s Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca

(1)

(2)

Institut

de Serveis Socials i Esportius de Mallorca

s ’ Institut

de Serveis Socials i Esportius de Mallorca

s ’

Amb la col·laboració de:

(3)

2005

GUIA DE RECURSOS I SITUACIÓ DE LA XARXA

de salut mental de les Illes Balears

(4)

Autor:

Miguel Echevarría Martínez de Bujo Coordinador autonòmic de Salut Mental

Subdirector assistencial de Salut Mental de l’Ib-salut President del Comitè Tècnic de Salut Mental

Co-Autors:

Alicia González Guillén

Coordinadora de la UCR Son Gibert Membre del Comitè Tècnic de Salut Mental Mauro García Toro

Coordinador de l’Àrea de Salut Mental de Son Llàtzer Membre del Comitè Tècnic de Salut Mental

Antonio Liñana Martorell

Coordinador de l’Àrea de Salut Mental de Menorca Membre del Comitè Tècnic de Salut Mental Gustavo Lucas Carbonero

Coordinador de l’Àrea de Salut Mental d’Eivissa i Formentera Secretari del Comitè Tècnic de Salut Mental

Cesar Azpeleta Gelabert

Director de l’Àrea de Salut Mental de GESMA i coordinador de l’Àrea de Salut Mental d’Inca

Membre del Comitè Tècnic de Salut Mental Fernando Pérez Pacho

Cap de Servei de Salut Mental del Consell Insular de Menorca Membre del Comitè Tècnic de Salut Mental

Javier Ruiz Blanco

Coordinador dels serveis assistencials de Benestar Social del Consell Insular d’Eivissa i Formentera

Membre del Comitè Tècnic de Salut Mental

(5)

Agraïments:

Catalina Borrás Mateu

Directora executiva de l’Àrea de Serveis Socials de l’Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca

Membre del Comitè Tècnic de Salut Mental Joan Salvá Coll

Coordinador de l’Àrea de Salut Mental de Son Dureta Maria del Mar Rojas Vidal

Coordinadora de l’Àrea de Salut Mental de Manacor Oriol Lafau Marchena

Coordinador de les unitats infantils i juvenils de Salut Mental de Mallorca Olga Ibarra Uría

Coordinadora de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària Marta Ripoll Sánchez

Secretària de la Direcció Assistencial de l’Ib-salut

(6)

L’atenció de la salut mental a les Illes Balears ha evolucionat progressivament des d’un model de custòdia als hospitals psiquiàtrics ﬁns a un altre model basat en una atenció dins l’entorn social i comunitari i integrat en la xarxa sanitària general.

Aquest repte es du a terme a través de millores que permeten avançar cap a una assistència en què l’eix d’atenció es centra en les unitats de salut mental. Així mateix, la creació de recursos de rehabilitació psicosocial afavoreix la integració social i laboral de les persones amb un trastorn mental sever.

Per tractar completament la salut mental en el marc sociosanitari, la Conselleria de Salut i Con- sum elabora un nou Pla estratègic de salut mental de les Illes Balears. Aquest Pla ha de marcar les actuacions necessàries per garantir una atenció continuada i integral de les persones que pateixen una malaltia mental. D’altra banda, també s’ha de potenciar la coordinació dels equips de salut mental amb els equips d’atenció primària i amb els de serveis socials. També s’ha dis- senyat a aquest efecte el Pla sociosanitari que ha d’aprovar el Govern de les Illes Balears, un pla que ha d’optimitzar els recursos existents i que n’ha de crear de nous per així desenvolupar una atenció integral en la salut pública.

La Xarxa de Salut Mental que es presenta en aquesta guia i la gestió no serien possibles sense la vàlua dels professionals que la integren. Són ells els que han desenvolupat equips multidisciplinaris altament qualiﬁcats i els que faciliten una actuació integral sobre el pacient en què es tenen en compte tots els aspectes biològics, psicològics i socials de les persones que pateixen una malaltia mental.

Aina Castillo Ferrer

Consellera de Salut i Consum

(7)

Durant els darrers anys, a les Illes Balears, igual que en altres comunitats autònomes, s’ha dut a terme una reforma important de l’assistència psiquiàtrica. La implantació del model comunitari, com a alternativa a la institucionalització, a ﬁ d’aconseguir la major integració social possible de les persones que pateixen una malaltia mental, ha fet que es desenvolupi una xarxa important de recursos, especialment de tipus extrahospitalari.

L’elaboració d’aquesta guia sorgeix amb el propòsit de fer més comprensibles i accessibles l’estructura, l’organització i la composició d’aquesta complexa Xarxa de Salut Mental que hi ha a la nostra comunitat autònoma. L’esforç realitzat amb aquesta ﬁnalitat ha estat important.

Adreçada no tan sols als professionals sanitaris i als gestors, sinó també a tota la població en general, a més de deﬁnir i indicar les funcions i els programes de cada un dels recursos que composen la xarxa esmentada, s’hi proporciona informació detallada de l’organització i la situació actual de cada una de les àrees de salut mental, així com d’un ampli directori.

Voldria acabar aquesta presentació amb el reconeixement a tots aquells professionals que, any rere any, tenen interès a millorar els serveis de salut mental i a garantir una atenció de qualitat i una continuïtat de cures per a totes aquelles persones que pateixen una malaltia mental. Així mateix, agrair a les associacions de malalts i familiars l’important paper que estan desenvolupant en la cura de les persones amb un trastorn mental sever.

Miguel Echevarría Martínez de Bujo

Coordinador autonòmic de Salut Mental Subdirector assistencial de Salut Mental de l’Ib-salut

(8)

ÍNDEX DE CAPÍTOLS

(9)

1. INTRODUCCIÓ 10

2. RECURSOS: DEFINICIÓ I FUNCIONS 14

3. RECURSOS: SITUACIÓ ACTUAL I PROGRAMES 22

4. RECURSOS PER ÀREES 34

5. QUADRES I TAULES 46

6. ADRECES D’INTERÈS 64

6.1- IB-SALUT: RECURSOS DE SALUT MENTAL 65

6.2- INSTITUT DE SERVEIS SOCIALS I ESPORTIUS DE MALLORCA 73

6.3- ALTRES ADRECES D’INTERÈS A MALLORCA 77

6.4- CONSELL INSULAR D’EIVISSA I FORMENTERA 80

6.5- CONSELL INSULAR DE MENORCA 84

6.6- RECURSOS SOBRE DROGODEPENDÈNCIES 89

6.7- ASSOCIACIONS DE SALUT MENTAL 101

6.8- ALTRES ENTITATS I ASSOCIACIONS 104

7. GLOSSARI DE SIGLES 105

(10)

1. INTRODUCCIÓ

(11)

D’aquí a poc temps es commemorarà el vintè aniversari de l’informe emès per la Comissió minis- terial per a la reforma psiquiàtrica i que recollia la Llei general de sanitat de 1986 en l’article 20.

Amb això, la salut mental formarà part del sistema general de salut amb l’hospitalització dins dels hospitals generals, i s’integrarà en un model territorialitzat l’eix d’atenció del qual es centra en la comunitat (centres de salut mental en col·laboració amb l’atenció primària). L’Hospital Psiquiàtric serà substituït per recursos i programes de rehabilitació i reinserció. Es planteja una atenció integral formada per equips multidisciplinaris i es creen sistemes de registre i d’avaluació que permetin avançar cap a una atenció de qualitat.

