El príncep de Viana

10 

Loading....

Loading....

Loading....

Loading....

Loading....

Texto completo

(1)

M a r i o n a I b a r s P u g a '

M o n e s t i r d e P o b l e t

R e s u m

E

l Príncep de Viana, Carles d'Evreux i Trastàmara, era fill de la reina Blanca de Navarra i de l'Infant Joan, germà i lloctinent del rei d'Aragó Alfons V el Magnànim.

Quan la reina Blanca va morir, el testament establia que don Carles heretaria el regne navarrès, previ acord amb el seu pare, que retenia l'usdefruit de viduïtat. Els termes confusos del testament provocaren una guerra civil a Navarra. La derrota dels partidaris dels seus drets va obli-gar el príncep a cercar refugi a la cort napolitana del seu oncle.

En morir Alfons V el 1458, el seu germà va ésser pro-clamat rei d'Aragó. El nou monarca, Joan II, va tractar d'a-conseguir la pau amb el seu hereu, a qui els catalans soste-nien perquè el consideraven defensor dels seus drets i lli-bertats.

Mentre retornava des de Nàpols, don Carles va fer diver-ses escales, una d'elles a Mallorca. Va sojornar a l'illa des d'agost de 1458 fins als darrers dies de març de l'any següent. Aquells mesos va mantenir correspondència amb Renat d'Anjou, enemic irreconciliable de Joan II.

Ja a la península, els enfrontaments amb el seu pare con-tinuaren fins a la mort fulminant del Príncep de Viana, atri-buïda per molts a un enverinament. L'hereu no havia ten-gut descendència amb la seva esposa, la princesa flamenca Agnès de Clèves, tot i que, com era usual llavors, va tenir alguns fills bords, a tres dels quals va reconèixer.

Mentre agonitzava el Príncep de Viana, el rei Joan II va nomenar hereu l'Infant Ferran, fill de la seva segona espo-sa Joana Enríquez: regnaria com a Ferran el Catòlic i, en casar-se amb Isabel I de Castella, s'unirien les dues dinas-ties en la monarquia hispànica.

R e s u m e n

E

l Príncipe de Viana, Carlos de Evreux y

Trastàmara, era hijo de la reina Blanca de Navarra y del infante Juan, hermano y lugarteniente del rey de Aragón Alfonso V el Magnánimo.

'Iras la muerte de doña Blanca, el testamento establecía que don Carlos heredaría el trono navarro, previo acuerdo con su padre, que tenía el usufructo de viudedad. Este con-fuso testamento provocó en el reino de Navarra una guerra civil. La derrota de los partidarios de los derechos del prín-cipe le obligó a refugiarse en la corte napolitana de su tío. Al morir en 1458 Alfonso V, su hermano fue proclamado rey de Aragón. El nuevo monarca, Juan II, trató de lograr la paz con su heredero, al que los catalanes apoyaban por considerarlo defensor de sus libertades.

En su regreso desde Ñapóles don Carlos hizo varias esca-las, una de ellas en Mallorca. Permaneció en la isla desde

S u m m a r y

C

harles of Evreux and Trastàmara, prince of Viana, was the son of the queen Blanca of Navarre and of the prince Juan, brother and lieutenant of Alfonso V the Magnanimous, king of Aragón.

After Doña Blanca's death, her last will specified that Charles would inherit the throne of Navarre after his fathe-r's prior agreement. This confusing testament started a civil war in the kingdom of Navarre. The prince was for-ced to scek exile in his uncle's Neapolitan court, after his supporters were defeated. After Alfonso V's death in 1458,

agosto de 1458 hasta finales de marzo del siguiente año. Durante este tiempo mantuvo correspondencia con Renato de Anjou, enemigo irreconciliable de Juan 11.

Una vez en Aragón los enfrentamientos con su padre continuaron hasta que el Príncipe de Viana falleció en Barcelona, víctima de una indisposición fulminante, atri-buida por muchos a un envenenamiento. El heredero no tuvo descendientes con su esposa la princesa flamenca Agnes de Cleves, que falleció precozmente; no obstante, como era habitual, tuvo varios hijos bastardos, de los que reconoció a tres.

Mientras agonizaba el Príncipe de Viana, el rey Juan II nombró heredero al infante Fernando, hijo de su segunda esposa Juana Enríquez. Reinó como Fernando el Católico y al casarse con Isabel I de Castilla se unieron ambas coro-nas formándose la monarquía hispánica.

his brother was proclaimed kíng of Aragón. Juan II, the new monarch, tried to makc peacc with his heir, the prince of Viana, who the Catalans supported for being the defen-der of thcir rights. On his way baek from Naples. Don Carlos slopped in many places, including Majorca. He remained in the island from august 1458 until the end of March 1459.

At this time, he corresponded with Renate of Anjou, the irrcconcilable enemy of Juan II.

(2)

On his rcturn to Aragón, the confrontation with his father lasted until his sudden death in Barcelona, which, accor-ding to many people, was due to poisoning. The heir did not have descendants with Agnès de Clèves, his Flemish wife who died young; but, as usual at that time, he had several i Ilegitímate sons, three of which he recognized.

R e s u m é

L

e prince de Viana, Charles d'Evreux et Trastàmara, était le fils de la reine Blanche de Navarre et de l'infant Jean, frère et lieutenant du roi d'Aragon Alphonse V le Magnanime.

Après la mort de doña Blanche, le testament établissait que don Charles hériterait le tròne de Navarre, avec l'ac-cord préalable de son père, qui avait l'usufruit du veuvage. Ce testament confús provoqua une guerre civile dans le regne de Navarre. La défaite des partisans du prince l'o-bligea à se réfugier à la cour napolitaine de son oncle.

À la mort d'Alphonse V en 1458, son frère fut proclamé roi d'Aragon. Le nouveau monarque, Jean II, essaya de faire la paix avec son héritier, que les Catalans soutenaient car il défendait leurs libertes.

A son retour de Naples, don Charles fit de nombreuses escales, dont une à Majorque. II séjourna sur l'ïle du mois

While the Prince of Viana was dying, the king Juan II declared infant Fernando, son of his second wife, Juana Enriquez, heir to the throne. He reigned as Ferdinand the Catholic King. His marriage to Isabella I of Castille united both kingdoms and began the Spanish monarchy.

d'aoüt 1458 à la fin du mois de mars 1459. Pendant ees quelques mois, il entretint une correspondance avec Rene d'Anjou, ennemi irreconciliable de Jean II.

Une fois en Aragón, les affrontements avec son père con-tinuèrent jusqu'à la mort du prince de Viana à Barcelone, victime d'une indisposition fulminante, attribuée par beau-coup à un empoisonnement. L'héritier n'avait pas de des-cendants de son épouse flamande Agnès de Clèves, qui mourut très tòt ; cependant, comme il était usuel à cette époque, il eut plusieurs fils bàtards et en reconnut trois.

Alors que le Prince de Viana agonisait, le roi Jean II nomina l'infant Ferdinand, fils de sa seconde épouse, Jeanne Enriquez, héritier du tròne. II régna comme Ferdinand le Catholique. Son mariage avec Isabelle Ière de Castille unit les deux couronnes. C'est ainsi que fut formée la monarchie espagnole.

