104 Abril
2015
¿ESTAMOS BIEN INFORMADOS DE LO QUE COMEMOS? ■ INFORMACIÓ NUTRICIONAL DELS PRODUCTES ALIMENTARIS ■ DECLARACIONS NUTRICIONALS EN ELS ALIMENTS ■ QUÈ SÓN ELS ALIMENTS SALUDABLES?
■ COMPLEMENTS ALIMENTARIS ■ INFORMACIÓN SOBRE LA PRESENCIA DE ALÉRGENOS EN ALIMENTOS ■ LA TRAZABILIDAD DE LOS ALIMENTOS COMO HERRAMIENTA DE SEGURIDAD ALIMENTARIA
Informació
alimentària
facilitada al
consumidor
v S 102
Vacunes més enllà del calendari infantil
v S 101
Ús racional del medicament
v S 100
Comunicant salut
v S 97
Malalties rares, informació freqüent
v S 99
Envelliment actiu
v S 96
Educació per a la salut 2.0
v S 103
Prevenció de càncer colorectal
v S 95
Trastorns musculoesquelètics
EDITA
Direcció General de Salut Pública.
Conselleria de Sanitat. Generalitat.
COORDINADOR
José Antonio Lluch Rodrigo.
TRADUCCIÓ I ASSESSORAMENT DEL VALENCIÀ
Subdirecció General de Política Lingüística.
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.
COORDINADORA CIENTÍFICA DEL MONOGRÀFIC
Lourdes Zubeldia Lauzurica.
COL·LABORADORS DEL MONOGRÀFIC
Ana María Guadalajara Olmeda, María Ángeles Martínez Esteso, Claudia MC Allister Bykaluk, María Pilar Villalba Martín, Juan Ramón Vírseda Chamorro i Lourdes Zubeldia Lauzurica.
IMPRESSIÓ I FOTOCOMPOSICIÓ
Mare Nostrum Servicios Gráficos, SL
DISTRIBUCIÓ
Meydis
DIPÒSIT LEGAL
V-1063-1988
ISSN 1888-6833
Inclosa en el directori de publicacions seriades LATINDEX
VIURE ENSALUTs’envia gratuïtament a tots els col·legis, ajuntaments i centres sanitaris de la Comunitat Valenciana. També es tramet a les associacions, entitats o persones que ens ho sol·liciten.
Agrairíem que se'ns comunicara qualsevol anomalia observada en la recepció, per tal de corregir-la, i també els canvis de domicili.
La Conselleria de Sanitat, entitat editora de VIURE EN
SALUT, no s'identifica necessàriament amb les opinions expressades pels redactors i col·laboradors de la publicació.
VIURE ENSALUTautoritza la reproducció dels seus tex- tos, sempre que se'n cite la procedència. Alhora, dema- nem que ens feu arribar dos exemplars de la publicació on s'incloguen els seus continguts.
Us convidem a fer una revista cada vegada més vostra. No dubteu a donar-nos la vostra opinió sobre la revista, expressar el vostre acord o desacord amb els articles d'opi- nió que hi apareixen, aportar suggeriments, plantejar dub- tes o peticions, etcètera. Esperem les vostres aportacions.
Adreceu-vos a:
Direcció General de Salut Pública
Servici de Promoció i Protecció de la Salut Avinguda de Catalunya, 21
46020 València 961 92 57 92 [email protected]
SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA
1 nom i cognoms 2 Domicili
3 localitat 4 Província 5 Codi postal
6 telèfon
7 Correu electrònic 8 Data de naixement 9 Professió
Direcció General de Salut Pública Servici de Promoció i Protecció de la Salut avinguda de Catalunya, 21
46020 València
[email protected] 961925792
Adreça postal
Correu electrònic Telèfon
Per a subscriure's a Viure enSalut cal comunicar les dades demanades, per a la qual cosa es pot utilitzar qualsevol d’estos mitjans: correu postal, correu electrònic o telèfon. també es pot fer una subscripció en línia en la web de la Direcció General de Salut Pública: www.sp.san.gva.es
v S 98
Addiccions
2 v S 104
últimes pàgines Informació alimentària facilitada al consumidor
Sumari v S 104
últimes pàgines
2...Últims números publicats
editorial
3...
informe
4...¿Estamos bien informados de lo que comemos?
LOURDES ZUBELDIA LAUZURICA
7...Informació nutricional dels productes alimentaris
CLAUDIA MC ALLISTER BYKALUK
9...Declaracions nutricionals en els aliments
MARÍA ÁNGELES MARTÍNEZ ESTESO I ANA MARÍA GUADALAJARA OLMEDA
11...Què són els aliments saludables?
MARÍA ÁNGELES MARTÍNEZ ESTESO I ANA MARÍA GUADALAJARA OLMEDA
13...Complements alimentaris
ANA MARÍA GUADALAJARA OLMEDA
15...Información sobre la presencia de alérgenos en alimentos
MARÍA PILAR VILLALBA MARTÍN Y CLAUDIA MC ALLISTER BYKALUK
17...La trazabilidad de los alimentos como herramienta de seguridad alimentaria
JUAN RAMÓN VÍRSEDA CHAMORRO
recursos
19...Materials temàtics
Q uan es va plantejar l’oportunitat d’aquest monogràfic sobre informació alimentària facilitada al consumidor es va tindre en consideració la difi- cultat que suposa la correcta lectura de l’etiqueta d’un producte alimenta- ri, atés que de vegades al consumidor se li planteja un autèntic dilema a l’hora de decidir entre dos productes semblants. Si a més, a açò li afegim la possibilitat que l’alimentació d’un membre de la família estiga condicionada per factors relacio- nats amb la salut, o amb qüestions d’una altra índole, la complexitat encara és major.
És un fet demostrat que una dieta variada i equilibrada influeix en la qualitat de vida, per la qual cosa els consumidors tenen dret a esperar informació útil i clara sobre la qualitat i els ingredients dels aliments, de manera que puguen fer la seua elecció amb coneixement de causa.
Si bé els agents econòmics del sector alimentari desenvolupen un treball permanent per a millorar no sols la seguretat, la qualitat i la varietat dels productes sinó també per a adaptar el seu negoci a necessitats específiques de consum, s’ha de garantir l’arribada al consumidor d’informació veraç i completa, tenint en compte no sols les necessitats bàsiques sinó qualsevol altre aspecte que puga ser requerit per a l’elecció de compra. En la nostra comunitat, l’àrea responsable de la seguretat alimentària tre- balla des de distints fronts per a vetlar pel compliment de la normativa en matèria d’informació al consumidor d’aliments.