Aquesta GUIA DE RECURSOS I SITUACIÓ DE LA XARXA DE SALUT MENTAL DE LES ILLES BALEARS pretén facilitar les dades actualitzades dels diferents dispositius que integren l’atenció de les persones amb trastorns mentals a la nostra comunitat autònoma o que estan en procés de creació. Bàsicament, s’hi han registrat els recursos dependents de la xarxa sanitària i s’hi es- menten els que, des d’altres xarxes, tenen a veure amb la salut mental. El registre s’ha fet durant el mes de setembre de 2005.

L’elaboració d’aquesta guia es basa en les recomanacions del Pla de salut mental de les Illes Balears de novembre de 1998, en el Decret d’ordenació de l’atenció a la salut mental a la comunitat de les Illes Balears, de 19 de juliol de 2002, i en els informes emesos pel Comitè Tècnic de Salut Mental.

Per tant, el procés d’implantació i de desenvolupament del model d’atenció comunitària en salut mental és relativament recent en la nostra comunitat. D’una banda, les dades que recull aquesta guia reﬂecteixen l’avanç progressiu, tant organitzatiu com assistencial, dels serveis de salut mental comunitaris. I d’altra, permeten fer una anàlisi per continuar consolidant aquest procés.

La població que s’ha tengut en compte és la que té targeta sanitària, però no cal oblidar que, habitualment, les demandes, les quals tenen molta transcendència a zones determinades, pro- cedeixen d’un nombre de població major (turisme, immigració, etc.).

A ﬁ de descriure millor la situació actual, la sectorització de la Xarxa de Salut Mental a què es fa referència en aquesta guia és diferent de l’establerta en el Decret d’ordenació de la salut mental de la comunitat autònoma de 2002. La raó és poder mostrar l’organització dels recursos que actualment formen la Xarxa de Salut Mental de la manera més precisa i més operativa. S’ha dividit la comunitat autònoma en 6 àrees de salut mental:

1. Àrea de Salut Mental de Manacor 2. Àrea de Salut Mental d’Inca 3. Àrea de Salut Mental de Son Llàtzer 4. Àrea de Salut Mental de Son Dureta 5. Àrea de Salut Mental d’Eivissa i Formentera 6. Àrea de Salut Mental de Menorca

(12)

Cada àrea de salut mental té com a responsable un coordinador d’àrea. N’hi ha 6 en total i depenen del coordinador autonòmic de Salut Mental. La seva funció és coordinar els recursos de salut mental de l’àrea corresponent.

Els recursos que integren la Xarxa de Salut Mental o que estan en procés de creació són:

1. Unitat de Salut Mental (USM) d’adults 2. Unitat de Salut Mental Infantil i Juvenil 3. Unitat d’Hospitalització Breu (UHB) d’adults 4. Unitat d’Hospitalització Infantil i Juvenil 5. Hospital de dia d’adults

6. Unitat Comunitària de Rehabilitació (UCR) 7. Unitat de Mitja Estada (UME)

8. Servei Comunitari d’Atenció Residencial 9. Servei d’Integració i Inserció Laboral 10. Dispositius d’atenció psicogeriàtrica

11. Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA) 12. Àrea de Salut Mental de Llarga Estada de l’Hospital Psiquiàtric

13. Dispositius de suport a la integració social (centres de dia, centres socials, tallers ocupacionals, activitats d’oci i temps lliure)

(13)

(14)

2. RECURSOS:

DEFINICIÓ I FUNCIONS

(15)

La deﬁnició i les funcions dels recursos s’ha fet partint del Decret d’ordenació de la salut mental de la comunitat autònoma de juliol de 2002 i dels documents elaborats pel Comitè Tècnic de Salut Mental.

2.1- UNITATS DE SALUT MENTAL (USM)

Són l’eix sobre el qual s’estructura el model comunitari d’atenció a la salut mental.

Són unitats interdisciplinàries (multidisciplinàries) especialitzades en salut mental i atenció psiquià- trica que treballen en equip i mantenen una atenció integrada amb atenció primària i els serveis socials de l’àrea.

En la major part dels casos els metges d’atenció primària han de derivar-hi els pacients.

Han d’estar ubicades en l’entorn comunitari i, si és possible, a l’interior dels centres de salut.

Cal distingir les unitats següents:

2.1.1. Unitats de Salut Mental (USM) d’adults: dirigides a la població major de 18 anys.

2.1.2. Unitats de Salut Mental Infantils i Juvenils (USM-IJ): dirigides al sector de població de 0 a 18 anys.

Les funcions principals són:

- Intervenir en el medi comunitari.

- Promocionar la salut mental, així com oferir suport i assessorament als equips d’Atenció Primària en tot el que es refereix a salut mental.

- Proporcionar atenció als pacients que deriven els equips d’Atenció Primària, d’acord amb els criteris prèviament establerts.

- Proporcionar atenció i fer un seguiment dels pacients donats d’alta de la Unitat d’Hospitalització Breu i d’altres dispositius de referència de l’àrea de salut mental.

- Coordinar la resta de dispositius assistencials de salut mental de la seva àrea.

- Coordinar les instàncies socials, judicials i educatives, principalment.

(16)

2.2- UNITATS D’HOSPITALITZACIÓ BREU (UHB)

Són unitats integrades als hospitals generals per fer els tractaments i les cures en règim d’atenció continuada de 24 hores, amb dotació de personal especialitzat, destinades a reestablir clínica- ment i a restaurar els vincles sociofamiliars en el temps més breu possible, i adreçades a pacients amb quadres clínics aguts que no poden rebre el tractament adequat en altres recursos del sistema sanitari.

Cada àrea de salut mental tendrà com a referència un hospital general en què hi hagi una Unitat d’Hospitalització Breu i un Servei Psiquiàtric d’Urgències.

S’han de diferenciar les unitats següents:

2.2.1. Unitats d’Hospitalització Breu (UHB) d’adults: dirigides a la població major de 18 anys.

2.2.2. Unitats d’Hospitalització Breu Infantil i Juvenil: dirigides al sector de població de 0 a 18 anys.

- Avaluar, diagnosticar i tractar els pacients hospitalitzats.

- Atendre les demandes d’interconsulta generades per la resta dels serveis hospitalaris.

- Desenvolupar programes d’enllaç de Psiquiatria amb altres serveis.

- Coordinar els dispositius de salut mental de la seva àrea de referència.

- Atendre les urgències psiquiàtriques que no hagin pogut ser ateses en altres instàncies.

2.3- HOSPITALS DE DIA

Són unitats hospitalàries que desenvolupen programes terapèutics intensius i multidisciplinaris en règim d’hospitalització a temps parcial amb la ﬁnalitat d’evitar hospitalitzacions convencionals i separar la persona del seu entorn sociofamiliar. Depenen de les unitats de psiquiatria dels hospitals generals.

(17)

- Proporcionar atenció i tractaments intensius, semblants als indicats en les unitats d’Hospitalització Breu.

- Evitar hospitalitzacions convencionals i reduir el temps de durada dels ingressos.

- Oferir una transició i continuïtat terapèutica entre l’hospitalització total i la integració familiar i social.

- Coordinar els dispositius de salut mental de la seva àrea de referència.

- Facilitar els aspectes diagnòstics tenint en compte les possibilitats d’observació i d’exploració que proporciona.

2.4- UNITATS COMUNITÀRIES DE REHABILITACIÓ (UCR)

Són dispositius comunitaris destinats a fer una rehabilitació psicosocial de les persones majors de 18 anys amb un trastorn mental sever i amb diﬁcultats per a la integració social. Ofereixen programes de rehabilitació activa per integrar i mantenir la comunitat dels malalts, amb el suport familiar i/o social.

