tanmateix l’in-forme tampoc no en diu res. Pregunta, doncs, per quan estan programades aquestes obres; i demana que, si cal, es faci una nova revisió del Pla especial del clavegueram per introduir-hi aquests ajustaments i optimitzar les inversions ja fetes.
El Sr. Cuervo coincideix amb el Sr. Puigdollers en la conveniència de posar en relleu davant la ciutada-nia els avantatges de la nostra pertinença a la Unió Europea i, en aquesta línia, expressa la seva satis-facció per haver pogut presentat dilluns passat a Oslo, a invitació de les autoritats europees, el progra-ma municipal.
recuperació de verd especialment en els interiors d’illa de l’Eixample i tots els racons on es pot.
Es mostra disposat a facilitar als Srs. Cornet i Puig-dollers, dades sobre l’estat d’execució de les obres que han esmentat; i puntualitza que s’oferí a presen-tar aquest informe en la contestació a dues preguntes del Sr. Forn sobre el grau d’execució dels projectes finançats amb fons europeus i sobre la modificació dels corresponents instruments urbanístics; que la programació per al període 2000-2003 recull la prio-rització aconsellada pels tècnics després de la revisió feta el 1999, els quals proposaren abordar en el pre-sent mandat set de les dotze actuacions principals amb una inversió de 9.000 milions de pessetes, entre les quals s’avançava l’execució de les obres, per un import de 5.400 milions de pessetes, corresponents als dipòsits dels jardins dels Doctors Dolsa i del parc de l’Escorxador, al col·lector dels carrers dels Enamo-rats i d’Aragó, al dipòsit del carrer de Vilalba dels Arcs al col·lector dels carrers de Palomar i del Coronel Monasterio, al del carrer de la Ciudad de Asunción i la rambla de Sant Adrià, i de l’avinguda de l’Estatut, tots els quals excepte els dos darrers, estan en exe-cució, però a més s’ha aprofitat la cobertura de la ron-da del Mig entre els carrers de la Constitució i la pla-ça de Cerdà per canviar el col·lector, i s’han fet els col·lectors de la zona de la Sagrera–Sant Andreu i de Diagonal–Mar.
Puntualitza que, efectivament, l’execució del dipòsit del carrer de Mallorca està condicionada per les obres del nou sistema ferroviari i la del dipòsit de l’avinguda de l’Estatut ho està pel Pla especial de la Clota; i que, en canvi, s’ha incorporat el dipòsit antidescàrrega del sistema unitari del carrer del Tau-lat, perquè semblava adequat lligar-lo a l’execució de les obres del Projecte 2004.
S’ofereix finalment a concretar més per escrit les qüestions que li han plantejat els Srs. Puigdollers i Cornet.
El Sr. Puigdollers opina que l’avançament, al qual el seu Grup dóna suport, de determinades inversions del Pla especial de clavegueram com a conseqüència de les inundacions de 1999 exigeix modificar formalment el Pla esmentat i el seu Grup demana que es faci així. El Sr. Cuervo respon que, com ja indicà a la Co-missió corresponent, les conclusions del programa de revisió del Pla especial de clavegueram de 14 de juny de 2000 preveuen l’elaboració d’un document d’ac-tualització basat en criteris, objectius i solucions ge-nerals plantejades que no difereixen essencialment del text aprovat l’any 1997, i l’informe jurídic demanat no estima necessari modificar el Pla especial, perquè es varien les prioritats en l’execució, però no s’altera essencialment el contingut del Pla.
El Sr. Alcalde tanca el debat posant en relleu que les inversions debatudes en els dos informes presen-tats en aquesta sessió sumen, en el present mandat, uns 200 milions d’euros, és a dir, més de 33.000 mi-lions de pessetes.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions:
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 23 de gener de 2002 (S1/D/2002 0097), que designa
represen-tants de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis de Catalunya l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan, i el Sr. Guerau Ruiz i Pena.
El Sr. Ciurana anticipa l’abstenció del seu Grup i, reiterant la petició feta en una sessió anterior, dema-na que es miri de trobar la manera que les persones en les quals periòdicament es delega la representació d’aquest Ajuntament en assemblees de caixes d’es-talvi puguin retre comptes de la seva actuació.
El Sr. Álvarez es pronuncia en termes similars tot apuntant que la Comissió de Presidència i Hisenda sigui el lloc idoni on els representants d’aquest Ajun-tament informin de quina ha estat la seva actuació.
El Sr. Alcalde es mostra disposat a estudiar aques-ta qüestió.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i tam-bé dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres. Treserra i Balseiro.
5. Ratificar l’acord del Consell d’Administració de l’Autoritat del Transport Metropolità, de modificació dels seus Estatuts.
6. Ratificar el decret de l’Alcaldia, d’1 de febrer de 2002 (S1/D/2002 0246), que crea el Registre munici-pal d’entitats ambientals de control.
