El sistema de nominació al Priorat

XAVIER ROIGÉ VENTURA

Hiha moltes formes de ser parentid'en- focar les relacionsentre els parents.Per definir-les i kientiñ-cer-tes, els individus d'una societat recorren

a

una serie de noms itermes que perme tenclassifica r alsparents en categories iordenar les seves relacions.En aquest sentit,les for- mes de família ide filiacióes combinen per constituircategoriesde paraulesmit- janr;ant les quals l'individu pot reconéi- xer elsagrupamen tssignificat iusdeI'es- tructura socia l en la que ha nas cut (Leach, 1958:143).Per

a

I'Antropologia, I'estudi deles formes de nominació ha estat un deIs seus tem es centra ls, donant l/oc

a

apassionadesiabstractes potémiques

a

I'entorn de la seva signifi- cació.A Europa, els estudisetno/ógics sobre les formes de nominació idenomi- nació s'han interessat sobre totperla forma d'utilització d'aquests noms, les situacions en que apareixen , i les fun- cions que adopten segons les circums- téncies en que són utilitzats. A partirde I'analisi dela nomenclatura,deIstermes d'epel-leciái formes d'edrece r-s'hi és possible dis tingir la conceptualització que se'nfa deIs parentsicom se'lsclas- sifica dins d'una xarxa jetérquice en la que,

a

partir de la denominació , es poden reconéixerels drets i deures assignats

a

cada parent, les relac ions socials efectives , les in t e ra c cio n s mútuesiels seus comportaments.

En aquest art ic le anali tza rem les caracte rístiquesdelsistemadenomin a- cióemprat

a

la poblacióde Gratal/ops,al PrioratoEn elsistema de nominació empraten aquesta

oobtecio',

com en tot el sistema europeu de nominació , podem observardiversos eleme nts que configuren laidentitat persona li familiar:

1)elnom delacasa,utilitzatnomés de forma oral, per situar

a

cada indi vidu

, L'analisies lonamenta eninformació oral(reco- lIidael1984-1988)idocumental(Roigé,1988).La documentació emprada compren documentació diversa,comlesUibretes de Compliment Pasqual, censosipadronsiRegistres de Baptismes(Arxiu Municipalde Gratallops.ArxiuParroquialde Grata- 1I0ps.ArxiuDioceséde Tarragona):El meu agra;- mentaJaume Sabaté pelseu suponiajuda.

com

a

membre d'ungrup doméstic,amb un comportamentiuna ideologia que, ens recorda -eom assenyala Iszaevich (198 1)- "la consciencia del l/oc de la casa enI'ordre jerérquk: delpoble»;2)el nom propi, express ió de I'in divi - dualisme i d'una certa jerarqu ització familiar; 3) elcognom, ima tg e de la comunitaten movimentiexp ressió legal delalegitimitaticontinurtat familiar;4)la terminologia (o forma de nom inació deIs parents) ,fina lment, expressa els sign ificatsafectius iles relacions de reci- procitat,amb un sistema d'actitudsasso- ciades

a

cada denom inac ió.

ELSNOM S DELES CASES

El nom de la casa (identificat alPriorat com a Cal,contraccióde"casa det»)es refereix sobre tot

a

les persones que habitenen un grup domestic, iper exten- sió

a

la casa que ocupen,pero no té unes connotacions geogratiques, com ho té enles zones demasies(on s'utilit- za mésla forma Cancontraccióde Casa d'en...).

Els noms deles cases són un mece- nismeper

a

distingir i iden tificarla perti- nenes deIs individus

a

ungrupaoméstic, en un contexten elqualhihauna consi- derable duplicació deIs noms formals (noms propis i cognoms),

a

la vegada que permeten ordena r les rela cion s socials classifica nt

a

cada individu en una posició socioeconómica coneguda per tots elsmembres

a

través del reco- neixementde cada casaidentificada pel seu nomoMoltpoques vegades eltro- bemescrit,ni en documentspúblics ni familiars.Pereixo,moltsnomssóndifí- cilsd'identifica rquant

a

la seva significa- ció, i s'aparten del tot de les paraules conegudes

o

dela seva correcta grama- tica.A més,elnom dela casaes carac- teritzaperque I'han dona telsaltres.

Com indic évem, la funciódelnom de les casesés doble: evita rles confusions deIscognomsi-sobre tot- indicar la pre- senciadelgrup domes tic

a

lacasai la seva inserció enI'espaisocial. Sembla

satisfer una exig encia de definició de grups de parents segons la seva resi- dencia (Sev e ri, 1980:115;Iszaevich, 1981)peroalhorael nom serveixperevi- tarles confusions creadesper una ele- vada homonímia. La gran difusió d'al- guns cognomsi la seva repeticióels fa ineticecos, com constata Navarro a Mecina (1977:112), tantper distingir a les persones individualment com per agruparun certnombre de grupsdomes- tics units per relac ions de paren tiu.A tnés, aquests noms situen

a

cadascú dins la jerarquia de la propietat. Alguns noms deles cases esrepeteixen durant segles, de manera que la reivindicació d'una antiguitatmés gran constitue ixun element de prestigi,al costat de noms quetenen una menor antiguita t.Com es formen aquestsnomsresulta difícild'es- tablir.

