.Confer¿il
l'j el p~onuncladaen la Associació Pi'ovlncifJl d t mestres oficials de
Ca5tel~ó,per CARt:"ES SALVADOR, me5fre de Berlassal /
· L'IDIüM A A LE
VALENCIA
ESCOLE
/
SenyoreS
tenyors:
Dos pa" aule ...
•:.'PJer a mal1Jifc··tar q, Te tinc a,
gT~l1
honor'el poder 1!"egir: akll1fbtes quar- telle$ .a Ull au.ditori ·tan disti.ngit Clonl
. ei pres'ent, ·que."111 conce'di:x ,b :ne- Y(~1èllCia, qu,e.-:111e I1J()._:tatja 'entr 'ls' seus' 1braço-~' per a tre.ba.11ar f rma..
n3ent pet la ·cnIrtuntpàtria, tan decai.... ,
~~l1d'a fins aV;l1fÍ3I 'Peto ·que ÍnKl{uhta1ble_
111!ents~ 'alçé:vra 1)e1" a col].;eg'uirel/pri_
11lor-dial 'lloc que So,,- lnerei., si .tote.s Ues :Associacio.nsprovincícu1s de VEs...
!panya, 'organitzen i funden tS;eccions de 'Cu.ltu.ra oO'nl la qlle ací a Castelló el :.iVIagi teri ofici,al aea'ra'd C{~ar. i q'tí.ina !pl~i'¡11'era. aC~Uélció és·la 'Conver-
Sè: Peda'gÒ'gica que en ·tiq,tt1eS;t ~loc s inícia ara.
::-\ls cer"ell's de tots ehf .present e- tarà gra¡rada l' imfyortància ¡pedlago- glC~ d~ aqulcs~e's conE'rències i al éot '
tinf~ltàn
la necessària amorper a:lc~- ¡
tudI. deIs nO;tJ,g proiblem~§q<tle 11
r
¡
aq llesta sada. e~ l11ani fe.staran dA' avuí en avant, sentaqueL~a:anTor Ullagran lbenevolencia i una tr.ansigència giran;
1lné~ 'gran si 'cap, en (clactua'l nlO-
lnCllt en qne viu'ca'alegir..yos t1ll tre..
I1nJI, ·el qual títol s.orlament h~ ..1gut.
pare d'e ;po'1ènlÍCllues; de discussions, el d!e':--'a'venencies es~pa:nyo}i'Slte·. if rò nocr!egat1 que jo vinc anlb a:q.ueixa ll!atei~.a int.enci), 110. L~ obra jJ>o1íti-
C¿l !LI10drà. se.parar Yül'untats'; però la --pedatgò-gioa 'no ,pot 111leny's,que apr~..ta1"
a:'s mestl;es ;baÍ'~- d'una s.ell!)!era; la senyera IJe tla: :C:t1I!tl1.ra.
fa
no vinc a fer :piJlhica ni a r'aa'"nz.rpolít'i'can1'ent p r a ex.pHcar el per ({ ué de l'u d'e l' icli0111a valcncia en les escole"'. llenjDl1 \:1· ..-ics valencians
¡un!'" altr:e" defen:ors l11és sòlid"s i a
d~ aquests ll1C 'lim.itar'.
·DI'"\8d'cll prin1er tTIo.¡nent"s· tinc q'ue
~er franc. L' ad\vocar .per el valen...
'cià, no¡indica a:v'e.rsÍ"ó a 11Íng;una ·a.ltra Hengua del n1Ón· totes 'pler a ¡tnli .en1- 111ereixe11el 1n!Rt~ix respete. l aixi~a
com tdb::sles nl'are-s-són s'agradc~¡COnl
la nlHr1e meL1'a, aixina totes les lleu- gnes són conl ;la ¡llen~ua -del 111en còr.
,Però canl,J' idi'Úr:na 'é~ el: translnis- sor dleI pCll&an1cnt i les idees quant lnés oIar;Ei9 sigu1en e.. '"po'S'ad!es, .nlés C0111;pr-ens'ió d'elles pDt 11'a ver,. pet això no (he d ht<>t en d'ur ací la !ue:na disert''C'íó ef;crita tCil. a'(l.u~E\ta il'èrica llei1gu3.J tan ~-S'pal1iyola con1. tof{~s les de- la 'Península.