L’aparició d’importants novetats legislatives en matèria d’informació relacionada amb els aliments, en el desenvolupament de les quals han participat representants dels con- sumidors, fa que calga escometre actuacions enfocades a millorar la seua comprensió per part del públic a qui va dirigida.
En aquesta edició de V
IURE ENS
ALUTes fa una recorregut per les diferents normes que regulen la informació vinculada als productes alimentaris que el consumidor troba a la seua disposició, bé en el comerç habitual bé a través d’altres formes de venda, amb l’objectiu d’entendre la seua complexitat i al mateix temps fer-la més comprensible.
Els articles d’aquesta monografia aborden aspectes generals sobre l’etiquetatge i sin- gularitats relacionades amb les declaracions que atribueixen propietats nutricionals i saludables als aliments. Així mateix, s’aborda el tema dels complements alimentaris, és a dir, productes alimentaris el fi dels quals és complementar la dieta normal i que consisteixen en fonts concentrades de nutrients o d’altres substàncies que tenen un efecte nutricional o fisiològic.
Esperem que aquest número de V
IURE ENS
ALUTsiga d’interés del lector en la mesura que puga ajudar a interpretar el contingut de la informació que acompanya els pro- ductes alimentaris.
Informació alimentària facilitada al consumidor editorial
v S 104 3
U
n alto nivel de protección de la salud requiere que los consumidores estén debidamente informados sobre los alimentos que incorporan a su dieta, teniendo en cuenta que en sus deci- siones pueden influir factores sanitarios, econó- micos, medioambientales, sociales y éticos.Para permitir al consumidor la toma de decisiones con conocimiento de causa se requiere que la in- formación puesta a su disposición a través del eti- quetado (menciones, indicaciones, marcas de fá- brica o comerciales, dibujos o signos relacionados con un alimento y que figuren en cualquier envase, documento, rótulo, etiqueta, faja o collarín, que acompañen o se refieran a dicho alimento) o de cualquier otro medio sea veraz, completa y clara.
Etiquetado de productos alimentarios La Unión Europea (UE), atendiendo a los princi- pios generales de la legislación alimentaria de faci- litar a los consumidores la elección de alimentos y evitar cualquier práctica que pueda inducirles a engaño así como de reforzar el mercado interior, adopta los reglamentos de información alimenta- ria facilitada al consumidor (Reglamento (UE) nº 1169/2011), de declaraciones nutricionales y de propiedades saludables en los alimentos (Reglamento (CE) nº 1924/2006), donde se pre- sentan novedades destacables.
Responsabilidades y obligaciones del operador económico
Se asigna a las empresas de producción o venta de alimentos nuevas responsabilidades y obligaciones que requieren un vasto conocimiento de los proce- sos de aprovisionamiento, producción y distribu- ción y la realización de estudios y evaluaciones.
Claridad y legibilidad del etiquetado
Se introducen reglas detalladas sobre claridad y legibilidad del etiquetado, que incluyen requisitos
de tamaño de letra y lugar de ubicación de la in- formación. Se define legibilidad como el aspecto físico de la información, a través del cual el pú- blico en general obtiene visualmente la informa- ción, y que está determinado, entre otros facto- res, por el tamaño de la fuente, el espacio entre letras y líneas, el grosor del trazo, el color de la impresión, el tipo de letra, la relación entre la an- chura y la altura de las letras, la superficie del material y el contraste entre el texto y el fondo.
Se destaca que la información alimentaria, que aplica también a la publicidad, no debe inducir a error: sobre las características del alimento; al atribuirle efectos o propiedades que no posee; al insinuar que posee características especiales que poseen todos los alimentos similares; al sugerir la presencia de un determinado alimento o ingre- diente, cuando en realidad un componente pre- sente de forma natural o un ingrediente utilizado normalmente en dicho alimento se ha sustituido por un componente o un ingrediente distinto.
Información alimentaria obligatoria
Es obligatorio informar sobre aspectos tales como denominación del producto, lista de ingre- dientes, cantidad de determinados ingredientes o categorías de ingredientes, cantidad neta del ali- mento, fecha de duración mínima o de caduci- dad, condiciones especiales de conservación y/o condiciones de utilización, nombre o la razón so- cial y dirección del operador de la empresa ali- mentaria, país de origen o lugar de procedencia (cuando así esté previsto), modo de empleo (cuando su ausencia dificulte un uso adecuado) y, para bebidas que superen el 1,2 % en volumen de alcohol, el grado alcohólico.
A partir de 13 de diciembre de 2016 y práctica- mente para todos los alimentos envasados, tam- bién será obligatoria la inclusión en el etiquetado de información nutricional, tanto en lo que se re- fiere a composición de grupos de nutrientes (al menos, grasas totales y saturadas, hidratos de carbono y azúcares, proteínas y sal) como del valor energético (expresado en kJ y kcal) por 100 g o por 100 ml o, en su caso, por porciones.
Además de las indicaciones obligatorias, en el anexo III del Reglamento (UE) 1169/2011 se es- tablecen menciones obligatorias adicionales para categorías o tipos específicos de alimentos. Por ejemplo, “Envasado en atmósfera protectora”;
“Con edulcorante”; “Contiene regaliz: las perso- nas que padezcan hipertensión deben evitar un consumo excesivo”; “Con esteroles vegetales añadidos”; “Contenido elevado de cafeína: No recomendado para niños ni mujeres embarazadas o en período de lactancia”.
En el anexo V del Reglamento (UE) nº 1333/2008 sobre aditivos alimentarios, se establece que, para
los alimentos que contienen determinados colo- rantes (amarillo de quinoleina [E 104], amarillo anaranjado [E 110], carmoisina [E 122], rojo allura AC [E 129], tartracina [E 102] y rojo co- chinilla A [E 124]), el etiquetado incluirá la infor- mación adicional: “nombre o número E del/de los colorante(s): puede tener efectos negativos sobre la actividad y la atención de los niños”.
