Barcelona : avaluació preliminar de resiliència

BARCELONA

Fotografia de Jorge Lizana. Portada: Fotografía de l’Ajuntament de Barcelona.

Edita

Àrea d’Ecologia Urbana. Ajuntament de Barcelona Desembre del 2018

Coordinació de continguts

Departament de Resiliència Urbana de l’Ajuntament de Barcelona

Equip redactor de l’Avaluació preliminar de Resiliència de Barcelona

Departament de Resiliència Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, 100 Resilient Cities i el Programa de Perfils de Ciutats Resilients d’ONU-Habitat

Imprès en paper reciclat 100%. Les emissions de CO2 associades a la publicació d’aquest document s’han compensat a través del projecte de Clean CO2 al Brasil.

Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement (by). Es permet qualsevol explotació de la obra, incloent una finalitat comercial, així com la creació d’obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció, sempre que se’n citi la font. La llicència completa es pot consultar a:

https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca

ÍNDEX DE CONTINGUTS

1. INTRODUCCIÓ

2. DIAGNOSI

3. PERCEPCIÓ INTERNA I CIUTADANA

4. ÀREES DE DESCOBRIMENT

1.1 Justificació. Per què és important la resiliència? 1.2. Antecedents. La resiliència a Barcelona

1.3. Procés d’institucionalització de la resiliència a Barcelona 1.4. Model de resiliència de Barcelona

1.5. L’estratègia de resiliència de Barcelona

2.1 Barcelona ara

2.2 Perfil de resiliència de Barcelona

2.3 Definició de riscos actuals (impactes i tensions) 2.4 Anàlisi de vulnerabilitats

2.5 Mapatge d’accions

4.1 Etapes de la vida

4.2 Habitabilitat

4.3 Espai públic

4.4 Prosperitat social i econòmica

4.5 Ciutat refugi / migracions

6

8

16

20

24

28

38

46

56

62

80

82

84

86

88

4

26

68

76

3.1 Eines per incorporar les preocupacions principals dels professionals

municipals i la ciutadania: entrevistes sectorials i enquestes de percepció

3.2 Mapatge de percepcions de l’enquesta del Baròmetre semestral de

Barcelona 2018

70

1.

INTROD

La tendència global de desenvolupament de la civilització es mou cap a la concentració de la població en àrees urbanes. Segons dades de les Nacions Unides, actualment més del 54% de la població mundial es concentra en ciutats i s’espera que el 2050 convisquin en ciutats 6.300 milions de persones, el 66% del total, l’equivalent a tota la població mundial de l’any 2000.

Per tant, les ciutats tenen un paper clau, i cada dia el tindran més, en el desenvolupament humà i en el foment d’unes condicions de vida que garanteixin protecció, salut, equitat, igualtat d’oportunitats i benestar a les persones que hi viuen. Per això, es necessita un patró de desenvolupament sostenible en el temps i respectuós amb l’entorn des d’un punt de vista global.

És en aquest context que el concepte de resiliència aplicat a la ciutadania i als sistemes urbans pren sentit. La resiliència urbana —entesa com la capacitat de les ciutats per prevenir o, en cas que sigui inevitable, minimitzar l’impacte de situacions excepcionals d’emergència o incidències puntuals— aporta una sèrie de principis i pautes generals per garantir aquests objectius en el desenvolupament de les ciutats i les àrees urbanes d’una manera sostenible i des d’una visió holística. Aquestes situacions poden ser provocades indistintament per causes naturals, antròpiques o tecnològiques.

En els darrers anys, les Nacions Unides, la Fundació Rockefeller (amb el programa 100 Ciutats Resilients), la C40 i la ICLEI, entre altres organitzacions internacionals, han potenciat la seva activitat en aquest àmbit, atesa la necessitat de començar a treballar urgentment per crear les bases necessàries per pensar, planificar i construir les ciutats de manera que es garanteixi la convivència i la seguretat d’una forma sostinguda. Tant el programa de l’Oficina de les Nacions Unides per a la reducció del risc de desastres (UNISDR, per les sigles en anglès), que té l’objectiu de conscienciar al món a través d’estratègies de reducció de riscos, com el Programa de perfils de ciutats resilients (CRPP, per les sigles en anglès) d’ONU-Habitat, amb seu a Barcelona i colideratge de la nostra ciutat, que vol establir i compartir els perfils de ciutats i els indicadors més efectius per desenvolupar la resiliència urbana, o, més recentment, la col·laboració amb el programa 100 Ciutats Resilients, que ha impulsat la creació d’oficines de resiliència a les cent ciutats participants i a través del qual més de quaranta ciutats al món ja disposen d’una estratègia de resiliència, constitueixen una mostra clara de la confluència del nostre plantejament amb l’impuls d’aquest gran objectiu de caràcter universal. La resiliència també forma part de la Nova Agenda Urbana i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promoguts per les Nacions Unides i acordats en la Conferència sobre l’Habitatge i el

1.1

Justificació. Per què és

important la resiliència?

Desenvolupament Urbà Sostenible Habitat III, celebrada a Quito el 2016 (Objectiu 11: “Ciutats i comunitats sostenibles”).

Una ciutat resilient no és només una ciutat que es protegeix per fer front a les situacions crítiques i als impactes que espera rebre, tant si és perquè els ha patit en el passat com perquè preveu que tinguin lloc en el futur: és una ciutat

amb capacitat de planificar i anticipar el risc a través d’actuacions preventives i d’intervenir per modificar les condicions de contorn que ens permetin evolucionar cap al model de ciutat que volem construir.

Jornada castellera a la Plaça Sant Jaume el 2015 Fotografia de l‘Ajuntament de Barcelona

7

1.2

Antecedents.

La resiliència a Barcelona

El plantejament de la resiliència urbana de la ciutat de Barcelona ha tingut una llarga evolució en diverses etapes, en algunes de les quals fins i tot no s’havia encunyat aquest terme. A mesura que s’avança en aquest sentit, es van cobrint vulnerabilitats, es reajusten procediments i protocols de funcionament i es potencia el tractament de les situacions crítiques des d’una visió holística. Aquest és el resultat de considerar processos i sistemes cada vegada més complexos i interdependents, que impacten els uns sobre els altres en cas que en falli un. Més recentment, s’hi integren i potencien els processos socials d’ajuda a col·lectius i persones vulnerables.

En aquest procés d’evolució podríem diferenciar tres etapes diferents.

En una primera etapa, fins al 2009, s’hi van desenvolupar plans i projectes que van generar resiliència a la ciutat, cadascun des del seu àmbit corresponent i resolent les problemàtiques plantejades, però sense instruments permanents de coordinació intersectorial o una metodologia que facilités la integració en els processos interdependents de les altres àrees ni la incorporació coordinada de tots els actors, interns i externs.

De manera progressiva, a la ciutat es van succeir plans, projectes i actuacions destinats a reduir la vulnerabilitat i que anaven configurant escenaris cada vegada més consistents i preparats per fer front a situacions crítiques. A continuació se’n destaquen alguns dels més rellevants:

• Des del 1997 Barcelona té un pla de clavegueram per minimitzar les situacions crítiques provocades per inundacions i abocaments al mar de les aigües pluvials i fecals produïts durant els episodis de pluges torrencials típiques del nostre clima i per la configuració de la nostra ciutat. Aquests episodis crítics eren comuns abans del desenvolupament d’aquest pla. Amb la creació d’una xarxa de tretze dipòsits subterranis de laminació per retenir les aigües i conduir-les posteriorment a les dues plantes de depuració, telecomandats i gestionats d’acord amb la meteorologia i l’estat real de la xarxa, es compleix eficaçment aquest projecte, que, a més de minimitzar els danys per inundacions, permet una qualitat excepcional de les aigües del litoral i les platges.

• S’han creat plans d’emergència municipals per protocolitzar i sistematitzar la resposta de la ciutat davant de riscos coneguts que poden ser recurrents o situacions excepcionals que puguin comportar un perill potencial. Actualment Barcelona disposa del Pla de protecció civil municipal —que també incorpora els plans d’acció davant d’onades de calor, temporals de vent i mal estat del mar— i de fins a dotze plans d’actuació d’emergència municipal (PAEM) i plans específics d’emergència municipal (PEEM), per fer front a impactes concrets, com ara inundacions, incendis forestals o falta de subministraments elèctrics, d’aigua o gas, entre altres.

