Àrea de Planificació i Gestió
Títol del projecte
MEMÒRIA SOCIAL DEL SECTOR DEL
PLA DE MILLORA URBANA DE LA COLÒNIA SEDÓ (PMU 05.01)
(document per l’aprovació definitiva)
Actuació
COLÒNIA SEDÓ
Municipi i comarca
ESPARREGUERA(El Baix Llobregat)
Autor
UNITAT DE PLANEJAMENT I GESTIÓ URB.
Projecte tipus
PLANEJAMENT
Clau Data
SUMARI
1.- Introducció: marc legal, objecte de l’estudi i plantejament metodològic.
2.- Evolució de la població a Esparreguera.
3.- Composició de la dinàmica demogràfica.
4.- Orígens territorials de la migració.
5.- Mobilitat laboral a Esparreguera.
6.- Evolució del nombre de llars.
7.- Oferta d’habitatge al municipi d’Esparreguera: evolució de la construcció.
Aproximació als preus dels habitatges.
8.- Habitatges principals en relació al total d’habitatges a Esparreguera.
9.- Renda i accessibilitat a l’habitatge a Esparreguera.
10.- Un model qualitatiu de previsió d’accessibilitat a l’habitatge a Esparreguera.
11.- Projeccions de població.
12.- Projeccions de llar.
13.- Necessitats de nous habitatges a Esparreguera.
14.- Aproximació a la demanda d’habitatge protegit a Esparreguera.
15.- Conclusions.
16.- Bibliografia.
17.- Annex 1: Cens dels habitants de la Colònia Sedó
1.- Introducció: marc legal, objecte de l’estudi i plantejament metodològic.
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Esparreguera (POUM), aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 17 de novembre de 2004 i publicat al DOGC núm. 4328 de 22 de febrer de 2005, preveu d’acord amb l’article 143-b, qualificar el Sector de la Colònia Sedó de sòl urbà, a desenvolupar mitjançant un Pla Especial Urbanístic de la Colònia Sedó (PE 05). Els criteris generals d’intervenció venen fixats pel Pla Director de la colònia Sedó actualment en tramitació.
La delimitació del Sector residencial de la Colònia Sedó està grafiada en les fitxes de detall de polígons i sectors, Sector de Pla Especial Urbanístic de la Colònia Sedó, PE- 05 escala 1/2000, del POUM d’Esparreguera. Per la definició i estàndards mínims, el Pla d’Ordenació, preveu la redacció del present Pla de Millora Urbana, el PMU-05.1, havent de respectar les següents condicions: a) no incrementar la densitat d’habitatges;
b) respectar la tipologia i criteris compositius dels edificis existents; c) possibilitat d’incrementar l’ocupació actual, justificada per dotar de condicions d’habitabilitat els habitatges; d) mantenir l’ús d’habitatge com a dominant. L’aprovació definitiva d’aquest Pla de Millora Urbana resta supeditada a la publicació i consegüent executivitat del Pla
Especial Urbanístic de la Colònia Sedó que es tramita simultàniament al present Pla.
Aquesta Memòria social ha estat redactada en compliment del que disposa la Disposició Transitòria Cinquena del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme (en endavant “DL 1/2005”), en definició dels objectius de producció d’habitatge protegit o assequible, i de conformitat amb el que disposen els articles 66 i 69 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’Urbanisme (en endavant “D.305/2006”). Així, al llarg de d’aquest estudi s’analitza la realitat sòcio-econòmica del municipi i quines són les necessitats de creació d’habitatge per tal d’avaluar si les previsions del Pla de Millora Urbana de la Colònia Sedó del terme municipal d’Esparreguera, s’ajusten a les necessitats reals del municipi.
El Pla de Millora Urbana de la Colònia Sedó d’Esparreguera, respectant les condicions que li imposa el Pla d’Ordenació, preveu reallotjar els 145 habitants que hi viuen en el sector residencial de la Colònia Sedó (veure annex del present document), i un nombre d’habitatges màxim de 229, comportant un increment de 71 habitatges respecte als existents o inicials. (en l’annex 1 s’especifica el cens del total d’habitants de la Colònia Sedó).
La situació dels habitatges i els habitants actuals, així com el model de gestió que s’aplicarà s’explica en l’apartat 2.1 de la memòria d’actuació del document de planejament PMU.05.01 que es tramita conjuntament amb la present memòria social.
Les tipologies edificatòries i el destí dels habitatges, acompleix amb escreix les reserves legals mínimes d’HPO, essent el següent: a) Rehabilitació dels 38 habitatges situats al nord de la colònia, que seran rehabilitats a preu de cost i que seran habitatges protegits; b) Reconstrucció dels blocs lineals d’habitatge existents, per tal de fer-los habitables, i aquests contindran 90 habitatges, dels quals un d’ells es destinarà al museu; c) Promoció de 101 nous habitatges, on 53 habitatges seran Habitatges de Protecció Oficial del tipus Règim General i 48 habitatges seran Habitatges de Protecció
4
Els aspectes sociològics estudiats en aquesta Memòria a Esparreguera en els darrers anys són els següents: creixement de la població, nombre de llars, moviments migratoris i el seu origen i lloc de treball dels residents. Els aspectes econòmics analitzats seran: renda familiar disponible i preus de l’habitatge. Aquests factors influeixen directament en l’accessibilitat de l’habitatge i en un increment de la demanda, i per tant vénen a aclarir la necessitat de creació de nou habitatge. S’efectuen també unes projeccions de població, de les llars i de la necessitat de creació de nous habitatges per l’any 2015. Igualment, en compliment del que disposa l’article 69.5 D 305/2006, s’efectua una anàlisi de col·lectius de població que requereixen una atenció específica, com són els joves, la gent gran, les dones i els immigrants.En la pàgina següent es presenta un diagrama descriptiu que mostra quin ha estat el mètode emprat en l’anàlisi de la situació actual a Esparreguera, així com quina és la situació prevista pel futur d’aquest municipi pel que fa a la demanda d’habitatge.
Més endavant, mitjançant projeccions demogràfiques i de llars fetes segons els criteris metodològics de l’Institut d’Estadística de Catalunya (en endavant “Idescat”), s’analitza quina és la previsió de creixement de la població i de llars, que generarà en el futur una major demanda d’habitatge i que cal que es pugui contrastar amb la oferta d’habitatge prevista.
