L 'idioma valencià a les escoles

(1)

.Confer¿il

^l^'j el p~onunclada

en la Associació Pi'ovlncifJl d t mestres oficials de

Ca5tel~ó,

per CARt:"ES SALVADOR, me5fre de Berlassal /

· L'IDIüM A A LE

VALENCIA

ESCOLE

/

(2)

SenyoreS

t

enyors:

Dos pa" aule ...

•:.'PJer a mal1Jifc··tar q, Te tinc a,

gT~l1

honor'^{el poder} 1!"egir: akll1fbtes quar- telle$ .a Ull au.ditori ·tan disti.ngit Clonl

. ei pres'ent, ·que."111 conce'di:x ,b :ne- Y(~1èllCia, ^qu,e.-:111e I1J()._:tatja 'entr 'ls' seus' 1braço-~' ^{per a} tre.ba.11ar f rma..

n3ent pet la ·cnIrtuntpàtria, tan decai.... ,

~~l1d'a ^{fins aV;l1}^f^Í^3I ^{'Peto ·que} ÍnKl{uhta1ble_

111!ents~ 'alçé:vra 1)e1" ^a col].;eg'uirel/pri_

11lor-dial 'lloc que So,,- lnerei., si .tote.s Ues :Associacio.nsprovincícu1s de VEs...

!panya, 'organitzen i funden tS;eccions de 'Cu.ltu.ra oO'nl la qlle ací a Castelló el :.iVIagi teri ofici,al aea'ra'd C{~ar. ⁱ q'tí.ina !pl~i'¡11'era. aC~Uél^{ció és}·la 'Conver-

Sè: Peda'gÒ'gica que en ·tiq,tt1eS;t ~loc s inícia ara.

::-\ls cer"ell's de tots ehf .present e- tarà gra¡rada l' imfyortància ¡pedlago- glC~ d~ aqulcs~e's ^conE^'rències ⁱ ^al ^{éot '}

tinf~ltàn

^la ^necessària ^amor^per ^a:l

c~- ¡

tudI. deIs nO;tJ,g proiblem~§q<tle ¹¹

r

¡

(3)

aq llesta sada. _e~ l11ani fe.staran dA' avuí en avant, sentaqueL~a:anTor Ullagran lbenevolencia i una tr.ansigència giran;

1lné~ 'gran si 'cap, en (clactua'l nlO-

lnCllt en qne viu'ca'alegir..yos t1ll tre..

I1nJI, ·el qual títol s.orlament h~ ..^1gut.

pare d'e ;po'1ènlÍCllues; de discussions, el d!e':--'a'venencies es~pa:nyo}i'Slte·. if rò nocr!egat1 que jo vinc anlb a:q.ueixa ll!atei~.a int.enci), 110. L~ obra jJ>o1íti-

C¿l !L^I10drà. se.parar Yül'untats'; però la --pedatgò-gioa 'no ,pot 111leny's,que apr~..ta1"

a:'s mestl;es ;baÍ'~- d'una s.ell!)!era; la senyera IJe tla: :C:t1I!tl1.ra.

fa

no vinc a fer :piJlhica ni a r'aa'"

nz.rpolít'i'can1'ent p r a ex.pHcar el per ({ ué de l'u d'e l' icli0111a valcncia en les escole"'. l^lenj^Dl1 \:1· ..-ics valencians

¡un!'" altr:e" defen:ors l11és sòlid"s i a

d~ aquests ll1C 'lim.itar'.

·DI'"\8d'cll prin1er tTIo.¡nent"s· tinc q'ue

~er franc. L' ad\vocar .per el valen...

'cià, no¡indica a:v'e.rsÍ"ó a 11Íng;una ·a.ltra Hengua del n1Ón· totes 'pler a ¡tnli .en1- 111ereixe11el 1n!Rt~ix respete. l _aixi~a

(4)

com tdb::sles nl'are-s-són _s'agradc~¡COnl

la nlHr¹e meL1'a, aixina totes les lleu- gnes són conl ;la ¡llen~ua -del 111en còr.

,Però canl,J' idi'Úr:na 'é~ el: translnis- sor dleI pCll&an1cnt i les idees quant lnés oIar;Ei9 sigu1en e.. '"po'S'ad!es, .nlés C0111;pr-ens'ió d'elles pDt 11'a ver,. pet això no (he d ht<>t en d'ur ací la !ue:na disert''C'íó ef;crita tCil. a'(l.u~E\ta il'èrica llei1gu3.J tan ~-S'pal1iyola con1. tof{~s les de- la 'Península.

