L’Europa feudal: L’Alta Edat Mitjana
Durant l’època medieval subsistiren elements procedents del món antic, com ara la religió cristiana o les llengües romàniques.
Aquesta època es divideix en dos períodes:
- L’Alta Edat Mitjana (segles V a XII)
- La Baixa Edat Mitjana (segles XIII a XV)
A la seva vegada, l’Alta Edat Mitjana es divideix en dos períodes ben diferenciats:
- L’època fosca (segles V a X: invasions, inseguretat, pobresa econòmica...) - L’època d’expansió (segles XI i XII: creixement demogràfic i econòmic)
CRISIS DE L’IMPERI ROMÀ
CRISIS
ECONÒMICA INESTABILITAT
POLÍTICA
CRISIS DE L’ESCLAVISME
NECESSITAT DE DINER
PRODUCTIVITAT
INFLACIÓ
AUGMENT DE PREUS
PRESSIÓ BÀRBARS
IMPOSTOS CRISIS
URBANA
CRISIS COMERCIALS
RURALIZACIÓ
AUTOABASTIMENT
COLONAT
CORRUPCIÓ
ANTECEDENTS DEL FEUDALISME
es produeix per es produeix per
porta
gràcies a gràcies a
volen augmentar pugen
Es produeix
S’orienta al
apareix la
i
comporta provoca
es tendeix a
Es tendeix a
L’Europa feudal
Definició de Feudalisme: Sistema polític, econòmic i social format a Europa occidental a partir dels segles IX-X.
Origen: Carlemany, rei dels francs, unificà gran part de les terres de l’Europa feudal. Dividí els territoris en comtats i en marques a les
fronteres.
Europa al segle IX
Al començament del segle IX Europa és un mosaic d’estats. L’imperi bizantí (grec, ortodox) es troba en decadència.
A la riba sud de la Mediterrània destacava la presència musulmana, que també controlava la major part de la península ibèrica. Tot i la cultura comuna, el món musulmà també es trobava dividit en diversos estats.
Carlemany havia creat un gran estat. Controlà des del nord de Catalunya a part d’Itàlia, passant per parts de França i Alemanya. A la seva mort però, es dividí.
La fragmentació de l’imperi carolingi (843)
Els successors de Carlemany es van
dividir l’imperi. Una sèrie de pobles
van començar a atacar: musulmans,
hongaresos i normands o víkings.
Els orígens dels feudalisme
Causes: Debilitat dels monarques, que no podien...
Van haver de comptar amb ...
Aparegué el vassallatge, que era...
Cerimònia de l’homenatge, consistia en...
Els senyors feudals van ser molts antics comtes i càrrecs eclesiàstics,
els quals...
Monarca, senyors, vassalls i serfs
• La millor manera d’entendre
la societat
feudal
és visualitzant-la com una piràmide. A la cúspide estaven el monarca i el Papat, seguidament s’ubicaven els nobles i la jerarquia eclesiàstica, i els camperols constituïen la base.La noblesa, dedicada a la defensa militar i la guerra.
El clergat, capellans i monjos, dedicats a l’oració i a l’Església.
Posseïen part important de terres, tenien el poder militar i econnòmic.
Artesans, sector molt reduït que vivia a les ciutats sobretot.
Camperols, la immensa majoria de la població.
Treballaven i mantenien els altres dos estaments.
Els estaments de la societat feudal
REI
CAMPEROLS BURGESOS PETITA
NOBLESA BAIX
CLERGAT ALTA
NOBLESA ALT CLERGAT
LA PIRÀMIDE FEUDAL
ESTAMENT S
VASSALL SENYOR FEUDAL
• PROTECCIÓ :
ECONÒMICA MILITAR
•AJUDA
•CONSELL
•PAGAMENT IMPOSTOS
•TREBALL
LES RELACIONS FEUDALS
A la cúspide de la societat feudal hi havia el
monarca (representant de Déu a la terra, segons l’Església medieval).
Regne: tots els territoris sota el govern d’un rei.
Podien canviar de mans.