Jo SüC va1cncià. 'rinc tn:és facilitat d~ expressió ell la ll1et1a Hel1gua ver...
llàcula ;1:~le 'en nil1jguna altra, i 11-0 tra'C:f:iant-..}e <1' 1111; acte \ofiçia'1 1llanat
p~lG;oYern e5~~'allyol, enl crec, no 'en el lC~r;e\t de Ja ulli/bertat en la ele-c·ció d' idi:0111élJ, 'inJÓen la ohligació d'e nlanífelstar-nle en aque:3\tallengua va- h'l1ciana: única per a 111'i ca¡)Ia.ç' die,db-' .nar-l11e ,el J.éxic que nec.esslite per a de:::enrropla:14 'kl.111atèria. qne em l.p'l'a~
lPo.2!~.
lRerd'one,'puL:" -i allgú delspr¡sents l'fa cnl con11prél1 llJ1a:::L::a ·en el il?JreU
iúiolna. 'L' e~pressar-:v1c ·cadaiscú com Sa~J.! és a'cte perfectia:tTIlent civH~ 'qi.le han1! de ree-onei",""eri acc'c-ptar, si va,"
leln.pas,-Iar per ;hoime~ciY-i1itzat"', I~Jis
püs\ts a fer cultura.
El problema pedagògic
'Des d~ 'qué el nostre',pediargog En :L,luis ,V'irves es feu par1tidlari en .~ SCUl3; obra ,ci1n. "ij)e tradienc11s 'C1lisciipli- nis'''. de .1' cnseyança en la llen'gU'a
vernàcu,l,~ d¡e.
r
alun1'1~e, a~ort':Lllt lél,bl~~"dantI. ,e'1s raOnanlel1tSl filo-òfic, i pe- d:llgogic'= fins ~vuí, la 'qüestió és plan- tlcjada r;1ins ells t;ernles cicntíficu- d"I')'aln-~:lloaix'1.ué.-i{t'eH JlIO eilS pO-
den1 aparta r, ~i YOle:nl' que lla nosltra lhLbor lKi siga ma1l1lleSfa per h;:...: .pas- siüll's polítiques, que a v.uí tot 'ho en- verinen.
El filòsof de \7alència ja tancà les port ~ de
r
Edat M~tjaj diJr'Í"les d~l·Renaixelnent p 1"" 011passar,en el gran C0111enÍo 1 ublJicant Cll i6JI la "P'orta dE. les llcngl1les Oibertd~", i els janó:c- nistes ¡que en 1643 ohrí 11 en Port 'Royal les seues escole· ·on se .en'""
senyava"en fral:tc' , tot el programa i es dester1iava 'el 11la:tí i el- gr,C'c-lp~r
!pritnera veltada,-.lde Je~, escoles' de priineres lletre... .
Des de Bavors, tots els pedagogs, hunlanistes i.filòso-fs ;hanc];anlat i're- clanlat :Viriln1ent la ense.lllyanç-aen la Qlengua m!aterna C1els alunl11es. l per
~noferHa,r:guÍ'ssüna aquestadisertació anotant fraseslillihres dels s.abis que
~dbrelasstilnpte han .escrit, aplegue111 ali canl'p. pedagògic del .segle passat, on a'l custatric fI 's. E'g~~ll"es de lirüelJ,el i Pestalozz1 s' ,alçala. eminent obra del ·pare Girard:, autor dél "Curs cduc'atiude lallengua lnaterna'~,i de H.l; 'E:ns,en'yiança de :la Uenigua.nJ,ater- na'\ mon.unlent·,que pub1icà als 79
an~Y~1 ès a dir, quan es trobavaen la pos&essió de les seues fecorides idees.
11 a.vt1Jí~ qu¡an el probtellla ¡que ens ocupa ,~s~.esolt'de fet per tots els
'e~~J1l1f.iihratiSI .c~'fV'ÇQl~ d~ I~ Pedagolgia,
avuí és quan 111P.S s' in1pugna dins: de l'Espanya i fins pels lnafeixos mes- ,tres' vek;'l1't una Iqüe,stió de pro1u:di- 111!ent 'quc és
r·
única s.al;vació es- panyolLta ar
acabalnent de la grai1 guerra. S:: havia a1bandonat tota la rrlabor delssabis, se vo1"ien fer els fu- nerals a la !labor del sabis,.i les idees qt:le 's to'I~¡ven,_'lItre si, han ei.,,"it a la: SG;IJ·~pfíc;;e -de1.1.1-)au'per·aso~ti'ndreil'
que"r.cchr depc'Hdre~l'1la
llenglla 'ex-t;'iIllj'a aballsque la llengua '7llatcïllf'!.,
és tant conlJ (voler plujar a"cGtvall abans de saber acal1zinar".
il\iquesta frase, que tant ingeniosa- nIent deia (,olnenio en et període del Renai;r'ilTI'ent, eis 1ot repetir a1vl1í ad a1qu011s que negEgent1nent sosten.el1---
110 sé alnb quines ·íorces---lque la Uen- gtta única de lesescolestha d'ésserh.