El príncep d e Viana: mite i realitat

E

l 23 de s e t e m b r e de l ' a n y 1461 moria, de malaltia ràpida, l'infant C h a r l e s d ' É v r e u x i Trastàmara, duc de N e m u r s i Príncep de Viana, legítim h e r e u del r e g n e de N a v a r r a i de la C o r o n a d ' A r a g ó . En el m o m e n t del t r a s p à s , el Príncep c o m p t a v a 4 0 a n y s , tres m e s o s i 2 6 dies. A q u e s t d e c é s no passaria de ser un fet històric natu-ral, sinó fos p e r q u è avui en dia, d e s p r é s de m é s de c i n c - c e n t s a n y s , e n c a r a s e g u e i x e n existint p u n t s negres sobre les c i r c u m s t à n c i e s que e n v o l t a r e n la seva mort, c o m la desaparició del m e s t r e Joan de Vesach, p r o t o m e t g e de la Cort, detingut la p r i m a v e r a de l ' a n y següent en els Pirineus lleidatans pel c o m t e de Pallars c o m l'assassí del Príncep, s e g o n s carta escrita als diputats b a r c e l o n e s o s el 15 de j u n y de 1462. O d ' a l t r e s , c o m la m o r t del confiter de don C a r l e s , e s d e v i n g u d a tres o quatre dies després que la del seu Senyor, o per la c o n d u c t a del mateix m o n a r c a q u e féu jurar, a corre-cuita, al seu fill petit l'infant Ferran (9 a n y s ) , fruit del seu segon m a t r i m o n i a m b la d a m a castellana J u a n a E n r i q u e z , c o m hereu i s u c -c e s s o r seu, m e n t r e el seu fill gran a g o n i t z a v a en el Palau Reial de la ciutat de B a r c e l o n a . La mort del Príncep de Viana g e n e r à tal malfiança i a n i m a d v e r s i ó e n v e r s els m o n a r q u e s per part del p o b l e , q u e les autoritats del Principat van haver-hi d ' i n t e r v e n i r per

a p a i v a g a r els à n i m s i fer callar els creixents r u m o r s de q u è el Príncep havia m o r t enverinat. A fi d ' e v i t a r aldarulls, s ' o b r í u n a investigació i, a m b el p e r m í s de la reina, s'autoritzà a practicar l ' a u t ò p s i a al pastisser del Príncep per a esbrinar les p o s s i b l e s c a u s e s de la seva mort. Tot i no ser un cas imparell, d o n a d e s les múltiples guerres civils q u e es d e s e n c a d e n a r e n a l ' O c c i d e n t e u r o p e u en el d e c u r s de tot el segle X V i que d o n a r i e n pas a les p r i m e r e s m o n a r q u i e s autorità-ries de l ' E d a t M o d e r n a . El litigi entre el P r í n c e p de V i a n a i el seu p a r e J o a n d e T r a s t à m a r a i A l b u r q u e r q u e , segon infant d ' A r a g ó per ordre de s u c cessió, fou un dels p r o c e s s o s q u e m é s fama van a s s o lir a tota l ' E u r o p a m e r i d i o n a l , per l ' i m p a c t e e m o c i o -nal que c a u s à aquella tragèdia familiar sobre l ' o p i n i ó pública del 1400.

L'origen d'aquest plet familiar

L'origen del conflicte és encara m o l t confús. B l a n c a I de N a v a r r a , m a r e del P r í n c e p , senyora natural i p r o -pietària d ' a q u e l l r e g n e , morí quan el seu p r i m o g è n i t tenia 2 0 anys ( 1 4 4 1 ) . Estava casat a m b la princesa flamenca A g n è s de C l e v e s i g o v e r n a v a el r e g n e a m b el càrrec de Lloctinent de la seva m a r e , q u e s ' h a v i a traslladat a viure a Castella.

(3)

N o obstant això, c o m en els contractes m a t r i m o -nials de la reina, tot un pacte polític per m a n t e n i r la pau entre els reialmes hispans de Castella, N a v a r r a i la C o r o n a d ' A r a g ó , no s ' h a v i a previst q u e ella p o g u é s finar a b a n s q u e el seu e s p ò s , la seva mort creà un buit j u r í d i c que g e n e r à una a n ò m a l a situació en el r e g n e , j a q u e no existia clàusula alguna que especifi-q u é s especifi-qui havia de g o v e r n a r - l o . Si el fill, r e c o n e g u t per les Corts c o m legítim hereu de la C o r o n a des dels dos a n y s , o si havia de fer-ho el pare per usdefruit de v i d u a t g e .

Si en aquella època, el fi justificava els mitjans, el p a r e no tingué cap escrúpol en aprofitarse'n d ' a q u e -lla fissura legal per apropiar-se del q u e n o era seu, sinó, per què s ' a u t o p r o c l a m à oficialment rei de N a v a r r a a l ' a n y 1450, m e n y s p r e a n t p ú b l i c a m e n t el t e s t a m e n t de la seva p r i m e r a esposa la reina i, alhora, els legítims drets del seu p r i m o g è n i t , hereu universal seu? El seu fill g r a n j a vidu, c o m p t a v a 29 a n y s , edat m é s q u e suficient per entrar en p o s s e s s i ó de l ' h e r è n -cia m a t e r n a .

Blanca I d e Navarra

Pel caràcter turbulent del seu marit, la història s e m -pre ha etiquetat a la m a r e del Príncep c o m una d o n a s o t m e s a en cos i à n i m a a la voluntat del seu e s p ò s , un rol q u e al nostre e n t e n d r e no s'ajusta ben bé a la rea-litat. E d u c a d a en u n a cort liberal, sota el m é s depurat esperit cavalleresc francès, però m o l t influïda per l ' h u m a n i s m e i la política pactista de la C o r o n a d ' A r a g ó . E n p r i m e r e s n ú p c i e s s ' h a v i a maridat a m b Martí el J o v e , rei de Sicília i hereu de la C o r o n a d ' A r a g ó , B l a n c a I de N a v a r r a fou a b a n s de tot u n a reina i una gran d a m a , tal v e g a d a la darrera d ' a q u e s t p e r í o d e final de les m o n a r q u i e s m e d i e v a l s h i s p a n e s , q u e va saber a n t e p o s a r s e m p r e els d e u r e s d ' e s t a t als seus p r o p i s , tal c o m d e m o s t r a el fet q u e , u n a v e g a d a a s s e g u r a d a la successió a la C o r o n a n a v a r r e s a per l ' i n f a n t a m e n t del seu p r i m e r fill, a b a n d o n é s a m b gran discreció Castella, on el seu marit i el seu c u n -yat l'infant Enric d ' A r a g ó , gran m e s t r e de l ' O r d r e de S a n t i a g o .

R i v a l s des de la infantesa a causa d ' u n a malaltissa enveja, rivalitzaven entre ells, capitanejant dos p o d e -rosos b à n d o l s de nobles rebels, per e n d e r r o c a r a don A l v a r o de L u n a , privat del rei Juan II , cosí g e r m à carnal dels infants a r a g o n e s o s i tres v e g a d e s c u n y a t s , a m b l ' ú n i c fi d ' o c u p a r el seu càrrec. Instal·lada de n o u al palau d ' O l i t e , cort del seu p a r e , i j u r a t j a el seu p r i m o g è n i t C a r l e s c o m legítim hereu de la C o r o n a , Blanca es negà per e x p r e s s a voluntat a tornar al seu

Retaule de Sant Jordi, possible retrat del Príncep de Viana. MNAC. Barcelona

costat, e s c u d a n t - s e a m b els seus deures de m a r e i d ' h e r e v a . Pot una d o n a s o t m e s a en c o s i à n i m a a la voluntat del seu marit, a b a n d o n a r - l o als tres anys de casada, estant e m b a r a s s a d a del seu segon fill?