- Desenvolupar programes de rehabilitació i inserció per aconseguir la màxima integració social de les persones amb un trastorn mental.

- Mantenir i recuperar l’autonomia personal.

- Desenvolupar programes de suport familiar.

- Donar suport als programes i als dispositius ocupacionals, d’integració laboral, d’allotjament comunitari i d’oci i temps lliure.

2.5- UNITATS DE MITJA ESTADA (UME)

Són unitats hospitalàries de caràcter assistencial que ofereixen atenció terapèutica i rehabilitadora a les persones majors de 18 anys amb un trastorn mental sever que, per criteris clínics, no poden rebre aquest tipus d’atenció en un dispositiu comunitari ni en una Unitat d’Hospitalització Breu. La mitja estada pot ser de 6 a 24 mesos.

(18)

- Fer una rehabilitació intensiva de les persones amb un trastorn mental sever.

- Reintegrar socialment les persones amb un trastorn mental sever que no poden ser tracta- des pel seu metge de capçalera o en altres dispositius comunitaris.

2.6- SERVEI COMUNITARI D’ATENCIÓ RESIDENCIAL

És un servei que ofereix assistència residencial a les persones majors de 18 anys amb un trastorn mental sever i que tenen un suport familiar escàs o nul. La seva funció és gestionar, coordinar, optimar, agilitar i garantir el grau adequat de supervisió de tots els recursos residencials comunitaris: petites residències, pisos tutelats i pisos supervisats.

Els objectius generals són:

- Assegurar la cobertura de les necessitats bàsiques d’allotjament, manutenció i suport.

- Afavorir la millora de l’autonomia personal o social dels usuaris o residents de manera que els permeti funcionar de la forma més normal possible.

- Possibilitar el manteniment en la comunitat en les millors condicions possibles de normalit- zació, qualitat de vida i dignitat.

- Afavorir la integració social progressiva dels usuaris residents.

- Evitar situacions d’abandonament, de marginació i/o d’institucionalització.

- Assegurar el compliment terapèutic del pacient.

2.7- SERVEI D’INTEGRACIÓ I INSERCIÓ LABORAL

És un servei destinat a desenvolupar programes per als pacients amb perspectives de reinserció laboral. Està orientat a afavorir totes les mesures d’intervenció necessàries per integrar i mantenir les persones amb una malaltia mental crònica en l’entorn laboral.

S’han de distingir nivells diversos, que van des del taller ocupacional ﬁns al treball normalitzat, inclosos els centres especials de treball, el treball protegit o el treball amb suport.

2.8- DISPOSITIUS D’ATENCIÓ PSICOGERIÀTRICA

(19)

2.9- UNITAT DE TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMEN- TÀRIA (UTCA)

És una unitat que aborda de manera multidisciplinària la prevenció, els tractaments ambulatoris, l’hospitalització (parcial i total) i la rehabilitació de les persones amb aquest tipus de trastorn.

2.10- ÀREA DE SALUT MENTAL DE LLARGA ESTADA DE L’HOSPITAL PSIQUIÀTRIC

És un recurs integrat actualment per dues unitats d’hospitalització de llarga estada per a les persones amb un trastorn mental sever i que es troba dins el procés de reestructuració de l’Hospital Psiquiàtric cap al model comunitari. Per tant, s’ha de coordinar amb la resta de la xarxa i amb els serveis socials, entre d’altres, per aconseguir la màxima reinserció social i normalització assistencial possibles.

2.11- DISPOSITIUS DE SUPORT A LA INTEGRACIÓ SOCIAL

(centres de dia, clubs socials, tallers ocupacionals, activitats d’oci i temps lliure)

Són recursos orientats a afavorir la integració social de les persones amb un trastorn mental sever per mitjà del desenvolupament d’habilitats i d’activitats ocupacionals i d’oci i temps lliure.

L’atenció psicosocial té un paper destacat en aquest col·lectiu. Per tant, és fonamental que els serveis socials participin en l’atenció social i en la integració d’aquesta població.

2.12- MOVIMENT ASSOCIATIU

Atès que les associacions han tengut un paper important en els darrers anys, i encara el tenen en l’actualitat, hem cregut convenient destacar la seva participació en aquesta guia.

El moviment associatiu de familiars de persones amb malaltia mental ha desenvolupat des de fa anys una labor de gran importància per a la societat, ja que ha col·laborat activament en el procés terapèutic i ha contribuït a sensibilitzar la societat sobre els problemes que pateixen les persones amb aquestes malalties (estigmatització, aïllament).

Des de l’inici, aquestes associacions han desenvolupat activitats diverses: defensa dels drets dels malalts mentals i proposta de millores de la qualitat assistencial que ofereix el sistema sanitari o social; acolliment de famílies, formació, assessorament i informació d’aquestes i dels pacients;

desenvolupament de clubs socials com a espais d’integració social a través de l’oci; programes de suport integral a les famílies i suport domiciliari, etc.

A la comunitat autònoma de les Illes Balears cal destacar l’activitat de les associacions següents relacionades amb la salut mental:

(20)

Girasol Es Garrover Estel de Llevant La Voz de la Esperanza Son Benestar de Ponent ALDABA

ACABB ARISPAM ABSM AFEM S’Olivera ASAB APFEM DEFORSAM

Associació de Bipolars de les Balears

Les adreces d’aquestes associacions són al capítol 6 d’aquesta guia.

(21)

(22)

3. RECURSOS: SITUACIÓ

ACTUAL I PROGRAMES

(23)

3.1- UNITATS DE SALUT MENTAL (USM) D’ADULTS

Cada USM d’adults dóna cobertura a una població d’uns 100.000 a 125.000 habitants (excepte a Menorca, on aproximadament és d’uns 85.000 habitants).

Integren les USM equips multidisciplinaris formats per psiquiatres, psicòlegs, DUI, treballadors socials i auxiliars administratius.

Només hi ha una USM d’adults a les àrees de salut mental de Manacor, Inca, Eivissa i Formen- tera, i Menorca. No obstant això, les àrees de salut mental de Son Dureta i de Son Llàtzer tenen, cada una, dues USM d’adults, a causa de la seva ràtio de població:

- Àrea de Salut Mental de Manacor: USM de Manacor - Àrea de Salut Mental d’Inca: USM d’Inca

- Àrea de Salut Mental de Son Llàtzer: USM Emili Darder i USM Pere Garau

- Àrea de Salut Mental de Son Dureta: USM Son Pisà i USM Creu Roja (Antigues USM Arquitecte Bennàzar i Camp Redó)

- Àrea de Salut Mental d’Eivissa i Formentera: USM Es Viver

- Àrea de Salut Mental de Menorca: USM Dalt Sant Joan – Canal Salat

PROGRAMES USM ^{Àrea de}

Manacor Àrea

d’Inca Àrea de Son LLàtzer

Àrea de Son Dureta

Àrea d’Eivissa i Formentera

Àrea de Menorca Programa d’atenció i segui-

ment dels pacients derivats

des d’Atenció Primària

• • • • • •

Programa de coordinació

amb Atenció Primària

• • • • •

Programa d’atenció

domiciliària _Infermeria _Infermeria

Programa d’abordatges

grupals

• • • • • •

Programa d’atenció a les

famílies

•

Programa de seguiment del

trastorn mental sever

• •

Programa de coordinació amb els altres recursos de

salut mental de l’àrea

• • • • • •

(24)

3.2- UNITATS DE SALUT MENTAL INFANTILS I JUVENILS (USM-IJ)

A les Balears, es calcula una població menor de 18 anys d’uns 230.000 habitants (180.000 a Mallorca, 20.000 a Menorca i 30.000 a Eivissa i Formentera).