• Un altre projecte va ser el desplegament de la Sala Conjunta de Comandament, que coordina totes les intervencions reactives de la Guàrdia Urbana (GUB), els Mossos d’Esquadra i els Bombers des de l’any 2005, coincidint amb el desplegament de la policia autonòmica a la capital catalana, i a la qual ara també s’afegeix el Servei d’Emergències Mèdiques. En el moment de la seva creació va ser única a Europa i les seves intervencions són garantia d’una elevada eficàcia en els temps de reacció i l’activació racional de mitjans. A més, aquesta sala serveix com a base del Centre d’Enllaç i Coordinació (CECOR), on es reuneixen els diversos serveis implicats durant l’activació dels plans d’emergència municipals.

Tot i el valor real generat per tots aquests plans i projectes, durant la primera part de la dècada passada es van produir una sèrie de situacions crítiques, fonamentalment en l’àmbit de les infraestructures i els serveis, que van

conscienciar la ciutat de la necessitat d’un canvi de paradigma per reduir la vulnerabilitat, garantir la resposta davant d’aquestes situacions i recuperar com més aviat millor tots els serveis afectats per la crisi. Les situacions més crítiques d’aquests anys i les seves causes es descriuen breument a continuació.

• El gener del 2005, l’ensorrament del túnel de maniobres en construcció per a l’ampliació de la línia 5 del metro al barri del Carmel va provocar el desallotjament de 54 edificis, amb més de 1.000 persones afectades i la demolició de 4 edificis. Aquest fet va produir un canvi radical en els mètodes constructius i en el control i el seguiment dels túnels que es van executar a la ciutat a partir de llavors.

• El juny del 2007, es va produir la caiguda d’un tram de mur de contenció del terreny que envoltava el recinte del futur aparcament subterrani de l’edifici del solar de l’antiga Bayer, a la cantonada entre els carrers de Calàbria i París. Aquesta caiguda

Estació de metro del Carmel en 2010 Fotografia de Bernat Borras

9

va provocar l’enfonsament de part del carrer i el carril bus, d’una línia d’alta tensió elèctrica i d’una canonada de gas, que amb les espurnes va provocar un incendi de diverses hores. A partir d’aquest incident es va crear el protocol municipal d’auscultació per controlar i prevenir situacions d’aquest tipus a les obres executades al subsol, tant públiques com privades.

• Entre la tardor del 2006 i la primavera del 2008 es va produir un episodi de sequera considerable que va afectar molt greument Barcelona i la seva àrea metropolitana. Arran d’això es va obrir un debat intens sobre les solucions clàssiques de transvasaments o les basades en la regulació de la demanda i els recursos alternatius i locals. L’esforç i la conscienciació de la ciutadania va fer arribar el consum a una xifra de 104 litres diaris per capita, molt pròxima al límit de 100 aconsellat per l’OMS, i això es va complementar amb mesures excepcionals, com un vaixell amb aigua cap a Barcelona, l’activació del segon nivell d’excepcionalitat,

restriccions en alguns usos determinats i més aprofitament de recursos locals per a usos públics. Poc temps després es van consolidar i va entrar en servei la dessalinitzadora del Prat i la canonada de connexió de les conques del Ter i el Llobregat.

• El juliol del 2007, un cable d’alta tensió elèctrica va caure sobre un transformador a la subestació de Collblanc i va produir un curtcircuit que va afectar tota la xarxa, fins que finalment va provocar un incendi a la subestació de Maragall que va afectar 323.337 usuaris durant 56 hores i 42 minuts. L’estat crític de la xarxa elèctrica, especialment en un entorn urbà, va afectar diversos serveis dependents de l’electricitat i va provocar una provisionalitat a base de grups electrògens per cobrir temporalment les zones afectades. Aquest incident va fer que la Generalitat publiqués una nova llei de qualitat elèctrica per regular situacions com aquesta, i encara avui s’estan desplegant línies d’alta tensió pel centre de

Mossos d’Esquadra al Port de Barcelona Fotografia de Mossos d’Esquadra

la ciutat per a la interconnexió elèctrica de subestacions, que, malgrat que no resolen la situació definitivament, redueixen el risc que hi hagi altres incidents semblants. • Finalment, una altra situació de crisi va

provocar l’afectació massiva de l’accés a Barcelona l’octubre del 2007, quan les presses per fer arribar l’AVE van ocasionar greus subsidències en les vies de l’accés sud de Rodalies R2 i R10 i al túnel d’FGC de la línia Llobregat-Anoia. Els serveis substitutoris d’autobusos i els intercanvis amb metro van ser la solució transitòria per a les 160.000 persones afectades pels talls, fins que es va reposar definitivament el servei de rodalies al cap de quaranta dies i el d’FGC al cap de quatre mesos.

La incertesa davant del grau de vulnerabilitat real de les infraestructures, el risc de tornar a patir una altra interrupció crítica dels serveis a la ciutadania d’aquesta magnitud i l’alta probabilitat d’efectes cascada sobre la resta de serveis bàsics, va activar l’alerta del Govern municipal sobre la necessitat d’un nou paradigma. Concretament, l’apagada elèctrica va afectar un conjunt de serveis bàsics que van deixar en una situació molt degradada les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes afectats, i les possibles solucions preventives no eren immediates ni depenien només del Govern municipal. Aquí va començar la segona etapa del procés de resiliència a Barcelona, en la qual es va identificar, com a objectiu clau, el treball conjunt transversal amb actors interns i externs i amb una visió holística de les propostes. En aquell moment, es va centrar en les infraestructures i els serveis, protagonistes principals de les situacions crítiques viscudes. Els passos destacats que es van fer en aquesta etapa són els següents:

Incendi a la subestació elèctrica de Maragall, el 2012 Fotografia d’Elena Carreras

11

• El 2008, un equip de l’Institut Químic de Sarrià va aplicar als sistemes urbans l’experiència de la detecció i la reducció de riscos en el sector industrial, en un projecte denominat “Seguretat en el subministrament de serveis” (3S) i va fer la diagnosi de la situació, adreçada a identificar els punts febles i les interdependències, així com els procediments primordials de funcionament dels serveis bàsics de la ciutat. En el procés, hi van participar els subministradors principals de serveis de la ciutat i els equips tècnics de les àrees municipals relacionades. Aquest treball era necessari, però no era suficient per afegir valor real a la resiliència de la ciutat.

• A partir de la diagnosi de propostes prioritzades de situacions de risc en diversos àmbits, s’ha de passar a una fase operativa on es generi resiliència per a la ciutat. Desenvolupar projectes de resiliència, adreçats a minimitzar o eliminar, si fos possible, els riscos detectats, des d’un enfocament transversal i col·laboratiu amb

tots els actors implicats, va ser l’encomanda per crear les taules d’infraestructures i serveis urbans (TISU). Coordinades pel que ara és el Departament de Resiliència Urbana de la Gerència d’Ecologia Urbana i el Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS), aquestes taules van néixer amb vuit grups de treball dels àmbits de les infraestructures i els serveis, i van crear una metodologia de treball que garanteix la continuïtat del procés i l’actualització permanent dels riscos treballats.

• D’una manera especial, dins dels projectes desenvolupats per aquesta taula es va crear una plataforma de treball, denominada situation room, que permet analitzar el funcionament de la ciutat en diversos àmbits d’una forma combinada, tant espacialment com temporalment, la qual cosa facilita considerablement la detecció de focus d’incidències en la ciutat i de punts febles en els sistemes i àmbits que la componen. Aquesta peça té un paper molt actiu en el

Mercat de Santa Caterina

Fotografia de l‘Ajuntament de Barcelona

suport a la presa de decisions relatives a la creació de resiliència urbana.

• L’evolució de les taules TISU vers les actuals taules de resiliència urbana de Barcelona va generar una reorganització dels grups de treball i una millora de la metodologia. S’han refós diversos grups ja existents i s’han creat el d’Atenció a les Persones i el de Planejament Urbà.

