Barcelona economia. Núm. 68 (2008)

Texto completo

(1)novembre 2008. | núm. 68. Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana.

(2) novembre 2008. | núm. 68. Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana.

(3) Ajuntament de Barcelona Alcalde Jordi Hereu Tinent d’Alcalde d’Urbanisme, Habitatge i Règim Interior, Ramon García-Bragado Delegat de Presidència i Relacions Institucionals Ignasi Cardelús Cap del Gabinet Tècnic de Programació Javier Asensio BARCELONA ECONOMIA Xavier Güell, Director María Jesús Calvo, Coordinadora Joan Salabert. BARCELONA ECONOMIA web: http://www.bcn.cat/publicacions telèfon: 93 402 34 57 e-mail: [email protected] fax: 93 402 34 04. Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Núm. 68. Novembre 2008 Edició: ® Ajuntament de Barcelona Disseny: Mim Disseny Gràfic Impressió: Impremta Municipal Dipòsit legal: B.26.464/91. L’Ajuntament de Barcelona informa que les dades personals dels destinataris de Barcelona Economia formen part d’un fitxer propi, dedicat exclusivament a la distribució de l’esmentada publicació, i que es poden exercir gratuïtament els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició tot adreçant-se a [email protected] o per carta a la Pl. Carles Pi i Sunyer 8-10, 1ª. pl., 08002..

(4) Barcelona economia Índex novembre 2008 | núm. 68 Indicadors econòmics Síntesi de la conjuntura I.. II.. Indústria. 13. Conjuntura industrial. 14. Finances. 17. Sistema financer Mercat de renda variable. 18 21. III. Consum, comerç i preus. IV.. V.. VI.. 5. 23. Preus de consum Consum d’energia i aigua Matriculació de vehicles Recollida de residus. 24 26 27 28. Transports i comunicacions. 29. Port: mercaderies i passatgers Aeroport: passatgers i mercaderies Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana. 30 34 37. Turisme, fires i congressos. 39. Activitat turística. 40. Construcció. 41. Indicadors d’activitat al sector de la construcció Construcció d’habitatges Llicències d’obres. 42 44 47. VII. Mercat immobiliari Preus al mercat residencial Cost d’accés a l’habitatge Preus de venda dels habitatges a Espanya. 51 52 58 59. VIII. Mercat de treball. 61. Població activa i ocupada Llocs de treball ocupats Contractació laboral Atur registrat. Resumen/Summary Síntesis de la coyuntura/Economic outlook. 62 64 68 70 75 76.

(5) Síntesi de la conjuntura.

(6) Síntesi de la conjuntura Principals indicadors econòmics Estats Units. Unió Europea. Espanya. IV.2007 I.2008 II.2008 III.2008 IV.2007 I.2008 II.2008 III.2008 IV.2007 I.2008 II.2008 III.2008. PIB taxa de variació interanual en termes reals (%) Demanda nacional aportació al creixement del PIB (%) Demanda externa aportació al creixement del PIB (%) Indicador de clima econòmic2 Índex: 2000=100 Producció industrial Taxa de variació anual (%) Població activa ocupada taxa de variació anual (%) Taxa d’atur en % de la població activa Preus de consum1 taxa de variació anual (%) Tipus d’interès a curt termini1 Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos Tipus d’interès a llarg termini1 Rendiment deute públic a 10 anys Tipus de canvi del dòlar1 Unitats de $ per Euro. 2,3. 2,5. 2,1. 0,8. 2,5. 2,3. 1,7. 0,8. 3,3. 2,6. 1,8. 0,9. 1,4. 1,2. 0,4. –0,6. 2,5. 1,9. 1,4. —. 3,8. 2,8. 1,5. 0,1. 0,9. 1,4. 1,7. 1,4. –0,1. 0,3. 0,2. —. –0,5. –0,2. 0,3. 0,8. 106,0. 104,7. 104,2. —. 107,1 101,8. 96,6. 86,8. 93,0. 86,9. 77,2. 71,6. 2,1. 1,9. 0,3. –2,1. 2,8. 2,7. 1,0. —. –0,2. –0,9. –4,9. —. 0,5. 0,0. 0,1. –0,5. 1,7. 1,5. 1,2. —. 2,2. 1,4. 0,4. –0,8. 4,8. 4,9. 5,3. 6,0. 6,9. 6,8. 6,9. 6,9. 8,6. 9,6. 10,4. 11,3. 4,1. 4,0. 5,0. 4,9. 3,2. 3,8. 4,3. 4,2. 4,2. 4,5. 5,0. 4,5. 4,97. 2,73. 2,90. 3,28. 5,05. 4,77. 5,07. 5,13. 4,82. 4,58. 4,94. 4,99. 4,12. 3,53. 4,13. 3,71. 4,43. 4,13. 4,83. 4,43. 4,35. 4,12. 4,79. 4,57. —. —. —. —. 1,457 1,553. 1,555. 1,437. —. —. —. —. Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Per Estats Units, l’indicador compost avançat substitueix l’indicador de clima econòmic. Fonts: Banco de España, Eurostat, INE y Ministerio de Economía y Hacienda. 1. Malgrat la forta desacceleració que viu l’economia mundial, 2008 registrarà una taxa de creixement comparativament elevada. D’ençà els darrers mesos de 2007, quan es van començar a manifestar els primers efectes de la que ha esdevingut una gran crisi global del sistema financer, l’economia mundial ha mantingut una tendència de progressiva desacceleració del creixement. Al llarg del darrer any cada nou informe d’organismes internacionals com ara l’OCDE, l’FMI o la Comissió Europea rebaixava les previsions de creixement econòmic que havia difós uns mesos abans. En aquest sentit, 2008, tot i que sembla que es tancarà amb una taxa de creixement anual lleument per sobre del 3,5%, haurà estat un any molt complicat per a l’economia mundial. La magnitud de la crisi financera, la seva durada i progressiva extensió a les grans àrees econòmiques, ha acabat per afectar la resta del teixit econòmic. Com a conseqüència de les crisis immobiliària i financera amb epicentre als Estats Units i posterior contagi a diferents països europeus, durant els darrers mesos hi ha hagut una enorme presència d’informació econòmica i financera als mitjans d’informació diària que ens allibera d’insistir en aquest tema. No renunciem però a l’exposició d’algunes dades macroeconòmiques d’àmbit europeu i espanyol que ens ajudin a definir un context de referència per a entendre millor l’evolució recent de l’economia metropolitana.. 6. La desacceleració del creixement que ha caracteritzat l’economia de la Unió Europea durant el darrer trimestre de 2007 i primera meitat d’enguany s’ha accentuat durant els mesos d’estiu. En només un any s’ha passat d’un creixement interanual de gairebé el 3% a poc menys de l’1%. A destacar que tot i la forta revalorització de l’euro en relació amb el dòlar, la demanda externa ha contribuït lleument al creixement econòmic europeu. En contrapartida, la forta depreciació del dòlar ha estat determinant a l’hora d’incentivar l’aportació positiva de la demanda externa al creixement del PIB dels Estats Units durant la major part del bienni 2007-2008. Una aportació que s’està revelant determinant per suavitzar l’aterratge de l’economia nordamericana, molt penalitzada durant el tercer trimestre per la davallada de la demanda nacional. A banda de la relativa coincidència en l’evolució i la intensitat del creixement econòmic a les dues riberes de l’Atlàntic Nord, les tensions inflacionistes i l’augment de l’atur han estat motius de preocupació comuns. En el cas dels preus de consum, la trajectòria alcista del darrer any, a remolc de l’encariment del petroli i primeres matèries, sembla que ha tocat sostre a final d’estiu i entra en una fase de moderació que s’ha de consolidar en pocs mesos. Pel que fa al mercat de treball, les dificultats financeres de les empreses i la contenció de la demanda frenen la creació de nous llocs de treball i aboquen a un increment de les xifres d’aturats. Mentre que al conjunt de la UE la taxa d’atur durant els tres primers trimestres de 2008 s’ha mantingut relativament estable, als Estats Units mostra una trajectòria lleument ascendent associada a la contracció del nombre d’ocupats que les dades de la UE encara no palesen..

(7) Barcelona economia 68. Síntesi de la conjuntura. Producte Interior Brut. Preus de consum. (variaci anual). (%) 5. (variaci anual). (%) 6 5. 4. 4. 3. 3 2. 2. 1 0. 1 2003 2004 Catalunya. 2005 Espanya. 2006. 2007 UE. 2008 EUA. Taxa d'atur. 2003 2004 Catalunya. 2005 2006 Espanya. 2007 UE. 2008 EUA. êndex general de preus de les primeres matries i del petroli (êndex 2000 = 100). (en % de la poblaci activa). (%) 14. 0. 12. Índex 280. 10. 240. 120. 200. 100. 160. 80. 120. 60. 80. 40. 2. 40. 20. 0. 0. 8 6 4. 2003 2004 Catalunya. 2005 2006 Espanya. 2007 UE. 2008 EUA. El refredament de l’economia espanyola durant i després de l’estiu ha superat les previsions i està sent més intens que a la resta de la Unió Europea. En el moment de tancar aquesta edició encara no s’han publicitat els resultats oficials corresponents al creixement del PIB d’Espanya del tercer trimestre. Es coneix l’avanç de l’INE que partint d’una variació intertrimestral lleument negativa situa la taxa de creixement interanual del trimestre en el 0,9%. Es confirma l’estancament de l’economia espanyola durant la major part de 2008, obligant a revisar a la baixa aquelles previsions que anuncien un creixement pel conjunt de l’any per sobre de l’1,3%. És especialment rellevant la confirmació de la pràctica desaparició del diferencial de creixement que aquests darrers anys havia mantingut el PIB espanyol en relació amb el de la Unió Europea.. $/barril 140. 2003 2004 índex ($). 2005 2006 índex (Û). 2007 2008 Brent ($/barril). 0. Per segon trimestre consecutiu la demanda externa ha contribuït tímidament a l’augment del PIB. No tant gràcies a l’impuls de les exportacions, que no és el cas tot i que la variació ha continuat sent positiva, sinó a la forta contenció que registra la trajectòria fins ara alcista de les importacions com a conseqüència de la forta desacceleració de la demanda interna. La tendència a l’estancament de la despesa privada en consum i la contracció de la inversió –accentuades ambdues per l’enduriment de l’accés al crèdit que imposa la situació de crisi que viu el sistema financer internacional– accentuen la desacceleració del creixement interanual que registra la demanda nacional per segon any consecutiu. Una tendència que, segons les darreres previsions, es mantindrà uns quants trimestres més.. 7.