La finalitat de l’anàlisi duta a terme en aquesta Memòria radica en que d’aquesta manera, en les Conclusions d’aquest Informe, es podrà avaluar la oportunitat i la conveniència del Pla de Millora Urbana ara tramitat als efectes de definició dels objectius de producció d’habitatge protegit o assequible.
METODOLOGIA D’ANÀLISI D’ACCESIBILITAT I PROJECCIÓ DE NECESSITATS DE NOU HABITATGE.
Piràmide Atracció Atracció Llars amb Llars sense
de població residencial laboral nucli familiar nucli familiar ____________ _________________________ _____________________________
Creixement Natural _________ Saldo migratori
(naixements – defuncions) (immigracions – emigracions)
Creixement ____________________________________________ Dimensió de
població les llars
Creixement de les llars
Projecció població Projecció Llars Projecció dimensió llars
Necessitat habitatges principals
Renda Interès Demanda ______ Oferta Projecció habitatges secundaris Familiar ____ Hipoteques Habitatge Habitatge
Necessitat total de nous habitatges 2015
Capacitat _______________________ Preu
Econòmica Habitatge
Habitatges lliures
Habitatges protegits
2.- Evolució de la població a Esparraguera
Les xifres oficials de població d’Esparreguera presenten un clar i progressiu increment de la població en el període estudiat, el comprès entre els anys 1991 i 2006. L’any 1991 la població d’Esparreguera era de 12.612 habitants. L’any 2006 la població ha incrementat fins a 21.145 habitants, fent-se palès l’augment esmentat en 8.533 habitants. Per tant, el creixement de la població a Esparreguera entre els anys 1991 i 2006 ha estat del 68%, havent una densitat de població en el 2006 de 771.69 hab./km2.
Gràfic 1 - Evolució de la població Esparreguera, Baix Llobregat, Catalunya
1991-2006
0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20 1,40 1,60 1,80
1991 1996 2001 2006
Index:1991=1 Esparreguera
Baix Llobregat Catalunya
Font: Padrons, Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
L’evolució demogràfica d’Esparreguera és superior a la que resulta de la resta del Baix Llobregat i superior a la que resulta a la resta de Catalunya. El creixement de la població des de l’any 1991 al 2006 ha estat d’un 18% a tot Catalunya i del 26% al Baix Llobregat. Cal destacar aquest creixement demogràfic d’Esparreguera, essent un dels municipis del Baix Llobregat que més ha incrementat la seva població en els anys noranta.
3.- Composició de la dinàmica demogràfica
Com ja hem pogut constatar, la població d’Esparreguera ha augmentat de manera considerable en el decurs dels últims anys. Cal que ens aturem a analitzar quins són els components que han originat aquest augment de població, atenent a la desagregació clàssica entre moviment natural de la població (MNP) i saldo migratori.
El conjunt del creixement total de la població d’Esparreguera és molt superior que la que resulta del Baix Llobregat i de Catalunya. Aquest fort creixement s’ha d’atribuir primordialment al saldo migratori i per tant als canvis residencials. En efecte, el saldo migratori en taxes per mil a Esparreguera és de 37,8, mentre que a la comarca és del 9,6 i a Catalunya del 6,7.
Font: Censos de Població, Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
El gràfic 3 mostra les piràmides de població de l’any 2005 d’Esparreguera, el Baix Llobregat i Catalunya, essent la piràmide d’Esparreguera similar a la de la seva comarca. Un factor diferencial a destacar és que la migració a Esparreguera està essent intergeneracional tal i com palesa que el seu gran augment no té translació a la piràmide de població. Si ens centrem en l’estructura d’edats, a Esparreguera la població d’entre 0 i 24 anys suposa un 29 %, la d’entre 25 i 45 anys un 39 % i a partir de 46 anys endavant un 32%. El gruix més important de població es troba a la franja compresa entre els 25 i els 45 anys, tractant-se doncs d’una població madura però no envellida, fet però que pot implicar que l’evolució d’edats a mitjà termini sigui la de l’envelliment.
Val a dir que les dades per crear piràmides d’edats són extretes del padró d’habitants, i per tant, es reflexa el nombre d’habitants empadronats a Esparreguera, essent una dada que normalment és inferior al nombre d’habitants que realment hi resideixen.
Gràfic 2 – Evolució del creixement de la població Esparraguera, Baix Llobregat, Catalunya 1996-2001
(Taxes per mil habitants)
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Esparraguera Baix Llobregat Catalunya
Naixements Defuncions Creixement natural Saldo migratori Creixement total
8 Gràfic 3: Piràmides de població 2005. Esparraguera, Baix Llobregat i Catalunya.
Font: Cens de població, Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
4.- Orígens territorials de la migració
Tenint en compte la forta influència del saldo migratori en el creixement de la població a Esparreguera s’analitza a continuació quin és el lloc de procedència de les persones que han arribat com a nous residents a aquest municipi i l’evolució entre els anys 1996 i 2006. Tal i com mostren els gràfics 4 i 5, si es comparen els llocs de naixement dels residents a Esparreguera en el període estudiat, segons dades dels padrons de població, s’observa que el major canvi l’experimenta el nombre de residents nascuts a l’estranger i el nombre de residents nascuts a la resta de l’Estat. S’ha produït un augment del 6% dels residents a Esparreguera nascuts a l’estranger, passant-se d’un 2% l’any 1996 a un 8% l’any 2006. En canvi, els residents nascuts a la resta de l’Estat han disminuït en un 6%, passant d’un 30% l’any 1996 a un 24% l’any 2006. Per la seva banda, els percentatges dels residents a Esparreguera nascuts al mateix municipi, a la resta de la província i a la resta de Catalunya es mantenen estables.
Font: Padrons, Instituto Nacional de Estadística (INE)
Gràfic 5 - Lloc de naixement dels residents a Esparreguera.
Any 2006.
Mateix municipi 19%
Resta província 47%
Resta Catalunya
2%
Resta Estat 24%
Estranger 8%
Gràfic 4 - Lloc de naixement dels residents a Esparreguera.
Any 1996.