Jo SüC va1cncià. 'rinc tn:és facilitat d~ expressió ell la ll1et1a Hel1gua ver...

llàcula ;1:~le 'en nil1jguna altra, i 11-0 tra'C:f:iant-..}e <1' 1111; acte \ofiçia'1 1llanat

p~lG;oYern e5~~'allyol, enl crec, no 'en el lC~r;e\t de Ja ulli/bertat en la ele-c·ció d' idi:0111élJ, 'inJÓen la ohligació d'e nlanífelstar-nle en aque:3\tallengua va- h'l1ciana: única per a ^111'i ca¡)Ia.ç' die,db-' .nar-l11e ,el J.éxic que nec.esslite per a de:::enrropla:1⁴ 'kl.111atèria. qne em l.p'l'a~

lPo.2!~.

lRerd'one,'puL:" -i allgú delspr¡sents l'fa cnl con11prél1 llJ1a:::L::a ·en el il?JreU

iúiolna. 'L' _e~pressar-:v1c ·cadaiscú com Sa~J.! és a'cte perfectia:tTIlent civH~ 'qi.le han1! de ree-onei",""eri acc'c-ptar, si va,"

leln.pas,-Iar per _;hoime~ciY-i1itzat"', I~Jis

püs\ts a fer cultura.

El problema pedagògic

'Des d~ 'qué el nostre',pediargog En :L,luis ,V'irves es feu par1tidlari en .~ SCUl3; obra ,ci1n. "ij)e tradienc11s 'C1lisciⁱpli- nis'''. de .1' cnseyança en la llen'gU'a

vernàcu,l,~ d¡e.

r

alun1'1~e, a~ort':Lllt lél,bl~~"

(5)

dant^I. ,e'1s raOnanlel1tSl filo-òfic, i pe- d:llgogic'= fins _~vuí, la 'qüestió és plan- tlcjada r;1ins ells t;ernles cicntíficu- d"I')'aln-~:lloaix'1.ué.-i{t'eH JlIO eilS pO-

den1 aparta r, ~i YOle:nl' que lla nosltra lhLbor lKi siga ma1l1lleSfa per h;:...: .pas- siüll's polítiques, que a v.uí tot 'ho en- verinen.

El filòsof de \7alència ja tancà les port ~ de

r

Edat M~tjaj diJr'Í"les d~l

·Renaixelnent p 1"" 011passar,en el gran C0111enÍo 1 ublJicant Cll i6JI la "P'orta dE. les llcngl1les Oibertd~", i els janó:c- nistes ¡que en 1643 ohrí 11 en Port 'Royal les seues escole· ·on se .en'""

senyava"en fral:tc' , tot el programa i es dester1iava 'el 11la:tí i el- gr,C'c-lp~r

!pritnera veltada,-.lde Je~, escoles' de priineres lletre... .

Des de Bavors, tots els pedagogs, hunlanistes i.filòso-fs ;hanc];anlat i're- clanlat :Viriln1ent la ense.lllyanç-aen la Qlengua m!aterna C1els alunl11es. l per

~noferHa,r:guÍ'ssüna aquestadisertació anotant frases^lillihres dels s.abis que

~dbrelasstilnpte han .escrit, aplegue111 ali canl'p. pedagògic del .segle passat, on a'l custatric fI 's. E'g~~ll"es de lirüelJ,el i Pestalozz1 s' ,alçala. eminent obra del ·pare Girard:, autor dél "Curs cduc'atiude lallengua lnaterna'~,i de H.l; 'E:ns,en'yiança de :la Uenigua.nJ,aterna'\ mon.unlent·,que pub1icà als 79

an~Y~1 ès a dir, quan es trobavaen la pos&essió de les seues fecorides idees.

11 a.vt1Jí~ qu¡an el probtellla ¡que ens ocupa ,~s~.esolt'de fet per tots els

'e~~J1l1f.iihra^tiSI .c~'fV'ÇQl~ d~ I~ Pedagolgia,

(6)

avuí és quan ¹¹¹^P^.S s' in1pugna dins: de l'Espanya i fins pels lnafeixos mes- ,tres' vek;'l1't una Iqüe,stió de pro1u:di- 111!ent 'quc és

r·

única s.al;vació es- panyolLta a

r

acabalnent de la grai1 guerra. S:: havia a1bandonat tota la rrlabor delssabis, se vo1"ien fer els fu- nerals a la !labor del sabis,.i les idees qt:le 's to'I~¡ven,_'lItre si, han ei.,,"it a la: SG;IJ·~pfíc;;e -de1.1.1-)au'per·aso~ti'ndre

il'

que"r.cchr depc'Hdre

~l'1la

^lleng^ll^{a 'ex-}

t;'iIllj'a aballsque la llengua '7llatcïllf'!.,

és tant conlJ (voler plujar a"cGtvall abans de saber acal1zinar".