Integren les USM-IJ equips multidisciplinaris formats per psiquiatres, psicòlegs, DUI, treballadors socials i auxiliars administratius.

A Mallorca:

- 1 coordinador de salut mental infantil i juvenil.

- USM-IJ Palma: (ubicada a l’Hospital de la Creu Roja) està integrada per 3 equips multidisciplinaris que donen cobertura a la població menor de 18 anys de les àrees de salut mental d’Inca, Son Dureta i Son Llàtzer. Cada equip multidisciplinari atén una àrea de salut mental.

- USM-IJ Manacor: dóna cobertura a la població menor de 18 anys de l’Àrea de Salut Mental de Manacor.

A Eivissa i Formentera:

- USM-IJ Eivissa: en l’actualitat depèn del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, llevat del psiquiatre, que forma part de la plantilla de l’Àrea de Salut Mental d’Eivissa i Formentera de l’Ib-salut. L’any 2006 l’Ib-salut l’assumirà completament.

A Menorca:

- No hi ha cap unitat especíﬁca de salut mental infantil i juvenil a Menorca. Els professionals de la USM d’adults atenen la població menor de 18 anys amb problemes de salut mental.

Fan 2 horabaixes de consulta setmanals.

PROGRAMES USM-IJ ^{Àrea de}

Manacor Àrea

d’Inca Àrea Son

LLàtzer Àrea Son Dureta Àrea

d’Eivissa y Formentera

Àrea de Menorca Programa d’atenció i segui-

ment de pacients derivats des de Pediatria i Atenció Primària

• • • • •

Programa de coordinació amb altres recursos

comunitaris

• • • •

Programa d’atenció domiciliària

Programa d’abordatges

grupals

• • • • •

(25)

3.3- UNITATS D’HOSPITALITZACIÓ BREU (UHB) D’ADULTS

La comunitat autònoma de les Illes Balears té, actualment, un total de 117 llits de casos aguts de Psiquiatria o d’Unitat d’Hospitalització Breu (UHB) per a una població de 950.000 habitants, és a dir, 12-13 llits per cada 100.000 habitants.

Cada àrea de Salut Mental té com a referència un hospital general, excepte en el cas de l’Àrea de Salut Mental d’Inca, que té com a referència l’Hospital Psiquiàtric de Palma. L’any 2007 està previst que l’hospital d’Inca funcioni i la UHB per a aquesta comarca s’ha d’ubicar a l’hospital esmentat. Cada hospital general té integrats una UHB i un servei d’atenció d’urgències psiquià- triques.

Integren les UHB equips multidisciplinaris formats per psiquiatres, DUI i auxiliars d’Infermeria. A més, l’Hospital Son Dureta comparteix un psicòleg amb l’Hospital de Dia. Els treballadors socials i els auxiliars administratius són compartits amb altres serveis de l’hospital.

Els hospitals generals de referència per àrea de Salut Mental són els següents:

- Àrea de Salut Mental de Manacor: Hospital de Manacor (UHB = 14 llits) - Àrea de Salut Mental d’Inca: Hospital Psiquiàtric (UHB = 15 llits)*

- Àrea de Salut Mental de Son Llàtzer: Hospital Son Llàtzer (UHB = 24 llits) - Àrea de Salut Mental de Son Dureta: Hospital Son Dureta (UHB = 24 llits) - Àrea de Salut Mental de Menorca: Hospital Verge del Toro (UHB = 7 llits) - Àrea de Salut Mental d’Eivissa i Formentera: Hospital Can Misses (UHB = 18 llits)

* La UHB de l’Hospital Psiquiàtric té un total de 30 llits. D’aquests, n’hi ha 15 que són per a l’Àrea de Salut Mental d’Inca, i els altres 15 estan destinats a la resta de les àrees de Salut Mental.

Aquests llits serveixen de suport en cas que les UHB dels hospitals generals estiguin saturades

PROGRAMES UHB ^{Àrea de}

Manacor Àrea

d’Inca Àrea Son

d’Eivissa i Formentera

Àrea de Menorca Programa d’interconsultes

• • • • • •

Programa d’urgències

• • • • • •

Programa d’avaluació i

control de qualitat

• • • • •

Programa de contenció

mecànica

• • • • • •

Programa d’ingrés

involuntari

• • • • • •

Programa de teràpia

electroconvulsiva

• • • •

Programa de maneig

farmacològic

• • • • • •

(26)

3.4- UNITATS D’HOSPITALITZACIÓ BREU INFANTIL I JUVENIL

Està previst obrir-ne una unitat de 6 llits a l’Hospital Son Dureta abans que acabi l’any 2005.

De moment, en el cas que un menor de 18 anys necessiti ser hospitalitzat, l’ingrés es realitza de la manera següent: de 0 a 14 anys, al Servei de Pediatria de l’hospital general de referència; de 15 a 18 anys, a la UHB d’adults de l’hospital general de referència.

3.5- HOSPITALS DE DIA

Actualment, 3 de les 6 àrees de Salut Mental de la comunitat autònoma disposen d’un hospital de dia psiquiàtric:

- Hospital de Dia de l’Àrea de Salut Mental de Son Llàtzer: 10 places - Hospital de Dia de l’Àrea de Salut Mental de Son Dureta: 12-15 places - Hospital de Dia de l’Àrea de Salut Mental d’Eivissa i Formentera: 12 places

PROGRAMES

HOSPITAL DE DIA ^{Àrea de}^Manacor ^Àrea^d’Inca ^{Àrea Son}^LLàtzer ^{Àrea Son}^Dureta ^Àread’Eivissa i Formentera

Àrea de Menorca Programa de prevenció de

recaigudes

• • •

Programa de suport i coordina- ció amb altres dispositius: USM,

UHB, UCR, etc.

• • •

Desenvolupament de programes especíﬁcs: trastorn bipolar, teràpia

electroconvulsiva, etc.

• • •

Programa de control de

l’ansietat i l’estrès

• • •

Programa de psicoeducació:

consciència de malaltia i co-

neixement sobre el tractament

• • •

Programa d’educació per a una

salut integral

• • •

Programa d’estimulació cognitiva

• • •

Programa d’activitats

• • •

(27)

3.6- UNITATS COMUNITÀRIES DE REHABILITACIÓ (UCR)

Hi ha una UCR per cada àrea de Salut Mental, excepte a l’àrea d’Eivissa i Formentera. Totes són unitats de l’Ib-salut.

La UCR de l’Àrea de Salut Mental d’Eivissa i Formentera en realitat té funcions de centre de dia i depèn del Consell Insular.

- UCR de l’Àrea de Salut Mental de Manacor: 30 places - UCR de l’Àrea de Salut Mental d’Inca: 30 places

- UCR de l’Àrea de Salut Mental de Son Llàtzer (Son Gibert): 30 places - UCR de l’Àrea de Salut Mental de Son Dureta (Serralta): 30 places - UCR de l’Àrea de Salut Mental de Menorca (Sant Miquel): 20 places

Integren les UCR equips multidisciplinaris formats per psiquiatres coordinadors, psicòlegs, DUI, treballadors socials, terapeutes ocupacionals, monitors de rehabilitació i auxiliars administratius.