• Com a element potenciador (no estructural) del treball de resiliència fet a la ciutat, es pot esmentar la col·laboració amb organismes i institucions internacionals que, atrets per l’enfocament operatiu, pràctic i transversal de la metodologia de treball de Barcelona, hi mantenen una relació de benefici mutu; la més evident i estreta és el programa CRPP d’ONU-Habitat, amb seu a Barcelona.

Recentment, s’ha identificat la necessitat de potenciar i prioritzar els projectes de resiliència orientats a la ciutadania i als col·lectius més vulnerables i d’incorporar la participació ciutadana en els projectes que s’enriqueixen

i milloren amb la seva col·laboració. Aquesta és la tercera etapa, que acaba de començar: es continuen desenvolupant projectes en les diverses àrees i creant valor en el conjunt, com passava en la primera etapa, i es disposa dels procediments, els mecanismes i les experiències de treball transversal de la segona, fet que facilita la transversalitat, la comunicació i el treball en comú en els projectes que ho requereixen.

Aquest nou impuls es basarà en un plantejament fortament operatiu que garanteixi la creació de valor real per a la ciutat, acompanyat d’un plantejament estratègic sòlid d’acord amb les principals perspectives i requeriments internacionals. En aquesta nova etapa també s’impulsarà el pla que permetrà establir coordinadament els objectius a llarg termini de la resiliència i l’adaptació al canvi climàtic.

Carrer de Sants

Fotografia de Vicente Zambrano González

13

EPIDÈMIES I RELACIÓ

DENSITATMORTALITAT

OBERTURA D’EIX

PRINCESAFERRAN

PLA CERDÀ. PROJECTE DE REFORMA I

D’EIXAMPLE

PROJECTE DE SANEJAMENT DEL

SUBSÒL. GARCIA FÀRIA

INUNDACIONS

CRISI DEL CARMEL

APAGADA

1RS DIPÒSITS DE

RETENCIÓ

TAULES DE

RESILIÈNCIA

3Ss DIAGNOSI

2008 INFRAEST. I

SERVEIS

1859

18201910

1859

1893

1999

2005

2007

1999

CRONOLOGIA

DE RESILIÈNCIA A

BARCELONA

Barcelona és i ha estat una ciutat resilient

Imatge 1.

SEQUERA

PLA

CLIMA

NEVADA

PROGRAMA DE

RESILIÈNCIA

MAKING CITIES RESILIENT

,

CONVENI ONUHABITAT CRPP

EQUIPAMENT

CUESB

MG RESILIÈNCIA

ESTRATÈGIA

DEPARTMENT RU

2006

2008

20182030

2010

2012

2013

2014

2016

2018...

2014

2017

ATEMPTAT A LA

RAMBLA

1.3

Procés d’institucionalització de la

resiliència a Barcelona

El febrer del 2014, es va constituir el Departament de Resiliència Urbana dins de l’àrea que actualment es coneix com a Ecologia Urbana i que es correspon amb la Tinència d’Alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (vegeu la imatge 2, “El Departament de Resiliència dins de l’organigrama municipal”).

El 17 de febrer de 2016, en la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, es va presentar la Mesura de govern de resiliència urbana, que va ser aprovada amb el consens de tots els grups polítics municipals. La mesura de govern incorpora els principis del model de resiliència de Barcelona i el conjunt d’actuacions que, regides pels seus objectius

Imatge 2. El Departament de Resiliència dins de l’organigrama municipal

El Departament de Resiliència

Urbana de Barcelona

Mesura de govern de resiliència

urbana

estratègics, s’estan duent a terme dins d’aquest àmbit. (https://www.slideshare.net/ Barcelona_cat/mesura-de-govern-resilincia-urbana)

L’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat

assumeix la prestació dels serveis municipals vinculats a l’espai públic i als serveis

urbans que faciliten la vida dels ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen a la ciutat. L’ecologia es converteix en l’eix transversal que impregna totes les polítiques d’evolució i transformació: l’urbanisme de proximitat, la mobilitat sostenible i la gestió i el manteniment dels serveis urbans vinculats amb la matèria (aigua, verd, residus, energia) i la via pública.

L’Àrea d’Ecologia Urbana està formada per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans, que amb criteris de qualitat

i sostenibilitat gestiona la prestació dels serveis urbans i el manteniment de l’entorn, d’acord amb els compromisos de preservació i millora del medi ambient i de lluita contra el canvi climàtic, per una qualitat de vida activa, saludable i sostenible de les persones; la Gerència Adjunta d’Urbanisme, que disposa dels instruments i els mecanismes per ordenar, de manera harmònica i racional, el territori i els seus usos amb l’objectiu de garantir un desenvolupament en sintonia amb les necessitats de la població i la ciutat, com a ens en transformació i evolució constants, i la Gerència Adjunta de Mobilitat i Infraestructures, que té l’objectiu garantir el bon funcionament de la ciutat i la coordinació d’actuacions en infraestructures i espai públic, així com l’impuls d’una mobilitat sostenible i activa que afavoreixi la qualitat ambiental.

17

Verd urbà i biodiversitat

La qualitat de vida també vol dir una ciutat més verda, on tothom pugui gaudir del contacte

amb els elements naturals prop de casa. Els espais verds urbans aporten valors ecològics

que són essencials per a la ciutat, com la naturalitat, la biodiversitat, la complexitat i la

connectivitat, i valors socioculturals, com la salut, el benestar, la bellesa, el paisatge, la cultura

i la facilitació de les relacions socials. Entre els plans i els projectes més importants, hi ha el

Pla del verd i de la biodiversitat, el Pla director de l’arbrat, el Pla d’impuls a la infraestructura

verda, i les actuacions d’impuls de terrats vius i coberts verds i per al benestar animal.

Medi ambient i espai públic

La ciutat està formada per un conjunt de sistemes en un procés constant de transformació i

millora per adaptar-se a les necessitats de la població. Els plans de millora urbana vetllen

per la qualitat en la prestació dels serveis urbans i la regeneració de la trama urbana en

benefici de les persones. Cal destacar el Pla per a la millora de la qualitat de l’aire, el Pla

de renovació integral de l’enllumenat, el Pla de reducció de la contaminació acústica, la

rehabilitació de l’espai públic, el programa “Barcelona dona molt de joc”, el Pla de racons

infantils o la mesura per suprimir els fitosanitaris agressius per a la salut i el medi.

A través de l’Àrea d’Ecologia Urbana, l’Ajuntament vetlla per garantir un espai públic de qualitat, una ciutat verda i biodiversa, productiva i resilient, i una mobilitat activa i sostenible, amb la implicació i el compromís de la ciutadania. Per aconseguir aquests objectius es defineixen una sèrie de línies estratègiques:

Urbanisme per als barris

La ciutat construïda s’ha convertit en una gran àrea metropolitana amb les mateixes exigències de

cohesió territorial i sostenibilitat ambiental que les grans urbs europees. Alhora, la importància del

barri en aquesta nova realitat obliga a actuar d’una manera decidida per evitar fractures territorials,

garantir les mateixes oportunitats en qualsevol lloc de la ciutat i generar un espai de proximitat

indispensable per a la implicació social i la generació d’entorns que es converteixin en promotors

de la salut i el benestar de la ciutadania. En aquest context, la defensa i l’aposta pel bé més preuat

d’una ciutat, l’espai públic, esdevé un objectiu central i per aconseguir-lo s’han posat en marxa una

sèrie de plans, com el Pla BUITS, el projecte de les superilles o la nova visió de l’urbanisme amb

perspectiva de gènere, i s’han desenvolupat projectes emblemàtics, com la recuperació de la presó

Model, la plaça de les Glòries, el mercat de Sant Antoni i el seu entorn, el Park Güell, l’avinguda

Meridiana, l’eix Pere IV i la transformació dels barris de Vallcarca o la Marina del Prat Vermell.