ofi:c'ial en perjuc1:iüi de Ta 'oultt1.ra :pà- tria... (qees'ta frase famosa .pel seu C' ntingut, 'C a retratar de folla la içleol'ngia de la Revolució francesa, 'que avttÍ' és ref.orma'da fins los seuS'
nlateiJ~os .lfül1atnents, i quin nlajor . p'untal era l' e..'"purgació dels tr'enta '~:p'atÜ'i.~¡":1d,.:. '~a ]1:~l1gua iran1c'e! a.t qt1'e lpPeJtc'ni,clleIs(lJdlit·i:cSi Id'elw·iCüinJ\ ,enció, no. obstant patira de mort la l1ibert~t
inr1'ivrqual- ¡que proclalnaven i la il1- tel-1ectualitat que de.fenien. .
:Diemiol.ara1nent, 'quedes detRenai... ' ..',e!uent fins aYUÍ-,5' lha,c::,losti111gutnl0i~lt
alt i molt clar)que el no donar l' en- sen~rança en la llengua t!ratlerna ,és atrofiar una .bona part de la jove1t- tUlt; i s.i nosaltres, ells me?tr~s) han~
d' a.pro'fitar 'per a ,.quelC01TI'1n;~\S de lo que leJl'8 'P~llitics d' sitjtcn que a\profl- 'Íe1nl, tenin1'\qlie trc!bal1ar perque ~. a- Ibo1ixca en l'Espanya qne procure¡n fe'r ~gran i esptendorosa, les erronies . id.ees de la Convenció francesa, fetes e:rraeI!ar.ací per hOln1!eS no tant en- ciclopèdics ni tant alnatents del po- ,hle iconl aquell s de la gerUl'a11a- F~ança.
El
f~tbiològic
"L,')~
n
n:gualll,'-d¡~':la l'I-Icr'eter-so- lidificant les valors (jl1iantitatires, l' àninla mateixa .dels poblies feta vi-s~ble i tan'gible.'"
¡Per a que nosal'tres puganl.delna- nar .per tot arreu ¡que s'entronitze '1 .'idio'n1avalencià a les nostres escoles, :ham de de.mostrar ,que el nostre po- bl¡eté
r
àni'ma :visible i tangible; que . pa:rla el valencià; per voluntat prò- pia, i, encara lnés~ çontra la voluntat del .poble que ¡el ,go,v:erna.l valler dtC\l111ostra'r a ò qne ja és delnostrat p,er si nlateix és caure en '11'11 r.iditêal. 0, VioüuntarianJ:enlt, no'
c,a'u·'(;'111 ltO~)a.rt're'5 ,en t'an g:ran ridi-
~o~Jes'a.
lEshen notori {que, de,Is 24-745 ¡qui-
¡Jún1¡etn,,:sql~leü~ l~a ~>l1:p.eflf.ilci'e total dol
rei'l1Jê V3,)\v~c:ià, 15-.3'59 CiUi~Jl11tet'r,cs són de parla va\:~nl::iana,i 9·3.86 qui- , '1Ól11et rc:sl .:Jóu' de .pa'r]a caSltelliana,.
!La pübl'ació corresponent a l' es- mentat territori és de 1.641.139. ha-
¡b:lta~11!tjs j i d' aJqu~ec~ts'I.30'0.388 són de p.ar1~ v~lel~ci.~l1a, ~ 3'40'¡~5l d~ pa.r!~
(eonclul:ra.)
• .. w1.'
l ca~tdllana. l ,j d aquestes quantitats dCSco!l1lptenl el territori i la poblaèió corresponent a la 111e.seta de Reque- na i Utiel, qu~ és ca~te~lal1a per,que
U10 10:n 'fins a.l' s·e:glc ../ ....T, cnc P '::::111La
·,que· el, r~ine valencia.1 •que parl~ ~1 c:a~t'e.na.. es de 7.0.'82 qUl!lol11Jetr.c.s. 1 {l'e . 301.174 ha1bitan'ts.