En el anexo VI del Reglamento (UE) 1169/2011 se indican menciones específicas que han de acompañar a la denominación del alimento sobre las condiciones físicas del mismo o sobre el trata- miento específico al que ha sido sometido; la de- signación “descongelado” para alimentos que han sido congelados antes de su venta y se ven- den descongelados; la indicación “irradiado” o
“tratado con radiación ionizante”; la indicación del ingrediente que ha sido utilizado en la susti- tución parcial o total del habitualmente utiliza- do; la indicación de la presencia de proteínas añadidas y de su origen en el caso de los produc- tos cárnicos, preparados de carne y productos pesqueros que contengan proteínas añadidas de origen animal diferente; una indicación de la pre- sencia de agua añadida (si supera el 5 % del peso del producto acabado) para productos cárnicos o de la pesca y preparados de carne o de productos de la pesca con la apariencia de un corte, conjun- to, loncha, filete, parte o canal de carne o pro- ducto de la pesca entero; la indicación: “elabora- do a partir de piezas de carne” y “elaborado a partir de piezas de pescado”, para productos cár- nicos, preparados de carne y productos de la pesca que puedan aparentar estar hechos de una pieza entera de carne o pescado, pero que consis- ten en diferentes piezas combinadas mediante otros ingredientes o por otros medios; el conteni- do de grasa y proteínas para carne y productos cárnicos, para la carne picada, se indicará el
“porcentaje de grasa inferior a…”, y la “relación colágeno/proteínas de carne inferior a…”; la in- dicación en caso de que la envoltura de un embu- tido no sea comestible.
Información alimentaria facultativa
Además de la información obligatoria, el operador puede proporcionar información voluntaria siem- pre que no induzca a error al consumidor, no sea ambigua ni confusa para los consumidores y se base en los datos científicos pertinentes. En todo caso, no se mostrará ninguna información alimen- taria voluntaria que merme el espacio disponible para la información alimentaria obligatoria.
Para determinados alimentos pueden utilizarse indicaciones facultativas. Por ejemplo, en el eti- quetado de un aceite de oliva virgen o virgen extra puede figurar “primera presión en frío”, para aquellos obtenidos a menos de 27 °C me- diante un primer prensado mecánico de la pasta de aceitunas; “extracción en frío”, para aquellos
4
¿Estamos bien informados de lo que comemos?
LOURDES ZUBELDIA
La Unión Europea incorpora novedades en materia legislativa con el objetivo de que los consumidores estén informados de forma veraz, completa y clara sobre los alimentos que incorporan a su dieta.
informe Informació alimentària facilitada al consumidor
v S 104
obtenidos a menos de 27 °C mediante filtración o centrifugación de la pasta de aceitunas; carac- terísticas organolépticas que hagan referencia al sabor o al olor, basada en los resultados de una evaluación efectuada según el método previsto en el anexo XII del Reglamento (CEE)
nº 2568/91; indicación de la acidez o de la aci- dez máxima acompañada de la indicación del ín- dice de peróxidos, del contenido de ceras y de la absor bencia en el ultravioleta.
Indicación y designación de los ingredientes Los ingredientes se han de designar conforme a las normas previstas en el artículo 17 y en los anexos VI y VII del Reglamento (UE) 1169/2011: por su denominación específica, en orden decreciente de peso (según se incorporen para la fabricación), en otro orden o agrupados (p. ej. “grasas vegetales” seguidas inmediata- mente de una lista de indicaciones de origen es- pecífico vegetal); en mezclas de especias o plan- tas aromáticas en las que no predomine percep- tiblemente ninguna en porcentaje de peso, se pueden enumerar en otro orden si va seguida de la indicación “en proporción variable”, en ingre- dientes similares o intercambiables que constitu- yan menos del 2 % del producto acabado, se puede indicar “contiene… y…”; se puede desig- nar por categorías como “vino”, “pescado”,
“carne(s) de…”; los aditivos se han de indicar mediante la denominación de la categoría del aditivo seguida de su denominación específica o por el número E; los aromas se designarán como
“aroma(s)” o una denominación o descripción más específica del aroma, si el componente aro- matizante contiene aromas, o en su caso,
“aroma(s) de humo” o “aroma(s) de humo pro- ducidos a partir de alimentos o categorías o fuentes de alimentos” si la parte aromatizante contiene aromas y confieren un sabor ahumado a los alimentos; los ingredientes compuestos, si constituyen más del 2 % del producto acabado, figurarán con su propia designación e inmedia- tamente seguido por una lista de ingredientes.
Aquellos ingredientes presentes en la forma de nanomateriales artificiales (cualquier material producido intencionadamente que tenga una o más dimensiones del orden de los 100 nm o menos o que esté compuesto de partes funciona- les diferenciadas, internamente o en superficie, muchas de las cuales tengan una o más dimen- siones del orden de 100 nm o menos, incluidas estructuras, aglomerados o agregados, que po- drán tener un tamaño superior a los 100 nm, pero conservando propiedades que sean caracte- rísticas de la nanoescala), deberán indicarse cla- ramente en la lista de ingredientes con el nom- bre del ingrediente seguido de la mención
“(nano)”.
Es obligatoria la información en la lista de ingre- dientes sobre determinadas sustancias o produc- tos que causan alergias o intolerancias (resaltada con un tipo de letra, color o estilo diferente, en productos envasados y sin envasar).
El Reglamento 1829/2003, obliga a que se eti- queten todos aquellos alimentos que contengan o estén compuestos de organismos modificados ge- néticamente (OMG), siempre que el contenido de dicho material supere el 0,9 % de los ingredientes del alimento. Si el alimento está compuesto por más de un ingrediente, en la lista de ingredientes figurará inmediatamente después del ingrediente,
“(modificado genéticamente)” o “(producido a partir de [nombre del ingrediente] modificado ge- néticamente)”; A falta de una lista de ingredien- tes, en el etiquetado figurará “modificado genéti- camente” o “producido a partir de (nombre del organismo) modificado genéticamente”.
Identificación del país de origen o el lugar de procedencia
La identificación del país de origen o el lugar de procedencia es obligatoria para ciertos alimen- tos, siempre que la falta de tal indicación pueda inducir a engaño a los consumidores en cuanto al verdadero país de origen o lugar de proce- dencia de dicho producto y cuando se trate de carne fresca, refrigerada o congelada de las es- pecies porcina, ovina, caprina y de aves de co- rral.
Cuando se mencione el país de origen o el lugar de procedencia de un alimento y este no sea el mismo que el de su ingrediente primario, se indi- cará el país de origen o el lugar de procedencia del ingrediente primario, o se indicará que el país de origen o el lugar de procedencia del ingredien- te primario es distinto del país de origen o lugar de procedencia del alimento.
Para productos tales como miel, frutas y hortali- zas, pescado no transformado, carne de vacuno, aceite de oliva, vino, huevos, carne de aves de co- rral importada y bebidas espirituosas, estas indi- caciones deben cumplir normas de etiquetado obligatorio del origen.