Energia i canvi climàtic

Una ciutat sostenible és la que pot perdurar en el temps i té futur, perquè se n’asseguren

els recursos i les condicions necessàries per mantenir i millorar la qualitat de vida. El Pla

Clima, el Pla de recursos hídrics alternatius, l’Estratègia per a la transició energètica, el Pla

de prevenció de residus municipals, la xarxa Barcelona + Sostenible, equipaments com la

Fàbrica del Sol i l’aplicació de normatives com les clàusules ambientals de contractació

pública, són elements que contribueixen positivament a millorar la capacitat de la ciutat

per fer front als reptes del futur en l’incert escenari que planteja el canvi climàtic.

Projectes internacionals

l’Ajuntament no només participa en projectes vinculats a l’ecologia, l’urbanisme i la mobilitat amb

finançament europeu d’investigació juntament amb altres ciutats, empreses i ens de referència als

sectors d’activitat respectius, sinó que també els impulsa. També forma part d’organismes internacionals

per a la millora de les ciutats i la qualitat de vida de les persones, participa en xarxes internacionals

i estableix acords de col·laboració per impulsar projectes amb ciutats i organismes de referència.

Participa en els projectes amb finançament Europeu (UE) EU Cities Adapt i Procura+ (Sustainable Public

Procurement) i en xarxes internacionals com ICLEI, European Sustainable Cities & Towns Campaign,

Local Action for Biodiversity (LAB), World Federation of Rose Societies, World Water Council, Association

of Cities and Regions for Recycling and Sustainable Resource Management (ACR+), C40 Cities

Climate Leadership Group, MedCités, ONU-Habitat o el programa 100 Ciutats Resilients, entre altres.

Compromís ciutadà

L’Ajuntament de Barcelona fomenta actuacions i espais per a la implicació social en la transformació

i l’evolució de la ciutat, per a una ciutat oberta i acollidora que dona veu a la diversitat de

les comunitats que hi viuen. Gràcies al Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat - Barcelona

+ Sostenible, el Consell Ciutadà de la Sostenibilitat, la Taula contra la Contaminació de l’Aire

o el Pacte per la Mobilitat, s’aconsegueix la implicació, la participació i la col·laboració de la

ciutadania en general, i dels col·lectius, les organitzacions i els ens tant públics com privats en

els projectes municipals a través de diversos instruments i òrgans consultius i participatius.

Tot i que es troba dins de la cinquena tinència, el Departament de Resiliència Urbana treballa transversalment en tota l’organització municipal, i són especialment rellevants les seves col·laboracions amb les àrees de Seguretat i Prevenció i Drets Socials.

Mobilitat sostenible

La qualitat de vida també vol dir tornar els carrers a les persones. Es vol una Barcelona pacificada

i connectada en la qual es fomenta la mobilitat sostenible, accessible, segura i amable per a

vianants i bicicletes, amb facilitat per arribar a tot arreu en un transport públic eficient, net i a

l’abast de tothom. Dels projectes i els plans desenvolupats es pot destacar el Pla de mobilitat

urbana, l’Estratègia de la bicicleta, la Nova xarxa de bus o el Pla director del vehicle elèctric.

19

1.4

Model de resiliència de

Barcelona

Visió

Fer de Barcelona un model de ciutat resilient en tots els àmbits que afecten la vida dels seus ciutadans i ciutadanes, i amb la capacitat d’afrontar els reptes actuals i de futur i d’intervenir per modificar les condicions de contorn que ens permetin evolucionar vers el model de ciutat que volem construir.

Posar la ciutadania i els col·lectius més vulnerables en el centre mateix de les polítiques de resiliència, per facilitar-ne la integració en la societat.

Garantir la qualitat de vida i la seguretat dels ciutadans i ciutadanes i de les persones que acull la ciutat i establir les bases perquè la ciutat se sobreposi als impactes d’una manera proactiva i amb capacitat d’incorporar les lliçons apreses en el procés.

Missió i objectius

1. Contribuir a potenciar un lideratge polític municipal basat en la cultura de la resiliència, tant a escala de ciutat com en l’àmbit metropolità i en la relació amb la resta d’administracions públiques.

2. Treballar per millorar la capacitat de resposta i minimitzar l’impacte i el temps de recuperació de la ciutat fins al seu estat original, o un equivalent, en situacions de crisi. Dins del possible, aprofitar l’oportunitat

per evolucionar, amb la solució de la crisi, a un estat millor al previ.

3. Reduir les vulnerabilitats de la ciutat mitjançant accions preventives que eliminin les causes d’origen o minimitzin l’impacte de les tensions i les pertorbacions que ha d’afrontar, de manera que la ciutat sigui capaç de resistir-les i, alhora, mantenir les seves funcions essencials i proveir la població dels serveis necessaris.

4. Proveir la ciutat dels mecanismes adequats per detectar i avaluar anticipadament els riscos que ha de gestionar.

5. Proporcionar una informació útil i eines per millorar el coneixement de la configuració i l’estat de la ciutat que serveixin de suport als processos de presa de decisions, tant en l’àmbit operatiu com estratègic.

6. Integrar els principis de la resiliència en tots els projectes i processos de transformació, gestió i manteniment de la ciutat, capacitar els equips tècnics municipals en aquest sentit i comprometre tots els actors externs perquè actuïn de la mateixa manera.

Millora contínua

El model de resiliència urbana s’assenta sobre tres puntals que es corresponen amb les tres

fases que componen el cicle de millora contínua per a la creació de resiliència: la gestió del risc, a través de la Central d’Operacions de l’Espai Urbà i la coordinació amb la resta de centres de control de la ciutat; l’anàlisi del risc, mitjançant la plataforma de gestió de la informació i anàlisi de resiliència, i la reducció del risc, a través de les taules de resiliència.

Segons aquest esquema, el procés comença per la gestió coordinada de les incidències i les situacions d’emergència que fan els diversos centres municipals.

El segon estadi es duu a terme a través de la gestió de la informació i l’anàlisi de resiliència, mitjançant l’explotació de la plataforma municipal, que, basada en un model de codi font obert i estàndards, aglutina la informació i les eines de suport per analitzar els problemes de la ciutat.

Finalment, el tercer vèrtex, les taules de resiliència, consisteix a posar en pràctica projectes per introduir millores que redueixin les vulnerabilitats detectades i també la probabilitat que es produeixin incidències i la seva gravetat, a banda d’augmentar la

capacitat de resposta de la ciutat en cas que s’hagin d’afrontar situacions excepcionals o d’emergència.

A fi d’emmarcar totes aquestes línies d’acció, recollir les metodologies de treball i els recursos que configuren el nostre model de resiliència, i traçar el full de ruta a termini mitjà i llarg, s’està treballant alhora en l’estratègia de resiliència de la ciutat.

A escala més global, amb l’objectiu d’estar en contacte amb les institucions i les ciutats que lideren les iniciatives de referència en aquest àmbit, i a fi de fomentar l’intercanvi de coneixements i compartir bones pràctiques amb altres ciutats, s’han establert algunes col·laboracions clau amb organismes multilaterals i xarxes de ciutats: l’oficina de resiliència d’ONU-Habitat amb seu a Barcelona, a través del CRPP; UNISDR, com a membre de la campanya “Desenvolupant ciutats resilients”, que va reconèixer la ciutat com a Role Model City for Infrastructures and Urban Services el 2013; el programa 100 Ciutats Resilients, o la xarxa C40.

Imatge 3. El model de resiliència urbana

com a procés de millora contínua

1. Gestió de riscos

Centre de control Gestió de les incidències de la ciutat i plans d’emergència municipals

Planificació estratègica per implantar

el marc de resiliència de Barcelona a partir de les eines desenvolupades i l’experiència adquirida

Col·laboració internacional per

compartir experiències i coneixements amb altres ciutats i per cooperar amb organitzacions internacionals

2. Anàlisi de riscos

Plataforma de resiliència Plataforma digital per donar suport a la presa de decisions i millorar els procediments d’emergència i la gestió de situacions crítiques

3. Reducció de riscos

Taules de resiliència

Posada en pràctica de projectes per reduir o eliminar les vulnerabilitats detectades

+

Millora contínua vers la resiliència urbana PR CC MR CC 21

Els serveis del Departament de Resiliència

1.

Les taules de resiliència ofereixen un servei

de secretaria tècnica per a la posada en pràctica

de projectes transversals de reducció de riscos.

