RESUM
Fonament. L’exposició moderada a policlorobifenils (PCB) s’ha associat a un retard en el desenvolupament neurocon- ductual. En una zona de Catalunya s’han detectat alts nivells d’hexaclorobenzè (HCB).
Objectiu. Estudiem la transferència transplacentària i per lactància de l’HCB, i els efectes que té sobre el desen- volupament neuroconductual.
Mètode. Estudi longitudinal de tots els nadons de l’àrea de salut de Flix nascuts entre els anys 1997 i 1999 (n=99;
participació del 92%). Al naixement, a les vuit setmanes, als vuit mesos i a l’any, es mesurà el desenvolupament amb els tests de Bayley i de Griffiths, com també els nivells d’organoclorats en sang materna, sang de l’infant i llet materna per cromatografia de gasos acoblada a un espec- tòmetre de masses.
Resultats. Tots els nadons presenten nivells quantifica- bles d’HCB, p,p´DDE i PCBs en la sang del cordó. A les vuit setmanes, els nivells han augmentat en els infants amb lactància materna. La correlació entre els nivells d’HCB en la llet i en la sang perifèrica a les vuit setmanes és de 0.65.
Fins als vuit mesos, els infants que fan lactància materna tenen un desenvolupament millor en la majoria de les àrees de tots dos tests que els que fan lactància artificial, tot i ajustar pels nivells en néixer.
Efectes de la transferència transplacentària i per la llet materna dels compostos organoclorats en el desenvolupament neuroconductual de l’infant
Jordi Sunyer1, Núria Ribas-Fitó1, Antoni Verdú2, Carlos Mazón3, Esther Cardo1, Maria Eulàlia de Muga1, en nom del grup d’estudi*
1 Unitat de Recerca Respiratòria i Ambiental, IMIM, Barcelona. 2 Servei de Pediatria, Hospital de Mora d’Ebre, Mora d’Ebre (Tarragona). 3 CAP de Flix (ICS), Flix (Tarragona)
Conclusions. Malgrat que hi ha una transferència de l’HCB per la llet, el desenvolupament neuroconductual és millor en els infants que fan lactància materna. No cal evi- tar la lactància materna en aquesta zona.
Paraules clau: Desenvolupament neuroconductual. Hexa- clorobenzè. Lactància. Organoclorats.
ORGANOCLORADOS Y DESARROLLO NEUROCONDUCTUAL Fundamento. La exposición moderada a policlorobife- nilos (PCB) se ha asociado a un retraso en el desarrollo neuroconductual. En una zona de Cataluña se han detec- tado niveles muy altos de hexaclorobenceno (HCB).
Objetivo. Estudiamos la transferencia transplacentaria y por la lactancia del HCB, y sus efectos en el desarrollo neuroconductual.
Método. Estudio longitudinal de todos los recién naci- dos del área de salud de Flix entre 1997 y 1999 (n=99; par- ticipación del 92%). Al nacer, a las ocho semanas, a los ocho meses y al año, se midió el desarrollo con los tests de Bay- ley y de Griffiths, así como los niveles de organoclorados en sangre materna, sangre del niño y leche materna por cro- matografía de gases acoplada a un espectómetro de masas.
Resultados. Todos los recién nacidos presentaron nive- les cuantificables de HCB, p,p´DDE y PCBs en sangre de cor- dón. A las ocho semanas, los niveles han aumentado en los niños con lactancia materna. La correlación entre los nive- les de HCB en la leche y en la sangre periférica a las ocho semanas fue de 0.65. Hasta los ocho meses, los niños que hacían lactancia materna tenían un mejor desarrollo en la mayoría de las áreas de los tests, que los niños que hacían lactancia artificial, también ajustando por niveles al nacer.
Conclusiones. A pesar de que existe una transferencia del HCB por la leche materna, el desarrollo neuroconduc- tual fue mejor en los niños con lactancia materna. No está indicado evitar la lactancia materna en esta zona.
Palabras clave: Desarrollo neuroconductual. Hexacloroben- ceno. Lactancia. Organoclorados.
NEUROBEHAVIORAL DEVELOPMENT AND TRANSFE-
RENCE OF ORGANOCHLORINES TRANSPLACENTALLY AND THROUGH BREAST MILK IN INFANTS
Background. Exposure to polichorobiphenyls (PCB) has been associated with neurodevelopmental delay. This is espe- cially worrisome in light of the high levels of hexachloroben- zene (HCB) that have been detected in an area of Catalonia.