DeIs 124 noms recoll its sobre les cases deGratal/ops, un tete (3 7)sem- bIen derivar d'atributspersona ls,un altre terc (34) de noms propis i la resta de noms,de puntsqeoqrsttcs,nomsd'oficis id'animals (quadre1).Elsderivatsd'etti - buts personals (de condicions perticu- lars deIs individusode característiques dela casa)subsisteixen totique es per- di la sevasignificacióamb elpas deIs anys. Quimés qui menys,tothom dela própia família coneixalguna interpreta- ció delnom dela seva casaidelseu ori- gen,perola majo riad'aquestesexp lica- cionssón poccrei'bles.Algunssemblen una formació eti mológica cla ra (Cal Xicolí, CalSalterí, Cal I'Homedí, Cal Pulida),mentre que d'altres són difícil- mentidentificabl es (Cal Mal/enga, Cal Xepot, Cal Tost) oconserven la forma lexicalifonológ ica de la paraula inicial (CaI'Alemany, CaI'Estel,CalSort).

O'entre els procedents de noms pro- pis,la majo riad'el/s (30)s'hanformat

a

partirde nomsmasculins,inomés10de femenins. Tot ique el nom de la casa sobreviuenca raquenojano existe ixi la persona queIiha donatorigen,aquests noms semb len havertingu t unavigencia gene ralme n t més curtaque elsaltres . Cald ria destacar, també, t'existéncie 81

NARRIA

Quadre 1. Alguns noms de les cases de Gratallops

CalConill,CalMerla,CalRebany,Cal Mallenga, Cal'Arany, CalMestre,CalBaster,CalCorreu ,Cal'Herrero,Cal Marxant,CalSerraller,Ca l'Apotecari,Cal Metge,Cal Teixidor,CalTeler,CalPastisser,Cal Pastelero,Cal Canyisser,Cala Botera,Cala CintaPietat ,Cala CintadelRebany,CalJulio,Cal Francisquet,CalJaume de l'Euláli a, CalJaume tForner,Cal'Anton,Cal Mateu, CalBaptistePorrera ,Cal Martinet,CalXimet,Cala Pietat,Ca l'Enri queta, Cal'Es colástlca ,Cala Palmira,CalRemigio,CalMingo,CalBaldomero,CalPere Maco, CalCristófo l, CalCecilio ,CalGrego ri,CalJaume ElPelip,CalaMónica, Cal'Oleguer,CalRicardo,CalRoe,CalRutino,Ca l'Emflio, Cal'Eulália,CalJoande I Mas, Cala Salut,CalSenyorAndreu,Cal Joan del Mas,CalDoménec,Cal Guiamet,CalPiqué,Cal Jover,Cal Vilella, CalSaura,Cal Molina, Cal Mestre Piqué,CalRos,CalPinyol delL1oar, CalPellicer,Cal Valls,CalGrau,CalGuiu,CalGrauet,Cal Mestre, Cal Xicolí,Cal'Alemany, CalPulida ,CalXepot, Cal Monjo,CalSalteri,CalBatllet,Cal'Estel, CalPixe res ,Cal Volant,CalPlo rades,CaI'Homedí, CalSorl,Cal Pelat,CalGenot,CalTost,CalRaton,CalGepet,CalPisto les,CalRatat,CalaManya ,CalGodo,CalSalut,Ca Bistet,CalTort,CalMánic,CalRatat ,CalSord,Cal Xota, CalXubit,CalBistet,CalXafat,Cala Veva,Cal Mingo, CalPorlal,CalPouet Mateu.

FONT: Inform ació oral,J.Sabaté (1986)iA.González (1985).

d'algunsnoms complexos, procedents de divisions d'aquellacasa,quan convé precisarmés enla definició (Cala Cinta Pietat,CalJaumetdeI'Eulalia, CalJau- met Fomer,CalBaptiste Porrera).D'al- tra banda,algunses presentenenforma dim inu ti va (Cal Jaumet, CalMartine t, CalXimet) ialguns enla seva forma cas- tellana (Cal Julio,CalRemigio,CalBal- domero). L'originalitatdel nom, dones, contribuiria

a

l' éxi:

o

fixaciód'unnom de la casa.

La utilització del cognom familiarcom a nom de la casa, en can vi, és menys habitual. En aquests casos,la utilització delcognom suposa una valoraciósocial de la continu ttetgenealógica. Semblen haver estatles cases amb majo rpropie- tatles que hanmanting ut elcognom com

a

nom dela casa.Enaquests casos,el cognom actuavacom

a

elementde pres- tigi no només per

a

les persones d'aque ll grup doméstic,sinótambé les persones procedents d'aquellgrup i que porten el mateix cognom, mantenint un parentiu IIunya reconegut.Junt amb aquests,tro- bem alguns grups doméstics amb cog- noms d'origen castella (Cal Molina, Cal Garcia), en que I'adopció delcognom seria la conseaüenciedelaseva origina- litat dinsdelpoble.