Mateix municipi 20%
Resta província 45%
Resta Catalunya
3%
Resta Estat 30%
Estranger 2%
10 5.- Mobilitat laboral a Esparreguera
Hem pogut constatar l’augment de població produït a Esparreguera en els últims anys, i davant aquest creixement poblacional, cal analitzar quins són els paràmetres d’atracció residencial i laboral del municipi. Són tres les forces d’atracció d’importància que poden ajudar a entendre les dinàmiques migratòries a mitjà i llarg termini d’un un municipi: 1) l’atracció residencial als ocupats al municipi, 2) l’atracció residencial als ocupats de l’entorn i 3) l’atracció laboral als residents de l’entorn. La quantificació d’aquestes forces es pot fer gràcies, especialment, a la mobilitat quotidiana per raó laboral que recullen els censos de població a Catalunya.
En el gràfic 6 podem observar la tendència ascendent que presenta la mobilitat laboral a Esparreguera. Les tres variables considerades augmenten des de 1996, ascendint en 1.000 desplaçaments més al 2001, com a mínim, en cadascuna de les variables, destacant en major mesura l’atracció residencial d’Esparreguera sobre els treballadors de l’entorn, que creix en 2.000 desplaçaments. Les sortides de treballadors han augmentat doncs, de manera més significativa, fent palès l’augment del contingent de treballadors que malgrat tenir llocs de treball fora del municipi són residents a Esparreguera.
Per tant, l’atracció laboral del municipi creix de manera constant i pràcticament en la mateixa proporció tant per als residents en el municipi ja estiguin ocupats dins o fora del mateix, com per als no residents ocupats en llocs de treball dins d’Esparreguera.
Font: Censos de població, Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
En el gràfic de la pàgina següent es poden veure les destinacions bàsiques dels desplaçaments per motius laborals l’any 2001, entre les quals destaquen Martorell (1.076), Abrera (777) i Barcelona (730).
Gràfic 6 - Mobilitat laboral a Esparreguera 1996- 2001
0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000
1996 2001
Residents en llocs de treball del municipi
Residents en llocs de treball de fora del municipi No residents en llocs de treball del municipi
Gràfic 7 – Desplaçaments per motius laborals. Esparreguera 2001.
478
265
235
777
69 151
219
1.076
257 730
Esparreguera
Olesa de Montserrat
Abrera
Martorell
Sant Andreu de la Barca
Barcelona
Total entrades des d’altres municipis 1.258
Total sortides a
d’altres municipis 2.999
12
A continuació es pot veure comparativament quins són els motius pels quals entre els anys 1996 i 2001 s’han incrementat en major mesura l’interès residencial per Esparreguera respecte al Baix Llobregat i al conjunt de Catalunya. Aquesta valoració s’ha obtingut del darrer Cens de població del 2001 i permet conèixer l’opinió dels habitants del municipi. Quan més alts són els valors dels factors analitzats, menys problemes presenta, i tal com es pot apreciar, Esparreguera té comparativament, bona neteja als carrers, pocs sorolls exteriors i contaminació. Pel que fa a les comunicacions, la percepció dels habitants és que es troba a uns nivells inferiors respecte a la mitjana de Catalunya i de la comarca, així com en relació a les zones verdes i la delinqüència, en menor mesura.0 20 40 60 80 100
sorolls exteriors contaminació o mals olors
neteja als carrers comunicacions zones verdes delinqüència
Gràfic 8 - Nivell de satisfacció amb l'entorn de l'habitatge Esparreguera, Baix Llobregat, Catalunya, 2001
Esparreguera Baix Llobregat Catalunya
Juntament amb aquests factors, com a determinants de l’atracció residencial, cal tenir en compte sobretot, els preus de l’habitatge a Esparreguera respecte als de la resta de municipis de Catalunya, tal i com s’analitzarà al punt 7 d’aquest memòria.
6.- Evolució del nombre de llars
El creixement de la població és un factor primordial en l’explicació de la demanda d’habitatge, però també cal tenir en consideració la dinàmica de generació de les llars, ja que són aquestes les demandants dels habitatges de primera residència. En els últims anys la grandària de les llars ha anat disminuint de forma notable, de manera que aquesta tendència reductora suposa un important factor de generació de demanda d’habitatge. Les causes d’aquesta reducció de la grandària de les llars, sense entrar en les diferents realitats socials que comporten aquest fenomen, les trobem per exemple en la presència de llars unipersonals i les noves formes de convivència en llars no familiars que s’estan generant a Catalunya, a Espanya i a tot Europa (com mostren les dades de l’Eurostat). Aquesta nova tipologia de sol·licitants d’habitatge s’afegeix a la demanda d’habitatge que ja comporta l’augment d’efectius de població, i per tant, si l’evolució de la població d’Esparreguera ja és creixent, produint-se per tant un increment de la demanda d’habitatge, amb la disminució del nombre de persones que formen les llars, aquesta demanda d’habitatge creix a més velocitat. En el període intercensal del 1996 al 2001 l’augment del nombre de llars a Esparreguera i, per tant, de les necessitats d’habitatge principal, ha estat del 36%, mentre que el creixement de la població per aquest període és del 26%.
A Esparreguera també es reflecteix aquesta dinàmica, tal i com s’observa en el gràfic 9, on les llars formades per 1, 2 i 3 membres han augmentat considerablement, i en menor mesura les formades per 4 membres. En canvi, el gràfic denota una disminució en les llars de 5 o més membres. Així, durant la dècada 1991-2001, a Esparreguera la dimensió mitjana de les llars ha passat d’un 3,3 a un 2,82 persones per llar, i segueix d’aquesta manera la tendència que també experimenta la comarca del Baix Llobregat i Catalunya amb uns valors mitjans de dimensió de les llars, l’any 2001, de 2,72 i 2,86 persones respectivament. Per tant, la dimensió mitjana de les llars a Esparreguera és inferior a la mitjana de Catalunya, tendència que previsiblement es mantindrà.
0 500 1000 1500 2000
Nombre de llars
1 2 3 4 5 6 i més
Nombre de persones
Gràfic 9 - Evolució del creixement de les llars segons el nombre de persones. Esparraguera. 1996-2001
1996 2001
Font: Censos de població, Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
14 7.- Oferta d’habitatge a Esparreguera: evolució de la construcció.