Objective. To assess the transference of HCB transpla- centally and through breast milk and its effects on neuro- development.
Sunyer J, Ribas-Fitó N, Verdú A, Mazón C, Cardo E, de Muga ME.
Efectes de la transferència transplacentària i per la llet materna dels compostos organoclorats en el
desenvolupament neuroconductual del nen.
Pediatr Catalana 2001; 61: 279-285.
Correspondència:
Dr. Jordi Sunyer
Unitat de Recerca Respiratòria i Ambiental, Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM)
C/ Doctor Aiguader, 80. 08003 Barcelona E-mail: jsunyer@imim.es
Treball rebut: 05-03-01. Treball acceptat: 24-05-01.
* El grup d’estudi està compost per: J. Sunyer (IP), N. Ribas-Fitó, M. Sala, J. Julvez, E. Cardo, ME. de Muga, M. Kogevinas (IMIM), A. Verdú, A. Serrano (Hospital de Mora), C. Mazón, RM. Sabaté (CAP de Flix), J. Grimalt, E. Marco, JM. Badiona (CID-CSIC), C. Herrero, D. Ozalla, J. To-Figueras (Hospital Clínic, Barcelona), M. Torrent (IS Menorca).
L’estudi ha estat finançat en part per la Fundació “la Caixa”
97/009.00 i 00/077-00, el Ministeri de Sanitat (FIS-97/1102) i la Generalitat de Catalunya (CIRIT 1999SGR 00241).
Method. Longitudinal study of all infants born in the Health Area of Flix between 1997 and 1999 (n = 99; 92%
participation rate). At 8 weeks, 8 months and one year of age, the Bayley and Griffiths tests were performed, and the levels of organochlorines were measured in the serum of the mother and the infant, and in breast milk, using gas chromatography coupled to mass spectrometry.
Results. All newborns had quantifiable levels of HCB, dichlorodiphenylcichloroetene (pp’DDE), and PCBs in cord blood. These levels had increased at 8 weeks in breast-fed infants. The correlation between HCB in breast milk and children sera at 8 weeks was of 0.65. Up to 8 months of age, breast-fed infants had better neurobehavioral scores than infants fed with formula.
Conclusions. Although HCB was transmitted by breast milk, breast-fed infants had better neurobehavioral development.
Key words: Neurobehavioral scores. Hexachlorobenzene.
Breastfeed. Organochlorine.
Introducció
Els compostos organoclorats formen part dels com- postos actualment coneguts com a productes orgà- nics persistents (POP) per la seva presència en tot el planeta, la seva bioestabilitat i lenta biodegradació, la seva acumulació en teixits grassos i la seva vida mitjana llarga1. La producció i l’ús intensiu d’aquests compostos es va iniciar als anys 30 en processos in- dustrials (producció d’aïllants) i en processos agrícoles (pesticides)2. Actualment molts d’aquests compos- tos estan prohibits, però continuen estant presents en tots els éssers humans, ja que encara s’utilitzen en països del tercer món, tenen una biodegradació lenta i s’utilitzen com a productes dins la síntesi de dissolvents clorats.
Les vies actuals d’exposició en humans són principal- ment a través de la dieta de productes amb un alt contingut lipídic. En l’ésser humà, aquests compostos s’emmagatzemen en òrgans rics en greix, com el fetge i el cervell. També els trobem en el sèrum i en la llet materna. A causa de la seva capacitat per tra- vessar la barrera transplacentària i la seva presència en la llet materna, els podem detectar en teixits hu- mans des del naixement3-4.
El grau d’impacte d’aquests compostos sobre la salut dels infants és un tema de preocupació mundial5. Cada vegada hi ha més evidències que exposicions ambientals (per exemple al plom6-7 o al mercuri8-9) poden afectar el desenvolupament neuroconduc- tual en períodes crítics, i comportar efectes sobre la funció sensorial, cognitiva o motora10. Entre els dife- rents organoclorats, els PCB han estat els més estu- diats, a causa de dos episodis de contaminació mas- siva. L’any 1968, més de 1.000 persones de Kyushu (Japó) van consumir oli contaminat per PCB11, cosa que va donar lloc a una malaltia anomenada Yusho (malaltia de l’oli), que consisteix en la presència d’acne, anomalies hepàtiques i del sistema nerviós.