L'origendeis noms formats

a

partirde noms d'oficisésciar,i pot coincidiramb I'a ctivi tat pro fessio na l d'un deis seus membres.Tanmateix la relac ióno sem- pre és directa

i,

de fetsubsisteixen els noms d'alguns oficis desapareguts des de fa anys al poble

o

d'aquella casa(Ca I'Apotecari, CalMetge,Cal Teixido r,Cal Teler) . Sign ifica ti vament, el IIeng uatge tendeix

a

idear novesformes per evitar dup licacions i assignaraix í classifica - cionssense confus ions .

No hem trobat més que dos noms de les cases que facin referencia

a

la proce- denciageografica

o a

la situac ió de la casa. És sobre tot elgrup doméstic el que conserva i transmet elseu propi nominola casa.Com assenyalaJuliano (1984:72), «elgrup domésticdóna nom

a

la casa i no

a

t'lnvets e», Sialguna família ha marxat del poble continuara sent coneguda amb el mateixnom, isi una família no originaria del poble com- pra una casa,aquesta no sera coneguda en princ ipiamb el nom anterior.Els del poble identifiquen aquellacasa com «la casa del costat de Cal",

o

fins itot com

a

«la casa on abans hi vivien elsdeCsl.:» , Aques ta id entifica ció amb el grup doméstlc fa que, sovint, la transmiss ió delnomnohagi seguit lalínia patrilinea l.

De fet, més que una Iínia genealógica rígida -com el cog-nom-, el renom segueix laIínia patrimon ial. Si un patri- monifamiliar es parteix, el renom es quedara amb que quedi

a

viure

a

la mateixa casa,mentre la resta deis ger- mans adoptaran el cognom d'on vagin, un de nou o desdoblaran I'anterior. En definitiva , la funciona lita tdelnom de la casa es refereixtanta senyalar la con ti- nuTtatdela propietatcom

a

procurar un sistemaqueasseguri laidentificaciódeis individus com

a

formant partd'un mateix grupdomesticoJuliano (1984:76- 77),en contra de I'opinió d'lszaevich (198 1) assenyala que elsnoms de la casa es limiten

a

marcar la pettinence de cada indivi du

a

un grup, peró que són se- ménticeme ntneutres,pelque no tenen un contingut essimetric

o

de dife - renciaciósocial.

ELNOM PROPI

Elnom propi(<<el nom»),com les altres denominac ions,té una funció assimila- doraidistintiva,funcionacom un verita- ble «m a rca do r familiar" (Z onab en d, 1980:12). Donat alnen nou nascut pels seus pares, la seva elecció no es fa absolutament

a

I'atzar, sinóque exores- sa un missatged'ordre familiaro social.

Si la transmissiódel cognom té una iden- tificació legal de filiacióila del renom té relació amb la transmissióde t'ner éncie, elnom dota d'unapersonalitat individual

a

quiel rep dinsde la seva generació,i tendeix

a

retorcer uns IIigams de tipus espiritual

a

través deIsmecanismes d'e- lecció.

Sielscognomsnomés varienper cau- ses detnoqréñques ide mobilitat de la població,enI'elecció deisnoms es pro- dueixen significatives variacions al IIarg del període analitzat. Com indica Bes- tard (1985:69), els noms poden variar amb el temps,passant del «registre de parentiual registre de moda".Per com- provar la variabilitaten els noms elegits, hem comptabilitzatelsprimers noms de les persones nascudes

a

Gratallops en tres períodes diferen ts, el segle XIX (182 6- 1860), elposterior

a

latñ-toxere fins

a

la GuerraCivil (1896- 1940)ielque va dela Guerrafinsel1985.La principal conclusió que potextreure'sde I'evolu- ció deisnomsésla gran diferenciaentre I's tock deisnoms utilitza tsalXIXien els darrers anys.Mentre que durant el XIX, elnombre de noms utilitzatsera molt limitat(a Gratallops,una mitjanade 21,7 persones batejades per cada nom mas- culí, ide17,2per als femen ins),durant el XX elsnoms van anardiversifica n t-se extreo rdinérieme tü (també

a

Gratallops, 82

::::::::===~:...::~==--=========.======:..:...-=:....======:::.=::-_-:::::::::=::==.:..._.=...:.: --=;..;;...;~_

