• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 076, núm. 10 (20 març 1989)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 076, núm. 10 (20 març 1989)"

Copied!
40
0
0

Texto completo

(1)

SUMARI

Consell Plenari Designació representantde l'Ajuntamentenel Pro¬

Actasessió 3-11-1989 430 grama de Protecció Civil 458

Acta sessió extraordinària 10-11-1989 444 Designació representant de l'Ajuntamenten laCo¬

Acordssessió 10-111-1989 445 missió de Planificació de la Seguretat olímpica 458

Designació President del Consell de redacció de

Comissió de Govern BarcelonaMetròpolis Mediterrània 458

Actasessió 10-11-1989 449 Aceptació renúncia del Coordinador de Serveis del

Acords sessió 1-111-1989 451 Districted'Horta-Guinardó 458

DisposicionsGenerals Consells Municipals de Districte

Acords delsòrgansde govern Districte 1. CiutatVella. Acordssessió 26-1-1989 . 459 Tarifesdel'Àrea d'Educació per a 1989 456 Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords

Preus dels serveis mèdics assistencials d'investi¬ sessió 1-11-1989 459

gació i docència dependents de l'IMAS per a Districte 6. Gràcia. Acords sessió 22-11-1989 460

1989 456 Districte 8. Nou Barris. Acords sessió 23-11-1989 . 461

Decretsdel'Alcaldia Districte 9. Sant Andreu. Acords sessió 23-11-1989 461

Delegaciódecompetènciesenel Regidor de

l'Àm¬

bit d'Urbanisme, en relació al Servei municipal Personal

de Parcsi Jardins 457 Concursos ioposicions

Bases que han de regir el concurs lliure per a la

Cartipàs provisió de 2 places de Tècnic Superioren Dret 463

Nomenament membre del Consell Municipal de

Sants-Montjuïc 458 Anuncis

Nomenament membre del Consell Municipal de Notificacions 465

Ciutat Vella 458 Altres anuncis 466

Creació del'Oficina deSeguretat olímpica i desig¬ Anuncis publicats en el BOP dels dies 1 de febrer

nació delsseus membres 458 al 15 de març de 1989 466

Ajuntament

"Ip-

de Barcelona

Um-10/AnyLXXVI

(2)

430 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-111-1QfiQ

CONSELL

PLENARI

Acta de la sessió de 3 de febrer de 1989,

aprovada el 10 de març de 1989.

Al Saló de la ReinaRegent de la Casade laCiutatde

Barcelona, el tres de febrer de mil nou-cents

vuitanta-nou, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària,

sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual

Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents

d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regi¬

dors, Guerau Ruiz i Pena, Josep M. Serra i Martí, Joan

Torres iCarol, Marta Mata i Garriga, JoanClosi Matheu,

Mercè Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i Bastardas,

Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull,

Joaquim de Nadal i Caparà, Xavier Valls i Serra, M.

Aurèlia Capmany i Famés, Raimon Martínez i Fraile,

Jordi Parpal i Marfà, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi

Borja i Sebastià, Enric Truñó i Lagares, Francesca

Masgoret i Llardent, Antoni Lucchetti i Farré, Josep M.

Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud de Lasarte, Enric Vila i

Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas i

Falp, Teresa Perelló i Domingo, Artur Mas i Gavarró,

Josep Bueno i Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume

Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, Joan Puigdollers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard Cardona i Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Joan Anton Audet i Novell, Josep Lluís Olmedo iLópez, Enric Lacalle i Coll,

Antoni Albesa i Vilalta, i José Alberto Fernández i Díaz,

assistits per I'll lm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.

Hi és present l'interventor Municipal, Sr. Marti Pago-nabarraga i Garro.

Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i quaranta-cinc mi¬ nuts.

El Sr. Alcalde significa que el retard en el comença¬ ment de la present sessió es deu a l'acte de sepeli de

les cendres de Victor Hurtado i Martí, fill d'Amadeu

Hurtado i destacat militant d'Esquerra Republicana, que fou administrador del Mirador i de La Publicitat i col·la¬ borador de La Vanguardia, i que estigué lligat, per via familiar i perlasevaacció personal, alfiló més subtil del

catalanisme polítici cultural.

Proposa, doncs, i així s'acorda:

Fer constaren acta el condol consistorial perla mort de Víctor Hurtado i Martí, i l'homenatge a la seva persona; i trametre aquests sentiments als seus fa¬

miliars.

També dedicaun record a lafigurade SalvadorDalí i

Domènech, a qui lliurà, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Ciutat que li havia estat concedida en el darrer plenari; anuncia el propòsit d'erigir, a la plaça Nova, un monumenta lasevamemòriaseguintla ideaque

Óscar

Tusquets i Xavier Corberó comentaren amb el mestre i

obtingué el seu beneplàcit; i es congratula de les

gestions del Conseller de Cultura amb el ministre

Sem-prún pertal que l'obra de Dalí resti, en bona mesura, a Barcelona i a Figueres.

Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 28 de desembre de 1988,

l'esborrany

de la qual ha estattramèsatots els membres del Consistori;i s'aprova incorporant-hi les matisacions del Sr. Mas.

En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 29 de desembre de 1988 (NC-154 i 155), pels quals,

respectivament, es delega laPresidènciadel Patronatde la Fundació Pública Municipal Escola Massana, en la ll·lma. Sra. Marta Mata i Garriga, en substitució de l·ll·lm. Sr. Raimon Martínez i Fraile i es designa membre de

l'esmentat Patronat, l·ll·lm. Sr. Antoni Santiburcio i More¬ no, en substitució de la ll·lma. Sra. Marta Mata i Garriga.

Quedarassabentat del decret del'Alcaldia, de 30 de desembre de 1988 (NC-160), que nomenala Sra. Berta Gutiérrez i Reñon, Secretaria del Consell de Benestar Social, amb rang i retribució de Director de Serveis.

Quedarassabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 30

de desembre de 1988, que, respectivament, nomenen membres dels Consells Municipals de Districte: de les

Corts, el Sr. Miquel Llongueras i Campañá, en substitu¬

ció del Sr. Joan Miquel Paguera i Marvà (NC-156); de Nou Barris, el Sr. Alfonso Martínez i Molina,en substitu¬

ció de la Sra. Palmira Vélez i Sánchez (NC-157), i M.

Ángeles

Vela i Moreno, ensubstitució del Sr. Raimundo

Expósito i García (NC-159); i de Sant Andreu, la Sra.