il\iquesta frase, que tant ingeniosa- nIent deia (,olnenio en et període del Renai;r'ilTI'ent, eis 1ot repetir a¹vl1í ad a¹qu011s que negEgent1nent sosten.el1---

110 sé alnb quines ·íorces---lque la Uen- gtta única de lesescolestha d'ésserh.

ofi:c'ial en perjuc1:iüi de Ta 'oultt¹.ra :pà- tria... (qees'ta frase famosa .pel seu C' ntingut, 'C a retratar de folla la içleol'ngia de la Revolució francesa, 'que avttÍ' és ref.orma'da fins los seuS'

nlateiJ~os .lfül1atnents, i quin nlajor . p'untal era l' e..'"purgació dels tr'enta '~:p'atÜ'i.~¡":1d,.:. '~a ]1:~l1gua iran1c'e! a.t qt1'e lpPeJtc'ni,cl^leIs(lJdlit·i:cSi Id'elw·iCüinJ\ ,enció, no. obstant patira de mort la l1ibert~t

inr1'ivrqual- ¡que proclalnaven i la il1- tel-1ectualitat que de.fenien. .

:Diemiol.ara1nent, 'quedes detRenai... ' ..',e!uent fins aYUÍ-,5' lha,c::,losti111gutnl0i~lt

alt i molt clar)que el no donar l' en- sen~rança en la llengua t!ratlerna ,és atrofiar una .bona part de la jove1t- tUlt; i s.i nosaltres, ells me?tr~s) han~

(7)

d' a.pro'fitar 'per a ,.quelC01TI'1n;~\S de lo que leJl'8 'P~llitics d' sitjtcn que a\profl- 'Íe1nl, tenin1'\qlie trc!bal1ar perque ~. a- Ibo1ixca en l'Espanya qne procure¡n fe'r ~gran i esptendorosa, les erronies . id.ees de la Convenció francesa, fetes e:rraeI!ar.ací per hOln1!eS no tant en- ciclopèdics ni tant alnatents del po- ,hle iconl aquell s de la gerUl'a¹1a- F~ança.

El

f~t

biològic

"L,')~

n

^n:gualll,^'-d¡~':la ^l'I-Icr'eter-so- lidificant les valors (jl1iantitatires, l' àninla mateixa .dels poblⁱes feta vi-

s~ble i tan'gible.'"

¡Per a que nosal'tres puganl.delna- nar .per tot arreu ¡que s'entronitze '1 .'idio'n1avalencià a les nostres escoles, :ham de de.mostrar ,que el nostre pobl¡eté

r

àni'ma :visible i tangible; que . pa:rla el valencià; per voluntat prò- pia, i, encara lnés~ çontra la voluntat del .poble que ¡el ,go,v:erna.

l valler dtC\l111ostra'r a ò qne ja és delnostrat p,er si nlateix és caure en '11'11 r.iditêal. 0, VioüuntarianJ:enlt, no'

c,a'u·'(;'111 ltO~)a.rt're'5 ,en t'an g:ran ridi-

~o~Jes'a.

lEshen notori {que, de,Is 24-745 ¡qui-

¡Jún1¡etn,,:sql~leü~ l~a ~>l1:p.eflf.ilci'e total dol

rei'l1Jê V3,)\v~c:ià, 15-.3'59 CiUi~Jl11tet'r,cs són de parla va\:~nl::iana,i 9·3.86 qui- , '1Ól11et rc:sl .:Jóu' de .pa'r]a caSltelliana,.

!La pübl'ació corresponent a l' es- mentat territori és de 1.641.139. ha-

¡b:lta~11!tjs j i d' aJqu~ec~ts'I.30'0.388 són de p.ar1~ v~lel~ci.~l1a, ~ 3'40'¡~5^l d~ pa.r!~

(8)

(eonclul:ra.)

• .. w1.'

l ca~tdllana. l ,j d aquestes quantitats dCSco!l1lptenl el territori i la poblaèió corresponent a la 111e.seta de Reque- na i Utiel, qu~ és ca~te~lal1a per,que

U10 10:n 'fins a.l' s·e:glc ../ ....T, cnc P '::::111La

·,que· el, r~ine valencia.^{1 •}que parl~ ~1 c:a~t'e.na.. es de 7.0.'82 qUl!lol11Jetr.c.s. 1 {l'e . 301.174 ha1bitan'ts.