A diferència del seu e s p ò s , la c o n d u c t a del qual e s c a n d a l i t z a r i a p r e c i s a m e n t per la seva capacitat innata per a transgredir tots els vincles, fins i tot els m é s sagrats, la reina Blanca, il·lustre d e s c e n d e n t de San Lluís de França ( C a p e t s ) i dels Évreux n o r m a n d s , pietosa en e x t r e m , però molt respectuosa a m b les ins-titucions de Déu i dels h o m e s , r o m a n g u é fidel a les tradicions d e m o c r à t i q u e s de la m o n a r q u i a navarresa i g o v e r n à el seu reialme seguint la política liberal, practicada pel seu pare el rei C a r l e s III el N o b l e . Lluny del q u e es pugui pensar, Blanca de Navarra no afavorí mai les r e l a c i o n s entre pare i fill. N o consta que el Príncep i les seves g e r m a n e s Blanca i Elionor viatgessin a Castella per a passar una t e m p o r a d a a m b llur p r o g e n i t o r o d ' a l t r e s m e m b r e s de la família pater-na dels T r a s t à m a r a c o m els seus o n c l e s reis de Castella o la seva m a t e i x a àvia, la riquíssima Elionor

(4)

d ' A l b u r q u e r q u e , ex-reina de la C o r o n a d ' A r a g ó , q u e vivia retirada a M e d i n a del C a m p o (Valladolid), on moriria l ' a n y 1435, en saber q u e els seus quatre fills v i u s Alfons, Joan, Enric i Pere, havien estat fets p r e -s o n e r -s pel Duc de Milà, q u e el-s havia derrotat a la batalla naval de P o n ç a .

Ni t a m p o c anà a les n o c e s de la seva g e r m a n a Blanca a m b el seu cosí g e r m à carnal Enric, Príncep d ' A s t ú r i e s , c e l e b r a d e s a Valladolid, on la seva m a r e preferí allotjar-se a la Cort del seu c o n s o g r e Juan II q u e a la del seu propi e s p ò s .

I si Blanca s ' a l l u n y à de Castella i del seu marit, no va ser n o m é s per a s a l v a g u a r d a r m o r a l m e n t als seus fills de la c o n d u c t a e n r a v e n x i n a d a i c o r r u p t e del pare i dels o n c l e s , perniciosa p e r l ' e d u c a c i ó del seu hereu i de les s e v e s filletes, sinó t a m b é per a protegir el seu reialme i, fins i tot a ella m a t e i x a del c o m p o r t a m e n t violent i t r a n s g r e s s o r del seu marit, q u e l ' h a g u e s s i n arrossegat a intervenir en u n e s lluites d i n à s t i q u e s q u e , per la seva estirp i c o n d i c i ó , n o p o d i a c o m p a r t i r de cap de les m a n e r e s a m b aquell e s p ò s , el qual preferia ser un n o b l e rebel en el r e g n e de Castella q u e un legí-tim rei i un b o n pare en el seu de N a v a r r a .

L'infant J o a n d ' A r a g ó

Les baralles familiars entre els T r a s t à m a r a c a s t e llans i a r a g o n e s o s tenyiren de s a n g l e s c r ò n i q u e s d ' a -quests antics regnes hispans en el d e c u r s de tot el

1400. El poeta Jorge M a n r i q u e i m m o r t a l i t z à la figura del pare i la dels seus g e r m a n s , els t e m e r a r i s Infants d ' A r a g ó , a les seves f a m o s e s C o p l a s q u e d e d i c à a la m e m ò r i a del seu pare després de la seva mort: " ¿ Q u é se fizo del rey don J u a n ? / Los infantes de A r a g ó n , / ¿ q u é se ficieron? / ¿ Q u é fue de tanto g a l á n ? / ¿ Q u é fue de tanta invención c o m o t r a j e r o n ? " . El poeta, impressionat per la personalitat d e v a s t a d o r a d ' a q u e l l s g e r m a n s , sorgits de l ' E d a t Mitjana p e r ò de mentalitat p l e n a m e n t renaixentista, n o d u b t à en perpetuar-los c o m e x e m p l e de l ' í m p e t u passional que i m p e r à en tot aquell b à r b a r segle XV.

T a n m a t e i x , n o m é s un d ' e l l s , l'infant Joan, pare del Príncep de Viana, q u e passaria a la història c o m el G r a n d e a Castella, l ' U s u r p a d o r a N a v a r r a i el S e n s e Fe (a la C o r o n a d ' A r a g ó , destinat a ser regent de Castella als 18 a n y s per la p r e m a t u r a m o r t del seu p a r e , en rei consort de N a v a r r a als 25 pel seu m a t r i -m o n i a -m b l ' h e r e v a d ' a q u e l l r e g n e , i en Lloctinent del seu g e r m à gran Alfons el M a g n à n i m , rei de la C o r o n a

d ' A r a g ó i de N à p o l s , en c o m p l i r els 36 a n y s , fou l'ú-nic en transgredir l ' o r d r e establert a m b el sol fi de forjar la U n i ó territorial dels 3 r e g n e s i assentar les b a s e s de la futura m o n a r q u i a hispana, encara que això li s u p o s é s d e s e n c a d e n a r , de m a n e r a alternativa i simultània, g u e r r e s civils en tots ells: Castella ( 1 4 2 0

-1 4 7 6 ) , N a v a r r a ( -1 4 5 0 - -1 4 7 9 ) i el P r i n c i p a t de C a t a l u n y a ( 1 4 6 2 1 4 7 2 ) , g u e r r e s d ' a l t r a b a n d a , c o n -t e m p o r à n i e s i coe-tànies a l ' a n g l e s a de les D u e s R o s e s , entre les C a s e s de York i L a n c a s t e r ( 1 4 5 0

-1484), q u e c o m e n ç à el m a t e i x any q u e la n a v a r r e s a .

El periodista i escriptor N é s t o r Lujan p u b l i c à a la revista Historia y Vida (n° 2 3 1 ) , un article sobre el Príncep de Viana, a m b el títol M u e r t e s m i s t e r i o s a s de la historia, en el que d o n a v a a e n t e n d r e q u e el p a r e del Príncep patia una enfermetat m e n t a l , a n o m e n a d a vesania. U n a o b s e r v a c i ó a tenir en c o m p t e j a q u e l'in-fant Joan va tenir en el d e c u r s de la seva agitada vida quatre aferrissats e n e m i c s . El primer, el seu propi g e r m à E n r i c , m o r t a c o n s e q ü è n c i a de les ferides r e b u -des a la batalla d ' O l m e d o ( 1 4 4 5 ) , on els infants arag o n e s o s serien derrotats per les tropes reials, c o m a n -d a -d e s pel seu cosí J u a n II -de Castella i el seu privat don A l v a r o de L u n a , que t a m b é rebé g r e u s ferides.

La desfeta de la Lliga de la n o b l e s a rebel s u p o s à la p è r d u a de tots els b é n s q u e tenien els infants a r a g o -n e s o s e-n aquell r e g -n e . El sego-n fou el m a t e i x L u -n a a qui don Juan perseguí des de llavors i no p a r à fins a durlo al cadafal. El tercer, el seu propi fill p r i m o g è nit C a r l e s de Viana, q u e va detenir el dia 2 de d e s e m -bre de 1460, a la ciutat de Lleida, on estaven r e u n i d e s les C o r t s del Principat, a c u s a n t - l o d ' u n intent de parricidi, raó per la qual el p a c t i s m e català s'enfron-taria o b e r t a m e n t a m b l ' a u t o r i t a r i s m e reial. I el quart, el seu n e b o t i e x - g e n d r e Enric IV de Castella, a qui no va p e r d o n a r m a i que repudiés p ú b l i c a m e n t a la seva filla B l a n c a després de 13 anys de m a t r i m o n i i se la t o r n é s intacta, però sense restituir-li els b é n s parafer-nals aportats al m a r i d a t g e per la princesa.