Els fills de les mares exposades a PCB van manifestar un retard mental important12. L’any 1979, es va pro- duir a Taiwan un accident molt similar. La malaltia,
anomenada Yucheng (malaltia de l’oli), va consistir en cloracné, hiperpigmentació i canvis en el desen- volupament neuroconductual en els infants13-14. Pos- teriorment, s’han fet diversos estudis de cohorts de nounats per avaluar els possibles efectes d’aquests compostos en poblacions generals exposades als ni- vells habituals del món desenvolupat. En conjunt, els estudis de cohorts en nounats han demostrat una lleugera associació entre l’exposició prenatal a PCB i el desenvolupament motor en els primers anys de vida i el desenvolupament cognitiu més endavant15. L’any 1989, en una població de la ribera d’Ebre es van detectar nivells inusualment elevats d’hexaclo- robenzè (HCB) en l’atmosfera. La població adulta presentava l’any 1994 uns nivells en sèrum més alts dels descrits (mitjana 17 ng/ml, rang 1.1-222; valor mitjà en la població dels EUA = 0.1 ng/ml)16. Estudis epidemiològics sobre els efectes en humans d’alts nivells d’HCB en aquest escenari han permès obser- var una falta d’associació amb els nivells d’uroporfi- rines17, però en canvi una associació amb els nivells de T4 lliure en els adults16. Per avaluar l’impacte de l’exposició prenatal i postnatal a l’HCB i a altres or- ganoclorats sobre el creixement i el desenvolupa- ment dels infants, es va construir una cohort amb tots els nounats nascuts a la zona. Es desconeix el grau de la transferència transplacentària i per lac- tància de l’HCB, i mai no s’han avaluat els efectes sobre el desenvolupament neuroconductual. L’HCB és l’organoclorat que es diposita amb una major concentració en el cervell d’entre tots els organo- clorats18. L’objectiu d’aquest article és presentar el disseny d’aquesta cohort, descriure’n l’exposició trans- placentària i a través de la llet, com també el desen- volupament neuroconductual.
Població i mètodes
Disseny
Estudi longitudinal de tots els nadons de l’àrea de salut de Flix (que inclou els pobles de Flix, Ascó, Vinebre, Riba-roja, Torre de l’Espanyol i la Palma d’Ebre) nascuts entre el mes de març de 1997 i el mes de desembre de 1999 per tal de poder incloure un mínim de 100 infants, que eren els estimats com a necessaris segons els càlculs de la grandària de la mostra. L’àrea d’estudi és formada per 12.000 habi- tants. Un total de 111 infants van néixer a l’hospital de Mora d’Ebre (94.1% de tots els naixements) (Fig. 1).
Cap infant va presentar malformacions congènites o malalties. Dos foren exclosos per ser no caucasians, dos per ser bessons i un per néixer abans de les 36 setmanes. Dels 107 nens restants, 99 foren inclosos a l’estudi després de donar el consentiment informat.
Es va fer una valoració neurològica al naixement, a les vuit setmanes, als vuit mesos i a l’any a 91 dels in- fants inclosos i a quatre dels sis que van néixer a terme fora de l’hospital de Mora d’Ebre. L’estudi va ser aprovat pel Comitè Ètic de l’IMIM.
Tal com assenyala la Fig. 2, a més de les valoracions neurològiques, periòdicament es recullen mostres biològiques de la mare i de l’infant, per mesurar els nivells d’organoclorats en sang i en llet materna.
Aquest estudi es continuarà fins als 4 anys d’edat.
Valoració neurològica
Per a l’estudi de la tonicitat, els reflexos patològics i l’estat d’alerta i de resposta del nounat es van utilit- zar les escales per a l’avaluació del comportament neonatal de Brazelton16.
Per a l’avaluació de les habilitats cognitives i moto- res en els infants es van utilitzar els tests de Bayley i de Griffiths. Aquests tests estan construïts amb la premissa que un infant ha assolit una habilitat con- creta en un moment determinat del seu desenvo- lupament i la puntuació es basa en la puntuació esperada en un infant de la mateixa edat i d’una població general. L’avaluació als 4 anys d’edat es farà amb les escales McCarthy d’aptituds i psicomo- tricitat per a infants.
Les exploracions van ser fetes per la mateixa neuro- pediatra en totes les visites, la qual desconeixia el lloc de residència de l’infant i, evidentment, els ni- vells d’organoclorats que presentava i el tipus de
lactància feta. En el cas que es detectés alguna des- viació dels tests més enllà dels límits de la normalitat es feia un informe al pediatre del CAP perquè iniciés una consulta especialitzada. Els resultats individuals s’informaven a la mare després de cada visita.