PROGRAMES UCR ^{Àrea de}

Manacor Àrea

d’Inca Àrea Son

d’Eivissa i Formentera

Àrea de Menorca Programa individual de reha-

bilitació (PIR)

• • • • •

Programa d’activitats de la

vida diària

• • • • •

Programa de psicoeducació:

consciència de malaltia i coneixement sobre el trac-

tament

• • • • •

Programa d’habilitats socials

i maneig de l’estrès

• • • • •

Programa d’educació per a

una salut integral

• • • • •

Programa d’estimulació

cognitiva

• • • • •

Programa d’estructuració

d’oci i temps lliure

• • • • •

Programa d’integració

laboral

• • •

Programa d’integració socio-

comunitària

• • • •

Programa de suport a les famílies de les persones amb

trastorn mental sever

• • • • •

Programa de coordinació i suport a altres dispositius:

USM, SARC, UHB, etc.

• • • • •

(28)

3.7- UNITATS DE MITJA ESTADA (UME)

Només hi ha dues unitats de Mitja Estada (UME) a les Illes Balears:

- UME Lluerna: 24 llits. Ubicada a l’Hospital Psiquiàtric de Palma - UME Sant Miquel: 10 llits. Ubicada al centre Sant Miquel de Ciutadella

Integren les UME equips multidisciplinaris formats per psiquiatres, psicòlegs, DUI, terapeutes ocupacionals, treballadors socials, auxiliars d’Infermeria i auxiliars administratius.

PROGRAMES UME

MALLORCA EIVISSA I

FORMENTERA MENORCA

Programa individual de Rehabilita-

ció (PIR)

• •

Programa d’habilitats per a una vida

independent

• •

Programa de psicoeducació: cons- ciència de malaltia i coneixement

sobre el tractament

• •

Programa d’habilitats socials i ma-

neig de l’estrès

• •

Programa d’educació per a una

salut integral

• •

Programa de rehabilitació cognitiva

• •

Programa d’estructuració d’oci i

temps lliure

• •

sociocomunitària

• •

Programa de suport, assessorament i psicoeducació amb les famílies de les persones amb trastorn mental sever

Programa de coordinació i suport a altres dispositius: USM, SARC,

UHB, etc.

• •

(29)

3.8- SERVEIS D’ATENCIÓ RESIDENCIAL COMUNITARI

L’integren equips multidisciplinaris formats per psicòlegs, monitors, treballadors socials i auxiliars administratius.

Mallorca: 70 places que depenen de GESMA i que estan distribuïdes de la manera següent:

- Miniresidència Es Viver: 20 places - Miniresidència Inca: 12 places - 12 pisos supervisats: 31 places - 1 pis tutelat: 7 places

Eivissa i Formentera: No hi ha places residencials. Està previst que hi funcionin 2 pisos tutelats de 6 places cadascun. Un s’obrirà durant el segon semestre d’enguany. També està previst que s’hi construeixi una miniresidència amb 30 places.

Menorca: hi ha un pis assistit amb 5 places gestionat per AFEM (Associació de Familiars de Malalts Mentals de Menorca). Actualment, està en obres d’ampliació a 6 places. Els programes no consignats al quadre es realitzen, no al pis, sinó als centres de dia on acudeixen els usuaris o a través de les associacions de familiars o d’usuaris.

PROGRAMES Servei comuni- tari d’atenció residencial

MALLORCA EIVISSA I

FORMENTERA MENORCA

Programa de suport residencial

• •

Programa d’acompanyament i

supervisió dels usuaris

• •

Programa d’activitats de la vida

diària

• •

Programa d’estructuració d’oci i

temps lliure

•

^{Al centre}^{de dia}

Programa d’habilitats socials

•

Programa d’activitats ocupacionals

•

sociocomunitària

•

Programa de coordinació i suport a altres dispositius: USM, SARC,

UHB, UME, etc.

• •

Programa de psicoeducació: cons- ciència de malaltia i coneixement

sobre el tractament

•

(30)

3.9- UNITAT DE TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA (UTCA)

Està ubicada a l’Hospital Son Dureta i es compon de:

- Hospitalització: 8 llits - Hospital de Dia: 15 places - Consultes externes

La integra un equip multidisciplinari format per 1 psiquiatre coordinador, 2 psicòlegs, DUI, auxiliars d’infermeria i un auxiliar administratiu.

És un dispositiu de caràcter suprasectorial que és de referència per a totes les àrees de Salut Mental de la comunitat autònoma.

PROGRAMES UTCA COMUNITAT AUTÒNOMA Programa de psicoeducació per als pacients

•

Programa de psicoeducació i de suport a les famílies

•

Programa d’abordatges grupals

•

Programa d’habilitats socials i maneig de l’estrès

•

Programa d’educació per a una salut integral

•

Programa de formació continuada

•

Programa de coordinació amb altres recursos de salut mental:

USM, UHB, etc.

•

Programa de preparació a l’alta: inserció en el seu medi

•

(31)

3.10- SERVEIS D’INTEGRACIÓ I D’INSERCIÓ LABORAL

Estan integrats per equips multidisciplinaris formats per psicòlegs, treballadors socials i preparadors laborals.

Mallorca:

Hi ha dos serveis:

1. Servei d’Integració Laboral (SIL), que depèn de GESMA i que s’ha posat en marxa recent- ment.

2. Servei d’Inserció Laboral, per a persones amb trastorn mental sever i gestionat per l’associació Girasol.

Eivissa i Formentera: no disposa d’un servei especíﬁc d’aquestes característiques per a les persones amb malaltia mental. No obstant això, sí que en té per a les persones amb discapacitat, que depèn del Consell Insular d’Eivissa i Formentera.

Menorca: té un centre especial de treball per a persones amb discapacitat psiquiàtrica que depèn del Consell Insular de Menorca i és gestionat per la Coordinadora de Minusvàlids de Me- norca. A més, s’hi executen programes d’inserció per facilitar l’accés a la vida laboral de persones amb discapacitat. La Coordinadora de Minusvàlids de Menorca gestiona aquests programes a través de convenis amb el CIM, el SOIB i el Govern de les Illes Balears.

El seu objectiu principal ha de ser afavorir la inserció i la integració laboral de les persones amb trastorn mental sever (TMS) en l’ocupació ordinària, en l’ocupació protegida (centres especials d’ocupació, empreses socials) o a través de la creació d’empreses socials o d’autoocupació. Per això, cal fomentar la implicació d’empresaris, d’institucions, d’associacions i d’organitzacions en la inserció laboral d’aquest col·lectiu.

3.11- DISPOSITIUS D’ATENCIÓ PSICOGERIÀTRICA

Només hi ha un dispositiu d’aquestes característiques a la comunitat autònoma. Està ubicat a l’Hospital Psiquiàtric de Palma i té capacitat per a 60 persones. És fonamentalment un dispositiu de tipus residencial.

3.12- ÀREA DE SALUT MENTAL DE LLARGA ESTADA

A Mallorca hi ha dues unitats de Llarga Estada amb un total de 49 llits, ubicats a l’Hospital Psi- quiàtric de Palma. A Menorca, al Centre Polivalent de Sant Miquel, hi ha ﬁns a 10 llits d’aquestes característiques. A Eivissa no hi ha llits de llarga estada.

La integren equips multidisciplinaris formats per psiquiatres, psicòlegs, DUI, auxiliars d’Infermeria i treballadors socials.

(32)

3.13- DISPOSITIUS DE SUPORT A LA INTEGRACIÓ SOCIAL

(centres de dia, clubs socials, tallers ocupacionals, activitats d’oci i temps lliure)

A Eivissa, el Consell Insular disposa d’1 centre de dia (anomenat UCR pel Consell Insular) de 30 places. Compta amb 1 terapeuta ocupacional coordinador, un treballador social a temps parcial i 2 monitors ocupacionals.