.Per lo que es veu "'11.1(; ~/alència té
, trl~" aJalara/brialln2.jO'ïí~"lt1Jef1J1éti"la
I
la He1l'gua oficial. i'\(~Ò .(,':3 un fet ju-p
n .gab}ll: que ens {llona tota 'la'forca i )1 tota la valor necessàr:a per batallarI
t \ nlenguasenyançaeh pro ,delvalencianaracionaldretqu.e tenendÍ11S les·a rebre unael's xicsscolescn-ücdela s na terra.
l aJClues'ts milenars ci' alU11111c'S que ,per inllpoSlició d' ,una a:hsurda u.nitat ..de Henrgaatge p t a tots els p'aisos de l' Espanya que no parlen l' idiol11a ca tel1à, entren Ienles escoles portant al cor, al cervell i als llavis, la parla
iDligena i ells olbli·gU1C'!1 d' .un 1Jcll-'Cl1- . sec a 'rebre
r
instrucció perntÍg,d'Ull·'((hi 01 qne no entenen.
lI'
açò és un tnaI gravíssim ja que l' explicació de les: divers.es disciplï-l \ ,resten confoses en absolut, i en C0111pte<1'acaluinar contbatent I anal- rfabetislne. s' avanca sen1brant-l'o en nostre'voÍtant, desplrés d'!haVer inaI..
'gastat energies i pressuposts, sang..
nan\t 'quasi i11lútntn'ente part ·de la 1i- Iquesa es\pa11!yola en obra contrària a
I la.fi en que deu ésserdestina'c1a.
Jo ycig que 3.1 no'considerar .legal la reformaquereclan~ern per a bédel pd~leescolar.. es fa una enorme ini..
Guitat de dret i eTe jt%,tich~; IIJc10]t.1è
sor:ment és cai11~~lrl...11::tbl fit!e sc
Vi~,n6a. cJe;~r1tir U~l idi-orna, t1:na llcn-
€,'ua viva, quan 1~a terr'a quA la pé"rla
ma
'sigt1t dornina.la. T)ero si els valencians SC.LI i:f~t1a19 als dmésespar~yols;si tots forrnenl glorio- sament la es.::èlci'l (l'el pob1e espa-
n~Tol; si ' lalència ~s una de l~s tniés ri'ques -comarques de l~ Ibèri , a la llOstraleJscola ~Ie latr,c.~n¡conte c'-co- la 'CoI1lqui.:tada · a'queixa desigualdut és deni'grant per (lI que la obliga . fa IegaJ i per al que l' ac;:t~ sel!:e prdtesta.
No' thiha ~llei 'racional que puga 1nantin!dre el principi anti/pedagògic 'de ¡q,u'e ací parletn, serenament, 1nen..
tres es veu que l',alumne -pren
r
es- cola per lloc de tortura· per la rigor 3uemorista que en ells S" ·ob2·erva.¡J)' ;tcí e .segheix 10 segi.ient: El
·nlestre explica .:baix notmes pedagò..
gi.CJ!lt1es•.Elsxics q,uc !n oentenen l' ey- plicació en i1engua legal es distrauen primer.P'~~a·acabaraborrit~,;i étqtl~ll (Jue ¡~~ '1lnlch.a en llal Cél:rreralCJel malgls- teri ple :d' ideals monte:ssorians, acaba per donar rlHbrcs de texte als discí..
pu'ls, deixant .que :repètix.quen mecà...
riic,att1:ent el. contingut de la obr'eta apro'bada per elCon('telld' Instrucciv,
patra
¡Cjuesi-rva de texto en Tr':?,DAS lè1s:esc'kétas del
Estado
e$pariol~D' aqué~ta n1ànèra es fa Impossi-
!ble slerv·ir...·ncls Id1eg~uda'Inent de1:s nous m'eto't~.es de la ·Peda:gógía; i tota la Ilabor d~ Hefl&art, de Bestalozzi, d~
la- rl\1ontessor.i i :ae1s acrtres .a'mate1l'ts de l' ensenyançà intuïtiva, queda re ..
legada ,en l' Espa;nya ad aqueUs pal..
.~o~ qU'~ t~n~n 'pe~ dl~O'S'ui: yerr~àC\lja
la Heng t1a nficial. cor1 si els lemé~
pobles. i,entre ells aquest llevantí, no foren dignes de maj.or cultura i de 'major 'progrés.
J.~:l xic parla a la llart al' Ca¡·re11., i --·encara 'que. .LIO sc yt~Jlga--tl xic parla a
r
,escola la llengua \!ale~i~.··na.
l si l' CSlcola.. ha de fer obra c()n··tinn:'..dora ·de la falnílía, i al n1ateix
icm'p~ha de preparar al ..: te per a 1a .v:lda, no li podelu robar.la 1Jengun, ni l' t11J2el1~rança ,de la. llenglla, ni F ir:I~·~tÍ"ücció per mig de la seua Jlen- Igna. ni la educació, hi la rel'ig~ó, n;
la nl0ra~1 ·qLlle soDsrr.ten:t cornpFén :p:er Dl,i'g de :la seua llengua.