Mesura de l’exposició
Els nivells d’organoclorats es van mesurar en sang materna recollida abans del part i a les 8 setmanes, en sang de l’infant al moment del part, a les 8 set- manes i a l’any, i en llet materna (Fig. 2). El sèrum obtingut per centrifugació es conservava a -40°C fins al moment de l’anàlisi. Els compostos organoclorats en sèrum van ser analitzats per cromatografia de ga- sos (GC) acoblada a un detector de captura d’elec- trons i a GC acoblada a un espectòmetre de masses de ionització negativa (Varian Star 3400 acoblat a Finnigan Mat INCOS XL). Totes les mostres van ser analitzades al Departament de Química Ambiental (CID-CSIC). Els detalls de la metodologia han estat descrits prèviament19. Els compostos trobats amb major freqüència en les mostres van ser: hexacloro- benzè (HCB), diclorodifenildicloroetè (pp’DDE), bife- nils policlorats (PCB), que presentem com la suma dels congèneres 28, 52, 101, 118, 138, 153, i 180, i el beta-hexaclorociclohexà (b-HCH).
Altres efectes
Mesures somatomètriques: El pes, la talla i el perí- metre cranial, així com l’índex ponderal (100 x [pes (g)/talla cm]3), es mesuren de manera repetida al llarg de tot l’estudi. Un índex ponderal baix indica un infant llarg i/o prim, mentre que un índex pon- deral elevat indica un infant petit i/o gras.
Hormones tiroïdals: Es mesuren els nivells de l’hor- mona estimulant de la tiroïde (TSH) en plasma.
Aquesta mesura la fa de manera rutinària, al tercer dia de vida, l’Institut de Bioquímica Clínica. Als 4 anys es mesuraran, al Laboratori de Referència de Catalunya, els nivells de TSH, T4 lliure i T4 total amb les tècniques estàndards.
Uroporfirines: Es recullen mostres d’orina fresca al tercer dia de vida i es conserva a -20ºC. La concen- tració total de porfirines en orina es determina al Departament de Dermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona per espectrofluorometria (model F- 2000, Hitachi Ltd., Tokyo, Japan). El patró d’excreció va ser analitzat amb cromatografia líquida d’alta resolució (HPLC). Als 4 anys, es repetirà la mesura d’uroporfirines en un subgrup dels infants.
Altres variables
L’estudi també mesura altres variables que poden estar associades amb el desenvolupament neurocon- ductual i amb l’exposició a organoclorats (variables confusores):
Fig. 1. Participació en l’estudi. HME: Hospital de Mora.
Naixements a la zona març 97-desembre 99
118
No inclosos 2 Inclosos
99
No inclosos 7
Inclosos 4
No vàlids 1 Vàlids
6 No vàlids
5
Vàlids 106
Naixements no HME 7 Naixements HME
111
Naixement 8 setmanes 8 mesos 13 mesos 4 anys
• Valoració ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
neurològica
• Somatometria ✔ ✔ ✔ ✔ ✔
• Sang nen ✔ ✔ – ✔ ✔
• Sang mare ✔ ✔ – – –
• Llet mare ✔ ✔ – – –
• Qüestionaris General – – Lactància Socioambient
Pares Socioambient
• QI mare – – – Raven –
Fig. 2. Cronograma de l’estudi.
Es mesura en el moment del part i a l’any de vida la història materna sobre malalties cròniques i medica- ció durant l’embaràs, l’hàbit tabàquic i el consum d’alcohol, la paritat i les variables perinatals (edat gestacional, tipus de part, Apgar) i el nivell socio- econòmic segons l’educació i l’ocupació.
A l’any de vida es mesura la història de la lactància i de la incorporació dels diferents aliments.
Es mesura el coeficient d’intel·ligència de la mare amb el test de Raven, i l’ambient de l’infant per va- lorar el nivell d’estimulació de l’infant, en funció de les activitats, el comportament en el menjar i el dor- mir, i el tipus de cuidador amb el test d’HOME.
Aquest test és valorat per psicòlegs clínics i es me- sura a l’any i als quatre anys de vida.
Als quatre anys, el Departament de Química Am- biental del CSIC mesurarà els nivells de mercuri i de plom en el sèrum dels infants amb la tècnica d’es- pectometria d’absorció atòmica, ja que coneixem que també poden afectar el desenvolupament neuroconductual.