.Per lo que es veu "'11.1(; ~/alència té

, trl~" aJalara/brialln2.jO'ïí~"lt1Jef1J1^éti"la

I

la He1l'gua oficial. i'\(~Ò ^.(,':3 un fet ju-

p

^{n .gab}l}^l: que ens {llona tota 'la'forca i )1 tota la valor necessàr:a per batallar

I

^t ^{\ nlengua}^senyança^eh ^{pro ,del}^valenciana^racional^dret^{qu.e tenen}^{dÍ11S les·}^a ^{rebre una}^{el's xics}^scoles^cn-^üc^de

la s na terra.

l aJClues'ts milenars ci' alU11111c'S que ,per inl^lpoSlició d' ,una a:hsurda u.nitat ..de Henrgaatge p t a tots els p'aisos de l' Espanya que no parlen l' idiol11a ca tel1à, entren Ienles escoles portant al cor, al cervell i als llavis, la parla

iDligena i ells olbli·gU¹C'!1 d' .un 1Jcll-'Cl1- . sec a 'rebre

r

instrucció perntÍg^,d'Ull

·'((hi 01 qne no entenen.

lI'

açò és un tnaI gravíssim ja que l' explicació de les: divers.es disciplï-

l \ ,resten confoses en absolut, i en C0111pte<1'acaluinar contbatent I anal- rfabetislne. s' avanca sen1brant-l'o en nostre'voÍtant, desplrés d'!haVer inaI..

'gastat energies i pressuposts, sang..

nan\t 'quasi i11lútntn'ente part ·de la 1i- Iquesa es\pa11!yola en obra contrària a

I la.fi en que deu ésserdestina'c1a.

(9)

Jo ycig que 3.1 no'considerar .legal la reformaquereclan~ern per a bédel pd~leescolar.. es fa una enorme ini..

Guitat de dret i eTe jt%,tich~; IIJc10]t.1è

sor:ment és cai11~~lrl...11::tbl fit!e sc

Vi~,n6a. cJe;~r1tir U~l idi-orna, t1:na llcn-

€,'ua viva, quan 1~a terr'a qu^A la pé"rla

ma

'sigt1t dornina.la. T)ero si els valencians SC.LI i:f~t1a19 als d

mésespar~yols;si tots forrnenl glorio- sament la es.::èlci'l (l'el pob1e espa-

n~Tol; si ' lalència ~s una de l~s tniés ri'ques -comarques de l~ Ibèri , a la llOstraleJscola ~Ie latr,c.~n¡conte c'-cola 'CoI1lqui.:tada · a'queixa desigualdut és deni'grant per (lI que la obliga . fa IegaJ i per al que l' ac;:t~ sel!:e prdtesta.

No' thiha ~llei 'racional que puga 1nantin!dre el principi anti/pedagògic 'de ¡q,u'e ací parletn, serenament, 1nen..

tres es veu que l',alumne -pren

r

escola per lloc de tortura· per la rigor 3uemorista que en ells S" ·ob2·erva.

¡J)' ;tcí e .segheix 10 segi.ient: El

·nlestre explica .:baix notmes pedagò..

gi.CJ!lt1es•.Elsxics q,uc !n oentenen l' ey- plicació en i1engua legal es distrauen primer.P'~~a·acabaraborrit~,;i _étqtl~ll (Jue ¡~~ '1^lnlch.a en llal Cél:rreralCJel malgls- teri ple :d' ideals monte:ssorians, acaba per donar rlHbrcs de texte als discí..

pu'ls, deixant .que :repètix.quen mecà...

riic,att1:ent el. contingut de la obr'eta apro'bada per elCon('telld' Instrucciv,

patra

¡Cjuesi-rva de texto en Tr':?,DAS lè1s:

esc'kétas del

Estado

_e$pariol~

D' aqué~ta n1ànèra es fa Impossi-

!ble slerv·ir...·ncls Id1eg~uda'Inent de1:s nous m'eto't~.es de la ·Peda:gógía; i tota la Ilabor d~ Hefl&art, de Bestalozzi, d~

la- rl\1ontessor.i i :ae1s acrtres .a'mate1l'ts de l' ensenyançà intuïtiva, queda re ..

legada ,en l' Espa;nya ad aqueUs pal..

.~o~ qU'~ t~n~n 'pe~ dl~O'S'ui: yerr~àC\lja

(10)

la Heng t1a nficial. cor1 si els _lemé~

pobles. i,entre ells aquest llevantí, no foren dignes de maj.or cultura i de 'major 'progrés.

