Ordenació de les urgències a la
ciutat de Barcelona
• Important increment d’utilització dels serveis d’urgències hospitalaris amb
una forta ineficiència à 30%-35% urgències ateses als hospitals són de baixa complexitat
• Implicacions en la qualitat assistencial per la demora d'atenció a
pacients amb risc i major cost d ‘atenció que si s'atén en una altre dispositiu assistencial d’urgències
• Una de les prioritats del Sistema Sanitari Públic Català durant la dècada
del 2000 . El Mapa Sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya
2006-2015 planteja
– actuacions orientades a racionalitzar i adequar la utilització de
serveis d’urgències hospitalaris , – millorar el temps de resposta i
Atenció a les urgències : una necessitat de planificació
• Accés lliure a dispositius d’urgències de baixa complexitat, per via
presencial, i a central de trucades, per via telefònica. Amb derivació qualificada a dispositius d’atenció complexa quan correspongui • Cartera de serveis diferenciada segons dispositius, amb
correspondència amb els nivells de triatge del Model Andorrà de Triatge • El lloc on es dona l’atenció no determina el tipus d’atenció.
Direccionament de l’atenció immediata als dispositius més adequats
segons complexitat de la urgència
• El sistema de pagament s’ha d’adaptar als dos nivells de complexitat,
el primer de base poblacional independentment on es faci l’atenció i el
segon nivell ajustat per complexitat i acords de concentració d’especialitats
Atenció a les urgències : elements clau del model
• Resolució en els dispositiu més adequat i eficient segons casuística
• Reducció d’urgències banals en els serveis hospitalaris.
• Disminució de demanda d’atenció immediata “no urgent”.
• Concentració de punts d’atenció urgent, amb augment de la capacitat
de resolució i optimització de recursos humans.
• Millor coordinació en l’activació de recursos i en el seguiment.
• Informació més clara i senzilla per a la població
Atenció a les urgències : beneficis i impactes esperables
• L’ordenació territorial impulsant el treball en xarxa d’integració dels
diferents dispositius i amb el lideratge compartit
• El desplegament dels CUAP per millorar capacitat resolució i temps de
resposta de l’atenció primària
• La complementarietat de l’atenció urgent i l’ordenació de fluxos entre
hospitals terciaris, hospitals de referència i els CUAP
• L'ordenació de fluxos de transport sanitari urgent – SEM per
descongestionar les urgències dels grans hospitals
Pla d’ordenació 2008-2012 . Eixos d’actuació
• Orientació segons les necessitats en l’ús dels recursos adequats per
cada situació : emergències 112 / 061, consultes sanitàries Sanitat Respon
• La modernització dels equipaments i les millores en l’organització
dels serveis d’urgències hospitalaris
• La implantació d’un sistema de classificació de pacients únic a la ciutat ,
el MAT
• Impuls i consolidació dels sis codis d’activació d’emergències
Pla d’ordenació 2008-2012 . Eixos d’actuació
• El desplegament dels centres d’urgències d’atenció primària (CUAP)
han representat avenç en accessibilitat i resolució de les urgències
• Els CUAP presten atenció de qualitat , resolutiva i propera al ciutadà ,
funcionen de forma coordinada i amb consultoria amb els serveis
d’urgències hospitalaris i amb el SEM
• Complementarietat de l’atenció urgent i ordenació de fluxos cap als
dispositius que puguin oferir els resultats més eficaços:
– Centres d’urgències d’atenció primària: assumeixen les urgències de baixa i
mitja complexitat
– Hospitals de referència: assumeixen les situacions d’urgència de potencial risc
vital i també situacions molt greus
– Hospitals terciaris: assumeixen les situacions de risc vital immediat i situacions
d'emergència o molt urgents.