1826-1860 1896-1940 1941-1986

1 Joseo 201 26,1 1 Joseo 26 26,4 1 Joan 10 12,34

2 Francese 134 17,4 2 Joan 26 22,3 2 Jaume 9 11,11

3 Joan 122 15,9 3 Llorenc 16 10,6 3 Francese 7 8,64

4 tlorenc 67 8,7 4 Francese 14 9,1 4 JoseoM" 4 4,93

5 Pere 42 5,5 5 Pere 13 3,7 5 Antoni 4 4,93

6 Pau 37 4,8 6 Jaume 10 3,0 6 L10renc 4 4,93

7 Jaume 31 4,0 7 Ramon 8 3,0 7 Reinald 3 3,70

8 Antoni 25 3,2 8 Enrie 7 1,6 8 MTcluel 3 3,70

9 Baptiste 18 2,3 9 Anton i 7 1,3 9 Ramon 3 3,70

10 Miauel 9 1,2 10 Miouel 6 1,2 10 Raimon 2 2,46

A1lres 82 Allres 87 Altres 32 39,49

TOTAL 768 TOTAL 210 TOTA L 81 100,00

Noms 36 Noms 65 Noms 40

Miijana 21,3 Mitiana 3,2 Mitiana 2,8

1 Maria 201 26,5 1 Maria 40 16,5 1 Rosa 11 11,8

2 Teresa 169 22,2 2 Rosa 24 9,9 2 Montserrat 7 7,5

3 Rosa 81 10,6 3 Teresa 21 8,7 3 Teresa 6 6,4

4 Maadalena 69 9,1 4 AnnaM" 8 3,3 4 Joana 5 5,4

5 Gertrudis 28 3,7 5 Consol 8 3,3 5 L1u'isa 4 4,3

6 Francesca 289 3,1 6 Dolors 6 2,5 6 Pilar 4 4,3

7 Tecla 23 3,1 7 Camne 5 2,1 7 Camne 3 3,2

8 Ursula 23 3,1 8 Francesca 5 2,1 8 Maria 3 3,2

9 Esperanca 12 1,6 9 Isabel 4 1,6 9 Núria 3 3,2

10 Isabel 10 1,3 10 Purlssirna 4 1,6 10 Lurdes 2 2,1

Allres 116 15,28 A1tres 117 48,2 Altres 42 43,01

Total 760 Total 242 Total 93

Noms 43 Noms 85 Noms 50

Miijana 17,7 Miijana 2,8 MTtfana 1,8

2,02i 1,86,respectivament).Es va ten- dir, dones,

a

una ampliació del capital deIs noms i

a

un creixent desig d'origina- litat en I'elecció.

Ourant el segle XIX (1826-1860),

a

Gratallops només s'utilitzaren36noms masculins i43 femenins,Aquest

esc és

capital de noms es concreta,

a

més,en uns pocs noms: tres únics noms per

a

cada sexe (Josep, Francesc, Joan;

Maria Teresa i Rosa) cobreixen més del 55%deIs Baptismes: més de la meitat de la població,doncs, utilitzava només sis noms.La limita ció de noms utilitzats es manifesta,encara més,quan s'obser- va que els primers deu noms masculins eren posats gairebé al 90%deIs nas- cuts. La transmissió del nom seguia, doncs,una major adequació

a

unes nor- mes que intenta ven retorcer els lligams amb els avantpassats.Els noms,difícil- ment podien atorgar

a

cada individu una identitat dins de la comunitat, car una gran quantitat d'individus portaven el mateix nomoEl nom només podia proporcionaruna personalitat

a

l'individu dins del propigrup doméstic,i

a

través d'aquesten la comunitatlocal.

La comparacióde les dades de Grata- lIops amb d'altres pobles veins sugge-

reixben poques diferenciesrespecte als noms utilitzats.L'únicadiferenciasignifi- cativa es refereixal nom del patró local, que apareix en els diferents casos en tercer

o

quart lIoc.En I'elecció del nom, dones,hi intervenien també,

a

part deIs motius familiars relacionades amb la transmissió del propi stock familiar,d'al- tres moltes raons,entre ellesles propios devocionslocals.

Per contra,des de finalsdel XIX,com

a conseqúéncie

de la difusió del clima romanticista i de la valoració del'individu com

a

diferenciatdel grup familia r, va anar produint-se una diversificació deIs noms propis. En un primermoment,van créixer el nombre deIs noms disponibles, pero els principals van seguir mante- nint-se com als més difosos. Oesprés,ja més recentment, els noms antics van deixa rde ser els dominants, sobre tot per part deIs més tradicionals, Josep i Maria,relegats

a

una utilització molt limi- tada.Cal anotar que no es produeixun mecanisme de substitució d'uns noms per uns altres,sinó un procés de divers i- ficac ió. O'aquesta manera,dones,amb I'abandó de I'homonímia entre parents espirituals i fillo ls, els primersperden importancia i deixen dejugar qualsevol

rolenla circulaciódeIs noms dinsdeles línies (Z onabend, 1980:65). Es busca, dones,una major originalitat idiversitat, pero

a

la vegada aquest fet reflexa una pérdue d'imootténcteen la capacitat de control deIs més vells en la successió.

Situada I'evolució deIsnoms preferits, cal ara definirquines pautes icriteris intervenen enla seva elecció.Alcontrari que els renoms de les cases(nom triat per la comunitat)

o

els cognoms (de- nominacióoficial),I'eleccióés un mono- polifamiliar,atribu i't

a

l'infant perla seva família, la qualteniaelseu propistock.