Al llarg dels anys, les taules de resiliència han construït una xarxa de

contactes amb els principals agents, interns i externs, responsables de

planificar i operar els serveis urbans, amb l’objectiu de posar en pràctica

projectes que contribueixin a reduir o eliminar els riscos detectats.

Com a exemples de projectes posats en pràctica destaquen els protocols

amb companyies proveïdores de serveis per a la comunicació de decisions

crítiques en el subministrament d’aigua, electricitat o gas, o la classificació

i el mapatge d’equipaments sensibles de la ciutat en cas d’emergència.

2.

Accés a informació i eines d’anàlisis que

serveixin de suport a processos de presa de

decisions tant estratègiques i de planificació,

com operatives.

La plataforma DIVE-Situation Room té per objectiu millorar el coneixement que tenim

sobre un servei urbà o la capacitat d’anàlisi sobre una situació existent o una problemàtica

abans de prendre una decisió. Es tracta d’un conjunt d’eines que faciliten l’accés a

informació rellevant de la ciutat per aplicar tant a nivell operatiu, per al control de

situacions específiques i millora de l’eficiència dels serveis urbans, com de planificació

estratègica de ciutat. En definitiva serveix de suport, de manera fonamentada, per

a processos de presa de decisions de planificació, transformació i gestió urbanes.

3.

Desenvolupament d’estudis o anàlisis

orientades a la planificació estratègica.

Des del Departament de Resiliència, promovem i duem a terme estudis que

permetin avaluar i estudiar a fons problemàtiques o inquietuds de la ciutat,

així com fer prospecció sobre riscos que preveiem que ens poden arribar

a afectar en un futur, a fi de poder preparar i adaptar la ciutat per fer-los front.

És a dir, davant de la necessitat de disposar d’informació per poder

planificar millor i prendre decisions estratègiques sobre la ciutat,

disposem de metodologies i recursos que posem al servei de l’Ajuntament

per continuar explorant i estudiant a fons noves temàtiques d’interès.

L’Estudi d’impactes del canvi climàtic a Barcelona, dut a terme amb la

col·laboració de Barcelona Regional, el Servei Meteorològic de Catalunya i

l’Agència de Salut Pública, entre altres, o la col·laboració amb el Programa

de perfils de ciutats resilients d’ONU-Habitat per al desenvolupament

del perfil de resiliència de Barcelona, en constitueixen un bon exemple.

4.

Difusió entre els tècnics municipals del nou

coneixement generat pels estudis promoguts.

Contribuïm a divulgar i fer accessible la nova informació

generada que l’equip tècnic municipal consideri d’interès.

L’Atles de resiliència pretén aglutinar i fer accessible informació territorialitzable

sobre aspectes diversos de la ciutat que es consideri d’interès general. A través de la

publicació de mapes d’índole diversa (resultats d’estudis o anàlisis de vulnerabilitats,

com ara l’Estudi d’impactes del canvi climàtic), es vol divulgar i contribuir a millorar

el coneixement que tenim sobre la nostra ciutat, per donar suport a processos

de presa de decisions i consolidar una base d’informació per a estudis futurs.

5.

Xarxa de contactes amb altres

ciutats i institucions de referència per

compartir coneixements, bones pràctiques o

assessorament tècnic.

Davant de la necessitat d’aprendre i de col·laborar amb altres ciutats

que afrontin reptes similars i inverteixin esforços a trobar les solucions

més efectives, des del Departament de Resiliència oferim una finestra

per establir contacte a través de les xarxes amb què col·laborem.

Els intercanvis duts a terme amb ciutats de la xarxa de 100 Ciutats

Resilients, a través d’ONU-Habitat, o els grups de treball de la C40, han

servit per inspirar i compartir reptes i solucions sobre problemàtiques

urbanes com el canvi climàtic o la gestió a escala metropolitana.

23

1.5. L’estratègia de resiliència de

Barcelona

És important que l’estratègia es relacioni amb un gran nombre de programes, accions i mesures sectorials que s’estan impulsant des d’àmbits diversos de l’Ajuntament, i que se’ls integri i complementi a través de la perspectiva holística i integral que ofereix la resiliència. Un exemple clar d’això és el Pla Clima, que en si mateix ja és un pla paraigua de totes les accions que la ciutat promou sobre mitigació, adaptació o promoció de l’equitat social davant dels riscos del canvi climàtic.

Imatge 4. L’estratègia de resiliència i el Pla Clima

25

2.

Fotografia de l’Ajuntament de Barcelona. Paola de Grenet.

Ciutat entre aigües i muntanya, encaixada entre la serralada Litoral, la mar Mediterrània, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

Ciutat compacta, una de les més denses

d’Europa, amb 1,6 milions d’habitants en 101,3 km2 i una àrea metropolitana amb més de 3,2 milions d’habitants.

Ciutat mediterrània, tant pel seu clima benigne

com per la situació al litoral mediterrani, amb un dels ports més importants d’Europa i del món quant a passatgers.

Ciutat de serveis, que en un segle ha passat de

ser una base industrial a una base terciària i molt especialitzada en el turisme, i ha duplicat els visitants en el darrer decenni.

Ciutat i centre econòmic, amb una àrea

d’influència que va més enllà de la ciutat mateixa i de la seva àrea metropolitana per arribar a tot Catalunya.

2.1. Barcelona

ara

Indicadors socioeconòmics i ambientals

Distribució de la riquesa

La renda familiar disponible (RFD) mesura els ingressos que disposen les llars per destinar-los al consum o a l’estalvi. La RFD per càpita mitjana anual de Barcelona és de 20.800 euros (dada del 2016). Comparativament entre districtes i respecte del valor mitjà de RFD, Sarrià-Sant Gervasi és el que té un índex de RFD més elevat i Nou Barris té el més baix. En el conjunt de la ciutat, el 16,7 % de la població té una renda en els trams alts (superior al 126 % de la RFD de Barcelona); el 47,9 %, en els trams mitjans (entre el 79 % i el 126 % de la RFD de Barcelona), i el 35,5 %, en els trams baixos (menor al 79 % de la RFD de Barcelona).

Barcelona disposa d’un gran volum d’informació en relació amb un ampli espectre d’elements urbans que ajuden a descriure la seva situació actual a escala social, demogràfica o ambiental. A més, s’han dut a terme estudis per analitzar el seu nivell de vulnerabilitat davant de diversos impactes i tensions que està experimentant o que es preveu que pugui patir en un futur. A continuació s’han recopilat el que es

consideren més rellevants per al procés de desenvolupament de l’estratègia de resiliència. Durant la segona fase es preveu aprofundir en aspectes relacionats amb les àrees de descobriment identificades, on hem detectat que encara no disposem de prou informació.

157,47

hab./ha

28,32

km2

de verd

4.703

m de platges

10.216

ha

Territori

Clima

_20,8

_ºC

T màx. T min.

mitjana anual

14,3

ºC

mitjana anual

2.867

h de sol/any (2015)

70 %

d’humitat relativ (2015)

587

mm de precipitació mitjana anual

Indicadors

socials i

econòmics

Població

9.065.650

turistes

1.608.746

habitants

83,9

anys d’esperança de vida (2014)

22,47 %

població estrangera

19.162.580

pernoctacions +8 64 5 14

Piràmide de població

21 % 65,7 % 12,6 %

77.605

milions de € PIB total (2015)

74,4 %

Taxa d’ocupació

11,6 %

Taxa d’atur

3 %

Construcció

7,2 %

Indústria

89,7 %

Serveis

19.335 €

Renda familiar disponible per capita (2015)

19,2 %

Taxa de risc de pobresa (2015) 37,8 % universitaris 18,0 % secundaris professionals 19,3 % secundaris generals 20,9 %

obligatoris obligatoris acabats

3,8 %

Nivell d’estudis

71.2 %

17,6

ºC

T mitjana anual

atesos per serveis gratuïts de salut pública

29

Esperança de vida

L’esperança de vida mitjana a Barcelona, segons dades del 2015, és de 83,9 anys. Aquest indicador presenta una relació directa amb els nivells sanitaris, socials i econòmics. Si es compara entre els districtes, s’observa una diferència de 4,3 anys entre l’esperança de vida del districte amb un valor més baix (Ciutat Vella, 81,4 anys) i la del districte amb un valor més alt (les Corts, 85,7 anys).