(8) Síntesi de la conjuntura. Transports Indicadors. Període. Valor absolut i taxa interanual (%). Darrers 12 mesos 2007/06 i taxa interanual (%) (%). 20 16. Aeroport. Total (inclòs trànsit) (milers) — Interior (milers) — Internacional (milers) Port. Total (inclòs trànsit) (milers) — Creuers (inclòs trànsit) (milers). 3r.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08. 8.853 3.320 5.527 1.352 802. –10,0 –19,9 –2,3 9,0 12,8. 31.561 13.678 17.841 3.168 2.003. –2,5 –9,6 4,3 15,4 22,2. 9,3 5,5 13,5 13,4 25,9. Variació (%). Trànsit de passatgers. 12 8 4 0. L’entrada en funcionament de l’AVE entre Barcelona i Madrid, la forta desacceleració del creixement de l’economia al conjunt de la UE i l’encariment de tarifes per l’alça del preu del petroli expliquen el descens de passatgers per l’aeroport. Contràriament, l’opció estratègica del port pel negoci dels creuers i dels ferris comunitaris s’està revelant com un gran encert.. -4 Total aeroport. 13.053 5.390 7.663 9.192 4.255 6.735 693. 2,4 7,1 –0,7 3,2 11,7 0,6 3,7. 52.174 20.391 31.783 36.269 16.008 27.684 2.680. 6,2 7,6 5,3 5,2 12,2 4,7 5,7. 7,8 11,5 5,6 10,8 15,6 4,8 12,6. Variació (%). 3r.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08. 8. 0 Total port. Càrrega general. 2007/2006. Transport públic de passatgers. Teus. darrers 12 mesos. 4. 131.881 82.919 43.079 5.877 37.940 27.246 10.694. –1,7 4,3 –3,8 2,3 1,6 1,4 2,2. 604.843 375.362 189.211 29.777 165.603 115.806 49.797. –1,9 3,6 –7,8 1,6 –2,0 –2,7 –0,2. 3,0 3,7 0,9 0,6 –1,7 –3,2 2,0. Des de l’òptica de l’oferta, la forta desacceleració del PIB espanyol durant els mesos d’estiu s’explica bàsicament per la contracció de la producció industrial i de la construcció. El creixement del sector primari i especialment del terciari, que tampoc escapa a la pèrdua d’impuls que mostra el conjunt del teixit productiu, han servit per moderar la velocitat a la que el PIB s’apropa a l’estancament en termes constants. En el cas del terciari es fa especialment evident la dualitat entre l’evolució dels serveis de mercat –clarament immersos en una fase de refredament atesa la seva dependència de la resta de sectors i de la capacitat de despesa de les famílies– i la dels de no mercat, finançats majoritàriament pels pressupostos públics i que mantenen un ritme de creixement relativament estable.. 3 Variació (%). 3r.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08. L’evolució del tercer trimestre millora lleument la dels darrers dotze mesos. Aquesta és una bona notícia perquè implica que els problemes que aquest darrer any han afectat algunes línies de rodalia i el servei d’autobusos urbans ja queden enrera. La incògnita pels propers mesos es veure la incidència que tindrà el fort refredament de l’activitat econòmica i del mercat de treball en l’ùs del transport públic.. 8. 12. 4. El refredament de l’activitat econòmica que pateix tant l’economia catalana com l’espanyola i també l’europea es comença a fer sentir en el tràfic de mercaderies pel port de Barcelona. Tot i que les variacions són encara positives, els resultats del tercer trimestre d’algunes partides com ara el tràfic de càrrega general i de contenidors anuncien l’inici d’una correcció notable del darrer procés expansiu.. Total servei urbà (milers) — Xarxa Metro (milers) — Xarxa Bus (milers) — FGC (Cat. i Sarrià)(milers) Total servei de rodalia (milers) — RENFE (milers) — FGC (milers). Total port. darrers 12 mesos. 16. Tràfic portuari de mercaderies Total (milers de tones) — Sortides (milers tones) — Entrades (milers tones) Càrrega general (milers tones) Exportacions (milers tones) Importacions (milers tones) Contenidors (milers de Teus). Aeroport internac.. 2007/2006. 2 1 0 -1 -2 -3 Total urbà 2006/2005. Total rodalia 2007/2006. darrers 12 mesos. En comparar aquests i altres indicadors de conjuntura amb els de l’entorn europeu i dels Estats Units es desprèn un empitjorament especialment acusat de l’economia espanyola. Deixant de banda que no és una comparació estrictament homogènia per excessivament desequilibrada, no és menys cert que alguns indicadors significatius de l’anomenada “economia real” mostren una evolució recent força més negativa a Espanya que no pas a la resta de la Unió Europea. Es especialment il·lustrativa la davallada de la producció industrial i encara més l’evolució de l’ocupació i de les taxes d’atur. A banda del recurs de relacionar aquesta davallada amb l’augment acumulat en anys anteriors, més intens al nostre país que a la resta de l’àmbit europeu, hom s’ha de plantejar que també hi ha un component molt relacionat amb la forta dependència que el nostre sistema productiu ha desenvolupat de la construcció i del sector immobiliari en general. Una dependència afavorida per un excés de finançament que no ha estat innòcua en relació amb la resta del teixit productiu i que explica una bona part dels problemes de competitivitat que arrossega actualment el teixit productiu espanyol..

(9) Barcelona economia 68. Síntesi de la conjuntura. Turisme, consum i preus Indicadors. Període. Valor absolut i taxa interanual (%). Darrers 12 mesos 2007/06 i taxa interanual (%) (%). 10 5. Aigua per a ús cial-ind. (milers m3) Gas natural (GW/h) Electr. baixa tensió (cial-ind.)(Gwh) Matriculació de vehicles (província) Crèdit bancari (milions d’€)(província). 3r.tr.08 2n.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08 2n.tr.08. 7.592 497 696 42.816 264.601. –9,6 –8,3 5,1 –30,3 11,2. 29.697 2.077 2.513 216.573 —. –6,1 5,5 5,7 –19,9 —. –2,9 –9,9 7,6 –5,9 15,5. Variació (%). Crèdit i consum. 0 -5 -10 -15 -20. Notable davallada de la matriculació de vehicles per segon any consecutiu alhora que continua desaccelerant-se l’augment del volum de crèdit viu en mans del sector privat. Dues variacions que certifiquen la feblesa de la conjuntura econòmica i l’impacte de la crisi financera sobre el consum i la inversió privada.. -25. Visitants i pernoctacions hoteleres Total pernoctacions (milers) Visitants segons motiu de visita (milers): — Negocis (milers) — Turisme (milers) — Fires i Congressos (milers) — Altres (milers). 25. 2.221 1.173 n.d. n.d. n.d. n.d.. –9,9 –12,6 n.d. n.d. n.d. n.d.. 13.130 6.834 n.d. n.d. n.d. n.d.. –4,2 –3,6 n.d. n.d. n.d. n.d.. 3,2 6,0 n.d. n.d. n.d. n.d.. 1,8 1,9 2,0 1,2 2,5. — — — — —. — — — — —. 4,4 4,5 4,5 3,4 4,2. El retrocés del preu del petroli i d’un ampli ventall de matèries primeres bàsiques com a conseqüència de la crisi econòmica que ha començat a colpejar les economies més avançades s’ha concretat en un afebliment de les tensions inflacionistes. A banda de l’evolució dels components més volàtils com ara l’energia i l’alimentació fresca, la inflació subjacent mostra també un lleu canvi a la baixa. Tot apunta que durant el darrer trimestre de l’any l’IPC mantindrà la tendència descendent iniciada l’agost. (1) Taxes referides a 31-des-2007.. darrers 12 mesos. 15 10 5 0 -5 -10 Pernoct. hoteleres 2006/2005. Visitants 2007/2006. darrers 12 mesos. 5 4 Variació (%). gn-st.08 gn-st.08 gn-st.08 gn-st.08 gn-st.08. (1) 4,3 4,3 4,2 3,3 3,2. Vehicles (prov.). 20. Les xifres de visitants i pernoctacions hoteleres durant la primera meitat d’estiu confirmen que la conjuntura turística de la ciutat, igual que la de la resta del país, comença a notar els efectes de la crisi econòmica i més concretament l’impacte que està tenint en la capacitat de despesa i en l’enfosquiment de les expectatives de les famílies europees a mitjà termini. També es nota la contenció de les despeses de viatges per part de les empreses.. I.P.C. (Variació acumulada i interanual) Barcelona (província) (%) Catalunya (%) Espanya (%) Subjacent (%) U.E. harmonitzat (%). Electricitat (ús cial.ind.). 2007/2006. Variació (%). mg-jn.08 mg-jn.08 mg-jn.08 mg-jn.08 mg-jn.08 mg-jn.08. Aigua (ús cial-ind.). 3 2 1 0 des.06 Barcelona (prov.). des.07 Espanya. st.08 Subjacent. U.E.. La conjuntura econòmica catalana presenta les mateixes febleses que l’espanyola.. El port encara el darrer trimestre de l’any mantenint la trajectòria expansiva dels darrers anys.. El primer avanç que es coneix del creixement del PIB català corresponent al tercer trimestre replica, gairebé fil per randa, els principals trets que hem exposat de la conjuntura espanyola. La provisionalitat de les dades aconsella no anar més enllà en l’anàlisi sectorial a banda de remarcar el notable i fins a cert punt sorprenent deteriorament de la conjuntura industrial. Un fet que obliga a no demorar el tan reclamat canvi de model econòmic.. En consonància amb la conjuntura contractiva que viu l’activitat industrial i la construcció a Catalunya, a més de la creixent atonia que defineix l’evolució recent del consum i la inversió privada, els fluxos comercials pel port han començat a perdre el vigor que han mostrat els darrers anys. Tot i que l’acumulat dels primers nou mesos es compara molt favorablement amb el d’un any abans a tots els capítols del tràfic portuari, els resultats del tercer trimestre mostren senyals clars d’alentiment de les taxes de creixement. A banda de l’empitjorament de la conjuntura econòmica internacional, l’evolució dels darrers mesos s’ha d’associar també a la necessitat de consolidar els volums de tràfic assolits després d’un quinquenni de creixement excepcional. Un 44% en el conjunt de la mercaderia i gairebé un 80% en el segment dels contenidors.. Pel que fa a l’economia metropolitana, l’impacte derivat del major pes de la industria es compensa parcialment per la major dotació de serveis estratègics i centrals ubicats de manera preferent a Barcelona i que de moment no es veuen massa afectats per la crisi de creixement que pateixen altres sectors. Una situació que pot ser difícil de mantenir atès que a mesura que l’economia es fa cada cop més globalitzada hi ha menys lloc pels compartiments estancs. L’evolució del mercat de treball n’és una bona mostra.. 9.