El s e g o n matrimoni d e D o n J u a n

I m m e d i a t a m e n t després de la m o r t de la Reina, les C o r t s n a v a r r e s e s v a n v o l e r c o r o n a r - l o , p e r ò el P r í n c e p , de natural pacífic i sense m o t i u s a p a r e n t s per a desconfiar del seu pare, les va fer desistir de fer-ho, objectant q u e no faria res que p o g u é s contrariar al seu p r o g e n i t o r q u e vivia a Castella, decidit a p o s a r fi a la p r i v a n ç a d ' e n L u n a i a c o n s e g u i r l ' h e g e m o n i a política d ' a q u e l l regne, don Juan el confirmà c o m lloctinent, càrrec q u e j a exercia en vida de la seva m a r e . ¿Calia aquesta ratificació per part del pare?

(5)

O n o m é s era u n a m a n e r a d ' i m p o s a r la seva autori-tat a m b caràcter p r e e m i n e n t , ara que la Reina j a no hi era? Tot i així, r e c o r d e m el q u e va deixar escrit el Príncep en el seu p r i m e r t e s t a m e n t h o l ò g r a f ( 1 4 5 3 ) , estant p r e s o n e r del seu pare a Saragossa: "... p u e s allende de mis otros d e r e c h o s , saben c o m o la Reina mi S e n y o r a , al t i e m p o de su m u e r t e , d e su m a n o les scrivio q u e , ella fenescida, m e levantassen luego p o r R e y e S e ñ o r s u y o , la cual scriptura, fecha por m i noti-ficar al Rey, m i Señor, sin la d e x a r publicar, en per-j u y z i o m í o fue m a n d a d a rasgar por su Alteza...".

L ' a n y 1443, dos anys després de la m o r t d e la R e i n a , el P r í n c e p i les Corts n a v a r r e s e s saberen de m a n e r a confidencial, m a i oficialment, q u e el seu pare (45 a n y s ) s ' h a v i a p r o m è s a m b la filla de l'Almirall de Castella J u a n a E n r i q u e z (15 a n y s ) , un m a t r i m o n i pactat a m b fins polítics, q u e convertiria a D o n J u a n en l ' a m o de Castella. La notícia, lluny d ' a l e g r a r al P r í n c e p , el s u m í en una gran a n g o i x a pel silenci del seu pare. Sabia que si es t o r n a v a a e m m a r i d a r , don Juan perdria l'usdefruit de viduïtat, tot i la petició feta per la seva m a r e de no c o r o n a r - s e sense h a v e r rebut a b a n s la seva b e n e d i c c i ó . M a i s a b r e m a m b exactitud els m o t i u s q u e d u g u e r e n a B l a n c a de N a v a r r a a incloure aquest p r e c maternal en el seu t e s t a m e n t dos a n y s a b a n s de la seva mort. U n a petició q u e , si bé no anul·lava els drets del seu p r i m o g è n i t c o m hereu uni-versal seu, ni t a m p o c els de les filles les infantes B l a n c a i Elionor en quant a l ' o r d r e de successió a la C o r o n a , p e r ò q u e , en c a n v i , sí el d e i x a v a m o r a l m e n t sota la potestat del pare.

El s e g o n m a t r i m o n i de don Juan s ' h a u r i a de p o s p o s a r fins l ' e s t i u de 1447, p e r q u è a b a n s els T r a s t à m a r a ara-g o n e s o s i castellans havien de llimar llurs diferències en el c a m p de batalla. L a desfeta de la Lliga rebel liderada pels infants d ' A r a g ó ( O l m e d o , 1445), d o n à un gir inesperat a la situació de don Juan. El seu g e r m à gran Alfons el M a g n à n i m , q u e vivia al regne de N à p o l s , li instava a r e c u p e r a r els i m m e n s o s béns familiars perduts en aquell r e i a l m e , p e r ò , alhora, t a m p o c volia que s'instal·lés a l ' A r a g ó de m a n e r a p e r m a -nent a fi d ' e v i t a r u n a nova guerra de fronteres entre els d o s r e g n e s .

T r a s un perillós rescat de la seva p r o m e s a , retingu-da c o m ostatge a Castella, i la seva posterior b o d a a C a l a t a i u d , d o n Juan, q u e h o havia perdut tot i no tenia on anar, es dirigí cap a l ' ú n i c lloc on podia fer-ho: El r e g n e de N a v a r r a , g o v e r n a t pel seu fill, i q u e gaudia d ' u n e m p l a ç a m e n t idoni per c o n t i n u a r la seva parti-cular guerra contra don A l v a r o de L u n a , q u e havia fet e n v e r i n a r poc a b a n s de la batalla d ' O l m e d o , a les

seves g e r m a n e s M a r i a i Elionor d ' A r a g ó , reines de Castella i Portugal, r e s p e c t i v a m e n t , per llur aliança a m b llurs g e r m a n s , els infants a r a g o n e s o s , en el cop d ' E s t a t de R à m a g a ( 1 4 4 3 ) , on d o n Juan segrestà i e m p r e s o n à al seu cosí g e r m à Juan 11, legítim sobirà de Castella.

La ruptura e n t r e pare i fill

Q u a n don J u a n arribà al r e g n e , a c o m p a n y a t de la seva s e g o n a e s p o s a , trenta anys m é s j o v e que ell, a m b tot el clan dels E n r i q u e z i d ' a l t r e s aliats rebels, seguits per llurs respectius m a i n a d e r s , tots p e r d e d o r s de guerra, els n a v a r r e s o s es sentiren envaïts i ocupats per u n a força estrangera. A m é s , el pare s'instal·là a m b tota la seva n o v a família castellana al palau d ' O l i t e , restaurat pel seu e x - s o g r e C a r l e s 111 el N o b l e i residència habitual dels Évruex, legítims propietaris del reialme. Ni el p o b l e n a v a r r è s , ni les seves C o r t s , ni el m a t e i x P r í n c e p , estaven preparats per aquella falconada de don J u a n , ni t a m p o c per enfrontar-se a les a g u e r r i d e s tropes q u e l ' a c o m p a n y a v e n . D'altra b a n d a , n o m é s arribar, don Juan c o m e n ç à a exercir la seva reial autoritat, anul·lant t r a n s a c c i o n s i buidant les a r q u e s p ú b l i q u e s per a c o m p r a r c o n s c i è n c i e s i e n g r e i x a r c o b d í c i e s , c o m s e m p r e havia fet a Castella, p e r ò , ara, per retenir una C o r o n a q u e no era seva. El fill, en c o m p r e n d r e q u e el seu pare no respectaria mai el dret n a v a r r è s que li prohibia regnar per h a v e r per-dut l'usdefruit de viduïtat, ni t a m p o c respectaria j a la m e m ò r i a de la seva m a r e , p e r q u è don Juan tractava d ' i m p o s a r a la seva s e g o n a e s p o s a en les t a s q u e s de g o v e r n d'aquell r e i a l m e , d e s p o s s e i n t - l o a ell de totes les seves legítimes atribucions, decidí no fer-se'n c ò m p l i c e de l ' e s c a n d a l o s a c o n d u c t a del seu pare i es retirà a G u i p ú s c o a en pública protesta pels e x c e s s o s del seu progenitor. El 5 de s e t e m b r e de 1450, el P r í n c e p , agraït per l'hospitalitat de la ciutat de San Sebastián i " e n virtut del seu p o d e r i autoritat reial", la hi atorgà el privilegi de no h a v e r de pagar el dret de d u a n e s a m b el r e g n e de N a v a r r a , que s ' h a v i a escindit en dos b à n d o l s : Els b e a u m o n t e s o s , partidaris de la legitimitat del fill, i els a g r a m o n t e s o s , partidaris del pare.