Felisa Sánchez i Ansua, en substitució de la Sra. Rosa

Sánchez i Girona (NC-158).

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de

gener de 1989 (NC-3), que delega en els Presidents

dels Consells Municipals de Districte, facultats per a l'efectivitat de les funcions transferides als Districtes per acord de la Comissió de Govern, de 28 de novembre de 1988, confereix el caràcter d'actes de

gestió

a

les

notificacions, trasllats i comunicacions de les resolu¬

cions adoptades en virtut de l'esmentada

delegació,

atribueix els esmentats actes de gestió a les

Divisions

de Serveis generals dels Districtes respectius i

modifica

els decrets de 14 de febrer de 1984 i 26 de març de

1985, atribuint els actes de gestió que

esmenta

als

Capsde les Divisions dels Serveis tècnics delDistricte.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de

18

de gener de 1989, que, respectivament, nomenen

membres dels Consells Municipals de

Districte:

de

Gràcia, el Sr. Silvestre López i González, en

substitució

del Sr. Joaquim García i Lucas (NC-5); i de Nou

Barris,

el Sr. Alfons Estévez i Folk, en substitució del Sr. Josep

Lluís Olmedo i López (NC-4).

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de

25

de gener de 1989, que, respectivament,

designen:

el

Sr. Francisco Berrocal i Moré, Conseller

General

en representació d'aquest Ajuntamenten

l'Assemblea

Ge¬

neral de laCajade Ahorros Municipal de

Bilbao;

i

el

Sr.

Anton Arbulu i Ormaechea Conseller General en repre¬ sentació d'aquest Ajuntament en l'Assemblea

General

de laCaja de Guipúzcoa.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de

10

de

(3)

Finan-NÚM. 10 20-111-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 431

ces, la

Direcció de Serveis d'Ingressos,

adscriu

provi¬

sionalment a

l'esmentat

càrrec el de

Recaptador

Muni¬

cipal,

suprimeix el

Departament

d'Ordenances

Fiscals

i

Ingressos,

i

nomena

la

Sra. Concepció Duran i

Pagès.

Quedarassabentat del decret

de

l'Alcaldia, de

10 de

gener

de

1989

(NC-10),

que

nomena

el Sr. Ramon

Gascons i Camps,

Director de

Serveis de

Patrimoni.

Quedarassabentatdel decret

de l'Alcaldia,

de 10 de

gener

de

1989

(NC-11),

que

nomena

el Sr. Pere

Duran i

Vall-llosera, Director del Patronat

de

Turisme.

Quedar assabentat del decret de

l'Alcaldia, d'1 de

febrerde 1989, que nomenael

Sr. Josep M.

Vegara i

Carrió, Director del

Gabinet

Tècnic de

Programació,

adscriu aquest

òrgan directament

a

l'Alcaldia

i n'esta¬

bleixles funcions.

Quedarassabentatde l'escrittramès pel Portaveu

del

Grup

Municipal

d'Aliança

Popular,

en

el qual

comunica

que

l'esmentat

Grup

es

denominarà

a

partir d'ara

Grup

Municipal Popular.

Aprovarels

següents

Convenis:

A) Amb el

Ministeri

d'Educació i Ciència sobre

Coo¬

peració

Econòmica

en

l'educació

compensatòria durant

el curs 1888-1989.

B) Amb la

Secretaria d'Estat

per a

la

cooperació

internacional i per a

Iberoamèrica del

Ministeri d'Afers

Exteriors per a un programa

de

recollida

d'escombra¬

ries i tractament de residus sòlids urbans a les ciutats

deMaputo i Beira, a la

República de

Moçambic.

C) Amb elConsejo

Superior de

Investigaciones

Cien¬

tíficas per a la

coordinació de

treballs d'investigació

tecnològica realitzats conjuntament

amb el Museu

de

Zoologia.

D) Amb la Generalitat de

Catalunya i la Fira

Oficial i

Internacional de Mostres de Barcelonaper a

l'ampliació

i millora de les instal·lacionsfirals a Catalunya (Protocol annexal Conveni signat el 23 de

desembre

de 1983).

E) Amb l'Entitat Metropolitanadel Transport

i la

Renfe

perrealitzar les obres de condiciamenti

urbanització de

lazonadelimitadapels carrersdels

Comtes de

Bell-lloc,

de Viriat, i d'Enric Bargés i per la

façana

Nord de

l'Estació central de Sants.

F) Amb l'Ajuntament de Sant

Adrià de

Besòs

sobre

elsproblemes del barri de la Mina i lacreació d'un ens degestió.

Quedar assabentat de l'adequació de les

Ordenan¬

ces Fiscals núm. 18 «Arbitri sobre la Radicació» i núm.

19«Impostsobre laCirculació», a allò que disposen

els

articles 97 i 98 de la Llei37/1988, de

28

de

desembre.

RatificareIcontracte d'acomptesd'ingressos

ordina¬

ris fins a un límit de 12.060 milions de pessetes signat en25 de generde 1989 amb la Caixa de

Catalunya,

la

Caixa de Barcelona i la Caixa de Pensions per a la

Vellesai d'Estalvis de Catalunya i Balears.

S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes

inclosos

enl'ordredel dia:

COMISSIÓDE GOVERN

Ratificarl'acord de laComissió de Govern, de20 de

gener de 1989, que aprova la

delimitació

de

la unitat

d'actuació limitada pels carrers del Cobalt,

del Plom,

sense nom i d'Arnes, per la plaça del Nou,

i

per

les

rnitgeres d'altres propietats amb front als carrers

de

I

Estany

i del Plom,

aexecutarmitjançant el sistema

de

cooperació.

El Sr. Serra i Martíremarca que el sistema

d'actuació

adoptat és el de

cooperació.

S'aprova perunanimitat.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 20 de

gener de 1989, que aprova

l'oferta pública d'ocupació

de l'Ajuntamentde

Barcelona

per a

l'exercici de 1989.