Aproximació als preus dels habitatges
Una vegada estudiada la demanda d’habitatge a Esparreguera, cal aproximar-se a l’oferta d’aquests habitatges mitjançant l’estadística de l’evolució de construcció d’habitatges dels darrers anys a Esparreguera (2000-2006), a partir de les dades proporcionades per la DG d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Tal com mostra el gràfic 10, l’evolució de la construcció d’habitatge a Esparreguera sempre ha estat per sota de la mitjana de Catalunya, excepte en el 2003, i en certes etapes, també per sota la mitjana de la seva comarca. Podem afirmar doncs que des de 2003 la tendència de l’evolució de la construcció d’habitatges en el municipi és descendent.
En el municipi d’Esparreguera no s’ha fet habitatge de protecció pública, tal i com consta en les dades de la DG d’Habitatge.
Gràfic 10 - Evolució de la construcció d'habitatges a Esparreguera 200-2006
0 0,5 1 1,5
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Anys
Index: 2000=1
Esparreguera Baix Llobregat Catalunya
Font: DG d’Habitatge, a partir dels Certificats del Col·legi d’Aparelladors.
Per tal d’analitzar els preus de la zona i tenint en compte que la Direcció General de l’Habitatge en l’informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya, de l’any 2005, no inclou Esparreguera entre els 44 municipis analitzats, s’ha realitzat un treball de camp.
D’aquest treball de camp realitzat, i sobre la base de la metodologia de la DGH, per al 2005, es desprèn que els preus són aproximadament un 37% més baixos a Esparreguera que la mitjana dels municipis de Catalunya, la diferència de preus respecte a Martorell és poc significativa, i comparativament amb el conjunt de municipis de Catalunya, sense incloure Barcelona ni la seva conurbació, els preus de l’habitatge, a Esparreguera, resulten un 22% més baixos.
Pel que fa a l’increment dels preus entre 2004 i 2005, a Martorell, com a referent de l’evolució dels preus d’Esparreguera, els habitatges de nova construcció han vist incrementats els preus en un 2,3%, percentatge inferior al corresponent a la mitjana de Catalunya (23,6).
8.- Habitatges principals en relació al total d’habitatges a Esparreguera
En els següents gràfics es mostra quin és el percentatge del nombre d’habitatges principals respecte al conjunt d’habitatges principals i secundaris, entre els anys 1991 i 2001, i podem observar que el nombre d’habitatges principals a Esparreguera, per a l’any 1991, és inferior al del Baix Llobregat i Catalunya. En el 2001, trobem que el nombre d’habitatges principals a Esparreguera ha augmentat un 20%, passant-se d’1 66.2% a un 86.7%.
Per tant, de l’evolució des de 1991, destaca l’increment del percentatge dels habitatges principals, respecte al conjunt de principals i secundaris a Esparreguera, en detriment dels habitatges secundaris, i arribant a superar la xifra del percentatge d’habitatges principals del conjunt de Catalunya (80.5%). Podríem deduir d’aquestes dades que s’ha produït una transformació de l’habitatge de segona residència en habitatge de primera residència al municipi d’Esparreguera, així com l’increment del municipi d’Esparreguera com a destí de primera residència.
Gràfic 11 - Habitatges principals i secundaris Esparreguera, Baix Llobregat i Catalunya
1991
0 20 40 60 80 100 120
Esparreguera Baix Llobregat Catalunya
percentatges
Secundaris Principals
Gràfic 12 - Habitatgs principals i secundaris Esparreguera, Baix Llobregat i Catalunya
2001
0 20 40 60 80 100 120
Esparreguera Baix Llobregat Catalunya
percentatges Secundaris
Principals
16 9.- Renda i accessibilitat a l’habitatge a Esparreguera
Seguint l’anàlisi de referència de l’Informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya 2005 de la DG d’Habitatge de la Generalitat, es considera necessari fer una aproximació a l’accessibilitat a l’habitatge al municipi de Esparreguera. Aquesta metodologia fa servir l’evolució dels tipus d’interès hipotecaris, a més de la renda i els preus dels habitatges, i aporta un resultat entenedor i significatiu: el percentatge dels ingressos familiars que suposa el pagament de l’amortització del préstec hipotecari.
Per fer una anàlisi aproximativa al municipi es compta amb una primera dada: els preus de l’habitatge a Esparreguera,que han estat aproximats en el punt 7. La segona dada bàsica és la renda per habitant del municipi.
En el càlcul de la renda per habitant d´ Esparreguera,, cal tenir en compte que l’Idescat ofereix dades de renda per als municipis més grans de 5000 habitants. D’acord amb aquesta dada, la renda familiar bruta disponible per l’any 2002, d’Esparreguera és un 14,3% per sota de la mitjana catalana (índex 85,7 per a Catalunya 100). Si es comparen les dades de renda per habitant i dels preus de l’habitatge d’Esparreguera amb la resta de Catalunya (exclosa Barcelona i la seva conurbació) de l’informe de la DG d’Habitatge, s’arriba a una nivell d’accessibilitat en d’aquest municipi millor per que la mitjana d’aquests municipis.
En efecte, la renda indexada per habitant de Catalunya sense Barcelona ni conurbació és de 99 respecte a tota Catalunya, mentre que els preus són un 82% dels del conjunt de Catalunya. Aquestes dues dades generen una accessibilitat de 37,6%. Tenint en compte que a Esparreguera els preus són un 22% més baixos que la mitjana del conjunt dels municipis de Catalunya sense incloure Barcelona ni la seva conurbació, i té una renda un 14,3% inferior, l’accessibilitat a Esparreguera millora, situant-se aproximadament en un 33,1% de l’ingrés mensual i resultant ser també millor que la de la conurbació (51,8%) i Barcelona (71,1%).
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat i la DG d’habitatge 0
50 100
Esparreguera Catalunya (sense conurbació)
Conurbació (sense Bcn)
Barcelona Gràfic 13 - Accessibilitat al habitatge-
Esparreguera, Catalunya sense conurbació, Conurbació, Barcelona 2005
10.- Un model qualitatiu de previsió d’accessibilitat a l’habitatge a Esparreguera
Resulta important fer un exercici de prospectiva per tal d’ obtenir un escenari de futur sobre les tendències del mercat de l’habitatge al municipi. El marc conceptual del model de previsió serà el mateix que el de l’anàlisi desenvolupada fins aquí. Sobre aquesta base, el model es configura com una aproximació qualitativa de previsió, en la mesura en què els diferents paràmetres que participen en l’anàlisi són objecte d’una projecció de tendències de futur.