La guerra civil navarresa

La guerra esclatà l ' a n y 1450, quan el pare, després d ' h a v e r revocat lleis, capgirat institucions, i posat h o m e s de la seva plena confiança en els càrrecs i llocs estratègics del petit r e g n e , s ' a u t o p r o c l a m à pública i oficialment rei de N a v a r r a . A partir d ' a q u e l l m o m e n t , tots, m e n y s el seu oncle Alfons el M a g n à n i m , per una raó o una altra, aprofitaren aquella ruptura entre pare i fill per treure'n partit en benefici propi.

(6)

Ducadl.^ S de Atenas, A - ; - \ ">Neopatria,

: -à

1302t1390

•V. / ( ^ ÏÏ I T E R R Á N E O

POSESIONES EN EL MEDITERRÁNEO DE LA CORONA DE ARAGÓN

~J] Corona de Aragón • Exped'idón de Pedro III - - - - . . . . . . . . . Expedición de taime II

• R a n o d e Mallorca independiente

' entre 1 2 7 6 - 1 3 4 4 Expedición de Alfonso V

EXPANSIÓN DE CASTILLA

7J Conquista de Granada 1 4 9 2

7J Conquista de Canarias 1 4 7 7 - 1 4 9 6

7J Ñapóles incorporado en 1 5 0 3

Regnes peninsulars. Pres c/e H i s t o r i a d e E s p a ñ a . Ed. Santularia

D o n A l v a r o de L u n a , tot i ser el padrí del P r í n c e p , p e r q u è necessitava tenir a d o n Juan allunyat de Castella i o c u p a t en un altre front. Els Enríquez per obtenir la C o r o n a d ' A r a g ó per a l'infant Ferran, ger-m a n a s t r e del P r í n c e p , q u e havia nascut l ' a n y 1452, en plena guerra civil navarresa, a Sos (regne d ' A r a g ó ) . El seu c u n y a t el c o m t e G a s t ó de Foix, marit de la seva g e r m a n a petita Elionor, i aliat del seu pare, per-q u è aspirava a o c u p a r el tron n a v a r r è s , tal c o m li havia p r o m è s el seu sogre. Fins i tot, els m a t e i x o s b e a u m o n t e s o s i a g r o m o n t e s o s , d u e s b r a n q u e s bastar-des, e n g e n d r a d e s pel rei C a r l e s II el Dolent i el seu g e r m à Lluís, d u c de D u r a z z o , r e s p e c t i v a m e n t , se n ' a -profitarien d ' a q u e l l e s diferències entre pare i fill per a ventilar les seves p r ò p i e s .

N o u anys d e s p r é s de la mort de la Reina, el regne de N a v a r r a q u e d a v a incorporat a la roda de les múlti-ples g u e r r e s civils del 1400, on es d e s e n c a d e n a r e n les m é s e n c a r n i s s a d e s lluites entre pares i fills, entre c o s i n s , entre n e b o t s i o n c l e s , entre els m a t e i x o s fills legítims dels m o n a r q u e s o entre els legítims i els b a s -tards, i fins i tot, entre els m a t e i x o s bas-tards, c o m és el c a s de b e a u m o n t e s o s i a g r a m o n t e s o s . Conflictes familiars, p e r f e c t a m e n t definits en el darrer p a r à g r a f de l ' ú l t i m acte de la tragèdia històrica de Ricard III ,de W. S h a k e s p e a r e , on l ' a u t o r justifica la pau entre les d u e s C a s e s de York i L a n c a s t e r ,dient en b o c a de R i c h m o n d : "...¡Inglaterra ha estado m u c h o t i e m p o d e m e n t e y se ha d e s g a r r a d o a sí m i s m a ! El h e r m a n o d e r r a m a b a c i e g a m e n t e la sangre del h e r m a n o . El p a d r e , con su furia, a s e s i n a b a a su propio hijo. El hijo, o b l i g a d o , se convertía en el v e r d u g o del padre. Y t o d o p o r los d i v i d i d o s York y Lancaster, d i v i d i d o s

en su fiera división...". O no va ser així c o m va s u c -ceir a Castella entre g e r m a n s i c o s i n s carnals? O a N a v a r r a , entre pare i fill? O tal v e g a d a , la p r i n c e s a B l a n c a , ex-reina de Castella i g e r m a n a del P r í n c e p , no va m o r i r e n v e r i n a d a per la seva m a t e i x a g e r m a n a Elionor, c o m t e s s a de F o i x , tercera per ordre de s u c -cessió, q u e t a m b é c o b d i c i a v a el r e g n e ?

El conflicte s'internacionalitza

El P r í n c e p de Viana a b a n d o n à el seu r e g n e a l ' a n y 1456, d e s p r é s de la derrota militar d ' E s t e l l a d a v a n t les e n s i n i s t r a d e s t r o p e s del pare i el seu c u n y a t G a s t ó de F o i x , c o m t e - p a r de F r a n ç a . E n r e r a , d e i x a v a sis a n y s de dolor, intrigues, traïcions, r a n c ú n i e s , v i o l è n -cia, en les q u e havia c o n e g u t la h u m i l i a c i ó de la derrota, la capitulació, i fins i tot la p r e s ó i el d e s h e -r e t a m e n t , q u e feien i m p e n s a b l e una -r e c o n c i l i a c i ó entre a m b d u e s parts. D e fet, la causa del Príncep esti-g u é p e r d u d a des del mateix m o m e n t en q u è esti-g o s à rebel·larse contra la figura paterna per culpa dels seus e x c e s s o s , a part q u e el seu pare exigia a tots els q u e el servien un total s o t m e t i m e n t a la seva voluntat, q u e es regia pel b à r b a r codi de "ojo p o r ojo, diente por d i e n t e " , i no pel de la vía de la pau i el diàleg. M a r í a A r m e n d á r i z , m a r e de la seva filla natural A n n a , li d o n à diners i l'ajudà a fugir en c o m p a n y i a del seu secretari B a l b a s t r o . El Príncep volia c r e u a r els Estats de la C o r o n a per arribar a B a r c e l o n a i e m b a r c a r - s e r u m b a N à p o l s , a la Cort del seu o n c l e el M a g n à n i m , p e r ò la perillositat del viatge el féu desistir, v e i e n t - s e obligat a fer u n a llarga m a r r a d a per p o d e r arribar a Poitiers.

(7)

Allí, els dos h o m e s es separaren. El secretari pren-g u é el c a m í d'Itàlia per anar a N à p o l s i ell, el de París per entrevistar-se a m b el rei C a r l e s VII a fi de tractar diferents t e m e s p e n d e n t s c o m les rendes del ducat de N e m o u r s , r e t i n g u d e s pel c o m p o r t a m e n t d e l s B e a u m o n t tant a la guerra dels C e n t s A n y s c o m a les revoltes dels c a m p e r o l s de la J a c k e r i e , així c o m per a esclarir la c o n d u c t a del seu c u n y a t el c o m t e de Foix, vassall del rei de França, les tropes del qual havien envaït N a v a r r a c o m aliat del seu pare.