(10) Síntesi de la conjuntura. Construcció i mercat immobiliari. Construcció residencial i llicències d’obres Construcció d’habitatges: — Iniciats (Barcelona) — Iniciats (RMB) Obra prevista a les llicències: Nova planta: nombre d’habitatges Nova planta: superfície (m2) Ref. i ampliació: superfície (m2). Període. Valor absolut i taxa interanual (%). Darrers 12 mesos 2007/06 i taxa interanual (%) (%). Llicncies d'obres 0 -5. 2n.tr.08 2n.tr.08. 801 3.080. –32,5 –68,0. 3.687 20.020. –30,1 –59,2. –18,9 –32,4. 3r.tr.08 3r.tr.08 3r.tr.08. 427 187.653 73.935. –60,1 –36,1 1,8. 3.647 976.570 440.576. –31,2 –19,5 48,6. –25,4 –30,1 –9,9. Variació (%). Indicadors. -10 -15 -20 -25 -30. La intensitat i la durada de la davallada que registre l’activitat del sector residencial al conjunt del país només es compensa parcialment per l’obra pública i la no residencial, afectada també per les dificultats de finaçament. A Barcelona la superfície sotmesa a reforma i ampliació tendeix a estabilitzar-se després de l’expansió del primer semestre.. -35. Preus al mercat immobiliari. 15. 2007/2006. Superfície nova. Habitatges iniciats. darrers 12 mesos. 12. 1r.sem.08 1r.sem.08 1r.sem.08 1r.sem.08. 5.770 4.668 1.029 28.963. –3,4 –6,8 7,6 4,9. — — — —. — — — —. 2,5 –0,4 13,6 0,8. Els preus del sostre residencial –a la baixa en el segment de la compravenda i en procés d’ajustament a la taxa d’inflació en el cas del lloguer– evolucionen en la línia previsible atesa l’abundància d’oferta i una demanda efectiva en mínims per l’enduriment de les condicions financeres i el progressiu empitjorament de les expectatives econòmiques i del mercat de treball.. 9 Variació (%). Sostre residencial (venda): — Habitatges nous (€/m2) — Segona mà-oferta (€/m2) — Lloguer (€/mes) — Places d’aparcament (€). Nombre habitatges. 6 3 0 -3 -6 -9 Nou. Segona mà 2007/2006. L’entrada en funcionament de l’AVE entre Barcelona i Madrid i l’èxit que ha tingut en nombre de viatgers captats ha repercutit necessàriament en un descens del trànsit del pont aeri. Aquest factor, juntament amb el progressiu agreujament de la crisi econòmica, explica que el nombre de passatgers que han passat per l’aeroport en el que va d’any hagi seguit una trajectòria a la baixa mes a mes. L’augment de les tarifes dels vols justificat per l’encariment del combustible i l’impacte de l’accident de Barajas el mes d’agost són factors afegits a l’hora d’explicar la pèrdua tan sensible de viatgers que ha registrat l’aeroport durant els mesos d’estiu, període en el que predominen els desplaçaments per motius d’oci. En el cas del port, l’encert de l’aposta pels creuers mig amaga l’evolució igualment positiva del segment dels ferris regulars que connecten Barcelona amb diverses ciutats italianes. En conjunt, el trànsit anual de passatgers pel port supera àmpliament els tres milions, un 15% més que un any abans. Els passatgers de creuers, amb increments sostinguts per sobre del 20%, ja representen dues terceres parts del total del trànsit.. Lloguer 1r.sem.08/1r.sem.07. El transport de passatgers i el sector turístic comencen a notar el refredament de l’economia europea. En paral·lel a l’estancament en termes globals del nombre de passatgers que han passat pel port i l’aeroport, els indicadors típics de conjuntura turística de la ciutat confirmen que durant el primer semestre s’ha produït un primer i moderat retrocés del nombre de visitants. Una evolució que s’ha mantingut durant l’estiu però que s’hauria de relativitzar atès que es produeix des de la zona de màxims històrics de les pernoctacions hoteleres, estimades en l’equivalent a una mitjana de gairebé 38.000 estades diàries en els hotels de Barcelona i en un context de sostingut augment de l’oferta. A mesura que ens endinsem en l’observació dels indicadors de mobilitat i consum en el que la dependència del component intern és determinant, les darreres dades disponibles ofereixen un ventall ampli d’interpretacions que van des d’una clara tendència a l’estancament o lleu retrocés, com és el cas del transport públic, a l’accentuació de la davallada que d’ençà la segona meitat de 2007 pateix la matriculació de vehicles. Els mesos d’estiu han marcat també el punt d’inflexió de la trajectòria alcista dels preus de consum. Posats a buscar aspectes positius derivats de la crisi financera i econòmica d’abast mundial, les tensions inflacionistes imputades majoritàriament a l’encariment de l’energia i primeres matèries bàsiques i que d’ençà la tardor de 2007 han propiciat un nou repunt del diferencial de preus amb la Unió Europea, s’han començat a desinflar com a conseqüència de la pèrdua d’impuls de la demanda interna i, molt especialment, per les previsions de refredament del creixement de l’economia mundial a mitjà termini. Un canvi d’escenari que ha propiciat un sobtat i notable descens del preu del petroli.. 10.