Accés a l’aigua i l’energia

Nou Barris i Sant Andreu són els districtes amb menys RFD de la ciutat i és precisament en aquests dos on les persones usuàries dels centres de serveis socials (CSS) pateixen més pobresa energètica (66,2% i 65,1%, respectivament). Les persones usuàries dels CSS dels districtes amb més RFD, com Sarrià - Sant Gervasi o les Corts, declaren tenir menys pobresa energètica (35,05% i 39,10%, respectivament). D’altra banda, segons l’Enquesta de salut de Barcelona 2016, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el districte amb més pobresa energètica és Ciutat Vella i el que

menys en té, les Corts. Aquestes dues fonts d’informació indiquen, doncs, que a Barcelona hi ha una gran diferència de renda segons el districte i que això té conseqüències en l’accés a l’aigua i l’energia. També cal esmentar que en els darrers anys la tendència en la distribució de la renda és d’accentuació de les desigualtats (polarització de la població en els extrems dels trams de renda molt baixa i molt alta).

Pobresa

En els darrers anys s’han produït una sèrie de canvis socioeconòmics significatius que han alterat els patrons de pobresa. Una de les conseqüències de la crisi ha estat l’augment de població que se situa per sota del llindar de pobresa. En el cas de Barcelona, segons l’informe “La salut a Barcelona 2016”, elaborat per l’Agència de Salut Pública, el 9% de les llars viuen en pobresa material severa i el 10,6% pateixen pobresa energètica.

Ambiental

_2,08

_{t CO}

2-e

emeses/hab. (2014)

17,59

m2

de verd/hab.

9,75

MWh

de consum energètic/hab. (2014)

107,5 l

(2014)

1,3

kg

de residus (hab./dia)

162,5 l

d’aigua (hab./dia)

8,04

milions

desplaçaments /dia

Desplaçaments interns(2015)

Desplaçaments de connexió (2015)

Mitjanes anuals

NO

₂

: 39

μg/m3

PM

₁₀

: 24

μg/m3

PM

_2.5

: 13,8

μg/m3

Font: Dades de l’Ajuntament de Barcelona Quan no s’indiqui la data, es tracta de xifres correspo-nents a l’any 2016.

d’aigua/hab. en sector domèstic

31

Població sense llar i assentaments

irregulars

L’augment de la població sense llar i l’exclusió residencial són una realitat alarmant a tot Europa, i Barcelona no n’és una excepció. Aquest augment repercuteix especialment en certs grups socials que afronten dificultats estructurals específiques a l’hora de garantir el seu dret a l’habitatge: les famílies monoparentals, les persones immigrants, els joves i les persones i col·lectius que, abans de la crisi, ja es trobaven en una situació d’alta vulnerabilitat.

Segons les dades de l’informe anual “Diagnosi 2017. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge”, a Barcelona hi ha més de 3.400 persones sense llar. La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar afirma que 962 persones dormen directament al carrer, 444 en assentaments irregulars i 2.006 depenen dels recursos públics i privats existents per passar la nit.

El perfil de les persones sense llar a Barcelona és el següent:

• El 90% són homes i el 10%, dones. • El 54% són espanyols.

• La mitjana d’edat és de 42,7 anys i l’esperança de vida és de 58 anys. El 50% tenen fills.

• El 44,5% fa més de tres anys que no tenen allotjament propi.

• El 50% de les persones busquen feina; el 60% tenen estudis d’educació secundària, i el 12%, estudis superiors.

• El 20% no tenen targeta sanitària, i el 79,2% pateixen trastorns físics o mentals.

• El 50% han estat víctimes d’algun delicte o agressió.

Pel que fa als assentaments irregulars a la ciutat de Barcelona (memòria del 2017 sobre assentaments, del Departament d’Intervenció Social en l’Espai Públic DISEP - Gerència de Drets Socials), la tendència creixent dels darrers anys ha donat com a resultat 444 persones que viuen en 68 assentaments. Per origen, només el 4% són de nacionalitat espanyola, mentre que la comunitat romaní de l’est d’Europa i la comunitat romaní galaicoportuguesa representen el 43% i el 26%, respectivament, del total, per davant de col·lectius com el magribí o les persones originàries de l’Àfrica subsahariana, que són el 6% i el 7%, respectivament, i que disminueixen notablement respecte als darrers anys. L’alt grau de vulnerabilitat social i les dificultats d’accés a un habitatge que presenten aquests col·lectius dificulten enormement que puguin iniciar processos de canvi i de millora de la seva situació. En el cas dels col·lectius romanís, s’hi afegeix el factor de la itinerància, que dificulta l’arrelament en el territori: s’instal·len en espais on poder viure i dur a terme una activitat de subsistència, com ara la recollida de ferralla o de cartró. L’ocupació irregular s’estén a altres infrahabitatges, com ara edificis abandonats i altres espais, i, fins i tot, a la via pública, fet que sovint comporta riscos de salubritat i de seguretat per a les persones mateixes que els ocupen. Per districtes, Sant Martí concentra més del 60% dels assentaments irregulars, seguit de Gràcia (11%) i Sant Andreu (10%).

Envelliment de la població

Com es pot comprovar en les xifres següents, el col·lectiu de persones grans és cada vegada més rellevant a la ciutat i es converteix en un factor que caldrà tenir especialment en compte en els anys vinents.

Imatge 5. Piràmide poblacional de la ciutat de Barcelona (2015). Font: IDESCAT

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015 2020

Imatge 6. Evolució del percentatge de persones > de 64 anys a Barcelona (2015). Font: presentació “Barcelona

Salut als Barris. Intervencions amb la gent gran”, Agència de Salut Pública de Barcelona

ͲϭϬ Ͳϱ Ϭ ϱ ϭϬ

ϬͲϰ ϭϬͲϭϰ ϮϬͲϮϰ ϯϬͲϯϰ ϰϬͲϰϰ ϱϬͲϱϰ ϲϬͲϲϰ ϳϬͲϳϰ ϴϬͲϴϰ ϵϬͲϵϰ

ŽŶĞƐ ,ŽŵĞƐ

Dones Homes

33

Imatge 7. Percentatge de persones > de 74 anys que viuen soles. Font: presentació “Barcelona Salut als Barris.

Intervencions amb la gent gran”, Agència de Salut Pública de Barcelona

Baixa

qualitat

de vida

Morbiditat

Malestar emocional Baixa

participació

social Aïllament i

solitud

Imatge 8. Possibles conseqüències de l’increment del percentatge de població envellida que viu sola. Font: presentació

“Barcelona Salut als Barris. Intervencions amb la gent gran”, Agència de Salut Pública de Barcelona

Per aquesta raó, caldrà parar atenció a aquest col·lectiu i tenir en consideració altres paràmetres —estat de salut, nivell d’autonomia, nombre de persones d’aquestes franges d’edat que viuen soles, etcètera—, així com

aspectes derivats del fet de viure a la ciutat, que poden tenir com a conseqüència el seu aïllament social i la pèrdua de qualitat de vida.

Imatge 9. Turisme a Barcelona

Turisme

El turisme és una de les activitats més importants de Barcelona i constitueix una prioritat per al Govern municipal, tant per l’aportació que representa per a l’economia de la ciutat (al voltant del 12% del PIB de la ciutat i el 14% dels llocs de treball, segons l’informe “Impacte econòmic de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona”, Universitat de Girona, 2013) com pels efectes diversos que genera en la dinàmica urbana: massificació localitzada en zones d’alta freqüentació turística, canvis en les dinàmiques residencials i comercials de barris turístics, precarització del mercat laboral a causa de l’alta dependència del sector, ús de les infraestructures i els serveis o problemes de convivència entre residents i turistes. Barcelona ha crescut com a destinació turística internacional: 30 milions de visitants anuals, més de 19 milions de pernoctacions a l’any, prop de 40 milions de passatgers a l’aeroport

del Prat, més de 120.000 places d’allotjament turístic reglades (Diagnosi 2016 per al Pla estratègic de turisme 2020 de Barcelona). Aquestes dades fan que Barcelona ocupi una posició destacada en les diverses classificacions europees de ciutat (és la cinquena en nombre de pernoctacions segons l’ECM Benchmarking Report 2016) i les previsions apunten que ho continuarà sent en els propers anys. Barcelona és i continuarà sent una ciutat turística.