S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens pre-cedents.
b) Acords de Junta General:
7. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-vades a l’Ajuntament com a soci únic de la Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA, l’acord següent:
1r) Designar l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot membre del Consell d’Administració de l’esmentada Societat, en substitució de la Ima. Sra. Joana Ortega i Alemany.
2n) Establir que el termini de designació del conse-ller que es nomena serà l’establert en els Estatuts, sense perjudici de la renovació que fos procedent en el canvi de mandat consistorial.
3r) Facultar indistintament el president i el secretari del Consell d’Administració per comparèixer davant notari i elevar a escriptura pública el nomenament an-terior, com també per complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i tam-bé la correcció d’errors materials en cas necessari.
S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.
Tot seguit es dóna per aprovada l’acta en la part que estrictament correspon a l’adopció de l’acord an-terior per agilitar-ne la inscripció en el Registre Mer-cantil.
c) Propostes d’acord:
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
addicionals; i amb aquestes esmenes, aprovar-lo definitivament.
El president de la Comissió de Presidència i Hisen-da, Sr. Maragall, comenta que aquest dictamen, que arriba al Plenari després d’un procés de negociació i debat, ve a resoldre de manera molt satisfactòria una situació real que des de fa molt temps demanava una solució, amb l’acord de la gran majoria de les forces sindicals i dóna una sortida positiva a les expectati-ves i necessitats tant dels membres de la Guàrdia Ur-bana, com de la gestió d’aquest cos, ja que s’hi conté un catàleg d’uns tres-cents llocs de treball i es fixen criteris de debat i accés.
El Sr. Ciurana celebra que finalment el Reglament de segona activitat dels membres de la Guàrdia Ur-bana hagi arribar a aquest Plenari, però lamenta que no hagi aconseguit l’acord unànime de totes les for-ces sindicals de la Guàrdia Urbana, i anuncia l’abs-tenció del seu Grup per dos motius principals: primer, perquè a parer dels Serveis Jurídics, el Reglament hauria de concretar el procediment a seguir a fi que les persones que vulguin passar la segona activitat puguin fer-ho de forma objectiva i transparent; segon, perquè no s’hi recull el compromís de substituir les persones que passin a segona activitat.
El Sr. Álvarez manifesta que el seu Grup està de-manant des de fa cinc o sis anys la regulació de la segona activitat dels membres de la Guàrdia Urbana; però, malgrat l’esforç fet pel Sr. Maragall per arribar a un acord, dos dels sindicats afectats s’han desvincu-lat del text que ara es presenta: per tant, el seu Grup no li pot donar suport i opta per l’abstenció, més i quan li sembla confús el procediment per passar a la segona activitat i hi ha una qüestió de plantilla que exposarà en el dictamen següent.
El Sr. Maragall pren nota que els Grups de l’oposi-ció fonamenten la seva abstenl’oposi-ció en la manca d’una-nimitat en el camp sindical, tot i que el text compta amb un consens sindical amplíssim.
Addueix que el Reglament ha de definir els requeri-ments, condicions i característiques de la nova situa-ció que regula i serà oportunament desenvolupat i aplicat mitjançant una instrucció que es farà amb ple coneixement dels representants sindicals; i que no seria adequat incloure en un reglament pronuncia-ments sobre el volum de la plantilla de la Guàrdia Ur-bana, qüestió que serà tractada, com es fa cada any, en el dictamen que segueix en l’ordre del dia.
S’aprova, el dictamen, amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i tam-bé dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres. Treserra i Balseiro.
9. Modificar la Plantilla de personal per a l’any 2002 segons les especificacions de nombre i classe de pla-ces que es detallen en document adjunt.
El Sr. Maragall informa que, un cop conegudes les variables que condicionen l’oferta d’ocupació pública, és a dir, les prescripcions de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat relatives als increments de planti-lla de les Corporacions locals, l’aplicació del criteri que tal Llei manté, però que s’hauria de revisar, pel qual es limita, excepte per al cos de la Guàrdia Urba-na, la taxa de reposició de plantilla al 25% de les bai-xes produïdes l’exercici anterior, permet cobrir a l’oferta d’ocupació pública 32 places que, en vista de l’evolució de la plantilla, s’han distribuït en 7 tècnics
superiors en Dret, 10 tècnics mitjans en Ciències So-cials (assistents soSo-cials) i 15 bombers.