,I<.ecor-d!e1nl' interés:que té el Pap(l cn .nue la Doctrina ¡Cristiana .' e.x..
pli.q{1e ~n les cate;qnèsis per ruig de les iJTengues mat'ernes, per a que no pa·t-:iX1qnen els(dogmes. l ésque la re·
lig;ó, ,com l'escola,
no
pot apartar le;" seues ensenv.ances de les normes- qr:e 'la Pe'd!a.g9Jg~ia Hn1arca.Dualitat de Ilengues?
:Som conseqüents amb les nostres Heial.s ,cre-ènci,ets. Hanl ,dit qt!le a Va..
lència ,hi ¡ha poblaci6 de a1engua va.- lenciana i, a1 mateix telnps, die l1en-
g'ua: ea:Slt'e11anla. Tanlhé han1 dit que
r
~scol~tC11etllprep-arar ar
a.1u1mne per aJa; vida.'C0111,1la. vidalcifel xi/c., al fer..~e Iholnie, ha d' és·s.f'r relacionad1a amb els ca:steHan3 en tots els seus lordres i mau1ífestacinns, te~li:m
?
ehH~ció,d' ,en:an.yar la 11engrtla d~{Cervantes.:
'leil :~Fr açò que a le.9 n05tre.t' ,fS-
coTes :haja d,¡aE-cat de llengU!es?
~C11IarariI,ent, no¡.
JD1u¡aTitat <Le lle.ngaes vol dril" que des d'e:l prin1.lcT :d!ia. ert que ~l xic en tra en ia-cscol:a, eln1es;tr~ ha el' e:sJco- ,mlen ça1'" d' en
se
l1!yaJf-li l'es !p'araUil:es m'é~ Íot1U:isipens.aIb;1·es del caste!l1à a4ll~brehlC~Ó al progralna escol,ar; les pa..'
ra~1'es niés. vl1I1ga.rs; els non1!"' de les
cos~s qt1J~·el, .ro'detjen, i això és10que ayu.i -feni tots, perctlentmoltísisim I~lé t~111{pS i trehalls.. deixant, per 'cons·e..
liiiehcia, retras'a'Cifislsi!m'a l' .instfluJccitÓ
dels ahllTI!l1es. . . ,
No; açò pecari~
.et'
an~tlpedagògicencara.
!EI mig ú1niic
.er
¡e<qulélnlnin1Ítat fé el donar total ta llabor _en valencia, fent-e2tn'di~1·'eneli últimJ3 al1\Y's. una assig- natura tP~s: LJeng\ua castcllana amb eixcrcicis de:I:ectu:ra i e~Jcriptura i es- ttí.di :é1j C;:ra:n1àtïca.
=..A.'l' eixir et xic d'e,r.escola'dep~r..
vu¡ls ja d 'l ~p¡()rtara la elem,cntai un:
grau de;'cu1t~l:ré1 i d'educacióstvficient per aI.onlençar amb profit'1'·obracon- tinu:adbra-. ])el'.': si al1f),g fin als 10
anY8 o ?1s I:t ¡rebrà Ull nota:h1e al1g- Il)erú: ét ensenyança. "rind'l'à sòlides naciau:: :i~-llengua materna. ,Deduirà
k~:-¡ ¡·,-·g-le_'. gra.!naticalS' creIs ei.. ercicis .de lectura i redacc~ó. llaurà ,entés qnellc~'m er.... cièneie~ i ,11etr~9. Tindrà l' intel-Ilip-ència de~_ipe:rta per a 'estu- dishnil~güe8 co:nJ:p.aratitls, ifh:ett's a¡cí
e~¡punt obligat.per-a dependre el cas- t(illa.
:Sa:bent ,üa'statltuna'llengua, 1~¡prò- pIa, i au:gn1entant gradualment a·q¡uei- x;t sabil\~¡Sa:, se 'H tplot d!onar a .U'egir, des:prés
èr
,haver-lo preparat lo sllfi..ÍLeient, un lBhre de l,ectura, q1.1Ie, te- nint a. les ,.pàgil1e¡g lmpars, el texte_
vaI11lonci:a porte a les ¡pàgines'Pars la j
co!r'tie 'ponenttr,adtl!oci6 castella.na. l si aque·st nijbre fora ,e'Slcrit am~b amor i nlètod1e., a 'cada pas :solu~ilonatiadi'fi- ctl'lta:tsno mai ma'ss'a g¡rosesÇ1C'f aque esquJedaren confos'es. .
l a
r
tlní'S'on, l.a red~acció Iere p·eeitesfr~Js:es 'pas'~;ant a la composiici6 de
èo.nte:~,'his'torietes, i1etre.s lfam,i}.ia.rs i llic;onsdit!t:studi, sempre ¡baix ladüriec..
ci6 del me:s~tre i ¡J.a c!·~11su]ta :d' \un VQ-
cahl1!larÍ Talencià-carJteHà.