J.~:l xic parla a la llart al' Ca¡·re1¹^., i --·encara 'que. .LIO sc yt~Jlga--tl xic parla a

r

,escola la llengua \!ale~i~.··

na.

l si l' CSlcola.. ha de fer obra c()n··

tinn:'..dora ·de la falnílía, i al n1ateix

icm'p~ha de preparar al ..: te per a 1a .v:lda, no li podelu robar.la 1Jengun, ni l' t11J2el1~rança ,de la. llenglla, ni F ir:I~·~tÍ"ücció per mig de la seua Jlen- Igna. ni la educació, hi la rel'ig~ó, n;

la nl0ra~1 ·qLlle soDsrr.ten:t cornpFén :p:er Dl,i'g de :la seua llengua.

,I<.ecor-d!e1nl' interés:que té el Pap(l cn .nue la Doctrina ¡Cristiana .' e.x..

pli.q{1e ~n les cate;qnèsis per ruig de les iJTengues mat'ernes, per a que no pa·t-:iX1qnen els(dogmes. l ésque la re·

lig;ó, ,com l'escola,

no

pot apartar le;" seues ensenv.ances de les normes- qr:e 'la Pe'd!a.g9Jg~ia Hn1arca.

Dualitat de Ilengues?

:Som conseqüents amb les nostres Heial.s ,cre-ènci,ets. Hanl ,dit ^qt!le a Va..

lència ,hi ¡ha poblaci6 de a1engua va.- lenciana i, a1 mateix telnps, die l1en-

g'ua: ea:Slt'e11anla. Tanlhé han1 dit que

r

~scol~tC11etllprep-arar a

r

a.1u¹mne per aJa; vida.'C0111,1la. vidalcifel xi/c., al fer..

~e Iholnie, ha d' és·s.f'r relacionad¹a amb els ca:steHan3 en tots els seus lordres i mau1^ífestacinns, _te~li:m

?

ehH~ció

,d' ,en:an.yar la 11engrtla d~{Cervantes.:

'leil :~Fr açò que a le.9 n05tre.t' ,fS-

coTes :haja d,¡aE-cat de llengU!es?

~C11IarariI,ent, no¡.

JD1u¡aTitat <Le lle.ngaes vol dril" que des d'e:l prin1.lcT :d!ia. ert que ~l xic en tra en ia-cscol:a, eln1es;tr~ ha el' e:sJco- ,mlen ça1'" d' en

se

^l1!yaJf-li l'es !p'araUil:es m'é~ Íot1U:isipens.aIb;1·es del caste!l1à _a4ll~b

(11)

rehlC~Ó al progralna escol,ar; les pa..'

ra~1'es niés. vl1^I1ga.rs; els non1!"' de les

cos~s qt1J~·el, .ro'detjen, i això és10que ayu.i -feni tots, perctlentmoltísisim I~lé t~111{pS i trehalls.. deixant, per 'cons·e..

liiiehcia, retras'a'Cifislsi!m'a l' .instfluJccitÓ

dels ahllTI!l1es. . . ,

No; açò pecari~

.et'

an~tlpedagògic

encara.

!EI mig ú1niic

.er

¡e<qulélnlnin1Ítat fé el donar total ta llabor _en valencia, fent-

e2tn'di~1·'eneli últimJ3 al1\Y's. una assig- natura tP~s: LJeng\ua castcllana amb eixcrcicis de:I:ectu:ra i e~Jcriptura i es- ttí.di :é1j C;:ra:n1àtïca.

=..A.'l' eixir et xic d'e,r.escola'dep~r..

vu¡ls ja d 'l ~p¡()rtara la elem,cntai un:

grau de;'cu1t~l:ré1 i d'educacióstvficient per a^I.onlençar amb profit'1'·obracon- tinu:adbra-. ])el'.': si al1f),g fin als ¹⁰

anY8 o ?1s I:t ¡rebrà Ull nota:h1e ^al1g- Il)erú: ét ensenyança. "rind'l'à sòlides naciau:: :i~-llengua materna. ,Deduirà

k~:-¡ ¡·,-·g-le_'. gra.!naticalS' creIs ei.. ercicis .de lectura i redacc~ó. llaurà ,entés qnellc~'m er.... cièneie~ i ,11etr~9. Tindrà l' intel-^Ilip-ència de~_ipe:rta per a 'estu- dishnil~güe8 co:nJ:p.aratitls, ifh:ett's a¡cí

e~¡punt obligat.per-a dependre el cas- t(illa.