Explica que en la Guàrdia Urbana es continuarà la política iniciada fa uns anys de sosteniment, rejoveni-ment i professionalització del Cos acompanyada d’al-tres mesures situades en el terreny de la gestió que tenen resultats molt positius en termes de plantilla operativa i permeten comptar amb uns efectius sufi-cients, preparats i adaptats a les necessitats; que, en definitiva, es preveu la incorporació neta de 100 per-sones que compensaran les baixes que es produiran al llarg de l’any per jubilació o altres causes; i que aquestes incorporacions segueixen, doncs, el ritme de 100 incorporacions anuals que en el període 2000-2002 han comportat un increment de 61 places. Creu, doncs, que s’està desenvolupant una política prudent a l’espera de les decisions d’altres Adminis-tracions que també han d’actuar en el terreny de la seguretat amb responsabilitat i eficàcia; i que l’Ajunta-ment està fent una gestió responsable dels recursos i de les necessitats de la Ciutat, perquè la plantilla de la Guàrdia Urbana està per damunt de les plantilles estàndard i de les ratios establertes.
El Sr. Ciurana, després de demanar que es faci d’una vegada el Catàleg de llocs de treball, manifesta que, a parer del seu Grup, caldria preveure un incre-ment important de la plantilla de la Guàrdia Urbana i dels inspectors dels Districtes, perquè l’Ajuntament pugui complir les tasques que té encomanades.
Sosté que la insuficiència de places d’inspector que pateixen molts Districtes impedeix que puguin fer amb eficàcia la feina de vetllar pel compliment de les Ordenances, especialment a partir de la nova regula-ció de les llicències d’activitats; per tant, s’ha de dotar els Districtes de més personal dedicat a funcions d’inspecció.
Referint-se després a la Guàrdia Urbana, conside-ra que l’increment de places que es proposa no ser-veix per a assolir els tres objectius de sosteniment, rejoveniment i professionalització d’aquest cos es-mentat pel Sr. Maragall, el qual ha parlat d’incorpora-ció neta de 100 Guàrdies Urbans, però d’aquesta xi-fra s’han de deduir les baixes que es produeixen per jubilacions i altres causes i fent-ho així l’increment net de la plantilla serà de 51 agents, quantitat absoluta-ment insuficient per a atendre les necessitats de la Guàrdia Urbana i per poder prestar un servei eficaç al ciutadà, cosa que, en la seva opinió, exigiria augmen-tar els efectius del Cos en 250 persones a l’any du-rant quatre anys: desitja, doncs, que les altres Admi-nistracions actuïn en el terreny de la seguretat amb molta més responsabilitat i eficàcia que aquest Ajun-tament.
El Sr. Álvarez anuncia l’abstenció del seu Grup, tot adduint primer que, a juí seu, a l’Ajuntament man-quen tècnics, la qual cosa obliga a augmentar cada any entre un 4 i un 5 per 100 –el darrer exercici fou el 4,25%– les quantitats que es dediquen a contractar serveis externs de consultories, bufets, gabinets tèc-nics i despatxos professionals; i que aquesta política d’externalització de serveis només és bona sempre i quan es mantingui dintre d’uns límits, i, no obstant això, el govern municipal els supera i causa la im-pressió que no confia en els tècnics municipals, als quals relega només a tasques de segona divisió.
Mara-gall ha reconegut públicament que s’havia reduït la plantilla d’aquest cos, la qual, a parer del seu Grup, s’hauria d’augmentar entre 800 i 1000 agents per a tornar als nivells de 1992.
Discrepa que la plantilla de la Guàrdia Urbana sigui suficient per a atendre les necessitats de la Ciutat com es fa ben evident observant el volum de venda il·legal que prolifera pels carrers de la Ciutat. Hi afe-geix que la intervenció de la Guàrdia Urbana en un edifici de la Ciutat que demanà dijous passat trigà quaranta-vuit hores a produir-se.
No nega que pugui haver-hi mancances en les do-tacions d’altres forces de seguretat; però creu que aquí toca parlar de la Guàrdia Urbana i no dels Mos-sos d’Esquadra o de la Policia Nacional, i demana que no es facin afirmacions que no comparteixen els ciutadans, com queda ben clar en les enquestes on es constata que no hi ha prou guàrdies al carrer, com sap molt bé el Sr. Maragall.
Insisteix, un any més, a instar la confecció del Ca-tàleg de llocs de treball, que la Llei obliga a fer i tan-mateix s’està incomplint aquesta obligació.
Pregunta si les 15 noves places de bombers que es pensa proveir tenen quelcom a veure amb les 30 places que es decidí convocar fa un temps i tanma-teix el proppassat dia 4 de febrer expirà el termini per publicar la convocatòria en el Boletín Oficial del Es-tado, sense que tal publicació es dugués a terme.
Finalment, puntualitza que la dotació de la Guàrdia Urbana l’any vinent augmentarà en 51 agents, perquè de les 100 altes que es produiran, cal deduir-ne les baixes i, fent-ho així, l’increment net és de 51 nous agents i representa el 5% de la pèrdua de places que s’ha produït de 1992 ençà.