Ourant elXIX,les pautes de transmissió eren rígides, encara que molt diverses.

Les practiques de posar el nom han estat ben variades.No podem dirque hi hagi hagut una pauta émpllementsegui- da. Una de les practiques consistia en posaralprimer fillelnom delpare(itamo bé,en conseqú éncie.deI'avi),i

a

la pri- mera filiaelnom de la mare (idet'évie), El nom esdevé aixíun indicadorde la pertinence familiar, signe d'identificac ió

a

la mateixa línia deIspares.Aquest cri- teri, estudiant les genealog ies, apareix en prop de 2/5 parts deIs matrimon is.

Per alsaltresfills, en canvi, no sembla trobar-se cap norma específicaniordre

======.-==-=======::..:::.:=-=:.:...:===::;::...::.==.;=-==----:=---:======~

⁸³

NARRIA

xen elsparents per la banda materna com paterna),enla parentela,un conjunt de relacionsque depénde cada persona ique contempla l'exist éncied'unaserie de denominacions que defineixen una seried'obligacionsfamiliars,la participa- - cióenrituals familiars itambé formes de cooperacióeconómica (ajuda en alguns trebal/s agrícoles ),coalicionspolítiques, ajuda mútua directaoindirecta, etc. Pot- ser algunesd'aquestescaracterístiques exp ressen relac ions molt febles (alg u- nes purament simbóliques), peró indi - quen i'extstencie d'uns llecos de rela- cions més enl/a de

t'emoi:

cerimonial, amb una codificacióde certes conductes iobligacions assumides .La base dela parentela,en totsistemaeuropeu,com- prenunes relacionsconcénttioues,és a dir, unes relacions de parentiu que es van difum inant

a

mesura que ensallun- yem de la persona .Apartirde laintor- maci ó obtinguda,destacaríem quatre zones del parentiu, en base

a

les rela- cions que s'estableixen amb el conjunt de parents:els de casa,els que viuen o hanviscut en comú;els parents propers;

els parents lIunya n s (o els cosins i oncles);ielsparents de la banda de la meva dona o del meu marit (o parents per afinitat).La frontera entre aquestes zones,pero,ésdifusa idifícilde precisar.

Unes relacionsmés o menysintenses no nom és depenen delmajoro menor grau de distanciagenealógica o d'afinitatres- pecte

a

Ego,sinó també d'altres factors, comara la superposicióde relacionsd'a- mistat,una majo ro menorI/unyania en la residen cia, o rel acions deri vades de situacionsconflictives.

Els de casa constitueixen un grup determinatpelfactorresidencia en comú, peró només aplicable

a

aquellsqueestan interrelacionats per consanguinitato per afinitat.La seva definició idelimitació

é s,

pero,problematica.El factor de residen- ciaen comúno sempreéstan

t écnmen:

identificable com ho relacionen elscen- sosipadrons.Dos o més grups residen- cials podienconsidera r-semembres d'u- na mate ixa casa, tot compartintuna mateixaexplotacióofinsi tot

é pets

icele- bracions en comú.Entreels«parents de casa",normalment, hi ha transmissió directa deIsbéns, delnom de la casa i alguns aspectes simbó lics,com la presi- dencia deldolals enterraments. El grup s'ide ntifica

a

el/ mateix,peró també és identifica tdes defora mitjanvan t el nom dela casa queelsde foraelsdonen.La denominacióposicionalfara variar alguna deles denominacions del parentiu.Així, el pare del mari t que viu

a

casa ésano- menatperla seva jove com

a

«elpeari» , o«lapadrina" ,termequetam bé servir

a

LA TERMINOLOGIA,

LA CLASSIFICACIÓ DELS PARENTS

Elsis tema denominació es completa amblaterminologia de parentiu,elcon- junt de termes queserveixper definir les relac ionsfamiliars.Lesdefinicion stermi- no/ógiquesesbasen,enelsistemaeuro- peu deceréct erbilateral(tantesreconei- bres de Baptismes.D'un totalde 3686 naixements,hi troba 206 cognoms dife- rents. D'aquests,51 cognoms(el25%) apleguen 3098 naixements (el84%), mentre que els 155 restants cognoms nom és aplegue n 588naix em ents (el 16%).Elsdeu prime rscognoms(Rip ol/, Masip, L1orens, Porrera, Vila lta, Ferré, Guiu,Sentís, Cabré, iPiqué)apleguen, per la seva banda,el36,5%del totaldeIs cognoms. Durantelsegle XIX,malgrat existir una ele vadaexogamia i unamobi- Iitatresiden cial,I'hom onímiaesmantin- dria

a

causa de la residenciapatriloca l.