En els darrers anys, l’activitat turística ha multiplicat la seva presència a la ciutat i ha esdevingut un factor clau en les transformacions successives de la ciutat, la qual cosa ha motivat un debat ciutadà sobre la sostenibilitat del desenvolupament turístic.

MÉS DE

30 MILIONS

DE VISITANTS/ANY

123.000

PLACES REGULADES D’ALLOTJAMENT

8,7

ÉS LA NOTA QUE ELS TURISTES ATORGUEN A BARCELONA

EL 37% DELS TURISTES UTILITZEN EL TRANSPORT PÚBLIC

EL 92,3% DE LA PETJADA DE CARBONI DELS VISITANTS EL GENEREN

ELS VIATGES AMB AVIÓ EL 46% DELS TURISTES ES MOUEN A PEU

17%

DE CREIXEMENT DE LA DEMANDA TURÍSTICA (DARRERS 5 ANYS)

35

Imatge 11. Evolució del consum d’energia i les emissions de GEH a Barcelona

Font: Balanç de l’energia de Barcelona, 2014. Agència d’Energia de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). Imatge 10. Evolució del consum d’energia i les emissions de GEH a Barcelona

Font: Balanç de l’energia de Barcelona, 2014. Agència d’Energia de Barcelona (Ajuntament de Barcelona).

Model energètic i generació d’emissions

El consum d’energia i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) de Barcelona han disminuït un 2% i un 31%, respectivament, de l’any 1999 al 2014 i, especialment, des del 2005, quan van arribar al nivell màxim. El context de crisi econòmica i l’augment del preu de l’energia han contribuït molt a la posada en marxa d’accions i bones pràctiques d’estalvi que fins aquest moment no s’havien previst. Es fa evident, doncs, l’existència d’una correlació entre el consum d’energia i el context socioeconòmic.

La intensitat energètica de Barcelona (que permet relacionar l’increment del PIB amb l’increment del consum energètic) ha passat de 261,64 Wh/€ el 1999 a 215,51 Wh/€ el 2014.

Això significa que la ciutat ha estat capaç de consumir menys energia per cada euro generat. Però, què passarà quan l’economia es recuperi? Segons les darreres dades disponibles, el consum d’energia i la generació d’emissions dels anys 2015 i 2016 tornen a augmentar: el 2015 es va comptabilitzar un consum d’energia i emissions de 15.865 GWh i 3.433.000 tones de GEH, respectivament, i l’any 2016, un consum d’energia final de 15.633 GWh i 3.443.000 tones de GEH, respectivament, la qual cosa fa preveure una tendència a l’alça per als anys vinents. Per tant, cal promoure una nova cultura de l’energia que desacobli el creixement econòmic del consum energètic.

Imatge 13. Eficiència del sistema de generació i transport

d’energia. Font: Balanç de l’energia de Barcelona,

2014. Agència d’Energia de Barcelona (Ajuntament de

Barcelona).

Imatge 12. Emissions de CO2-e per sectors. Font: Balanç de l’energia de Barcelona, 2014. Agència d’Energia de Barcelona

(Ajuntament de Barcelona).

Imatge 14. Origen d’energia primària segons mix català

Font: Balanç de l’energia de Barcelona, 2014. Agència

d’Energia de Barcelona (Ajuntament de Barcelona).

rimària segons mix català

l 2014 A è i

37

2.2. Perfil de resiliència de

Barcelona

V1. Perfil preliminar d’abril del

2017

V2. Perfil de juny del 2018

Dins de l’agenda d’ONU-Habitat, en el programa de Nacions Unides per al desenvolupament dels assentaments humans, s’hi inclou com a objectiu la reducció de riscos i el desenvolupament de la resiliència urbana. Per a això, era imprescindible crear un sistema de mesurament que permetés dimensionar les capacitats d’una manera transversal i holística. El programa CRPP va desenvolupar aquesta aproximació multirisc i amb multintervinents que permet una avaluació no només de les capacitats sectorials sinó dels processos globals de ciutat que poden ser susceptibles de patir tipus d’impactes diversos (xocs i estrès).

Barcelona va participar-hi com a pilot que permetia l’ajustament dels indicadors generals als aspectes pràctics de desenvolupament i gestió urbana, i establia les bases d’un procés incremental basat en el coneixement de la mesura de les capacitats pròpies.

En concret, l’aplicació de l’eina a la ciutat es va concretar en el mapatge de les dades disponibles i en la superposició de la informació representada en formats adequats a fi d’obtenir una visió global orientada a prioritzar accions tant preventives (planejament) com reactives (gestió).

Després de les consultes entre ONU-Habitat i el Departament de Resiliència Urbana (març del 2018), la implantació de l’eina de creació de perfils de resiliència urbana (CRPT, per les sigles en anglès) versió 2.0 a Barcelona s’ha centrat en un conjunt d’àrees específiques de preocupació per al municipi buscant evitar duplicitats i integrant l’ampli treball fet prèviament per la ciutat en l’àmbit de la resiliència. Per tant, es van seleccionar quatre temes principals d’interès, en els quals la CRPT utilitza el seu model de sistema urbà per comparar, reorganitzar i diagnosticar les dades disponibles localment, i així s’alimenta el desenvolupament, a termini més llarg, d’una estratègia de resiliència per a tota la ciutat, que es llançarà el 2019.

Els quatre temes seleccionats són: 1) accessibilitat dels serveis bàsics, 2) assequibilitat de l’habitatge, 3) igualtat de gènere, i 4) pobresa. Així es reflecteix la consciència del municipi sobre la intensificació de l’estrès socioeconòmic que ha experimentat la ciutat en la darrera dècada, a més del compromís de les autoritats locals per dedicar més esforços i recursos a abordar l’exclusió social i la vulnerabilitat a través d’una lent de resiliència urbana.

El quadre que es presenta a continuació descriu quins components de la CRPT es van considerar rellevants per fer una captura completa dels temes esmentats anteriorment.

L’element “Entorn construït” (Built environment) de la CRPT s’ha implantat completament a la ciutat, a fi de dur a terme una prova paral·lela de les dades recopilades en comparació amb el sistema d’avaluació comparativa desenvolupat per ONU-Habitat. Com que serveix com a pilot, aquest exercici establiria les bases per a una segona fase d’anàlisi a partir del juliol del 2018.

Taula 1. Identificació dels components de la CRPT relacionats amb les àrees de prioritat que cal analitzar a Barcelona.

Font: CRPP, ONU-Habitat

En aquest context, l’apartat següent vol proporcionar un examen preliminar del treball de recopilació de dades dut a terme per ONU-Habitat entre el març del 2018 i el juny del 2018, sobre cadascun dels temes esmentats abans. CODI COMPONENT CRPT ACCÉS A

SERVEIS

POBRESA I EXCLUSIÓ

SOCIAL GÈNERE

ASSEQUIBILITAT D’HABITATGE

1.2 Propietat del sòl 1.3 Habitatge

3.1.1.1 Accés a subministrament elèctric

3.1.1.2 Cobertura de serveis de subministrament elèctric 3.2.1.1 Accés a aigua potable

3.2.1.2 Cobertura de xarxa de proveïment d’aigua 3.2.21 Accés a sanejament

3.2.2.1 Cobertura de xarxa de sanejament 3.3.1.1 Cobertura de recollida de residus sòlids 3.3.2 Accés a servei de recollida

4.1.1 Diversitat de mitjans de transport 4.1.2 Cobertura de mobilitat urbana 4.1.3 Accés a sistema de mobilitat urbana 6.2 Nivell mínim de protecció social 6.3 Accés a serveis socials bàsics 7.1 Estructura econòmica local

1. Entorn Construit

3. Infraestructura bàsica

4. Mobilitat

6. Inclusió social i protecció

7. Economia

39

Accessibilitat dels serveis bàsics

Assequibilitat de l’habitatge

D’acord amb l’enfocament del CRPP d’ONU-Habitat per a serveis bàsics i anàlisi d’infraestructura, es va abordar el tema de l’accessibilitat de serveis recopilant informació quantitativa i qualitativa sobre la cobertura garantida per cada xarxa i la capacitat de la població d’accedir a cada servei d’una manera segura i assequible.