iSaihent-'S1ê la a1eI1ig~a materna.,' es dèuestudiarla l1;engnacàsteHanac'Üfi:l s' estúdientotes les Hen'Irü'e9 e..<:tr-anfï s i fin.s no :hi hauri\a incon;V'er,j~;;nt ~n q1~e ja inic!iat '1' .a1t'I¡mne 'en aq:uells prim1erlS ¡pa:lsO's qt1¡e havenl dit ante- riürntent, fos acaiblat l'estudi ,òíe
r
idioma ofici'al, Ip1arl'ant-1.i se1n1')re e¡ca~SiteJllà ¡per a refermar aJ 'mènyst"'11Ç'regtv-ht,pro·ntlfllciaçió.
¿Com ,es vteu i r~petÍ1n, no~hi ha en
no~¡altres a v¡ersió a les altres llen- g:nes, i¡ ·fip..tS SO,m¡ parrtid;a.ris ·dIe que si .a3!lega
r
e.u.s:ellya¡nça 'Ü;Qli~g'atòr.ia fins aJg 18 anys d'edat, com en lles na·- cions ;bolxevistes, K1S 'done Ull pareU de cursos deildHoma Esperanto, per 'a úlrondial1itzar d' ·a·q::.!¡e·st lnocFe ~a cul- tura va.!'eñ~~ana,tquè, èüt en honor a la l1tJ;::tra ideologia, la volem .ex...pandida, no sols dins de Les e;)colcs, sina ·en e:lcamp '&e la iliiteratura, de les ciències i en"el "'vastíssimcamp de h1. filoeofia.
El mestre, preparat
telar que :p'er a dhtind!ne la reforma pedagògica que intentem, 1J'er aholir l'aibsurde, ,elcrinl ci:ent:írfic que patim, és n1:ene9ter qU1e~el mestre estiga. pre- parat.
D:e q:asmaneres es pot rea1Ïtz'aT.. l."a prèvia preparació¡desdeles }Nb m·a.ls, i :1' instrucció dels me·stres oficial i (p.nrtict1l1ars que ja regenten \eJsoo~les.
;S~i en ae~ l Tormals valenci1anes se creara la cated'ra de llengua valen- ciana i en le:3 ;pràctiqu.es se tinguera la cÚ!ra que reg.uerix ·el 'p~obl'em,a, ja tir:driem r,es-olt·a la preparació d~e.l
n!téstre .del! pervindlr~. .
Ara, la: ;Qreparació del'a:ct001 tn~s
tre en funcions ja ens complica '1 assumpte,_puix l' ·acutt1'ulació de fa.e- na :qt1:e sobred'eH'pesai èln~C'essari
des.cans que necessita a les vacances
· de l' estiu, o la ·colònià escolar, és
una
·forta rèm·ora. quedeven destruir,· -ï la des¡tr.:uiremamb·forçade vo!unta
1 i de amor a l'escola. l tenint aquests
· dos factúlf.s la la nostra part, puix ~1
!rla!gilsteri setll!pr-e ha demostrat tin- dr',e 'ls en·g11(iJur :sJl1lperU'atit1~' la p,rep-a-
· ració del mestre ja esd-eV'é l.tna C.Q-
sa relativ·am¡ent fàcil.
~101tsm.estres del nostre .reine nQ '. érs '~~cl~SlSla'ri ~l'Ule,.dep:Y1e11igiuen ,el.
va-
le-n1c,1a., ¡per.que sttjJn ~illS d' açl., ,1 el
~ parlen. Queda, p.UJix, ·reduïda la .pre..
:p·ar.ac'ló a es~oUir i estudia.r una gr3.'ft
màtica vallenciana-'la del pare Fn.., alana pereixemple-i a ·assistirla U1Tl
curset o dos de.Jleng"L1a: lectura, e&!
crlíptura'i gr~màtic·a.
Els mètodes d' ·e!1setltYança ca1das- cú delsrrí~stress' éls porta al cervell . i a' la prà1ctioa, i el material, Uihres, vocabularis, diccionaris i quad·ern$, l~1i~C Qir.~ 'sellí~~ ~\o:r'a;~q\;"~V9 ~'r..n1~e; qu~
la Editorial Valenciana està
-a
punt de fer totes les publicacions, ¡garan- tïdeM ·per firlnes no soslpitoses, del material que en aquesta reforma 5e puga.utilitz·ar..Ll\¡qU'etS'~~ 'cu rsets, run:dhlts 'a: hase '<.ie les vacances de ,Nadal i de Pas- lq'tia, i de les ,ca11JifCu:l,ars, podriên fun- CIonar baix els auspicis de l' Estat,.