Per fer aquestes projeccions cal identificar per a cada paràmetre els factors causals de les tendències. D’aquesta forma s’arriba a un escenari futur en el qual és novament possible fer una avaluació del nivell d’accessibilitat de l’habitatge al municipi en els propers anys. Si els problemes d’accessibilitat es mostren no conjunturals o temporals, sinó que continuen presents o augmenten en l’escenari de futur, aleshores la producció d’habitatge protegit troba la seva justificació en una problemàtica que es pot considerar clarament estructural.
En la pàgina següent es pot apreciar el resultat del model de previsió aplicat al cas del municipi d’Esparreguera. Es constata que en la previsió apareixen quatre paràmetres bàsics: demanda habitatge, preus, renda i tipus d’interès de les hipoteques. Ara bé, en la determinació de la demanda d’habitatge participen tres paràmetres més: creixement natural, saldo migratori i grandària de les llars. Finalment, en cadascun d’aquests paràmetres també juguen un paper important diversos factors, els més rellevants en el cas d’Esparreguera són el fort increment del saldo migratori en els darrers anys i l’atractiu residencial del municipi sobre treballadors de l’entorn.
Els resultats del model mostren que els nous patrons de natalitat de la població resident d’origen estranger porten, fins i tot en un possible nou escenari de saldo migratori estable, i tenint en compte el procés de reducció de les llars, a una demanda d’habitatge en augment. Aquesta demanda, de moment es troba amb una accessibilitat acceptable, amb una certa tendència a empitjorar. Aquest resultat és conseqüència de tres factors: les rendes de la població més baixes que en el conjunt de Catalunya, els preus, de moment, inferiors a la mitjana dels municipis de Catalunya i l’increment dels preus de l’habitatge i la tendència a una alça dels tipus d’interès. Per aquestes raons els problemes d’accessibilitat empitjoraran, i es poden atenuar amb la producció de habitatge en règim protegit i concertat previst en el Pla de Millora Urbana de la Colònia Sedó d’Esparreguera que ara es tramita.
18 MODEL QUALITATIU DE PREVISIÓ D’ACCESSIBILITAT A L’HABITATGE MUNICIPI D’ESPARREGUERA
Concepte Mercat Habitatge
Valor Període
Evolució Actual
Tendència Escenari futur
Principal Factor Causal 1.1 Creixement
natural
+4,2
Taxa per mil hab.
1996-2001
Alça Alça Afluència noves famílies amb taxes de natalitat superiors
1.2 Saldo Migratori
+37,82
Taxa per mil hab.
1996-2001
Alça intensa
Alça intensa
Efecte elements 1.2.1 a 1.2.4
1.2.1 Residents amb treball al municipi
+40%
taxa var 1996-2001
Alça intensa
Alça Atracció residents ocupats al municipi:
mercat laboral interior per augment població 2001-2005 (1.)
1.2.2 Residents amb treball a l’entorn
+ 77%
taxa var 1996-2001
Alça intensa
Alça Atracció residencial ocupats de l’entorn.
1.2.3 No resid amb treball al municipi
+69%
taxa var 1996-2001
Alça intensa
Alça Atracció laboral a no residents de l’entorn.
1.- Creixement població
+27%
Taxa var
1991-2001
+15%
taxa var
2001-2005
Alça intensa
Alça intensa
Efecte elements 1.1 i 1.2
2.- Dimensió llars
2,82
persones/llar 2001
Baixa Baixa Augment llars
unipersonals i sense nucli familiar
3.- Demanda:
creixement llars
37%
taxa var 1996-2001
Alça intensa
Alça intensa
Efecte elements 1 i 2
4.- Renda disponible llars
85,7%
Catalunya=100 2000
Baixa moderada
Baixa moderada
Afluència migrants rendes mitjanes
5.- Tipus d’interès
+1,38punts diferencial 2005-2006
Alça moderada
Alça moderada
Política monetària UE
6.- Preus m2 78%
Catalunya(sense conurbació)=100 2005
Alça Alça
moderada
Preu del diner i efecte mercat :
Oferta-demanda Nivell
d’Accesibilitat a l’Habitatge
33,1%
hipot / ingr 2005
acceptable A
empitjorar
Efecte elements 3 a 6 : Situació estructural amb tendència a empitjorar
Font : Elaboració pròpia a partir de diverses fonts d’estadística oficial.
11.- Projeccions de població
La demanda d’habitatge ve determinada pel nombre de llars existents al municipi. Cal tenir en compte que el nombre de llars del municipi és una variable que depèn de la població i de la grandària de les llars. Per tant, una vegada conegut el marc demogràfic, econòmic i urbanístic d’Esparreguera, resulta necessari en primer lloc, elaborar les projeccions de poblacions a la data de referència, que és l’any 2015.
La base de les projeccions de població és la informació generada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’Idescat disposa de projeccions demogràfiques comarcals fins al 2015, segons quatre escenaris, a partir de l’any 2002 : baix, mitjà baix, mitjà alt i alt. Tenint en compte la dinàmica demogràfica des d’aquesta data, el propi Idescat recomana fer servir els tres escenaris més dinàmics, no considerant el més baix. En aquest estudi es segueix aquesta recomanació.
El propi Idescat ha presentat un document metodològic per fer projeccions municipals coherents amb les que aquest organisme presenta a nivell comarcal. Seguint el document de l’Idescat, s’aplica la metodologia anomenada “d’Outputs”, que es fixa en l’evolució del pes del municipi en el conjunt de la població comarcal. En la segona part del procediment aplicat, i tenint en compte que normalment l’anàlisi demogràfica de la realitat municipal es fa a partir de les dades padronals, es fa un ajust de les projeccions comarcals de l’Idescat per ajustar-les a les dades padronals. En cas contrari, si es comparés la projecció comarcal amb la dada padronal municipal es generaria un biaix, perquè les dades padronals són normalment superiors a les estimacions i a les projeccions de l’Idescat.
Sobre la base anterior s’arriba als resultats 2015 que es presenten a la taula 1, per Esparreguera i la comarca del Baix Llobregat.
Taula 1: Projeccions de població a 2015.