A Menorca, el Consell Insular disposa de 2 centres de dia amb un total de 30 places, un a Maó i un altre a Ciutadella. Compten amb 2 psicòlegs, 1 DUI, 1 auxiliar d’infermeria i 2 monitors de tallers per als 2 centres.

A Mallorca, associacions de familiars o usuaris com Es Garrover o Estel de Llevant realitzen activitats ocupacionals o d’oci i temps lliure a les comarques respectives, Inca i Manacor. Igual- ment realitzen activitats d’aquest tipus Girasol a Palma, APFEM i DEFORSAM a Eivissa, i AFEM o S’Olivera a Menorca.

Els dispositius de suport a la integració social pretenen la rehabilitació psicosocial de persones amb un trastorn mental sever a través de programes com:

- Programa d’activitats ocupacionals - Programa d’integració sociocomunitària - Programa d’oci i temps lliure

- Programa de suport a les famílies - Programa d’habilitats socials - Programa d’entrenament cognitiu

- Programa de coordinació amb la resta de dispositius de salut mental de l’àrea.

(33)

(34)

4. RECURSOS PER ÀREES

(35)

4.1- RECURSOS DE L’ÀREA DE SALUD MENTAL DE MANACOR

Població: 125.185 hab.

Coordinador d’àrea: Dra. Mar Rojas

Unitat d’Hospitalització Breu (UHB): 14 llits

Ubicada a l’Hospital de Manacor.

3 psiquiatres 11 DUI

8 auxiliars d’infermeria

1 auxiliar administratiu compartit amb altres serveis

Urgències psiquiàtriques: presència física durant les 24 hores (a l’Hospital de Manacor) Unitat de Salut Mental (USM):

2 psiquiatres 2 psicòlegs 2 DUI

1 treballador social

1 auxiliar administratiu a temps complet i un altre de compartit amb la USM-IJ Unitat de Salut Mental Infantil i Juvenil (USM-IJ) de Manacor:

1 psiquiatre 1 psicòleg

Treballador social a temps parcial 1 DUI

Unitat Comunitària de Rehabilitació (UCR): 30 places.

Hi ha un Conveni de col·laboració entre l’Ib-salut (GESMA), l’Ajuntament de Manacor i l’Associació Estel de Llevant.

1 psiquiatre coordinador 1 psicòleg

1 DUI

1 terapeuta ocupacional 4 monitors

(36)

4.2- RECURSOS DE L’ÀREA DE SALUT MENTAL D’INCA

Coordinador d’àrea: Dr. César Azpeleta

Unitat d’Hospitalització Breu (UHB): ubicada a l’Hospital Psiquiàtric. L’any 2007 estarà ubi- cada al nou hospital d’Inca. Consta de 30 llits: hi ha 15 llits per a l’Àrea de Salut Mental d’Inca i 15 llits per a la resta de les àrees de Salut Mental de Mallorca.

4 psiquiatres 2 psicòlegs

1 supervisor d’Infermeria 13 DUI

33 auxiliars d’Infermeria 1 treballador social 1 auxiliar administratiu

Urgències psiquiàtriques: presència física durant les 24 hores (a l’Hospital Psiquiàtric) Unitat de Salut Mental (USM): és a Inca.

2 psiquiatres a temps complet i un a temps parcial 2 psicòlegs

2 DUI

1 treballador social 1 auxiliar administratiu

Atenció infantil i juvenil: Hi ha un equip multidisciplinari per a l’àrea d’Inca a la USM-IJ de Palma.

1 psiquiatre

La resta de professionals (psicòlegs, DUI, treballador social i auxiliars administratius) pertanyen a la USM-IJ de Palma i són compartits amb les àrees de Salut Mental d’Inca, Son Llàtzer i Son Dureta.

Unitat Comunitària de Rehabilitació (UCR): és a Inca. Hi ha un Conveni de col·laboració entre l’Ib-salut (GESMA), l’Ajuntament d’Inca i l’Associació Es Garrover.

(37)

4.3- RECURSOS DE L’ÀREA DE SALUT MENTAL DE SON LLÀTZER

Coordinador d’àrea: Dr. Mauro García Bou

Unitat d’Hospitalització Breu (UHB): 24 llits (ubicada a l’Hospital Son Llàtzer)

3 psiquiatres

1 coordinadora d’Infermeria

12 DUI a temps complet i 1 DUI a temps parcial

10 auxiliars d’Infermeria a temps complet i 1 auxiliar a temps parcial 1 treballador social compartit amb la resta de l’hospital

1 auxiliar administratiu compartit amb altres serveis 1 zelador a la nit compartit amb altres serveis

Urgències psiquiàtriques: presència física durant les 24 hores (a l’Hospital Son Llàtzer) Interconsultes i psiquiatria d’enllaç:

1 psiquiatre

Hospital de Dia: 10 places (ubicat a l’Hospital Son Llàtzer)

1 psiquiatre 1 DUI

1 terapeuta ocupacional

Unitat de Salut Mental Emili Darder:

2 psiquiatres

2 psicòlegs a temps complet i un a temps parcial 2 DUI

Unitat de Salut Mental Pere Garau:

(38)

Atenció infantil i juvenil:

1 psiquiatre de l’equip multidisciplinari de la USM-IJ de Palma

La resta de professionals (psicòlegs, DUI, treballador social i auxiliars administratius) pertanyen a la USM-IJ de Palma i són compartits amb les àrees de Salut Mental d’Inca, Son Llàtzer i Son Dureta.

Unitat Comunitària de Rehabilitació Son Gibert:

1 DUI

(39)

4.4- RECURSOS DE L’ÀREA DE SALUT MENTAL DE SON DURETA

Coordinador d’àrea: Dr. Joan Salvá

Unitat d’Hospitalització Breu (UHB): 24 llits (ubicada a l’Hospital Son Dureta)

3 psiquiatres

1 psicòleg compartit amb l’Hospital de Dia 1 supervisora d’Infermeria

13 DUI

9 auxiliars d’Infermeria

1 auxiliar administratiu compartit amb altres serveis 1 treballador social compartit amb la resta de l’hospital

Urgències psiquiàtriques: presència física durant les 24 hores (a l’Hospital Son Dureta) Interconsultes i psiquiatria d’enllaç:

1 psiquiatre

Hospital de Dia: 12 places (ubicat a l’Hospital Son Dureta)

1 psiquiatre

1 psicòleg compartit amb la Unitat d’Hospitalització Breu 1 DUI

1 auxiliar d’Infermeria Atenció infantil i juvenil:

1 psiquiatre coordinador de l’atenció infantil i juvenil

1 psiquiatre de l’equip multidisciplinari de la USM-IJ de Palma 1 psiquiatre per a interconsultes, urgències i consultes hospitalàries

La resta de professionals (psicòlegs, DUI, treballador social i auxiliars administratius) pertanyen a la USM-IJ de Palma i són compartits amb les àrees de Salut Mental d’Inca, Son Llàtzer i Son Dureta.

Unitat de Salut Mental Son Pisà:

(40)

Unitat de Salut Mental Creu Roja (abans Arquitecte Bennàzari Camp Rodó):

2 psiquiatres

2 psicòlegs a temps complet i un a temps parcial 2 DUI

Unitat Comunitària de Rehabilitació Serralta:

(41)

4.5- RECURSOS DE L’ÀREA DE SALUT MENTAL D’EIVISSA i FORMENTERA

Coordinador d’àrea: Dr. Gustavo Lucas

Unitat d’hospitalització breu (UHB): 18 llits (més Consultes Externes de Formentera). Ubica- da a l’Hospital Can Misses.