(11) Barcelona economia 68. Síntesi de la conjuntura. Mercat de treball Indicadors. Període. Valor absolut i taxa interanual (%). Darrers 12 mesos 2007/06 i taxa interanual (%) (%). 4 3. Població activa 3r.tr.08 Població activa (RMB) 3r.tr.08 Afiliats actius a la Seguretat Social 30 st.08 Afiliats actius a la Seguretat Soc. (RMB) 30 st.08 Contractes laborals registrats 3r.tr.08 Contractes indefinits 3r.tr.08. 820.500 2.541.400 1.078.820 2.332.054 218.266 32.750. 0,9 0,5 –1,4 –1,7 2,5 –2,5. — — — — 931.034 155.321. — — — — 3,1 –3,8. –0,1 3,0 1,5 1,5 0,3 4,1. Variació (%). Ocupació 2 1 0 -1. El canvi de tendència a la baixa del total d’ocupats i del nombre de contractes indefinits formalitzats durant els mesos d’estiu mostren l’empitjorament de les condicions del mercat laboral com a conseqüència del contagi de la crisi immobiliària a la resta de l’economia. Un canvi de conjuntura que la població activa encara no reflecteix del tot.. -2. Atur registrat. 40. 30 st.08 30 st.08 30 st.08 30 st.08 30 st.08 30 st.08. 65.356 31.632 33.724 5.300 3.336 242.434. 25,1 37,7 15,2 37,0 62,3 32,5. — — — — — —. — — — — — —. –3,8 –2,2 –5,2 –10,0 –27,5 0,8. Afiliats. 2007/2006. Contractes darrers 12 mesos. 30 Variació (%). Total aturats registrats Atur masculí Atur femení Atur juvenil (16-24 anys) Aturats sense ocupació anterior Total aturats registrats (RMB). Actius. 20 10 0. La quasi paràlisi del procés de creació de llocs de treball sumada al creixement sostingut de la població activa explica l’intens augment de l’atur. Les dades de tancament del tercer trimestre mostren un canvi d’escenari radical en relació amb les de final de 2007. El col·lectiu masculí –pel protagonisme de la crisi de la construcció residencial– i els més joves són els més afectats, en termes relatius, per l’impacte del refredament de l’economia en el mercat de treball.. 30 st.08 30 st.08 30 st.08 30 st.08. 8,0 9,5 9,2 11,4. — — — —. — — — —. — — — —. (1) 6,3 7,1 7,0 9,4. El fort increment de les xifres d’aturats, imputable en part a l’augment de la població activa, situa les taxes d’atur en les cotes més elevades dels darrers deu anys. Es comencen a generalitzar les taxes de dos dígits en el col·lectiu femení a la majoria d’àmbits amb l’excepció de la ciutat central. (1) Taxes referides a 31 de desembre de 2007.. Total. Femení. RMB. st.08/st.07. 12 10 8 6 4 2 0 des.06 Barcelona. Sense entrar a discutir sobre si la promoció immobiliària i la construcció en general són més víctimes que detonants de la crisi financera que d’ençà final de 2007 ha provocat un enduriment molt sever de les condicions d’accés a nou crèdit bancari, la realitat és que la immensa majoria de les dades d’activitat –especialment del subsector residencial– reflecteixen davallades intenses a tots els àmbits considerats. En aquest cas, per raons òbvies de potencial de creixement i d’estructura productiva, les variacions negatives són molt més intenses a l’entorn metropolità i a la resta de Catalunya que no pas a la ciutat central. Amb l’agravant i la peculiaritat, en relació amb la resta de sectors d’activitat, que la intensa correcció d’enguany s’afegeix a la d’un any abans. En el cas de Barcelona, ja que per a la resta d’àmbits no disposem de dades homogènies comparables, les obres de reforma i ampliació està sent el refugi temporal d’una part de la capacitat productiva excedent del segment de la nova construcció.. Masculí des.07/des.06. variació (%). Taxes d’atur registrat (%) Barcelona RMB Catalunya Espanya. -10. des.07 R.M.B.. set.08 Catalunya. Espanya. La contracció del mercat immobiliari residencial, que es comença a palesar el 2006 a mesura que els preus de venda continuen a l’alça tot i l’augment sostingut del cost de finançament, s’agreuja durant la segona meitat de 2007 com a conseqüència de les restriccions creditícies derivades de la crisi de les subprime. L’evolució al llarg de 2008 s’ha caracteritzat per una reducció significativa del nombre d’operacions de compravenda i per una retallada dels preus de venda, més acusada en el mercat atomitzat i flexible de la segona mà que no pas en el nou, més rígid i controlat per grans promotores i entitats financeres. De la quasi paràlisi que des de fa mesos està afectant el mercat residencial de compra-venda n’ha sortit beneficiat el lloguer, que ha vist créixer tant l’oferta com la demanda mentre que el preu ha tancat el primer semestre amb un increment mitjà per sobre de la inflació.. 11.

(12) Síntesi de la conjuntura. Les dades del mercat de treball comencen a reflectir la intensitat del canvi de conjuntura. Les variables que pel seu caràcter transversal ofereixen una visió més aproximada de l’evolució recent de la conjuntura econòmica són les del mercat de treball. Més enllà de les ja conegudes diferències d’intensitat segons els àmbits, l’evolució d’aquest mercat durant els mesos d’estiu ha estat condicionada per l’estancament i posterior lleu retrocés de les xifres d’ocupats alhora que l’atur ha crescut amb força. Pel conjunt de la regió metropolitana, el nombre d’ocupats afiliats a la Seguretat Social a final de setembre era un 1,7% més baix que un any enrere, mentre que el nombre d’aturats registrats a les oficines d’ocupació creixia un 32% anual. Atès que l’augment de la població activa s’ha moderat notablement, ja sigui per la creixent dificultat de trobar feina o per simple esgotament després d’anys de forta expansió, les taxes d’atur han repuntat amb força.. 12. El fet de que les activitats productives més afectades per la crisi econòmica hagin estat de moment la construcció i la indústria, a més dels serveis immobiliaris i una part dels serveis a les empreses, explica que l’augment de l’atur hagi estat especialment intens entre els homes. Que la creació d’ocupació s’hagi concentrat en activitats de no mercat com ara l’ensenyament i la sanitat i en unes poques branques dels serveis de mercat ha afavorit també unes majors possibilitats d’ocupació per a les dones. En conseqüència, un dels aspectes a remarcar de l’evolució recent del mercat de treball metropolità i català és que, gràcies a l’impacte de la crisi en sectors en els quals els homes són majoria, el col·lectiu femení recolzat en la immigració, ha aconseguit un significatiu avanç en pes relatiu sobre el total de l’ocupació. Amb el peatge, això sí, d’un moderat retrocés de la contractació indefinida..

(13) I. Indústria.

(14) Conjuntura industrial Indicadors d'activitat industrial* 3r.tr.07 4t.tr.07 1r.tr.08 2n.tr.08 3r.tr.08 Catalunya PIB (Variació real) Índex Producció (IPI) —Total indústria —Energia —Intermedis —Equipament —Consum. 2,0. 0,8. 0,7. –2,1. –2,8. 0,6 –3,2 –2,2 3,4 4,1. 0,8 0,1 –2,8 5,1 2,7. –3,1 13,7 –8,4 –1,0 –1,9. –2,4 9,3 –6,1 –4,2 0,6. –8,3 –0,9 –12,4 –11,4 –5,2. Exportacions de béns Inversió prevista/efectiva1 Índex Clima (ICI)2 Índex Preus (IPRI) Cost laboral/treballador Afiliats RG Sg. Social3 Aturats registrats3. 9,9 2,9 –1,9 3,2 2,1 0,8 –2,8. 3,9 — –4,0 4,2 3,8 0,7 –2,4. 0,9 5,1 –7,8 5,1 5,1 –2,1 6,0. 1,4 — –16,7 5,6 7,4 –3,1 14. — 1,6 –23,2 6,9 — –4,4 23,7. 5 4 3 2 1 0 -1 -2 -3 IV.05 I.06 II.06 III.06 IV.06 I.07 II.07 III.07 IV.07 I.08 II.08 III.08. Espanya PIB (Variació real) Índex Producció (IPI) —Total indústria —Energia —Intermedis —Equipament —Consum. 2. 1,9. 0,4. –1,7. –2,5. 1,3 –0,9 0,0 6,4 1,2. 1,2 5,7 –0,7 4,8 –1,1. –3,5 4,8 –6,9 –1,7 –3,9. –1,9 2,3 –4,5 1,5 –2,2. –5,6 1,3 –10,5 –4,2 –4,7. Exportacions de béns Índex Clima (ICI)2 Índex Preus (IPRI) Cost laboral/treballador Afiliats RG Sg. Social3 Aturats registrats3 Crèdit (Saldo viu)3. 8,5 –1,1 2,7 3,0 2,8 –2,7 21,8. 4,3 –2,5 5,3 3,4 2,5 –0,8 18,5. 4,8 –6,5 6,7 4,1 –0,7 4,5 18,7. 6,3 –12,8 8,0 5,9 –2,4 13,5 12,2. — –18,3 9,2 — –4,2 22,0 —. 10 5 0 -5 -10 -15 II.07. III.07. IV.07. I.08. II.08. III.08. * Variacions interanuals. 1Variació anual. 2Saldos. 3 Dades de final de període. Font: Idescat, INE, INEM, Banco de España. Elaboració pròpia.. La majoria dels indicadors de conjuntura disponibles en el moment de tancar aquesta edició confirmen que durant la major part de 2008 l’activitat industrial catalana ha viscut una situació especialment complicada. Els subsectors que no han patit directament la davallada de producció de la construcció s’han vist afectats per l’augment dels costos de producció derivats de l’encariment del petroli i altres inputs i, encara més greu, per les creixents dificultats per accedir al crèdit bancari com a conseqüència de la crisi financera internacional. Aquest entorn tan poc estimulant s’ha anat complicant a mesura que s’accentuava la desacceleració del creixement econòmic a la majoria de les principals economies mundials, inclosa l’espanyola. Aquest context d’atonia general ha limitat la possibilitat d’utilitzar el mercat exterior per a compensar, parcialment, l’impacte que en la xifra de negocis de les empreses ha tingut el progressiu afebliment de la demanda interna, que s’ha fet sentir bàsicament per la via del consum i la inversió privada.. 14. La indústria catalana encara el darrer trimestre de l’any amb retallades significatives dels volums de producció i vendes. El primer avanç oficial de l’evolució del PIB de Catalunya corresponent al tercer trimestre confirma que 2008 està sent un any de contracció de l’activitat industrial. S’han revisat a la baixa les variacions del primer semestre alhora que el descens interanual del 2,8% del tercer trimestre confirma la intensitat de l’ajust. Els resultats mensuals de l’índex de producció industrial –descensos significatius i generals a tots els segments amb l’excepció de l’energia– són incontestables. De fet, en algun d’aquests segments com és el cas del de béns intermedis, la producció a l’inici de la tardor ja acumulava un any i mig de pèrdua de volum. La producció de béns d’equipament i de consum s’ha situat en valors negatius d’ençà començament d’any. Un element a destacar i que mereix un seguiment i anàlisi constant és que els resultats dels darrers trimestres apunten a un procés d’ajust més intens en el conjunt del teixit productiu català que no pas a la resta d’Espanya..