Tot i ser rebut al palau de Chàtelier, residència del m o n a r c a , a m b h o n o r s i deferència pel seu il·lustre parent, el Príncep h a g u é de r e s p o n d r e d a v a n t un tri-b u n a l . En C a r l e s r e s p o n g u é a totes les p r e g u n t e s del C o n s e l l del m o n a r c a a m b la serenor i el senyoriu q u e d ó n a estar en p o s s e s s i ó de la veritat. Per p r i m e r a v e g a d a , el Príncep acusà p ú b l i c a m e n t al seu c u n y a t el c o m t e de Foix i a la seva m a d r a s t r a de ser c u l p a b l e s de les d e s a v i n e n c e s a m b el seu p a r e , q u e havia c o n culcat el dret n a v a r r è s . El p r i m e r p e r q u è a m b i c i o n a va el seu r e g n e de N a v a r r a y la s e g o n a p e r q u è a m b i -c i o n a v a la C o r o n a d ' A r a g ó pel seu fill Ferran. El t r i o m f d i p l o m à t i c del Príncep fou i n q ü e s t i o n a b l e . D e m o m e n t , C a r l e s V I I de F r a n ç a n o e n v a í les V a s c o n g a d e s c o m era el seu propòsit i obligà al C o m t e de Foix a retirar les seves tropes de N a v a r r a , citant-lo, a c o n t i n u a c i ó , a París, p e r q u è d o n é s expli-c a expli-c i o n s dels seus aexpli-ctes d a v a n t el seu C o n s e l l d ' E s t a t .

Reconciliat a m b el rei de França, el Príncep es diri-gí c a p a Itàlia, cridat pel seu o n c l e A l f o n s el M a g n à n i m . A Milà, fou rebut c o m un heroi per la ciu-tat i els seus D u c s . A R o m a , per Calixte III el Bàrbar, el p r i m e r Papa de la família Borja, q u e g a u d i a d ' e s c ó propi en el Consell d ' A r a g ó . El P r í n c e p , a m b gran humilitat, li e x p o s à el conflicte sorgit en el seu regne p e r culpa de l ' a s p r e s a c o n g è n i t a del seu pare a causa de la seva d e s m e s u r a d a a m b i c i ó , parella a la de la seva m a d r a s t r a . El Príncep de Viana deixà a les seves m a n s l'arbitratge d ' a q u e l l conflicte familiar, a m b la p r o m e s a de q u è es subjectaria a la r e s o l u c i ó Papal. E n c a r a q u e Calixte III no va voler-se involucrar d i r e c t a m e n t a m b els T r a s t à m a r a a r a g o n e s o s , per estar enfrontat al seu oncle el M a g n à n i m , t a m p o c es m o s -trà insensible a ell, c o m e n s han fet creure, p e r q u è dies m é s tard, escrivia a l ' a r q u e b i s b e de T a r r a g o n a p e r q u è intervingués a favor de la seva causa.

F i n a l m e n t , a la p r i m a v e r a de 1457, el Príncep arri-bà a la C o r t del seu oncle al r e g n e de N à p o l s . Alfons el M a g n à n i m r e p r e n g u é d u r í s i m a m e n t al nebot per haver-se aixecat en a r m e s contra el seu p a r e , recor-dant-li q u e encara q u e la raó i la j u s t í c i a l ' e m p a r e s s i n , el seu d e u r e era obeir i s o t m e t r e ' s a la voluntat del seu progenitor. N o obstant, el sobirà de la C o r o n a , molt

diferent al seu g e r m à , t a m b é escoltà a m b gran atenció les raons d ' a q u e l l nebot, que algun dia hauria d ' h e r e -tar la C o r o n a d ' A r a g ó . D e s p r é s d ' e s c o l t a r la versió dels fets per boca del Príncep, el M a g n à n i m canvià l ' o p i n i ó q u e tenia d'ell i l'acollí c o m un fill a la seva Cort renaixentista, curulla d ' h u m a n i s t e s i artistes, on el Príncep hauria de traduir l'Ètica d'Aristòtil, una obra que dedicaria al seu oncle i benefactor c o m m o s -tra del seu afecte i agraïment.

El M a g n à n i m , q u e j a havia hagut d ' i n t e r v e n i r l'any 1453 a favor del seu nebot, exigint al seu g e r m à , no n o m é s l ' a l l i b e r a c i ó del seu p r i m o g è n i t , l l a v o r s e m p r e s o n a t , sinó t a m b é la restitució de tots els seus b é n s confiscats, decidí posar fi a l ' e s c a n d a l o s a i a n ò -mala c o n d u c t a del seu g e r m à , del que p r o c u r a v a dis-tanciar-se a m b la seva famosa frase: " M i h e r m a n o y y o n a c i m o s de un m i s m o vientre e non s o m o s de una m i s m a m e n t e " , i s'erigí en l'àrbitre de llurs diferèn-cies per arribar a una c o n c o r d i a entre tots d o s . El 27 d'abril de 1457, arribava a Tudela, a m b caràcter urgent, el seu a m b a i x a d o r R o d r i g o Vidal per entre-vistar-se a m b don Juan, q u e es negà, en r o d ó , a esta-blir c o n v e r s e s en aquest sentit. L'actitud negativa del seu g e r m à m o l e s t à p r o f u n d a m e n t al M a g n à n i m , q u e encara no li havia perdonat q u e h a g u é s perdut tot el p a t r i m o n i familiar a la desfeta d ' O l m e d o , i t a m b é es m o s t r à rotund al respecte: O rectificava i s ' a v e n i a a una c o n c ò r d i a a m b el seu p r i m o g è n i t o restaria exclòs a la successió de la C o r o n a d ' A r a g ó , q u e passaria d i r e c t a m e n t al seu fill gran C a r l e s de Viana.

Si a l ' a n y 1453, j a li va ser difícil subjectar-se a la voluntat del seu g e r m à gran pels c o m p r o m i s o s a d q u i -rits a m b els seus aliats, aquesta vegada encara ho fou més, p e r q u è gairebé j a ho tenia tot ben a p a m a t . A la m o r t del seu cosí Juan II de Castella, pocs m e s o s d e s -prés q u e la del seu privat don A l v a r o de Luna al patí-bul, don Juan havia procurat reconciliar-se a m b el seu nebot i e x - g e n d r e , tot i el fàstic que sentia per a ell, a fi de c o n c e r t a r el m a t r i m o n i dels seus fills petits ( T r a s t à m a r a - E n r í q u e z ) a m b T r a s t à m a r a s castellans, m e n t r e q u e seguia la lluita a N a v a r r a , on, els beau-m o n t e s o s havien p r o c l a beau-m a t rei al Príncep de Viana ( 1 4 5 7 ) , q u e es t r o b a v a a l'exili, per contrarestar les m e s u r e s del pare q u e havia n o m e n a t a la seva filla petita Elionor, c o m t e s s a de Foix, lloctinent seva en aquell reialme. D o n J u a n , d a v a n t d ' a q u e l l u l t i m à t u m del seu g e r m à , h a g u é de claudicar de molt mala lluna, acceptant, finalment, set m e s o s m é s tard, l'arbitratge del seu g e r m à gran ( C o m p r o m í s de Saragossa, 6 de d e s e m b r e de 1457). El dia a b a n s , es produí el gran terratrèmol de N à p o l s , en el q u e moririen 6 0 . 0 0 0 per-s o n e per-s .