Resultats
Transferència transplacentària
En el moment de néixer tots els nadons ja presenten nivells detectables d’HCB, p,p´DDE i PCB en la sang del cordó. Cal destacar que els nounats d’aquesta àrea presenten nivells de HCB superiors als trobats en adults en estudis poblacionals al Canadà i als Estats Units (Taula I). La correlació entre els nivells en sang materna en el moment del part i en sang de cordó
és del 0.88; això suggereix que hi ha un traspàs d’HCB, PCB i altres organoclorats a través de la bar- rera placentària. L’edat gestacional o de la mare no modifica aquesta associació, excepte en el cas del p,p’DDE, on es troben majors nivells en funció d’una major edat materna. L’associació entre nivells de la mare i de l’infant pels PCB és més petita i difereix pels diferents congèneres dels PCB.
Transferència per la lactància materna
A les vuit setmanes de vida els nivells d’organoclo- rats han augmentat, sobretot per l’HCB i el p,p´DDE (Fig. 3). Això es deu sobretot a la incorporació mit- jançant la llet materna. La correlació entre els nivells d’HCB en la llet i en la sang perifèrica de l’infant a las vuit setmanes és del 0.65, cosa que indica una gran aportació en la llet materna.
El desenvolupament neuroconductual
En la Fig. 4 es presenten les puntuacions mitjanes dels nadons estudiats a les 8 setmanes i als 8 mesos en funció de les àrees del desenvolupament neuro- conductual i el tipus de test. Com es pot observar, les puntuacions són inferiors a les esperades (100) i, en alguns casos, per sota del que seria desitjable (85).
Això por ser motivat per una mala adaptació trans- cultural d’aquests tests, una diferenciació urbano- rural observada en altres estudis20o resultat de l’im- pacte d’alguna altra exposició en aquesta comunitat, però la manca de diferències en les puntuacions entre els infants de Flix i els pobles del voltant sug- gereix que és motivat per alguna de les dues prime- res hipòtesis.
TAULAI
Mitjana de la concentració en sang de cordó de diferents compostos organoclorats en diferents països i períodes
Autor País Període de N Mitjana (ng/ml)
l’estudi
PCB DDE HCB
Schwartz (1983)21 EUA (Michigan) 1980-81 198 2.5* - -
Skaare (1988)22 Noruega 1981-82 20 3.0† 3.0 1.0
Grandjean (1997)23 Illes Fèroe 1986-87 435 1.10‡ - -
Huisman (1995)24 Holanda 1990-92 373 0.38# -
Lackmann Alemanya 1984-85 80 1.37‡1 - 2.031
(1996)25 1994-95 80 0.96‡1 0.611
Rhainds (1999)26 Canadà (Quebec) 1993-95 1109 0.50* 0.4 0.042
Estudi Present (1999) Flix 1997-99 35 0.392 0.862 1.402
Resta Ribera Ebre 1997-99 32 0.322 0.812 0.852
* Aroclor 1260.
†Aroclor 1254.
‡Total PCB ([ congèneres 138+153+180] x 2).
# Mediana total PCBs ( congèneres 118+138+153+180).
1: Mediana.
2: Mitjana geomètrica.
Pel que fa a les variables estudiades, l’associació amb el desenvolupament neuroconductual a les 8 setma- nes més forta es presenta amb la lactància materna.
Aquests resultats es confirmen i es fan més evidents als 8 mesos. Així, els infants que fan lactància ma- terna tenen una puntuació major en la majoria de les àrees del test de Bayley (per exemple, la mitjana de l’escala motora en els que no han fet lactància materna és de 73±15, mentre que en els que han lac- tat fins als sis mesos és de 79±13) i del test de Grif- fiths (per l’escala de motor fi les mitjanes són 81±15 i 92±14, respectivament) (p=0.03). Cal comprovar si aquestes diferències es mantenen a l’any de vida (no tots els infants han arribat encara a aquesta edat, per la qual cosa encara no s’ha pogut analitzar).