Esparreguera i comarca Baix Llobregat
Escenari Baix
Escenari Mitjà
Escenari Alt
Esparreguera 28.630 29.841 31.921
Baix Llobregat 853.403 889.521 951.521 Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat
20 12.- Projeccions de llars
Un cop obtingudes les projeccions de població, realitzem les projeccions de llars. En aquest punt resulta bàsica l’anàlisi de la tendència de la grandària de les llars. En anteriors punts d’aquest estudi ja s’ha pogut apreciar que hi ha una tendència decreixent en la grandària de les llars, a Catalunya i a tota Europa.
Aquesta mateixa tendència es posa de manifest a Esparreguera i al Baix Llobregat. De 1991 al 2001 el nombre de membres de la llar a Catalunya va passar de 3,1 a 2,72, mentre que a la comarca del Baix Llobregat l’evolució va ser de 3,3 al 1991 a 2,65 en el darrer cens del 2001. A Esparreguera l’evolució va ser del 3,3 al 2,82 del 1991 al 2001.
Es constata que aquesta dinàmica de reducció de les llars és general.
Es pot esperar que aquesta tendència es mantingui en el futur, ja que les projeccions de llars de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) responen a aquesta qüestió en el conjunt del principat. A Catalunya des del 2001 al 2010 (darrer any de la projecció), el nombre de persones per llar disminueix en 0,14 i 0,21 segons els dos escenaris de reducció baixa i alta elaborats per l’Idescat.
La metodologia d’aquest treball consisteix en adaptar aquestes evolucions al municipi l’any 2015. Tenint en compte l’evolució del 1991 al 2001, es consideren dos escenaris, un de dimensió mitjana de valor 2,79, i un de dimensió més reduïda, de 2,64.
Sobre aquesta base metodològica, s’obtenen els resultats que es poden apreciar en la taula 2.
Taula 2: Projeccions de llars a 2015. Esparreguera.
Escenaris de creixement població Escenaris de
dimensió de les llars
Escenari Baix
Escenari Mitjà
Escenari Alt
Mitjana (2,79) 10.267 10.702 11.448
Petita (2,64) 10.829 11.288 12.074
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat
13.- Necessitat de nous habitatges a Esparreguera.
Un cop obtingudes les projeccions de les llars resulta possible fer una valoració de les necessitats d’habitatge respecte la situació de 2005. Per arribar a aquests resultats és necessari transformar la població actual del municipi segons els padrons en dades sobre llars. Per obtenir aquesta informació només cal determinar la dimensió actual de membres de les llars en cada referència territorial. Aquest és un resultat que s’obté mitjançant la mateixa metodologia que s’ha aplicat per a la projecció a 2015. A la taula 3 es poden apreciar els resultats
Taula 3: Necessitat de nous habitatges principals a 2015.
Esparreguera
Escenari Baix
Escenari Mitjà
Escenari Alt Dimensió mitjana (2,79) 2.641 3.076 3.822
Dimensió petita (2,64) 3.116 3.575 4.361
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat
Per tant, en l’escenari de població mitjà, situació valorada com a més plausible, Esparreguera tindria una necessitat d’habitatges principals a l’entorn de l’interval dels 3.076 i 3.575 en l’horitzó 2015.
Els anteriors resultats, al nostre entendre, s’han de valorar, a més, amb una consideració complementària.
L’estadística d’habitatge mostra l’existència d’habitatges no principals. La metodologia emprada es refereix als habitatges derivats d’una demanda de les llars residents. Ara bé, en tots els municipis, especialment en els turístics, la proporció de demanda de segona residència pot ser relativament important. A més, es coneguda l’existència d’habitatges buits.
Les dades mostren que segons les darreres dades disponibles de 2001 Esparreguera té aproximadament un 37% d’habitatges secundaris i buits sobre els principals. La dinàmica d’aquesta demanda pot ser autònoma respecte a l’evolució de les llars residents. L’evolució d’aquesta proporció és difícil de determinar amb precisió, però és clara la seva reducció, en part pel fet que existeix un moviment de reconversió d’habitatges secundaris en principals. Aquesta evolució fa que en el 1991 el percentatge era del 67%, és a dir, 30 punts per sobre de la dada del 2001. Si s’extrapola aquesta comportament, en el 2015 es pot fer una estimació prudent, situant la dada en un 20% dels habitatges principals. Això suposa, en els escenaris seleccionats, els resultats de la taula següent:
Taula 4: Necessitat de nous habitatges totals a 2015. Esparreguera
Habitatges principals
Habitatges Totals Escenari mitjà- Llars mitjanes (2,79) 3.076 3.691 Escenari mitjà- Llars petites (2,64) 3.575 4.290 Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat
22 14.- Aproximació a la demanda d’habitatge protegit a Esparreguera
Sobre la base de les projeccions fetes fins el punt anterior resulta viable fer algunes reflexions sobre la quantificació de l’habitatge de promoció que s’ajusta a les necessitats previsibles futures d’Esparreguera.
La dada més significativa en aquest sentit és molt immediata. Segons el marc normatiu aquest tipus d’habitatge protegit haurà de suposar, com a mínim, un 20% del total sostre residencial de nova implantació.
Les projeccions fetes en els punts anteriors poden ser complementades a l’efecte de fer l’anàlisi que defineix l’art. 69.5 del Decret 305/2006 de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme relatives a l’avaluació de l’impacte sobre en la demanda d’habitatge protegit a Esparreguera, respecte als col·lectius socials que requereixen atenció específica, tal com son els immigrants, gent gran i la identificació dels rols de gènere dels diferents col·lectius afectats. Els programes d’accés a l’habitatge protegit graviten a l’entorn d’un conjunt de conceptes que són:
1) Edat
2) Ingressos de les llars
3) Ingressos tenint en compte l’edat, el gènere i la nacionalitat (condició de jove, gran, dona i d’immigrant)
L’edat és un factor rellevant a l’hora d’identificar necessitats d’accés a l’habitatge per part de joves i de gent gran. Per la seva banda, els ingressos de la llar són també una variable que té rellevància en termes de programes d’accés a l’habitatge, segons diferents nivells d’ingrés en funció del règim de l’habitatge. Per aquest motiu en aquest punt es fa una aproximació a la població i les llars del municipi en el futur des de la perspectiva de les edats i dels ingressos. Aquesta informació pot ser útil per fer una aproximació significativa a la demanda d’habitatge a Esparreguera en els propers anys.