El Sr. Albesaobserva que l'oferta

pública

d'ocupació

estàlligada amb

la plantilla

pressupostària però

aques¬ ta, a juí seu, no

reuneix els

requisits legals perquè

no

defineix degudament els

llocs

a

cobrir i la

seva

retribu¬

ció i no relaciona tots els llocs excepte els de

caràcter

polític; que les places

proposades

no

cobreixen

ni tan

sols el decrementvegetatiu que

experimentarà

enguany

la plantilla municipal,

estimat

en unes

400

persones

i

això

perjudicarà

els

serveis;

que no

s'hi

preveuen

pla¬

ces

¿'Administratiu,

en perjudici de la

promoció

interna

acceptadaen els acords

signats

amb el personal;

que

la no inclusió de places

d'Administratius ni

d'Auxiliars

afavorirà lacontractació de personalextern amb

fórmu¬

les que freguen el

prestamísme

laboral i entren

en contradicció amb l'Estatut dels Treballadors i amb els

Convenis internacionals signats per Espanya; que

s'hi

haurien d'incloure places suficients per a

l'absorció de

persones que

treballen

a

l'Ajuntament des de fa cinc,

sis, i més anys rebent ordres

directes dels

Caps de les

diferents Unitatsmunicipals; que

desconeixent la

relació

de càrrecs de confiança i

d'assessorament

especial

no

potavaluar

l'estalvi

que

l'oferta presentada

pretén

acon¬

seguir ni

l'optimització

de la

plantilla;

que no

hi ha

una

política clara de

personal i

contínuament s'estan

assa¬ jant mesures que

l'endemà

es

revisen

oblidant

que

les

persones no

són

tubs

d'assaig;

que

la tecnificació

de la

plantilla és

necessària,

però requereix

una

infrastructura

administrativa, altrament els titulats superiors han

de

desenvolupar tasques

administratives

en

detriment de

lasevaproductivitat; ique

la

reassignació d'efectius i la

reestructuració de la plantilla tal com s'estan

portant

a terme, generen

inquietuds i

caos: per

tant, el

seu

Grup

demana que esconcretin els

llocs de

treball

que no

són

necessaris, les vacants, els criteris per traspassar

els

funcionaris d'un lloc a l'altre i les condicions en què es

produiran els

canvis, amb

ple

respecte

als drets

adqui¬

rits. Anuncia finalmentque pertotes aquestes raons

el

seu Grup s'oposa al dictamen.

El Sr. Lucchetti indica que només

190

de

les

306

placescompreses en

l'oferta

presentada

signifiquen

un

increment net -de la resta 64 són reassignacions de

contractacions i les altres 52 corresponen a previsions pendents d'anys

anteriors-

i

aquestes

xifres, malgrat la

voluntat de reordenació interna i de

qualificació

de la plantilla, li semblen

insuficients

perquè

no

s'han

quantifi¬

cat prou

les

baixes

que

s'aniran produint al llarg

de

l'any-sobre les

400

segons

les

seves

dades-,

implica¬

ran un decrement netde210 persones; quepressupost

d'austeritat no vol dir, forçosament, decrement

de la

plantilla; que la

política de

reassignació de

recursos

de

personal ha tocat

fons; i

que

atesa

la

urgència de

proveir les diferents places -cosa per

cert

que no

s'hauria de diferirfinsa l'últim trimestre de l'any-, elseu

Grupdonarà el seuvot

favorable

a

l'oferta presentada

a

condició que es consideri

mínima de

manera que

si

l'aplicació del Pressupost

ho permet,

s'ampliarà

en

aquelles

Àrees

en

què realment

calgui fer-ho.

El Sr. Ruiz i Penadestaca quela

presentació

simultània

del'ofertapública

d'ocupació i

de

l'aprovació definitiva del

Pressupost demostra que

s'han pogut

modular

recíproca¬

(4)

432 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NUM. 10 20-111-1QfíQ

que s'han anat regularitzant els 1.200 casos d'Interinitat

i

suplència que hi havia el 1980, que queden

reduïts

actualmenta64, quantitatqueli sembla el mínim indispen¬

sable peral funcionament de la

màquina

municipal.

El Sr. Bonet comenta que l'oferta pública

d'ocupació

presentada per l'equip de govern ha de respondre als

objectius del seu programaelectoral, els quals, evident¬

mentno són els del Grup convergent; ique l'encertoel

desencert de tal oferta es veuràen els propers mesos;

el seu Grup, doncs, s'abstindràen la votació.

El Sr. Valls observa quel'argumentació del Sr. Bonet

pot servirper a qualsevol punt de l'ordre del dia.

El Sr. Raventós contesta que l'oferta pública d'ocu¬ pació d'enguany té uns criteris molt clars i concorda

amb la política d'austeritat pressupostària; que com¬

portarà, a finals d'any, un increment d'efectius de 256

persones puix les altres 50 places són per cobrir interinatges; que les baixes previstes en el mateix

període són 309 i, per tant, la disminució de plantilla

serà molt lleugera però s'hi han d'afegir les baixes

-per exemple, excedències-, imprevisibles en aquest moment; i que la política de personal que és clara i

definidaja fou objecte d'un debat però en pot motivar

un altre en el futur.

El Sr. Lucchetti expressa el seu neguit perquè el

Tinent d'Alcalded'Organització i Economiano hapreci¬ satsi realment l'oferta tenia el caràcter de mínim; i el Sr.

Raventóspuntualitzaque, comja ha dit, l'ofertaconcor¬ da amb el Pressupost i se'n plantejaria l'ampliació si es donavenunes novesnecessitats i uns recursosaddicio¬ nals clars.

S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Lacalle, Albesa, i Fernández i Díaz, i amb l'abstenció

dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló,

Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat, Audet, i Olmedo.

ALCALDIA-PRESIDÈNCIA

REGIDORIACOMISSIONADA PER AL PLAD'ACTUACIÓ

INTEGRAL A CIUTAT VELLA

Facultar l'Excm. Sr. AlcaldePasqual Maragall i Mira, i l'll im. Sr. Regidor del Districte de CiutatVella, Joan Clos iMatheu, perquèindistintament i en nomi representació

de l'Excm. Ajuntament de Barcelona concorrin a la

Junta General Extraordinària de la Societat d'economia mixta Promoció Ciutat Vella, SA, i en relació als temes que s'hi debatin, puguin:

a) Votar a favor o en contra, acceptar, modificar o

rebutjar el programa d'ampliació de l'esmentada socie¬ tat, redaciat pels seus administradors.

b) Exercitar el dret de preferent subscripció que correspon a aquesta Corporació com accionista, po¬ dent disposar i ingressar, en virtut d'aquest exercici, la quantitat de 750.000.000 de pessetes subscrivint el seu contravalor en accions de la sèrie A.

c) Atorgara aquests efectes els documents públics i privats que siguin necessaris, incloent-hi l'elevació a

públics dels acordspresos, tots ells referits al'execució

i constància de tals acordsentots elsregistresi entitats que sigui necessari i convenient per a la seva constàn¬

cia i eficàcia.