:Sa:bent ,üa'statltuna'llengua, 1~¡prò- pIa, i au:gn1entant gradualment a·q¡uei- x;t sabil\~¡Sa:, se 'H tplot d!onar a .U'egir, des:prés

èr

,haver-lo preparat lo sllfi..

ÍLeient, un lBhre de l,ectura, q1.1Ie, tenint a. les ,.pàgil1e¡g lmpars, el texte_

vaI11lonci:a porte a les ¡pàgines'Pars la j

co!r'tie 'ponenttr,adtl!oci6 castella.na. l si aque·st nijbre fora ,e'Slcrit am~b amor i nlètod1e., a 'cada pas :solu~ilonatiadi'fi- ctl'lta:tsno mai ma'ss'a g¡rosesÇ1C'f aque esquJedaren confos'es. .

l a

r

tlní'S'on, l.a red~acció Iere p·eeites

fr~Js:es 'pas'~;ant a la composiici6 de

èo.nte:~,'his'torietes, i1etre.s lfam,i}.ia.rs i llic;onsdit!t:studi, sempre ¡baix ladüriec..

ci6 del me:s~tre i ¡J.a c!·~11su]ta :d' \un VQ-

cahl1!larÍ Talencià-carJteHà.

iSaihent-'S1ê la a1eI1ig~a materna.,' es dèuestudiarla l1;engnacàsteHanac'Üfi:l s' estúdientotes les Hen'Irü'e9 e..<:tr-anfï s i fin.s no :hi hauri\a incon;V'er,j~;;nt ~n q1~e ja inic!iat '1' .a1t'I¡mne 'en aq:uells prim1erlS ¡pa:lsO's qt1¡e havenl dit ante- riürntent, fos acaiblat l'estudi ,òíe

r

idioma ofici'al, ^Ip¹arl'ant-1.i se1n1')re e¡ca~SiteJllà ¡per a refermar aJ 'mènys

t"'11Ç'regtv-ht,pro·ntlfllciaçió.

(12)

¿Com ,es vteu i _r~petÍ1n, no~hi ha en

no~¡altres a v¡ersió a les altres llen- g:nes, i¡ ·fip..tS SO,m¡ parrtid;a.ris ·dIe que si .a3!lega

r

e.u.s:ellya¡nça 'Ü;Qli~g'atòr.ia fins aJg 18 anys d'edat, com en lles na·- cions ;bolxevistes, K1S 'done Ull pareU de cursos deildHoma Esperanto, per 'a úlrondia^l1itzar d' ·a·q::.!¡e·st lnocFe ~a cultura va.!'eñ~~ana,tquè, èüt en honor a la l1tJ;::tra ideologia, la volem .ex...

pandida, no sols dins de Les e;)colcs, sina ·en e:lcamp '&e la iliiteratura, de les ciències i en"el "'vastíssimcamp de h1. filoeofia.

El mestre, preparat

telar que :p'er a dhtind!ne la reforma pedagògica que intentem, 1J'er aholir l'aibsurde, ,elcrinl ci:ent:írfic que patim, és n1:ene9ter qU1e~el mestre estiga. preparat.

D:e q:asmaneres es pot rea1Ïtz'aT.. l."a prèvia preparació¡desdeles }Nb m·a.ls, i :1' instrucció dels me·stres oficial i (p.nrtict1l1ars que ja regenten \eJsoo~les.

;S~i en ae~ l Tormals valenci¹anes se creara la cated'ra de llengua valenciana i en le:3 ;pràctiqu.es se tinguera la cÚ!ra que reg.uerix ·el 'p~obl'em,a, ja tir:driem r,es-olt·a la preparació d~e.l

n!téstre .del! pervindlr~. .

Ara, la: ;Qreparació del'a:ct001 tn~s

tre en funcions ja ens complica '1 assumpte,_puix l' ·acutt1'ulació de fa.e- na :qt1:e sobred'eH'pesai èln~C'essari

des.cans que necessita a les vacances

· de l' estiu, o la ·colònià escolar, és

una

·forta rèm·ora. quedeven destruir,

· -ï la des¡tr.:uiremamb·forçade vo!unta

1 i de amor a l'escola. l tenint aquests

· dos factúlf.s la la nostra part, puix ~1

!rla!gilsteri setll!pr-e ha demostrat tindr',e 'ls en·g11(iJur :sJl1lperU'atit1~' la p,rep-a-

· ració del mestre ja esd-eV'é l.tna C.Q-

sa relativ·am¡ent fàcil.

~101tsm.estres del nostre .reine nQ '. érs '~~cl~SlSla'ri ~l'Ule,.dep:Y¹e11igiuen ,el.

va-

le-n1c,1a., ¡per.que sttjJn ~illS d' açl., ,1 el

~ parlen. Queda, p.UJix, ·reduïda la .pre..