La informació presentada en el primer gràfic mostra la projecció de població segmentada per edats. Aquesta informació ha estat generada a partir de la darrera informació del municipi per edats i de la variació de l’estructura per edats segons les projeccions de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) per a la província de Barcelona al 2015. Suposant una evolució similar i aplicant-la a l’estructura del municipi i al total poblacional de la nostra projecció, s’obtenen uns resultats que, com mostra el gràfic, són força interessants.
Es constata que en la franja d’edats fins a 14 anys i a partir dels 35 hi haurà una demanda clarament superior a l’actual. En canvi, la franja de 15 a 34 anys és menor.
Tenint en compte aquests resultats sembla que, almenys des d’un punt de vista quantitatiu, i relacionada amb la situació actual, poden ser més importants les demandes relacionades amb la gent gran que no la de gent jove.
Gràfic 14 - Població d’Esparreguera per edats 2005-2015
Font: elaboració pròpia a partir de projeccions i dades de Padró.
Una informació complementària a l’anterior correspon a la transformació de les dades de població per edats en llars. Per fer aquesta transformació resulta necessari aplicar el concepte de persona de referència per edat. La persona de referència fa uns anys conegut amb el nom de “cap de família”. Cada persona de referència “genera” una llar.
Això vol dir que cada grup d’edat té una taxa de “persones de referència”. Lògicament aquesta taxa és petita en persones més joves i més alta en persones més grans. Les darreres taxes de referència disponibles a nivell d’Esparreguera (i també per a Catalunya) corresponen al cens de 2001. Aplicant aquestes taxes a les projeccions de població per edats que s’acaben de presentar s’obtenen els resultats del gràfic adjunt.
Gràfic 15 - Llars d’Esparreguera per edat de la persona de referència 2005-2015
Font: elaboració pròpia a partir de projeccions i dades de Padró.
La informació corrobora i encara intensifica més la idea que en el futur la màxima demanda estarà formada per les persones de més edat. En el gràfic destaquen clarament les que corresponen a persones de referència de 35 a 44 anys. Respecte a la situació actual, disminueix el percentatge de demanda de les llars formades per
0,00%
2,00%
4,00%
6,00%
8,00%
10,00%
12,00%
0 a 4 5 a 9
10 a 14 15 a 19
20 a 24 25 a 29
30 a 34 35 a 39
40 a 44 45 a 49
50 a 54 55 a 59
60 a 64 65 a 69
70 a 74 75 a 79
80 a 84 85 y més
2005 2015
0,00%
2,00%
4,00%
6,00%
8,00%
10,00%
12,00%
14,00%
16,00%
Menys de 20 an
ys
De 20 a 24
anys
De 25 a
29 an ys
De 30 a 34 an
ys
De 35 a 39
anys
De 40 a 44 an
ys
De 45 a 49 an
ys
De 50 a 54 an
ys
De 55 a 59 an
ys
De 60 a 64
anys
De 65 a 69 an
ys
De 70 a 74 an
ys
De 75 any s i mé
s
2005 2015
24
canviar. Tanmateix si que resulta clar, a l’igual que en les projeccions de població per edats, que quantitativament la demanda més forta es trobarà en els grups d’edat de 35 a 44 anys.En relació als ingressos de les llars, resultaria realment molt difícil fer una anàlisi de la distribució de les llars d’Esparreguera segons trams d’ingrés a 2015. Aquesta és una dada que no es coneix ni per a Catalunya. De totes formes, si és possible, tenint en compte les dades de renda de Catalunya i d’Esparreguera de l’Idescat, fer una aproximació d’aquesta distribució per al municipi. Per arribar a aquesta estimació cal fer una anàlisi de la relació existent entre els nivells de renda i aquestes distribucions.
Aquesta relació pot ser coneguda gràcies a les dades per CCAA de l’INE en la seva enquesta de condicions de vida. Sobre aquesta base s’arriba als resultats que es poden veure al gràfic següent.
Es constata que el nivell de renda d’Esparreguera, que ja s’ha vist que és inferior a Catalunya, genera una distribució en la que hi ha una presència important de llars en els trams inferiors de renda, en concret, fins a 19.000 euros. En concret, fins a 19.000 euros a Esparreguera es troben més de la meitat de les llars (51%), mentre que a Catalunya la proporció és del 40% (11 punts per sota). En canvi, per sobre d’aquesta quantitat hi ha més proporció en la distribució de llars catalanes que en les d’Esparreguera. Aquest resultat posa de manifest que una política adreçada a llars amb ingressos limitats tindrà a Esparreguera una demanda proporcionalment més intensa que a la mitjana del conjunt de Catalunya.
Font: elaboració pròpia a partir de INE (enquesta de condicions de vida) i Idescat (renda municipal).
El tercer element identificat a l’inici d’aquest punt té relació amb el creuament entre ingressos de les llars i que aquesta llar tingui com a persona de referència a una persona que sigui jove, gran, dona o d’immigrant.
En els gràfics següents es mostra que la protecció d’aquests col·lectius és una conseqüència natural de les polítiques que afavoreixen les llars de rendes baixes per gaudir de les beneficis de la política d’habitatge.
En efecte, l’estadística mostra que joves, persones grans, dones i immigrants tenen rendes més baixes. L’efecte d’aquesta situació és que l’aplicació de sistemes de baremació dels sol·licitants de les polítiques d’habitatge, en qualsevol de les seves
0 5 10 15 20 25
Fins a 9000 euros De 9000 a 14000 euros
De 14000 a 19000 euros
De 19000 a 25000 euros
De 25000 a 35000 euros
Més de 35000 euros
Gràfic 16 - Llars per tram d'ingressos anuals. Catalunya i Esparreguera.
2005
Cat alunya Esparreguera
figures, que puguin afavorir les rendes més baixes –a partir d’un mínim que faci plausible fer front als compromisos relacionats amb l’ajut- tenen com a conseqüència natural una especial protecció a les llars que tenen, com a cap de la llar, precisament a una persona de les característiques indicades.
Per tant, l’estadística mostra, en el gràfics adjunts, que la baremació favorable a les rendes més baixes tindrà un efecte positiu sobre aquests col·lectius que cal protegir de forma especial.
En concret, per edats es nota de forma especialment destacable la important proporció de llars de persones grans en els nivell de baixos del trams de renda (un 28,7% en relació a un 8,3% de l’estrat entre 40 i 64 anys). Amb menys intensitat també resulta clara la menor renda de les llars de joves respecte a les de persones de 40 a 64 anys.