(15) Barcelona economia 68. Conjuntura industrial. Exportacions de productes industrials Indicador de clima industrial (ICI) Saldos 10 5 0 -5 -10 -15 -20 -25 -30 2003 2004 Catalunya. 2005 2006 Espanya. 2007 2008 Unió Europea. Nota: els valors grafiats corresponen a la mitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres mesos).. êndex de preus industrials (Variaci interanual). (%) 12 10 8 6. (Catalunya). Segons contingut tecnològic (Milions d'euros) Període. Total. Alt. Mitjà alt Mitjà baix. Baix. 1996 1997 1998 1999 2000. 20.022 23.748 26.154 26.908 32.614. 1.932 2.216 2.782 3.448 4.531. 10.595 12.537 13.667 13.362 16.148. 2.789 3.153 3.501 3.174 3.965. 4.706 5.843 6.204 6.924 7.969. 2001 2002 2003 2004 2005. 35.438 35.897 36.269 38.166 41.393. 4.567 4.991 4.966 4.908 6.207. 17.926 17.752 18.008 19.323 20.732. 4.190 4.248 4.362 4.857 5.298. 8.756 8.906 8.933 9.078 9.156. 2006 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 45.618 11.332 11.861 10.459 11.966. 6.945 1.753 1.863 1.478 1.851. 22.361 5.688 5.691 5.015 5.967. 6.610 1.485 1.883 1.546 1.696. 9.702 2.407 2.425 2.419 2.451. 2007 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 48.187 12.044 12.326 11.382 12.435. 6.385 1.588 1.438 1.459 1.899. 23.735 6.043 6.061 5.574 6.057. 7.439 1.810 2.229 1.686 1.714. 10.630 2.604 2.598 2.663 2.765. 2008 1r.tr. 2n.tr.. 12.158 12.502. 1.580 1.742. 6.257 6.131. 1.607 1.881. 2.713 2.748. Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Institut d'Estadística de Catalunya.. 4 2 0. 2003 General. 2004. 2005 Consum. 2006 2007 2008 Equipament Intermedis. L’indicador de clima industrial, que sintetitza les opinions empresarials referides a producció, vendes i estocs, també mostra que l’empitjorament de la conjuntura en el que va d’any és especialment intens a Catalunya, tant si la referència és la resta del país com si es compara amb la Unió Europea. Una evolució que difereix de la registrada en anys anteriors. Aquest diferencial potser respon a un teixit productiu diversificat, atomitzat i encara molt recolzat en sectors de llarga tradició i en productes que incorporen poc valor afegit. Les exportacions de béns manufacturats han assolit augments molt minsos durant el primer semestre. De l’expansió sostinguda del quadrienni 2004-2007 es passa a una fase d’estabilització i de consolidació dels màxims històrics registrats el darrer any. L’anàlisi en detall d’aquestes dades posa de manifest que mentre les exportacions de béns industrials amb un contingut tecnològic alt i mitjà alt han aconseguit incrementar les seves vendes a l’exterior, la resta no ha pogut mantenir el fort creixement del bienni anterior. L’evolució alcista dels preus de sortida de fàbrica i dels costos laborals unitaris tampoc ha contribuït a dinamitzar les exportacions.. Total. Alt i mitjà alt. Baix i mitjà baix. 2n.tr.08/2n.tr.07 1r.sem.08/1r.sem.07. 1,4 1,2. 5,0 3,8. –4,1 –3,2. 2007/2006 2006/2005. 5,9 9,9. 3,2 8,3. 10,7 13,0. Variació (%). Exportacions industrials (Catalunya). 60.000. variació (%) 12. 50.000. 10. 40.000. 8. 30.000. 6. 20.000. 4. 10.000. 2. 0. 0 2003. 2004. 2005. total acumulat darrers 12 mesos. 2006. 2007. 2008. taxa variació interanual (%). 15.

(16) Conjuntura industrial. Saldo exportacions-importacions de productes industrials segons contingut tecnolgic (Catalunya) 0 -5.000 -10.000 -15.000 -20.000 -25.000. Mitjana Mitjana Mitjana 2005 96-98 99-01 02-04 Total Alt i mitjà alt. 2006. 2007. 1r.sem. 2008 Baix i mitjà baix. El sobtat i alhora notable canvi de cicle que viu l’activitat industrial catalana d’ençà començament d’any es reflecteix en l’evolució de les principals variables del mercat de treball. L’atur registrat ha augmentat mes a mes alhora que el nombre d’ocupats ha anat minvant. La suma d’aquestes dues evolucions equival a una reducció de la capacitat productiva operativa. Una tendència que sembla corroborada per l’evolució lleument a la baixa que d’ençà començament d’estiu mostra l’ocupació en els serveis a les empreses.. 16. És obvi que si la regió metropolitana concentra dues terceres parts de la capacitat productiva instal·lada de la indústria catalana, els trets conjunturals que s’acaben d’exposar pel conjunt de Catalunya són d’aplicació, fora possibles i puntuals excepcions sectorials que amb la informació disponible no podem identificar, a la indústria metropolitana. Segons els resultats del tercer trimestre de 2008 de la renovada enquesta de conjuntura industrial de la Cambra de Comerç de Barcelona que tradicionalment utilitzem per seguir l’evolució del sector a l’àmbit metropolità, les opinions empresarials mostren un ambient de desencant que ha anat a més a mesura que avançava l’any. A l’hora de valorar la marxa general i la facturació del negoci, les opinions negatives s’imposen. La única nota lleument discordant –i positiva– prové de l’evolució de les exportacions. Quan s’interroga per les perspectives a curt termini, la tendència a pitjor s’accentua. En aquest cas, el mercat exterior ja no és l’excepció. Entre els factors que els empresaris consideren que han incidit en l’evolució a la baixa del seu negoci destaquen la cada cop més evident feblesa de la demanda i l’augment dels costos de producció. Les dificultats de finançament o de tresoreria adquireixen un protagonisme que no tenien un any abans, tot el contrari del que succeeix amb la disponibilitat de mà d’obra..

(17) II. Finances.

(18) Sistema financer Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit Dipòsits del sector privat Resta Província Catalunya Catalunya Madrid. Període. Província Barcelona. des. 1996 des. 1997 des. 1998 des. 1999 des. 2000. 65.462 64.693 64.986 68.356 71.590. 13.818 13.853 13.273 15.061 17.230. 79.280 78.546 78.259 83.417 88.820. des. 2001 des. 2002 des. 2003 des. 2004 des. 2005. 75.066 83.992 90.722 104.590 107.816. 18.376 19.971 22.137 25.955 27.187. març 2006 juny 2006 set. 2006 des. 2006. 110.062 114.045 118.489 126.076. març 2007 juny 2007 set. 2007 des. 2007 març 2008 juny 2008. (milions d'€) Crèdit al sector privat Resta Província Catalunya Catalunya Madrid. Espanya. Província Barcelona. 89.124 100.453 99.168 103.910 114.301. 380.062 396.644 404.128 434.474 489.685. 45.226 51.843 61.344 71.302 83.306. 10.506 11.918 13.881 16.142 18.672. 55.732 63.761 75.225 87.444 101.978. 75.433 87.760 105.192 113.219 128.436. 290.030 332.720 390.146 448.056 526.633. 93.442 103.964 112.859 130.545 135.003. 141.276 149.396 147.510 169.727 211.501. 549.621 592.844 639.816 723.328 784.213. 90.384 101.736 122.014 145.961 180.155. 20.812 23.537 28.055 33.892 43.482. 111.196 125.273 150.069 179.853 222.752. 142.939 161.860 176.959 203.300 264.712. 586.010 662.272 761.927 900.383 1.147.749. 28.001 29.138 30.185 31.693. 138.063 143.183 148.674 157.769. 222.229 239.092 251.915 263.301. 806.807 850.748 883.356 927.017. 188.803 201.432 209.412 218.769. 46.827 50.076 52.277 55.564. 235.630 251.508 261.689 274.333. 275.108 298.001 322.652 349.728. 1.211.190 1.292.722 1.359.902 1.445.298. 132.651 132.400 133.078 136.422. 32.204 33.349 33.557 33.803. 164.855 165.749 166.635 170.225. 274.551 288.883 290.653 299.000. 956.658 992.115 1.002.191 1.031.504. 228.420 237.999 249.073 252.647. 58.373 61.476 62.780 64.612. 286.793 299.475 311.853 317.259. 358.347 387.073 401.038 418.935. 1.505.002 1.591.716 1.643.614 1.691.933. 138.787 142.996. 34.676 35.374. 173.463 178.370. 298.205 321.619. 1.047.167 1.091.957. 258.459 264.601. 65.754 67.345. 324.213 331.946. 429.395 441.917. 1.724.686 1.766.480. Espanya. Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l'adopció de nous criteris comptables. Font (per a tot l'apartat si no s'indica el contrari): Banc d'Espanya.. Variació (%). província Barcelona. Catalunya. província Madrid. Espanya. Dipòsits. juny 2008 / juny 2007 des. 2007/ des. 2006 des. 2006 / des. 2005. 8,0 8,2 16,9. 7,6 7,9 16,9. 11,3 13,6 24,5. 10,1 11,3 18,2. Crèdit juny 2008 / juny 2007 des. 2007 / des. 2006 des. 2006 / des. 2005. 11,2 15,5 21,4. 10,8 15,6 23,2. 14,2 19,8 32,1. 11,0 17,1 25,9. Trimestre a trimestre els principals indicadors del sistema financer es fan ressò del procés d’ajustament que viu l’economia espanyola. Tot i la forta desacceleració que d’ençà mitjan 2007 registra el creixement del crèdit bancari en mans del sector privat, es fa costerut parlar de crisi de liquiditat i de restriccions creditícies en el sistema financer espanyol quan tant el volum de dipòsits com el saldo viu del crèdit bancari en mans del sector privat han estat creixent a taxes interanuals de l’ordre del 10% o més. El dubte s’esvaeix quan es constata que enguany, per primera vegada d’ençà que Espanya forma part de la Unió Monetària, l’augment del crèdit es veu limitat per l’evolució dels dipòsits. Acostumats a un creixement desbocat –en els darrers sis anys el saldo viu del crèdit ha acumulat un creixement del 185%, més del doble que el dels dipòsits– la contenció dels darrers trimestres es viu de manera dramàtica per part d’aquelles empreses i activitats que han basat el seu creixement en la disponibilitat de diner abundant i barat.. 18. Saldo (milions d’Û) 14.000 12.000. Variació del saldo viu (%) 30 25. 10.000 8.000. 20. 6.000 4.000. 10. 15. 5. 2.000 0. 0 2003 2004 Saldo trimestral. 2005 2006 2007 2008 Variació interanual del saldo viu (%). Des d’aquesta òptica i en el context del repunt dels tipus d’interès durant la primera meitat d’enguany, és inqüestionable que la situació actual és de crisi greu, si per crisi s’entén un canvi radical de conjuntura que de ben segur obligarà a reorientar el model de creixement. Allò que un any enrere podia semblar un problema més o menys puntual i relativament localitzat –les subprime al mercat hipotecari d’Estats Units– a més de posar al descobert algunes de les vergonyes i excessos del sistema financer internacional i fer trontollar algunes de les entitats més senyeres, ha forçat un aterratge sense miraments del sector immobiliari, un dels motors del creixement de l’economia catalana i espanyola de la darrera dècada..