(8)

Alfons el M a g n à n i m , m o l e s t per les dilacions del seu g e r m à q u e , per p r i m e r a v e g a d a , a r e m o l c de la guerra civil navarresa, havia deixat e n t r e v e u r e les s e v e s veritables intencions al c o n c e r t a r aquells m a t r i -m o n i s a -m b infants castellans, decidí protegir al seu nebot de tota aquella cobdícia i, a m b l'astúcia d ' u n g u i n e u , i n c l o g u é s e c r e t a m e n t aquell m a t e i x estiu de 1457, u n a clàusula en el seu testament, en la q u e o r d e n a v a seguir l ' o r d r e tradicional successori a la C o r o n a , tal c o m havia disposat el seu pare i a n t e c e s -sor Ferran I T r a s t à m a r a , dit t a m b é d ' A n t e q u e r a , fun-d a fun-d o r fun-d e la fun-d i n a s t i a a r a g o n e s a ( C o n c l a u fun-de C a s p , 1 4 1 0 - 1 4 1 2 ) . U n a m a n e r a d ' o b l i g a r al seu g e r m à a c o m p l i r aquella c o n c ò r d i a , fins i tot, si la m o r t se l ' e n d u i a a b a n s de concloure-la.

De S a l o m o n a J o b

El M a g n à n i m m o r i a el 28 de j u n y de 1458, sense haver-se signat la c o n c ò r d i a entre pare i fill. Don Juan fou coronat a S a r a g o s s a i per a c o m m e m o r a r - h o d o n à al seu fill petit Ferran (6 a n y s ) el ducat de M o n t b l a n c , el c o m t a t de R i b a g o r ç a i el senyoriu de Balaguer, les rendes dels quals el c o n v e r t i e n en un dels infants m é s rics dels r e g n e s h i s p a n s , reservant pel seu p r i m o g è n i t un despietat silenci. Ja lliure de tota autoritat superior, el pare tornà a p o s a r de m a n i -fest de forma clara i cristal·lina quines eren les s e v e s intencions respecte al seu fill g r a n , ignorant la clàu-sula t e s t a m e n t à r i a del seu difunt g e r m à .

El P r í n c e p , t r e m e n d a m e n t afectat, a b a n d o n à N à p o l s 2 0 dies després de la m o r t del seu oncle r u m b a Sicília, on fou rebut pel e n c a r a virrei del M a g n à n i m L o p e J i m é n e z d ' U r r e a , h o m e de total confiança del seu d e s a p a r e g u t o n c l e . En aquella illa r o m a n g u é un any, c o n d e m n a t al m é s rigorós o s t r a c i s m e , m e n t r e c a t a l a n s i sicilians treballaven en silenci per a c o n s e -guir aquella c o n c ò r d i a q u e havia d ' h a v e r - s e signat a mitjans de j u l i o l de 1548. D o n Juan, s e m p r e envejós i ple de r a n c ú n i a contra aquell fill q u e t o t h o m s e m -blava adorar, decidí allunyar-lo d ' a q u e l l a illa mitjan-çant l ' e n g a n y dels p r o m e t a t g e s . En C a r l e s de Viana, a m b una flota de set galeres, a b a n d o n à Sicília. En lloc d'anar d i r e c t a m e n t a l'illa de M a l l o r c a , el P r í n c e p d e s -obeí les o r d r e s del seu pare i n a v e g à a i m b a C e r d a n y a , on recalar uns dies per a descansar. D ' a l l í , e m p r e n g u é r u m b c a p a l ' O e s t , fins arribar a P a l a m ó s , i després cap al Sud, fins les platges de Salou, on d e s -e m b a r c a r i -e n -els s-eus a m b a i x a d o r s , -entr-e -ells, -el s-eu g e r m a n a s t r e Joan, bisbe de Saragossa, fill bastard del seu p a r e . S e g u i d a m e n t , i de mala gana, p o s à r u m b cap a M a l l o r c a , on, s e g o n s Zurita, fou rebut a m b gran

Castell de Santueri, a Santanyí (Mallorca) (Foto Última Hora)

fredor. El Príncep passà g a i r e b é sis m e s o s confinat a P a l m a de Mallorca. Des de finals d ' a g o s t o c o m e n ç a -m e n t s de s e t e -m b r e de l ' a n y 1459, fins el -m e s de -m a r ç de l ' a n y següent) en espera q u e el seu p a r e li atorgués el p e r d ó . D ' a q u e s t p e r í o d e , data la seva c o r r e s p o n -dència a m b Renat d ' A n j o u .

El pacifisme català

El P r í n c e p d e s e m b a r c à d ' i n c ò g n i t al port de B a r c e l o n a a mitjans de m a r ç de 1460, per signar la tan a n h e l a d a c o n c ò r d i a a m b el seu pare, a p r o v a d a p e r nadal. L a ciutat, en tenir noticia de la seva arribada, decidí dispensarli un gran r e b e m e n t , tal c o m c o r r e s -ponia a un hereu de la C o r o n a , fill de la b e n v o l g u d a reina Blanca, nora de Martí l ' H u m à . El p a r e , en saber q u e el fill se n ' h a v i a anat de M a l l o r c a sense el seu c o n s e n t i m e n t (el Príncep estava a punt de c o m p l i r 3 9 a n y s ) i q u e la ciutat de B a r c e l o n a l ' h a v i a rebut c o m un heroi, es dirigí d ' i m m e d i a t cap a la capital del Principat.

(9)

L ' e n c o n t r e entre els dos h o m e s tingué lloc el 13 de m a i g , a Igualada, on el fill havia sortit a rebre'1. El p a r e , q u e venia a c o m p a n y a t de la reina i l'infant Ferran (8 a n y s ) , li d o n à la seva m à a besar, afegint a c o n t i n u a c i ó : "Si m e haces h e c h o s de b u e n hijo, te los h a r é de b u e n p a d r e " . A p a r e n t m e n t r e c o n c i l i a t s , r e p r e n g u e r e n plegats el viatge vers a Barcelona, on entraren de nit.

La C o n c o r d i a de B a r c e l o n a del m e s de m a i g , n o m é s va ser u n a altra farsa per part del m o n a r c a , tal c o m es d e m o s t r à tres m e s o s m é s tard, a la ciutat de Lleida, on J o a n II, c o n e g u t en tots els estats de la C o r o n a c o m el S e n s e F e , o r d e n à la detenció del seu fill gran estant les Corts r e u n i d e s , acusant-lo d ' u n delicte d ' a l t a traï-ció: Intent de parricidi. La detenció del P r í n c e p de Viana, sense respectar la i m m u n i t a t q u e les Corts c a t a l a n e s garantien a tots llurs assistents fins 6 h o r e s d e s p r é s de ser c l a u s u r a d e s o s u s p e s e s , fou l ' e r r a d a política m é s greu que c o m e t é el Sense Fe.