Rei: “primus inter pares”, primer entre iguals, que eren els seus vassalls, la gran noblesa, i principals autoritats religioses.
Atribucions exclusives del rei:
-Dirigir campanyes militars, amb exèrcits dels seus vassalls (mainades).
-Demanar impostos per fets extraordinaris (guerres, casaments...)
-Exercir de jutge suprem.
Cúria o Consell Reial aconsellava al rei en el seu govern. El rei no tenia residència fixa. El seguici de persones que l’envoltava era la Cort reial.
El monarca medieval
• Tots els senyors eren vassalls del rei. El monarca era el sobirà feudal dels seus vassalls als quals estava lligat per vincles recíprocs de fidelitat.
• Els vassalls del rei, a la seva vegada, tenien vassalls de menor categoria.
• Podia existir el vassallatge múltiple. Això ocasionava una complicada xarxa de
relacions feudals, dominada sempre pel monarca.
La noblesa feudal
La funció principal de la noblesa era ser guerrers, és a dir, cavallers. Només podien ser-ho els senyors feudals.
Als 18 anys s’armava cavallers als fills dels nobles, i entraven a formar part de l’ordre de cavalleria. Feien la guerra per defensar terres i persones, era la seva missió.
Tenien tot tipus de privilegis (no treballaven, no pagaven impostos, poden portar armes...)
El pont llevadís comunicava el castell amb l'exterior permetia creuar el fossat.
A l'interior dels castell hi havia una plaça d'armes era el lloc on es
trobaven les diferents instal·lacions:
obradors, ferreria, hort, quadres, el pou,
Parts d'un castell
Les torres i les muralles servien per defensar-se dels atacs exteriors. A les torres hi havia les estances i magatzems, estaven rematades per merlets.
La porta caladissa era l'única
entrada al castell. Estava protegida per un raseta, fet amb fusta
massissa i barres de ferro, que es pujava amb l'ajut de torns de fusta que tibaven les politges.
Al voltant del castell hi havia una rasa per tal de detenir als enemics, era el fossat. Moltes vegades
s'aprofitava per criar peixos que es menjaven.
El pont llevadís
comunicava el castell amb l'exterior permetia creuar el fossat.
Els pagesos al món feudal
El feu
: terres atorgades pel rei o un noble a un altre senyor feudal.Es dividia en: reserva senyorial i masos.
Dret de jurisdicció, el senyor podia dictar lleis, impartir justícia, controlar els serveis (ponts, molins...) i cobrar impostos per tot.
Els
pagesos
eren la majoria de la població (90%). En hi havia dues categories:Lliures
Propietaris de la terra i lliures de disposar de si mateixos
Serfs
Lligats a la terra.
Necessitaven el permís del senyor per a tot
Treballaven dur. Terra amb baix rendiment. Rotació biennal. Tècniques i eines rudimentàries. Economia d’autoconsum.
CASTELL TERRES
COMUNALS
RESERVA SENYORIAL
LLOGARRET
MASOS
ESTRUCTURA D’UN FEU
L’habitatge dels pagesos Vivien en
pobles petits o en cases
disseminades.
Cases
senzilles. Sòl de terra, llar de foc.
Mobiliari escàs...
Una societat cristiana
La religió cristiana es va anant estenent per tota Europa.
Un cop desaparegut l’Imperi romà, la religió cristiana es mantingué com a oficial.
La major part dels invasors germànics es van convertir al cristianisme.
El cristianisme influí de manera decisiva en la forma d’entendre la vida i el món d’aquells anys.
La religió era present en tots els aspectes de la vida diària de les persones.
Cap a l’any 1000 la majoria dels habitants d’Europa eren cristians.
L’Església mantenia la unitat i fixava les obligacions religioses.
La vida social o privada estava marcada per l’Església (naixements, matrimonis i defuncions). També l’ensenyament i l’assistència al pobres.
L'Església fixava la “pau de Déu” i la “treva de Déu”
L’Església cristiana: els clergues
El clergat pertanyia a l’estament dels privilegiats. Dins d’aquest hi havia grans diferències: bisbes, cardenals, abats... Monjos i capellans...