El Sr. Clos exposa que, per arribar als 3.000 milions

de pessetes previstos en el Programa d'actuació de

Promoció de Ciutat Vella SA, el seu capital social

s'amplia en 1.500 milions de pessetes, dels quals 750

seran aportatsperl'Ajuntament i els altres 750hoseran

per les institucionsfinanceres, les companyies de ser¬

veis, i per la Diputació, la qual participarà amb accions de la sèrie A, on no es descarta la participació d'altres institucionspúbliques; i que un copproduïdal'ampliació de capital, s'endegarà el procés d'endeutament -per

uns 13.000 milions de pessetes-, també previst en el Programa d'actuació de la Societat.

El Sr. Alcalde confia que algunessocietats immobilià¬

ries que operen a la Ciutat, s'interessin també per la

rehabilitació de Ciutat Vella.

S'aprova perunanimitat.

ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA

Unitat operativa de Recursos humans

Modificar el Catàleg de Llocs de Treball per a 1988,

aprovat peracord de 22 de juliol de 1988, en el sentit

d'establir en cadascun dels nivells que a continuació

s'esmenten, els següents nous mòduls de comple¬

ments específics de responsabilitat i dificultat tècnica que hauran de considerar-se vigentsconjuntament amb

els ja implantats:

Nivell 26: específics de 942.900 i 727.006 pessetes anuals (67.350i 51.929 pessetes mensuals).

Nivell 24: específic de 643.720 pessetes anuals

(45.980 pessetes mensuals).

Nivell 22: específics de 643.720 i 465.934 pessetes anuals (45.980 i 33.281 pessetes mensuals).

Nivell 20: específics de 433.706 i 256.956 pessetes anuals (30.979 i 18.354 pessetes mensuals).

Nivell 18: específic de 262.962 pessetes anuals

(18.783 pessetes mensuals).

Nivell 16: específic de 118.762 pessetes

anuals

(8.483 pessetes mensuals).

Facultar l'Alcaldia per a l'assignació provisional,

amb

efectes de l'1 de juliol passat, dels nous mòduls en funció dels resultats de l'anàlisi i valoració dels llocsde treball actuals i a proposta de la Tinència

d'Alcaldia

d'Organització i Economia amb el previ informe

de

l'Àrea d'Organització i Personal i de les

Àrees

i

Distric¬

tesafectats.

Incloure els nous mòduls retributius en el Catàleg de

Llocs de Treball a confeccionar per al present

exercici

que haurà de diferenciar, de manera

singularitzada

i

dins de cada nivell, els diferents llocs de treball

de

comandament orgànic o d'especial

qualificació tècnica

amb l'assignació dels diversos complements

específics

que definitivament els corresponguin,

d'acord

amb la

valoració del seu contingut i grau de

responsabilitat.

El Sr. Albesa manifesta que aquest dictamen no s'ajustaals acords signats el maig de l'any

passat

amb

els representants del personal; que,

efectivament, les

retribucions dels llocs de comandament

-però

no

sola¬

ment aquests sinó també altres com els dels

Adminis¬

tratius i dels Auxiliars- són inferiors ales pagadesen

el

sector privat i en altres Administracions; que

malgrat

tractar-se d'unes remuneracions concretesdelsllocs

de

treball, no s'indica on s'aplicaran els diferents

nivells

perquè no s'han fixat encara les condicions

objectives

per analitzar-los, encara que tal vegada

l'equip

de

govern ja sàpiga quins seran des del

moment

que

ha

(5)

NÚM. 10 20-111-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 433

Continua dient queels representants del personal no hantingut

intervenció

en

l'elaboració d'aquesta

propos¬

ta malgrat

haver

adreçat diverses

cartes

a

l'Area de

Personal -on es demanava un

diàleg

sobre aquesta

qüestió i

que no

han estat contestades- i haver formulat

una reclamació prèvia al debat plenari: no s'han com¬

plert,

doncs,

els

acords signats;

que

els

nous

mòduls

dels complements

específics

crearan

lluites

i recels

entreel funcionariat jaque venen a premiar l'adhesió i l'addicció personal i no compleixen la Llei de Mesures

dereforma de la Funció pública, la Llei municipal i de

Règim

local de

Catalunya ni la Llei de bases del Règim

local; que els barems no responen al concepte de

promoció

interna

perquè el nivell

no

varia, i són

un nou

motiu de desencís; i que el Grup popular diu no a la

discriminació, al favoritisme, al'atorgament d'un xec en blanc a l'Alcaldia, a la confrontació interna entre el

personal, i

al foment de les adhesions i addiccions

personals, i, en

canvi, diu

al compliment dels

acords signats, a la

participació

en un

estudi seriós

dels llocs

detreball, a un manual de valoracions -que segueixin

lespautesmarcades per

l'Organització

Internacional del

Treball, perquè una proposta com la presentada no seriaacceptadaen cap empresasubjectaa lalegislació laboral bàsica- i al premi dels llocs de treball que

exigeixen objectivament una responsabilitato un esforç

especial.

Reitera que l'abandóde l'Administraciómunicipal per ocupar fora un lloc més ben retribuït no es dóna tan sols en els llocs de comandament; i que la valoració

dels llocs de treball realitzada no fou adequada.

Demana, per últim, que la proposta es retiri per retornar-la al Plenari un cop efectuada una valoració

objectiva dels diferents llocs de treball, puix que si no

es fa així, el seu Grup haurà de votar-hi en contra

perquè les mesures proposades cerquen el favoritis¬ me il'adhesió personal.

El Sr. Bonet, feta prèviament la distinció entre la modificació dels complements de responsabilitat i difi¬ cultat tècnica i l'anàlisi i valoració dels llocs de treball, indicaque sensetal anàlisi i valoració difícilmentes pot

justificarl'aplicaciódelsnous mòduls delscomplements

específics; que el seu Grup no pot facultar l'Alcaldia perquè faci l'assignació provisional dels nous mòduls

puix abans caldria conèixer l'opinió del Comitè d'Em¬ presai de la Junta de Personal; i que el Plenari hauria

de saber l'adjudicació definitiva de tals mòduls per valorar si s'han produïtgreuges comparatius i si s'han creat nous problemes: consegüentment, el seu Grup

demana que l'aprovació de la proposta s'ajorni fins

a

disposar de l'anàlisi i valoració dels diferents llocs de treball afectats, altrament també hi haurà de votar en contra.