CUAP: dispositius estratègics de proximitat
§ Funcionen les 24 hores del dia, tots els dies de l’any
§ Tenen una elevada capacitat resolutiva:
ü Proves diagnòstiques:
- Analítiques de sang i d’orina
- Radiologia, connectada amb els serveis d’urgències dels hospitals de
referència
ü Boxs d’observació
ü Sistema d’informació compartit. Accés a l’HCC
ü Trasllats de pacients amb ambulància del SEM. Sanitat Respon. 061
Dispositius estratègics de proximitat d’atenció urgent
94%
Pla d’ordenació de les urgències 2008 -2012
Centres d’Urgències d’Atenció Primària
treballen de
manera integrada amb altres dispositius d’atenció
urgent
Pla d’ordenació de les urgències 2008 -2012
§ Els CUAP presten una atenció de qualitat, resolutiva i molt propera al
ciutadà
§ Els CUAP garanteixen una coordinació eficaç amb els serveis
d’urgències hospitalaris
ü L’equipament de radiologia està connectat al servei d’urgències
de l’hospital i quan es necessari els seus professionals fan consultoria amb els especialistes hospitalaris
§ Els CUAP donen un suport molt resolutiu als EAP
ü Treballen de manera coordinada amb els metges i infermers d’atenció
primària amb qui comparteixen protocols i informació clínica per garantir la continuïtat de l’atenció
Desplegament dels CUAP a la ciutat de Barcelona
Pla d’ordenació de les urgències 2008 -2012
*Està prevista la creació del CUAP Sant Andreu, que assumirà els serveis que està duent a terme el CAC Sant Andreu, que actualment ofereix atenció continuada (feiners 20-8h, dissabtes 8-8h,
diumenges i festius 8-8h) complementàriament a l’horari del CAP
Àrea
Integral de Salut
Districtes CUAP Entrada en
funcionament Origen
Barcelona
Esquerra Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-S. Gervasi, Esquerra de l’Eixample
CUAP Manso 2008 Reordenació de CAC
Barcelona
Dreta Dreta de l’Eixample, Gràcia CUAP Esperança CUAP Dos de Maig 2008 2010 Reordenació serveis d’urgències hospitalaris
Barcelona
Nord* Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, CUAP Cotxeres CUAP Horta 2010 Al llarg del 2011 Nova creació Reordenació de CAC
Barcelona
Litoral Ciutat Vella,
Sant Martí
CUAP Peracamps CUAP Sant Martí
2008 2010
Reordenació del Centre Reordenació de CAC
Xarxa d’urgències a la ciutat de Barcelona
Pla d’ordenació de les urgències 2008 -2012
Manso SantMartí Plató Clínic Valld'Hebron Cotxeres SantPau DosdeMaig Mar Peracamps S.Cor CUAPHorta SantAndreu* Esperança
Sant Martí Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sants-Montjuïc Hospital Clínic Hospital Plató
Hospital del Sagrat Cor
Pg. Sant Joan de Déu, 2 08950, Esplugues de Llobregat
T. 932 532 100
Hospital Sant Joan de Déu
Eixample
Ciutat Vella
Sant Martí Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Eixample Sants-Montjuïc
Hospital Vall d'Hebron
CUAP Horta (Entrada en funcionament
octubre, 2011)
CAC Sant Andreu (Futur CUAP)
Ciutat Vella
Alguns resultats del Pla d’ordenació 2008 - 2012
L’any 2010
a la ciutat de Barcelona es van atendre
853.988
urgències
.