Potser per eixo, Bestard assenyala que elscognomsdonen laimatg e d'una comunitat tan cada

a

la quals'hipertany per naixem ent,per natura,comla-imst- ge dela sang que circulaper uns circuits invariables»(1985: 73-74). Peró també, els cognoms serve ixen com

a

punt de referencia d'unarelacióde parentiudifu- sai I/uny ana que sembla ende-vinar-se quan dues personesestroben iporten el mateixcognom.Aquest sistema, pero, només serveixper al cognom patern,car els matern s esperde n

a

lagen eració següent.Amés, en elsdocuments del segle passat, la muller apareixia regis- trada amb elcognom del seu marit com

a

prime rcognom,mentre el seu patern era reservat per alsegon.

L'exclusiódela dona en latransmissió delcognom per imposicióoficial tendeix

a

mantenir, I/a vors,laimatg e d'unparen - tiu lineal,en contraposició

a

la imatg e bila teral present

a

la socie tatestudiada, manifesta t tantentotelsistemade nomi- nació (retoro delparentiu esp iritua l de cerécterbila teralen elsnoms persona ls, en la denominaciódeIs parentsifins i tot deIs renoms, que adopten un criteri de successióindependentmentdelsexedel fill que rebra l'neréncie}. En tot cas,la transmiss ió delcognompatern i la

p ér-

dua delmaternincentiva la preferencia en la tra nsmissió deIs fills masculins, intentant evita rque una altra perso ne amb un cogno m diferent (-e!qendre»}

succeeixi.El rígid sistemaoficialdelcog- nom,

a

l'inre vés que les altres formes de denominaciócomunité ries,ésunmeca- nism epatrilinealqueescontraposa

a

la bilateralitat delesrelacionsfamiliars.

EL COGNOM,TRANSMISSIÓ DE LA IDENTITAT

L'úsdelcognomeslimita

a

laidentifica- ció oficial, i els vei ns I'utilitzen poc per referir-se oralment

a

una o altrepersona . Juliano(1984:77-81)suggereixque cog- nom iel nom dela casa pertanye rie nal mateix tipus de catego ries identificado- re s, peró que ambdós sistemes d'iden tificacióhan seguitprocessos dife - rents.Tanma teix,I'adopció d'aquestsis- tem a per I'organització oficia l I'ha con- vertit en un siste ma rígid, per ra on s administratives, apartant-Iodel sistema

m és

^{utilitzat, elnom de la casa. En} a- quests sentit,tindríem undoblesistema d'identificació : f'oficial(els coqnom s), quemarquen sobre totla filiacióconsan- guínia iel local(els nomsdeles cases), com

a

imatg e de la classificació deIs habitants en uns grupsdomésticsdeter- minats.

Elprime rquesobtaanalitza ntelscog- nom sésI'altíndex d'ho mo nímiaque hi trobem.Jaume Sabaté(1986:68-69),ha comptabilitza tel total deIsprime rscog- nom s tro b at s

a

Gr a ta flo ps en t re 1625 -1688 i 1825 -1936segons els Ifi-

84

c==-====--=:::-:::::=====================::..:...-==-==..:::::::===:::::::.::===========-

en ladesign ació delnom,peró aques ts adopten"preferentmen tels noms que ja portavenmembres delaseva generació anterior,sense definir una diferenciació entreambduesIínies de descende nc ia.

S'inten ta, aixó sí, aconseguir un cert equilibri entre laIíniapatriliniali matrili- nialpelquefalatransmissió deIsnoms.

Siesdóna aunfill elnom d'unparent, aixó no rep res en ta únicament

-com

assenya la Zonabend (198 0: 13)- un acte de pie tat filial,sinóelpredes tina rel fill

a

perpetuar unepónim iuna Iínia.

Peró hi havien d'altres fo rm es de transmissió. En alguns casos, en l/oc d'una repetició en cada gene ració, es produia una alte rnancia: elsavis tran s- metien els seus noms als seus néts, men tre que de veg ades hi havia una repetiticiódel nom no més enl/ade dues gene racions per al fill pnmoqénit,per després cerc arun nom anterio r. Aixó perm etiaretorcer els I/igams de parentiu, mitjan9antuna majorcircu lació irenova- ciódeIsnomsi,

a

la vega da,marcar més la bila teralitatdela transmiss iódel nom, peró en realitat el méscaracterístic dela tran smissió era t'existéncis de fórmules molt diverses.La contínua rep eti ció deIs noms mostra lalimitaciódel capitalsim- bólicde noms familiars l,

a

I'ensems,que la bila teralita ten lestransmissions don- gui l/oc

a

unacontínuabarrejalestrans- terénciesdeIsnoms.

per edrecsr-stü, mentre queelseumarit

enomener é

«soq re»o«eoo re»alspares de la sevamullerqueno viuen

a

la própia casa. L'elementposic ional dinsde la família no modifica,en can vi,la denomi- nació deIsnéts verselsseus avis,ano- menats «pedri» o "padrina", indep en- dentment de sisónels pares del pare o de la mare,o si viuen o no viuen algrup domesticoLes formes d'edrecsmentide denominacióexpressen donesuna com- binacióentre la relacióentredosindividus i la posiciódinsde la casa,caracteritzada per la seva presencia o no. Tanmateix, aquesta substituciód'alguns termes (el

«p e d ri» pel «s oq re», per exemple ) expressa,a part delrecone ixementde I'estatusjurídicisimbó licqueimplica,una forma d'evitardeterminadesexp ress ions que no acaben de serben considerades en elseuús:elllenguatge tendeix

a

ama - garunarelació que es presumeixcom

a

difíc il ("sogre,,) perrecórrera I'estatus ("padrí"), com

a

reconeixement d'un a posiciójerérouic«indep endent dela rela- ció personal entre ambdues persones.