El Sr.Lucchettiremarcaque laqüestió, a pesarde la

seva evident complexitat, respon a la necessitat de definirunapolíticasalarial més d'acord amb els proble¬ mesdel mercatdel treball; que cal una homogeneïtza-pio

de

la política salarial entre els diferents ens que lr|tegren l'Administració municipal; que la proposta presentada és un pas positiu en aquestadirecció, i, si

Pe té algunes reserves

quant al mètode seguit per

elaborar-la -perquè no una fiabilitat absoluta-, la accepta com un punt de partida per començar a rehallar, atès quel'Ajuntamentestàcompetint ambun mercat on s'ofereixen unes remuneracions més altes Que provoquen unes

fugues constants de personal

municipal, i cal posarels mecanismes percontenir-les,

altrament només restaran a l'Ajuntament aquells alts

càrrecs amb una gran vocació de funció pública o

aquells altres que l'empresa privada no vulgui perquè no siguin prou capaços: veu, doncs, la proposta com una defensa -bé que insuficient perquè els nous mòduls no són prou alts i perquè hi ha altres proble¬ mes de condicions de treball, de responsabilitat i

d'ambient- però demana molta cautela i sensibilitat

perquè a l'hora d'aplicar-la, encara que sigui provisio¬

nalment, no generi més malestar, i suggereix que es doni un camí explícit perquè la Junta de Personal

pugui opinar sobre aquesta qüestió.

El Sr. Raventós explicaque la proposta vol combatre ensems, per unabanda, lainjustíciaque al'Ajuntament

hi hagi un conjunt de llocs de treball amb la mateixa remuneració però que tenen un grau de responsabilitat

o dificultat tècnica ben diferent, i, per l'altra, la fuga de

bons professionals cap al sector privat que els ofereix

millors retribucions; que els llocs de treball afectats

poden ésser uns 900 com a màxim; que el Catàleg de

llocs de treball aprovat el 1986ja assenyalava laneces¬ sitat de desenvolupar més els nivells superiors de

l'organització municipal, i els acords signats amb el

personal també se'n feren ressò; que avui es demana

l'aprovació de la coherència del sistema proposati de

les seves implicacions econòmiques, però l'aplicació específica als quasi 900 llocs és més complexa i

s'haurà d'anar aprovant gradualment; que s'han formu¬ lat les oportunes consultesa les Centrals sindicals i als representants delpersonal i noméss'ha rebut contesta¬

ció d'una que al·lega una excessiva discrecionalitat en la proposta; que els representants del personal hauran d'informarprèviamentsobre l'aplicaciódel nousistema; que l'anàlisi dels llocs de treball s'està realitzant per bons professionals, tan interns com externs, internacio¬

nalment experts en aquesta matèria i pot garantir l'ob¬

jectivitat d'aquest procéstantperaquest motiu com per la intervenció dels representants del personal; i que la

proposta és necessària però possiblement insuficient

perdefensar la professionalitat del personal municipal i,

per això, en el futur caldrà presentar noves propostes

que segueixin desenvolupant aquesta línia.

El Sr. Armet observa que tradicionalment les posi¬

cions conservadores històriques admetien que el fun¬ cionari cobrés menys, no treballés gaires hores i es

dediqués a altres ocupacions complementàries, però

cal trencar aquesta concepció i retornar la valoració i dedicació dels funcionaris i la retribució adequada als alts funcionaris amb tota contundència perquè, si

l'equiparació amb el mercat privat és una entelèquia,

aquests presenten unes tendències i unes lògiques

retributives que generen uns diferencials que s'han de

corregir -encara que no s'arriba a les cotes del mercat

privat- afi que aquells funcionaris que vulguin dedicar-se al servei públic, ho puguin fer amb la comoditat i la dignitat necessària, i això implica ampliar el ventall retributiu, especialment dels funcionaris amb major res¬

ponsabilitat, de la mateixa manera que, en el seu moment, s'incrementà el ventall retributiu dels funciona¬

ris de menor nivell; la proposta, doncs, és un acte de justícia ja que la única via per mantenir col·laboradors

eficients que vulguin dedicar-se de forma exclusiva al

servei de l'Administració, és mantenir uns quadres retributius dignes.

El Sr. Bonet expressa la seva sorpresa perlesparau¬ les del Sr. Armet -que, ajuíseu, també poden servirper

(6)

434 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-111-1QfíQ

qualstal Grupes presentacom a

salvador

delfunciona-riat; i reitera que quan s'hagin definit els

criteris i la

valoració dels llocs de treball, es disposarà d'elements suficients per aplicar correctament els

complements

que avui es proposen, per

incentivar el

treball dels

funcionaris i per atraure a l'Ajuntament gent

de fora; i

que si no es fa

així,

s'admet una

discrecionalitat

que portada als seus extrems pot

convertir-se

en

arbitra¬

rietat.

El Sr. Albesa creu que no s'ha entès el sentit de la seva intervenció anterior i, en conseqüència, concreta

que el seu Grup diu

a la

remuneració

adequada dels

llocs de treball i diu no ala formacoml'equip de govern lapresenta, perquè no s'aporta una

valoració dels llocs

ni uns criteris objectius peravaluar lesseves

caracterís¬

tiques; per tant, no acaba d'entendre la

història dels

redemptors del funcionariat que l'han

esfonsat fins al

punt que avui -ho pot dir amb coneixement de causa atesa la seva condició d'alt funcionari de l'Estat- no hi ha a l'Administració pública cap quadre de funcionaris

que se senti satisfet icompensat moralment o d'alguna altra manera. Afegeix que els socialistes són els bom¬

bers dels focs queellsmateixosencenen perquè abans sostenien la reducció del ventall salarial i ara, en canvi,

en propugnenl'ampliació; queel seuprogressisme

està

desfasat i han de retornar a les idees de sempre que

havien perdutenlasevautopia inicial; quela

història

del funcionariat espanyol no és pas tan dolenta a pesar de

les tares -denunciades pel Sr. Armet i a les quals el Grup popular també és contrari- que no són conse¬

qüència d'unes actituds conservadores sinó de les mancances econòmiques de les institucionspúbliques;

i que, en opinió del seu Grup, els funcionaris s'han de

dedicar a l'Administració pública i estar subjectes a unes incompatibilitatsfixades per Llei i els càrrecs amb

responsabilitat s'han deremunerar adequadamentperò no pas de laforma com s'ha proposat, que ve aésser un xec en blanc.