2 psiquiatres

1 supervisora d’Infermeria 7 DUI

1 auxiliar administratiu compartit amb l’Hospital de Dia

Urgències psiquiàtriques: localitzable durant les 24 hores (a l’Hospital Can Misses) Hospital de Dia: 15 places (ubicat al Centre de Salut Es Viver)

1 psiquiatre 1 psicòleg 2 DUI

2 monitors de teràpia ocupacional

1 auxiliar administratiu compartit amb la Unitat d’Hospitalització Breu Unitat de Salut Mental Es Viver:

Unitat de Salut Mental Infantil i Juvenil (USM-IJ): actualment depèn del Consell Insular d’Eivissa i Formentera (excepte el psiquiatre), però a l’any 2006 serà assumida totalment per l’Ib-salut.

1 psiquiatre (depèn de l’Ib-salut) 1 psicòleg coordinador 2 psicòlegs

1 auxiliar administratiu

UCR però amb funcions de centre de dia: depèn del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Dis- posa de 30 places.

(42)

4.6-RECURSOS DE L’ÀREA DE SALUT MENTAL DE MENORCA

Coordinador d’àrea: Dr. Antonio Liñana

Unitat d’Hospitalització Breu (UHB): 7 llits (ubicada a l’Hospital Verge del Toro).

1 cap de Servei de Psiquiatria i Neuroﬁsiologia Clínica 1 psiquiatre

1 supervisora d’Infermeria 5 DUI

Zeladors (segons les necessitats de la Unitat)

Urgències psiquiàtriques: localitzable durant les 24 hores (a l’Hospital Verge del Toro)

Unitat de Salut Mental: és una estructura funcional, organitzativa i no arquitectònica, que des- envolupa la seva activitat en 3 subunitats bàsiques:

- CAP Canal Salat (Ciutadella) - CAP Dalt Sant Joan (Maó)

- Consultes Externes de l’Hospital Verge del Toro 2 psiquiatres a temps complet i un a temps parcial 2 psicòlegs

1 DUI

Centre Polivalent Sant Miquel (Unitat de Mitja Estada i Unitat Comunitària de Rehabi- litació): És un centre polivalent, de caràcter mixt, hospitalari i rehabilitador que compta amb:

- Mitja estada: 10 llits - Llarga estada: 10 llits

- Unitat Comunitària de Rehabilitació: 20 places Personal del Centre Polivalent Sant Miquel:

(43)

2 monitors

Treballador social compartit amb la USM 1 auxiliar administratiu

6 zeladors

Atenció infantil i juvenil i trastorns de la conducta alimentària:

1 psiquiatre a temps parcial 1 psicòleg

Centres de dia: depenen del Consell Insular de Menorca. Hi ha un total de 30 places.

- Centre de Dia de Ciutadella - Centre de Dia de Maó 2 psicòlegs

1 DUI

3 auxiliars/monitors

1 pis assistit: depèn d’AFEM (Associació de Familiars de Malalts Mentals de Menorca). Està ubicat a Maó i té 5 places. Actualment, s’està ampliant a 6 places.

1 centre especial de treball: destinat a persones amb discapacitat psiquiàtrica. El gestiona la Coordinadora de Minusvàlids de Menorca.

(44)

4.7- RECURSOS SUPRASECTORIALS DE MALLORCA

1. Unitats de Llarga Estada de l’Hospital Psiquiàtric: Residència Mixta i Casagrande.

2. Unitat de Mitja Estada de l’Hospital Psiquiàtric: Lluerna.

3. Servei d’Inserció Laboral (SIL) de GESMA.

4. Servei d’Atenció Residencial Comunitari (SARC) de GESMA

4.8- RECURSOS D’ÀMBIT AUTONÒMIC

1. Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA): ubicada a l’Hospital Son Dureta.

2. Psicogeriàtric: Ubicat a l’Hospital Psiquiàtric.

(45)

(46)

5. QUADRES I TAULES

(47)

POBLACIÓ ILLES BALEARS

(Targeta sanitària març del 2005):

MALLORCA: 748.338 hab.

Àrea de Manacor: 125.185 habit.

Àrea d’nca: 118.604 habit.

Àrea de Son Llàtzer: 235.404 habit.

Àrea de Son Dureta: 269.145 habit.

EIVISSA i FORMENTERA: 117.026 hab.

MENORCA: 86.072 hab.

TOTAL ILLES BALEARS: 951.436 hab.

(48)

DISPOSITIUS

DE SALUT MENTAL

(49)

A. DISPOSITIUS D’ÀREA

Àrea de Manacor (125.185 hab.)

Àrea d’Inca (118.604

hab.)

Àrea Son Llàtzer (235.404

hab.)

Àrea Son Dureta (269.145

hab.)

Àrea d’Eivissa i Formentera

(117.145 hab.)

Àrea de Menorca (86.072

hab.)

TOTAL

ILLES BALEARS

(951.436 hab.) Unitats de

Salut Mental 1 1 2 2 1 1 8

Unitats d’Hospitalització

Breu 1

14 llits

1

30 llits

1

24 llits

1

24 llits

1

18 llits

1

7 llits

6

117 llits Hospitals de

dia 0 0 1

10 places

1

15 places

1

15 places

0 3

40 places Unitats

comunitàries

de rehabilitació 1

30 places

1

30 places

1

30 places

1

30 places

0 1

20 places

5

140 places

B. DISPOSITIUS SUPRASECTORIALS

Mallorca 748.338 hab.

Eivissa i Formentera

117.026 hab.

Menorca 86.072

hab.

TOTAL BALEARS

951.436 hab.

Unitats de Salut Mental Infantils i Juvenils 2 1 0* 3

Hospitals de dia infantils i juvenils 0 0 0 0

Unitats d’Hospitalització Breu infantils i juvenils 0 0 0 0

Unitats de Mitja Estada 1

24 places

0 1

10 places

2

34 llits

Unitats de Llarga Estada 2

24 places

0 1

10 places

3

58 llits Dispositius comunitaris d’atenció residencial

(pisos, miniresidències) _{70 places} 0 ^{6 places} 76 places

Serveis d’Inserció i Integració Laboral Dispositius de suport a la Rehabilitació

(centres de dia, clubs socials, etc.) 1

30 places

2

30 places

3

60 places

* L’atenció infantil i juvenil i de trastorns de la conducta alimentària a Menorca es realitza amb un psiquiatre 3 dies per setmana i 1 psicòleg 5 dies per setmana.

(50)

C. DISPOSITIUS D’ÀMBIT AUTONÒMIC:

(són dispositius que atenen tota la població de la comunitat autònoma):

1- UNITAT DE TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA:

Ubicada a l’Hospital Son Dureta.

Presta els serveis següents:

- Consultes externes - Hospital de Dia: 15 places - Hospitalització completa: 8 llits

2- PSICOGERIÀTRIC:

Ubicat a l’Hospital Psiquiàtric de Palma.

Disposa de 60 llits

(51)

RECURSOS HUMANS

(52)

Àrea DE MANACOR (125.185 hab.)

Psiquia-

tres Psi-

còlegs DUI ^Auxiliars d’Infermeria

/ monitors

Treba- lladors socials

Tera- peutes ocupacionals

Auxiliars administratius

TOTAL

Breu 3 11 8 0* 22

Hospitals de dia

Unitats de Salut

Mental 2 2 2 2 1 8

Unitats comunitàries de

Rehabilitació 1 1 1 4 1 1 9

TOTAL 6 3 14 12 2 1 1 39

* Auxiliar administratiu no assignat especíﬁcament a la unitat i compartit amb altres unitats de l’hospital.