deLs mun~i'ci!Dis, de les soc;i~tat1s,cultu- rals, atenet;s
i
Universitats, i 'de les~A.ssociacions del 1VIagis.teri a les ca-
p~ta,ls c1e illes ,a}ctuats prÜ'vínci.es, als calps de partitju'dicial i¡fins en .a'qu:e- ales localitats en que, per la seua tem..
peratura, tingueren agradahle estàn- cia. l nl:és ·encara; es podrien esta...
blir ·cursos de :valer.tcià per corres- .po:r..1deTIlcia,'cant j a \ho té fet l' As:s{ft- ciació .Protectora de
r
Ensenl)7ança Catalana des del' tnes 'de març -de l'any ·actual. .l'a veu¡en el's alnl2:.fb!:es oidor;g d' a- lnesrtUJ lpass da ¡dil~lef!ta;ció,Icarn~:o(]í11e
pareixien ines"a1a1)les murades van deixant el pas' ¡franc a un·a Fe que porta un nlant i una nelisa ·per for- jar de l' .e$~ola v.el1aJ una altra que siga ,feta' amb arreglo a les nor.mes.
de la ,P;e:d1alg;ogia r:a1cio1na1.
Acabament
N o puc acabar aquest elogi a. l'ús de l' idionla valencià a les escoles de primeres lletres, sense dir tries que siguen 'unes paraules sobre els càn- tics escolars ..ja .que for'tnen part d~l programa 'obli:gat de les escoles, i tene'n 'una' gr·an i!I1Jportàn'c1a elcLuc~ti
va del hon .gust i del ritmei del oit i deIs innats s'entinlents de pàtria.
·Per a qn:e e:1 càr¡tic siga úti,} el11Jab- solut, /ha d' éS'ser comprés 'Per la n1¡aSiS'él!. dhDra,l; i per a q;ncGIL siga lla d' èstar e~lcrit e!l 13. llengua .materna.
El ·càntic q}u;e parle al cor del r-es- , pect'e q'ue ·mereix·en les ¡pla1]t~es, les flors i tes' fruites, de10·q;ue valen ¡els ni us, de '10 que ~ón els ~lét~res ,escü- aar/s:;q/L1le d!ilga.la nlaravel1ade-l''aigua rl!t' la font delI ¡po:ble, que' rec:or:d!e l.a gesta ~p!àtria,_la Uegen& religiosa o la costum típic·a i la festa, ò 'el ·cant del ·mar:i¡n;erddel segaJ&or, ¡ha d'ésser escritIen u'u idioma qúe 1).0 deixe es..
trafa s'ens compendre, que totes 1e pêlJraules tingu'en un lloc 'Ou descansar al rnés fons del cor, per a. que no
~' ~bli4.l}.
maj
¡né__ •anar __
wn~truint l' ¡Idea de pàtria per mig de l' él!grat(~abheharnl!Onia que StlipOS.a un pcntà:grama firmat p.r un 'con'1'pos1tor de l' infa.ntesa.
ED¡l':escola's' lha de canta'1~ l' a1nor a 'les regiiQUS', al ,poble natal, alca~n
p':;.nar, periqittè, corn diu
r
iI1l9igne pro- loO"lador del lHbr~ de CUITOS Enri-tqltè'Z, Hla: p~trtri:a. no fs
r
ítlnm,ens~a:·ilvariable 'exttenS'iú {te ter'rit'ori que s· acarona haix una 'lnaleixa' bandera
~ ob,:rlix IaI mateix 'govern; la, pàtria és
el
mun'i:ci:pi, és' el poble on naixque..· reln, el lloc sa.grat en el qual cada
· casa, c~d!a halhlrtant i cada ;pedra ens f,ec.oO·rda ún lnOlnent de la l ostra exis..
tt-TIcia". . _
Així, puix, l1a'111 dIe donar tota :1' educació., tota l' ir ...-tru~ció i !tota
, r
ensenyança en no~~ltraben1,?olgu:da i· tniI voltes gloriosa U'en~gua,per!p:oder
f{,l cultur.a.valencian'a,j a que!cadapo- ble té una psicolog",a especial i ne..
cessita, ~po~ ]0 tant, la adaptació d'una ;F:edagogia espiecia1 tan1íbé, fent lian0r ::l'1 c'a'ruet {~e note:Sl, de '.la peda- 'g-oga IVlontesS'ori, -en el q,na] :l.Ilota lla
·psico!ogia de cad'a alU'lllne, per onar a cadascú :la l1i~ó '¡:Ie!sonal queli r ...
qU1erix.