El Sr. Armet puntualitza que ell només ha volgut

donar lavisió tradicional d'una Administració centenària que elsgrupsde la dreta volien subordinada, insuficient

i, sobretot, amb bosses de corrupció; que la democrà¬

cia ha de corregir aquesta situació dignificant el paper dels funcionaris i les sevesretribucions; i quelapropos¬ ta comporta uns mecanismes objectius i de portes

obertes, ben diferents dels plantejaments que esfan en altres llocs i que esfonamenten enles bufandes ienels

sobrestancats,ésadir,enl'absoluta discrecionalitat re¬ tributiva.

El Sr. Alcalde tanca el debat subratllant que per als grupsde l'esquerra el sistema capitalista funciona mala¬

menti creadesajustaments pel quefaal'equitat de les

retribucions entre el sector públic i el privat; ique ningú

en aquest plenari no pot quedar-se amb la patent de

redemptor defuncionaris.

S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fa¬ bregat, Audet, Olmedo, Lacalle, Albesa, i Fernández i

Díaz.

Negociat d'Administració de Personal

Resolució de sol·licituds de compatibilitats d'activitats.

Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les propostes següents:

Autoritzar a la senyora M. Josepa Roca i Roig,

la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat de fun¬ cionàriamunicipalen aquestaCorporació,i l'exercicide laprofessió d'advocat si bé, de conformitatamb l'article 12.1 de la vigent Llei d'Incompatibilitats, no podrà assumir, persi mateixao mitjançant substitut, la defen¬

sad'interessos contraris als de laCorporació municipal i tampoc no podràassessorar, informaro

desenvolupar

les activitats pròpies d'aquella professió en aquells assumptes o procediments amb els quals l'Ajuntament 0 els seus Organismes tinguin relació i, d'acord amb

allò que preveu l'article 12, apartat2, de la citada Llei,la

sevadedicació professional privadano podràsuperarla

meitat de lajornadalaboral setmanal vigental'Adminis¬ traciópública, condicionantenqualsevol cas lapresent autorització a l'efectiu i estricte compliment dels seus deures públics i a la modificació del règim d'incompati¬ bilitats.

Autoritzar als següents senyors: Joaquim Font i Ri¬

bas, Manuel Franco i Mesas, Albert Ribó i

Pratsobrer-roca, i Joan León Milelire i Mira, la compatibilitat sol·lici¬

tada entre la seva activitat de funcionari municipal en

aquesta Corporació i laseva respectiva professió(d'ar¬

quitecte en els dos primers casos; d'arquitecte tècnic en el tercer i de delineant en el darrer) excloentdelseu exercici el terme municipal de Barcelonapertal d'evitar possibles coincidències entre l'activitat pública i priva¬

da, garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la impar¬

cialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari, i per salvaguardar l'interès públic que podria sortir perjudicat en cas de produir-se

aquella coincidència; tanmateix la seva

dedicació

pro¬ fessional privada no podrà superar la meitat de

la

jornada laboral setmanal vigent a

l'Administració

Públi¬

ca, tot de conformitat amballò quedisposenels articles

1, 11 i 12 de la Llei 53/1984, de26 de desembre,

sobre

Incompatibilitats del personal al servei de les

Adminis¬

tracions públiques; i per altra banda, la present

auto¬

rització està condicionada a l'efectiu compliment

dels

deures públics i a la modificació de la normativa

d'in¬

compatibilitats.

Autoritzar als següents senyors: Pedro

Balfagon

i

Esteban,Agapito Celemín i García,

José Manuel

Conde

1 Delgado de Molina, Josep M. Coscullueda

i

Carrasco,

Josep Dolcet Llaveria, Josep López i Ros, Jaume

Roca

i Torras, la compatiblitat sol·licitada entre la seva res¬

pectiva plaça municipal com a Tècnic

superior de

Veterinària i l'exercici privat de laseva

professió, ja

que

aquesta activitat privada no figura compresa en

les

causes d'incompatibilitat previstes pels

articles

11 i

12

de la Llei53/1984, de 26 de desembre, sobre

Incompa¬

tibilitats del personal al servei de les

Administracions

públiques, si bé la present autorització

està

condiciona¬

da a l'estricte compliment dels deures

públics i

al

manteniment de la dedicació a l'activitat

privada

dintre

dels límits establerts per l'article 12.2 de

l'esmentada

Llei i per l'article 6,1 del Decret de la

Generalitat

de

Catalunya, 307/1985, de 31 d'octubre, i pot

deixar-se

sense efecte per modificació de les

circumstàncies

relatives a les activitats o perinterès públic.

Autoritzar a la Sra. Ana M. Cardona i del Rio,

la

compatibilitat sol·licitada entre la seva plaça

municipal

com a Tècnic mitjà d'Educació i

l'exercici

privat

de

la

seva professió, ja que aquesta activitat no

figura com¬

(7)

M'M 10 20-111-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 435

Administracions

públiques, si

bé la present

autorització

està

condicionada

a

l'estricte compliment dels

deures

públics

i al

manteniment

de la

dedicació

a

l'activitat

privada

dintre

dels

límits establerts

per

l'article

12.2 de

l'esmentada Llei i per

l'article

6,1

del Decret

de la

Generalitatde Catalunya,

307/1985,

de

31 d'octubre, i

pot

deixar-se

sense

efecte

per

modificació

de

les cir¬

cumstàncies relatives a les activitats o per

interès pú¬

blic.

Autoritzaralssenyors: Joaquín Comin i Alloza, Anna

Montolio i Fornons, Pilar Muñiz i Olivera,

Agustín

Oller i

Sala, i Pere Puig

i

Pérez,

la

compatibilitat sol·licitada

entre la seva respectiva plaça municipal i

l'activitat

privadaque

cadascú declara, ja

que

la

segona

activitat

privada no

figura

compresa en

les

causes

d'incompati¬

bilitat previstes

pels

articles 11 i 12 de la Llei 53/1984

de26 de desembre, sobre Incompatibilitats del perso¬ nal al servei de les Administracions públiques, i no resultaafectatl'interèspúblic, si bé la present autoritza¬

cióestà condicionada al'estricte complimentdels deu¬

respúblics i

al manteniment de la

dedicació

a

l'activitat

privada dintre

dels

límits establerts

per

l'article

12.2 de

l'esmentada Llei, i pot deixar-se sense efecte per la

variació de les circumstàncies relatives als llocs de treball, o del règim d'incompatibilitats o per

interès pú¬

blic.

Estimar la petició formulada pel Sr.