Declaraciones nutricionales y de propiedades saludables
Por otra parte, el etiquetado, la presentación o la publicidad de un número creciente de alimentos contiene declaraciones nutricionales (cualquier declaración que afirme, sugiera o dé a entender que un alimento posee propiedades nutricionales benéficas, bien por su aporte energético bien por los nutrientes u otras sustancias que contiene) y de propiedades saludables (aquellas que dan a entender que existe una relación entre la catego- ría de alimentos, un alimento o uno de sus cons- tituyentes y la salud) que los consumidores pue- den percibir como productos que poseen una ventaja nutricional, fisiológica o en cualquier otro aspecto de la salud con respecto a productos similares u otros productos a los que no se han añadido estos nutrientes y otras sustancias. Estas deben ser veraces, claras, fiables y útiles para el consumidor a la hora de elegir una dieta saluda- ble y han de estar autorizadas por la Comisión Europea.
Identificación del lote
La indicación del lote (conjunto de unidades de venta de un producto alimenticio, producido, fa- bricado o envasado en circunstancias práctica- mente idénticas al que pertenece un producto ali- menticio) responde a la necesidad de ofrecer una mejor información sobre su identidad.
Según establece el Real Decreto 1808/1991, el lote será determinado en cada caso por un pro- ductor, fabricante o envasador del producto alimenticio en cuestión, o por el primer vende- dor establecido en el interior de la UE y para la identificación irá precedida de la letra L salvo en los casos en que se distinga claramente de las demás indicaciones del etiquetado.
Cuando los productos alimenticios estén envasa- dos, la indicación del lote y, en su caso, la letra L, figurarán en el envase o en una etiqueta unida a este.
Cuando los productos no estén envasados, la in- dicación del lote y en su caso la letra L, figurarán Principales cambios en el etiquetado
5
Informació alimentària facilitada al consumidor informe
v S 104
■ Mayor claridad de la información obligatoria (lugar destacado, fácilmente visible, claramente legible y en su caso, indeleble).
■ Mejor legibilidad para las menciones obligatorias (ta- maño de letra de ≥1,2 mm, en superficies menores de 80cm, ≥0,9 mm).
■ Obligatoriedad de información nutricional para ali- mentos envasados (a partir de 13/12/2016) en la que figurará al menos el valor energético, grasas, gra- sas saturadas, hidratos de carbono, azúcares, prote- ínas y sal.
■ Información destacada de ingredientes que causan alergias o intolerancias, con un tamaño mínimo de letra y mediante una tipografía que las diferencie del resto de ingredientes.
■ Más información:
® Origen específico de productos tales como carne y productos derivados, proteínas añadidas a productos cárnicos o pesqueros y para aceites y grasas vegetales.
® Presencia de agua añadida si es >5 % del peso final de productos cárnicos o de la pesca con apariencia de corte, loncha, parte o canal.
® Elaborados a partir de piezas de carne o pescado con apariencia de una sola pieza.
® Sustitución de ingredientes utilizados habitual- mente.
® Advertencia para envolturas no comestibles de embutidos.
® Fecha de congelación o primera congelación en:
carnes congeladas, preparados de carne conge- lados y productos de la pesca no transformados congelados.
® Presencia de ingredientes en forma de nanoma- terial artificial.
Lo que permite conocer una etiqueta
■ Composición detallada del alimento.
■ Procedencia del alimento.
■ Aspectos relacionados con procesos a los que se ha sometido el alimento.
■ Presencia de sustancias o productos que causan alergias o intolerancias.
■ Aspectos relacionados con necesidades o preferencias individuales.
Información obligatoria
■ Básica:
Denominación del producto, ingredientes*, cantidad neta, país o lugar de procedencia*, grado alcohólico*:
(% vol#), nombre o razón social y dirección del opera- dor de la empresa alimentaria.
■ Protección y seguridad del uso:
Efectos sobre la salud, alérgenos, fecha duración mínima/caducidad, fecha de congelación*, condi- ciones de conservación o de utilización*, modo de empleo*.
■ Información nutricional (no obliga a productos no envasados):
Valor energético, cantidades de grasas, ácidos grasos saturados, hidratos de carbono, azúcares, proteínas y sal.
*Cuando proceda.
#bebidas con más de 1,2 % en volumen de alcohol.
6
en el embalaje o en el recipiente o en su defecto, en los documentos comerciales pertinentes.
En todos los casos, la indicación del lote figurará de tal manera que sea fácilmente visible, clara- mente legible e indeleble.
Cuando la fecha de duración mínima o la fecha de caducidad figuren en el etiquetado, el produc- to alimenticio podrá no ir acompañado de la in- dicación del lote, siempre que dicha fecha tenga, por lo menos, el día y el mes indicados claramen- te y en orden.
Requisitos lingüísticos
Las indicaciones obligatorias del etiquetado de los productos alimenticios que se comercialicen en España se expresarán, al menos, en la lengua española oficial del Estado.
No será de aplicación a los productos tradiciona- les elaborados y distribuidos exclusivamente en el ámbito de una comunidad autónoma con len- gua oficial propia.
Venta a distancia de alimentos
Para garantizar la llegada al consumidor de la in- formación alimentaria requerida es necesario tener en cuenta todas las formas de suministrar alimentos a los consumidores, incluida la venta de alimentos mediante técnicas de comunicación a distancia que debe cumplir los mismos requisi- tos de información que los alimentos vendidos en comercio.
La información alimentaria obligatoria pertinen- te estará disponible antes de realizar la compra (excepto la fecha de duración mínima o la fecha de caducidad) y figurará en el soporte de la venta a distancia o se facilitará a través de otros me- dios apropiados claramente determinados por el operador de empresas alimentarias. En todo caso, todas las menciones obligatorias estarán disponibles en el momento de la entrega
Alimentos no envasados
En el caso de alimentos que se presenten sin en- vasar, el Reglamento (UE) nº 1169/2011 da op- ción a los Estados miembros de establecer medi- das nacionales para regular los medios que pue- den utilizarse, por lo que en nuestro país se desarrolla el Real Decreto 126/2015 por el que se aprueba la norma general relativa a la informa- ción de los alimentos:
a) que se presenten sin envasar para la venta al consumidor final y a las colectividades;
b) envasados en los lugares de venta a petición del comprador;
c) envasados por los titulares del comercio al por menor para su venta inmediata en el estableci- miento o establecimientos de su propiedad;
d) contemplados en los supuestos anteriores y ofrecidos para la venta mediante comunica- ción a distancia.
Los establecimientos a los que aplica este real de- creto aquellos que:
•sirven comidas;
•venden alimentos sin envasar o envasados a petición del consumidor;
•venden o suministran alimentos sin envasar a otros establecimientos;
•envasan productos alimenticios para su venta inmediata en el propio establecimiento u otros establecimientos de su propiedad.