Fenl-1hoaixí,tr·en!qt.tem 1.tcfts elsm'al...
les vells o antiquats que ens faCíen
! nossia,· ,per a q·ure lÍo siga Hetra morta la ¡gran,conq~t1listade1smesltres que en
·~iència pedargògica s' anome·~1.ENSE- NYA~ÇA rNTUITIVA.
Concluslo s
D'e tot :10 que .ham llegit, se dies..
¡p'renlen les'segUents ICO:tllo1usions, ,qtte
tinc I~' hon'or de posar a .la vostra.
considera'cio :
I.a Que tots els 'pedJa:g.og e...tàn
c0nt~sl~'esal' afirma·r 'qtt!e
r
en,1s'e'Jyan:- . ça :Gels 'a1'uffines s' 1ra de d'onar en l'escola a·1J.a;se ,¿re la llen.guarn
a:terna·,~IYer a qU1eparlant-los al tor i a la in..
.tle]-ltgènci~, pu:ga'm 'ter obra útit a la nu·manitat.
2.a
Que
havent en el reinevaren..
cià poblacio de.parla 'V1l~èncianaque no ·s' expressa en altre idioma a l' entrar ên l' escola, se li done al :xic tota l' énsenyançn. en 3jquesta.
ll'engua, per ~ pod'er,estudiarla seua Ipsico'logia, i fer ú~ de f-e~s.eny~nça
intuitiva, a fi ¡di' instruir-lo ''Í educar··
1.~ ~wficientm~ut.
3.& Quhavent·almateix·reinepo.
blaciód·e parla caste11ana, i tenint ~n
C0111ptie que la vida del ~ic, valencià 'ha d' ,ésser relacionada amh'èls de..
filés 'pobles de l' Espanya, tenim l' nhligació d' ens'enyar-1i l' idioma.
castellà, ,pf\eparant-lo el' aql1·est mode per ,a la vida futura, posseillt una Qlengua que'el pos~ et! comunica·ció ainb mi1iona'c1es de persones escam...
pades 'pel món.
4-a Qtt~ q,uan S'iga poss,¡lble decre·
tar 11' d1~!iga'ció d' a's~listir a .t,es es- coles fins als 18 an:>,s, com S" acaba d'ordenar a Rlt'lsia i a l' Austria, se q.onen un pareU de cursos de Uengua
'~eranto,de tan fàcil 'gramàtica i de .tanútHs resul~atS' com Supo$f\ ~1
'co'ln,nnicar..~e per mig d' aqu~$t aa- xi1iar, amb tota l':humanitat.
5.6 Que l' ensenyança del caste~
L~ ~ell,le 'escoles de parla valenciana e ,ntence quan elg alu1mnes tinguen
ll11 'graU' sufi ....·ient .de ¡cu¡1tu,r:ai Ulla in..' tE:l~Egènlcia RrOt1 des\perta: per' .a .L~!t
e2tud!ii9 biLl!1.güe-cOllpatlatíus, meto,de el més universalitzat cle 'tots per a rlependre l1engües no :pròpies.
6.& Que ,ales grans poblacions1va..
ien ianes .on lli ha xi!cs die pmrla cas·
teUana, fills de residents casteilians, secreen 'escolesd'ensenyan)a a¡base de
r
idioma casteUa,oi on S" ensenye el val'encià segons les norlnesJ
a e.~.pJ'itcad1es i pr·oposades. l
q'
mueSJt·t\·'n13.:teixa manera. deu d'ona.r..se ren..
s'enyança. a les localfitat's' vallencianes de parla casteUana.
.7.a Quep,er a poder realitz:ar ~m~
'profitaquesta Uabor, deq\'f§fqrmaf:si elpr'o'grEüna d'assignatures de les es..
cofes .NormJàls, en el sentif,de-la'crea~
ció decàtledresde 1lengt1avalenç~an§
i ~n el s'entit
en
q~.e 'el$ no'r~lalíste9 fff).~enÍt$tf.çl
val~n:cià 'en les :pràcti.lque& d' ,ensenyança. J;:1s! 'mestres t}ue
rya
regenten eseoles el dia que s' im...[?lante a,quesl1:a neoces&a:ria ref.orma, àéuen ·àssistira}s 'CUr'SOS d'~ y~1~n9'~, q·ue;secr{~p.t~
8.a 'Qu.e 'l'S mestrès qoo, ·proteAl dents d7 altres regions,v~nguen ~~ ~ç.t
tah1ir-se a ~'a nostra t~rfa,
·prengueil.
possessió qe r~j9 seu;e~' plà1ces, '~~V'i
~x~~~n d~~ostratiu d<estar en ',con- dicionsde d'onarl'ensenyança en va..
tenti~.