Elsfillsque hanviscut

a

lamateixa casai que ara viuen en d'altres cases conse r- venla pertenenciaa la zona de parents

"de casa",encara que no de la mateixa forma la seva dona nitampoc entre els germans que viuenseparadament.

Els prope rs formen també ungrup reduit de parents, constituit sobre tot pels els germans iels seus cónjuges (p eró no els parents d'aquests)ifills,els onclesities iels fills d'aquests(cosins germans).Dinsd'aquestsgrupss'ooser- ven una serie d'identificacions simbóli- quesi també de determinades obliga- cions mútues, participant en celebra- cionsque perme tenmantenir unaxarxa de relac ions familia rs ique es reforcen amb la memória genealógica. Tots ells participen en les cerimónies del cic le familiar (com baptismes) id'entre ells sorgien preferentment els padrins. Els termes de paren tiu utilitz a ts són molt pocs i no te n en, com en el grup de parentsanteriors, una especificita t:els termesgermatgermana,oncle/t ieta, nebot/neboda icosins s'utiliitzen per referir-se als diferentsparen ts,incloent elsafinsd'aquests.Aix í,el marit delatia adoptael term e equivalentaldelparen t consanguini(oncle),peróen canvinohi ha termes per al cónjuge deIs cosinsger- mans o deIsnebots, que passen

a

ser ano mena ts simplement com a «rnarit de ... " o «rnull er de...». A un nivell cot-teteret, en canvi, els cónj ugesdeIs germans (cunyat, cunyada) mantenen una term ino logia próp ia que manifes ta un cert allunyament,pero en canvisón cons ide ra ts a nivell simila ren I'esca la

simbólica deles relacions familia rs (p er ex.,enla presidenciadeldol).

Els lIunyans constitueixen un grup ampli i poc definit. Termino/ógica-ment, només dos termes s'hirefere ixen: els cosinsielsoncles o tiesoL'aplica cióoite- ren t d'uno altretermenomés esrefereix a determina r una posició genealógica:

els d'una generació anterior seran oncles oties, els dela mateixageneració oinferior serancosin s,indep endentment de que siguiaixígenea/ógica me nt. De fetla denominació«oncle»(otambétiet, pelsnens)ode tia s'aplicatorce genefi- cament,encara que moltes vega des no existe ix i una rel a ció de paren tiu. És corrent,així,parlardeI'oncle Alfonso,

o

de la tia Remei,utilitzant tant per refe- rir-se

a

ell com per crkier-lo,encara que la relació de parentiu sigu idifusa.El ter- me"cosí",s'utilitzaper indica r una posi- ció poc precisa ("Sí,som parents,cosins tlunye ns»),peróno per referir-s'hi niper denominar-lo (no es diramai,per exem- pIe, el "c o sí Anton» o se'l cridsr é

"Cosí,,) .Sibé no es fa distinc iógenealó- gicaentreelsparentsdelíniamasculina ifemenina, la coincidencia del cognom

tete

que es recordimolt més t'exist éncie d'unesrelacions amb els parents de I{nia masculina, encara que sigu i de forma ambigua (-Portemel ma teix cognom, deuremserperents»o«emb Cal... som parents lluny e ns»] , Entre aquests parents, d'altra banda, no existeix una greu prohibició de realitzar casaments entreells i les dades histó riquesmostren una certa pre fe rencia matrimon ial per retorcer unes relacion s de parentiu que es vanafeblint.L'úsde les terminologies, amb elreconeixementd'una parentela vaga(-tots som cosins»)dibu ixa ria una

é ree

difusaderelacion s que pot harmo- nitzer- se molt bé amb d'altresexiqé ncies de les relac ions societs, com la classe social, el velnatge ola conservació i la transmissi ó del patrimonio

Fina lment,elsparents dela donao del marit compren unnombre de pare nts reconeguts moltmeno r que no elscon- sanguinis.Fora deIs pares de la tnullet, i deIs seus germans,cónjuges ifills,icom

a

molt els oncles dela muller,moltpocs recorden el nom exac te deIs altres parents o, com amolt, es reconeix una relació de parentiu imp recisa.Termino /ó- gicament,només existeixen termesper exp ressa rlarelació amb elspares dela muller(sogres,

o

padrins si viuen

a

casa), deIsgermansdela muller i les sevesoon- juges(tots ellscunyatsocunyades)i-de vegades- algun oncle o tia al qual se I'anomena pelqenétic«oncle» o"tia"(o tieVtieta)quejahemvist que té unasigni- ficació poc precisa. Els altresparents,en

nomenar-Ios s'haurad'acompa nyar l'es- pecificac ió "delmeu bome»(o marit) o

"dela meya dona" ,comindicant que el parentiu es produeix amb la muller i molt poc amb un ma teix (així, es parla del

«nebot dela meva dona" de la«cosine delmeumerlt-

o

de I'oncle de la meya done»). Les paraules «soq re» i«conso- qre»tenen unes certes connotacions negatives,pelque es feien servir tota mena de substitucio ns termino /ógiques per evita r-ne elseuús:es parlara del

"pa re dela meya dona" o del"pare dela Maria" ,ofins itot der-oncte Frencesc».