Discussió
Tots els nadons estudiats presenten nivells detecta- bles d’HCB, seguit de p,p’DDE i de PCB. Aquesta tro- balla no és un fenomen específic d’aquesta àrea. Tal com mostra la Taula I, en tots els estudis d’arreu els nadons presenten en néixer nivells quantificables d’aquests compostos químics creats per l’home i es- campats a l’entorn les darreres dècades. La caracte- rística d’aquesta àrea és que els nivells d’HCB són més alts, tenint en compte que els nivells d’HCB dis- minueixen arreu de manera moderada després de dècades de prohibir-ne l’ús abundant en l’agricul- tura (vegeu les dades d’Alemanya). Els nivells d’HCB van ser majors en els nadons de Flix que en els dels
L. artificial
L. materna
HCB SCN 8s - HCB SCR
4.0
3.0
2.0
1.0
0.0
L. artificial
L. materna
b-HCH SCN 8s - b-HCH SCR
4.0
3.0
2.0
1.0
0.0
L. artificial
L. materna
PCBs SCN 8s - PCBs SCR
4.0 3.0 2.0 1.0 0.0
DDE SCN 8s - DDE SCR -1.0
L. materna
L. artificial 4.0
3.0 2.0 1.0 0.0 -1.0
Fig. 3. Mitjana de l’increment dels nivells d’HCB, b-HCH, p,p’DDE i PCB en funció del tipus de lactància (diferència individual dels nivells a les 8 setmanes respecte al nèixer en ng/ml).
50 60 70 80 90 100 110 120 130
PDI MDI A B C D E
6-8 setmanes
8 mesos
50 60 70 80 90 100 110 120 130
PDI MDI A B C D E
Fig. 4. Puntuacions crues dels tests de Bayley i de Griffiths.
Bayley: PDI (motor), MDI (mental). Griffiths: A (locomotor), B (personal-social), C (audició i llenguatge),
D (coordinació visual-manipulativa), E (cognitiva).
pobles veïns, encara que les diferències van ser menors a les esperades en funció dels resultants de l’estudi fet l’any 199416, a causa molt probablement de la menor contaminació ambiental dels darrers set anys. Els nivells de PCB, per contra, són inferiors als d’altres zones. Així mateix, durant l’estudi vam ana- litzar la sang de cordó de 15 infants nascuts a l’Hos- pital del Mar de Barcelona i els nivells de DDE i HCB van ser inferiors (mitjana = 0.70 i 0.60 ng/ml, respec- tivament), mentre que els de PCB van ser superiors (0.52 ng/ml) als de Flix. El transport transplacentari dels organoclorats ja s’havia reportat21-26, però la in- formació de l’HCB ha estat molt limitada fins ara. Al nostre estudi, els nivells d’HCB en sang de la mare estan associats amb els nivells al cordó. L’associació entre els nivells de la mare i els de l’infant pels PCB és molt petita i no significativa, difereix pels dife- rents congèneres dels PCB, i coincideix amb altres estudis21.
Trobem que tots els organoclorats es transmeten per la llet materna. Els resultats preliminars (els infants han estat seguits només fins als vuit mesos en la seva totalitat) de l’estudi indiquen que malgrat que exis- teix una transferència de l’hexaclorobenzè i altres organoclorats per la llet, el desenvolupament neu- roconductual és millor en els infants que fan lactàn- cia materna, tot i ajustar per les variables recollides en l’estudi. De manera que no solament cal no evi- tar la lactància en aquesta zona, sinó que els resul- tats d’aquest estudi probablement s’afegiran als que troben un millor desenvolupament en els infants amb lactància materna27. Aquesta troballa coinci- deix amb un estudi recent on s’ha observat que la lactància materna està associada amb un petit però detectable augment de les habilitats cognitives del nen que es mantenen durant tota l’adolescència28. Caldrà confirmar si aquestes diferències es mante- nen en créixer l’infant i si es reprodueixen en habili- tats més fines. El paper dels àcids grassos Omega 3 i d’altres greixos poliinsaturats podria explicar perquè la lactància materna promou un millor desenvolupa- ment29, encara que hi ha altres explicacions d’aques- ta troballa, com ara la transferència d’hormones30o el major grau d’estimulació ambiental i afectiva31. Una troballa sorprenent és la baixa puntuació mit- jana en els test neuroconductuals en comparació amb l’esperada. Per això ens proposem analitzar una cohort externa que ens permetrà valorar si hi ha un problema de validesa transcultural amb els països anglosaxons on es van crear els tests. Una explicació alternativa és que els tests tenen una variabilitat transcultural entre el món rural i l’urbà, que aquesta nova cohort també ens permetrà estudiar. Una dar- rera explicació és que la menor puntuació s’associï amb l’exposició ambiental, malgrat que la manca de diferències entre la població més exposada i les menys exposades no ho suggereix. Així, estudiarem una cohort de 100 nens de l’illa de Menorca, que van ser reclutats per l’estudi internacional AMICS (Asthma
Multicentre Infants Cohort Study)32dels quals es dis- posa de sang de cordó i de la majoria de variables del moment del naixement. Es farà un estudi dels nivells d’organoclorats en néixer i als quatre anys i una avaluació del desenvolupament neuroconduc- tual als quatre anys. És important seguir aquestes cohorts més enllà de l’any de vida, perquè en el cas que es trobi una associació entre els nivells d’orga- noclorats i el desenvolupament durant el primer any es pugui mesurar si aquesta es manté als quatre anys de vida o ha revertit.