(53)

Àrea D’INCA (118.604 hab.)

Psiquia-

tres Psi-

/ monitors

TOTAL

Breu 4 2 14 33 1 1 55

Hospitals de dia

Unitats de Salut

Mental 2 2 2 1 1 8

Unitats comuni- tàries de Rehabi-

litació 1 1 1 1 1 5

TOTAL 7 5 17 34 3 2 68

Àrea DE SON LLÀTZER (235.404 hab.)

Psiquia-

tres Psi-

/ monitors

TOTAL

Breu 3 13 10 0* 0* 27

Hospitals de dia

1 1 1 3

Unitats de Salut

Mental 4 4 4 2 2 16

Unitats comunitàries de

TOTAL 10 5 19 15 3 2 2 57

* Treballador social, auxiliar administratiu i zelador no assignats especíﬁcament a la unitat i compartits amb altres unitats de l’hospital.

(54)

Àrea DE SON DURETA (269.145 hab.)

Psiquia-

tres Psi-

/ monitors

TOTAL

Breu 3 13 10 0* 0* 27

Hospitals de dia

1 1 1 3

Unitats de Salut

Mental 4 4 4 2 2 16

Unitats comunitària de

TOTAL 10 5 19 15 3 2 2 57

* Treballador social i auxiliar administratiu no assignats especíﬁcament a la unitat i compartits amb altres unitats de l’hospital.

(55)

RECURSOS SUPRASECTORIALS DE MALLORCA (748.338 hab.)

Psi- quia-

tres Psi-

/ monitors

Auxiliars adminis-

tra-tius

D’Altres TOTAL

Unitats de

Mitja Estada 2 1 4 12 1 1 27

Unitats de Llarga

Estada 2 2 9 40 1 54

Unitats d’Hospita- lització Breu infantil

Hospitals de dia infantils i juvenils

Unitats de Salut Mental Infantils i Juvenils

5 5 3 1 2 17

Serveis comunitaris d’atenció residencial

3 42 2 1 48

Serveis d’Inserció Laboral

1 2 3 6

Dispositius de suport a la rehabilita- ció (centres de dia, clubs socials, teràpia ocupacional, etc.)

1 20 1 1 23

TOTAL 9 13 16 114 7 2 4 3 169

(56)

TOTAL PROFESIONALES MALLORCA (748.338 hab.)

Psi- quia-

tres Psi-

còlegs DUI Auxiliars d’infermeria

/ monitors

Auxiliars adminis-

tratius

D’altres TOTAL

Àrea de Manacor (120.000 hab.)

6 3 14 12 2 1 1 39

Àrea d’Inca (100.000

hab.) 7 5 17 34 3 2 68

Àrea Son Llàtzer (220.000 hab.)

10 5 19 15 3 2 2 57

Àrea Son Dureta (240.000 hab.)

11 7 19 16 3 1 2 59

Dispositius suprasecto-

rials 9 13 16 114 7 2 4 3* 169

TOTAL 43 34 86 191 18 6 12 3 394

* Preparadors laborals.

(57)

Àrea D’EIVISSA I FORMENTERA (117.026 hab.)

Psiquia-

tres Psi-

/ monitors

Treballa- dors socials

Tera peutes ocupacionals

TOTAL

Breu d’adults 2 8 8 0* 18

Hospitals de dia

d’adults 1 1 2 2 6

Unitats de Salut

Mental d’adults 2 2 2 1 1 8

Unitats d’Hospitalització Breu infantil

Hospital de dia infantil i juvenil Unitats de Salut Mental Infantils i

Juvenils 1 3

Unitats de Mitja i Llarga Estada

Unitats comunitàries de Rehabilitació Dispositius comunitaris d’atenció residencial Dispositius d’inserció laboral

Dispositius de suport a la reha- bilitació (centres de dia, clubs socials, teràpia ocupacional, etc.)

2 _ 1 3

TOTAL 6 6 12 12 1 1 2 41

* Auxiliar administratiu no assignat especíﬁcament a la unitat i compartit amb altres unitats de l’hospital

(58)

ÀREA DE MENORCA (86.072 hab.)

Psiquia- tres

Psi-

còlegs DUI ^Auxiliars d’infermeria

/ monitors

Auxiliars adminis-

tratius

D’altres TOTAL

Breu d’adults 2 8 8 0* 18

Hospitals de dia

d’adults 1 1 2 2 6

Unitats de Salut

Mental d’adults 2 2 2 1 1 8

Breu infantil 1 2 3

Hospitals de dia infantil i juvenil Unitats de Salut Mental Infantils i

Juvenils 1 3

Unitats de Mitja i Llarga Estada

Unitats comunitàries de rehabilitació Dispositius comunitaris d’atenció residencial Dispositius d’inserció laboral

Dispositius de suport a la reha- bilitació (centres de dia, clubs socials, teràpia ocupacional, etc.)

2 _ 1 3

(59)

RECURSOS D’ÀMBIT AUTONÒMIC

Psiquia-

tres Psi-

còlegs DUI Auxil.

d’enferm.

Monitors

D’altres TO- TAL

Unitats de trastorns de conducta alimentària

1 2 9 7 1

20

Psicogerià-

trics 1 4 36 1 2* 44

Total 1 3 13 43 1 1 2 64

* 1 metge coordinador del psicogeriàtric.

1 ﬁsioterapeuta.

(60)

TOTAL BALEARES (951.436 habit.)

Psiquia- tres Psi-

còlegs DUI Aux.

d’inferm./

monitors Tre- balla-

dors socials

Auxiliars admi- nistra- tius

D’altres TO- TAL

Unitats d’hospitalització breu d’adults

19 2 66 73 1 1 163

Hospitals de dia

d’adults 3 1 4 3 1 13

Unitats de salut

mental d’adults 17 18 15 8 8 66

Unitats d’hospitalització breu infantils Hospitals de dia infantils i juvenils Unitats de salut mental infantils i juvenils

6 9 3 1 3 23

Unitats de mitja

estada 3 1 11 17 1 1 5 41

Unitats de llarga

estada 2 2 11 42 1 60

Unitats comuni- tàries de rehabi- litació

4 5 3 18 4 3 1 39

Dispositius d’atenció residencial comuni- tària

3 42 2 1 48

Dispositius

d’inserció laboral 2 2 7 11

Dispositius de suport a la rehabi- litació (centres de dia, clubs socials, teràpia ocupacional, etc.)

3 1 25 2 1 32

Unitats de trastorns de la conducta alimen-

1 2 9 7 1 20

(61)

TOTAL DE RECURSOS HUMANS

a la Xarxa de Salut Mental de la comunitat autònoma:

Número Ràtio _ 100 mil hab.

COORDINADORS D’ÀREA 6

Psiquiatres Psicòlegs

Treballadors socials Terapeutes ocupacionals DUI

Aux. d’infermeria / monitors Auxiliars administratius D’altres

56 51 23 8 128 264 17 15

5,7 5,1 2,4 0,8 13,4 27,7 1,7 1,5

TOTAL 564

TOTAL DE RECURSOS HUMANS

a les unitats de Salut Mental:

Nombre Ràtio

Professional/habitants Psiquiatres

Psicòlegs

Treballadors socials DUI

Auxiliars administratius

17 18 8 15

8

1 / 56.000 habit.

1 / 53.000 habit.

1 / 119.000 habit.

1 / 64.000 habit.

1 / 118.000 habit.

TOTAL 66