(19) Barcelona economia 68. Sistema financer. Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya. (milions d'€). Sectors productius. Economies domèstiques Inversió Consum de immobiliària béns duradors. Període. Total. Primari. Indústria. 4t.tr.1996 4t.tr.1997 4t.tr.1998 4t.tr.1999 4t.tr.2000. 177.057 198.417 227.867 257.974 302.034. 8.815 9.482 10.358 11.887 13.141. 52.893 57.789 64.321 71.187 78.588. 4t.tr.2001 4t.tr.2002 4t.tr.2003 4t.tr.2004 4t.tr.2005. 330.591 368.466 411.986 482.984 604.062. 13.320 15.122 16.402 18.104 20.738. 1r.tr.2006 2n.tr.2006 3r.tr.2006 4t.tr.2006. 637.277 681.307 728.058 781.644. 1r.tr.2007 2n.tr.2007 3r.tr.2007 4t.tr.2007 1r.tr.2008 2n.tr.2008. Construcció. Altres aplicacions. Serveis. Total. 24.267 24.701 29.270 35.112 42.627. 91.083 106.445 123.919 139.788 167.679. 123.077 145.447 175.008 207.090 243.837. 85.592 104.292 123.254 145.184 176.653. 13.654 15.948 20.625 23.371 26.885. 23.831 25.208 31.130 38.536 40.299. 82.959 85.762 85.829 90.487 104.695. 46.412 57.376 65.784 78.372 100.761. 187.901 210.206 243.972 296.020 377.867. 281.789 320.053 372.013 441.443 576.254. 205.790 235.086 275.958 333.826 445.972. 33.076 34.741 35.136 38.379 45.928. 42.922 50.227 60.919 69.238 84.354. 21.213 21.946 22.460 23.014. 105.687 109.856 115.266 119.488. 106.183 116.195 127.420 134.317. 404.195 433.311 462.911 504.825. 604.878 642.698 666.972 700.294. 471.966 498.248 519.130 544.389. 46.320 49.161 50.552 51.461. 86.592 95.289 97.291 104.445. 816.098 869.174 910.001 943.086. 23.436 24.294 25.085 25.245. 121.148 132.145 140.332 141.571. 137.836 144.552 150.341 153.453. 533.678 568.184 594.243 622.818. 726.179 754.726 768.197 789.250. 566.341 588.694 604.623 618.212. 52.713 53.898 54.035 56.576. 107.125 112.134 109.539 114.462. 962.333 991.307. 25.003 25.727. 143.816 148.218. 154.237 155.600. 639.277 661.762. 802.258 816.802. 630.161 639.975. 57.357 57.726. 114.740 119.101. Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l'adopció de nous criteris comptables.. Variació (%) Total sectors productius Indústria Construcció Serveis Total famílies Inversió immobiliària Consum durador. 2n.tr.08/ 2n.tr.07. 4t.tr.07/ 4t.tr.06. 4t.tr.06/ 4t.tr.05. 14,1 12,2 7,6 16,5. 20,7 18,5 14,2 23,4. 29,4 14,1 33,3 33,6. (%) 50. 8,2 8,7 7,1. 12,7 13,6 9,9. 21,5 22,0 11,8. 30. Evoluci del crdit per segments de demanda (Variaci tendencial). 40. 20 10. El refredament de la demanda privada d’actius immobiliaris ha coincidit amb un moment d’excés d’oferta disponible. Això ha impactat en el preu d’aquests actius agreujant les dificultats de constructores i promotores a l’hora d’accedir a noves línies de finançament. L’alentiment del ritme de creixement del volum de crèdit no ha discriminat, ara per ara, entre sectors productius i economies familiars. El saldo viu de crèdit bancari en mans de les empreses a mitjan 2008 creixia a una taxa anual del 14,1%, sis punts percentuals menys que a final de 2007. Alhora, el volum de passiu bancari de les famílies creixia a un ritme del 8,2%, 4,5 punts percentuals menys que sis mesos abans. Una desacceleració que ha estat fins i tot més accentuada que en l’activitat productiva i que respon al fet que mentre que tres quartes parts de l’endeutament de les famílies correspon a inversió immobiliària, el pes relatiu d’aquest tipus d’inversió en la cartera de crèdits del conjunt del sector productiu no ha superat en cap moment el 35%.. 0 2003 2004 2005 2006 Indústria Construcció Inversió immobiliària famílies. 2007 2008 Resta Serveis Serveis Immobiliàris. Del conjunt de grans sectors productius, la contenció en el ritme de creixement del crèdit s’ha fet notar especialment entre les constructores i promotores immobiliàries, amb el resultat d’un augment del nombre de concursos voluntaris de creditors i fallides empresarials. El conjunt de la indústria i especialment la major part dels serveis han mantingut o fins i tot augmentat el seu pes relatiu sobre el volum de crèdit bancari. Aquesta reorientació del crèdit, que previsiblement va per llarg, forçarà la correcció dels excessos dels darrers anys i s’hauria d’aprofitar per consolidar un nou model de creixement econòmic internacionalment més competitiu i sostenible.. 19.

(20) Sistema financer. Oficines de les entitats de crèdit Àmbit territorial. Total. Banca. Treballadors assalariats de les entitats de crèdit Caixes d’estalvis. Coop. de crèdit. juny 2008 Barcelona Resta província Resta Catalunya Total Catalunya. 2.130 3.793 2.294 8.217. 696 1.019 685 2.400. 1.371 2.699 1.554 5.624. 31 59 45 135. Madrid Resta província Total Espanya. 3.308 2.783 46.039. 1.563 1.070 15.657. 1.639 1.619 24.948. 55 58 5.019. Període. Barcelona. RMB. Catalunya. Espanya. des. 1996 des. 1997 des. 1998 des. 1999 des. 2000. 28.010 27.993 28.022 27.181 25.551. 35.010 35.401 35.695 35.105 33.842. 45.005 45.174 45.597 44.551 45.163. 246.800 247.361 247.685 244.513 243.743. des. 2001 des. 2002 des. 2003 des. 2004 des. 2005. 25.591 25.263 24.915 25.926 26.270. 34.219 34.017 33.905 35.641 36.451. 45.496 45.242 45.069 45.293 46.343. 245.228 243.677 245.157 247.471 254.414. març 2006 juny 2006 set. 2006 des. 2006. 26.382 26.685 26.981 26.628. 36.601 37.349 37.677 37.764. 46.544 47.622 48.004 48.049. n.d. n.d. n.d. 263.682. març 2007 juny 2007 set. 2007 des. 2007. 26.786 27.317 27.526 27.678. 38.014 38.977 39.318 39.372. 49.189 50.461 50.902 50.967. n.d. n.d. n.d. 277.323. març 2008 juny 2008 set. 2008. 27.716 27.832 27.695. 39.500 39.753 39.477. 51.151 51.565 51.183. n.d. n.d. n.d.. desembre 2007 Barcelona Resta província Resta Catalunya Total Catalunya. 2.112 3.767 2.281 8.160. 692 1.025 686 2.403. 1.358 2.664 1.539 5.561. 31 62 46 139. Madrid Resta província Total Espanya. 3.258 2.714 45.499. 1.534 1.050 15.542. 1.615 1.574 24.591. 57 55 4.953. Nota: El Total inclou les oficines dels anomenats Establiments Financers de Crèdit.. Variació (%). Total. Barcelona Catalunya Espanya. 2,1 2,1 3,6. Barcelona Catalunya Espanya. 1,7 2,9 4,1. Banca. Caixes. juny 2008/ juny 2007 1,6 2,5 1,7 3,5 2,1 4,6 des. 2007/ des. 2006 1,3 2,0 2,9 2,8 3,0 5,0. Coop.. 0,0 -0,7 3,6 6,9 5,3 3,8. Nota: Dades d’afiliats al R.G. de la Seguretat Social amb l'excepció de les d’Espanya. Font: Departament de Treball de la Generalitat y Banco de España. Elaboració pròpia.. Variació (%) set.2008/set.2007 des.2007/des.2006 des.2006/des.2005 des.2005/des.2004. Les tensions inflacionistes han estat l’excusa per mantenir una política monetària restrictiva. Sorprèn relativament la tardana reacció de la majoria de caixes i bancs a l’hora d’ajustar els seus plans d’expansió a la realitat del mercat. Fora les cooperatives de crèdit i els anomenats establiments financers de crèdit, la resta d’entitats ha continuat expandint la seva xarxa de sucursals durant la primera meitat d’enguany. Una evolució condicionada en part per l’expansió de l’immobiliari residencial. La contenció del crèdit, l’enfosquiment de les expectatives de creixement de l’economia i la necessitat de ser més eficients segurament obligarà a la major part d’entitats a revisar els plans d’expansió dels propers anys. El miler d’oficines d’atenció al públic amb el que ha augmentat la xarxa de sucursals d’entitats de crèdit a Catalunya el darrer lustre –gairebé un 14% d’augment– alhora que s’expandia i popularitzava l’operativa bancària no presencial, possiblement ha esgotat el potencial de creixement d’aquest tipus de dotació a mitjà termini. L’estabilització del nombre d’ocupats apunta en aquesta direcció.. 20. Barcelona. RMB. Catalunya. Espanya. 0,6 3,9 1,4 1,3. 0,4 4,3 3,6 2,3. 0,6 6,1 3,7 2,3. n.d. 5,2 3,6 2,8. Evoluci dels tipus d'inters (%) 8 7 6 5 4 3 2 1 0. 2003 2004 2005 Tipus d'intervenció del BCE Tipus no hipotecaris del total d'entitats. 2006 2007 2008 Tipus d'interès hipotecari del total d'entitats IPC.