És corrent, també utilitzar terminolog ies posic iona ls per refe rir-se als sogres, sobre tot per dirigir-se

a

ells:peraixó, se'ls podréanomenar sovin tpadrí o padrina (p er al sogre que viu

a

casa)

o

Oncie/Tis.per al que no viu

a

casa .Amb ets consanguinis deIsaliatsdeIs aliats (p er ex .,elqermsdela donadelqermé}, d'altrabanda,no hi haunreconeixement de Fe xis ténci«d'una relació de parentiu nitermes per descriure-Ia.

CONCLUSION$

Els sistemesde denominació iclassifica- cióens permeten veure I'expressióde la comunitat local sobreelparentiu.Elsis- tema termino/ógicensperm et apreciar la seva lectura delpare ntiu, exp ressan t una adequació entre les formes que adoptaielsistemasóciocultural iecono- mic en que es desenvolupa.Davan tde les contínues reordenacion s gene rades per les aliancesicanvis deresiden cia,el sistemade nominaciópermet reconéixer la identitat personal i larelació familiar amb cadascú.Tindria,endefinitiva,cinc funcions bésiques: 1) tracta de fixarun sistemade classificacionsdinsifora del grup

aom és tic;

2) resol la contrad icc ió entrela continui"tatsocialde la famíliaila discontinu i"tatperso nal; 3) assegura i fixa pera cadascú la seva posició res- pecte

a rn eré ncie;

4)anticipa isimbo litza les rela cions d'alianr;a; 5) pretén fixar unes relacions de tipu s emotiu,sugge- rint els drets i deures que es tenen en unarelació de parentiu.

Tot aques tsistemadenominacionsno ésunsis tema absolutamentneutre,alie

a

la diferenciaciósocialni

a

lesrelacions d'amistat.Gréciesales denominacions, els diferentselementsdel nom ielster- mesclas sifcatoris,ens és possibleacon- seguir una informació,enpoquespereu- les,sobre la posiciósocialde l'individu (nom de lacasa),laseva posició indivi- dual resp ecte

a

t'neréncie,lesrelacions d'eliencei,en especialment,sobre elsis- tema de dret s ideures que s'assigna 85

NARRIA

socialmen t

a

cada relació. Lestermin o- logies expressen,dones,

a

nivellsimbo- lic, unconj untdenormes que governen la filiació, la residenc ia i I'alian

y

a.Indi- quen la posició individual en elsistema de reproducciótot expressa nt les rela- cions jurídi qu es, bio /óg iq ues i morals definidessocialmen t.

BIBLlOGRAFIA

BESTARD, J., 1986 Casay familia.

Parentesco y reproducción doméstica en Formentera.Palma de Mallorca.

Institutd'EstudisBaleMcs.

GONZALEZ, A., 1985,Aspectes deI'e- volució delpaissatge a Gratallops .

Análiside rnetodesitecníques.Teside Llicenciatura. Facultat de Geografia i Historia.Universitatde Barcelona.

ISZAEVICH,A., 1981,«Una mostra del sistema tradicional delmoteig

a

Cata- lunya: els ren oms

a

Barbe ra de la conce», dins Aplecs de treballs, 3, Montblanc.

JULIANO, D., 1984, «A p ellid o s i

«renoms»:doslógicas de transmisión de la identidad», dins Comentaris d'Antropologia Cultural , núm. 6,pp.

71-83.Barcelona.

LEACH, E.R., 1958, «Concerning Tro- briandclansandthekinship category

«Tabu», dins GOODY, J.:TheDeve-

lopmental Cycle in DomesticGroups.

Cambridge. Cambridge Univers ity Press.

NAVARRO ALCALÁ ZAMORA,R,1977,

«Los linaj es epoaéiésticos en Meci- na»,dinsEtnica,núm 13.

ROIGÉ,X, 1988,Curs dornestíc,matri- moni iherenciaalPriorat (S.xIXX-XX).

Tesidoctoral.Universitatde Barcelo- na.

SABATÉ, J., 1986,Guiade Gratallops, Diputac ió Provincialde Tarragona. Institut d'Estud isTarraconencs.

SEVERI, C., 1980, «Le Nom de ligna- qe», dins L'Homme XX,

n úm

4,pp.

105.

ZONABEND, 1980, «Le nom de person- ne»,dinsL'Homme,XX,núm.4.

86

e::=================:::::::::================