El conflicte sorgit al Principat, arrel de la clàusula del M a g n à n i m i la d e t e n c i ó del Príncep, seria molt diferent al p r o c é s viscut al reialme de N a v a r r a , per-q u è el p a c t i s m e era u n a fórmula política de clar signe e u r o p e u , molt progressista, j a q u e respectava els drets individuals de tots els súbdits de la C o r o n a , drets q u e arrelaren p r o f u n d a m e n t a tots els Estats confederats, s o t a el r e g n a t del C a s a l reial d e l s C o m t e s d e B a r c e l o n a . R e c o r d e m la p a r a u l e s dirigides pel rei Martí l ' H u m à als diputats de les C o r t s , en 1406: " ¿ Q u i n p o b l e hi ha al m ó n que tingui tantes

franquí-cies i llibertats, i q u e sigui tan liberal c o m vosal-tres?". El mateix c o n c e p t e q u e d a v a t a m b é recollit en la fórmula a r a g o n e s a del j u r a m e n t de fidelitat al rei: " N o s , q u e v a l e m o s tanto c o m o v o s , os h a c e m o s n u e s -tro Rey y Señor, con tal q u e nos guardéis nues-tros fueros y libertades, de lo contrario, n o " . El Pacte con-d i c i o n a v a l'exercici con-del p o con-d e r pel con-de la llibertat, d o n a n t el p r i m e r l'efectivitat necessària per m a n t e n i r la llei i l ' o r d r e , i parapetant a la segona a m b les garanties i m p r e s c i n d i b l e s per assegurar el sa d e s e n -v o l u p a m e n t d ' i n s t i t u c i o n s pròpies i, alhora, indi-vi- indivi-duals. Un equilibri constitucional sense p r e c e d e n t s en aquella è p o c a , inspirat en les doctrines de R a i m o n d de Penyafort i r e c o l z a d e s per les dels franciscans Llull i E i x e m i n i s , a m b m à x i m e s c o m aquesta de LLull: " L a llibertat és una de les principals excel·lències dels h o m e s francs, la sevirtud n o m é s és c o m -parable a la m o r t " .

A c o m e n ç a m e n t s del 1400, el p a c t i s m e , estava j a tan arrelat q u e , ni una crisi dinàstica, ni una guerra civil, podien anihilar aquella c o n v i c c i ó popular de què el g o v e r n radica en el respecte profund a l ' a u t o -ritat de la C o r o n a , s e m p r e que aquesta acati i respecti les d i v i n e s i les h u m a n e s , és a dir, aquelles q u e s ' o -riginen del n o r m a l j o c polític entre cl p o d e r i les ins-titucions r e p r e s e n t a t i v e s del país. El segrest del P r í n c e p , on es g a u d i a d ' u n e s llibertats individuals sense p r e c e d e n t s , a l a r m à als catalans q u e no dubtaren en defensar els legítims drets del fill, inculcáis pel p a r e , i q u e p o s a v e n en perill les seves p r ò p i e s lliber-tats.

Part superior de la momia del Príncep de Viana. Monestir de Poblet (Foto A. Ballesteros)

(10)

L ' a c u s a c i ó del pare fou d e s e s t i m a d a pel Consell d ' A r a g ó , c o n v o c a t pel mateix m o n a r c a a principis de g e n e r de l ' a n y 1 4 6 1 , a Saragossa. Fou, llavors, quan el pare es n e g à en rotund a tornar-li la llibertat, si no r e n u n c i a v a a b a n s als seu drets de p r i m o g e n i t u r a .

La guerra civil catalana (1462-1472)

L ' e n f r o n t a m e n t entre el p a c t i s m e i l ' a u t o r i t a r i s m e reial de d o n Juan tingué d u e s etapes b e n diferencia-des. La p r i m e r a es produí a c a u s a de la detenció del Príncep a Lleida. La p r e s ó il·legal de don Carles fou el d e t o n a n t de la r e v o l u c i ó catalana del m e s de febrer de 1 4 6 1 , que obligà al m o n a r c a a capitular i a allibe-rar al seu p r i m o g è n i t , d e s p r é s de 3 m e s o s de captive-ri. D o n Juan es veié obligat a signar els p a c t e s de Vilafranca del P e n e d è s , la p r i m e r a constitució escri-ta de tot l ' O c c i d e n t e u r o p e u , q u e o b l i g a v a al bel·licós i autoritari m o n a r c a a respetar el Dret constitucional català. D o n C a r l e s fou j u r a t c o m lloctinent del seu pare a la catedral de B a r c e l o n a , el 24 de j u n y de 1 4 6 1 , festivitat de Sant J o a n . La s e g o n a , s'inicià després de la mort del P r í n c e p . Si la c o n d u c t a a N a v a r r a del prim o g è n i t de la reina B l a n c a pot considerarse r e c u s a -ble (ens t r o b e m d a v a n t d ' u n cas q u e entra de ple en el m ó n de la casuística), al Principat, en canvi, el seu c o m p o r t a m e n t fou exemplar. La c o n v i c c i ó generalit-z a d a de q u è havia m o r t enverinat, n o n o m é s fou l'ar-g u m e n t que nodrí a la m a t e i x a l'ar-guerra civil, sinó q u e , alhora, convertí al P r í n c e p de Viana en el defensor indiscutible d ' a q u e l l e s llibertats, de nou en perill, d o n c s tot q u e d a v a anul·lat a m b el seu traspàs.

El paladí d e les llibertats

Sense a d o n a r - s e ' n , el m a t e i x d o n Juan, dut per aquella fúria incontenible contra el ell fill, l ' h a v i a convertit en un heroi, en el paladí de les llibertats, de tots aquells p o b l e s q u e aspiraven a no p e r d r e les s e v e s . D e u a n y s després de la seva mort, el Príncep de Viana e n c a r a infligí u n a d u r í s s i m a derrota m o r a l al seu p a r e , q u e es veié obligat a signar per s e g o n a v e g a d a els p a c t e s de Vilafranca del P e n e d è s , p e ç a capital del p a c t i s m e i g e r m e n del Dret constitucional m o d e r n . D ' a q u e s t a m a n e r a , gràcies a la seva tragèdia personal, iniciada a N a v a r r a , p e r ò d e s t i n a d a a con-cloure a C a t a l u n y a , i q u e té tots els ingredients d ' u n a

gran tragèdia clàssica, p e r m e t r i a c o n s o l i d a r a l ' a n y 1472, a les portes del R e n a i x e m e n t , la política pactis-ta q u e regia en tots els Espactis-tats de la C o r o n a , un altre gran t e m a de fons de la burgesia catalana en el segle XV.

Bibliografia

1. De Bofarull P. y Mascaró P. Colección de Documentos inéditos de la Corona de Aragón. Tomos XIV y XV.Barcelona: Imprenta del Archivo, 1858.

2. Desdevises du Desert G. Don Carlos d'Aragon, Prince de Viane. París: Ed. Armand Colín, 1889.

3. Ibars Puga M. El príncep de Viana. Barcelona: Ed. Columna Jove, 1996.

4. Ibars Puga M., El príncipe de Viana o la tragedia del hombre y su entorno. Revista Historia y Vida: n° Extra 95. Barcelona.

5. Ibars Puga M. El Príncipe de Viana, rebelde con causa". Revista La aventura de la Historia: n° 49. Madrid, 2002. 6. Ibars Puga M., García de Paz J.L. En busca de Carlos, Príncipe de Viana. Revista Arqueología del S. XXI: n° 289. Madrid, 2005.

7. Lujan N. Muertes misteriosas de la Historia. Revista Historia y Vida: n" 231. Barcelona, 1973.

8. Pedro Abarca J.S. Segunda parte de Los Anales históri-cos de los Reyes de Aragón. Universidad de Salamanca,

1684.

9. Safont J. Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484). Supervisado por Josep Ma Sans i Travé. Barcelona: Fundación Noguera. Col. Textos i Documents, 1992.

10. Silió C. Don Alvaro de Luna y su tiempo. Madrid: Ed. Espasa-Calpe, 1935.

11. Vicens Vives J. Juan II de Aragón (1398-1479) Monarquía y Revolución en la España del Siglo XV. Barcelona: Ed.Teide, 1952.

12. WEB: www.poblet-pviana.com

13. Zurita J. Anales de Aragón. Internet: Libros en RED. Tomo XVI.

Figure

Actualización...

Related subjects :