Marià

Serrano-Codina i Munné, i, en conseqüència, modificar l'acord

del Consell Plenari, de 22 d'abril de 1986, en el sentit d autoritzara l'interessat lacompatibilitat entrel'activitat docent que com aTècnic mitjà

d'Educació desenvolu¬

pa al'Escola Municipal de Formació Professional

Serrat

i Bonastre i l'exercici de la professió liberal d'Arquitecte dins el terme municipal de Barcelona, sempre que es

mantingui la seva actual dedicació a la

funció pública

docent i escompleixin la resta de les condicions exigi¬

des perla normativa sobre incompatibilitats.

DenegaralSr. Manuel Tresserra i Ortega, la

compati¬

bilitat sol·licitada entre la seva plaça municipal

d'Oficial

d'Oficis i la d'Auxiliar Sanitari a l'Hospital Clínic i Provin¬

cial, perquè aquest centre està inclòs dins la xarxa

hospitalària d'utilització pública iperaplicació

d'allò

que

disposa l'article 3r del Decret 307/1985, de 31 d'octu¬ bre, i als efectes del règim d'incompatibilitats,

l'activitat

declarada vulnera la prohibició de desenvolupar dues activitats dins el sector públic, tal com preveu l'article

1.1 dela Llei 53/1984, de 26de desembre,

d'Incompati¬

bilitats del personal al servei de les Administracions

Públiques,

ienconseqüència haurà decessarimmedia¬ tament en l'exercici de la segonaactivitat, la

dedicació

de la qual supera igualment els límits horaris fixats en

l'article 12.2 de la mateixa Llei.

Desestimar les peticions formulades, respectivament,

pels senyors: José Luis López i Arce, Manuel Muñoz

i

Cabeza,

i Cruz Núñez i Sánchez, funcionaris d'aquest

Ajuntament amb la categoriade Guàrdia Urbà, relativa a

l'autorització de la compatibilitat per desenvolupar una activitat secundària a la Direcció General de Correus,

plaçaenlaqual actualmentestroben ensituaciód'exce¬ dènciavoluntàriaperaplicacióde la disposició

transitòria

primera apartat a) de la Llei 53/1984, de 26 de desem¬ bre,

d'incompatibilitats

del personal al servei de les

Administracions

públiques, jaque cada petició

és

repro¬

duccióde laformuladaperl'interessat el dia22 d'abril de "1985,laqual foudenegadaperacord del Consell Plenari de22 d'abril de 1986 i

pel de23 de desembre de

1986

envia derecurs de

reposició, i finsitotenvia jurisdiccio¬

nal, assenyalant, a

més,

que,

d'acord

amb

l'article 1r de

la Llei 53/1984, no es poden exercir dues activitats

dins

el sector públic, a no ser que es tracti d'una

excepció

reconeguda perla mateixa Llei.

S'aproven per unanimitat les vuit propostes prece¬ dents.

Negociat deSelecció de Personal

Aprovar les adjuntes Bases-marc que

han de

regular

la provisió de places en

règim

funcionarial correspo¬ nents a l'oferta pública

d'ocupació

de l'Ajuntament

de

Barcelona de l'any 1989.

El Sr. Albesa indica que aquestes Bases-marc s'aco¬

modena lalegalitat vigent

però

elseu

Grup

ha

demanat

reiteradament lapresència de representants dels

Grups

de l'oposició enels tribunals

qualificadors d'oposicions

i

concursos per tal de garantir els

principis d'igualtat,

mèrit i capacitat dels opositors i de publicitat per a tots aquells que vulguin accedir-hi, de la

mateixa

manera

que s'hi preveu la

presència

de representants

dels

òrgans de

representació sindical. Assenyala,

també,

que l'exigència de laprova

psicotècnica

o

entrevista

de

valoració psicològica prevista en la base

8-c

no

és

seriosa, perquè no està clarament

definida;

per tant,

demana que se suprimeixi, altrament els membres

del

seu Grup hauran de votar-hi en contra.

Observa,

per

últim, que encara que les seves

intervencions puguin

resultar no grates, ell

el deure de defensar

els drets

dels seus electors.

El Sr. Alcalde remarcaque aquesta és, efectivament, l'obligació de tot Regidor; i que el ponent no

desitja

introduir modificacions en les Basespresentades. S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels

Srs.

Lacalle, Albesa, i Fernández i Díaz.

Direcció de Serveis d'Ingressos

Assumir el cobrament, igual que en exercicis ante¬

riors, en període voluntari i executiu dels deutes recap¬ tats per rebut corresponent a les

contribucions

ter¬ ritorials rústica,

pecuària

i urbana i ales

llicències fiscals

de les activitats comercials industrials i de les activitats

professionals i d'artistes, com

també

el

cobrament

corresponenta les liquidacions per

ingrés

directe de

les

contribucions territorials rústica, pecuària i urbana, en virtut d'allò que es preveu en l'article

110

de la

Llei

37/1988, de 28 de

desembre, dels Pressupostos

Gene¬

rals de l'Estat per a 1989; i comunicareI present

acord

a la Delegació d'Hisenda de Barcelona.

S'aprova perunanimitat.

Negociat de Pressupostos i Comptes

Aprovació definitiva del Pressupost de

l'Institut Muni¬

cipal de Promoció

Urbanística

i Jocs

Olímpics

cor¬ responent a l'exercici de 1988.

La Presidència fa avinent queaquest punt

s'inclogué

precautòriamentenl'ordre del dia d'avui

perquè

a

l'hora

de confeccionar-lo, no s'haviatancat la fase d'informa¬

ció pública d'aquest Pressupost

però,

en no haver-se

presentat cap

reclamació

en tal

període,

l'aprovació

inicial acordadaen la darrerasessióes consideradefini¬

(8)

436 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 10 20-III-1QRQ

El Consell Plenari en queda assabentat.

Aprovació definitiva del Pressupost General de 1989.

Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la

proposta següent:

Resoldre les reclamacions presentades durant la in¬ formació pública del Pressupost de 1989 i aprovar definitivament el Pressupost i les Bases d'Execució.