:p·ar.ac'ló a es~oUir i estudia.r una gr3.'ft

màtica vallenciana-'la del pare Fn.., alana pereixemple-i a ·assistirla U1Tl

curset o dos de.Jleng"L1a: lectura, e&!

crlíptura'i gr~màtic·a.

Els mètodes d' ·e!1setltYança ca1das- cú dels_rrí~stress' éls porta al cervell . i a' la prà1ctioa, i el material, Uihres, vocabularis, diccionaris i quad·ern$, l~1i~C Qir.~ 'sellí~~ ~\o:r'a;~q\;"~V9 ~'r..n1~e; qu~

(13)

la Editorial Valenciana està

-a

punt de fer totes les publicacions, ¡garan- tïdeM ·per firlnes no soslpitoses, del material que en aquesta reforma 5e puga.utilitz·ar.

.Ll\¡qU'etS'~~ 'cu rsets, run:dhlts 'a: hase '<.ie les vacances de ,Nadal i de Pas- lq'tia, i de les ,ca11JifCu:l,ars, podriên fun- CIonar baix els auspicis de l' Estat,.

deLs mun~i'ci!Dis, de les soc;i~tat1s,cultu- rals, atenet;s

i

Universitats, i 'de les

~A.ssociacions del 1VIagis.teri a les ca-

p~ta,ls c1e illes ,a}ctuats prÜ'vínci.es, als calps de partitju'dicial i¡fins en .a'qu:e- ales localitats en que, per la seua tem..

peratura, tingueren agradahle estàn- cia. l nl:és ·encara; es podrien esta...

blir ·cursos de :valer.tcià per corres- .po:r..1deTIlcia,'cant j a \ho té fet l' As:s{ft- ciació .Protectora de

r

Ensenl)7ança Catalana des del' tnes 'de març -de l'any ·actual. .

l'a veu¡en el's alnl2:.fb!:es oidor;g d' a- lnesrtUJ lpass da ¡dil~lef!ta;ció,Icarn~:o(]í11e

pareixien ines"a1a1)les murades van deixant el pas' ¡franc a un·a Fe que porta un nlant i una nelisa ·per for- jar de l' .e$~ola v.el1aJ una altra que siga ,feta' amb arreglo a les nor.mes.

de la ,P;e:d1alg;ogia r:a¹cio¹na1.

Acabament

N o puc acabar aquest elogi a. l'ús de l' idionla valencià a les escoles de primeres lletres, sense dir tries que siguen 'unes paraules sobre els càn- tics escolars ..ja .que for'tnen part d~l programa 'obli:gat de les escoles, i tene'n 'una' gr·an i!I1Jportàn'c1a elcLuc~ti

va del hon .gust i del ritmei del oit i deIs innats s'entinlents de pàtria.

·Per a qn:e e:1 càr¡tic siga úti,} e^l11Jab- solut, /ha d' éS'ser comprés 'Per la n1¡aSiS'él!. dhDra,l; i per a q;ncGIL siga lla d' èstar e~lcrit ^e!l 13. llengua .materna.

El ·càntic q}u;e parle al cor del r-es- , pect'e q'ue ·mereix·en les ¡pla1]t~es, les flors i tes' fruites, de10·q;ue valen ¡els ni us, de '10 que ~ón els ~lét~res ,escü- aar/s:;q/L1^le d!ilga.la nlaravel1ade-l''aigua rl!t' la font delI ¡po:ble, que' rec:or:d!e l.a gesta ~p!àtria,_la Uegen& religiosa o la costum típic·a i la festa, ò 'el ·cant del ·mar:i¡n;erddel segaJ&or, ¡ha d'ésser escritIen u'u idioma qúe 1).0 deixe es..

trafa s'ens compendre, que totes 1e pêlJraules tingu'en un lloc 'Ou descansar al rnés fons del cor, per a. que no

~' ~bli4.l}.

maj

¡né__ •

anar __

wn~

(14)

truint l' ¡Idea de pàtria per mig de l' él!grat(~abheharnl!Onia que StlipOS.a un pcntà:grama firmat p.r un 'con'1'pos1tor de l' infa.ntesa.

ED¡l':escola's' lha de canta'1~ l' a1nor a 'les regiⁱ^QUS', al ,poble natal, alca~n

p':;.nar, periqittè, corn diu

r

iI1l9igne pro- loO"lador del lHbr~ de CUITOS Enri-

tqltè'Z, Hla: p~trtri:a. no fs

r

ítlnm,ens~a:·i

lvariable 'exttenS'iú {te ter'rit'ori que s· acarona haix una 'lnaleixa' bandera

~ ob,:rlix IaI mateix 'govern; la, pàtria és

el

mun'i:ci:pi, és' el poble on naixque..