-
El 69,5% es van atendre als serveis d’urgències hospitalaris
- El 30,5% als dispositius d’atenció primària
En el
període 2007 – 2010:
-
Les urgències hospitalàries han disminuït un -12,7%, produint-se 86.400
urgències hospitalàries menys
- Les urgències ateses a l’atenció primària s’han incrementat un 38,6%,
produint-se 72.490 urgències. Aquest increment ha estat motivat sobre tot per la posada en marxa dels CUAP
- L’hospital Clínic amb el procés de d’ordenació (2008) presenta un decrement
de les urgències: -20,5%; el CUAP Manso incrementa activitat en un 47% amb
Alguns resultats del Pla d’ordenació : AIS Esquerra
Pla d’ordenació de les urgències 2008 -2012
• AIS Esquerra va atendre durant el 2010, 212.242 urgències
§ 130.617 en els SUH (62% en el territori)
§ 81.625 en els dispositius extrahospitalaris CUAP Manso, dispensari
carrer València i CAC Carles Riba
• Període 2007-2010 les urgències AIS Esquerra van disminuir – 13,3%
§ H.Clínic -20,5 %
§ CUAP H.Sagrat Cor + 23,8%
§ CUAP H.Plató + 51,5%
• CUAP Manso ha incrementat activitat des de posada en marxa un 47% .
•
MAT
•
Pla de Comunicació
•
Accés a la informació
•
Evolució del model de contractació i pagament
•
Seguiment i avaluació
•
Pla d’Acció
Instruments i reptes per al desplegament del model
•
La implantació d’una
única modalitat de triatge d’urgències
i
emergències
es considera una
intervenció fonamental
per millorar
la
qualitat de l’atenció
a les urgències
•
L’atenció als pacients
es fa en funció de la
prioritat
que se’n
deriva del nivell assignat
, i
no pas del temps
d’espera o del
moment d’arribada
•
A
Catalunya
s’ha
proposat
el sistema de triatge conegut com a
Model Andorrà de Triatge (MAT)
•
Cal
superar la classificació de les urgències
segons nivell
assistencial (AP – Hospital) i
parlar més aviat de xarxa
i de
punts
Instruments i reptes per al desplegament del model:
Model Andorrà de Triatge (MAT)
•
Les actuacions dirigides a millorar coneixements, actituds i hàbits dels
usuaris han demostrat ser eficaces sobretot si són continuades , el
PIUC és un bon exemple
•
L’APS ha de facilitar als usuaris els horaris i punts d’atenció per millorar
l’accessibilitat a l’atenció urgent i continuada
•
Aquestes actuacions permeten reduir la demanda inadequada i millorar
la utilització dels recursos disponibles
•
La divulgació del sistema d’atenció d’urgències ha contribuït a generar
expectatives realistes al conjunt de la població
•
L ’orientació del ciutadà per ser atès en el dispositiu més adequat i la
utilització correcta dels recursos assistencials donarà una millor
Instruments i reptes per al desplegament del model:
Pla de comunicació
•
Cal garantir que el
professional assistencial disposi de la
informació
sanitària del pacient que ha d’atendre :
accés a la
informació de les estacions clíniques
on hi ha aquesta informació
•
Garantir l’accés del metge de capçalera
a la informació dels
processos d’urgència del malalt
•
Potenciar
l’ús i les funcionalitats de la Història clínica
compartida
de Catalunya (HC3)
Instruments i reptes per al desplegament del model:
Compartir la informació
•
En la contractació i pagament de l’activitat d’urgències conviuen
dos
sistemes
: el model
d’assignació territorial
de recursos en base
poblacional i la
contraprestació per unitat de serveis
i per procés
•
El
futur sistema de finançament
territorial de base poblacional
corregida haurà de
promoure la integració de serveis
i preveure
incentius dirigits a propiciar-ne la gestió
coordinada i la
continuïtat assistencial
Instruments i reptes per al desplegament del model:
Model de contractació i pagament
•
Orientació de la gestió als resultats, amb la delimitació dels
indicadors
d’accessibilitat, nivell i capacitat de resolució
per establir els
criteris per a la compra i la contractació de serveis
– Accessibilitat: temps de demora i també l’absència de barreres inadequades per a
la utilització dels serveis (geogràfiques, físiques, socioeconòmiques, etc.)
– Capacitat de resolució eficient dels problemes i les demandes, posant l’atenció al
lloc i als professionals més adequats
– Qualitat: avaluada en termes de resultats de salut, satisfacció i seguretat