Un problema en els estudis de cohorts és el biaix de selecció provocat per les pèrdues de seguiment. Fins ara, el grau d’adherència de les famílies a l’estudi fins a l’any d’edat és prou alt (93.4%), perquè la no resposta sigui important. Els motius per no partici- par han estat un rebuig inicial per part dels pares (n=4) o bé una mala coordinació amb l’Hospital de Mora d’Ebre (n=3).
Els resultats d’aquest estudi seran d’interès no tan sols per a les poblacions estudiades, sinó per al conjunt de la població, ja que tothom està exposat als organoclorats a través de la dieta. Així mateix, l’estudi permetrà avançar en el coneixement biolò- gic dels efectes neurotòxics de certes substàncies ambientals, com ara l’efecte d’aquestes substàn- cies sobre les hormones tiroïdals, la qual cosa podria ser una de les vies explicatives de l’efecte neurotòxic.
Agraïments:
A totes les famílies participants en l’estudi per la seva bona disponibilitat i l’altruisme que han demostrat.
Bibliografia
1 Jensen AA. Polychlorobiphenyls (PCBs), polychloro- dibenzo-p-dioxins (PCDDs) and polychlorodibenzo- furans (PCDFs) in human milk, blood and adipose tissue. Sci.Total Environ. 1987; 64: 259-293.
2 International Programme on Chemical Safety. Poly- chlorinated Biphenyls and Terphenyls. 2a edició.
Ginebra: Organització Mundial de la Salut, 1993.
3 Huisman M, Koopman-Esseboom C, Fidler V, Had- ders-Algra M, van der Paauw CG, Tuinstra LG et al.
Perinatal exposure to polychlorinated biphenyls and dioxins and its effect on neonatal neurological development. Early Hum Dev 1995; 41: 111-127.
4 Rhainds M, Levallois P, Ayotte P. Lead, Mercury, and Organochlorine Compound Levels in Cord Blood in Québec, Canada. Arch Environ Health 1999; 54: 40-47.
5 Ross PS, Vos JG, Birnbaum LS, Osterhaus ADME. PCBs are a health risk for humans and wildlife. Science 2000; 289: 1878-1879.
6 Bellinger D, Leviton A, Waternaux C, Needleman H, Rabinowitz M. Longitudinal analyses of prenatal and postnatal lead exposure and early cognitive development. N Engl J Med 1987; 316: 1037-1043.
7 Tong S, Baghusrt PA, Sawyer MG, Burns J, McMi- chael AJ. Declining blood lead levels and changes in cognitive function during childhood: the Port Pirie Cohort Study. JAMA 1998; 280: 1915-1919.
8 Davidson PW, Myers GJ, Cox C, Axtell C, Shamlaye C, Sloane-Reeves J et al. Effects of prenatal and post- natal methylmercury exposure from fish consump- tion on neurodevelopment: outcomes at 66 months of age in the Seychelles Child Development Study.
JAMA 1998; 280: 701-707.
9 Grandjean P, Weihe P, White RF, Debes F. Cognitive performance of children prenatally exposed to “safe”
levels of methylmercury. Environ Res 1998; 77: 165-172.
10 Tilson HA, Kodavanti PR. The neurotoxicity of poly- chlorinated biphenyls. Neurotoxicology 1998; 19:
517-525.
11 Kuratsune M, Yoshimura T, Matsukaza J, Yamaguchi A. Yusho, a posioning caused by rice oil contamina- ted with polychlorinated biphenyls. HSMHA Health Rep 1971; 86: 1083-1091.
12 Harada, M. Intrauterine Poisoning: Clinical and Epi- demiological Studies and Significance on the Pro- blem. Bull Inst Const Med Kumamoto Univ 1976; 25 (Suppl): 1-60.