El diferencial superior es troba a les rendes més elevades (de més de 35.000 euros, amb un 17,8% de llars de joves i un 26,6% de llars de 40 a 64 anys).
0 5 10 15 20 25 30
Fins a 9000 De 9000 a 14000
De 14000 a 19000 De 19000 a 25000
De 25000 a 35000 Més de 35000
Gràfic 17.- LLars per trams d'ingressos segons edats. Catalunya 2004
De 16 a 23 anys de 40 a 64 anys 65 anys i més
Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat (Estadística de distribució personal de la renda i risc a la pobresa. 2004).
Pel que fa al gènere, com es veu al gràfic 18, la distribució mostra que en conjunt la distribució de les llars per trams d’ingressos és relativament semblant a la major part dels estrats menys, precisament, al menor, fins a 9000 euros.
En aquest estrat de rendes baixes la proporció de llars amb una dona com a persona de referència és tres vegades més alt que en llars amb un home com a persona de referència (un 8,7% en llars amb un home com a persona de referència davant d’un 23,3 si la persona és una dona). No hi ha dubte que la presència de llars monoparentals de mare amb fills és una de la composicions familiars que explica aquest resultat estadístic.
26
Font: elaboració pròpia a partir de INE (enquesta de condicions de vida).
Finalment, la nacionalitat també revela una incidència molt clara en les rendes de les llars. Tal com mostra el gràfic 19, la distribució és invertida entre llars d’espanyols o de estrangers, ja que per aquests les proporcions són superiors quan el nivell de renda és més baix (fins a 14.000 euros es troba un 26,4% de llars amb espanyols i, en canvi, un 35,8% en llars d’immigrants).
Com s’ha dit anteriorment, això vol dir que una política que faci una protecció de les rendes més baixes indirectament, haurà de fomentar els habitatges per a les llars de persones immigrants.
Font: elaboració pròpia a partir de INE (enquesta de condicions de vida).
0 5 10 15 20 25
Fins a 9000
De 9000 a 14000
De 14000 a 19000
De 19000 a 25000
De 25000 a 35000
Més de 35000
Gràfic 18.- Llars per trams d'ingressos segons sexe persona principal. Catalunya. 2004
Homes Dones
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Fins a 14.000 14000 a 25000 Més de 25000
Gràfic 19.- Llars per trams d’ingressos segons nacionalitat persona principal. Catalunya. 2004
Espanyols Resta món
15.- Conclusions
En aquesta memòria social s’han analitzat els indicadors en relació l’evolució i composició de la dinàmica demogràfica d’Esparreguera, la seva atracció laboral, així com a la situació de l’habitatge en el municipi i l’accessibilitat a aquest, tant des d’una òptica actual com a mitjà termini, a través de les projeccions de població i habitatges per al 2015.
De l’estudi dels punts analitzats, podem concloure la conveniència i oportunitat de la realització d’habitatge de protecció pública en el nucli de la Colònia Sedó d’Esparreguera, mitjançant el Pla de Millora Urbana que ara es tramita, trobant justificació en els següents punts:
1) Un primer factor que influeix en la necessitat d’incrementar l’habitatge és el creixement de la població d’Esparreguera, que entre els anys 1991 i 2006 ha estat del 68%, essent un dels municipis del Baix Llobregat que més ha incrementat la seva població. Aquest creixement demogràfic s’ha d’atribuir principalment al saldo migratori, tal com mostra la descomposició de la dinàmica de la població en taxes per mil habitants. Actualment, la població d’Esparreguera és majoritària en la franja d’edat dels 25 als 45 anys, essent per tant una població madura però no envellida, però en l’horitzó del 2015, en base a la projecció de població feta, poden ser més importants les demandes d’habitatge relacionades amb la gent gran que no la de gent jove. Val a dir però que en la franja a partir de 35 anys hi haurà una demanda clarament superior a l’actual.
2) Davant aquest important creixement poblacional, cal destacar que una de les forces d’atracció residencial d’Esparreguera la trobem en els treballadors de l’entorn (Martorell, Abrera, Barcelona), que malgrat tenir llocs de treball fora del municipi escullen residir a Esparreguera, essent un factor que incideix en la demanda d’habitatge de manera clara.
3) Esparreguera està afectada per la tendència generalitzada a la disminució de la dimensió de les llars, essent un fenomen que té un efecte directe en la demanda d’habitatge. Les llars formades per 1, 2 o 3 membres han augmentat considerablement, en detriment de les formades per 5 i més persones. Així, la dimensió mitjana de les llars a Esparreguera el 1991 era de 3,3 persones per llar, i en el darrer cens de 2001 la dimensió és de 2,8. Aquesta disminució del nombre d’habitants per llar, sumada al gran augment d’efectius de població, implica major velocitat en el creixement de la demanda d’habitatge a Esparreguera.
4) L’evolució de la construcció d’habitatge a Esparreguera té una tendència descendent des de 2003, per sota de la mitjana catalana i puntualment per sota la mitjana comarcal.
En aquest estat de coses, podem afirmar, per tant, que la construcció d’habitatges en els darrers anys no es correspon amb l’increment de població i de llars existents a Esparreguera, havent-hi a més un dèficit d’habitatge protegit en el municipi. Aquest és un aspecte que es pot començar a corregir amb la creació d’habitatge protegit a la Colònia Sedó.
16.- Bibliografia
1.- Distribución personal de la renta en España 1996. B. Pena et alts 2.- Encuesta de condiciones de vida 2004. Instituto Nacional de Estadística
3.- El sector de l’habitatge a Catalunya 2006. Secretaria de l’Habitatge. Generalitat de Catalunya
4.- Estadística de llars de Catalunya 2001. Institut d’Estadística de Catalunya
5.- Estadística demografica municipal. Censos y padrones (ine.es). Instituto Nacional de Estadística
6.- Estadística municipal (idescat.net) Institut d’Estadística de Catalunya
7.- Estadística de distribució personal de la renda i de risc de la pobresa 2004. Institut d’Estadística de Catalunya
8.- Factores, condicionantes y modelos de la distribución personal de la renta en España 2004. Carmelo Garcia Perez.
9.- Metodologia de projeccions de població municipal 2006. Institut d’Estadística de Catalunya
10.- Proyecciones de población sobre la base del censo 2001. Instituto Nacional de Estadística