(21) Mercat de renda variable. Barcelona economia 68. Volum negociat a Borsa de Barcelona Renda variable 1. (milions d'€). Volum efectiu negociat a Borsa de Barcelona. Renda Renda fixa pública fixa privada. Total. 1996 1997 1998 1999 2000. 7.498 19.829 29.095 31.190 49.384. 8.521 11.351 23.616 28.951 30.762. 232 144 98 355 171. 16.251 31.342 52.992 60.672 80.459. 2001 2002 2003 2004 2005. 59.026 85.578 89.228 128.786 152.198. 50.500 64.467 66.001 75.941 82.486. 653 191 654 107 3.993. 111.044 150.236 155.882 204.833 238.678. 2006 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 241.683 54.290 59.598 50.036 77.760. 83.835 22.252 22.483 21.148 17.952. 4.907 344 73 2.617 1.873. 330.425 76.885 82.153 73.802 97.585. 2007 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 328.262 78.765 99.220 62.074 88.203. 82.512 20.390 20.773 20.903 20.446. 4.747 1.056 557 239 2.895. 415.521 100.211 120.550 83.216 111.544. 2008 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr.. 82.053 52.928 19.708. 16.445 18.811 5.765. 1.927 87 370. 100.425 71.826 25.842. Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.. 1. milions d'Û 125.000 100.000 75.000 50.000 25.000 0. 1r.tr. 2005. 3r.tr.2008/3r.tr.2007 1r.sem.08/1r.sem.07 2007/2006 2006/2005. Renda fixa pública privada. Total. –68,3 –24,2. –72,4 –14,4. 54,8 24,8. –68,9 –22,0. 35,8 58,8. –1,6 1,6. –3,3 22,9. 25,8 38,4. L’agudització de la crisi financera internacional i la incidència que està tenint en el creixement econòmic ha impactat molt negativament en les cotitzacions borsàries a tot el món. Les xifres de contractació canalitzades a través de Borsa de Barcelona durant els dos trimestres centrals de l’any són tan eloqüents que gairebé converteixen en innecessària qualsevol explicació. Després del terrabastall provocat per les empreses constructores i immobiliàries a mesura que es restringia el crèdit, s’hi ha afegit el daltabaix del sector financer, en aquest cas arrossegat més pel clima general de desconfiança que no pas per demèrits propis. El resultat ha estat una progressiva i relativament indiscriminada davallada de les cotitzacions que gairebé ha expulsat l’inversor final del mercat de renda variable.. 4t.tr. 2008. Índex 20.000 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 2003. Renda variable. 3r.tr. 2007. Evoluci d'ndexs borsaris. Dow Jones Variació (%). 2n.tr. 2006. 2004 IBEX-35. 2005. 2006 Nikkei. 2007. 2008. (Eurostoxx 50)x3. En definitiva, la successió en el temps de notícies inquietants sobre el grau de solvència de les que fins aleshores eren algunes de les entitats financeres de referència a nivell mundial, el manteniment de retribucions atractives del diner en el mercat de renda fixa i la conscienciació accelerada de que l’economia mundial i més concretament l’europea i l’espanyola són a les portes d’un període d’estancament més llarg del que s’havia previst, ha provocat una certa retirada d’inversors i capitals a l’espera de que la volatilitat es moderi i la incertesa escampi. Recuperar el terreny i la confiança perduda passa perquè s’imposi la calma i l’anàlisi detallat dels resultats de les empreses.. 21.

(22)

(23) III. Consum, comerç i preus.

(24) Preus de consum Índex general de preus de consum Any. Gener. Febrer. Març. (Prov. Barcelona/Espanya). Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Set.. Oct.. Nov.. Des.. Base 2001. Mitjana Anual. 2002 B E. 101,5 101,3. 101,4 101,3. 102,2 102,2. 103,6 103,6. 103,9 103,9. 104,1 104,0. 103,4 103,2. 103,8 103,5. 104,1 103,9. 105,2 104,9. 105,3 105,1. 105,9 105,5. 103,7 103,5. 2003 B E. 105,7 105,0. 105,9 105,2. 106,6 106,0. 107,5 106,8. 107,4 106,7. 107,5 106,8. 106,9 106,1. 107,5 106,6. 107,7 106,9. 108,5 107,7. 108,9 108,0. 109,3 108,2. 107,5 106,7. 2004 B E. 108,7 107,4. 108,7 107,5. 109,4 108,2. 110,0 109,7. 111,6 110,4. 111,8 110,5. 111,1 109,7. 111,7 110,2. 111,8 110,4. 112,9 111,5. 113,2 111,8. 113,3 111,7. 111,2 109,9. 2005 B E. 112,8 110,8. 113,0 111,0. 113,9 111,9. 115,5 113,5. 115,8 113,7. 116,1 114,0. 115,5 113,3. 116,0 113,8. 116,7 114,5. 117,6 115,4. 117,9 115,6. 118,3 115,9. 115,8 113,6. 2006 B E. 98,3 98,1. 98,2 98,2. 98,8 98,9. 100,1 100,2. 100,5 100,6. 100,7 100,8. 100,2 100,2. 100,4 100,4. 100,2 100,2. 100,5 100,6. 100,9 100,9. 101,3 101,1. 100,0 100,0. 2007 B E. 100,7 100,5. 100,7 100,5. 101,4 101,3. 102,8 102,7. 103,1 103,0. 103,5 103,2. 102,7 102,4. 102,8 102,5. 103,0 102,9. 104,3 104,2. 105,0 105,0. 105,7 105,4. 103,0 102,8. 2008 B E. 105,1 104,8. 105,1 104,8. 105,9 105,8. 107,0 107,0. 107,7 107,7. 108,4 108,3. 107,8 107,8. 107,7 107,6. 107,6 107,5. Base 2006. Font (per a tot l'apartat): INE i Eurostat.. Variació (%) Barcelona (província) Catalunya Espanya — subjacent C.A. Madrid UME harmonitzat UE harmonitzat. set.08/ set.07 4,4 4,5 4,5 3,4 4,3 3,6 4,2. Interanual des.07/ des.06/ des.06 des.05 4,3 4,3 4,2 3,3 4,0 3,1 3,2. 2,8 2,8 2,7 2,5 2,7 1,9 2,1. Mitjana anual 2007/ 2006/ 2006 2005 3,0 3,0 2,8 2,7 2,8 2,1 2,3. 3,8 3,7 3,5 2,9 3,5 2,2 2,2. La desacceleració i el posterior enfosquiment de les expectatives de creixement de les economies desenvolupades han tret pressió als mercats internacionals de primeres matèries i del petroli. Per primera vegada d’ençà que Espanya està integrada en la Unió Monetària, la inflació, mesurada per la taxa interanual de l’IPC, ha superat el 5%. Un valor que s’ha assolit durant la primera meitat de l’estiu, després de deu mesos d’augment gairebé ininterromput i que supera àmpliament el 3% anual mitjà registrat al llarg de la darrera dècada. Aquest intens repunt inflacionista s’ha fet sentir en el conjunt de l’economia mundial i, juntament amb la crisi immobiliària i financera, ha estat un dels desencadenants de la desacceleració i fins i tot recessió que, a punt d’acabar 2008, afronten, entre d’altres, Estats Units, Japó i algunes de les principals economies europees. El canvi de cicle i d’expectatives ha estat tan sobtat i intens que la contenció dels preus internacionals d’algunes primeres matèries bàsiques a més del petroli s’ha fet notar d’immediat en els preus de consum. En conseqüència, a partir de l’agost les tensions inflacionistes s’han començat a moderar.. 24. IPC. (%) 5,5 5,0 4,5 4,0 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5. (variaci interanual). 2003. 2004. Catalunya. 2005. 2006. Espanya. 2007. 2008. Subjacent. Tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, l’IPC tanca el mes de setembre amb un increment interanual del 4,5%, en la línia de l’augment mitjà del primer semestre. Tot i la forta retallada que es produirà al llarg del darrer trimestre, l’augment mitjà anual es situarà a l’entorn del 4,3%. Deixant al marge l’evolució dels preus de l’alimentació sense elaborar i de l’energia, l’anomenada inflació subjacent comença a retrocedir durant el mes de setembre després d’assolir les cotes més altes dels darrers sis anys. Atesa la conjuntura actual d’atonia del consum és d’esperar que aquest inici de desacceleració de la inflació subjacent es consolidi en el que resta d’any. A la resta de la Unió Europea, els índexs de preus de consum també mostren el mateix punt d’inflexió a partir de l’agost, especialment a l’àmbit de la zona euro. Amb dades encara provisionals, sembla ser que el diferencial d’inflació entre l’economia espanyola i la del conjunt de la Unió Europa s’hauria reduït a final d’estiu fins a l’entorn de les quatre dècimes, donant per tancat el repunt del darrer any..