La mobilitat urbana, la recol·lecció de residus sòlids, el subministrament d’energia, el subministrament d’aigua i les aigües residuals es van investigar des d’aquesta perspectiva i es van combinar figures espacials, demogràfiques i socioeconòmiques. Gairebé la totalitat de les dades sol·licitades per cadascun dels serveis esmentats estaven a disposició del públic, a través de conjunts de dades tant municipals com metropolitanes, segons les competències. A escala general, una selecció inicial de les dades recopilades va permetre qualificar el problema de l’accessibilitat dels serveis a Barcelona com un problema d’assequibilitat, que particularment afectava el quintil inferior de la població en serveis públics relacionats amb l’habitatge. De fet, com ja s’assenyalava en les diagnosis sectorials del Pla Clima de la ciutat, la pobresa energètica ha emergit ràpidament com a tema preocupant en els darrers anys; es pressiona les autoritats locals perquè proporcionin suport econòmic a les llars que no poden pagar les tarifes mensuals, a fi d’evitar que es produeixin retallades d’energia o d’aigua per part dels operadors. Si bé la cobertura de la xarxa i l’accés de la població són del 100%, les darreres dades mostren algunes barreres socioeconòmiques a l’accés que caldria desglossar i investigar més.

Per contra, no sembla que la manca d’assequibilitat afecti el transport públic urbà;

per a aquest, la cobertura espacial és gairebé del 100% en tots els serveis analitzats, mentre que les tarifes no superen el llindar d’assequibilitat per al quintil inferior de la població que viu al primer anell metropolità.

Les dades relacionades amb l’habitatge es van recopilar a través dels components de la CRPT “Propietat del sòl”, “Habitatge” i “Estructura econòmica local”, i es van comparar amb la informació demogràfica i socioeconòmica general disponible en el Departament Municipal d’Estadística. En aquest sentit, tant les dades reportades en el diagnòstic del Pla del dret a l’habitatge 2016-25 com els indicadors recopilats per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge van tenir una importància vital a l’hora de recollir informació sobre l’habitatge i les perspectives d’exclusió residencial a la ciutat. Tanmateix, cal tenir en compte que l’amplitud d’aquesta imatge es podria veure afectada per la dependència d’alguns indicadors d’un cens d’habitatge relativament antiquat (Institut Nacional d’Estadística, 2011), particularment tenint en compte l’augment ràpid dels preus de mercat tant per a propietats com per a lloguers. De fet, tal com s’ha esmentat en la secció anterior —i com s’emfatitza en els dos documents esmentats abans—, les despeses relacionades amb l’habitatge representen una proporció més gran de la despesa total de les llars, ja que superen el llindar del 30% d’assequibilitat, que es defineix com la proporció de despesa mitjana derivada de l’habitatge per llar respecte a l’ingrés familiar total mitjà per any (Departament Municipal d’Estadística, 2016).

En aquest context, les xifres evolutives del mercat de rendes i propietats van mostrar un augment anual ràpid en els preus, que generalment no s’iguala amb la tendència dels ingressos de les llars, mentre que la proporció d’habitatges assequibles respecte del total d’habitatges continua sent escassa, malgrat el compromís del 2007 d’augmentar-lo un 15% per al 2025.

Encara que les estimacions varien segons els criteris utilitzats per a l’anàlisi, la recopilació de dades de la CRPT mostra que l’oferta total d’habitatges assequibles a la ciutat està lleugerament per sobre de les 20.000 propietats (2,7% del total), de les quals 10.522 estan en lloguer social, 10.318 reben subsidis públics per a lloguer i gairebé 2.000 habitatges de propietat privada són gestionats per l’Ajuntament de la ciutat i destinats a lloguers socials. A més, encara que algunes xifres també inclouen en el càlcul propietats adquirides com a habitatges subvencionats o les que encara conserven

la protecció oficial, i propietats en contractes de lloguer de renda antiga (aproximadament 30.000 unitats), aquestes categories estan destinades a disminuir gradualment en els propers anys i ser reabsorbides eventualment pel mercat immobiliari normal, com també es reconeix en el Pla del dret a l’habitatge 2016-2025.

Atès el panorama socioeconòmic i d’habitatge de canvi ràpid que hi ha a la ciutat i atesa la dependència parcial d’unes dades censals obsoletes abans esmentada, cal dur a terme més recerca sobre la composició del mercat d’habitatge, amb dades més recents i igualment desagregades, a fi de continuar desenvolupant les possibles perspectives d’assequibilitat de l’habitatge i d’exclusió residencial.

Fotografia de Christophe Faugere

41

Pobresa i exclusió social

Igualtat de gènere

Com s’il·lustra en la taula anterior, el tema de la pobresa es relaciona transversalment amb tots els components analitzats al llarg del procés, especialment quan es tracta d’avaluar fins a quin punt la privació econòmica pot impedir que diversos grups de població, especialment els més vulnerables, satisfacin les seves necessitats bàsiques.

Si bé els paràgrafs anteriors han proporcionat algunes idees sobre els patrons d’exclusió social i residencial a la ciutat, l’avaluació integral de la pobresa urbana a través del model de sistema urbà de la CRPT es basa en la informació de diversos components de l’element “Inclusió social i protecció” (“Social inclusion and protection”).

En conseqüència amb la lògica d’accés i cobertura il·lustrada pel que fa als serveis urbans bàsics, l’anàlisi va buscar segmentar les xifres de població a través de diverses línies de desagregació (per exemple, pobresa per grup d’edat, persones amb necessitats sanitàries, aturats, etcètera) i investigar la cobertura dels serveis socials públics existents, els beneficis i les mesures de protecció proveïdes per les autoritats locals. En aquest marc, encara que les xifres generals sobre els grups vulnerables eren generalment accessibles, gràcies al suport que va proporcionar el Centre Municipal d’Urgències i Emergències Socials (CUESB), es van introduir dades importants, per exemple, en la cobertura de les mesures per cada grup en condició de vulnerabilitat, i es van comparar en diversos nivells de desagregació, com ara pobresa, edat i gènere.

En un nivell general, les dades recopilades mostren més exposició i vulnerabilitat entre les persones grans que en els grups de menys edat. Segons les xifres del 2016, el 19% de

la població d’edat avançada està en risc de pobresa, davant del 14,7% dels infants i el 18% de la població total (17% en els homes i 19% en les dones). Aquesta situació també s’agreuja pel fet que la cobertura de les pensions públiques a Catalunya és del 59% (79% en homes i 44% en dones), mentre que el 40% d’aquestes pensions realment estan per sota de la línia de salari mínim adequat i, per tant, representen un factor addicional d’exposició a la pobresa. Tanmateix, una avaluació general de l’exclusió social i de la vulnerabilitat a la ciutat requereix que hi hagi una recerca addicional per conèixer l’impacte i la cobertura de les mesures de protecció establertes i per avaluar si els obstacles trobats en algunes dades poden ser reconduïts a la disponibilitat o l’accessibilitat d’estadístiques desagregades.

Aquesta avaluació transversal es va dur a terme posant en pràctica el Gender Equality Enhancer (eina per a la millora en igualtat de gènere d’ONU-Habitat), que és una recopilació d’indicadors i preguntes dels vuit components del sistema urbà de la CRPT i que compleix la tasca d’avaluar la disponibilitat de dades desagregades per sexe en les estadístiques del govern local i proporcionar una instantània sobre l’estat de la igualtat de gènere a la ciutat. Per tant, tots els indicadors i preguntes de suport utilitzats per recopilar dades es van integrar des d’una perspectiva de gènere i se’n van extreure els que podrien proporcionar informació específica de gènere o dades de població desagregades per sexe.