Esta disposición pretende mejorar la información alimentaria que se facilita a los consumidores para lograr un alto nivel de protección, aseguran- do al mismo tiempo la flexibilidad necesaria para responder a las diferentes modalidades de sumi- nistro de los alimentos sin envasar y respetando el equilibrio entre los distintos intereses.
Se establecen los mismos requisitos que para los alimentos envasados, excepto en lo referente a la información nutricional. No obstante, se puede facilitar voluntariamente esta información en re- lación con el valor energético o el valor energéti- co y el contenido de grasas, grasas saturadas, azúcares y sal.
Se permite al operador económico facilitar de forma voluntaria información adicional, siempre que se asegure que dicha información no induce a error a los consumidores, ni resulta ambigua o confusa y que se basa, cuando sea necesario, en datos científicos.
Las indicaciones de la información alimentaria obligatoria se han de presentar en etiquetas adhe- ridas al alimento o rotulada en carteles colocados en el lugar donde los alimentos se presenten para su venta, sobre el alimento o próximo a él. No obstante, a excepción de la fecha de duración mí- nima o la fecha de caducidad, el resto de las indi- caciones podrán figurar rotuladas en carteles co- locados en el lugar donde los alimentos se pre- senten para su venta, cuando esta se realice bajo la modalidad de venta con vendedor.
Para venta en régimen de autoservicio, la indica- ción de la denominación de venta podrá figurar rotulada en carteles colocados en el lugar donde los alimentos se presenten para su venta próxi- mos al alimento en cuestión
El tamaño mínimo de letra en las etiquetas de los productos envasados por los titulares del comer- cio minorista será de 1,2 mm con carácter gene- ral y 0,9 mm cuando la superficie mayor del en- vase sea inferior a 80 cm2.
Se regulan las modalidades de información alimen- taria sobre la presencia de ingredientes que causan alergias e intolerancias, que por primera vez son exigibles en el caso de los alimentos que se comer- cializan sin envasar o que se envasan en el punto de venta. En determinados supuestos da opción a que la transmisión de la información sobre los in- gredientes que causan alergias e intolerancias se re- alice verbalmente sin menoscabo del cumplimiento de ciertos requisitos adicionales que permitan ase- gurar que dicha información sea verificable.
A estos efectos, la Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición (AECOSAN) ha elaborado un documento guía cuyo objetivo es ayudar a los operadores de em- presas alimentarias y a las autoridades del con- trol oficial encargadas de aplicar el Real Decreto 126/2015.
Cuando los alimentos sin envasar se comerciali- zan mediante métodos de comunicación a dis- tancia, la información alimentaría obligatoria para los diferentes tipos de presentación de los alimentos debe, con carácter general, estar dis- ponible antes de que finalice la compra sin que suponga costes suplementarios para los consu- midores.
No obstante, no se exige que esté disponible antes de que se realice la compra la informa- ción relativa al país de origen o lugar de proce- dencia de los productos. En cualquier caso la información obligatoria deberá acompañar a los productos alimenticios en el momento de su entrega.
La información sobre ingredientes que causan alergias e intolerancias siempre debe facilitarse al consumidor antes de que se realice la compra y debe acompañar de forma escrita a los productos en el momento de su entrega a domicilio.
La información obligatoria debe facilitarse al menos en castellano, lengua española oficial del Estado. Los productos tradicionales elaborados y distribuidos exclusivamente en el ámbito de una comunidad autónoma con lengua oficial propia, podrán etiquetarse en su lengua oficial excepto en lo relativo a la indicación de las menciones es- pecíficas sobre ingredientes que causan alergias e intolerancias que deben facilitarse, al menos, en castellano.
Cabe concluir que la realización de actividades de educación e información en materia de seguri- dad alimentaria y de nutrición permitirá a los consumidores decidir sobre la adquisición de ali- mentos con conocimiento de causa a la vez que fomentará la competencia entre los operadores de la industria alimentaria.
Lourdes Zubeldia Lauzurica auditora de Seguridad alimentaria.
Subdirección General de Seguridad alimentaria y laboratorios de Salud Pública.
Dirección General de Salud Pública.
Conselleria de Sanitat universal i Salut Pública.
B i b l i o g r a f í a
reglamento (ue) nº 1169/2011 del Parlamento europeo y del Consejo, de 25 de octubre de 2011, sobre información alimentaria facilitada al consumidor y por el que se modifican los reglamentos (Ce) nº 1924/2006 y (Ce) nº 1925/2006 del Parlamento europeo y del Consejo, y por el que se derogan la Directiva 87/250/Cee de la Comisión, la Directiva 90/496/Cee del Consejo, la Directiva 1999/10/Ce de la Comisión, la Directiva 2000/13/Ce del Parlamento europeo y del Consejo, las Directivas 2002/67/Ce, y 2008/5/Ce de la Comisión, y el reglamento (Ce) nº 608/2004 de la Comisión. (DOue l 304 de 22.11.2011).
reglamento (Ce) nº 1924/2006 del Parlamento europeo y del Consejo, relativo a las declaraciones nutricionales y de propieda- des saludables en los alimentos. (DOue l 404 de 30.12.2006).
reglamento (Ce) nº 1333/2008 del Parlamento europeo y del Consejo de 16 de diciembre de 2008 sobre aditivos alimentarios.
(DOue l 354 de 31.12.2008).
real Decreto 1808/1991, de 13 de diciembre, por el que se regulan las menciones o marcas que permiten identificar el lote al que pertenece un producto alimenticio. (DOCe l 219 de 19.8.1999).
reglamento (Ce) nº 1829/2003 del Parlamento europeo y del Consejo de 22 de septiembre de 2003 sobre alimentos y piensos modificados genéticamente. (DOue l 268 de 18.10.2003).
reglamento (Cee) nº 2568/91 de la Comisión de 11 de julio de 1991 relativo a las características de los aceites de oliva y de los acei- tes de orujo de oliva y sobre sus métodos de análisis. (DOCe l 248 de 5.9.1991).
real Decreto 126/2015, de 27 de febrero, por el que se aprueba la norma general relativa a la información alimentaria de los alimen- tos que se presenten sin envasar para la venta al consumidor final y a las colectividades, de los envasados en los lugares de venta a petición del comprador, y de los envasados por los titula- res del comercio al por menor. (BOe nº 54 de 4.03.2015).
informe Informació alimentària facilitada al consumidor
v S 104
A
limentació i salut són conceptes i n e v i t a b l e m e n t r e l a c i o n a t s . Tradicionalment, la normativa ali- mentària ha atés les perspectives c l à s s i q u e s d e l a s e g u r e t a t a l i - mentària, centrant-se en els riscos físics, quí- mics i biològics associats als aliments i assen- yalant línies d’actuació per al control d’aquests riscos.No obstant això, la creixent prevalença de l’obe- sitat, en especial aquella relacionada amb xiquets i jóvens, ha plantejat la necessitat d’incorporar el risc nutricional com un dels objectius a conside- rar en la legislació alimentària.