13 Hsu ST, Ma CI, Hsu KH, Wu SS, Hsu HM, Yeh CC et al.
Discovery and epidemiology of PCB posioning in Taiwan: a four-year follow-up. Environ Healht Pers- pect 1985; 59: 5-10.
14 Rogan WJ, Gladen BC, Hung KL, Koong SL, Shih LY, Taylor JS et al. Congenital poisoning by polychlori- nated biphenyls and their contaminants in Taiwan.
Science 1988; 241: 334-336.
15 Ribas-Fitó N, Sala M, Kogevinas M, Sunyer J. Polych- lorinated biphenyls and neurological development in children: a systematic review. J Epidemiol Com- munity Health. 2001 (en premsa).
16 Sala M, Sunyer J, Herrero C, To-Figueras J, Grimalt J.
Association of hexachlorobenzene and PCB serum levels with thyroid hormone status and liver enzy- mes in a general population sample. Occup Environ Med 2001 (en premsa).
17 Herrero C, Ozalla D, Sala M, Otero R, Santiago-Silva M, Lecha M et al. Urinary porphyrin excretion in a human population highly exposed to hexachloro- benzene. Arch Dermatol 1999; 135: 400-404.
18 Dewailly E, Mulvad G, Pedersen HS, Ayotte P, Demers A, Weber JP et al. Concentration of orga- nochlorines in human brain, liver, and adipose tissue autopsy samples from Greenland. Environ.
Health Perspect. 1999; 107: 823-828.
19 To-Figueras J, Sala M, Otero R, Barrot C, Santiago- Silva M, Rodamilans M et al. Metabolism of hexach- lorobenzene in humans: association between serum levels and urinary metabolites in a highly exposed population. Environ Healht Perspect 1997; 105: 78-83.
20 Griffiths R. The Griffiths Mental Development Sca- les: from birth to 2 years. Association for research in infant and child development, 1996.
21 Schwartz PM, Jacobson SW, Fein G, Jacobson JL, Price HA. Lake Michigan fish consumption as a source of polychlorinated biphenyls in human cord serum, maternal serum, and milk. Am J Pub Health 1983; 73: 293-296.
22 Skaare JU, Tuveng JM, Sande HA. Organochlorine pesticides and polychlorinated biphenyls in mater- nal adipose tissue, blood, milk, and cord blood from mothers and their infants living in Norway. Arch Environ Contam Toxicol 1988; 17: 55-63.
23 Grandjean P, Weihe P, White RF, Debes F, Araki S, Yokoyama K et al. Cognitive deficit in 7-year-old children with prenatal exposure to methylmercury.
Neurotoxicol.Teratol 1997; 19: 417-428.
24 Huisman M, Koopman-Esseboom C, Fidler V, Had- ders-Algra M, van der Paauw CG, Tuinstra LG et al.
Perinatal exposure to polychlorinated biphenyls and dioxins and its effect on neonatal neurological development. Early Hum Dev 1995; 41: 111-127.
25 Lackmann GM, Göen T, Töllner U, Schaller KH, An- gerer J. PCBs and HCB in serum of full-term German neonates. The Lancet 1996; 348: 1035.
26 Rhainds M, Levallois P, Ayotte P. Lead, Mercury, and Organochlorine Compound Levels in Cord Blood in Québec, Canada. Arch Environ Health 1999; 54: 40-47.
27 Lucas A, Morley R. Breast milk and subsequent inte- lligence quotient in children born preterm. Lancet 1991; 339: 261-264.
28 Horwood LJ, Fergusson DM. Breastfeeding and later cognitive and academic outcomes. Pediatrics 1998;
101: E9.
29 Olsen SF. Consumption of marien n-3 fatty acids during pregnancy as a posible determinant of birth weight: a review of the current epidemiologic vidence. Epidemiol Rev 1993; 15: 399-413.
30 Sack J. Hormones in milk. In: Filer S, Fidelman AI, eds. Human milk, its biological and social value.
Amsterdam: Excerpta Medica, 1980; 56-61.
31 Olsen J. Prenatal Exposures and long term health effects. Epidemiol Rev 2000; 22: 76-81.
32 Sunyer J, Antó JM, Harris J, Torrent M, Vall O, Culli- nan P, Newman-Taylor A, on behalf of the AMICS study. Maternal atopy and parity. Clin Exp Allergy 2001; 31: 1352-1355.