(25) Preus de consum. Barcelona economia 68. IPC per components. (%) Catalunya. Espanya. UE. st.08/st.07 ds.07/ds.06 ds.06/ds.05 st.08/st.07 ds.07/ds.06 ds.06/ds.05 st.08/st.07 ds.07/ds.06 ds.06/ds.05. Alimentació i begudes no alcohòliques Begudes alcohòliques i tabac Vestit i calçat Habitatge Parament de la llar Medicina Transport Comunicacions Lleure i cultura Ensenyament Hoteleria i restauració Altres Total. 5,8 4,2 0,6 7,7 2,3 0,6. 6,1 6,2 1,4 5,0 3,0 –1,5. 3,0 1,6 1,8 4,9 2,7 1,9. 6,1 4,2 0,5 7,9 2,6 0,6. 6,6 6,1 1,2 4,8 2,5 –2,1. 3,2 1,4 1,3 4,9 2,6 1,7. 6,5 4,7 –0,4 7,8 2,3 2,5. 5,7 3,5 0,0 3,4 1,7 2,0. 3,0 3,0 –0,2 4,9 1,0 2,0. 7,0 –0,2 0,7 5,2 4,7 3,9. 7,1 0,7 –0,2 5,3 5,5 3,6. 1,7 –1,7 –0,1 5,2 4,4 4,3. 7,2 –0,1 0,2 4,4 4,8 3,6. 7,1 0,8 –0,8 4,1 4,9 3,0. 1,8 –1,5 –0,6 4,4 4,4 4,1. 6,2 –2,2 0,2 5,2 4,1 2,8. 5,8 –2,2 –0,2 9,7 3,6 2,2. 1,3 –1,8 –0,1 6,0 2,9 2,6. 4,5. 4,3. 2,8. 4,5. 4,2. 2,7. 4,2. 3,2. 2,1. Diferencial d'inflaci entre Catalunya i la UE. IPC harmonitzat. (per components). (variaci interanual) (%) 6,0. Hoteleria i restauració Ensenyament Lleure i cultura Comunicacions Transport Medicina Parament de la llar Habitatge Vestit i calçat Begudes alcohòl. i tabac Alimentació i beg. no alcohòl. Total. 5,0 4,0 3,0 2,0 1,0 0,0. 2003. 2004. Espanya -5. -4. -3. -2. -1 (%) des.07/des.06. 0. 1. 2. 3. set.08/set.07. La represa de la trajectòria convergent dels preus de consum de Catalunya amb els de la resta de la Unió Europea sembla ben encaminada perquè es basa en el fet que la pràctica totalitat dels components de despesa registren retallades dels respectius diferencials de preus. La visió és lleument diferent si la comparació es fa amb el conjunt de la zona euro. La majoria dels components de despesa tradicionalment més inflacionistes a Catalunya –alimentació, habitatge, transport i hoteleria i restauració– mostren una correcció significativa dels corresponents diferencials en relació amb els registrats a final de 2007. El diferencial continua sent favorable (negatiu) a Catalunya en medicina i, més remarcable pel canvi que apunta, en l’agregat de l’alimentació i en la despesa en habitatge.. (%) 2,5. 2005 UE. 2006. 2007. Alemanya. 2008 França. Diferencial d'inflaci entre Espanya i la UE. 2,0 1,5 1,0 0,5 0,0. 2003. 2004. 2005. 2006. 2007. 2008. 25.

(26) Consum d’energia i aigua Consum d’electricitat i gas natural. (Mwh). Electricitat de baixa tensió. Domèstic. Comercial i industrial. 115.716 116.217 116.353 114.464 115.130. 74.335 74.831 74.523 72.930 74.044. 32.672 33.413 33.473 33.043 32.972. 8.709 7.973 8.357 8.491 8.114. 99,0 97,4 99,0 98,1 94,7. 114.544 112.749 114.531 113.494 109.574. 73.448 73.684 74.044 73.528 71.284. 32.936 32.247 32.639 32.354 31.751. 8.159 6.819 7.848 7.611 6.538. 2006 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 92,6. 107.123 28.725 26.823 26.809 24.765. 69.204 19.726 17.338 17.042 15.098. 31.662 7.815 7.953 7.926 7.968. 6.257 1.184 1.532 1.841 1.699. 2.017.100 837.792 542.278 243.574 393.456. 2007 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 89,7. 103.771 28.366 26.101 26.593 22.711. 66.642 19.213 17.106 16.295 14.029. 30.755 7.713 7.550 8.396 7.095. 6.374 1.440 1.445 1.903 1.586. 942.394 497.161 n.d.. 2008 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr.. 27.990 24.746 24.823. 19.136 16.574 16.194. 7.602 7.408 7.592. 1.252 764 1.037. Període. Total. Domèstic. Comercial i industrial. Total. Període. 1996 1997 1998 1999 2000. 3.874.091 3.969.434 4.085.961 4.209.561 4.386.793. 1.417.642 1.445.977 1.348.107 1.382.271 1.588.142. 2.456.449 2.523.457 2.737.854 2.827.290 2.798.651. 3.072.723 3.016.183 3.157.261 3.557.244 3.622.682. 1996 1997 1998 1999 2000. 100,0 100,4 100,6 98,9 99,5. 2001 2002 2003 2004 2005. 4.504.479 4.605.950 4.778.747 4.888.653 5.081.421. 2.393.536 2.640.712 2.696.030 2.771.812 2.887.297. 2.110.943 1.965.238 2.082.717 2.116.841 2.194.124. 3.212.103 3.328.223 3.180.604 3.157.610 2.973.736. 2001 2002 2003 2004 2005. 2006 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 5.184.247 1.381.346 1.239.008 1.291.549 1.272.344. 2.914.450 837.542 697.032 673.899 705.977. 2.269.797 543.804 541.976 617.650 566.367. 2.237.999 1.167.484 482.617 251.060 336.838. 2007 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 5.105.692 1.338.610 1.247.878 1.230.367 1.288.837. 2.662.290 791.283 646.689 568.082 656.236. 2.443.402 547.327 601.189 662.285 632.601. 2008 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr.. 1.368.558 1.205.434 1.293.601. 763.478 625.724 597.657. 605.080 579.710 695.944. Variació (%). Total. Estructura d’usos (milers m3). Total. Gas natural. Nota: El 2001 es produeix un trencament de la sèrie de consum d’electricitat per usos. Font: FecsaEndesa i Gas Natural. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.. Electricitat Domèstic Cial.-indtal.. Gas natural. 3r.tr.2008/3r.tr.2007 1r.sem.2008/1r.sem.2007. 5,1 –0,5. 5,2 –3,4. 5,1 3,2. n.d. 4,3. 2007/2006 2006/2005. –1,5 2,0. –8,7 0,9. 7,6 3,4. –9,9 –24,7. Evolució dispar dels consums d’energia i aigua durant els mesos d’estiu. El canvi de cicle que viu l’economia barcelonina i catalana durant el 2008 es comença a fer notar en els consums d’aigua i electricitat. A banda de les campanyes de sensibilització per aconseguir un ús més eficient d’aquests recursos essencials, els descensos que es registren en el que va d’any s’han d’associar també al menor ritme de creació de llars i al refredament de l’activitat econòmica.. 26. Consum d’aigua Núm. índex milers m3. Altres. Font: Societat General d’Aigües de Barcelona, SA. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.. Consum Total. Domèstic. Comercial i industrial. Altres. 3r.tr.2008/3r.tr.2007 1r.sem.2008/1r.sem.2007. –6,7 –3,2. –0,6 –1,7. –9,6 –1,7. –45,5 –30,1. 2007/2006 2006/2005. –3,1 –2,2. –3,7 –2,9. –2,9 –0,3. 1,9 –4,3. Variació (%). Les dades dels primers nou mesos d’enguany mostren que es manté la tendència a l’estalvi que ha caracteritzat el consum d’aigua els darrers tres anys. Del consum dels mesos d’estiu es desprèn que el marge d’estalvi de les famílies és cada cop més reduït. En el cas de l’electricitat de baixa tensió, durant els mesos d’estiu s’ha registrat un augment de consum, tant domèstic com per a usos productius, associat probablement a un major ús dels equipaments de climatització de les llars i a un augment de l’oferta de locals comercials i de serveis. També s’hauria de considerar que la crisi ha comportat menys dies de vacances fora del domicili habitual per a una bona part de la població..