L'Església era una institució molt rica. Posseïa feus i cobrava impostos.
També el delme a tothom.
El clergat es dividia en:
Regular Secular
Monjos i monges, sota
l'autoritat d’un abat o abadessa.
Vivien als monestirs.
Capellans, rectors i bisbes.
Vivien a parròquies, que formaven la diòcesi.
L’Església es va ruralitzar
L’edifici principal de qualsevol poble era l’església, on se celebraven totes les festes que marcaven la vida dels pagesos (bateigs, casaments,...). Les
campanes cridaven a l’oració, advertien de perills, convocaven assemblees...
A partir de l’any 1000 es van construir molts monestirs. Foren veritables centres de cultura, es copiaven llibres, s’aprenia a llegir i escriure...
Un monestir era un conjunt d’edificis i dependències, a més de l’hort, el molí i les terres de la seva propietat.
El centre del monestir era l’església, on els monjos i les monges anaven a resar diverses vegades al dia.
L’oració era la seva activitat principal ja que la vida monàstica tenia com a objectiu allunyar-se del món i tenir un contacte més directe amb Déu.
Les regles monàstiques
Els qui aspiraven a la vida monàstica entraven al monestir i feien tres vots o promeses: obediència, pobresa i castedat, i vestien un hàbit que els
identificava.
Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, és a dir, un conjunt de normes que regulaven totes les activitats monàstiques.
Durant l’Edat Mitjana es van fundar molts ordes religiosos. El més important va ser el dels benedictins, que sant Benet de Núrsia va fundar a Itàlia al segle VI.
La setena croada sobre Jerusalem de Francesco Hayez
Les croades
Jerusalem i Terra Santa eren llocs de pelegrinatge cristià. Al S. XI Jerusalem fou ocupada pels turcs, que impediren l’arribada dels pelegrins.
El 1095 Urbà II feu una crida als cristians perquè anessin a alliberar Terra Santa.
Al llarg dels segles XII i XIII s’organitzaren les croades, campanyes militars que a més de la defensa de la religió cristiana van tenir altre interessos, econòmics i
polítics.
Els orígens dels feudalisme
Causes: Debilitat dels monarques, que no podien protegir la població, ni recaptar impostos, ni mantenir un exèrcit fidel i estable.
Van haver de comptar amb els nobles per fer aquestes tasques.
Aparegué el vassallatge, que era un sistema de relacions personals establert entre el rei i els nobles, els nobles entre ells o amb gent del poble, camperols als quals protegien.
Cerimònia de l’homenatge, amb la qual s’establia el vassallatge. El vassall
s’agenollava davant el rei i li jurava fidelitat i li prometia consell i ajut militar. A canvi el rei li lliurava un feu (conjunt de terres amb els seus habitants), fet
nomenat investidura, perquè el governés. Així sorgí el feudalisme.
Els senyors feudals van ser molts antics comtes i càrrecs eclesiàstics, els quals a la vegada repartien les seves propietats entre altres nobles menors que també els juraven fidelitat (cavallers). Aquests senyors feudals eren els que
detentaven l’autèntic poder, fent-se gairebé independents. Els pagesos acudien a ells buscant la protecció que el rei no els donava.
Els feus es transmetien per herència.
El vassallatge
• El feudalisme es caracteritza per un tipus de relació social que es coneix com a vassallatge , que es va donar bàsicament entre els nobles i el
monarca.
• Els reis medievals no tenien prou recursos per governar sols. Per això van necessitar la col·laboració dels poderosos. Aquests, s’unien al monarca mitjançant un pacte. Era la cerimònia de l’homenatge. En aquesta,
mitjançant la investidura, el vassall rebia un feu.
• El vassallatge és un conjunt d’institucions que creen i regeixen obligacions d’obediència i servei –principalment militar- per part d’un home lliure anomenat vassall cap a un home lliure anomenat senyor i obligacions de protecció i sosteniment per part del senyor respecte al vassall.
• La majoria de les vegades l’obligació de sosteniment del senyor implicava que aquest atorgava al vassall la possessió d’una extensió de terra
anomenada feu.