Durant aquests anys de consolidació normativa, la legislació europea de caràcter horitzontal ha cobert la totalitat de la cadena alimentària. La base científica de les normes, així com la seua aplicació harmonitzada en tot el territori de la Unió Europea (UE), han generat confiança en el consumidor mitjà, que ja no dubta sobre la se- guretat dels aliments que consumeix, però que ara no es conforma només amb que siguen se- gurs, sinó que espera poder triar a més produc- tes saludables.
L’últim informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) arreplega que les taxes d’obesitat en adults a Espanya són superiors a la mitjana de l’OCDE i en població infantil es troben entre les més altes de l’OCDE. Dos de cada tres hòmens tenen sobrepés i una de cada sis persones són obeses a Espanya. Un de cada tres xiquets entre 13 i 14 anys té sobrepés. L’estudi ALADINO (Estudi de Vigilància del Creixement, Alimentació, Activitat Física, Desenvolupament Infantil i Obesitat a Espanya. 2011) sobre obesi- tat infantil, realitzat en el marc de l’Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat (Estratègia NAOS), assenyala que un 26,2 % dels xiquets patix sobrepés i que un 18,3 % són obesos. Aquestes dades indiquen que a pesar dels esforços realitzats en els últims anys, no s’ha aconseguit revertir la tendència creixent d’aquest problema de salut, que se situa entre els més importants en els països desenvolupats.
L’obesitat no només és en si una malaltia, sinó que a més és un factor de risc per a altres malal- ties més greus.
Qualsevol intent d’encoratjar la implantació d’hàbits d’alimentació saludables en la pobla- ció, per mitjà del foment d’una dieta equilibra- da, estarà condemnat al fracàs, si no s’assenta sobre dos pilars fonamentals: l’educació i la in- formació.
La Llei 17/2011 de Seguretat Alimentària i Nutrició incideix en la importància de pro- moure l’ensenyament de nutrició i alimentació des d’edats primerenques, creant hàbits salu- dables, al mateix temps que s’afavoreix la ca- pacitat d’elecció dels aliments més adequats per a aconseguir una alimentació sana i equili- brada. En aquest sentit, l’Estratègia NAOS, prevista i recolzada des d’aquesta llei, té com una de les seues línies bàsiques d’actuació el foment d’activitats educatives dins de l’àmbit escolar.
D’altra banda, fins al moment, la informació nutricional dels aliments, només era obligatò- ria per a aquells productes que donaven a en- tendre o destacaven en el seu etiquetatge algu- na característica nutricional que els distingia de la resta. El Reglament (UE) 1169/2011 sobre informació facilitada al consumidor pre- senta com una de les seues novetats més impor- tants l’obligació d’aportar com a part de la in- formació obligatòria, aspectes de la composició nutricional del producte. Atesa la complexitat d’incorporar aquesta informació per a algunes indústries, es concedeix un termini de cinc anys per a l'entrada en vigor d’aquesta part de la norma, que serà exigible a partir del 13 de de- sembre de 2016.
Quina informació nutricional ha de facilitar-se?
La informació nutricional fa referència a la presència de valor energètic i de determinats nu- trients en els aliments. La presència d’aquesta in- formació en l’envàs ha d’ajudar a actuar en l’àmbit de l’educació sobre nutrició, i pot inclou- re recomanacions científiques que contribuïsquen que el consumidor puga prendre decisions amb coneixement de causa.
El reglament estableix que la informació obli- gatòria inclourà:
•valor energètic i
•quantitats de greixos, àcids grassos saturats, hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal.
Tenint en compte que un dels objectius bàsics d’aquest reglament és oferir informació que puga ser fàcilment comprensible pel consumi- dor perquè puga triar amb coneixement els productes més adequats, s’ha canviat la infor- mació de l’etiquetatge, incloent-hi “sal” en compte de la informació sobre “sodi” que venia utilitzant-se fins ara. Quan el contingut de sal obeïsca exclusivament al sodi present de forma natural en l’aliment, podrà indicar-se aquesta característica junt amb la informació nutricional.
v S 104 7
Informació nutricional dels productes
alimentaris
CLAUDIA MC ALLISTER
La informació nutricional fa referència a la presència de valor energètic i de determinats nutrients en els aliments. La presència d’aquesta informació en l’envàs ha d’ajudar a actuar en l’àmbit de l’educació sobre nutrició, i pot incloure recomanacions científiques que contribuïsquen que el consumidor puga prendre decisions amb coneixement de causa.
Informació alimentària facilitada al consumidor informe
A més d’aquestes dades bàsiques, es podrà com- plementar la informació indicant la quantitat d’una o més de les substàncies següents:
•àcids grassos monoinsaturats,
•àcids grassos poliinsaturats,
•polialcohols,
•midó,
•fibra alimentària,
•qualsevol vitamina o mineral que estiga present en l’aliment en quantitats significatives.
És important destacar que aquestes últimes men- cions són optatives, per la qual cosa se'n podrà informar sempre que no es minve l’espai disponi- ble per a la informació obligatòria.
La informació nutricional ha de presentar-se junta, en un format clar i sempre que procedisca, en l’ordre que s’indica en la taula 1.
Quan la disponibilitat d’espai ho permeta, es pre- sentarà en forma de taula, amb les xifres en co- lumna. Aquesta forma de presentació facilita la localització immediata de la informació nutricio- nal, entre la nombrosa informació disponible.
Així mateix, l’ordre predeterminat de les dades evita confusions, i permet al consumidor identifi- car de forma ràpida els aspectes que li interessen.
Els valors que es declaren corresponen a l’ali- ment tal com es ven. No obstant això, en el cas de productes que requerisquen d’algun tipus de preparació prèvia al seu consum, com per exem- ple les sopes deshidratades, els valors nutricio- nals es podran donar respecte a l’aliment ja pre- parat, sempre que s’indiquen clarament les ins- truccions per a la seua preparació.
S’ha d’informar sobre el contingut en greixos trans?