El Sr. Raventós informa que durant elperíode d'infor¬

mació pública del Pressupost General de 1989 s'han

presentat sis reclamacions, sobre totes les quals la

intervenció

ha emès informe desestimatori; que les

reclamacions de dos particulars que demanen la inclu¬ sió de crèditsespecífics peral pagament d'unesexpro¬

piacions, esdesestimen perquèhi ha consignaciópres¬

supostària suficient per atendre aquestes obligacions;

que també és desestimada la del Consorci d'Informació

i Documentació de Catalunya perquè la Generalitat pensa assumir el finançament d'aquest organisme però, si no fos així, arbitrarien les fórmules adequades

per poder complir lesobligacions municipals; que iguai

resolució es dóna a la reclamació de l'Agrupació de Funcionaris Independents perquè, si segons la Llei de reforma de la Funció pública s'ha de presentar una relació de llocs de treball, la plantilla pressupostària annexada en l'expedient compleix els requisits neces¬

saris per a l'aprovació del Pressupost; i que tampoc

s'atén la reclamació d'Adigsa perquè en el cas que es materialitzi la compra dels locals, hi ha una partida

global de 290 milions a la qual es poden imputar els

10.200.000 pessetes que reclama aquesta societat. Tractaa continuació de la reclamaciópresentada pel

Grup municipal de Convergència i Unió tot observant

que la qüestió de la despesa financera cal discutir-la

quan es presentin els expedients d'endeutament cor¬

responents; queles Bases d'execució fixen limitacions i

condicionaments aplicablesa la despesa enelcas que

no es confirmin els ingressos pressupostàriament pre¬

vistos; i que els restants punts d'aquesta reclamació

exposen consideracions d'oportunitat i de conveniència

que s'han de conceptuarcom a suggeriments o obser¬

vacions i no pas com areclamacions pròpiament dites;

per aquestes raons, doncs, també es desestima la

reclamació convergent però atès el contingut de tal escrit creu pertinent formular, tot seguit, alguns comen¬

taris sens perjudici dels que puguin afegir després

altres membres de l'equip de govern.

Referint-se, doncs, primerament a les consideracions

que ental escrit convergentes realitzen sobre l'endeuta¬ ment, objecta que el nivell d'endeutament és important però també ho són les inversions previstes que importen

20.000 milions a l'Ajuntament i 80.000 en tot el conjunt

d'Empreses i Institucions municipals, i justifiquen l'aug¬

ment significatiu de l'endeutament si bé el propi de

l'Ajuntament baixaràentermesabsoluts i relatius;queels

nivells d'endeutamentsón, però, transitorisperquè diver¬

sos ensdeixaran, en el futur, depertànyer al grup; que, concretament, eltraspàs de les Companyies municipals

de transports a l'Entitat Metropolitana del Transport pot

comportarunareducció de 70.000 milions iunadisminu¬ ció d'uns 50.000 milions méspot assolir-se si és materia¬ litza la participació de l'Estat i de la Generalitat en les empreses vinculades a les infrastructures olímpiques;

que una de les causes importants de l'endeutament de

la Ciutat és no haver aconseguit la subvenció, per part d'altres Administracions, de lesdespeses de capitalitat i

suplència puix que si s'hagués atès aquesta reivindica¬ ció, l'Ajuntament hauria aconseguit uns ingressos addi¬

cionals de 75.000 milions de pessetesque hauriensituat el seu endeutament en una xifra inferior a la meitat de

l'actual; quel'escrit convergent parla de

càrrega

finance¬

raglobal peròresultamés correctesepararels interessos

de les amortitzacionsjaqueaquestesfan créixerlasuma

quan més sana és la política d'amortitzacions; que més

de la meitat dels interessos que suporta el

Pressupost,

es deuen a no haver estat assumides les despeses de

capitalitat i suplència per les Administracions superiors; que respecte a les previsions de liquidació del Pressu¬ post de 1988, la càrrega financera representa uns per¬

centatges del 22,96 % pel que fa a l'Ajuntament i del 23,02 % pel quefa al conjunt de l'Ajuntamenti delsseus

organismes autònoms; que no comparteix les aprecia¬

cions del Grup convergent perquè el Pressupost dóna

unabonarespostaa la realitat i a les necessitats globals

de la Ciutat; i que el pes de les empreses en el

Pressupost conjunt canviarà possiblement els propers anys de manera queeliminant les que hi són demanera

conjuntural, el pes de les altres quedaria reduït al 24 %.

En rèplica a les consideracions del Grup convergent sobre lapressió fiscal,comenta, acontinuació,que si bé l'escrit convergent ve a reconèixer la moderació de la

política tributària municipal,elsingressostributarisnohan

crescut pas en el percentatge de l'11 % anual peròfins i

tot acceptant aquesta xifra, queda palesa la políticade contenció de la recaptació tributària si hom present que l'increment nominal del producte interior brut ha

estat d'entorn de l'11 %; que quan lainflació ha estat del 5,8 %el 1988, lapressió tributària noméss'incrementa el

1989 en un 4,68 %, percentatge inferiora les previsions

d'inflació i de creixement del producte interior brut per a tal any; que el Pressupost reflecteix un augment

impor-tantíssim -gràcies al qual s'ha pogut contenir la

pressió

tributària directa- dels recursos provinents del Fons de cooperació local de l'Estat, que s'incrementaen 9.000

milions de pessetes -un 27 %- mentre que de la Gene¬

ralitat no rebrà res i, per tant, els membres del Grup

convergent haurien de demostrar el seu interès per la

Ciutat propiciant la creació del Fons decooperació

local

deCatalunya, i lasubvenció de les despesesde

capitali¬

tat que pertoquen a la Generalitat; que la

contribució

urbanapuja un7,36 % -exactament el 4,36 % enel tipus i el 3 %en els valors cadastrals- i això quan el valor

mitjà

dels pisos, que en el cadastre de 1987 era

d'uns

3.200.000 pessetes, ha augmentat en aquests

darrers

anysmés d'un 50% i actualment els valorscadastralses

troben a una tercera part dels valors reals; i que

la

contribució territorial urbana representa un

0,20

%

del

valor real de la propietat urbana i, per tant, no es

pot

considerar exageratun augment de 7,36 %.

Tocant després a les observacions del mateix

Grup

sobre les despeses, afirma que la despesa

només

creix

un 6,1 %, percentatge que palesa una política

d'austeri¬

tat; que no hi ha correlació entre l'increment

de

la

despesa i els Jocs Olímpics perquè aquests

són

autò¬

noms en el seu funcionament i finançament

i

l'esforç

municipal es canalitza a través d'Anella Olímpica

de

Montjuïc, SA i de l'Institut Municipal per a la

Promoció

Urbanística i Jocs Olímpics-92 per un import

de

4.000

milions de pessetes; quetots els Grups donen

suport

al

procés de descentralització, però l'equip de govern

l'ha

convertit en una realitat ja que la gestió dels

Districtes,

que el 1986 representava el 3,4% de la despesa

no

financera, arribarà al 1989 a l'11,6 %,

augmentant

la

seva despesa corrent en el 64 % mentre que

les

inver¬

Referencias

Documento similar