· reln, el lloc sa.grat en el qual cada

· casa, c~d!a halhlrtant i cada ;pedra ens f,ec.oO·rda ún lnOlnent de la l ostra exis..

tt-TIcia". . _

Així, puix, l1a'111 dIe donar tota :1' educació., tota l' ir ...-tru~ció i !tota

, r

ensenyança en no~~ltraben1,?olgu:da i

· tniI voltes gloriosa U'en~gua,per!p:oder

f{,l cultur.a.valencian'a,j a que!cadapo- ble té una psicolog",a especial i ne..

cessita, ~po~ ]0 tant, la adaptació d'una ;F:edagogia espiecia1 tan1íbé, fent lian0r ::l'1 c'a'ruet {~e note:Sl, de '.la peda- 'g-oga IVlontesS'ori, -en el q,na] :l.Ilota lla

·psico!ogia de cad'a alU'lllne, per onar a cadascú :la l1i~ó '¡:Ie!sonal queli r ...

qU1erix.

Fenl-1hoaixí,tr·en!qt.tem 1.tcfts elsm'al...

les vells o antiquats que ens faCíen

! nossia,· ,per a q·ure lÍo siga Hetra morta la ¡gran,conq~t1listade1smesltres que en

·~iència pedargògica s' anome·~1.ENSE- NYA~ÇA rNTUITIVA.

Concluslo s

D'e tot :10 que .ham llegit, se dies..

¡p'renlen les'segUents ICO:tllo1usions, ,qtte

tinc I~' hon'or de posar a .la vostra.

considera'cio :

I.^a Que tots els 'pedJa:g.og e...tàn

c0nt~sl~'esal' afirma·r 'qtt!e

r

en,1s'e'Jyan:- . ça :Gels 'a1'uffines s' 1ra de d'onar en l'escola a·1J.a;se ,¿re la llen.gua

rn

a:terna·,

~IYer a qU1eparlant-los al tor i a la in..

.tle]-ltgènci~, pu:ga'm 'ter obra útit a la nu·manitat.

2.^a

Que

havent en el reine

varen..

cià poblacio de.parla 'V1l~èncianaque no ·s' expressa en altre idioma a l' entrar ên l' escola, se li done al :xic tota l' énsenyançn. en 3jquesta.

ll'engua, per ~ pod'er,estudiarla seua Ipsico'logia, i fer _ú~ de f-e~s.eny~nça

intuitiva, a fi ¡di' instruir-lo ''Í educar··

1.~ ~wficientm~ut.

(15)

3.& Quhavent·almateix·reinepo.

blaciód·e parla caste11ana, i tenint ~n

C0111ptie que la vida del ~ic, valencià 'ha d' ,ésser relacionada amh'èls de..

filés 'pobles de l' Espanya, tenim l' nhligació d' ens'enyar-1i l' idioma.

castellà, ,pf\eparant-lo el' aql1·est mode per ,a la vida futura, posseillt una Qlengua que'el pos~ et! comunica·ció ainb mi1iona'c1es de persones escam...

pades 'pel món.

4-^a Qtt~ q,uan S'iga poss,¡lble decre·

tar 11' d1~!iga'ció d' a's~listir a .t,es escoles fins als 18 an:>,s, com S" acaba d'ordenar a Rlt'lsia i a l' Austria, se q.onen un pareU de cursos de Uengua

'~eranto,de tan fàcil 'gramàtica i de .tanútHs resul~atS' com Supo$f\ ~1

'co'ln,nnicar..~e per mig d' aqu~$t aa- xi1iar, amb tota l':humanitat.

5.⁶ Que l' ensenyança del caste~

L~ ~ell,le 'escoles de parla valenciana e ,ntence quan elg alu1mnes tinguen

ll11 'graU' sufi ....·ient .de ¡cu¡1tu,r:ai Ulla in..' tE:l~Egènlcia RrOt1 des\perta: per' .a .L~!t

e2tud!iⁱ9 biLl!1.güe-cOllpatlatíus, meto,de el més universalitzat cle 'tots per a rlependre l1engües no :pròpies.

6.& Que ,ales grans poblacions¹va..

ien ianes .on lli ha xi!cs die pmrla cas·

teUana, fills de residents casteilians, secreen 'escolesd'ensenyan)a a¡base de