La informació sobre greixos trans no es preveu actualment en la informació obligatòria ni com- plementària de l’etiquetatge. La Comissió Europea es troba en procés de reunir informació suficient sobre la presència d’aquest tipus de grei- xos en els aliments i en la dieta general de la po- blació de la UE. Una vegada avaluada aquesta in- formació, la Comissió presentarà propostes legis- latives quant a informació als consumidors o restriccions sobre contingut d’aquest tipus de greixos en els aliments.
Informació sobre vitamines i minerals Només podran declarar-se les vitamines i mine- rals presents en un aliment quan les quantitats es consideren significatives, o dit d’una altra mane- ra, quan constituïsquen almenys el 7,5 % dels va- lors de referència de nutrients especificats en la taula 2, en el cas de les begudes i almenys el 15 % dels valors de referència especificats en la mateixa taula en el cas dels productes diferents de begudes.
Si les quantitats de vitamines i minerals són signi- ficatives, es declararan per la seua quantitat i com a percentatge de la ingesta de referència de la taula 2.
Com s’expressa la informació nutricional?
Amb l’objecte de permetre comparar les caracte- rístiques nutricionals de productes presentats en envasos de diferent grandària, la informació haurà d’expressar-se sempre per cada 100 g o ml de producte. A més, la informació podrà donar- se com a percentatge d’una ingesta de referència de 8400 kJ/2000 kcal per a un adult mig, sempre que s’indique aquest aclariment junt amb la in- formació nutricional.
De forma addicional, la informació nutricional es podrà donar per porció o unitat de consum. En aquest cas, sempre ha d’indicar-se junt amb la in- formació nutricional, què es considera una por- ció o unitat de consum.
Entre els aspectes que ha de desenvolupar la Comissió es troba la identificació de porcions per tipus d’aliments, per a garantir l’aplicació unifor- me d’aquest concepte, basant-se en conductes de consum i recomanacions de dieta.
De vegades l’operador econòmic té interés a des- tacar algun aspecte nutricional del producte, que entén que li concedeix un valor afegit o el desta- ca sobre altres de similars, la qual cosa fa repe- tint aquesta informació en distintes parts de l’envàs. Per a evitar que s’incidisca especialment en algun aspecte nutricional de l’aliment en detri- ment d’altres que tal vegada no siguen tan favo- rables, s’estableix que podran repetir-se en una altra part de l’envàs les dades corresponents al valor energètic només, o el valor energètic junt
amb el contingut de greixos, àcids grassos satu- rats, sucres i sal.
És obligatòria la informació nutricional per a tots els aliments?
El Reglament 1169/2011 estableix una llista d’aliments per als quals no és obligatori apor- tar informació nutricional. Entre ells es troben els productes constituïts per un únic ingre- dient sense transformar, l’aigua, herbes, espè- cies o les seues mescles, sal, edulcorants, te i infusions, vinagre, aromes, additius, rent, ge- latina, gomes de mastegar i aliments en enva- sos de dimensió reduïda en general, es tracta de substàncies amb poc valor nutricional o aliments per als quals es fa poc viable donar aquesta informació, com en el cas d’envasos de dimensió reduïda, o inclús aliments sense envasar.
En el Reial Decret 126/2015, que desplega al nostre país la informació obligatòria relacio- nada amb els aliments sense envasar, s’indica q u e a q u e s t s p r o d u c t e s e s t a n e x c e p t u a t s d’aportar informació de tipus nutricional, la qual cosa en tot cas, podrà fer-se de forma vo- luntària.
El 13 de desembre de 2016 entra en vigor l’obligació de subministrar informació nutri- cional per a pràcticament la totalitat dels ali- ments envasats. Haurà significat un esforç enorme per a la indústria alimentària, respon- sable de formular els seus productes i declarar les dades nutricionals corresponents, però aportarà la ferramenta necessària perquè els consumidors puguen comparar productes, va- lorar aportacions nutricionals i triar l’opció més saludable.
Claudia Mc Allister Bykaluk tècnica Superior de Seguretat alimentària.
Subdirecció General de Seguretat alimentària i laboratoris de Salut Pública.
Direcció General de Salut Pública.
Conselleria de Sanitat universal i Salut Pública.
B i b l i o g r a f i a
estudio alaDinO (alimentación, actividad física, Desarrollo infantil y Obesidad) Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i igualtat.
agència espanyola de Seguretat alimentària i nutrició. 2013.
(http://www.observatorio.naos.aesan.msssi.gob.es/docs/docs/
documentos/estudio_alaDinO.pdf).
Franco Sassi. Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament econòmic (OCDe). Obesity and the economics of Prevention: Fit not Fat (2010). (http://www.oecd.org/els/ health-systems/46068529.pdf).
llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició. (BOe 160 de 6.07.2011).
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament econòmic (OCDe). informe de la situació d’obesitat a espanya - “Obesity and the economics of Prevention: Fit not Fat”.
(http://www.oecd.org/els/health-systems/46065050.pdf).
reglament (ue) 1169/2011 del Parlament europeu i del Consell sobre informació alimentària subministrada al consumidor.
(DOue l 304 de 22.11.2011).
reial Decret 126/2015, de 27 de febrer, pel qual s’aprova la norma general relativa a la informació alimentària dels aliments que es presenten sense envasar per a la venda al consumidor final i a les col·lectivitats, dels envasats en els llocs de venda a petició del comprador, i dels envasats pels titulars del comerç al detall. (BOe núm. 54 de 4.03.2015).