El Sr. Maragall contesta les intervencions anteriors dient, en primer lloc, que l’Acord de condicions labo-rals fixa uns compromisos quant al mètode i el calen-dari per a l’elaboració del Catàleg de llocs de treball i el procés s’està desenvolupant magníficament amb participació dels treballadors i de les seves organitza-cions participatives; per tant, confia poder donar a co-nèixer a finals d’any el resultat d’aquesta feina perquè sigui aprovat, mentre que ara toca decidir la modifica-ció de la plantilla i les conseqüències que se’n derivin en l’oferta d’ocupació pública.
Tocant a la qüestió dels inspectors de Districte, posa en relleu que estem en un moment en què està començant a aplicar-se la nova Ordenança relativa al control de l’activitat econòmica i a produir-se, pa-ral·lelament, la reorganització dels serveis munici-pals, ja que el pas del control a priori al control posteriori i la conseqüent atribució d’un grau de res-ponsabilitat als agents econòmics, als empresaris, permet redimensionar esforços transferint recursos abans destinats a tasques d’atorgament de llicències, a tasques d’inspecció i control: per tant, la capacitat del cos d’inspectors està essent reforçada i és ara molt superior a la d’abans, però a més hi ha millores com a conseqüència de l’aplicació d’un concepte de responsabilitat diferent i de la participació directa dels empresaris i de les empreses externes de control am-biental, de manera que la qualitat de l’activitat econò-mica està ara més ben assegurada que fa un any i aquest Ajuntament ha estat la primera Administració local a fer aquest camí d’aprenentatge, que redunda en una millor competitivitat de l’activitat econòmica de Barcelona, la qual serà millor que la d’altres ciutats
espanyoles, ja que a partir d’ara costarà molt menys obrir-hi empreses.
Quant a la referència als tècnics mitjans que ha fet el Sr. Álvarez, objecta que l’Administració municipal està evolucionant en el sentit d’anar reservant-se cada vegada més feines de direcció, de supervisió i de qualitat de primera divisió i d’anar externalitzant determinats processos que el mercat ofereix en bo-nes condicions a preus competitius i en qualitats comparables a les que podria obtenir ella mateixa; i que fer això requereix un equilibri entre l’ús de recur-sos propis i l’ús de recurs de externs i en aquesta di-recció l’Ajuntament s’ha convertit també en un punt de referència.
Precisa que la provisió de 30 places de bombers a les quals ha fet esment el Sr. Álvarez està en marxa i les 15 de què parla el dictamen són de més a més.
Referint-se després a les consideracions que s’han fet sobre la plantilla de la Guàrdia Urbana, observa que si és vol fer una discussió global sobre la funció de seguretat, s’ha de partir de les responsabilitats que assigna el marc competencial i s’ha de poder parlar de tot d’enquestes i en una petita part de la Guàrdia Urbana, però sobretot d’altres coses, de la Policia Nacional i dels Mossos d’Esquadra, que Bar-celona encara no té, perquè ocupa el darrer lloc per al Govern de Catalunya, igual que per al Govern de l’Estat, que no dota adequadament les plantilles dels seus cossos de seguretat; ara bé, malgrat tot, aquest Ajuntament continuarà fent un esforç sostingut en aquest terreny de la seguretat i anant molt més enllà de les seves possibilitats i de les seves responsabi-litats.
Matisa que els ciutadans no demanen més guàr-dies urbans, sinó que demanen, i fan bé, més se-guretat al conjunt de les Administracions públiques, encara que adrecin les seves demandes a aquest Ajuntament, perquè és l’autoritat que tenen més pro-pera i els escolta; que l’Ajuntament dóna la resposta que cal en aquest terreny i procura desplegar esfor-ços de coordinació, de patrullatge i de repartiment d’espais i tasques amb la Policia Nacional, la dotació de la qual és insuficient per a les necessitats de la Ciutat; i que les xifres de policia local de Barcelona estant per damunt dels models que recomanen la Unió Europea, el Govern de l’Estat i la Conselleria d’Interior de la Generalitat, que solen estar entre 1 i 1,3 policies locals per cada 1000 habitants i a Barce-lona aquesta ratio és d’1,6, proporció que s’ha de mantenir mentre no arribin els Mossos d’Esquadra i la resta d’Administracions facin allò que han de fer. Afe-geix que l’entrada en vigor de la part de la Carta pen-dent d’aprovació donaria a la Guàrdia Urbana, que actualment no pot fer-ho perquè no té el caràcter de policia judicial, possibilitats d’intervenir en bona part de les situacions problemàtiques que es produeixen avui al carrer, les quals, per altra banda, no tenen un tractament penal adequat; i que tot això permetria constatar que l’augment de la plantilla de la Guàr-dia Urbana no és un factor rellevant per a resoldre aquesta problemàtica.