informe Informació alimentària facilitada al consumidor
v S 104
Greixos g
dels quals:
®Àcids grassos saturats g
®Àcids grassos monoinsaturats g
®Àcids grassos poliinsaturats g
Hidrats de carboni g
dels quals:
®Sucres g
®Polialcohols g
®Midó g
Fibra alimentària g
Proteïnes g
Sal g
Vitamines i minerals mg/µg segons substància (%)
Taula 1. Expressió i presentació de la informació nutricional
Valor energètic kJ/kcal Vitamina A 800 µg Potassi 2000 mg
Vitamina D 5 µg Clorur 800 mg
Vitamina E 12 mg Calci 800 mg
Vitamina K 75 µg Fòsfor 700 mg
Vitamina C 80 mg Magnesi 375 mg
Tiamina 1,1 mg Ferro 14 mg
Riboflavina 1,4 mg Zinc 10 mg
Niacina 16 mg Coure 1 mg
Vitamina B6 1,4 mg Manganés 2 mg
Àcid fòlic 200 µg Fluoruro 3,5 mg
Vitamina B12 2,5 µg Seleni 55 µg
Biotina 50 mg Crom 40 µg
Àcid pantotènic 6 mg Molibdé 50 µg
Iode 150 µg
Taula 2. Valors de referència per a vitamines i minerals
8
v S 104 9
E
ls consumidors poden observar en les etiquetes i en la publicitat dels produc- tes alimentaris disponibles en el mer- cat, mencions que facen al·lusió al fet que contenen propietats nutritives i/o saludables. A més del compliment d’incloure la informació obligatòria que marca el Reglament (UE) núm. 1169/2011, de 25 d’octubre, sobre informació alimentària facilitada al consumidor, poden contemplar mencions voluntàries, entre les quals trobem les declaracions nutricionals i/o de propietats saludables, que les empreses utilitzen com a propaganda publicitària dirigida no sols a la població en general sinó també a esportistes, xiquets, etc., fet que ve fent-se, des de fa temps, com un afegit per a posicionar i diferenciar a un producte o a una marcaLa defensa del consumidor enfront d’aliments amb declaracions que puguen afavorir un con- sum excessiu, o constituir un frau, és un motiu fonamental en seguretat alimentària, i per tant en salut pública.
El frau pot ser percebut fàcilment per la majo- ria de consumidors en alguns casos, com, per exemple, la diferència entre l’aspecte dels ali- ments que s’ofereix en les representacions gràfi-
ques dels embolcalls o en la publicitat i l’aspec- te real dels aliments esmentats quan el consu- midor els adquireix. No obstant això, la comu- nicació de suposades declaracions de propietats saludables en aliments és difícilment qüestiona- ble per a un consumidor mitjà, que ha de com- prendre el significat de les declaracions esmen- tades, i, inclús, per a aquell que està “normal- m e n t i n f o r m a t i é s r a o n a b l e m e n t a t e n t i perspicaç”, concepte de consumidor encunyat pel Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea.
Així doncs, davant els possibles riscos derivats de la publicitat falsa o enganyosa respecte a aquest tipus de mencions, el Reglament (CE) núm.
1924/2006, de 20 de desembre, constitueix el primer acte legislatiu comunitari de declaracions nutricionals i de propietats saludables, dirigit es- pecíficament als aliments, s’aplica a tot tipus de comunicacions comercials (etiquetatge, premsa, televisió, internet, campanyes de promoció, etc.), així com als aliments, tant envasats com no, in- closos els subministrats a restaurants, hospitals, centres d’ensenyança i altres col·lectivitats sem- blants.
Aquest reglament, a què es fa referència en tot l’article, presenta dos objectius: el primer i prin- cipal, garantir un elevat nivell de protecció dels consumidors, facilitant que aquests trien l’opció més saludable entre els diferents aliments posats en el mercat; i, el segon, incentivar el sector ali- mentari a innovar i reformular els seus produc- tes, per a posar a disposició del consumidor ali- ments més saludables i establir condicions per a evitar competències deslleials.
Així mateix, no sols pretén fixar les regles a ni- vell europeu per a regular les creixents declara- cions nutricionals i de propietats saludables efec- tuades en l’etiquetatge, presentació i publicitat dels aliments, sinó que en cap cas no permeten al·legacions de propietats terapèutiques, preventi- ves o curatives en els aliments. També fa especial insistència que les declaracions han de ser clares, veraces, completes i fiables.
•“Declaració” és qualsevol missatge o repre- sentació que no siga obligatori, d’acord amb la legislació comunitària o nacional, inclosa qualsevol forma de representació pictòrica, gràfica o simbòlica, que afirme, suggerisca o done a entendre que un aliment posseeix unes característiques específiques. Açò significa que, tant el missatge textual com una foto, un símbol, un dibuix, etc., pot estar suggerint una declaració. Hi ha dos tipus de declara- cions:
•“Declaració nutricional” és qualsevol declara- ció que afirme, suggerisca o done a entendre que un aliment posseeix propietats nutricionals
benèfiques específiques amb motiu de l’aporta- ció energètica (que proporciona o no) (p. ex.
baix valor energètic, etc.), i/o dels nutrients o altres substàncies (que conté o no, o que aporta en proporcions reduïdes o incrementades) (p.
ex. sense sal, font de fibra, etc.).
•“Declaració saludable” és qualsevol declaració que afirme, suggerisca o done a entendre que hi ha una relació entre una categoria d’aliments, un aliment o un dels seus constituents, i la salut (exemple: la fibra del sègol contribueix al fun- cionament normal de l’intestí, el fòsfor és neces- sari per al creixement i el desenvolupament nor- mals dels ossos en els xiquets).
Es consideren “nutrients”, els greixos, àcids gras- sos saturats, àcids grassos monoinsaturats, àcids grassos poliinsaturats, hidrats de carboni, sucres, polialcohols, midó, fibra, proteïnes, sal, vitami- nes i minerals.
Es defineixen “altres substàncies” com aquelles diferents dels nutrients: omega-3, fitosterols, be- taglucans, etc.
La norma també s'aplica a les marques registra- des i als noms comercials dels aliments que pu- guen interpretar-se com declaracions nutricionals i/o de propietats saludables, que s’accepten sem- pre que vagen acompanyades de declaracions nu- tricionals o de propietats saludables autoritzades per la Comissió Europea (CE).
D’una banda, el reglament fixa els principis gene- rals per a totes les declaracions: no hauran de ser falses, ambigües o enganyoses, ni donar lloc a dubtes sobre la seguretat i/o l’adequació nutricio- nal dels aliments, ni encoratjar-ne o promoure'n el consum excessiu.
De la mateixa manera, la declaració no podrà afirmar, suggerir o donar a entendre que una dieta equilibrada i variada no pot proporcionar quantitats adequades de nutrients, ni referir-se a canvis en les funcions corporals que pogueren crear alarma o por en el consumidor.
Estableix que per a poder realitzar declaracions tant nutricionals com de propietats saludables, prèviament han de fonamentar-se en proves cien- tífiques generalment acceptades, i les empreses alimentàries han de justificar l’ús de les declara- cions esmentades en l’etiquetatge, presentació i publicitat dels seus productes alimentaris.
D’altra banda, el reglament defineix les condi- cions específiques per a l’ús de les declaracions i estableix una llista positiva i limitada de declara- cions nutricionals, descrites en el seu annex.
Finalment, estableix les bases per a la utilització de les declaracions de propietats saludables per-
Declaracions nutricionals en els aliments
M. ÁNGELES MARTÍNEZ I ANA M. GUADALAJARA